EL FEMINISME: la lluita per la igualtat de gènere 1.- Definició Entenem per feminisme aquell moviment social i polític que promou, defensa i lluita per la igualtat de drets i deures entre homes i dones. Dit d’altra manera, el feminisme lluita per l’eradicació de tota discriminació social per motius de gènere. El feminisme no defensa la superioritat de la dona sobre l’home, és a dir, no és com el masclisme però al revés, sinó que el valor que guia aquest moviment social fins als nostres dies, és la igualtat. El feminisme, iniciat a finals del segle XVIII i principis del XIX, ha denunciat històricament la discriminació patida per les dones durant la història de la humanitat, mostrant com el paper que la societat masclista i patriarcal l’havia assignada l’impedia realitzar-se com a persona i inhibia tot el potencial que suposava mantenir en un estat de repressió a la meitat de la humanitat. El moviment feminista s’inicià amb posterioritat a la Revolució Francesa i s’anà articulant al voltant d’una reivindicació bàsica: el dret de les dones a votar (sufragi). És per això que els primers moviments feministes s’anomenen també sufragistes. Així, el primer país que reconegué el vot a les dones fou Nova Zelanda l’any 1893, tot i que per exemple, a Estats Units no fou reconegut el sufragi femení fins el 1920, a França fins 1945, i a Suïssa fins el 1971. A l’Estat Espanyol es va reconèixer l’any 1931durant la II República, però la victòria de les tropes feixistes del dictador Franco a la guerra civil espanyola, generà que tot el conjunt de drets i llibertats aconseguides desapareguessin. Dret a vot no n’hi hauria per a ningú: ni per als homes, i molt manco per a les dones. No seria fins l’any 1978, amb la

ratificació de la Constitució del 1978 i la mort de Franco tres anys abans, que la dona recuperaria els seus drets i llibertats.

2.- El paper social de la dona

Quina ha estat la concepció sobre la dona imperant en els darrers mil·lennis? La dona ha estat al llarg dels temps considerada com un ésser biològicament inferior a l’home (equiparada intel·lectualment a deficients mentals i a infants), determinada per les seves funcions reproductores a assumir el paper de mare i esposa dins l’esfera domèstica, a trobar-se per tant subordinada econòmicament al marit, arribant a ser considerada com una propietat d’aquest, com un objecte (no com un subjecte) del qual en podia disposar sempre i com volgués. La concepció masclista patriarcal imperant se’ns posa de relleu de manera explícita a través de diferents fets. Així per exemple, si llegim el relat bíblic del Gènesi, veiem com se santifica i naturalitza la divisió sexual del treball, atribuint l’esfera domèstica (de la llar, de la cura de l’home i dels fills) a la dona, mentre que se li assigna la funció de treballar en l’esfera pública (fora de casa) a l’home: “Després Déu digué a la dona: et faré patir les fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home i ell et voldrà dominar. Després va dir a l’home: (...) guanyaràs el pa amb la suor del teu front (...)”1 I no només això, si analitzam una mica més acuradament el Gènesi2 veurem que es justifica el paper de la dona com a simple complement i afegit de l’home per al goig d’aquest:

1

Gènesi 3, 16-20. Des d’una perspectiva antropològica, òbviament. Entenem, la Bíblia com un llibre escrit per homes (que ells es creien inspirats per Déu no ens importa) i en el qual els seus relats reflecteixen la visió pròpia de 2

“Llavors el Senyor-Déu es digué: No és bo que l’home estigui sol. li faré una ajuda que li faci costat.(...) llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home”3 La dona es crea amb posterioritat a l’home i el que justifica la seva aparició a la terra és realitzar la funció d’acompanyant del mascle per tal que aquest no se senti sol. L’existència femenina només té sentit en tant que complement de l’home: aquesta i no altra, és la seva raó de ser4. Afegim-li ara la funció procreadora que ha de realitzar amb el mateix home que la domina i ja ho tendrem tot. La dona és bàsicament mare i esposa, i suposadament ho és per naturalesa, igual que per naturalesa (fou creada així i per això) està subordinada a l’home. Estem davant un clar exemple de naturalització (santificada, en aquest cas) d’allò cultural que tant criticaven els sofistes5. Però clar, les funcions “mare i esposa” s’han de traduir en institucions formals de parentiu que articulin aquestes relacions de poder de l’home sobre la dona. són el matrimoni monogàmic i la família6. 3.- Matrimoni i família Se’ns diu que la base del matrimoni és l’amor entre un home i una dona que té per objectiu formar una família. D’aquesta manera sembla que família i matrimoni l’època en un intent de donar sentit a l’existència humana. La dona estava oprimida i en el Gènesi se li dóna una explicació i santificació a aquesta opressió que ideològicament la justifica. 3 Gènesi 3, 18-25. 4 En termes cinematogràfics, diríem que és l’actor secundari i, en conseqüència, el seu paper està sempre al voltant de l’actor principal o protagonista que és qui imprimeix sentit a la història. El masclisme defensa doncs, que la vida de la dona no tendria sentit sense la vida de l’home. 5 La lluita per la igualtat que començaren les feministes a partir de finals del segle XVIII i sobretot amb el sufragisme durant el XIX, ha estat fonamentalment una lluita per desnaturalitzar una opressió culturalment imposada, però que es presentava fins i tot a les mateixes dones, com a natural. Veurem que l’alliberament de la dona, tant moral com econòmic, és una de les causes fonamentals de la crisi del model tradicional de parella. 6 Bona part del que a continuació s’exposa està extret de les aportacions crítiques feministes, concretament de la teòrica Evelyn Reed en la seva obra: “Sexo contra sexo o clase contra clase”, Fontamara, Barcelona, 1980 (1970). Reed fa una anàlisi de l’origen de la família, el matrimoni, la fidelitat i la monogàmia excel·lents, a partir de la història i les aportacions de l’antropologia i la filosofia.

tenen el seu origen en aquest sentiment tan noble que és l’amor. L’examen històric ens descobreix que aquesta afirmació és falsa: matrimoni i família tenen el seu origen en la voluntat de domini i la concepció de la dona com objecte i propietat del mascle. Aquesta característica ja es troba present en el significat etimològic d’aquestes dues paraules: -

matrimoni, prové del llatí matrimonium i aquest de mater, que significa mare. Així, el significat originari del concepte matrimoni explicita la funció social que ha de complir la dona, que no és altre que la procreació. La fèmina passa de dona a mare, a objecte reproductor. D’aquesta manera, podríem entendre originàriament el matrimoni com aquell acte institucionalitzat pel qual un home adquireix una dona en propietat amb l’objectiu de reproduir-se formant una família. Però...què significa família?

-

família, prové del llatí famulus, que significa criat, esclau, servent. Per tant, la família no és altre cosa que el conjunt d’éssers vius humans (criats, fills, esclaus, dona) que són propietat de l’home i el serveixen.

Aquesta concepció no és tan llunyana com sembla, sinó que s’ha mantingut fins fa relativament poc. Un exemple especialment il·lustratiu és el de la visió de la dona que es mantenia a Espanya durant el franquisme. La Sección Femenina de la Falange7 adoctrinava les dones en l’assumpció dels seus rols d’esposa i mestressa de casa, així com de la seva inferioritat respecte l’home. Algunes cites que ens serviran per a comprendre l’explícit de tal dominació són les següents: “La vida de toda mujer, a pesar de cuanto ella quiera simular o disimular, no es más que un eterno deseo de encontrar a quien someterse. La dependencia voluntaria, la ofrenda de todos los minutos, todos los deseos y las ilusiones, es el estado más 7

Que propugnava el “nacionalcatolicisme”, això és, la unió dels postulats feixistes amb la doctrina catòlica, que fou tan ben acollida majoritàriament per l’església espanyola.

hermoso, porque es la absorción de todos los malos gérmenes – vanidad, egoísmo, frivolidades- por amor. (...) A través de toda la vida, la misión de la mujer es servir. Cuando Dios hizo el primer hombre, pensó: No es bueno que el hombre este solo, Y formó a la mujer, para su ayuda y compañía y para que sirviera de madre. La primera idea de Dios fue el hombre. Pensó en la mujer como un complemento necesario, esto es, como algo útil.”8 Així mateix aquesta apropiació que l’home fa de la dona queda molt clara en la següent interpretació de l’adopció dels llinatges masculins per part de l’esposa en casarse: “Cuando estéis casadas, pondréis en la tarjeta vuestro nombre propio, vuestro primer apellido y después la partícula “de” seguida del apellido de vuestro marido. así: Carmen García de Martín. En España se dice señora de Durán o de Peláez. Esta fórmula es agradable, puesto que no perdemos la personalidad, sino que somos Carmen García que pertenece al señor Martín, o sea, Carmen García de Martín.”9 Dins la Bíblia trobam clarament aquesta concepció de la dona com a propietat de l’home en el Decàleg de manaments de Déu que li són comunicats a Moisès, en els quals es troba la prohibició de desitjar res que sigui propietat d’un altre home i se cita a la dona com una propietat més entre d’altres com per exemple el bou, l’ase, etc: “No desitgis la casa d’un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany”. És precisament en el sentit de denúncia contra aquesta objectivació de la dona com a propietat de l’home, com s’han d’entendre les paraules de Marx quan l’any 1848 en el Manifest Comunista afirmava:

8

Pilar Primo de Rivera, “Economia doméstica para bachillerato y magisterio”, Sección femenina de la Falange Española y de las Jons (1958) 9 Íbidem. La negreta és meva.

“Però és que vosaltres, els comunistes- ens crida a l’uníson la burgesia sencerapreteneu col·lectivitzar les dones! El burgès, que no veu en la seva dona més que un simple instrument de producció, en sentir-nos proclamar la necessitat que els mitjans de producció siguin explotats col·lectivament, no pot més que pensar que el règim col·lectiu es farà igualment extensiu a la dona. No adverteix que del que es tracta és precisament d’acabar amb la situació de la dona com a simple instrument de producció”10. Amb tot l’anterior, s’evidencia com la gran fita i acompliment de la dona era, doncs, trobar un marit que la cuidés i mantingués mentre ella feia de mestressa de casa. La dona quedava confinada dins l’esfera domèstica o de la llar, mentre que l’home era qui estava a l’esfera pública o del treball remunerat. D’aquesta manera, la dona era concebuda per naturalesa com a mestressa de casa i aquest fet tenia una conseqüència que agreujava més la seva dependència respecte l’home: en tant que quedava a l’esfera del treball domèstic i, per tant, no remunerat, la dona esdevenia absolutament dependent, des del punt de vista econòmic, del marit. Aquesta dependència econòmica, acompanyada de les lleis civils pertinents, impedia pràcticament que la dona pogués divorciar-se del marit en cas que la relació fracasàs.

4.- Actualitat del feminisme La lluita per la igualtat iniciada segles abans no ha acabat. Encara segueixen existint múltiples discriminacions, algunes més explícites i algunes més vetllades, que requereixen ser eliminades. El feminisme, a més de ser un moviment social emancipador (alliberador) constitueix una perspectiva d’anàlisi sociològic, filosòfic, etc que obri noves perspectives de contemplació de la realitat.

10

Marx K. i Engels F. El manifiesto comunista, Endaymion ed. Madrid 1987 (1848).