Revista de la Diputació de Barcelona | 127 | Març-Abril 2004

XARXA DE MUNICIPIS

Els residus, una competència municipal gens residual Noves estratègies per a la igualtat entre home i dona Joan Carretero, la Generalitat més a prop dels ajuntaments www.diba.es

SUMARI

03 | Editorial: Equilibri territorial i qualitat de vida 04 | A fons Els residus, una competència municipal gens residual

04

10 | En xarxa Un Pla de mandat per millorar el servei públic local 14 | Municipis Vic: ensenyant a conviure 10

18 | A debat Competències locals en educació 20 | Ciutadania Noves estratègies per a la igualtat entre home i dona

14

24 | L’entrevista Joan Carretero, la Generalitat més a prop dels ajuntaments 28 | Instantànies 34 | L’opinió La llei de «grans ciutats»

20

36 | Novetats

24

28 Fotografia de portada: Ago2/Òscar Ferrer

2 | Diputació de Barcelona

EDITORIAL

Equilibri territorial i qualitat de vida La realitat actual de Catalunya, complexa, rica en matisos i farcida de reptes, entra en un nou període engrescador, però no fàcil. En qualsevol cas, la nova configuració política del país fa que des de diferents instàncies es plantegin uns objectius que cal afrontar per millorar la vida dels ciutadans. Des de diferents estaments administratius, des de diferents cultures polítiques i, fins i tot, des de diferents referents geogràfics, es coincideix en la diagnosi i en la terapèutica dels grans temes que afecten el món local a Catalunya. El Pla de mandat de la Diputació de Barcelona per als pròxims quatre anys aprofundeix en el treball per aconseguir un equilibri territorial que garanteixi la qualitat de vida dels ciutadans, visquin a la gran ciutat o en un entorn rural, un objectiu amb què coincideix la línia de treball que el nou conseller de Governació de la Generalitat hi exposa, amb la idea que promoure una nova ordenació territorial serà un instrument no menor per avançar en aquesta direcció.

El Pla de mandat de la Diputació fixa com a grans objectius la cohesió social i territorial, l’assoliment d’un entorn social i econòmic segur, la gestió sostenible del territori, o aconseguir un sistema local eficient i estructurat. Elements, tots ells, que han de fer possible l’increment de la qualitat de vida dels ciutadans dels 311 municipis de la província. Aquests conceptes estructurals no se situen en el camp de la filosofia o la teòrica, sinó que són vitals per a la gestió de qüestions molt concretes que afecten el dia a dia de la societat i el nostre futur, com ara la gestió dels residus urbans, un bon exemple de les dificultats quotidianes dels municipis, condicionats per legislacions, recursos econòmics i noves dinàmiques socials que requereixen l’esforç conjunt de totes les administracions i també, no s’oblidi, la col·laboració dels mateixos ciutadans. ■

Foto: Xavier Renau

La descentralització del poder polític en el territori i el reforçament dels poders locals també són coincidències bà-

siques, de la mateixa manera que tant des de la Generalitat com des de la Diputació es jutgen com a imprescindibles noves eines de finançament, a fi que tant l’estament local com l’autonòmic puguin gestionar amb suficiència pressupostària les seves competències.

Diputació de Barcelona | 3

Els residus, una competència municipal gens residual

Fotografies: Ago2/Òscar Ferrer

A FONS

4 | Diputació de Barcelona

La taxa de recollida selectiva a Catalunya només representa un 20% dels residus generats

El fort augment dels índexs de consum i del volum d’envasos d’un sol ús han convertit el tema dels residus en un problema de primera magnitud. Per les seves dimensions, ja no és possible que la natura assimili els residus sense problemes sanitaris o ambientals. La seva gestió és un dels principals reptes dels ajuntaments, que tenen la competència en la matèria, però que pateixen el problema d’haver d’adaptar-se a unes lleis estatals que en condicionen el procés.

Ja fa anys que s’ha superat la producció d’1 kg per habitant i dia, que va ser durant molt de temps un referent llunyà. Actualment, a Catalunya ens situem en un valor estabilitzat d’1,6 kg per habitant i dia (1,4 kg a Barcelona), cosa que implica la generació de més de 3,7 milions de tones de residus municipals l’any. La recollida, el tractament o l’eliminació de les deixalles, i les seves conseqüències, suposen un impacte ambiental enorme. Les úniques vies per disminuir aquest efecte són la minimització, el reciclatge, la recuperació i la reutilització, uns objectius que fan bàsica l’extensió al màxim de la recollida selectiva. A hores d’ara, malgrat els anys transcorreguts des de la seva implantació, la taxa de recollida selectiva a Catalunya només representa un 20% dels residus generats (un 18% a Barcelona), malgrat que s’ha incrementat més d’un 50% els darrers anys, xifra relativament baixa (a tot l’Estat és de poc més del 10 %). Aquesta visió poc optimista és ratificada per Joan Gaia, coordinador tècnic de medi ambient de la Federació de Municipis de Catalunya, que assegura que «estan lluny de complir-se els objectius marcats pel Programa de residus municipals de Catalunya», tres anys després de la seva implantació, que proposava uns objectius de valoració, recuperació i reciclatge que no s’han assolit. «S’ha fracassat perquè es produeixen molts més residus del previst, fins al punt que el 2002 ja se superava l’índex previst per a l’any 2006». A principi de 2004, han entrat en vigor dues noves normatives. Una primera, que estableix el cànon que s’ha de pagar per abocament (10 euros per tona), que ha d’abonar qui Diputació de Barcelona | 5

Els municipis són responsables de la recollida i el transport, mentre que la Generalitat té la competència sobre les infraestructures relatives al s residus

“Si estimes la natura, recicla”

Aquest és el lema de la campanya de promoció de la recollida selectiva de matèria orgànica als municipis de la província que promou la Diputació de Barcelona a partir d’aquesta primavera. L’Àrea de Medi Ambient desplega des de fa anys diferents línies de suport als ajuntaments en relació amb el tema de la recollida selectiva dels residus municipals, especialment la fracció orgànica, amb actuacions com ara la dotació de contenidors específics als ajuntaments i l’elaboració de projectes i estudis de viabilitat. El contacte diari amb els ajuntaments i l’èxit de campanyes de difusió anteriors, com ara la campanya «Cada cosa al seu lloc», han fet palesa la importància de la comunicació i de la sensibilització de la ciutadania en aquests temes. Així doncs, la campanya «Si estimes la natura, recicla» vol oferir als ajuntaments recursos, eines i materials per promoure la recollida selectiva de matèria orgànica. La campanya s’ha dissenyat a l’entorn d’una imatge i un eslògan unitaris, perquè puguin ser efectius arreu del territori. Posa a disposició dels ajuntaments una carpeta de materials on s’especifiquen totes les eines necessàries per a una campanya de publicitat, amb un catàleg d’imatges de tots els elements o peces que componen la campanya. Per als municipis de més de 5.000 habitants, es va declarar obligatòria, a partir de l’1 de gener de 2001, la implantació de sistemes de recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals que en facilitin el reciclatge i la valoració. ■ C.S.

6 | Diputació de Barcelona

aboca, generalment els ajuntaments, unes institucions que rebran en canvi ajuts, encara per definir i concretar, de l’Agència Catalana de Residus, per invertir en la millora de les recollides selectives. I una segona, que considera que comerciants i fabricants han d’assumir els costos de recollida dels seus residus. O sigui, ells han de gestionar aquest servei o delegar-lo als ajuntaments i pagar-ne el cost real. Aquestes dues lleis poden ajudar a l’hora d’afrontar els creixents costos de la gestió municipal de residus, però no resol els problemes de fons. Joan Gaia preveu dues grans dificultats a curt termini. «La primera es derivarà de la falta d’infraestructures, ja que amb el tancament de l’abocador del Garraf tindrem un problema molt greu i una crisi a la vista, a falta de llocs d’abocament alternatiu. I una segona ve donada pel fet que els costos augmenten sense parar, mentre que la imputació dels costos no avancen com convindria, ja que s’ha d’aconseguir que els generadors de residus paguin en origen el reciclatge o tractament posterior». Des de la Federació de Municipis de Catalunya es confirma que, a falta de dades definitives de l’any 2003, la recollida selectiva de vidre i paper -els clàssics- funcionen bé, mentre que la d’envasos i la de matèria orgànica ofereixen uns resultats «molt per sota del previst i el desitjable». No és fàcil estendre aquestes recollides selectives. Una de les claus de la seva costosa implantació la dóna Jordi Calaf, responsable de producció de l’empresa Burés SA, de Sant Boi, dedicada a la fabricació de compost a partir del tractament de residus: «tot i que s’ha millorat molt des de 1996 ençà, queda molt per fer. La clau és donar més facilitats als usuaris, posar-los les coses més fàcils per afavorir l’acte de voluntat que suposa fer aquesta feina» de triar i llençar els residus de manera destriada. Per aconseguir-ho, també caldria «augmentar els punts de recollida existents en pobles i ciutats per facilitar-ho», apunta. Segons la Llei estatal 10/1998, de 21 d’abril, i la Llei catalana 6/1993, modificada per la Llei 15/2003 de 13 de juny, els residus urbans o municipals es defineixen com els que es generen als domicilis, comerços, oficines i serveis, així com tots aquells que no tinguin la qualificació de perillosos i que per la seva naturalesa o composició s’hi poden assimilar. Els mu-

nicipis són responsables de la recollida i el transport, mentre que la Generalitat té la competència sobre les infraestructures relatives als residus. Però sovint els ajuntaments es veuen desbordats per uns volums de residus que creixen sense parar i que engoleixen cada cop més una porció important de via pública. Segons Montse Selga, regidora de Medi Ambient de Manresa, «la gestió que fem als municipis en el tema dels residus s’està veient molt distorsionada per la creixent quantitat d’envasos que es llencen, i que suposa una invasió de l’espai públic cada vegada més preocupant». El fet és que els ajuntaments han d’afrontar un problema, el dels residus municipals, que ve condicionat per una legislació que no depèn del món local. «La responsabilitat en el tema dels envasos es deriva d’una llei estatal que no s’ha desenvolupat d’una manera adient pel que fa al tema de la seva reutilització i retorn», afegeix Selga. Al seu parer, aquesta normativa hauria de determinar la generalització del retorn i la reutilització dels envasos. «La utilització de recipients d’un sol ús hauria de ser l’excepció, i el que ara succeeix és justament el contrari». La gran quantitat de residus als contenidors indicats i al seu voltant provoca cada vegada més queixes «tant dels ajuntaments com dels mateixos ciutadans, i això fa imprescindible un canvi de model, ja que sense una llei que obligui a usar envasos reutilitzables nosaltres no podem assumir aquest problema». El secretari general de l’Asociación Española de Fabricantes de Envases (Aspack), Pablo Serrano, ha manifestat a la revista DB que en el tema dels residus i de la recuperació d’envasos hi ha diferències importants segons el material. Així, assenyala que, efectivament, hi ha un problema amb els envasos de plàstic. «Encara hi ha molts dubtes tècnics i econòmics sobre el reciclatge i la reutilització d’aquests envasos de plàstic, ja que la seva recuperació suposa, per exemple, una gran despesa ecològica d’aigua per rentar-los, en un país amb manca de recursos hídrics. I afegeix que els lobbys empresarials dediquen més els seus esforços a lluitar a escala europea per minvar les taxes que han de pagar en concepte de reciclatge pel volum d’envasos que posen al mercat». Serrano afirma, en canvi, que funciona molt bé la recollida i el reciclatge del paper i el cartró, «ja que aquests materials són fàcilment

Les xifres del reciclatge Percentatge de recuperació CATALUNYA Envasos 6,44

Mat. orgànica 7,69

Paper 31,92 Vidre 39,80

Evolució de les tones de residus recollides a les deixalles Catalunya Barcelona*

40.065

1998

1999

34.705 64.349 52.157 110.030

2000

89.417 131.711

2001

102.430 141.324

2002

104.773

Evolució de la producció de residus municipals per càpita i del tant per cent de recollida selectiva a Catalunya

*Aquestes dades són referides a la província de Barcelona

Diputació de Barcelona | 7

L’excés de residus afecta els espais públics. Només la minimització i el reciclatge podran frenar aquest problema creixent.

reutilitzables, tenen un mercat molt clar, i la gent està més conscienciada i té més mitjans a l’abast per fer-ho». Per a la diputada de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Núria Buenaventura, «dins d’una política municipal sostenible, la gestió dels residus ha de ser una prioritat cabdal. Sense una gestió correcta d’aquest sector la feina dels municipis quedaria coixa. La política municipal no es pot quedar, però, dins del marc estricte del que fins fa poc ha estat l’espai de l’Administració, sinó que s’ha d’acostar a la població, transcendint l’esfera privada del ciutadà. Per exemple, sense una acurada tria en origen de la brossa, qualsevol estratègia de recollida selectiva pot fracassar. Això dóna un valor afegit a tots els processos participatius i de debat engegats al voltant de la dinàmica de les agendes 21 locals». Ha estat el dinamisme de molts municipis el que ha permès obrir noves perspectives i noves situacions. Alguns d’aquests models s’han obert pas, malgrat les reticències inicials, amb un èxit espectacular, com és el dels municipis que realitzen la recollida porta a porta, que han pogut elevar la taxa de reciclatge per sobre del 50% (per exemple, el 71% en el cas de Tona), o també el del model residu mínim que arriba fins a un 40% de reciclatge. Buenaventura creu que «han estat les iniciatives municipals, més agosarades i innovadores, les que han obtingut uns resultats millors (fòrums de participació, debats a través d’Internet, sistemes de recollida amb forta implicació i corresponsabilització personal...) i no han de ser aliens a l’augment progressiu de la taxa de recollida selectiva, que ha passat del 4,9% l’any 1998 al 17,1% el 2002, o sigui, que els índexs de recollida selectiva s’han més que triplicat». La Diputació ha realitzat en aquests últims anys tot un seguit d’actuacions en resposta a les necessitats concretes dels municipis en matèria de residus municipals, col·laborant en la construcció de plantes de tractament, amb l’adquisició de vehicles adequats per a la recollida i el transport, amb l’adquisició de contenidors, amb la participació en la promoció de plans de gestió de residus comarcals, o en la creació de consorcis.

8 | Diputació de Barcelona

Altres aspectes importants han estat l’assessorament a les deixalleries a través de l’OSDE (Oficina de Suport a les Deixalleries Municipals), que ha rebut un miler de consultes, i les activitats de suport a la difusió i a la conscienciació. Aquest suport engloba l’assessorament en el seu funcionament, la gestió dels materials, la dinamització i el contacte entre deixalleries, la cessió de maquinària, i l’elaboració d’un butlletí de preus de subproductes. El subministrament de contenidors als ajuntaments ha suposat, durant la darrera legislatura, 14.775 contenidors de 22 tipus, amb una despesa de 2.845.549 euros. Però cal anar més enllà. Segons la diputada de Medi Ambient, «cal donar suport i impuls a les iniciatives de renovació dels mètodes de gestió i les infraestructures i, alhora, de desenvolupament dels processos de participació ciutadana, impulsant també estratègies de minimització dels residus municipals i de consum responsable. Per això, ens proposem els objectius següents: assessorar, informar i dinamitzar els municipis per a la introducció de noves estratègies i mètodes en la gestió dels residus, cooperar en la implantació de noves infraestructures i equipament adequats a aquestes estratègies i mètodes, i donar suport a tot el que afavoreixi la informació, la sensibilització i la participació dels ciutadans en el procés». El VI Programa d’acció de la Comunitat Europea en matèria de medi ambient assenyala els objectius següents: dissociar la producció de residus del creixement econòmic, reduir-ne la generació i perillositat, reintroduir-los al màxim al cicle econòmic, i tractar-los al més a prop possible del generador. En aquest sentit, la conscienciació social és bàsica, especialment en la recollida selectiva de residus orgànics en origen. O sigui, al mateix domicili. S’ha detectat que en alguns sectors socials costa de fer arribar els missatges sobre la selecció de residus en origen, perquè en pocs anys s’ha passat de llençar-ho tot en un sol cubell a separar paper, vidre, envasos, matèria orgànica i rebuig. Els experts també reconeixen que les campanyes de participació impliquen la població. Per això mateix, la Diputació de Barcelona posa en marxa aquest mateix mes de març una campanya per donar suport als ajuntaments a l’hora d’afavorir i aplicar la recollida de residus orgànics. ■ Carles Sabater

En favor del govern local José Montilla. President

El nou govern català ha fet palesa una nova sensibilitat municipalista a la Generalitat. L’experiència prèvia a l’Administració local de bona part dels membres del Consell Executiu i dels seus equips pot tenir molt a veure; però, sobretot, hi ha una autèntica voluntat política del nou govern català per treballar en comú amb els ens locals i reforçar el seu paper com a administracions més properes al ciutadà. Aquest propòsit respon també, en bona part, a la voluntat de promoure una nova organització territorial. La descentralització i el reforçament del govern local contribuiran a millorar la qualitat de vida de tothom, independentment del lloc de residència. L’equilibri territorial i la cohesió social són també els grans objectius finals que marquen l’actuació de la Diputació i que determinen les prioritats del nostre Pla de mandat per als pròxims quatre anys. Treballem per garantir instruments de gestió i suport econòmic per a uns ajuntaments que tendiran a guanyar competències i responsabilitats, però que moltes vegades necessiten assistència tècnica i financera, especialment en el cas de municipis petits i mitjans. La nostra funció reequilibradora és equiparable a la que porten a terme institucions locals intermèdies com la nostra a la majoria de països d’Europa. La Diputació de Barcelona -i m’atreviria a dir que els ajuntaments en general- podem ser optimistes. Confiem que la bona sintonia amb el nou govern de la Generalitat ens permetrà resituar aquells serveis que fins ara ha hagut de prestar la Diputació, amb caràcter de suplència, i que ara podrà assumir la Generalitat. D’aquesta manera es possibilitarà que tots els recursos d’aquesta Administració local puguin revertir en un millor servei als nostres ajuntaments. ■

Diputació de Barcelona | 9

Un pla de mandat per millorar el servei públic local

Foto: Xavier Renau

EN XARXA

10 | Diputació de Barcelona

Els eixos del Pla de mandat es poden portar a la pràctica per la feina de modernització i transformació interna que s’ha fet a la Diputació

Fa temps que la Diputació de Barcelona treballa per la innovació i la qualitat en la gestió pública. Fruit d’aquesta voluntat és la millora constant dels serveis municipals i, en conseqüència, dels serveis que reben el conjunt dels ciutadans i ciutadanes dels 311 municipis de la província. És dins d’aquesta vocació de transformació de l’Administració pública local, i responent als objectius estratègics del pacte de govern signat a la Diputació entre el PSC, ICV i ERC, que cal inscriure el nou Pla d’actuació del mandat, així com la reedició del protocol de cooperació amb els ajuntaments Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat i els plans d’optimització de recursos i de gestió per competències.

Amb el Pla de mandat, els partits que integren el govern de la Diputació volen aportar als ajuntaments les capacitats, les estructures i els sistemes més adequats per tal que facin front a les demandes dels seus ciutadans i ciutadanes. Així, els vicepresidents Ramón Álvarez (ICV), Jaume Oliveras (ERC) i Joan Rangel (PSC) coincideixen a fer una valoració molt positiva del nou Pla de mandat. Per a Joan Rangel «suposa una nova passa en l’objectiu d’adaptar no solament la mateixa Diputació, sinó també el conjunt de l’Administració pública local, als reptes i a la realitat de la societat catalana del segle XXI». Així mateix, per a Ramón Álvarez «és un instrument útil que suposa la continuïtat d’una línia de treball encetada l’any 1992 amb l’elaboració del Pla d’objectius i que s’ha anat renovant amb els successius acords d’esquerres que han garantit la governabilitat d’aquesta institució», mentre que per a Jaume Oliveras «serà un instrument fonamental per al desenvolupament dels nostres ajuntaments en els propers quatre anys». En concret, el nou Pla de mandat aplega sis grans eixos estratègics: la construcció de pobles i ciutats cohesionats; l’increment de la qualitat de vida; la gestió territorial sostenible; el desenvolupament social i econòmic; l’enfortiment de la dimensió cívica, ciutadana i democràtica, i la consecució d’un sistema local eficient i estructurat. Tots compten amb un seguit de línies de treball, entre les quals hi ha la promoció de polítiques d’urbanisme i promoció de l’habitatge,

de suport a les famílies, d’integració de persones immigrants, d’educació, de foment a la lectura, de consum responsable, de protecció del medi ambient i els espais naturals, d’impuls de les xarxes i les infraestructures de telecomunicació i de promoció turística, entre moltes d’altres. Dels aspectes concrets del Pla, Álvarez en destaca «les polítiques de caràcter social i d’impuls de la sostenibilitat i preservació del medi ambient», que respon, segons el vicepresident d’ICV, «a la nova realitat política que va sorgir de les darreres eleccions municipals». Per la seva banda, Oliveras creu que el Pla servirà «per reforçar políticament i fer més eficient el govern local, millorar el seu entorn econòmic i social, i apostar per una acció territorial sostenible». Per a Joan Rangel «tots aquests eixos i línies d’actuació no es podrien portar a la pràctica si la mateixa Diputació no hagués realitzat en els darrers anys una feina prèvia de modernització i transformació interna, que no solament ha millorat les estructures organitzatives i la formació dels seus treballadors i treballadores, sinó que també ha consolidat un nou model de gestió, conegut com a xarxa de municipis que suma esforços, intercanvia experiències i optimitza recursos». És, de fet, amb aquest objectiu de modernitzar l’Administració local, i amb la voluntat de ser un model per a la resta d’administracions catalanes, que la Diputació posa en marxa dos nous insDiputació de Barcelona | 11

La Diputació vetllarà durant el mandat per la qualitat de vida de les persones

El pressupost del 2004, una mostra del Pla de mandat El pressupost del 2004, que puja a 512 milions d’euros, un 3,43% superior al de l’any passat, mentre que el consolidat se situa en 545 milions d’euros, demostra els objectius que la Diputació s’ha plantejat en aquest mandat. La gran aposta del mandat és l’augment i la millora dels serveis municipals destinats a les persones i els territoris. El primer pressupost del mandat reflecteix aquest objectiu, ja que dedica un 26,4% dels recursos econòmics a l’àmbit de l’acció ciutadana (135 milions d’euros) i un 17,3% a acció territorial sostenible (88,6 milions d’euros). Pel que fa a acció ciutadana, les principals accions que cal assenyalar són la cons-

12 | Diputació de Barcelona

trucció de nous equipaments a la Xarxa de Biblioteques, la potenciació de la Xarxa de Serveis d’Atenció Domiciliària i la recuperació del Centre Francesca Bonnemaison, destinat a promoure els drets de les dones i el foment de les polítiques d’igualtat. Quant a l’acció territorial sostenible, es preveu un increment pel que fa a la prevenció d’incendis forestals, tant en l’apartat de la vigilància directa com per a la redacció de projectes de protecció de les urbanitzacions, així com pel que fa a la millora de la viabilitat local. Segueixen en esforç inversor la garantia de l’autonomia local, un 8,7% (44,7 milions d’euros), i el desenvolupament econòmic i social, amb un 5,4% (27,9 milions d’euros). ■ J. N.

truments de gestió pioners i innovadors en l’àmbit de l’Administració pública: el Pla d’optimització de recursos i la gestió per competències. En els aspectes concrets, el Pla d’optimització es fonamenta a partir de tres grans orientacions: fer una corporació sostenible, innovadora i de qualitat, a través de 26 actuacions i 102 accions puntuals, entre les quals hi ha la racionalització de l’ús de l’energia, del consum de l’aigua, de les comunicacions telefòniques, del paper, del transport, la implantació de la signatura electrònica i l’aplicació d’un sistema de gestió de la qualitat basat en la norma ISO. De la mateixa manera, i amb la idea que el principal actiu d’una organització és el seu personal, la Diputació de Barcelona també implantarà un nou model de gestió de recursos humans per competències, que situa com a centre d’atenció la persona i el seu desenvolupament professional.

Foto: Servei de Biblioteques

Nova convocatòria A totes aquestes novetats organitzatives cal sumar-hi el fet que la Diputació continua impulsant el model de gestió iniciat a l’anterior quadrienni, conegut com a xarxa de municipis, i renova el seu compromís de donar suport econòmic i tècnic als ajuntaments, recollint explícitament els objectius estratègics del Pla de mandat, a través del programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (XBMQ). XBMQ, que va posar-se en marxa durant el mandat anterior, és un model de relació entre la Diputació i els ens locals de la província. La iniciativa es basa en un protocol general i en la signatura de convenis particulars amb cadascun dels ajuntaments, a través dels quals es despleguen, de manera concertada, un conjunt d’accions de cooperació destinades a oferir infraestructures, equipaments, activitats i serveis a tots els municipis de la província. Pel

que fa a la dotació global del Pla per al conjunt del mandat es preveu que es pugui acostar als 200 milions d’euros, i la seva tramitació estigui resolta abans de les vacances d’estiu. El canvi a Catalunya La Diputació ha anat treballant al llarg dels darrers anys en el disseny d’una administració pública moderna i de qualitat al servei del món local. Un treball que ara pot tenir un impuls important gràcies al nou Govern de la Generalitat.

També, i pel que fa als traspassos d’alguns serveis pendents des de fa anys, la Diputació veu amb esperança el canvi de govern produït a Catalunya i manté la seva disposició i la seva voluntat a trobar fórmules d’entesa institucional amb el Govern de la Generalitat, que no penalitzin els ajuntaments, per tal de traspassar els serveis impropis que desenvolupa, i que suposen aquest any 2004 prop del 16% de les despeses totals de la corporació. ■ Jordi Navarro

En aquest sentit, el Pla de mandat reflexiona sobre la necessitat i l’oportunitat de tirar endavant diverses reformes del marc legislatiu i financer de casa nostra, entre les quals hi ha la revisió de les lleis d’ordenació territorial i la reforma de la legislació que regula la cooperació local, sobretot en l’àmbit del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya. Diputació de Barcelona | 13

MUNICIPIS Vic: ensenyant a conviure

Una de les ciutats catalanes que menys va patir la immigració els anys seixanta ha crescut, en canvi, espectacularment en els últims anys gràcies a la nova immigració, la que arriba de fora de l’Estat espanyol. Actualment, Vic té prop de 38.000 habitants. Un 18% de la població actual és immigrant i el gruix de gent ha arribat durant els darrers dos anys. Les previsions diuen que el 2015 la ciutat augmentarà de 6.000 habitants.

Foto: Ago2/Òscar Ferrer

El Mercat de Vic és un dels espais més emblemàtics d’una ciutat que té ara una població de gairebé 40.000 habitants.

14 | Diputació de Barcelona

El model Vic d’integració a l’escola encara ara es posa com a exemple d’una bona política d’integració

Ara per ara, Vic és una ciutat on conviuen persones de vuitanta nacionalitats diferents, que la fan, si més no, peculiar. Aquesta onada, però, també ha portat a pensar la immigració com una prioritat. L’adaptació comporta xocs culturals que costen d’assimilar i la conseqüència gens positiva ha estat, sens dubte, la presència d’un regidor del partit Plataforma per Catalunya -un partit xenòfob i racista- a l’Ajuntament de la ciutat.

Foto: Ago2/Òscar Ferrer

Amb el semisoterrament de l’estació de tren, el centre de Vic s’ha connectat amb Ponent

Ja l’any 1992, l’aleshores alcalde, Pere Girbau, va posar sobre la taula la necessitat d’una reflexió sobre la immigració que arribava -llavors només magribina- durant un cicle de conferències que portava per títol «Vic en la perspectiva de l’any 2000». Deia que calia una legislació clara sobre la matèria que facilités una unitat de criteris i una aplicació correcta de la llei per part dels ens locals. I que això s’havia d’aconseguir fins al 2000 per tal de trobar el tractament adequat a cada moment. La realitat ha anat sempre avançant la legislació tot i que des del consistori, presidit des de l’any 1993 per Jacint Codina, s’han aplicat mesures, a vegades, valentes. Com ara la de fusionar en dues quatre escoles públiques de Vic, perquè dues d’elles s’estaven convertint en les escoles «dels immigrants», l’any 1997. I no només es va fer aquesta fusió, sinó que també es va aplicar el criteri d’obligar la concertada a encabir fills d’immigrants i no cedirlos cap més línia mentre durés el procés. Aquesta proposta, coneguda com model Vic, es va aplicar a la resta de la comarca i encara ara es posa com a exemple, fora d’Osona, d’una bona política d’integració. Amb el temps, del model Vic se’n va fer un llibre que definia la proposta com a vàlida, però amb nous problemes derivats en part per la manca de recursos. Sigui com sigui, Vic va tornar a ser pionera. La ciutat, i Osona per extensió, han estat sempre conillets d’índies per a noves propostes aplicades després a la resta de Catalunya. Diputació de Barcelona | 15

Foto: Martí Escudé

El Mercat de la Música Viva de Vic ha celebrat els seus quinze primers anys de vida consolidat com una cita cultural de prestigi

L’Hospital General de Vic -creat a partir d’un consorci mig públic mig privat-, la reconversió de l’Hospital de la Santa Creu en centre d’atenció a malalts crònics, la posada en marxa dels Mossos d’Esquadra a Catalunya, etc. són alguns exemples que, sumats a iniciatives com ara la creació de la Universitat de Vic, la potencialitat com a zona gastronòmica (amb quatre restaurants amb una estrella de la guia Michelin i amb la celebració del Fòrum Gastronòmic d’Osona) o els quinze anys del Mercat de Música Viva, la mantenen com una ciutat amb caràcter propi. En comparació amb altres ciutats, Vic té la sort de partir d’una base incomparable: una ciutat mitjana amb un nucli antic que s’ha esponjat, que s’ha revitalitzat; amb un patrimoni històric i cultural que s’ha vist recuperat els darrers anys amb el nou edifici del Museu Episcopal i el Museu de la Pell; amb una bona renda per càpita i un atur gairebé inexistent. Una ciutat, també, que és el centre comercial de la comarca. Cada vegada més comercial que no pas industrial. Pel que fa a la indústria ha deixat de ser tèxtil i ha potenciat l’alimentària i la càrnia. El PAUM, aprovat recentment, i la revisió del Pla general són dos dels reptes que té l’actual consistori per a aquesta legislatura. Vic ha crescut cap a Ponent amb el semisoterrament de la via de tren i la conversió, de mica en mica, de 16 | Diputació de Barcelona

l’antiga Nacional 152 en un passeig. Hi ha creixement urbanístic residencial fins arribar al nucli de la Guixa, reordenant tot l’espai que envolta la zona del Sucre i la Universitat de Vic. La trama urbanística quedarà lligada amb tots aquests equipaments a dins i quedarà per resoldre l’intens trànsit que es concentra a les hores punta a les entrades i sortides de la ciutat. La ciutat, com a centre comarcal, pateix molta mobilitat. És centre de treball, però no d’habitatge per a moltes persones, i a l’inrevés per a d’altres. El tercer punt urbanístic que queda per solucionar és la construcció d’un nou teatre auditori, ja que l’actual està tancat per aluminosi i no es pot recuperar. Tot plegat ha de permetre que aquest xup-xup que ara va fent Vic com a destinació turística i comercial creixi sense deixar de banda els nouvinguts, que si arriben a Vic més que a cap altre lloc no és per la boira que la caracteritza a l’hivern, sinó per les possibilitats de treballar i fer-hi arrels. ■ Dolors Altarriba

«El primer que s’ha de pensar sobre la immigració és que s’hi ha de treballar»

Entrevista amb Jacint Codina, alcalde de Vic

Quina valoració fa, ara que ja han passat uns anys, de la fusió de les escoles que s’ha aplicat a Vic per evitar guetos amb l’arribada de la immigració? El procés de fusió ja s’ha acabat. I també el repartiment dels immigrants a totes les escoles de la ciutat, les públiques i les concertades. La valoració que en fem és molt positiva. També s’ha vist, però, que s’havien de solucionar coses. S’ha treballat perquè les ràtios de professors a l’escola concertada fossin les mateixes que a l’escola pública i igualment les de les escoles fusionades amb la resta d’escoles públiques. Està clar que això és possible si hi ha els recursos necessaris, i aquí s’han d’incloure no només més mestres, sinó també recursos per a beques de menjadors, per al transport i el material escolar, i per a les sortides extraescolars. La immigració representa un 18% del total dels ciutadans de Vic. Calen mesures noves en aquest camp a l’estil de la fusió de les escoles? Sí. Per al curs vinent preveiem que a P3 ja estarem en un 20% d’immigració. S’hi ha de treballar. S’ha de tenir al cap és que és un tema que no se soluciona sol. Cal aconseguir la transversalitat entre els departaments del consistori, fer plans específics. Hi ajuda molt experiències com ara la de les parelles i grups lingüístics que fa Normalització Lingüística, o programes específics, com ara el que s’ha fet conjuntament amb la Diputació de classes de cultura general a mares nouvingudes a tres escoles de Vic. Amb el semisoterrament de l’estació de tren, el centre de Vic s’ha connectat amb Ponent. Què ha representat aquesta obra per a la ciutat?

Nosaltres no parlem de semisoterrament, sinó d’integració del tren a la ciutat. Aquest projecte es va tirar endavant per superar dues barreres: la del tren i la de l’antiga N-152 convertida en una rambla. Ara el repte és el desenvolupament del PAUM. Què en destacaria, del pla que preveu tenir l’any 2015 43.000 habitants (ara n’hi ha 37.000)? Amb el PAUM podem planificar la ciutat en els propers sis anys. D’una banda, es té en compte el creixement segons les necessitats de cada barri, i de l’altra, millorem les comunicacions de la ciutat. Després de l’aprovació definitiva del PAUM, farem la revisió del Pla, que ja es podrà anar fent sense aturar llicències. Pel que fa al creixement demogràfic, preveiem un creixement lligat a llocs de treball i per això pensem en un nou polígon d’indústries netes, tecnològiques. Vic és punt de referència per celebracions com ara el Mercat de Música Viva o el Fòrum Gastronòmic. Crear marca en aquests camps és la línia a seguir per la ciutat? Evidentment. I altres coses. El Museu Episcopal té tres estrelles a la guia, hi ha molta obra de Josep M. Sert i el Museu de la Pell. La gastronomia i el fòrum tenen una gran importància i la cultura també, perquè a més és una ciutat universitària. Penso que no només és crear marca de ciutat, sinó també de ser el centre d’una comarca natural, que és Osona, i amb vocació supracomarcal. Espero que siguem capaços entre tots -i no em refereixo només a Vic i Osona- de trobar el lloc en el repte que serà la Catalunya Central. ■ D. A.

Diputació de Barcelona | 17

A DEBAT Competències locals en educació

Miquel Franch i Ferrés Alcalde de Torelló

És cert que, tot i que va més enllà de les competències obligatòries, els ajuntaments gestionen, des de fa temps, alguns aspectes de la política educativa local. Però, segons les opinions recollides, això no és suficient. Des de la Diputació, i com a repte de mandat, s’aposta per la «territorialització de l’educació». És a dir, que els temes educatius de cada territori puguin ser gestionats per l’Administració més pròxima als ciutadans, aprofitant, per tant, la posició estratègica de l’Administració local en l’espai social on es produeix l’acció educativa. Perquè això sigui una realitat, els ajuntaments han de poder tenir «un paper actiu», i un nou rol en matèria d’educació. I també és evident que per assumir-ne les competències, els calen més recursos.

L’educació és un dret de tots els ciutadans al llarg de la vida per garantir la igualtat d’oportunitats. L’educació ha de permetre a tothom successives oportunitats de formació orientades tant a la seva qualificació professional com al seu perfeccionament personal, en el marc d’una societat oberta on les persones puguin construir projectes de vida, lliures i autònoms. De la qualitat educativa que es respira en un municipi en depèn, en gran manera, com és i com serà la qualitat de vida dels seus ciutadans, l’índex de cohesió social i el grau de civisme i de convivència. Crec que és del tot imprescindible que, cada vegada més, els ajuntaments tinguem un paper actiu en el fet educatiu. Tot el que es fa des de la proximitat tendeix a ser més efectiu i més econòmic, perquè es basa en el coneixement de les necessitats reals. Els ensenyaments obligatoris, els postobligatoris, la formació professional, la formació d’adults, les noves tecnologies, les polítiques educatives en matèria d’immigració, les arts plàstiques i visuals, els ensenyaments musicals, tot allò que converteix la ciutat en una ciutat educadora requereix un marc competencial i financer estable, capaç de dotar els ajuntaments de les estratègies necessàries per garantir la qualitat educativa dels municipis, comptant amb una administració autonòmica que treballi braç a braç amb els ajuntaments i que entengui el principi de proximitat com la clau d’una administració pública eficient desplegada en el territori. ■

18 | Diputació de Barcelona

Antonio Padilla Alcalde de Castelldefels

Els ajuntaments han d’anar assumint més competències en aquelles matèries que contribueixen al benestar de la gent. I l’educació és una d’elles. Castelldefels és una ciutat educadora que ha remarcat la importància de l’educació en tots els àmbits. L’assumpció d’aquestes competències ha d’anar acompanyada de la dotació pressupostària corresponent. Al contrari del que passa ara, que les administracions locals van assumint serveis, moltes vegades sense ni tenirne les competències i, molt menys, els diners suficients per afrontar-los. L’àmbit de l’educació té davant seu dèficits importants, de quantitat i de qualitat, que no podran carregarse sobre els ajuntaments. Cal assumir l’etapa 0-3 anys com a etapa educativa i generalitzar-la. A l’etapa infantil i primària es necessiten més centres, més professors i més dotacions per millorar l’atenció a les aules. I si es vol el suport dels ajuntaments perquè les escoles obrin més enllà de l’horari lectiu, caldrà que, juntament amb la disposició de recursos econòmics, tinguem més recursos humans. ■

Josep Basart i Pinatel·li Alcalde de Calella

Tot el que es troba en relació amb l’ensenyament d’educació infantil i primària té incidència directa en la vida social i formativa de la ciutat. Es tracta de construir una comunitat educativa equilibrada, amb ofertes no només reglades, sinó també dels àmbits del lleure, de la formació no reglada i de la possibilitat de coordinar activitats d’oci i de servei a les persones. Caldria que els ajuntaments tinguessin més competències. La possibilitat de poder dissenyar models de creixement educatiu (aules, professorat, espais educatius alternatius, programes, etc.) conformaria una educació més propera a les necessitats de les persones i del territori. Si entenem que educar és un procés de socialització, sembla adequat defensar que les competències les tingui l’Administració més propera al ciutadà: l’ajuntament. ■

Antònia Serra i Baucells Alcaldessa de Tona

Amb bon criteri, el nou govern de la Generalitat ha situat l’educació com a eix central de les noves polítiques públiques. No hi ha dubte que, en els propers vuit anys, ens juguem el futur del nostre país, que s’ha de vertebrar sobre ciutadans lliures i responsables. Per tant, cal definir i articular un model sòlid des de paràmetres progressistes, que han de coordinar els diferents nivells de I’Administració per afrontar reptes decisius, com ara la immigració, i el debat, sempre ajornat o mal sargit, entre escola pública, concertada i privada. Dins d’aquest esquema bàsic, els ajuntaments hem de poder aportar la proximitat i el coneixement directe de la nostra comunitat com a element decisiu a l’hora d’articular el mapa escolar. Cada poble, barri o ciutat és una realitat que necessita atencions i polítiques amb matisos diferents. En aquest sentit, l’ajuntament ha de tenir instruments sòlids per fer de mediador entre les escoles, conscient que, tant les públiques com les concertades, ofereixen un servei públic. És aquí on el govern ha de delimitar aquells concerts que són inviables i aportar més recursos per enfortir l’educació. Com ja han denunciat analistes de l’esquerra, només augmentant el volum pressupostari destinat aquest sector aconseguirem polítiques progressistes reals, que permetin integrar la nova immigració, i superar aquelles velles diferències entre centres escolars. ■

Diputació de Barcelona | 19

CIUTADANIA

Noves estratègies per a la igualtat entre home i dona

Foto: Cristina Bagué

El Centre Francesca Bonnemaison, un nou espai de trobada i de formació en la promoció de les dones

20 | Diputació de Barcelona

El centre Francesca Bonnemaison, un espai de recerca i de creació d’eines que permetin als ajuntaments implantar les polítiques d’igualtat al territori

Les dones han aconseguit el reconeixement de la seva igualtat a les lleis, s’han incorporat al món laboral, polític, acadèmic... Però la desigualtat continua existint tant en l’àmbit privat com en el públic. Les polítiques públiques d’igualtat d’oportunitats pretenen intervenir introduint elements de correcció i noves estratègies com ara la transversalitat o el treball en xarxa per fer possible l’equiparació real entre home i dona. La Diputació de Barcelona, compromesa en aquest objectiu, posa en marxa el Centre Francesca Bonnemaison com un referent en polítiques d’igualtat home-dona, capaç d’impulsar aquestes noves estratègies i la seva concreció en serveis i eines per als municipis.

Entre la concepció d’igualtat entre homes i dones, que consagra la Constitució espanyola i les diferents lleis, i la realitat de la vida quotidiana hi ha una situació de desigualtat tant en l’àmbit privat -a la vida familiar- com en l’àmbit públic -el de la participació a la vida social. Posarem alguns exemples. Les dones s’han incorporat al món laboral com a forma d’autonomia econòmica, però la vella reivindicació de «a igual treball, igual salari» encara no és una realitat en alguns sectors productius: cobren el 70,4% del que cobren els seus companys i són elles les que tenen el 99,6% de les jornades a temps parcial per obligacions familiars: atendre els fills i els seus pares. Elles ocupen el 31% dels llocs directius, però d’aquestes, el 28% ho són a la seva pròpia empresa. A la universitat, 6 de cada 10 alumnes són dones, però només el 13,2% de les càtedres són ocupades per dones. Les dones sofreixen infarts de conseqüències més greus que en el cas dels homes, però en un estudi per reduir el nivell de colesterol realitzat a 3.800 persones, cap d’elles era dona. En l’àmbit familiar, i segons una enquesta europea, el 76,6% dels homes casats reconeixien no fer cap mena de treball domèstic. De fet, la dona durant els anys setanta es va incorporar al món laboral, però ni s’han modificat d’una manera adequada els rols tradicionals home i dona, ni les polítiques públiques ni les laborals del sector empresarial s’han anticipat suficientment a les conseqüències socials i demogràfiques que comporta aquest fet.

Foto: Eva Guillamet

El Centre de la Dona de Sabadell s’ha convertit, en dos anys, en el punt de referència d’atenció a les dones de la ciutat

Ara, la Unió Europea vol fer, visibles les problemàtiques ocultes a través de programes que permetin un nou enfocament del tema i que donin resposta a dues preguntes: quines desigualtats no s’estan abordant adequadament i quins són els obstacles més habituals que troben les polítiques d’igualtat. Des de la Diputació de Barcelona, aquest ha estat un dels eixos prioritaris d’actuació en els darrers mandats, materialitzat de manera interna a través del Pla interdepartamental, i de manera externa, oferint recursos als ajuntaments que els permeti abordar, al més a prop possible de la ciutadania, aquests obstacles. El Centre Francesca Bonnemaison neix per donar un nou impuls a aquesta política. Convençuda que ara el que cal Diputació de Barcelona | 21

• Punt de vista Coordinació i unitat d’acció per a una veritable equitat Imma Moraleda

Diputada delegada en Polítiques d’Igualtat Dona-Home

La igualtat de gènere és avui a les agendes polítiques de molts municipis de la província. Les pràctiques i les iniciatives es multipliquen amb voluntat de sensibilitzar i transformar els nostres pobles i ciutats. Però ens queda un llarg camí per recórrer. Les dones continuen infrarrepresentades en la presa de decisions i suprarrepresentades en les feines menys remunerades i valorades; la violència de gènere és una lacra a totes les societats i la participació i les aportacions de les dones en el desenvolupament del benestar comú no es troben justament enfortides. Des del món local, hem fet un primer impuls a base de voluntat política i molt esforç, però amb una manca important de recursos i d’implicació per part del Govern de la Generalitat. La nova etapa ens ha de permetre consolidar els avanços fets i donar un nou pas en el reforçament de la perspectiva de gènere en totes les polítiques locals. Des de la Diputació ens hem preparat per aquesta nova etapa en tres direccions. En primer lloc, posant en marxa el Centre Francesca Bonnemaison, referent a la promoció de les polítiques i les temàtiques de gènere. En segon lloc, amb el desenvolupament d’una xarxa de municipis per la igualtat, per l’intercanvi fluid i constant entre les persones responsables de la implantació, el coneixement sobre bones pràctiques i dels avenços i carències. I en tercer lloc, potenciant la secció tècnica de suport als ajuntaments per aportar un suport més directe i de qualitat als responsables municipals. Ens cal ara una coordinació i una unitat d’acció entre administracions que permeti dotar de recursos el món local per portar endavant tots els projectes que dibuixen una veritable equitat. ■

22 | Diputació de Barcelona

són eines, programes i recursos que ajudin a impulsar la implantació de les polítiques d’igualtat dels municipis, la Diputació de Barcelona posa en marxa un espai per a la recerca, per fer front al repte de la formació dels professionals municipals i per la creació de serveis que els ajudin a atendre les dones i sensibilitzar la població general sobre aquesta nova cultura. Aquest centre, ubicat al centre històric de Barcelona, ofereix espais que tenen projecte propi i que s’interrelacionen entre si per multiplicar els beneficis: l’Escola de la Dona aporta la formació de dones i homes amb una clara vocació ocupacional, però també en la formació personal i social o en el camp de la formació professional en la vessant de gènere; la Biblioteca, fundada per Francesca Bonnemaison l’any 1910, i dipositària d’un fons específic de més de 50.000 documents sobre dones, ha ampliat els seus espais i serveis amb la incorporació de nous recursos com són les tecnologies digitals; el Centre de Cultura de Dones se situa en la creació de productes culturals, i el Servei de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home (abans Oficina Tècnica) actua com a motor generador de les línies d’actuació i de les activitats i agrupa totes les sinergies de la resta d’espais. Donar visibilitat als àmbits públic i privat El Centre de Recerca Francesca Bonnemaison té l’objectiu d’oferir un espai especialitzat en la investigació sobre diferents temàtiques especialitzades. La primera de les seves activitats és l’estudi sobre els usos que les dones fan de la ciutat i quines són les limitacions urbanístiques, culturals o de mobilitat que troben. En definitiva, un material fonamental per a aquells responsables d’actuacions encaminades a la creació de ciutats i pobles accessibles tant des del punt de vista social com cultural i de participació. Tres estratègies han estat identificades en la consecució dels objectius. La igualtat d’oportunitats, assumida a tot el món, implica el reconeixement de l’equitat, però també la correcció de les desigualtats existents. En aquest sentit, el repte actual està a donar visibilitat a la doble presència de la dona en els àmbits públic i privat i en la creació de les eines necessàries.

Foto: Cristina Bagué

La transversalitat integra la perspectiva de la dona en les actuacions, posant de relleu les desigualtats manifestes i latents

La formació en noves estratègies i programes d’igualtat és un dels reptes en la implantació de les polítiques d’igualtat

La transversalitat o mainstreaming de gènere, estratègia assumida per Nacions Unides i la Comissió Europea, integra la perspectiva de gènere a totes les polítiques i programes, de manera que cada actuació i cada avaluació posi en relleu les desigualtats manifestes i les latents. Actuacions en àmbits com ara la promoció econòmica, la cultura o l’urbanisme, per citar-ne alguns, han d’incorporar la perspectiva de gènere si no volen contribuir a crear més desigualtat. Les polítiques de conciliació entre la vida laboral i la familiar destinades només a les dones poden reproduir i consolidar un nou biaix de gènere.

tori. En segon lloc, a través de l’atenció especial en la sensibilització, la formació o la informació. Igualment, a través de la participació dels ajuntaments en la Xarxa de Municipis per la Igualtat o en els espais de reflexió i d’intercanvi d’experiències que ofereix el Centre Francesca Bonnemaison. ■ Ethel Paricio

Finalment, cal la participació social de tots, homes i dones, en el procés. En aquest sentit, el treball en xarxa permetrà a les organitzacions de dones fer arribar les seves demandes a les institucions responsables i fer el seguiment i l’avaluació de les polítiques que s’impulsen. Adoptades aquestes estratègies, la Diputació de Barcelona es planteja per aquest nou mandat un nou canvi organitzatiu que permeti actuar decididament en el territori. En primer lloc, oferint a cada ajuntament una persona referent per a l’aplicació de les polítiques, eines i estratègies en el terriDiputació de Barcelona | 23

Joan Carretero, la Generalitat més a prop dels ajuntaments

Fotografies: Eva Guillamet

L’ENTREVISTA

La seva experiència com a alcalde d’un municipi allunyat de l’àrea metropolitana de Barcelona -ha estat batlle de Puigcerdà des de 1995 fins que va ser nomenat conseller- l’ha portat a tenir una sensibilitat especial amb el món local i amb les demandes dels alcaldes. Per això, la seva primera visita oficial com a conseller de Governació va ser al poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, l’alcalde del qual li va ensenyar el municipi i li va demanar ajuda per instal·lar calefacció a l’ajuntament.

24 | Diputació de Barcelona

Com han anat les primeres setmanes com a conseller? Una mica atabalats perquè és un canvi radical de vida i de funcions i perquè treballes en un govern de canvi absolut. Tot és nou per a nosaltres. Ser alcalde de Puigcerdà li dóna una sensibilitat especial? M’imagino que estic més proper als alcaldes de pobles mitjans i petits. Crec que aporto la visió d’una persona que em considero polític des de fa només unes setmanes, perifèric i rural, però no «xirucaire», sinó d’un rural que vol viure tan bé com els que viuen a la capital. Hi ha molts prejudicis. Som de poble, però volem tenir les mateixes oportunitats que a les grans ciutats. A més a més, pel que fa als municipis

consells comarcals. Penso que fins ara, en general, i salvant honroses excepcions, es veia els ajuntaments propis sense cap problema i com a amics, i els ajuntaments no controlats per ells com a potencials enemics. Això és una mecànica absurda, i en un país tan petitet com el nostre genera recels entre administracions. No tenim per què compartir objectius ni tan sols mitjans o, evidentment, ideologia, però les administracions han de ser neutrals i, a partir d’aquí, col·laborar-hi. Notaran un canvi els alcaldes? Espero que els alcaldes notin que, siguin del color polític que siguin, se’ls atén. Una altra cosa és que se’ls pugui resoldre el seu problema, però almenys que se’ls atengui amb atenció. Abans, si eres del règim tenies unes certes oportunitats. Si no eres del règim, però, corries el risc de no ser tractat

«L’ajuntament és la primera administració, la més propera, i per tant, tot el que pugui assumir l’Administració municipal, per què no ho pot fer?» dels Pirineus, hi ha una tendència a les grans ciutats: voldrien que anéssim amb boina i esclops, i ens agrada anar amb unes bones sabates, i tenir un bon ordinador i un bon cotxe. Som ciutadans normals i corrents. No estic d’acord amb aquesta idea que s’ha de deixar segons quins territoris, com per exemple els Pirineus, com una mena de pessebre bucòlic per a ús de la resta de Catalunya. És evident que cal preservar el territori. Abans de res, però, cal tenir molt presents les necessitats socials, de serveis i de qualitat de vida de la gent que hi viu. I he de constatar que, de vegades, segons quins plantejaments pretesament ecologistes deixen de banda aquesta qüestió. Des del seu Departament es vehiculen les relacions amb administracions com ara diputacions, consells comarcals i ajuntaments. Aquesta és una conselleria que interrelaciona amb la mateixa Generalitat i que coordina ajuntaments, diputacions i

com correspon. Alguns territoris, i sé de què parlo, han estat particularment maltractats. Es replantejaran les atribucions de cada administració? És un debat pendent a Catalunya el com s’estructura el territori des del punt de vista geogràfic, funcional i de relacions. D’una banda, hem d’encetar el debat territorial de regions o vegueries i definir quin és el seu paper. També si les diputacions han de canviar de nom perquè sembla que algú es posa nerviós. I també s’ha de parlar dels consells comarcals i debatre si han de tenir la mateixa missió que fins ara; jo entenc que no. Crec que han de perdre el component polític que tenien fins ara i passar a ser una administració de mancomunitat de serveis, o de coordinació i suplència d’aquells serveis que no poden prestar alguns ajuntaments. Les relacions amb la Diputació de Barcelona canviaran? Sí, és el gran debat pendent. No pot ser que Diputació i GeDiputació de Barcelona | 25

«Políticament sóc republicà i, com a tal, aquest objectiu orientarà sempre la meva actuació política»

és una visió vinguda molt de grans municipis, la d’assolir competències, perquè, per exemple, en ensenyament hi ha municipis que no poden assumir més competències perquè no tenen ni escola. No podem fer normes iguals per a tots, perquè tots no són iguals; ara bé, sempre he pensat que tot el que pugui fer un municipi, que és qui coneix millor la realitat del territori, millor. S’ha de fer un vestit a mida per a cadascú.

Des del despatx del conseller, a la Via Laietana, es veu la catedral

neralitat estiguin enfrontats en mil contenciosos. Si ara hi ha una entesa, s’ha de notar. No pot ser que amb el clima polític que s’ha obert amb l’acord de govern a la Generalitat no siguem capaços de superar conflictes institucionals que vénen del passat. Jo entenc que la Diputació de Barcelona ha de fer el que han fet les altres diputacions: traspassar els recursos i els serveis que toquen a la Generalitat. Amb lleialtat i bona voluntat per les dues bandes estic convençut que les relacions entre ambdues institucions milloraran substancialment. Com seran a partir d’ara les relacions amb els ajuntaments? L’ajuntament és la primera administració, la més propera, i per tant, tot el que pugui assumir l’Administració municipal, per què no ho pot fer? Penso que ho ha de fer amb els recursos adequats, però també s’ha de pensar que a Catalunya hi ha més municipis que no poden assumir segons quines competències que no pas dels altres. Aquesta visió 26 | Diputació de Barcelona

I respecte a competències com ara sanitat, habitatge, benestar social i immigració, què tindran els ajuntaments? Com ja he dit, hi ha molts pobles, per exemple, que no tenen CAP o alguns que tenen un metge compartit entre quatre pobles; per tant, s’han de fer normatives que tinguin en compte la realitat del territori. El que passa al 10% del territori, i que afecta a molta gent, al 90% restant, no passa. Les grans reivindicacions sempre han sorgit de grans ajuntaments i s’han creat axiomes que sembla que serveixin per a tots, i no és així. No dic que els pobles petits hagin de tenir menys competències, sinó que s’ha d’estudiar cada cas. I per on començarà aquesta feina? Tota la tasca reformadora que emprendrem des de la Conselleria de Governació ha de tenir una fita molt marcada: que a partir de les mesures que s’adoptin la ciutadania noti les millores d’una manera molt clara. Mai no hem de perdre de vista que treballem per fer les coses més senzilles als ciutadans i les ciutadanes d’aquest país. Políticament sóc republicà i, com a tal, aquest objectiu orientarà sempre la meva actuació política. I quin calendari s’ha fixat per començar aquestes reformes? Una obra de govern no es pot mesurar en dies, setmanes o mesos, però suposo que d’aquí a sis mesos l’empremta del nou govern es començarà a notar. Jo m’he marcat «aterrar»

«Si traspasses competències sense traspassar recursos el que estàs fent és una mala passada» suaument al Departament, fer una anàlisi de la situació i, a partir d’aquí, decidir quines són les passes que cal seguir. Primer, saber quins són els recursos (econòmics, humans…) i, després, fixar els objectius que, en política, acaben depenent sempre molt dels recursos.

Pel que fa a la llei electoral, veurà la llum en aquesta legislatura? Em sembla que és una de les coses que s’ha de fer. No hi ha cap país del món que funcioni sense una llei electoral pròpia i que estigui sotmesa a la llei electoral d’un altre país.

I amb les competències, també vindran els recursos? És evident, perquè si traspasses competències sense traspassar recursos el que estàs fent és una mala passada. També hem d’estudiar competències que ja fan els ajuntaments i si cal que siguin finançades per la Generalitat, perquè no tot el que fan haurà de ser finançat per la Generalitat.

Quines variables es tindran en compte per fer aquesta llei? Personalment, reivindico que set vegueries s’haurien de correspondre a set províncies; és a dir, que els límits geogràfics de vegueries i províncies sigui el mateix. Per un tema de no molestar els ciutadans perquè el mapa de dues administracions superposades serà millor a l’hora de fer tràmits. El ciutadà hauria d’anar només a un sol municipi tant pels tràmits de la vegueria com pels de la província. I si estem a l’Estat espanyol, una província única significaria una única circumscripció electoral, que seria Barcelona i això distorsionaria molt la representativitat electoral del territori. La llei electoral entenc que l’hem de fer segons la idea d’una persona, un vot, i una proporcionalitat dels vots, però també és evident que hi ha una hipertrofia de Barcelona i els seus voltants respecte a la resta del territori i s’ha d’ajustar perquè el territori, encara que amb menys habitants, també sigui representat. La representativitat ha de ser proporcional respecte a la població i respecte al territori.

Aquests recursos vindran del Fons de Cooperació Local? És la millor possibilitat, tenint en compte el nombre d’habitants i altres variables, com ara les necessitats dels municipis, i les seves funcions. Amb el Padró municipal no n’hi ha prou per saber on està la gent, perquè hi ha gent que dorm en un lloc, treballa en un altre, té la segona residència en un altre… Parlant de recursos municipals, les arques han baixat aquest any a causa de la retirada de l’IAE. Això és una mala jugada i hauria de ser el senyor Aznar qui compensés aquesta pèrdua per als municipis, perquè es «carrega» un impost que no és seu i que, per a molts municipis, significa el segon ingrés. És una barbaritat que hagi fet això. A la Generalitat tampoc no podem fer que, si a Madrid es «carreguen» un impost, nosaltres ho compensem, perquè tampoc no anem sobrats econòmicament. El que necessitem és un pacte de finançament adequat per a Catalunya: em sembla que el més important d’aquesta legislatura és el finançament, perquè sense recursos, no podem fer res. Hem de pensar que som un país que paguem i que ens estan espoliant des de fa anys i, a més a més, no ens paguen ni el que ens toca. És difícil tirar endavant.

El procés serà llarg. És evident. I serà un tema a debat i llarg. Hi haurà una nova Corporació Metropolitana? Sí, però entenc que amb un component de coordinació de serveis, d’assistència mútua entre els municipis. El que no em semblaria adequat és que continués tenint un poder polític que entrés en competència directa amb la Generalitat de Catalunya. Seria un poder polític massa fort. ■ Eva Viñals Diputació de Barcelona | 27

INSTANTÀNIES

Neteja de cotxes abandonats a la serralada de Marina Després dels incendis d’aquest estiu passat es van localitzar tres vehicles abandonats que es van cremar en zones de difícil accés de la serralada de Marina, al terme municipal de Badalona.

Foto: Quim Puig/El Punt

Per tal de netejar aquests indrets i poder-los deixar a punt per a una futura repoblació, es van retirar els vehicles amb helicòpter per la dificultat de poder accedir-hi amb altres mitjans, com habitualment es fa aquesta neteja. Cada any, es retiren una quinzena de cotxes que s’abandonen en diferents punts de la serralada de Marina, però aquest cop la neteja es va accelerar per no acumular ferralla en aquesta zona cremada i malmetre-la encara més.

Es van retirar tres vehicles amb helicòpter

José Montilla s’entrevista amb Michel Barnier

Foto: Gabinet de Relacions Internacionals

El president de l’Arc Llatí i de la Diputació, José Montilla, es va entrevistar amb el comissari europeu de Política Regional, Michel Barnier, a Brussel·les. Barnier es va mostrar molt interessat per les activitats de l’Arc Llatí i va manifestar la seva confiança en la iniciativa per la seva originalitat. Barnier es va comprometre que la proposta que presenti davant de la Comissió Europea inclogui la petició que els fons de cohesió arribin al conjunt de territoris de la UE. Concretament, aquests fons arribaran en la seva major part, un 75%, a les zones més pobres de la UE (que formen part de l’objectiu 1) però també hi haurà un 15% dels fons que es destinaran a altres zones (les que s’engloben en l’objectiu 2) i un 5% que anirà cap a la cooperació interregional. Montilla, que ha encapçalat la delegació de l’Arc Llatí, s’ha entrevistat amb Barnier

28 | Diputació de Barcelona

La Diputació va lliurar a Badalona la 23a edició dels Premis de Comunicació Local

L’obra de Teresa Pàmies i Bertran, nascuda a Balaguer l’any 1919, és en bona mesura el testimoni viu de la Guerra Civil i de l’exili que va viure des de l’any 1939 a l’Amèrica Llatina, Txecoslovàquia i França. Des que va tornar a Catalunya, l’any 1971, ha col·laborat habitualment en mitjans de comunicació, premsa i ràdio fonamentalment, amb reportatges i articles sobre la realitat política, social i cultural del país. Entre altres guardons, l’any 2001 va rebre el premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Per qüestions personals, Teresa Pàmies no va poder recollir el premi. La degana del Col·legi de Periodistes, Montserrat Minobis, va recollir el guardó en el seu nom.

Foto: Jaume Soler

Més de 650 persones del món de la comunicació de tot Catalunya van assistir, el divendres 30 de gener, a la nit, i al Pavelló Olímpic de Badalona, a la 13a Festa de la Comunicació de la Diputació de Barcelona. En el decurs de la festasopar es van lliurar els 23è Premis de Comunicació Local, i el Premi d’Honor de la Comunicació, que en aquesta edició va recaure en l’escriptora Teresa Pàmies.

Cent seixanta-set candidatures de premsa local, ràdio municipal, televisió local, butlletins municipals i noves tecnologies concorrien enguany als premis, dotats amb 55.000 euros. A part del premi d’Honor, van resultar també guanyadors dels premis Tasis Torrent de premsa local: l’anuari d’El Far del Llobregat i Presència, del Rosalia Rovira d’emissores municipals: les ràdios d’Arenys de Mar i Santpedor, del Miramar de televisions locals: les televisions de l’Hospitalet de Llobregat i Viladecans, de l’Arrel de butlletins municipals: el butlletí de Sant Just Desvern, i de La Malla de noves tecnologies: la web de Sabadell.

Diputació de Barcelona | 29

Els establiments residència casa de pagès de la província de Barcelona cal Jaume Coll de Borredà i cinc masoveries de masia Ferreres d’Olvan (associats al Programa d’Agroturisme de la Diputació) han estat certificats amb la Q de Calidad Turística. Són els primers establiments d’aquesta modalitat certificats a la província de Barcelona, pràcticament la meitat de tots els que han assolit aquesta acreditació a tot Catalunya, que en són tretze en total. La Q de Calidad és un certificat de qualitat en turisme que acredita el Instituto para la Calidad Turística Española (entitat que depèn de la Secretaría General de Turismo). Des de l’Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona sempre s’ha incentivat i recomanat als establiments que s’adhereixin al sistema, ja que, encara que no s’arribi a certificar, el procés d’implantació és una veritable formació que incideix directament en un millor servei. A la província de Barcelona hi ha prop d’una vintena d’establiments adherits al certificat Q de Calidad per poder obtenir-lo en breu.

Foto: Oficina de Promoció Turística

Turisme rural de qualitat

La masia cal Jaume Coll

Un centenar de municipis a la Xarxa de Pobles i Ciutats dels Drets Humans

Foto: Centre per a la Participació Ciutadana

Un centenar de municipis participen ja a la Xarxa de Pobles i Ciutats dels Drets Humans amb la voluntat d’ampliar la cultura dels drets humans com a forma de convivència i organització política. La Xarxa, que ja ha realitzat tres trobades, té previst per a un futur pròxim la presentació de resultats de les auditories sobre drets humans realitzades a Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi i Granollers. Aquesta Xarxa, que assumeix els principis establerts a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, té previst treballar sobre dos aspectes que recull la Carta: civisme i síndics de greuges. La Xarxa de Pobles i Ciutats dels Drets Humans crea els grups de civisme i síndics de greuges locals

30 | Diputació de Barcelona

La tercera edat troba en Internet noves oportunitats d’oci i comunicació

Foto: Àrea de Benestar Social

Cent cinquanta persones grans intercanvien experiències sobre la xarxa Internet i la seva utilització a la jornada de presentació del programa formatiu dels encarregats de dinamitzar aquesta activitat als casals municipals dins del programa «I tu, per què no?», que impulsa la Diputació de Barcelona. Gràcies a aquest programa s’han instal·lat 215 equips informàtics a 81 casals d’avis municipals. Alguns dels objectius de «I tu, per què no?» són garantir a la gent gran la igualtat d’oportunitats en l’accés a la xarxa Internet, evitar la seva exclusió de la societat de la informació i ajudar-los a descobrir nous instruments de comunicació i d’oci. Les noves tecnologies també arriben als avis interessats

Montcada Aqua

Foto: Ajuntament de Montcada

Montcada Aqua és el nou centre municipal esportiu i de lleure de Montcada i Reixac, situat a la zona del Pla d’en Coll. El complex és un dels més innovadors en oferta de bany de tot Catalunya i està equipat amb aparells i màquines de tecnogym d’última generació. L’oferta esportiva cobreix tant les necessitats individuals com les col·lectives, ja que es fan activitats dirigides i programes de relaxament i salut. El complex esportiu té un pressupost de 3.527.392 euros, aportats per l’Ajuntament de Montcada i Reixac, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. En fases posteriors, Montcada Aqua acollirà també una biblioteca, un aparcament i una sala polivalent per a esdeveniments culturals i festius. La piscina és un dels principals atractius del complex

Diputació de Barcelona | 31

Foto: Albert Serrano

Es lliuren els premis Tiramilles 2003 El Premi Tiramilles -que organitza l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona- és un concurs de relats i fotografies de viatges i aventures dirigit a joves d’entre 16 i 29 anys. Enguany s’hi han presentat 83 joves de 27 municipis de la província de Barcelona, amb treballs d’indrets molt diferents i temàtica variada. L’objectiu és fomentar la cultura viatgera entre aquest col·lectiu i nodrir els fons documentals dels serveis d’informació juvenil municipals. Els guanyadors de la guia de viatge en suport paper han estat Enric Doñate, en la categoria A, pel seu treball «Tast Mogol», i Olga Inglés, en la categoria B, per «Descobrint el sud de l’Índia, la costa de Karnataka». En suport digital, el guanyador ha estat Santiago Tejedor per «Perú: viatge al món inca». En la modalitat de fotografia de viatge, el premi s’ha distingit en dues submodalitats: itinerari fotogràfic i sortides per la província de Barcelona. En itinerari fotogràfic s’ha premiat Albert Serrano, en la categoria A, per «Menorca, reserva de somnis», i Berta Tiana, en la categoria B, per «Cuba». Les sortides per la província de Barcelona que s’han emportat el premi han estat Cèlia Prats, en la categoria A, per «Per Barcelona com a turista o Ruta Nord», i Jordi Busqué,en la categoria B, per «Un dia qualsevol».

Un dels treballs premiats, «Menorca, reserva de somnis»

Itinerari per a invidents per conèixer el Garraf

Foto: Servei de Parcs

Ha estat presentat a l’Escola de Natura de Can Grau del Parc Natural del Garraf l’itinerari sensorial per a invidents. Aquesta innovadora iniciativa ofereix a les persones cegues o amb dificultats de visió la possibilitat de poder fer un itinerari adaptat per descobrir el paisatge d’aquest espai protegit a partir del tacte, les olors i els sons. En la posada en marxa d’aquesta nova proposta pedagògica i divulgadora hi han pres part l’Àrea d’Espais Naturals i la de Benestar Social de la Diputació de Barcelona i el Centre de Recursos per a la Integració de la Diversitat (CRID). L’itinerari recorre el parc natural

32 | Diputació de Barcelona

L’ampliació del CCCB ja té proposta guanyadora L’equip d’arquitectes integrat per José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torre ha guanyat el concurs de propostes per a l’ampliació del CCCB, convocat per la Diputació de Barcelona. El jurat estava format per representants designats per les institucions consorciades i pel mateix CCCB. Els seus membres han analitzat els projectes i les memòries presentades pels sis estudis d’arquitectura als quals es va encarregar avantprojectes per a la reforma de l’edifici amb façanes a la plaça Joan Coromines i el carrer de Valldonzella.

Foto: CCCB

El jurat ha valorat que es tracta d’una proposta que respon als requeriments del projecte des d’una posició austera i respectuosa amb l’edifici. L’Antic Teatre de la Casa de Caritat, segona fase del projecte del CCCB, pretén donar resposta a les principals mancances que els deu anys de funcionament del centre han posat de manifest. El centre millorarà les seves instal·lacions

Drets i deures dels immigrants i l’aplicació en l’àmbit local

Foto: Noemí Elies

Més de 170 tècnics municipals han pogut debatre sobre els drets i deures dels immigrats que regula l’actual llei d’estrangeria, a les dues jornades que organitza el Consorci de Recursos per a la Integració de la Diversitat (CRID). L’objectiu és facilitar informació i aportar experiències als responsables municipals que els ajudin a visualitzar positivament la intervenció municipal en aquest àmbit. Els catedràtics Josep Mir i Eliseo Aja van fer aportacions sobre el marc actual de la llei d’estrangeria, i els ajuntaments de Sant Celoni i Mataró van presentar les seves experiències sobre la formació i l’aprenentatge de la llengua com a forma d’integració, i el Pla per a la nova ciutadania de Mataró en l’atenció als drets dels immigrants des d’una metodologia transversal. A les jornades es van presentar les experiències de Mataró i Sant Celoni

Diputació de Barcelona | 33

L’OPINIÓ La llei de «grans ciutats»

Rafael Jiménez Asensio

Professor catedràtic de dret constitucional d’ESADE

L’última quinzena de 2003 es va publicar al BOE la Llei 57/2003, de mesures per a la modernització del govern local. Es tracta d’un text normatiu que reforma la Llei de bases de règim local en diversos aspectes i que incorpora un títol X a l’esmentada llei: Règim d’organització dels municipis de gran població. Per això, des que es va gestar el projecte, se l’ha denominat amb l’enunciat de llei de grans ciutats. No obstant això, el que va començar sent efectivament una llei de grans ciutats es va anar transformant en una llei de grans ciutats (que, no obstant això, no s’aplica a Barcelona), de ciutats mitjanes i, en algun cas, de pobles grans. L’àmbit d’aplicació de la llei s’ha anat eixamplant gradualment a mesura que molts altres municipis pretenien acollirse al règim especial (ja se sap, cafè per a tothom). Així, al costat d’un àmbit d’aplicació necessari de la llei (els municipis de més de 250.000 habitants i les capitals de província amb una població superior a 175.000), s’ha incorporat un àmbit d’aplicació potestatiu (capitals de província, capitals autonòmiques o seus de les institucions autonòmiques, sigui quina sigui la seva població, i municipis de més de 75.000 habitants que presentin circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals especials). En aquests últims opera una mena de principi dispositiu (qui no recorda aquí els orígens de l’Estat autonòmic): cal que el municipi exerceixi la iniciativa de convertir-se en «gran població» (i que se sumi per tant a aquest règim jurídic especial), i que així ho aprovi el Parlament autonòmic. Per tant, 34 | Diputació de Barcelona

saber quins seran definitivament els municipis de gran població és una cosa que entra de ple en el terreny de la incertesa. El sistema de govern dels municipis de gran població difereix força del previst per als municipis de règim comú. En els municipis de gran població, el legislador s’ha inclinat per implantar definitivament, encara que amb modulacions, la forma de govern parlamentària. Així, el ple es configura com un òrgan de debat de les decisions estratègiques i exerceix el control de l’executiu local; és a dir, una mena de parlament, encara que amb algunes incongruències en el seu disseny. També es preveuen una sèrie d’àmbits materials reservats a la figura dels reglaments orgànics, que es converteixen en una modalitat de normes institucionals dels municipis de gran població. L’executiu local es desdobla entre la figura de l’alcalde, que té menys competències que el de règim comú i que es configura com un president del govern (a imatge i semblança del model estatal), i la junta de govern local, que es dissenya com un autèntic govern, amb responsabilitat solidària, amb competències pròpies i de la qual poden formar part persones que no siguin regidors amb un límit d’un terç del total dels seus membres. A banda d’això, s’obliga que aquests «municipis de gran població» estableixin districtes, amb la dificultat que això implica. En el camp de l’alta administració o de la funció directiva local, el legislador ha seguit, amb retocs lleus i confusos, el

«La llei aposta per establir definitivament una forma de govern parlamentària en l’àmbit local»

model LOFAGE (o sigui, el que s’aplica a l’Administració general de l’Estat) i ho ha traslladat a l’àmbit local. El resultat és un disseny institucional pèssim que, presumiblement, generarà molts problemes. L’única dada positiva és la possibilitat que l’alcalde o la junta de govern deleguin en els òrgans directius determinades atribucions, però la seva efectivitat dependrà de com s’apliqui aquesta regla. Pel que fa a la resta, s’opta per traslladar a l’espai local el règim dels alts càrrecs, i s’estableix la distinció entre òrgans superiors i òrgans directius, i dins d’aquests últims s’enquadren, entre d’altres, els coordinadors generals i els directors generals. Però la provisió d’aquests llocs es reserva a funcionaris públics del grup de titulació A, llevat que el ple en atenció a les característiques específiques del lloc directiu estableixi la possibilitat de reclutar externs. Un model, per tant, de corporativització de l’alta Administració local que dificulta en gran manera qualsevol assaig d’implantar una funció directiva de caire gerencial en l’àmbit local. L’única possibilitat de millorar aquest disseny està en el fet que els mateixos governs locals estableixin, a través d’un reglament orgànic específic, mesures racionals d’institucionalització d’una funció directiva en clau de professionalitat i sàpiguen aprofitar intel·ligentment els espais que el legislador estatal ha deixat sense regular.

En conclusió, la llei de grans ciutats aposta per establir definitivament una forma de govern parlamentària en l’àmbit local, la qual cosa, en un futur, presumiblement dificultarà qualsevol modificació que pretengui, per exemple, incorporar l’elecció directa de l’alcalde. Però l’aspecte més censurable de la regulació esmentada és el disseny de la funció directiva local on s’ha perdut una ocasió d’or per establir un sistema gerencial. Dir que això és una «modernització» del govern local no deixa de ser un eufemisme. ■

Els municipis de gran població hauran d’adaptar la seva organització mitjançant l’aprovació de les normes orgàniques pertinents en un termini de sis mesos com a màxim des de l’entrada en vigor de la Llei. En fi, molts reptes per al 2004. Diputació de Barcelona | 35

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

De la terra al rebost Àrea de Presidència 24 x 30,5 cm, 368 pàg. PVP: 40 euros

Hi ha pocs trets que defineixin amb tanta nitidesa la personalitat d’una societat com ho fa la gastronomia. La promoció de la tradició gastronòmica s’ha converit en un factor de dinamització i d’atracció en el context del turisme de proximitat i de cap de setmana. Per això, la Diputació de Barcelona, dóna suport als ajuntaments amb diverses línies de servei que afavoreixen el desenvolupament d’aquesta nova forma de riquesa econòmica, i amb productes com ara aquest llibre. Aquesta obra és un repàs, ple d’imatges i colors, de veus i de records, d’alguns dels productes estel·lars de la gastronomia barcelonina.

Els municipis i el patrimoni arquitectònic Compendi legislatiu comentat

L’Administració pública té l’obligació i el dret de protegir, conservar i restaurar els béns culturals. L’instrument amb què més transparència es pot preservar les característiques essencials dels municipis és el planejament urbanístic general.

Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge Plecs 5 21 x 29,7 cm; 52 pàg. PVP: 5 euros

Aquest document tècnic, el número 5 de la col·lecció «Plecs», és un recull d’aquells aspectes legals més rellevants que impliquen els municipis en la seva responsabilitat de protegir el patrimoni cultural, en allò que respecta a béns immobles, bén ambientals urbans i rurals, zones arqueològiques, etc.

Institut del Teatre 23 x 27,5 cm; 144 pàg. PVP: 30 euros

Els Premis d’Honor de l’Institut del Teate tenen la finalitat de reconèixer la trajectòria professional d’una personalitat del teatre o de la dansa. El Premi d’Honor de l’any 1998 fou atorgat, en la categoria de dansa i coreografia, a Jiri Kylián, cofundador i director del Nederlands Dans Theater. ^

^

Jirí Kylián Somniador de danses

En aquest llibre Ramon Àvila fa un recorregut cronològic per l’obra d’aquest personatge, i el tanca amb un entrevista on revisa amb Kylián les seves coreografies més significatives.

36 | Diputació de Barcelona

CONVOCATÒRIES març-abril 2004

El Fòrum 2004, a punt

Torna «A cent cap als cent»

El compte enrere ha començat i el proper 9 de maig s’iniciaran 141 dies per experimentar i reflexionar. Barcelona acollirà un gran esdeveniment festiu dissenyat per viure les més diverses formes de cultura i entreteniment a través d’exposicions, tallers, espectacles, jocs, mercats, etc. Tres grans eixos defineixen el Fòrum 2004: la diversitat cultural, el desenvolupament sostenible i les condicions de la pau, que convertiran la ciutat comtal en un eix per reflexionar sobre els conflictes socials i culturals del segle.

L’Àrea d’Esports de la Diputació torna a apostar per facilitar l’esport a diferents col·lectius com ara el de la gent gran. En el Pla d’actuació del mandat 2000-2003 es va dissenyar el programa «A cent cap als cent», amb l’objectiu de promoure la formació d’una xarxa municipal d’activitat física per a la gent gran, i ara ja són 17 els municipis adherits a la iniciativa. Aquests municipis realitzaran durant els mesos de maig i juny dues passejades, una al Parc del Castell de Montesquiu i l’altra a la serra de l’Obac.

Fotografies al Museu Marítim

Música ètnica i electrònica al CCCB

El Museu Marítim organitza, a partir de l’1 d’abril, dues exposicions fotogràfiques. «Ahí está» és una mostra del fotògraf Antonio Villa. Es podrà visitar a la Sala de les Grans Naus de la platja de la Marquesa, al delta de l’Ebre, fins al 9 de maig. Al mateix espai, «Imatges de voramar» fa un recorregut fotogràfic per la costa catalana a la primera meitat del segle XX. A més, fins al 28 de març es pot visitar l’exposició sobre la Guerra Civil i l’exili republicà «L’exili dels nens» a les Drassanes Reials de Barcelona.

Al cap de deu anys del Festival Sónar, el CCCB convidarà durant el mes d’abril a artistes, periodistes, intel·lectuals i professionals del món de la música electrònica i de la creació digital a debatre sobre aquest fenomen musical. A més, entre l’1 i el 3, se celebrarà el Degenerate Media Festival, que explora la tecnologia de la comunicació com a eina social i artística. Finalment, del 14 al 18 d’abril, una mirada a l’Iran a través de «Fragmented Mirrors»: un diàleg entre tradició i modernitat.

Guia d’activitats turístiques estiu 2004

Pla de prevenció d’incendis

A final de març apareix la nova publicació que recull unes dues-centes ofertes a la província de Barcelona. L’objectiu és donar opcions i alternatives per fer turisme durant l’estiu com ara activitats esportives i d’aventura, de mar i de muntanya, la descoberta de pobles i ciutats o de paratges naturals i rutes per les terres del vi i la gastronomia. La guia és gratuïta i es pot trobar a les oficines d’informació turística i a l’Oficina de Promoció Turística de la Diputació.

El Pla de prevenció d’incendis es posarà en marxa per Setmana Santa, finalitzarà a finals de setembre i afrontarà la vigilància dels espais naturals protegits de la Diputació. Consta d’un dispositiu de detecció, format per guaites que vigilaran les zones forestals; un dispositiu de dissuasió, format per vigilants amb l’objectiu d’evitar pràctiques inadequades al bosc, i finalment un de prevenció amb personal dotat de bombes d’aigua per actuar de forma ràpida.

Jornades

Esports

Exposicions

Natura

Diputació de Barcelona | 37

WEBS

www.diba.es/premiscomunicacio

www.diba.es/preuspublics

www.diba.es/xbmq

www.odena.es

Premis de Comunicació 2003 Des del pioner Premi Tasis Torrent de premsa local i comarcal, que arriba enguany a la XXIII edició, fins al més recent Premi La Malla de noves tecnologies, que es convoca ara per vuitena vegada, passant pel Rosalia Rovira d’emissores municipals (XIX edició), el Miramar de televisions locals (XV edició) i l’Arrel de butlletins municipals (XV edició), els Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona, que també reconeixen cada any amb un premi d’honor una persona o entitat que ha treballat a favor de la comunicació a Catalunya, són un instrument de suport a la feina de molts periodistes de carrer que treballen amb els mitjans d’avui i que comparteixen les inquietuds dels ciutadans.

Ordenances fiscals. Tarifes dels preus públics La publicació del text íntegre de les ordenances fiscals reguladores dels tributs és una obligació imposada, entre altres ens locals, a les diputacions, d’acord amb l’article 17.5 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals. Ara podeu trobar aquesta informació, ja a l’abast de tothom, al nostre web.

38 | Diputació de Barcelona

Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat XBMQ 2004-2007. La Diputació renova el seu compromís amb el món local. Millorar la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes és l’objectiu principal dels nostres municipis. Per això, la Diputació de Barcelona, que té com a finalitat última donar suport als ajuntaments, torna a posar en marxa per al mandat 2004-2007 el programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (XBMQ), amb l’objectiu de seguir contribuint a consolidar unes viles i ciutats líders en benestar.

Òdena El passat mes de desembre, l’ajuntament d’Òdena (Anoia), amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, va estrenar el seu espai a Internet, i va passar a ampliar el conjunt de municipis que ja tenen presència a la Xarxa. La realització d’aquest web s’ha portat a terme seguint les pautes d’accessibilitat. Aquesta pàgina conté informació sobre el poble, directoris d’empreses i entitats, serveis i gestions, així com una completa secció d’actualitat. ■

Foto: Fèlix Miró

Actuació dels castellers de Vilafranca del Penedès a la plaça de la Vila Direcció Carme Roldán

Projecte gràfic Eumogràfic

Redacció Alberto García, Jordi Navarro, Ethel Paricio, Beth Prat, Carles Sabater, Glòria Santamaria, Eva Viñals

Fotocomposició Anglofort

Col·laboracions Dolors Altarriba, Carles Negredo, Josep Lluís Rodríguez, Rafael Jiménez Fotografia Cristina Bagué, Noemí Elies, Martí Escudé, Òscar Ferrer, Eva Guillamet, Fèlix Miró, Quim Puig, Xavier Renau, Jaume Soler Maquetació Alberto García Assessorament lingüístic i producció editorial Institut d’Edicions

Impressió System BCN ISSN: 1133-2328 DP: B-1069-1992 Departament de Premsa Diputació de Barcelona Rambla de Catalunya, 126, planta 2a 08008 Barcelona [email protected] www.diba.es Publicació bimestral / Distribució gratuïta Els articles de col·laboració que publica el DB expressen l’opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessàriament compartida pels responsables de la revista.

Diputació de Barcelona | 39