La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que impulsa el progrés i el benestar per als ciutadans i ciutadanes, actuant directament en la cooperació amb els ajuntaments. La Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Parcs Naturals, gestiona amb els ajuntaments dotze espais naturals d’un alt valor paisatgístic, ecològic i cultural.
Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals
Parc Natural del Montseny Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Parc del Garraf Parc del Castell de Montesquiu Parc d’Olèrdola Parc del Foix Parc de la Serralada de Marina Parc de la Serralada Litoral Espai Natural de les Guilleries-Savassona Parc Agrari del Baix Llobregat Parc de Collserola
Xarxa de Parcs Naturals
La Xarxa de Parcs Naturals posa a l’abast dels ciutadans centres d’informació i documentació, itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions, equipaments pedagògics i culturals, albergs, allotjaments rurals i d’acampada, publicacions i audiovisuals, tallers, cursos i estades ambientals, entre d’altres serveis i activitats.
Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals
Parc del Montnegre i el Corredor
Sumari
Presentació
1
Mapa de la Xarxa de Parcs Naturals
2
Cerca avançada d'itineraris
3
Itineraris
6
Recomanacions
128
Presentació
Fa més de tres dècades, la Diputació de Barcelona va iniciar una política pionera de protecció dels parcs naturals, que es feia ressò de la consciència, tot just incipient aleshores, de defensa del medi ambient. Amb l'arribada de la democràcia al món local, aquella política avançada al seu temps s'ha anat desenvolupant i perfeccionant, de manera paral·lela a la difusió dels principis d'una ecologia responsable i sostenible. Ara fem alguna cosa més que protegir i preservar els parcs: treballem, de fet, per integrar-los en la societat, oferint-los a tota la ciutadania com a element d'oci i de salut i millorant alhora la qualitat de vida de les persones que hi viuen. Més enllà d'un limitat conservacionisme, impulsem la sostenibilitat dels entorns naturals i els posem en valor com a riquesa col·lectiva que són. En aquest sentit, no existeix cap manera millor per conèixer la Xarxa de Parcs Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona i els municipis que hi tenen responsabilitats que recórrer els itineraris que s'hi han anat definint en els últims anys. Es tracta de propostes per endinsar-se en la riquesa i la varietat d'aquests dotze parcs: des de la fauna, la flora i la vegetació a la història de l'ocupació i aprofitament humà del medi natural, en tots els seus vessants. Estic segur que aquesta publicació animarà moltes persones a acostar-se a aquest entorn natural privilegiat de la província de Barcelona per endinsar-s'hi amb una nova mirada, més profunda i alhora respectuosa. Celestino Corbacho Chaves President de la Diputació de Barcelona
1
Mapa de la Xarxa de Parcs Naturals
100.632 hectàrees d'espais naturals protegits
2
Itinerari adaptat per a persones amb mobilitat reduïda
Itinerari adaptat per a persones amb visió reduïda
Itinerari en BTT
Itinerari a peu
Itinerari autoguiat
Itinerari senyalitzat
Cerca avançada d'itineraris
Parc Natural del Montseny 1. L'empedrat de Morou 2. El sot de l'Infern 3. De Santa Fe a Passavets i al turó de l'Home 4. De coll Formic al Matagalls 5. De Tagamanent al turó de Tagamanent 6. Aiguafreda de Dalt 7. Del Figaró a Sant Cristòfol de Monteugues Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac 8. A la Mola des del coll d'Estenalles 9. El camí ral de Barcelona a Manresa 10. Balmes, masies i molins 11. De Sant Llorenç Savall al coll d'Estenalles 12. La riera de Talamanca 13. De Rellinars al coll d'Estenalles 14. La font de la Portella Parc del Montnegre i el Corredor 15. La plana del Corredor 16. El dolmen de Pedra Gentil 17. Les alzines de can Portell 18. El pont de la Vila 19. El fondo de can Rossell 20. Can Vilar i el sot de can Montasell 21. L'ermita de l'Erola
* **
***
* Itinerari senyalitzat parcialment **Itinerari de propera senyalització *** Itinerari parcialment adaptat 3
Itinerari adaptat per a persones amb mobilitat reduïda
Itinerari adaptat per a persones amb visió reduïda
Itinerari en BTT
Itinerari a peu
Itinerari autoguiat
Itinerari senyalitzat
Parc del Garraf 22. A la Morella 23. El fondo de Vallgrassa 24. Camí de les Costes 25. Camí medieval i serra de Can Perers 26. Masies del Garraf 27. Itinerari botànic per la Pleta 28. Itinerari sensorial per a invidents Parc del Castell de Montesquiu 29. L'obaga del castell Parc d'Olèrdola 30. De Vilafranca del Penedès a Olèrdola Parc del Foix 31. La font d'Horta 32. Els castells: de Penyafort a Castellet Parc de la Serralada de Marina 33. De la font de l'Alba a la Conreria 34. Al voltant de la font de l'Alzina 35. La travessia del Parc Parc de la Serralada Litoral 36. La roca d'en Toni 37. La ruta de l'Esquirol 38. La creu de Montcabrer 39. Ruta pels parcs de la Serralada de Marina... Espai Natural de les Guilleries-Savassona 40. De Tavèrnoles a Sant Pere de Casserres 41. Del pont de Malafogassa a Vilanova de Sau 42. De Folgueroles a Sant Llorenç del Munt
*
*
* Itinerari senyalitzat parcialment 4
Itinerari adaptat per a persones amb mobilitat reduïda
Itinerari adaptat per a persones amb visió reduïda
Itinerari en BTT
Itinerari a peu
Itinerari autoguiat
Itinerari senyalitzat
Parc Agrari del Baix Llobregat 43. L'agricultura al delta del Llobregat Parc de Collserola 44. Itinerari del puig Madrona 45. Itinerari per ponent 46. L'obaga de Collserola 47. Barcelona als peus 48. Passejada a la font de Sant Pau i Can Coll 49. El passeig de les Aigües
**
**Itinerari de propera senyalització
Pictogrames utilitzats als equipaments dels parcs activitats culturals
construcció d'interès
observatori astronòmic
alberg de recerca
equipament pedagògic
oficina del parc
àrea d'esplai/lleure
informació
restaurant
càmping
itinerari senyalitzat
restes arqueològiques
centre de documentació
museu/exposició permanent
turisme rural
5
4
3 1
6 2
5
7
Any de constitució: 1977 Superfície protegida: 30.120 ha Accessos: Carretera • Autopistes AP-7 • Carreteres C-17, C-25 i C-32
Berga
Tren Manresa
Vic Parc Natural del Montseny Granollers
Igualada
Mataró
Terrassa St. Feliu Vilafranca de Llobregat del Penedès
• Estacions de Renfe d'Aiguafreda, Breda, el Figaró, la Garriga, Riells i Viabrea, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Seva (estació de Balenyà).
Autobús • Hispano-Hilariense. Tel. 972 245 012 • Barcelona Bus. Tel. 902130 014
Sabadell Barcelona
Vilanova i la Geltrú
Tel. 938 475 102 6
www.diba.cat/parcsn/montseny
Parc Natural del Montseny Reserva de la biosfera El Parc Natural del Montseny forma part de la serralada Litoral catalana i s'aixeca entre les comarques d'Osona, el Vallès Oriental i la Selva. Ocupa una extensió de 30.120 hectàrees distribuïdes en divuit municipis. Els límits naturals del Parc són la riera d'Arbúcies, els cursos alts de la riera Major i del riu Gurri, el riu Congost i la depressió del Vallès. Les altituds màximes són el turó de l'Home (1.706 m), les Agudes (1.703 m) i el Matagalls (1.697 m). Ecològicament, el Parc és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus situat al sud d'Europa i a tocar de grans conurbacions metropolitanes. La biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps, presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel·lectuals i científics, i que desvetlla l'interès de les persones que el visiten. La UNESCO el va declarar Reserva de la Biosfera el 1978.
7
1
Parc Natural del Montseny
L'empedrat de Morou
Itinerari amable per les fagedes esplèndides que envolten el Morou, el cim germà del turó de l'Home. La passejada ens permet conèixer la característica seqüència de descomposició del granit d'aquest sector del Parc.
8
1 La castanyeda
A l'inici de la ruta, un camí en lleugera pujada ens endinsa en una extensa castanyeda, l'aspecte de la qual pot variar molt segons l'estació de l'any. Des de l'època dels romans, l'home ha plantat aquest arbre per obtenir-ne fusta, i també pels fruits, les castanyes. Tradicionalment, al Montseny s'explotava en règim de rebrot: els troncs es tallaven arran de terra per tal que les perxes rebrotessin de la soca. Les perxes es feien servir antigament en la construcció de bocois. 2 El pla de Mulladius
Arribem a una àrea planera formada per l'erosió del granit, que genera una característica sorra groguenca: el sauló. La vegetació de l'indret està integrada per prats i ginebrons, tot i que més tard arribem a una esponerosa fageda.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb marques de color carbassa. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 5.500 m Durada: 2h Dificultat:
3 L'empedrat de Morou
En arribar en aquest paisatge sorprenent obtenim una panoràmica espectacular sobre la vall de Santa Fe, la depressió del Vallès i la serralada Litoral. L'indret ens ofereix també una il·lustració didàctica de la seqüència de descomposició de la roca, que condueix del granit fins al sauló. 4 La fageda
L'itinerari ens brinda ara una esplèndida visita a la fageda, formació boscosa que recull, com poques, els canvis cromàtics estacionals. La primavera arrenca amb els colors tendres que apunten el renéixer de la muntanya. La fauna, com la vegetació, també inicia el cicle vital. L'estiu és d'un verd lluent, i s'omple amb les notes càlides del brunzir dels insectes. La tardor és l'explosió dels grocs, torrats i vermells encesos, i l'aire es tenyeix dels perfums humits de la molsa i els bolets.
Punt d'inici: Centre d'Informació Can Casades. Carretera BV-5114, de Sant Celoni a Viladrau, km 21 Tel. 938 475 113
Altitud mínima: 980 m
Altitud màxima: 1.240 m
5 L'embassament
Finalment arribem al cèlebre pantà de Santa Fe. Bastit al principi del segle XX per produir energia elèctrica, avui està tan integrat en el paisatge com en la memòria popular, ja que seria difícil imaginar la vall sense la presència de l'embassament. Moltes espècies de fauna també en depenen.
9
2
Parc Natural del Montseny
El sot de l'Infern
Aquesta bonica ruta ens porta a rememorar les antigues feines bosqueroles. Veurem una castanyeda explotada en règim de perxada i un alzinar amb una fidel reproducció d'una antiga barraca de carboners.
10
1 La panoràmica del turó de l'Home
Des de l'inici del recorregut tenim una bona panoràmica del turó de l'Home, el cim més alt del Parc (1.706 m), on veiem l'observatori meteorològic impulsat l'any 1932 per l'eminent meteoròleg Eduard Fontserè. De la carena cap a la vall, els prats subalpins, propers al cim, són rellevats per les fagedes i, més avall, pels alzinars, que sovint l'home ha substituït per plantacions de castanyers. 2 Els castanyers vells
En aquest punt arribem a una castanyeda ben constituïda, amb exemplars madurs. Com a curiositat, podem dir que l'escorça d'aquests arbres és viva, mentre que l'interior sovint es podreix i queda buit, fet ben conegut pels pastors, que aprofitaven la cavitat com a aixopluc.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb marques de color groc. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 3.500 m Durada: 1 h i 30 m Dificultat:
3 L'alzinar
L'alzina és l'arbre que caracteritza millor els nostres paisatges mediterranis autòctons. La fusta d'alzina era la base tradicional per elaborar el carbó vegetal. Precisament, en arribar al pla de la Pomera, trobem la reproducció d'una barraca de carboners, amb la plaça carbonera. 4 La perxada
Es tracta d'una castanyeda explotada en règim de rebrot per aprofitar les perxes, troncs llargs i rectes que broten de la soca i que, en els temps de l'exportació d'aiguardent a Amèrica, s'aprofitaven per fer bótes de vi i licor. Avui, les alzines van recuperant l'espai del qual van ser desplaçades quan s'hi van plantar els castanyers.
Punt d'inici: aparcament de l'àrea d'esplai de la plana del Coll, carretera de la Costa de Montseny a Santa Fe i al turó de l'Home, a uns dos quilòmetres de la Costa de Montseny
Altitud mínima: 820 m
Altitud màxima: 940 m
5 El sot de l'Infern
El microclima del sot i l'abundor d'aigua afavoreixen el creixement del bosc de ribera. Els arbres més propers al curs d'aigua són els verns. Més lluny hi trobem altres espècies, com ara els avellaners i els trèmols. El sotabosc està encatifat de falgueres i l'ambient és frescal, sobretot en els dies calorosos de l'estiu.
11
3
Parc Natural del Montseny
De Santa Fe a Passavets i al turó de l'Home
Ascensió al turó de l'Home per un dels accessos més espectaculars: l'avetosa de Passavets. A mig camí, la font de Passavets ens ofereix aigua fresca per agafar força quan comença el pendent fort de l'ascensió.
12
1 La font
La font de Passavets, molt ben arranjada, es troba a tocar de la carretera. Es tracta d'un indret molt freqüentat per visitants i excursionistes. A escassa distància podem observar encara una poua de neu, excavació que tradicionalment s'utilitzava per mantenir glaçada la neu més enllà de la primavera. 2 L'avetosa de Passavets
El punt de més interès de la ruta és aquest bosc d'avets. Actualment hi ha dues petites avetoses al Montseny: aquesta de Passavets i una altra a l'obaga del Matagalls. L'avet pot arribar als 50 metres d'alçada i es reconeix pel seu port cònic. Aquesta figura estilitzada és, sens dubte, la que va inspirar Guerau de Liost, el poeta del Montseny, en la composició del poema Avets i faigs. Les del Parc Natural són les avetoses més meridionals de la península Ibèrica. Creixen als vessants més obacs dels cims i sempre en contacte amb la fageda. 3 Els Rocs Cremats
Un aflorament de pissarres negres és, sens dubte, a l'origen del topònim dels Rocs Cremats. Aquest turó de roca nua ens ofereix una bona vista panoràmica sobre l'avetosa que acabem d'abandonar i sobre les fagedes del Morou. A partir d'aquest punt, el camí discorre entre prats. La forta inclinació, la manca de sòl, el vent fort i les baixes temperatures són els condicionants desfavorables que marquen el límit altitudinal del bosc.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb marques de color grana. Més informació a www.diba.cat/parcsn
Distància: 5.050 m Durada: 1 h i 45 m Dificultat:
Punt d'inici: Can Casades (aparcament de Santa Fe), carretera de Sant Celoni a Viladrau, km 21 Tel. 938 475 113
Altitud mínima: 1.140 m
Altitud màxima: 1.706 m
4 El turó de l'Home
El sostre del Montseny (1.706 m) té una silueta peculiar: segons la veu popular, és la d'un home ajagut, l'home mort. Al cim trobem l'observatori promogut el 1932 per Eduard Fontserè (1870-1970), un dels principals meteoròlegs i sismòlegs catalans. A una banda de la carena podem veure el puig Sesolles i, a l'altra, més lluny, les Agudes.
13
4
Parc Natural del Montseny
De coll Formic al Matagalls
L'ascensió al Matagalls des de coll Formic és una tradició de l'excursionisme montsenyenc. Des del cimal gaudim d'una bona vista panoràmica del conjunt del massís amb els contraforts osonencs.
14
1 Sant Andreu de la Castanya
En la primera part de l'itinerari podem observar una típica masia montsenyenca. Es tracta de Santandreu de la Castanya, un mas dedicat encara a la cria de bestiar i a alguns aprofitaments agrícoles. A la banda esquerra del camí veiem un dels arbres més monumentals del Parc Natural: l'alzina de Santandreu. 2 La poua de neu
Entre prats subalpins i landes, arribem al pla de la Barraca. En aquest punt observarem, al terra, una concavitat: és una poua de neu. Les poues de neu eren sots de dimensions mitjanes fets a l'obaga del bosc i a força alçada, per tal que la neu acumulada durant l'hivern es mantingués glaçada el major temps possible i es pogués aprofitar a la primavera i, fins i tot, a l'estiu. El gel era cobert amb brancatge i fulles.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT Itinerari senyalitzat amb fites amb dues ratlles horitzontals, de color blanc la superior i vermell la inferior (GR). Més informació a www.diba.cat/parcsn
Distància: 3.400 m Durada: 1 h i 30 m Dificultat:
3 El collet de l'Estanyol
És des d'aquest punt que es comença a veure la magnífica creu que corona el cim del Matagalls. Hem fet, aproximadament, la meitat del camí, i encara ens queda la part més feixuga. Al llarg d'aquest tram podem observar la frontera de vegetació entre les fagedes i els prats alpins. Aquests darrers ja dominen el paisatge, però encara hi trobem alguns peus de faig.
Punt d'inici: coll Formic. Carretera de Santa Maria de Palautordera a Seva, km 26,4
Altitud mínima: 1.145 m
4 El Matagalls
La segona altitud del Montseny (1.697 m) ha estat de sempre un lloc de pelegrinatge excursionista. La creu que corona el cim, els orígens de la qual es remunten al segle XVI o XVII, ha fet que, temps enrere, algunes persones coneguessin la muntanya amb el nom de "la Creu". El Matagalls també és la fita de l'aplec que es fa anualment, des de 1950, cada segon diumenge de juliol.
Altitud màxima: 1.697 m
15
5
Parc Natural del Montseny
De Tagamanent al turó de Tagamanent
La ruta ens endinsa en els ambients naturals propis del sector occidental del massís, dominats per l'alzinar i la vegetació mediterrània. Al final arribem al turó de Tagamanent, coronat per l'església de Santa Maria.
16
1 Tagamanent
L'element més conegut del petit poble de Tagamanent és el turó del mateix nom, que amb una característica silueta corona el sector occidental del Parc Natural i separa la Calma del Congost. Altres elements patrimonials són les esglésies de Sant Martí i de Sant Cebrià de la Mora, l'estela del pla de la Calma —o Sitja del Llop— i diverses masies. 2 La vegetació mediterrània
L'alzinar és la vegetació mediterrània més característica. És una formació densa, amb un sotabosc espès que sovint el fa impenetrable. L'alzinar és també el bosc més abundant al Montseny, per bé que no tingui l'atractiu popular de què gaudeix la fageda. En aquest sector del massís les valls són fosques, però, en arribar al pla de la Calma, s'obre una panoràmica àmplia. A més, si caminem en silenci, podrem observar alguns ocells, com ara el pit-roig o la merla, o bé sentir el seu cant.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU PARCIALMENT SENYALITZAT Itinerari parcialment senyalitzat en el tram collet de Sant Martí - turó de Tagamanent, amb fites destacades amb marques de color marró. Més informació a www.diba.cat/parcsn
Distància: 10.500 m Durada: 2 h i 30 m Dificultat:
3 El turó de Tagamanent
Cap al final de la ruta destaca el turó de Tagamanent (1.055 m), que s'aixeca sobre un conjunt de cingles de roca calcària. Situada sobre el punt més alt del cim del Tagamanent, l'església de Santa Maria és d'estil romànic i està documentada des del segle X. En els darrers anys ha gaudit d'un acurat procés de restauració. Si volem perllongar l'itinerari, podem visitar les masies del Bellver i l'Agustí, recentment restaurades. La Casa Museu l'Agustí és actualment un museu etnològic dedicat a mostrar la vida rural del Montseny a principi del segle XIX. Disposa d'un servei de visita guiada. Al seu torn, el Bellver és una impressionant masia originària del segle XIV. La casa disposa d'un punt d'informació del Parc, servei de bar i restauració.
Punt d'inici: Punt d'Informació de la Pedralba
Altitud mínima: 370 m
Altitud màxima: 1.055 m
4 La Calma
Des del turó de Tagamanent tenim una bona vista del pla de la Calma. Es tracta d'una extensió àmplia dominada per la landa, una formació arbustiva. La landa ocupa els terrenys que de forma natural corresponien als boscos i que han estat explotats tradicionalment per la ramaderia i l'agricultura.
17
6
Parc Natural del Montseny
Aiguafreda de Dalt
L'itinerari ens porta a conèixer l'antiga parròquia d'Aiguafreda de Dalt, i alguns altres elements patrimonials, entre els quals destaquen diverses masies, les tres esglésies del municipi i el dolmen del pla del Boix.
18
1 Aiguafreda
El poble d'Aiguafreda s'estructura al voltant del riu Congost i de la carretera que uneix Barcelona amb la comarca d'Osona. Eminentment boscós, en l'actualitat ha substituït l'activitat agrícola i ramadera per la turística, en la qual té un paper determinant el Parc Natural. És molt recomanable la visita al conjunt de torres modernistes i noucentistes, d'una gran bellesa. Completen els atractius una interessant oferta gastronòmica. 2 Aiguafreda de Dalt
Cap a final del segle XVI, el petit poble d'Aiguafreda de Dalt va perdre la condició de parròquia en favor de la capella de la Concepció d'Aiguafreda de Baix, l'actual Aiguafreda. L'església d'Aiguafreda de Dalt va ser fundada per Emma, abadessa, filla de Guifré el Pelós. Va ser consagrada el 5 d'agost de 898 pel bisbe Gotmar, i dedicada a Sant Martí del Congost. La construcció que veiem avui, però, data del segle XII i forma conjunt amb la rectoria. Sota el temple hi ha una cripta amb vestigis d'enterraments tardoromans i visigòtics. 3 Els dolmens de la serra de l'Arca
Cap al final de l'itinerari tenim l'ocasió de conèixer els dolmens d'Aiguafreda i del pla del Boix. Els dolmens montsenyencs han estat trobats majoritàriament a la serra de l'Arca, entre Aiguafreda i el Brull, i daten del final del neolític, al voltant del segon mil·lenni abans de Crist. Són sepulcres megalítics, a l'interior dels quals s'inhumaven els cadàvers envoltats de les seves armes i d'algunes ofrenes. La paraula actual prové de l'expressió bretona taol men, que significa "taula de pedra".
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb color groc. Fullet disponible al punt d'informació del Parc a Aiguafreda. Més informació a www.diba.cat/parcsn
Distància: 7.500 m Durada: 2 h i 55 m Dificultat:
Punt d'inici: punt d'informació del Parc a Aiguafreda. Parc de la Carretera, s/n Tel. 938 440 154
Altitud mínima: 410 m
Altitud màxima: 680 m
4 Els pous de l'Avencó
La part final de l'itinerari ens permet visitar l'ermita de Sant Miquel de Canyelles i l'església romànica de Sant Salvador de l'Avencó. Molt a prop, podem fer una visita als pous de glaç de l'Avencó. Pertanyents al municipi de Tagamanent, encara que molt a prop d'Aiguafreda, aquests pous de glaç es van utilitzar fins a la dècada de 1940. Avui en podem veure les restes prop de la masia que els dóna nom.
19
7
Parc Natural del Montseny
Del Figaró a Sant Cristòfol de Monteugues
Excursió per Vallcàrquera, que ens porta a conèixer les antigues parròquies de Sant Pere de Vallcàrquera i Sant Cristòfol de Monteugues. Destaquem el bon estat de conservació dels boscos de ribera i les panoràmiques sobre el Congost.
20
1 L'itinerari
El recorregut presenta dos sectors ben diferenciats. El primer, que transcorre pel fons de la vall de Vallcàrquera, és planer i segueix la riera del mateix nom, i coincideix amb la ruta dels arbres de Vallcàrquera, que està senyalitzada. El segon sector, més dur, és pròpiament muntanyenc, amb la pujada fins a Sant Cristòfol i la baixada cap al Figaró. 2 La riera de Vallcàrquera
A l'inici de la passejada trobem la font de la Noguera Punxeguda, un lloc encisador i tranquil. Després seguim en paral·lel la riera de Vallcàrquera, una de les més ben conservades del riu Congost. Durant el recorregut podrem observar una verneda ben constituïda, acompanyada de freixes, oms i avellaners. En aquest tram també destaquem el castanyer de Ciment, una antiga cavorca reomplerta de ciment, i la font del Molí, adjacent a un antic molí avui mig colgat per la vegetació. Durant la dècada de 1920, algun veí del Figaró va generar electricitat per primer cop en aquest molí. 3 Sant Pere de Vallcàrquera
Petita església d'origen romànic reformada durant el segle XVII. Durant molts anys l'església va ser el centre parroquial del nucli de Vallcàrquera, un dels bressols de l'actual municipi del FigaróMontmany. A partir d'aquest punt, l'avellanosa substitueix la verneda i, encara després, comencem a enfilar-nos i trobem clapes d'alzinar. Finalment arribem a una castanyeda antigament explotada en règim de perxada.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari pendent de senyalització, prevista de color verd. Fullet disponible al Punt d’Informació de l’Estació a Figaró-Montmany, a www.elfigaro.net i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 9.000 m Durada: 3h Dificultat:
Punt d'inici: Punt d'Informació de l'Estació a Figaró-Montmany Estació Renfe Tel. 938 429 361
Altitud mínima: 320 m
Altitud màxima: 4 Sant Cristòfol de Monteugues
760 m
L'església de Sant Cristòfol va ser un altre dels nuclis parroquials del municipi. Esmentada per primer cop l'any 1021, està envoltada d'antigues llegendes. Diuen, per exemple, que va ser Carlemany el responsable de la construcció de l'església. Durant la resta del camí, encara som a temps d'observar un petit bosc d'alzines sureres i la cova de l'Home Mort. Finalment, el camí davalla de nou cap al poble del Figaró.
21
12
9 10
11
8
13
14
Any de constitució: 1972 Superfície protegida: 13.694 ha Accessos: Carretera • Autopista E-9 / C-16 • Carreteres B-122, B-1221 i B-124
Berga
Tren Manresa
Igualada
Vic Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Granollers Mataró
Terrassa Vilafranca del Penedès
St. Feliu de Llobregat
Sabadell Barcelona
• Estacions de Renfe de Terrassa, Vacarisses i Sant Vicenç de Castellet, i estacions dels FGC de Terrassa i Sant Vicenç de Castellet.
Autobús • Bus Parc. Estació Renfe (Terrassa) - l'Obac - coll d'Estenalles. Funciona dissabtes i diumenges entre les 8.30 i les 19.45 h, excepte el mes d’agost. Tel. 938 317 300 • Transports Generals d'Olesa. Tel. 937 780 088 • Costa Alzina, SL. Tel. 938 357 064 • Sarbús. Tel. 937 279 292
Vilanova i la Geltrú
Tel. 938 317 300 22
www.diba.cat/parcsn/stllorenc
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac El Parc Natural inclou el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, dues elevacions unides pel coll d'Estenalles. El territori del Parc forma part de la serralada Prelitoral catalana, entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Els cims més alts són la Mola (1.104 m) i el Montcau (1.056 m). El tret natural més destacat del Parc és la formació rocosa, que forma paisatges caracteritzats per cingles i monòlits de conglomerat gris i rogenc que contrasten amb el color mediterrani dels alzinars i les pinedes. L'ambient humit de les fondalades i les canals acull una vegetació i una fauna característiques de les regions mediterrània i centreeuropea, la qual cosa eleva l'interès ecològic de l'indret. El patrimoni cultural del Parc és important. Són destacables les cases directament obrades a la roca i el monestir de Sant Llorenç del Munt, al cim de la Mola.
23
8
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
A la Mola des del coll d'Estenalles
Passejada llarga però agradable que ens porta fins al monestir de Sant Llorenç del Munt tot visitant, a més, alguns dels elements més característics del Parc Natural, com ara els Òbits o el morral del Drac.
24
1 El roure del Palau
Sortim del Centre d'Interpretació del Coll d'Estenalles. Després d'una estona d'ascensió arribem al coll d'Eres,que comunica la vall d'Horta amb el coll d'Estenalles, i és un punt destacat en el camí del Montcau a la Mola. Seguint l'itinerari trobem el Roure del Palau, un magnífic exemplar de prop de 30 m d'alçada i 1,5 m de perímetre. A partir d'aquest punt i fins arribar a la carena, l'alzinar és el bosc dominant. 2 La carbonera
El terreny més fosc del terra del bosc dóna fe que en aquest punt es va aixecar una carbonera. El carbó vegetal es produïa per la combustió de llenya en absència d'aire. La pila de llenya es construïa deixant un espai buit al centre, que feia de xemeneia, i finalment es cobria amb terra. El carboneig va ser una activitat bosquerola ben arrelada al massís fins ben entrat el segle XX.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites verdes destacades amb pastilles de color taronja. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 6.000 m Durada: 2 h i 30 m Dificultat:
3 Els Òbits
Al peu del cingle es troba el mas dels Òbits, una balma obrada, avui deshabitada, l'esplendor de la qual va tenir lloc als segles XVIII i XIX, tot i que el mur de tancament es remunta, segons alguns autors, a l'època altmedieval. 4 La panoràmica de la Mola
L'itinerari ens brinda una vista del cim de la Mola (1.104 m) que combina cingleres i planells, i està coronada pel monestir de Sant Llorenç del Munt. 5 El morral del Drac
Punt d'inici: Centre d'Interpretació del Coll d'Estenalles. Carretera BV-1221, de Terrassa a Navarcles, km 14,8. Tel. 938 317 300
Altitud mínima: 870 m
Altitud màxima: 1.104 m
El morral o cova del Drac es troba al capdamunt de la canal de Santa Agnès. El genèric morral al·ludeix a la pedra tallada en vertical, o monòlit, mentre que l'accepció de cova fa referència a la condició llegendària de refugi d'un drac sarraí. El mite és, possiblement, el més famós del massís i se n'han escrit multitud de versions. 6 El monestir de Sant Llorenç del Munt
El monestir és el monument més destacat del Parc Natural, tant per la història del mateix com pel fet que està enclavat sobre la Mola. Actualment s'accepta que va ser fundat l'any 985 i consagrat el 1064. Va viure l'època de plenitud durant el segle XI, però la crisi demogràfica posterior i les dures condicions ambientals del massís el van abocar a una lenta decadència, que va provocar-ne l'abandó durant el segle XVII.
25
9
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
El camí ral de Barcelona a Manresa
Itinerari que segueix el camí ral que, a final del segle XIX, va ser la ruta més important entre Barcelona i Manresa per a viatgers i comerciants, els quals eren les víctimes predilectes del mític bandoler Capablanca.
26
1 L'Hostal de la Barata
Els hostals del camí ral feien hospitalitat als caminants al mateix temps que, segons l'anècdota llegendària, els amos xifraven missatges per als bandolers, mitjançant un codi secret, amb peces de roba penjades en una finestra. La Barata, situada a la vora de la riera de les Arenes i a l'inici del nostre itinerari, és avui un conjunt d'edificis residencials que té el nucli en l'antic hostal del segle XIV. 2 El coll del Mal Pas del General
Aquest era el lloc escollit pels bandolers per assaltar els caminants, cansats com hi arribaven després de la pujada des de la riera de les Arenes, tot i la reminiscència militar del topònim. 3 La font del Lladre
Les llegendes de lladres i bandolers s'han mantingut fermes al massís. Ho demostren els nombrosos topònims que encara hi trobem, com ara aquest de la font del Lladre.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites verdes destacades amb marques de color blau. Fullet disponible als punts d’informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 14.700 m Durada: 5h Dificultat:
Punt d'inici: 4 El coll del Correu
Aquest era l'escenari predilecte dels bandolers a causa de la solitud que hi regnava i de l'existència de nombrosos amagatalls i possibilitats d'escapada. Els missatgers també estaven obligats a travessar aquesta cruïlla de camins, d'aquí el seu nom. 5 Els Hostalets del Daví
Aïllat i situat estratègicament, aquest hostal va tenir un gran protagonisme en la història del bandolerisme i de la Guerra del Francès, cosa que contrasta amb l'actual estat d'abandonament en què es troba.
carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles, km 9,2 (just passat l'antic mas de la Barata)
Altitud mínima: 200 m
Altitud màxima: 860 m
6 L'Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta
El conjunt de les ruïnes posa de manifest la importància d'aquest antic mas vinícola, que va ser habitat fins al 1940. És un dels hostals de viatgers més antics del camí ral. Té una capella d'origen romànic. 7 El pont de Vilomara
Prop del poble encara podem distingir les antigues feixes de vinya, avui ocupades pel bosc. Superada l'època d'inestabilitat i bandolerisme dels segles XVI i XVII, el segle XVIII arrenca amb la prosperitat generada pel cultiu de la vinya, la producció de vi i l'exportació d'aiguardent a Amèrica. 27
10
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Balmes, masies i molins
Ruta planera i agradable que, tot seguint l'antic camí de Mura a Montserrat, ens apropa a la sorprenent construcció del puig de la Balma, un exemple excepcional de casa obrada a la roca.
28
1 El camí de Mura a Montserrat
Els antics camins que travessaven la muntanya havien de garantir en tot moment el trànsit de persones i animals de càrrega, i per això alguns trams eren empedrats. Cal observar amb deteniment la perfecció d'un treball que s'ha conservat durant segles. 2 La Creu de la Vila
Cert o no, diu la tradició popular que aquesta creu de ferro correspon a la tipologia dels petits monuments aixecats com a protecció contra la pesta que assolava l'Europa medieval. De passada, els pelegrins que feien el camí a Montserrat, en passar-ne pel costat, pregaven per algun parent malalt o per cridar la pluja. La realitat, però, ens dicta que l'origen de la creu és molt posterior.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites verdes destacades amb marques de color marró. Fullet disponible als punts d’informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 3.800 m Durada: 2 h i 40 m Dificultat:
3 El Puig de la Balma
Encara que la major part de les balmes obrades del Parc Natural es troben enrunades, la del puig de la Balma està encara en funcionament. És la construcció d'aquest tipus més ben conservada de tot el massís. Avui, a més de les funcions tradicionals, el Puig presta serveis de residència-casa de pagès i de restaurant, i disposa d'una petita instal·lació museística dedicada a la feina al camp. 4 La Vila
Com la casa de l'Obac o la Mata, la Vila és un altre exemple de mas crescut a base de l'annexió de les propietats circumdants, que havien quedat abandonades arran de les crisis de la pesta negra i les guerres de remença del segle XV. Tanmateix, no van poder superar la plaga de la fil·loxera i l'empenta de la indústria.
Punt d'inici: Centre d'Informació de Mura C. Antigues Escoles de Mura, s/n. Tel. 938 318 375
Altitud mínima: 450 m
Altitud màxima: 520 m
5 El molí del Mig
Encara no fa uns trenta anys, el molí del Mig oferia els serveis a la pagesia de Mura i de la rodalia. El molí era fariner, però també allotjava un trull, una premsa de vi i una turbina per generar corrent elèctric. Actualment es pot visitar com a museu.
29
11
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
De Sant Llorenç Savall al coll d'Estenalles
Recorregut per la vall d'Horta, una de les més obertes i extenses del Parc. La ruta passa pel Marquet de les Roques, residència d’estiu del poeta Joan Oliver, Pere Quart, i per la cova Simanya, cau de llegendes populars.
30
1 La vall d'Horta
La vall s’obre a la façana sud-est del massís i tributa directament al riu Ripoll. Té una significació específica, tant per la riquesa natural com per haver estat suport d'una intensa activitat humana. Així, hi trobem nombroses masies d’origen medieval, com ara la Roca, les Oliveres o la Muntada, algunes de les quals encara amb activitat agrícola, mentre que d’altres han estat transformades com a segones residències o equipaments. 2 El Marquet de les Roques
El Marquet de les Roques està lligat a la família del poeta Joan Oliver, Pere Quart. La casa, que té més de 800 anys d'antiguitat, va ser reformada per l'arquitecte Juli Batllevell a partir de l'encàrrec d'Antoni Oliver i Buxó, avi de l'escriptor. És d'estil modernista i, atès el seu aspecte exterior, els Oliver s'hi van referir sempre amb la denominació d'”el Castell”. Als anys 20 del segle passat, el Marquet va ser punt de trobada d'intel·lectuals i artistes de primera fila i, concretament el 1924, s'hi van crear les Edicions La Mirada. Actualment s'hi pot veure l'exposició dedicada al poeta i al seu grup intel·lectual, La Colla de Sabadell. 3 La cova Simanya
És una de les tres-centes coves que, al massís, s'han generat per la dissolució de la calç de la roca. La fama de la cova deriva del fet que les llegendes, i algun autor, com ara Víctor Balaguer, situen a la cova Simanya el refugi d'un drac. Altres, com el cronista del segle XVII Jeroni Pujades, també s'hi van referir.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites amb dues ratlles horitzontals, de color blanc la superior i vermell la inferior. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 3.000 m Durada: 3h Dificultat:
Punt d'inici: plaça de l'església de Sant Llorenç Savall
Altitud mínima: 470 m
Altitud màxima: 942 m
4 El Centre d'Interpretació
El Centre d'Interpretació del Coll d'Estenalles, inaugurat l'any 1983, és el primer equipament d'aquestes característiques de l'Estat espanyol. L'objectiu del Centre és el de facilitar als visitants claus d'interpretació per conèixer el Parc Natural i el seu medi, tasca que actualment també acompleixen altres equipaments com els existents a la Casanova de l'Obac, al monestir de Sant Llorenç del Munt, a Mura, a Matadepera i al Pont de Vilomara.
31
12
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
La riera de Talamanca
Passejada pels voltants de Talamanca que ens descobreix alguns secrets de la història medieval del massís i de la vida rural dels segles recents, com ara un forn ceràmic i una sínia d’elevació d'aigua.
32
1 Santa Maria de Talamanca
L'església parroquial de Santa Maria de Talamanca, d'estil romànic, és a la plaça del poble. A la façana destaquen la rosassa, la portalada doble amb arcs dovellats de mig punt i el campanar, i, a l'interior, el sarcòfag gòtic de Berenguer de Talamanca, mort el 1325. 2 El castell
Aquest casal senyorial està bastit sobre un edifici del segle XI que formava part de la xarxa de castells de defensa contra els sarraïns. La fortalesa original va sobreviure fins al 1717, moment en què va ser enderrocada per les tropes borbòniques. 3 El mas del Molí del Menut
El Molí del Menut és un exemple dels petits masos que es van edificar al massís durant la repoblació del segle XI, després de la retirada dels sarraïns. La casa estava equipada amb premsa, tines i celler vinícola, molí de gra i corrals per al bestiar.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites verdes destacades amb marques de color gris. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 3.500 m Durada: 2 h i 30 m Dificultat:
Punt d'inici: 4 Les barraques de vinya
Aquestes construccions eren utilitzades pels jornalers de la vinya per desar les eines i refugiar-se en cas de pluja. L'expansió vinícola al poble coincideix amb un màxim demogràfic de 587 habitants, que es va produir el 1857. 5 La sínia del forner
En aquest punt podem observar una antiga sínia, avui en desús, que amb l'ajut d'un animal de càrrega elevava l'aigua des d'una bassa alimentada per una surgència natural fins a un dipòsit que, connectat a un sistema de recs, la repartia pels horts de la hisenda.
Oficina d'Informació del Parc Natural a Talamanca C. Raval, 4
Altitud mínima: 410 m
Altitud màxima: 564 m
6 El forn d'obra
Aquest forn de coure argila constava de dues parts, la cambra de foc, a la qual s'accedia per les dues boques que veiem i que s'omplia de llenya, i la cambra de cocció, on s'apilaven les peces de ceràmica: teules, rajoles i maons. 7 La font de Talamanca
La font, que funcionava com a safareig comunal, era propietat del castell. El negundo que creix al costat de la font va ser plantat a principi del segle passat i actualment està catalogat. 33
13
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
De Rellinars al coll d'Estenalles
Itinerari llarg que, entre una densa vegetació mediterrània, creua el Parc Natural en sentit transversal al llarg de la serra de l'Obac. La part final del recorregut ens acosta al formidable mas de la Mata.
34
1 La vila de Rellinars
El nucli antic de Rellinars no es va desenvolupar plenament fins al segle XVI a l'empara de cases pairals com ara can Llobet, can Selva o can Felip Neri, que encara conserven la fisonomia primitiva. Altres monuments característics de la vila són l'església parroquial, o nova, i l'església vella, ambdues consagrades a sant Pere i sant Fermí. 2 El camí ral de Barcelona a Manresa
En aquest sector, la ruta segueix un tram del famós camí ral, un pas obligat entre Barcelona i Manresa a través del massís. Aquesta circumstància va ser aprofitada pels bandolers de l'època, especialment per Capablanca, una figura destacada de la tradició oral i la literatura del massís. Els diversos hostals existents al camí emparaven els viatgers. Aquests són els trets més característics de la situació econòmica i política complexa en què viu la societat d'aquest indret a l'època moderna. 3 L'alzinar
Els boscos que trobem a l'itinerari conformen un espai ombrívol, que conserva un bon grau d'humitat gràcies a la protecció de les capçades sempre verdes de l'alzina. Les canals del massís uneixen la terra baixa mediterrània amb l'aspror de la roca dels cims i els cingles. Són, per tant, un connector de fauna de primer ordre. L'alzinar és ric en arbustos i lianes, que sovint el fan impenetrable, però té un estrat herbaci relativament pobre.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites amb dues ratlles horitzontals, de color blanc la superior i vermell la inferior. Fullet disponible als punts d’informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 13.600 m Durada: 5h Dificultat:
Punt d'inici: plaça de l'Ajuntament de Rellinars
Altitud mínima: 330 m
Altitud màxima: 930 m
4 El mas de la Mata
Aquesta gran masia és un bon exemple de la casa agrícola tradicional del massís. Aïllada en un turó, just sobre el coll d'Estenalles, és originària del segle XII, i al llarg dels temps s'hi han anat afegint diferents dependències segons ho exigien les feines agrícoles i ramaderes. Molt a prop, hi havia un pou de glaç que posteriorment es va utilitzar com a cisterna. Més enllà de l'activitat agrícola tradicional, va viure una època de major prosperitat amb l'expansió del cultiu de la vinya. Més tard va patir una lenta decadència que el va portar a l'abandonament. Actualment, la Mata alberga l'oficina del Parc Natural.
35
14
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
La font de la Portella
La ruta equival a un recorregut per la història, ja que en pocs quilòmetres podem observar la transformació de la casa més important de l'Obac. L'itinerari està parcialment adaptat per fer-lo en cadira de rodes.
36
(adaptat 615 m)
1 La Casanova de l'Obac
Amb l'objectiu de treure el màxim profit del negoci del vi, la nissaga dels Ubach substitueix la casa vella de l'Obac, l'Obac Vell, per la magnifica construcció on té l'origen l'itinerari. La Casanova és obra de Domenico Bagutti, també arquitecte del Laberint d'Horta de Barcelona. La casa, que s'allunya de la tipologia tradicional, va entrar en decadència arran de la plaga de la fil·loxera. Adquirit per la Diputació de Barcelona, actualment l'edifici és seu del Centre Cultural Casanova de l'Obac. S'hi poden veure l'audiovisual La Megafada i l'exposició Sant Llorenç del Munt i l'Obac, un paisatge mediterrani. 2 L'Obac Vell
Aquesta masia dóna nom a tota la serra. Té els orígens a l'època altmedieval. Al llarg dels segles es va annexionar les terres adjacents que es van abandonar a causa de les guerres i les epidèmies de pesta, de les quals, segons diu la llegenda, els propietaris dels mas es van salvar gràcies a l'aigua emmagatzemada a la cisterna de la masia. És exclusivament fins en aquest punt que l'itinerari està adaptat per fer-lo en cadira de rodes.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU, PARCIALMENT ADAPTAT PER A PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA, SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb color rosa. Fullet disponible als punts d’informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn. Adaptat per a persones amb mobilitat reduïda (cadira de rodes) entre la Casanova de l’Obac i l'Obac Vell
Distància: 3.500 m (615 m fins a l’Obac Vell, amb l’adaptació)
Durada: 2h (complet) Dificultat:
3 El pou de glaç de l'Obac Vell
Prop de la casa vella trobem la cúpula d'un antic pou de glaç. Els pous de glaç són excavacions cilíndriques folrades per murs de pedra. El que podem observar va ser construït el 1706 per Josep Ubach. El soterrament mantenia la instal·lació a baixa temperatura. El gel s'obtenia a l'hivern a partir de l'aigua congelada en una bassa. El gel era tallat en barres o petits blocs i transportat fins al pou. A l'estiu, el glaç s'extreia dels pous i es distribuïa entre els consumidors. 4 La font de la Portella
Punt d'inici:
Centre Cultural Casanova de l'Obac. Carretera BV-1212 de Terrassa a Rellinars, km 10 Tel. 937 435 468
Altitud mínima: 650 m
Altitud màxima: 667 m
La font és envoltada d'alguns dels boscos més obacs i humits de la serra. Les pluges, escasses al massís, s'infiltren sota terra amb facilitat a través de les esquerdes del conglomerat. Quan l'aigua arriba a una capa de terreny impermeable es veu forçada a emergir a l'exterior. Aquest és l'origen de les nombroses fonts del Parc, com ara aquesta de la Portella.
37
21 17
16 20 15 19
18
Any de constitució: 1989 Superfície protegida: 15.010 ha Accessos: Carretera • Autopistes AP-7, C-60 i C-32 • Carreteres N-II, C-61, B-510 i BV-5122
Berga
Tren Vic
Manresa
Parc del Montnegre i el Corredor Granollers
Igualada
Mataró
Terrassa St. Feliu Vilafranca de Llobregat del Penedès
Sabadell
• Estacions de Renfe de Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Caldes d’Estrac, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Llinars del Vallès, Palautordera, Sant Celoni, Gualba i Riells i Viabrea - Breda.
Autobús • Transports Barba. Tel. 938 671 038 • Sagalés. Tel. 938 707 860
Barcelona
Vilanova i la Geltrú
Tel. 938 679 452 www.diba.cat/parcsn/montnegre 38
Parc del Montnegre i el Corredor El Parc està format per les serres del Montnegre i del Corredor, que formen part de la serralada Litoral catalana. Els seus límits longitudinals són el litoral i la depressió del Vallès, mentre que la riera d'Argentona i la Tordera en són els transversals. Les rieres de Vallgorguina i d'Arenys separen les dues serres, que tenen els sostres al santuari del Corredor (657 m) i al turó Gros del Montnegre (766 m), respectivament. Té una extensió de 15.000 hectàrees. Des del punt de vista del paisatge, el tret més característic és el relleu accentuat del Montnegre, que contrasta amb la suavitat del Corredor. La vegetació és força diferent als dos vessants: el litoral està poblat de pins pinyers, i al vessant vallesà, molt més humit, hi creix una vegetació constituïda per alzinars, roures, boscos caducifolis i, fins i tot, faigs. Alguns d'aquests boscos han estat substituïts tradicionalment per plantacions de castanyer de perxada.
39
15
Parc del Montnegre i el Corredor
La plana del Corredor
Aquest és un dels itineraris més clàssics del Parc: sortint de la plana del Corredor, el recorregut ens permet conèixer alguns dels aspectes principals de la vegetació, la fauna i la geologia de la serra.
40
1 El santuari del Corredor
El santuari de la Mare de Déu del Corredor va ser construït al mig de la plana que culmina la serra. En realitat es tracta d'un conjunt d'edificacions integrat pel mateix santuari i la masoveria. A l'església, erigida el segle XVI sobre les restes d'un temple anterior, destaca el campanar de planta quadrada amb merlets i quatre gàrgoles. El santuari és el punt de destí de diversos aplecs, i actualment allotja un restaurant i un punt d'informació del Parc. 2 La pineda del pi pinyer
El pi pinyer és un dels arbres més abundants al Montnegre i el Corredor. Les pinedes són especialment exuberants a la banda litoral, però remunten sense dificultat fins a muntanya mitjana, on es barregen amb l'alzina. Al sotabosc trobem diverses espècies, entre les quals destaquen els brucs, les herbes aromàtiques i les estepes.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb marques de color groc. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 2.250 m Durada: 45 m Dificultat:
3 Els dominis del senglar
El senglar és el mamífer més gran del Parc. En els darrers anys s'ha vist afavorit per la regeneració dels alzinars, on troba aglans, encara que també s'alimenta de bulbs, arrels i rizomes que aconsegueix gratant el terra. Si parem atenció, és molt possible que puguem observar alguna de les seves furgades. Ocasionalment també visita els conreus i, fins i tot, s'acosta a la rodalia de les poblacions. 4 El sot del Fangar
Aquest clot enmig del bosc afavoreix un ambient humit on podem observar plantes com ara les falgueres i les molses. També hi trobem alguns arbres caducifolis, com per exemple el cirerer i el trèmol, i plantes enfiladisses que confereixen al bosc un aspecte selvàtic.
Punt d'inici: Santuari del Corredor. Pista forestal de Can Bordoi (Llinars del Vallès) a Vallgorguina
Altitud mínima: 605 m
Altitud màxima: 645 m
5 La pedrera
Geològicament, el Montnegre i el Corredor estan constituïts gairebé en exclusiva per granits. Aquest granit, que en zones fredes com ara els Pirineus no pateix alteracions, sota l'acció del clima mediterrani es desfà en forma d'una mena de sorra: és el sauló. En indrets com aquesta antiga pedrera, la roca mare, el granit, queda a la vista.
41
16
Parc del Montnegre i el Corredor
El dolmen de Pedra Gentil
Aquest és un dels itineraris més clàssics del Parc: sortint de la plana del Corredor, el recorregut ens permet conèixer alguns dels aspectes principals de la vegetació, la fauna i la geologia de la serra.
42
1 El pla del Forn
Fins fa uns anys, el pla de conreu que veiem a l'inici de l'itinerari es va dedicar a l'horta, però avui és destinat a la planta ornamental de viver. Especialment a les valls del vessant vallesà, més humit que el maresmenc, hi han proliferat aquesta mena d'explotacions, en les quals són característics el xiprer i altres coníferes ornamentals i, també, algunes rosàcies. Amagada entre els plàtans del camí trobem la font del Forn. 2 El dolmen de Pedra Gentil
El de Pedra Gentil és molt probablement el dolmen més conegut del país. Ha generat molts mites, començant pel nom mateix, que evoca el paganisme, i seguint per la relació amb les bruixes que li atribueixen diverses llegendes. Encara avui és lloc de trobada ocasional d'espiritistes. D'altra banda, el valor arqueològic del dolmen és relatiu, ja que va ser reconstruït, el 1855, sense coneixement de la disposició original de les pedres, i sembla ser que en una ubicació diferent de l'original. 3 Can Pradell de la Serra
La masia senyorial de can Pradell de la Serra és una de les més grans i antigues del Corredor. Té planta, pis i golfes, teulada a dues aigües i façana esgrafiada. És destacable també la construcció adossada, amb una elegant galeria porxada, que en altre temps havia acollit una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. 4 El bosc de la Puig
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb marques de color blau. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 5.000 m Durada: 2 h i 15 m Dificultat:
Punt d'inici: Vallgorguina (al final del carrer Montseny, passat el pont de la riera de Vallgorguina)
Altitud mínima: 200 m
Altitud màxima: 315 m
Bosc mixt integrat per diverses espècies de Quercus: alzines, roures i sureres. Al tombant del segle XIX al XX, s'exportaven a través dels ports catalans més de 1.500 milions de taps de suro, una bona part dels quals provenien de les muntanyes del Montnegre i el Corredor. 5 A la solella de Can Clarens
Aquesta antiga masia ha estat avui reconvertida en casa de colònies i centre d'educació ambiental. Els boscos que l'envolten són típicament mediterranis. Hi domina l'alzina, però també hi trobem pins pinyers i pinastres. L'indret ofereix molt bona panoràmica.
43
17
Parc del Montnegre i el Corredor
Les alzines de can Portell
Passejada fàcil que ens descobreix l'entorn de l'antiga parròquia d'Hortsavinyà. Cal destacar les quatre alzines centenàries de can Portell. La ruta finalitza amb una visita al Centre d’informació del Parc.
44
1 L'església de Sant Llop
L'església de Sant Llop va ser el centre de la parròquia d'Hortsavinyà, un petit nucli rural que va ser actiu fins als anys setanta del segle passat, tot i que darrerament gaudeix d'una nova vitalitat. Can Pagenet, per exemple, va fer les funcions d'escola fins que el 1967 va tancar les portes; però a hores d'ara s'ha obert un nou recinte escolar. L'església està documentada des del 1301, per bé que la major part de l'edifici correspon al segle XVIII. 2 El forn de calç
Els hortsavinyanencs utilitzaven tots els recursos que els oferia l'entorn, inclosos els minerals: pedra, argila i calç. Durant el recorregut trobem el forn de calç de can Pica. La calç s'obtenia per cocció de la pedra calcària en forns excavats en talussos. La llenya i la pedra s'apilaven l'una sobre l'altra en capes alternatives. La porta d'accés es trobava a la part inferior del forn. 3 Les alzines de can Portell
En un sot del camí trobem quatre alzines centenàries. La més grossa va ser escapçada per un llamp el 1996 i va caure sobre l'arbre congènere del davant, que va quedar inclinat i malmès. Molt a prop hi creixia una alzina encara més grossa, que també va patir els estralls d'un llamp els anys trenta del segle passat. La llenya resultant va ser utilitzada per fer carbó vegetal, i es calcula que, encara fresca, devia pesar entre catorze i setze tones.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb marques de color marró. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 2.250 m Durada: 1h Dificultat:
Punt d'inici: Centre d'Informació d'Hortsavinyà. Veïnat d'Hortsavinyà (Tordera) Tel. 937 443 327
Altitud mínima: 435 m
Altitud màxima: 495 m
4 El Centre d'Informació
El Parc del Montnegre i el Corredor disposa d'una xarxa de centres d'informació que està distribuïda entre Hortsavinyà, el santuari del Corredor, Vallgorguina, Tordera, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta. L'objectiu dels centres és proporcionar als visitants claus d'interpretació per descobrir els àmbits naturals i culturals del Parc. Al centre d'Hortsavinyà recomanem especialment veure l'audiovisual. Els exteriors disposen de font, bancs i taules de pícnic.
45
18
Parc del Montnegre i el Corredor
El pont de la Vila
Itinerari senzill pel Parc Forestal de Mataró, que ens endinsa en el coneixement de les principals formacions boscoses del Parc del Montnegre i el Corredor: les pinedes, els alzinars i les suredes.
46
1 La pineda de pi pinyer
El pi pinyer és l’arbre més abundant del Montnegre i el Corredor i, també, del Parc Forestal de Mataró. Els pins ocupen els antics conreus de vinya, fa uns anys abundants i avui abandonats. La capçada rodona, densa i d'un color verd brillant, fan el pi pinyer inconfusible. Altres trets distintius són el tronc recte i robust, i l'escorça, rogenca i molt gravada. Les pinyes, força grosses, allotgen els saborosos pinyons que consumim com a fruit sec i en algunes especialitats de pastisseria. 2 Paisatges forestals
Un petit mirador que trobem durant el recorregut ens permet distingir les diverses formacions forestals del Parc: un bosc mixt de pi pinyer i alzines, i dues pinedes, una de pi blanc i una altra de pi pinyer. L'observació ens proposa un estimulant joc d'observació de colors i textures vegetals.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb marques de color taronja. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 2.200 m Durada: 1 h i 20 m Dificultat:
3 L'alzina surera
La surera és una espècie molt similar a l'alzina, amb la qual usualment conviu. Difícilment hauria gaudit de l'anomenada que té, si no fos per l'escorça, el popular suro. Aquest embolcall, que la protegeix del foc, ha estat aprofitat des de sempre perquè és material gairebé irreemplaçable en la indústria del vi. El sotabosc de les suredes acostuma a ser més pobre que el dels alzinars, possiblement com a conseqüència de l'explotació que pateix.
Punt d'inici: Parc Forestal de Mataró (concretament, a la roca del Bon Dia)
Altitud mínima: 245 m
Altitud màxima: 330 m
4 Terra del gaig, repoblador de boscos
El gaig és un ocell de la família dels corbs que enterra les aglans com a reserva alimentària per a l'hivern. Està comprovat que, amb freqüència, oblida alguna de les aglans, cosa que ha nodrit la llegenda del gaig com a repoblador involuntari. Els colors dominants del plomatge són el canyella i el blanc, però la part més vistosa són les ales, amb franges blaves i negres. Defuig la presència humana i la proclama amb un crit estrident que sembla imitar el propi nom.
47
19
Parc del Montnegre i el Corredor
El fondo de can Rossell
Itinerari molt assequible que ressegueix el fondo de can Rossell, el camí que unia Arenys de Munt amb el Vallès, i que servia a vinyataires, pagesos i bosquerols per anar a mercat a Sant Celoni.
48
1 La masia de can Rossell
Original del segle XIV, can Rossell és el primer element patrimonial d'aquest itinerari. Al costat de la casa hi ha la capelleta de Jesús de Natzaret. El fondo de can Rossell va tenir categoria de camí ral fins a la construcció de la carretera de Sant Celoni. El feien servir els pagesos per anar a mercat a Sant Celoni, i també era la ruta habitual de transport del raïm des de les vinyes de Collsacreu. A més, durant els segles XVII i XVIII va ser utilitzat per baixar els troncs que fornien de fusta les drassanes d'Arenys de Mar, molt actives en aquella època. 2 El granit
En aquest punt de l'itinerari podem observar un gruix considerable de sauló. El sauló és el producte de la descomposició del granit, que és la roca que conforma les muntanyes del Montnegre i el Corredor. Sota l'acció dels agents atmosfèrics, com ara la humitat i la temperatura, el granit es desfà i es converteix en aquesta sorra de color ataronjat. Després, al llarg dels segles, el sauló de les muntanyes del Parc ha estat transportat per les rieres i els torrents. Així, les platges del Maresme estan constituïdes per aquesta sorra de gra gruixut. 3 Els cirerers d'en Roca
El conreu del cirerer va ser introduït a Arenys de Munt per dos germans, de cognom Roca, cap al final del segle XIX. La veu popular diu que els Roca van portar els esqueixos des d'una masia de l'Empordà i que els van empeltar en peus bords. Al final, la qualitat dels fruits va resultar ser molt superior a la dels cirerers locals, i el conreu amb empelts es va estendre per tot el poble, conjuntament amb el nom dels iniciadors.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb marques de color blau. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 2.000 m Durada: 45 m Dificultat:
Punt d'inici: Arenys de Munt (avinguda del Panagall, a l'alçada del camí Rossell)
Altitud mínima: 140 m
Altitud màxima: 360 m
4 Els ponts
En construir la carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni, alguns trams del camí del fondo de can Rossell van quedar soterrats, cosa que va forçar la construcció de tres ponts de pedra amb volta de canó. Durant l'itinerari passem pels tres ponts, el més espectacular dels quals, per la seva alçada, és el tercer.
49
20
Parc del Montnegre i el Corredor
Can Vilar i el sot de can Montasell
Recorregut de dificultat moderada que ens apropa a la masia fortificada de can Vilar o el Suro del Llamp, que lluita per sobreviure després de patir les inclemències del temps.
50
1 El mas de can Vilar
La masia de can Vilar s'aixeca en un sot envoltat de boscos. L'element més característic del mas és la gran torre de defensa, de planta quadrangular, finestres gòtiques i dues gàrgoles que representen éssers fantàstics. Aquest tipus de construcció respon a la necessitat defensiva de les masies en èpoques d'intranquil·litat: guerres, revolucions internes, enfrontaments socials i bandolerisme. Les torres de defensa són habituals a tot Catalunya, però especialment a la façana litoral. 2 El Suro del Llamp
A pagès, la tradició diu que el llamp és atret per les alzines i les sureres (o suros en la denominació popular local), de manera que els bosquerols i els pagesos se'n guardaven molt, d'arrecerar-s'hi durant les tempestes. El Suro del Llamp, les restes del qual s'alcen al mig d'una erola, mig cos viu, l'altre mig cremat, sembla donar la raó a aquesta creença. L'activitat surera és encara viva a les muntanyes del Montnegre i el Corredor, i la podem reconèixer en l'aspecte bicolor dels arbres, gris a les branques de la capçada i vermellós en els troncs que han estat escorxats recentment. 3 El sot de can Montasell
Al Parc del Montnegre i el Corredor, els sots tenen una significació especial a causa de la riquesa de la vegetació que acullen. Es tracta de boscos humits, atapeïts i ombrívols, on podem distingir arbres com ara el vern, el castanyer, el freixe i l'avellaner, i també ocells molt diversos: cueretes, merles, mallerengues, cargolets i fins i tot el llampant oriol.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb marques de color marró. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 4.000 m Durada: 2h Dificultat:
Punt d'inici: Vallgorguina (al final del carrer de Mataró)
Altitud mínima: 230 m
Altitud màxima: 345 m
4 Racons de pins i pinassa
A la solana de can Clarens creixen diverses menes de pins: el pi pinyer, de capçada rodona i fruits grossos; el pinastre, de pinyes punxegudes i fulles molt llargues, i el pi insigne, que agrupa les fulles de tres en tres. Aquesta darrera espècie és de fusta tova i creixement ràpid, i es fa servir en la fabricació de paper i d'embalatges de fusta. En general, els pins han prosperat molt als camps de vinya que es van abandonar a final del segle XIX a causa de la plaga de la fil·loxera.
51
21
Parc del Montnegre i el Corredor
L'ermita de l'Erola
Itinerari fàcil pels voltants de la parròquia d'Hortsavinyà. El territori sorprèn per la frondositat dels boscos. La ruta acaba al turó de l'Hostal, amb una panoràmica que, en dies clars, arriba als Pirineus.
52
1 La plaça de la Comarca
A l'inici de l'itinerari trobem aquesta antiga plaça carbonera. Es reconeix pel color pràcticament negre de la terra. L'origen del nom prové del terme comarc, que vol dir "petit solc en un vessant de la muntanya". El carboneig va ser una de les indústries del bosc més arrelades a la serra i va tenir una gran importància econòmica per a la zona malgrat que, en general, la portava a terme la gent més humil. Se sap que a la plaça acudia gent dels Pirineus i de les comarques de l'Ebre, que durant la temporada del carbó vivien en barraques al mig del bosc. Els motors d'aquesta indústria eren l'abundància de llenya i la necessitat d'un combustible molt energètic i, alhora, lleuger de transport. El carbó s'obtenia per la combustió de la fusta en absència d'aire. La pila es muntava amuntegant la llenya al voltant d'una estaca. Més tard, el munt de troncs es tapava amb branques o amb fullaraca. Per acabar, el conjunt es tapava amb la terra negra i molt fina que encara podem veure a la base de les places carboneres. Per pujar a la pila es construïa una escala de branques. El procés sencer durava de dues a tres setmanes. 2 L'ermita de l'Erola
L'ermita de l'Erola té una llegenda que diu que fa molts anys hi va haver una passa de verola que causava estralls entre la gent d'Hortsavinyà. Un foraster va portar una imatge de la Mare de Déu de l'Erola i va dir a la gent que anessin a resar en aquell indret. Tots els que ho van fer es van curar, ho van considerar un miracle de la Mare de Déu, i li van fer l'ermita. La festa de l'Erola, l'aplec del Roser, se celebra el dilluns de Pasqua Florida. Es diu missa a l'església de Sant Llop d'Hortsavinyà i després es va en processó fins a l'ermita, on es canten els goigs.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb marques de color groc. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 2.000 m Durada: 45 m Dificultat:
Punt d'inici: Centre d'informació d'Hortsavinyà (Tordera). Tel. 937 443 327
Altitud mínima: 495 m
Altitud màxima: 550 m
3 El turó de l'Hostal
El turó de l'Hostal gaudeix d'una magnífica panoràmica. Malgrat la seva alçada modesta (551 m), des de d'aquesta talaia podem veure, a llevant, les serres de Cadiretes i les Gavarres, les Guilleries, les Alberes i, fins i tot, diversos cims dels Pirineus: el Canigó, el Bastiments i el Puigmal. A ponent, la vista s'estén sobre els castanyers de l'obaga de la carena principal del Montnegre.
53
28
25
26
23 27 22 24
Any de constitució: 1986 Superfície protegida: 12.376 ha Accessos: Carretera • Autopistes AP-7 • Carreteres C-32, N-340 i C-31
Berga
Tren Manresa
Vic
Granollers
Igualada
Mataró
Terrassa Vilafranca del Penedès
St. Feliu de Llobregat
Sabadell
Parc del Garraf
• Estacions de Renfe de Castelldefels, Garraf, Gavà, Sitges i Vilanova i la Geltrú.
Autobús • Cintoi Bus, SL. Tel. 938 937 511 • La Hispano Igualadina, SA. Tel. 934 882 621 • Mohn, SL. Tel. 936 580 141 • Plana, SL. Tel. 977 221 030 • Soler i Saulet, SA. Tel. 936 325 133
Barcelona
Vilanova i la Geltrú
Tel. 935 971 819 54
www.diba.cat/parcsn/garraf
Parc del Garraf El Parc del Garraf forma part del tram sud de la serralada Litoral catalana, entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf. Els límits del Parc, que ocupa 12.376,86 hectàrees, són la vall inferior del riu Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Els cims més alts són la Morella (594 m) i el Rascler (572 m). El paisatge del Garraf és dominat per la roca calcària, la dissolució de la qual per l'aigua ha donat origen a nombroses manifestacions del fenomen càrstic: coves, avencs, dolines i rasclers. Aquest original paisatge és un dels principals atractius ecològics del Parc. L'ambient eixut del massís acull una vegetació singular, amb un seguit d'espècies entre les que destaca clarament el margalló, l'única palmera autòctona d'Europa. Del patrimoni cultural despunta el castell d'Eramprunyà, la Plana Novella, l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls i alguns elements modernistes, com ara el celler Güell o la Pleta.
55
22
Parc del Garraf
A la Morella
Itinerari fàcil que ens introdueix en el coneixement del fenomen càrstic del Parc del Garraf a través dels avencs, els camps de rasclers i les dolines. La passejada acaba al cim més alt del massís: la Morella.
56
1 La Pleta
La Pleta, pavelló de caça de la família Güell, és obra de l'arquitecte modernista Francesc Berenguer, deixeble de Gaudí. La cisterna de la casa va ser coronada amb una original torre cònica que, mitjançant una boia, indicava el romanent d'aigua. Més endavant, es va convertir en un mas ramader, del qual probablement li ve el nom de pleta. Adquirit l'any 1994 per la Diputació de Barcelona, s'ha restaurat com a centre d'informació i oficina del Parc. 2 L'avenc Emili Sabaté
El Garraf ha estat el bressol de l'espeleologia al nostre país, i també l'escola. L'avenc Emili Sabaté ha estat la cavitat escola per excel·lència, i els experts afirmen que, segurament, es tracta de la cavitat no turística amb més visitants de Catalunya. Descobert el 1958 per l'espeleòleg que el té dedicat, és un avenc modest, però d'una gran bellesa.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites amb dues ratlles horitzontals, de color blanc la superior i vermell la inferior. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 3.500 m Durada: 2 h i 30 m Dificultat:
3 El pla de Querol
Ens trobem en un camp de rasclers, una extensió formada per roques foradades i cantelludes modelades per l'aigua. És l'acció de l'aigua carbonatada –és a dir, aigua amb diòxid de carboni dissolt– el que erosiona i modela les roques calcàries del Garraf, tot generant-hi espectaculars dibuixos formats per solcs, canalons i talls aguts. El fenomen de modelatge de la roca calcària ha heretat el nom del massís eslovè on va ser estudiat per primera vegada: carst.
Punt d'inici: Centre d'Informació de la Pleta. Pista forestal asfaltada de la urbanització de Ratpenat a la Plana Novella, km 3,5 Tel. 935 971 819
Altitud mínima: 344 m
4 Campgràs
A Campgràs podem observar un altre dels fenòmens del carst: les dolines. Es tracta de depressions circulars d'uns quants centenars de metres generades per la dissolució superficial de les roques calcàries o per l'enfonsament d'un avenc o d'una cova. Aquests espais acaben reblint-se de terres argiloses i donen lloc a extensions planes que en el passat presentaven un alt valor com a espais agrícoles.
Altitud màxima: 595 m
5 La Morella
El cim de la Morella (594 m) és el més alt del massís. Amb la característica creu del cim, ha estat de sempre una fita per als excursionistes. El valor simbòlic n'és tan destacat que, en una proposta de creació de parcs naturals publicada el 1952 per Manuel Baldrich, el nom va ser suggerit per batejar l'actual Parc del Garraf. 57
23
Parc del Garraf
El fondo de Vallgrassa
Passejada circular al voltant de la masia de Vallgrassa, un mas vitivinícola i ramader situat prop d'un dels característics fondos del Garraf. La casa és avui un dels equipaments culturals del Parc.
58
1 La caseta de vinya
A l'inici de l'itinerari trobem una barraca de vinya. Les barraques de vinya són construccions circulars de pedra seca que servien per arrecerar-se, desar-hi les eines i tenir-hi el menjar en fresc mentre es treballava la terra. Trobarem diverses barraques de vinya a ambdós costats del camí. 2 El torrent de Vallgrassa
El terme fondo és la denominació local que, al Garraf, es dóna a les valls amples que caracteritzen el massís. El fondo de Vallgrassa és força obert i de poc pendent. Aquí observem antigues feixes abandonades que ens recorden el passat agrícola d'aquest territori i que, avui, es troben cobertes pel càrritx, el margalló, el llentiscle i l'arboç. 3 Els cocons de Vallgrassa
Els cocons o cocones són també denominacions locals per als pous de filtració que es van fer imprescindibles per a l'assentament humà i el desenvolupament de l'activitat agrària al massís. Al fondo de Vallgrassa hi ha dues cocones, avui en dia totalment en desús i en clar procés d'enrunament. Tot i això, l'aigua encara és abundant en un dels pous. Al costat mateix de les cocones, hi ha un petit abeurador, tallat directament sobre la roca, i un tancat per al ramat, testimonis del caràcter ramader de la masia.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb un adhesiu de color blanc. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 3.000 m Durada: 1 h i 30 m Dificultat:
Punt d'inici: Aparcament del Centre Experimental de les Arts de Vallgrassa. Pista forestal asfaltada de la urbanització de Ratpenat a la Plana Novella, km 3,5 Tel. 935 970 891
Altitud mínima: 4 Les feixes antigament conreades
Camí del puig Servós, observarem diferents tipus de vegetació a les feixes abandonades que trobem al nostre pas: prats d'albellatge, màquies de càrritx i margalló i pinedes de pi blanc.
277 m
Altitud màxima: 384 m
5 El puig Servós
Arribem a la carena que separa els fondos de Vallgrassa i de Ximosa. En un punt del camí trobem una fita de formigó i, a prop seu, una altra de pedra amb dues de més petites al costat. Segons la tradició, aquesta fita representa ”la mestra i els dos fillols”. 6 La masia de Vallgrassa
La masia de Vallgrassa havia estat una masia vitivinícola. Encara s'hi observen les antigues feixes o bancals on es plantaven els ceps. També va ser un mas ramader, tal com es pot deduir del tancat parcialment cobert per porxos que es troba adossat al mur de llevant de l'edifici. Actualment acull el Centre Experimental de les Arts.
59
24
Parc del Garraf
Camí de les Costes
Passejada amable que ens porta des del Centre d'Informació del Parc de la Pleta fins al poble del Garraf, on recomanem la visita al celler Güell, una de les obres emblemàtiques de l'arquitecte Antoni Gaudí.
60
1 La Pleta
Edificació encarregada per Eusebi Güell, és obra de l'arquitecte modernista Francesc Berenguer. Durant algun temps va funcionar com a mas ramader, del qual probablement li ve el nom de pleta. Adquirit per la Diputació de Barcelona, s'ha condicionat com a centre d'informació i oficina del Parc. S'hi projecta un audiovisual sobre el Parc i hi podem visitar una exposició sobre l'àliga perdiguera. 2 La bassa
En un punt de la ruta trobem una antiga bassa agrícola, avui en desús però amb gran interès ecològic, ja que moltes espècies en treuen profit. 3 La pedrera
Al massís, l'extracció de pedra calcària per a l'elaboració de ciment es remunta a l'any 1903, quan Bustems i Fradera en van construir la primera fàbrica a Vallcarca. Avui, la indústria cimentera disposa encara de tres pedreres i un petit port. 4 Fondo de les Coves
Al Garraf s'utilitza la veu fondo per designar les valls càrstiques que l'aigua ha anat modelant mitjançant processos d'erosió física. El fondo de les Coves rep el nom dels Covarrons, set petites cavitats que es poden observar a la paret de l'altra banda del barranc. 5 L'autopista i les vies de comunicació
La construcció de la carretera de les Costes i, més recentment, de l'autopista AP-16 han suposat la definitiva connexió entre les comarques del nord i el sud del massís. La construcció de l'autopista s'ha dut a terme tenint en compte la protecció del parc.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites amb dues ratlles horitzontals, de color blanc la superior i vermell la inferior. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 3.500 m Durada: 1 h i 30 m Dificultat:
Punt d'inici: Centre d'Informació de la Pleta. Pista forestal asfaltada de la urbanització de Ratpenat a la Plana Novella, km 3,5 Tel. 935 971 819
Altitud mínima: 17 m
Altitud màxima: 344 m
6 Avenc de la Flauta
L'avenc de la Flauta és una petita cavitat que té l'entrada obstruïda. Aquesta circumstància fa que desconeguem la profunditat real de l'avenc. 7 Garraf
A Garraf trobem algunes construccions singulars, com ara el celler Güell, obra d'Antoni Gaudí, i el Castellot, una antiga torre de defensa contra els pirates sarraïns que solcaven aquestes costes. També disposem d'estació de tren de la línia de Barcelona a Vilanova i la Geltrú. 61
25
Parc del Garraf
Camí medieval i serra de Can Perers
Itinerari circular que surt de Gavà i ens permet observar les diferències entre els anomenats Garraf blanc i Garraf roig. La ruta es relaciona també amb la història de la baronia d'Eramprunyà, castell que dominava la vall del Llobregat.
62
1 Can Llong
La primera edificació de la ruta és la masia de Can Llong. La masia data del segle XV i en són característics els dos portals de mig punt dovellats i el rellotge de sol. Actualment forma part del patrimoni municipal de Gavà. 2 L'ermita de Bruguers L'ermita de la Mare de Déu de Bruguers està documentada des del segle XIII, època de la qual n'és l'absis. La nau i la façana, en canvi, pertanyen al segle XV. 3 El castell d'Eramprunyà
És un referent del paisatge garrafenc. Encimbellat dalt d'un cingle de roca rogenca, la panoràmica del delta del Llobregat que presenta és magnífica. Esmentat ja l'any 957, la màxima esplendor del castell va esdevenir-se al segle XIV, sota el domini del llinatge dels Marc. 4 Mas Passoles
El mas Passoles era conegut antigament amb el nom de Fonts Noves, denominació que feia referència a un petit naixement d'aigua que hi havia al costat de la masia, actualment en ruïnes. 5 Can Flocant
Antigament conegut com l'Hostal de l'Ase, avui només en queden les runes, entre les quals podem veure parts de l'antiga masia, com ara alguna paret, el forn de pa o l'arrencador que conduïa al pis superior.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU AUTOGUIAT Fullet disponible als punts d’informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 13.500 m Durada: 6 h i 30 m Dificultat:
Punt d'inici: can Llong (Gavà)
Altitud mínima: 47 m
Altitud màxima: 335 m
6 Serra de Can Perers
En contrast amb el Garraf roig, que acabem de travessar, des d'aquest punt tenim una bona panoràmica del Garraf blanc, constituït per roca calcària i amb una vegetació baixa: la màquia de garric i margalló. 7 Can Tardà
La masia de can Tardà es coneix amb aquest nom des de final del segle XIX. Al final del segle XVI era coneguda com la casa de Coll Roig. 8 Can Dardena
Aquesta masia va tenir un lloc destacat en la història de la baronia d'Eramprunyà, durant els segles XIV i XV, ja que s'hi formalitzaven els pactes de vassallatge. També se la coneixia com la torre de la Sentiu. 63
26
Parc del Garraf
Masies del Garraf
Itinerari circular per fer a peu o en BTT. El recorregut ens apropa a algunes de les masies del Parc i ens mostra el passat agrícola i ramader del massís. La ruta pot iniciar-se des de qualsevol punt.
64
1 Olivella
La ruta comença davant del Centre d'Informació la Sala, a Olivella. El nucli antic del poble d'Olivella manté una posició geogràfica més central dins del Parc del Garraf. És destacable l'església parroquial, documentada des de 1625. 2 Can Liona
En aquest primer tram, la vall és força oberta i es poden observar bé les feixes conreades. Des de la masia podem accedir, a peu, a una bassa que és plena d'aigua la major part de l'any i que és un important recurs per als amfibis. 3 Masets
Masets és un grup de masies i edificacions enrunades. A mitjan segle XX la vida no era fàcil al Garraf, un massís amb aigua escassa i pocs recursos naturals. Alguns llogarets, com ara Jafre o els Masets, es van anar abandonant.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU O EN BTT SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat com a sender d'Olivella PR-C 37 (ratlles horitzontals de color blanc i groc). Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 25.300 m Durada: 3 h (BTT) / 6 h
(a peu)
Dificultat:
4 La Fassina
La Fassina és una masia avui rehabilitada per a usos socials. Un dels seus atractius principals és el celler, que ens indica quina era una de les seves principals activitats en el passat. 5 Can Planes
Can Planes és una vella masia encara en bon estat de conservació, l'element més destacat de la qual és una torre defensiva de planta quadrada.
Punt d'inici: qualsevol dels indicats
Altitud mínima: 107 m
Altitud màxima: 385 m
6 Vallgrassa
Vallgrassa és un mas de petites dimensions, amb planta i pis, i un tancat per al bestiar. Va ser abandonat a mitjan segle XX a causa de la migradesa de recursos del seu entorn. Avui és seu del Centre Experimental de les Arts, i també allotja un punt d'informació del Parc. 7 Les Piques
És una altra de les edificacions abandonades al centre del massís. En aquest cas es tracta d'un antic convent. 8 Can Grau
Can Grau és una masia actualment rehabilitada com a centre d'educació ambiental, casa de colònies i centre d'estades familiars els caps de setmana. Des d'aquest punt, una pista asfaltada ens retorna a Olivella. 65
27
Parc del Garraf
Itinerari botànic per la Pleta
Itinerari circular dissenyat especialment per conèixer el principal àmbit ecològic del massís del Garraf: la màquia de garric i margalló. El recorregut és un complement idoni de la visita al Centre d'Informació del Parc de la Pleta.
66
1 El Centre d'Informació
La ruta comença al Centre d'Informació del Parc de la Pleta. Es tracta del primer equipament que trobem al Parc, si hi accedim des de la carretera de Castelldefels a Sitges, per la urbanització Ratpenat. La Pleta, edificada el 1894, era el refugi de caça de la família Güell, mecenes d'Antoni Gaudí. És obra del també arquitecte modernista Francesc Berenguer. És destacable la torre cònica que corona la cisterna. El Centre d'Informació ofereix informació als visitants del Parc per tal que puguin descobrir-ne la realitat natural i cultural. És en aquesta línia que ha estat dissenyat l'itinerari botànic. 2 L'itinerari botànic
El recorregut és senzill i no demana requeriments especials, tret d'un calçat adequat, alguna peça per cobrir-se el cap i una provisió d'aigua en els dies més calorosos. Durant poc més d'un quilòmetre, trobem les principals plantes del massís del Garraf adequadament senyalitzades. Això ens permet conèixer les espècies en viu i en el seu ambient ecològic natural. 3 La màquia de garric i margalló
La màquia mediterrània és una vegetació densa, formada per arbustos de dos a tres metres d'alçada. És una formació mediterrània la principal característica de la qual és la impenetrabilitat. Al Garraf, la màquia presenta una personalitat pròpia marcada per les espècies que la conformen, entre les quals destaquen el margalló, el garric o el càrritx. El margalló és l'única palmera autòctona del continent europeu. S'estén des del Garraf cap al sud tot al llarg de la costa de llevant de la península. El garric és un arbust amb les fulles semblants a les de l'alzina, però més petites i eriçades, de punxes en el limbe. El càrritx és una gramínia alta, d'uns dos metres d'alçada, de procedència africana. És molt característica del Parc. Com a anècdota històrica, cal esmentar que la paraula maqui, que designava els guerrillers de la resistència antinazi i després antifranquista, prové d'aquesta formació ecològica.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat. Informació disponible al Centre d'Informació de la Pleta
Distància: 1.300 m Durada: 40 h Dificultat:
Punt d'inici: Centre d'Informació de la Pleta. Pista forestal asfaltada de la urbanització de Ratpenat a la Plana Novella, km 3,5 Tel. 935 971 819
Altitud mínima: 316 m
Altitud màxima: 343 m
67
28
Parc del Garraf
Itinerari sensorial per a invidents
Itinerari que juga amb la percepció de sensacions com ara olors, sons, temperatures o textures. Tot i que està dissenyat especialment per a invidents, el recorregut està obert a tothom que vulgui realitzar el joc sensorial.
68
L'itinerari El desembre de 2003 es va inaugurar un itinerari sensorial per a invidents al Parc del Garraf, un dels primers d'aquestes característiques a Catalunya. Es tracta d'un recorregut de 523 metres, amb sortida i final a l'Escola de Natura Can Grau. Les característiques L'itinerari està especialment preparat per desenvolupar l'autonomia dels infants a partir de cinc anys mitjançant un joc sensorial, amb el qual es pot gaudir de la natura amb els sentits del tacte, l'oïda i l'olfacte. El recorregut té onze punts d'aturada i una dificultat de realització baixa. Els canvis de pendent són suaus i el recorregut transcorre entre la cota inferior i la cota superior. L'element conductor El camí té una amplada mitjana d'un metre i mig i està tancat a qualsevol tipus de circulació, excepte si es va a peu. Està protegit per tanques en algun punt de pendent transversal. L'element fonamental conductor consisteix en una guia tàctil de fusta situada a uns vint centímetres del terra, al marge esquerre del sender, que garanteix el seguiment mitjançant l'ajuda d'un bastó guia disponible a l'equipament.
FITXA TÈCNICA ITINERARI SENSORIAL A PEU PER A INVIDENTS Informació a l'Escola de Natura Can Grau (937 432 094) i al Centre d'Informació de la Pleta (935 971 819)
Distància: 523 m Durada: 45 m Dificultat:
Punt d'inici: Escola de Natura Can Grau. Pista forestal asfaltada d'Olivella a la Plana Novella, km 3,5 Tel. 937 432 094
Altitud mínima: Les sensacions Al llarg del recorregut, el projecte bàsic proposa onze parades recomanades i amb senyalització universal, on es poden percebre diferents sensacions. En concret, es poden experimentar olors, textures, temperatures, sons i canvis d'orientació a través d'elements naturals com ara arbres, arbustos, plantes aromàtiques o roques, a més dels eventuals sons del vent, del cant dels ocells o del brunzir dels insectes.
320 m
Altitud màxima: 335 m
El disseny Conceptualment, l'itinerari ha estat un projecte d'investigació sensorial en relació amb les capacitats de percepció dels invidents en espais naturals. La proposta de disseny i senyalització ha comptat amb la col·laboració del CRID (Consorci de Recursos per a la Integració de la Diversitat) i de la Fundació Joan Amades de l'ONCE.
69
29
Any de constitució: 1986 Superfície protegida: 547 ha Accessos: Parc del Castell de Montesquiu
Berga
Manresa
Carretera • Carreteres C-17, C-17a i BV-4665 Tren
• Estacions de Renfe de Sant Quirze de BesoraMontesquiu i la Farga de Bebié.
Vic
Granollers
Igualada
Mataró
Terrassa Vilafranca del Penedès
St. Feliu de Llobregat
Sabadell Barcelona
Vilanova i la Geltrú
Tel. 938 529 234 www.diba.cat/parcsn/montesquiu 70
Parc del Castell de Montesquiu El Parc se situa a l’extrem nord de la comarca d'Osona, a la regió prepirinenca, i ocupa part dels termes municipals de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Sora, a la subcomarca del Bisaura. L'espai natural té una superfície, relativament modesta, de 546 hectàrees, i el territori es troba dividit en dues parts pel curs del Ter. Presenta altituds que varien entre els 580 i els 850 m. L'orografia del Parc del Castell de Montesquiu es caracteritza per una sèrie d’alineacions muntanyoses que el travessen en sentit est-oest, entre les quals destaquen la serra de Bufadors i el serrat de la Rovira. La zona comprèn boscos de roures i de pi roig i antigues masies, algunes de les quals s'han habilitat per desenvolupar-hi activitats pedagògiques o per mantenir l'activitat agrària. Tanmateix, l'element més característic del Parc és el castell de Montesquiu, que li dóna el nom.
71
29
Parc del Castell de Montesquiu
L'obaga del castell
Itinerari circular pels voltants del castell de Montesquiu que ens mostra la rica biodiversitat d’aquest àmbit prepirinenc, així com alguns dels seus elements patrimonials més característics.
72
1 El castell i els jardins
El castell de Montesquiu era un casal fortificat dels senyors de Bisaura, els quals tenien l'origen en el castell de Santa Maria de Besora. La seva existència està documentada des del segle XIII. L'any 1976, el castell i la finca van ser llegats a la Diputació de Barcelona pel seu darrer propietari, Emili Juncadella, i es va crear el Parc. Els jardins del castell es distribueixen entre un àmbit de coníferes a la zona més baixa i un enjardinament clàssic als voltants de l'edificació. 2 El bosc de pi roig
El pi roig forma grans boscos als prepirineus. L'escorça té un accentuat to rogenc, que li confereix el nom. El tronc és alt i recte, raó per la qual ha estat utilitzat tradicionalment per a la construcció i com a suport per a les línies elèctriques i telefòniques. L'home n'ha fomentat l'expansió, i l'ha introduït en zones ocupades de forma natural pel roure. Aquí trobem un sotabosc de boix i peus de roure en creixement. 3 El gorg del pla de l'Hort
Al punt mig de l'itinerari trobem aquest gorg, format a la riera de la Solana, també anomenada del Mall dels Ferrers per les nombroses ferreries de la seva capçalera. La riera, que tributa al Ter, presenta un bosc de galeria ben conservat, amb verns i salzes, i nodreix la font del Plàtan, aigües avall. 4 Font Codineta
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb marques de color taronja. Fullet disponible a l'Oficina d'Informació del Castell de Montesquiu i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 2.400 m Durada: 1h Dificultat:
Punt d'inici: castell de Montesquiu
Altitud mínima: 580 m
Altitud màxima: 850 m
La font Codineta brolla sota un pont de la riera. Es tracta d'un racó ombrívol, molt agradable durant l'estiu. Actualment la font s'asseca bona part de l'any, possiblement a causa de les extraccions d'aigua que es fan en alguns pous propers. 5 Montesquiu
Montesquiu va pertànyer a Sant Quirze de Besora fins que, l'any 1934, se'n va independitzar. Es va formar al final del segle XIX a l'ombra de la fàbrica tèxtil de la Farga de Bebié. També hi van tenir importància les dues antigues fàbriques de carbur, una de les quals, avui convertida en central hidroelèctrica, es pot veure a la riba esquerra del riu.
73
30
30
Any de constitució: 1992 Superfície protegida: 608 ha Accessos: Carretera • Autopistes AP-7 i C-32 • Carreteres C-15 i BV-2443
Berga
Tren Manresa
Vic
• Estacions de Renfe de Vilafranca del Penedès (enllaçant després amb la línia d'autobusos d'Olèrdola i Canyelles).
Autobús • Plana. Tel. 938 145 848 Granollers
Igualada
Mataró
Terrassa Vilafranca del Penedès
St. Feliu de Llobregat
Sabadell Barcelona
Parc d'Olèrdola Vilanova i la Geltrú
Tel. 938 971 819 74
www.diba.cat/parcsn/olerdola
Parc d'Olèrdola El Parc d'Olèrdola es troba al sud del massís del Garraf, amb el qual forma una unitat geogràfica. El relleu del Parc és suau, tot i que la plataforma rocosa central, la Talaia, està envoltada per un seguit de cingleres que, històricament, han tingut un paper molt rellevant. Té una superfície de 608 hectàrees repartides entre els municipis d'Olèrdola, a la comarca de l'Alt Penedès, i Canyelles, que pertany al Garraf. Els aspectes ecològics del Parc són de primera importància. Només per la presència del margalló es justifica l’afirmació anterior. Però el caràcter singular li prové de la presència de nombrosos elements arqueològics. El nucli principal d'aquest patrimoni el constitueix el conjunt històric d'Olèrdola, que dóna nom al Parc. La muntanya d'Olèrdola va ser una talaia natural d'alt valor estratègic, a causa de la situació privilegiada de la mateixa, entre la depressió del Penedès i la costa. Aquest fet va ser aprofitat per ibers, romans i pobladors medievals, que ens hi han deixat la petjada de la seva obra.
75
30
Parc d'Olèrdola
De Vilafranca del Penedès a Olèrdola
Itinerari que transcorre per les terres del Parc i que té com a destí el conjunt monumental d'Olèrdola, un dels més importants i espectaculars de Catalunya, on es barregen restes arqueològiques d'ibers, romans i pobles medievals.
76
1 Vilafranca del Penedès
La ruta neix a l'estació de tren de Vilafranca del Penedès. A la capital de l'Alt Penedès destaquen el Museu del Vi, la basílica de Santa Maria i el campanar, algunes cases modernistes, el cementiri i, en general, tot el centre històric. 2 El Sant Sepulcre
L'itinerari transcorre entre conreus de vinya i passa per davant de diverses masies i d'alguns monuments notables, com ara l'església del Sant Sepulcre. Es tracta de l'únic cas d'església romànica de planta circular que podem trobar a Catalunya –potser amb l'única excepció de la petita ermita de Sant Adjutori, a Collserola. Està declarada monument historicoartístic d'interès nacional. Al costat, la casa del Sepulcre va pertànyer a Francesc de Paula Rius i Taulet, marquès d'Olèrdola i alcalde de Barcelona. 3 El Parc d'Olèrdola
El Parc ocupa una extensió de 608 ha repartides entre els municipis de Canyelles i Olèrdola. Des d'un punt de vista geogràfic, es pot afirmar que el Parc forma part del massís del Garraf, per bé que amb certes matisacions pel que fa a la composició geològica. La vegetació es reparteix entre les pinedes de pi blanc amb algunes alzines i amb espècies de la màquia, com ara el garric i el margalló. També hi trobem bosquines dominades per arbustos. La resta del territori està ocupada pels conreus.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU AUTOGUIAT I PARCIALMENT SENYALITZAT El segon tram de l'itinerari està senyalitzat amb fites GR: dues ratlles horitzontals, blanca la superior i vermella la inferior. Fullet i descripció de l'itinerari a www.turismevilafranca.com. Més informació a www.diba.cat/parcsn
Distància: 2.400 m Durada: 2h Dificultat:
Punt d'inici: Vilafranca del Penedès (estació de trens)
Altitud mínima: 4 El conjunt monumental d'Olèrdola
El conjunt d'Olèrdola s'aixeca sobre un altiplà natural tancat per una muralla que es va començar a edificar al final de l'edat del Bronze i va ser ampliada per generacions successives d'ibers, romans i pobladors medievals. És un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya. És destacable: la cisterna romana, un gran aljub excavat directament a la roca calcària; l'església de Sant Miquel, situada sobre la cinglera de llevant d'Olèrdola, i, fora del recinte, el pla dels Albats, una extensa necròpolis altmedieval de tombes excavades directament a la roca, moltes de les quals corresponen a adolescents, infants o albats. El conjunt compta amb un centre d'interpretació dependent del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
163 m
Altitud màxima: 306 m
77
32
31
Any de constitució: 1993 Superfície protegida: 2.900 ha Accessos: Carretera • Autopistes AP-7 i C-32 • Carreteres N-340, B-2115, BV-2116 i BV-2117
Berga
Tren Manresa
Vic
Granollers
Igualada
Mataró
Terrassa Vilafranca del Penedès
St. Feliu de Llobregat
• Estació de Renfe de Santa Margarida i els Monjos i a l'Arboç
Autobús • Autocars del Penedès, SA. Tel. 977 660 821 • Autocars Vendrell. Tel. 938 922 544 • Bus Castellví, SA. Tel. 938 918 202 • Cintoi Bus, SL. Tel. 938 937 511
Sabadell Barcelona
Parc del Foix Vilanova i la Geltrú
Tel. 977 670 169 78
www.diba.cat/parcsn/foix
Parc del Foix Situat íntegrament a l'Alt Penedès, ocupa una superfície de 2.900 hectàrees i comprèn l'embassament del riu Foix, una de les poques zones humides de la regió. El Parc del Foix és el més meridional dels dotze espais de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. L'interès ecològic de l'espai se centra en la gran varietat d'ambients ecològics preexistents i en els que s'han generat al voltant de l'embassament. El Parc presenta dos ambients ben diferenciats: l'alzinar, barrejat amb pi blanc, creix a les zones obagues, mentre que les pinedes amb matollar dominen als llocs més secs. Entre els arbusts destaquem el margalló. Als marges del riu i de les rieres i al pantà podem observar bons exemples de vegetació de ribera. El Parc presenta també un ric patrimoni arquitectònic i històric vertebrat al voltant del castell de Castellet i del de Penyafort.
79
31
Parc del Foix
La font d'Horta
Itinerari circular al voltant del pantà de Foix. El centre d'interès de la caminada són els ambients naturals de la pineda de pi blanc i de l'alzinar. L'embassament també ens dóna l'oportunitat d'observar alguns ocells aquàtics.
80
1 Cal Bladet
La ruta comença a la masia La Creu, un vell hostal abandonat, des d'on s'avança per la pista forestal fins a trobar el proper senyal de l'itinerari, i segueix per un camí de baixada en direcció a cal Bladet. Cal Bladet, antigament anomenada can Guineu, és una antiga masia fortificada. A partir d'aquest punt entrem en una pineda de pi blanc. El pi blanc és l'arbre més característic del Parc del Foix. Aquestes pinedes han estat afavorides per la degradació d'altres formacions boscoses, com ara l'alzinar, i també han reocupat les antigues vinyes abandonades. També hi trobem el garrofer i el margalló. Els boscos són molt visitats pels esquirols, dels quals podem observar, al terra, les pinyes rosegades.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites. Itinerari descrit a www.diba.cat/parcsn
Distància: 4.200 m Durada: 2h Dificultat:
2 El pantà del Foix
Des de cal Bladet, l'itinerari segueix el camí que voreja el pantà del Foix. L'embassament va ser construït per tal d'ampliar els regadius i per proveir d'aigua Vilanova i la Geltrú i Sitges. Les obres van començar el 1910, però el mur de la presa no es va acabar fins al 1928. D'entrada, es va trobar una falla al marge dret del riu i la permeabilitat del terreny càrstic va obligar a fer estanca la conca. És una de les poques zones humides de la comarca, i serveix de refugi a moltes espècies d'ocells, de les quals cal destacar el bernat pescaire, l'àguila pescadora, el martinet, l'ànec collverd, el corb marí i la polla d'aigua. També són abundants els amfibis. És l'ecosistema aquàtic més important de la regió.
Punt d'inici: masia la Creu (pantà de Foix)
Altitud mínima: 104 m
Altitud màxima: 237 m
Desnivell acumulat: 197 m
3 La font d'Horta
La següent parada de l'itinerari ens du a la font d'Horta, sempre seguint el torrent del mateix nom, on domina un bosc de ribera amb verns, oms, àlbers i freixes. Més enllà, a l'alçada de la font d'Horta, arribem a un alzinar. Observarem que l'indret és més ombrívol que les pinedes del primer tram del recorregut. Els boscos d'alzina són densos, ja que el sotabosc és una trama d'arbustos alts com ara el marfull, el llentiscle, l'arboç o l'aladern. També són comunes les lianes com l'arítjol i el lligabosc. La font d'Horta és de dos brocals i té molta anomenada a la comarca. Reprenem el corriol i seguim pujant, enmig del bosc d'alzines, fins arribar novament a la masia La Creu.
81
32
Parc del Foix
Els castells: de Penyafort a Castellet
Aquesta bonica ruta ens porta des del castell de Penyafort fins al de Castellet, que es troba a tocar de l'embassament del riu Foix. El camí que seguim transcorre entre vinyes, boscos i masies centenàries.
82
1 El castell de Penyafort
El castell de Penyafort és la casa natal de sant Raimon (1185), patró dels advocats. És destacable la gran torre circular, aixecada com a construcció de defensa i documentada des del segle XII. La torre té adossats diversos edificis que, en planta, dibuixen una ferradura. En origen la fortificació depenia del castell d'Olèrdola, i va patir diverses modificacions fins al 1602, any en el qual s'hi va construir un convent de dominics. Amb els fets de la desamortització es va convertir en casa pairal. 2 El riu Foix
El Foix neix a la serralada Prelitoral i s'escola fins al mar a través de les planes penedesenques. Es tracta del clàssic riu de règim mediterrani, amb un cabal que depèn directament del règim de precipitacions, i amb màxims a la primavera i a la tardor. La vegetació de ribera ha estat tradicionalment limitada per la intensa activitat humana que s'ha desenvolupat als seus marges. En l'actualitat gaudeix d'un projecte de recuperació ecològica.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENSE SENYALITZACIÓ Més informació a www.diba.cat/parcsn
Distància: 7.800 m Durada: 2h Dificultat:
Punt d'inici: castell de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos)
Altitud mínima: 3 El castell de Castellet
Castellet formava part d'una extensa xarxa de castells distribuïts per les comarques del Garraf i el Penedès. Es va construir amb l'objectiu de defensar la frontera de la Catalunya Vella dels embats de les tropes islàmiques provinents del sud, que es van succeir cap al final del primer mil·lenni. En el passat també va ser conegut amb el nom de castell de Sant Esteve. La construcció del pantà a principi del segle XX el va emmarcar en un nou entorn paisatgístic. L'edificació ha estat objecte de diverses modificacions i restauracions al llarg dels anys, la més destacada de les quals és la darrera, que es va esdevenir entre els anys 1999 i 2001.
124 m
Altitud màxima: 220 m
Desnivell acumulat: 299 m
83
35
33
35
34
Any de constitució: 2002 Superfície protegida: 2.086 ha Accessos: Carretera • Autopistes C-32, C-33 i B-20 • Carreteres B-500, BV-5001, BV-5008 i BV-5011
Berga
Metro Manresa
Vic
Granollers
Igualada Terrassa Vilafranca del Penedès
St. Feliu de Llobregat
• Línia 1 Fondo
Autobús • Sagalés. Tel. 938 650 400 • Autobusos TUBGSAL fins a Can Ruti (Badalona): línies 2, B-19, B-24, B-25, B-26 i B-27. Tel. 901 511 151
Mataró Sabadell Parc de la Serralada de Marina Barcelona
Vilanova i la Geltrú
Tel. 933 956 336 84
www.diba.cat/parcsn/marina
Parc de la Serralada de Marina El Parc ocupa el tram sud de la serra de Marina, entre el massís de Sant Mateu i el riu Besòs, i limita al nord amb el Parc de la Serralada Litoral. L'alçada màxima es troba al turó de Galzeran (485 m). Té una extensió de 2.086 hectàrees, repartides entre cinc dels municipis més poblats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El Parc presenta un seguit d’àmbits ecològics de caràcter estrictament mediterrani. Al vessant litoral destaquen les pinedes de pi pinyer, mentre que a les zones més obagues trobem alzines i roures. Un interès particular mereixen els alocars de les rieres de l'espai natural. La situació de la serra i el clima amable han afavorit l'establiment de l'home des del neolític. La serra va tenir especial interès per a les civilitzacions ibèriques. És destacable el poblat ibèric Puig Castellar, un dels més ben estudiats del país. També és interessant la cartoixa de Montalegre, amb dos magnífics claustres.
85
33
Parc de la Serralada de Marina
De la font de l'Alba a la Conreria
Itinerari curt i costerut. Paisatge mediterrani amb la vegetació en plena regeneració després de l'incendi que va patir la serra el 1994. Ruta recomanada per a la primavera i la tardor.
86
1 Tiana
La història de la vila de Tiana es remunta, com a mínim, a la colonització romana, encara que no es descarta l'existència d'algun poblat iber a la zona. Un dels elements més antics de Tiana són els Nou Pins: exactament nou peus de pi que els romans van plantar a la carena que tanca el poble per tal d'orientar els navegants. El darrer d'aquests pins va morir al principi del segle XX. Altres símbols del poble són el cèlebre tramvia i l'escriptora i il·lustradora Lola Anglada, que hi va passar llargues estades i hi té dedicada una estàtua. 2 La font de l'Alba
La font de l'Alba va ser en el passat un paratge tradicional de passejada per als tianencs. Però després del gran incendi que va patir la Conreria el 1994, la font va perdre bona part del seu encant i atractiu. En l'actualitat, l'indret ha estat reconvertit en una de les àrees d'esplai del Parc de la Serralada de Marina. Està equipada amb zona d'aparcament i cinc taules, de les quals dues són adaptades per a discapacitats. També hi ha una barbacoa amb deu fogons. Com a referent visual, l'àrea és adjacent a l'observatori astronòmic de Tiana, a la planta baixa del qual hi ha un punt d'informació del Parc. Altres àrees d'esplai al Parc són la del berenador de Can Ruti i la de la font de l'Alzina.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT Itinerari senyalitzat amb fites de fusta
Distància: 1.230 m Durada: 35 m Dificultat:
Punt d'inici: Tiana, font de l'Alba
Altitud mínima: 208 m
Altitud màxima: 327 m
3 L'incendi
Després de l'incendi de 1994, la vegetació de la zona va passar dels boscos de pi i d'alzina a un matollar dominat pels arbustos, com ara la ginesta, l'arboç, la gatosa o el bruc, i per comunitats herbàcies. De tant en tant, es comença també a trobar alguna petita clapa de pineda. 4 La Conreria i la cartoixa de Montalegre
L'edifici de la Conreria ha tingut diferents destins. Aixecat sobre les restes d'un antic monestir d'agustines, va ser adquirit el 1415 per la cartoixa de Vallparadís a fi i efecte d'allotjar els cartoixans fins a l'acabament de la cartoixa de Montalegre, de la qual va restar com a dependència subsidiària fins a la desamortització. També ha estat hotel restaurant, seminari menor, internat de sacerdots i, actualment, casa de colònies gestionada per la Fundació Pere Tarrés. Des d'on està ubicada tenim una magnífica vista aèria de la cartoixa de Montalegre. Són destacables l'església gòtica i els dos grans claustres. 87
34
Parc de la Serralada de Marina
Al voltant de la font de l'Alzina
Recorregut circular que ens porta des de l'àrea de lleure de la font de l'Alzina, a Santa Coloma de Gramenet, fins a les restes del poblat ibèric laietà Puig Castellar, un dels més importants de Catalunya.
88
1 La font de l'Alzina
L'inici de l'itinerari és a l'àrea de lleure de la font de l'Alzina, a la qual s'hi accedeix des del barri de les Oliveres, a Santa Coloma de Gramenet, i continua per una pista sense asfaltar d'un quilòmetre i mig. L'àrea de lleure disposa d'aparcament, servei de bar i vint-i-quatre taules, dues de les quals adaptades per a discapacitats. El camí d'accés és de passejada i és tancat als vehicles. La font de l'Alzina és una de les més tradicionals de Santa Coloma de Gramenet. 2 El puig Castellar
L'itinerari s'enfila pel vessant fins arribar a un petit turó. A partir d'aquí segueix les marques del GR 92, és a dir, dues ratlles horitzontals, blanca la superior i vermella la inferior. Així, arribem al puig Castellar. El poblat es troba situat al capdamunt del turó del Pollo. Hi podem veure els carrers que componien el petit entramat urbà, que daten del segle IV aC, per bé que sembla ser que el poblat va ser destruït pel cònsol romà Marc Porci Cató l'any 195 aC. Pertanyia a la tribu ibèrica dels laietans, que poblaven per l'extensa rodalia de l'actual Barcelona. Puig Castellar va ser un dels poblats més importants de la tribu. Durant les excavacions, iniciades per Ferran de Sagarra, es van fer diverses troballes, que actualment estan repartides entre diversos museus, principalment al Museu Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet, i al Museu Arqueològic de Barcelona.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU AMB SENYALITZACIÓ PARCIAL Itinerari senyalitzat parcialment, en un tram, amb dues ratlles horitzontals, de color blanc la superior i vermell la inferior
Distància: 6.525 m Durada: 2h Dificultat:
Punt d'inici: àrea de lleure de la font de l'Alzina (Santa Coloma de Gramenet; barri de les Oliveres)
Altitud mínima: 75 m
3 El bosc El retorn es fa pel corriol que surt del costat dret de la porta del poblat. Aquest corriol s'enfila per sortir a un camí que, tot seguit, davalla cap a una torre elèctrica i una altra del servei de vigilància d'incendis. Des d'aquest punt el camí baixa fins al mirador de la serralada de Marina i, després, continua baixant fins arribar de nou a l'àrea de lleure de la font de l'Alzina. La vegetació que trobem durant l'itinerari és una barreja de boscos de pins amb alguna alzina escadussera, i brolles i màquies dominades per diversos arbustos.
Altitud màxima: 303 m
89
35
Parc de la Serralada de Marina
La travessia del Parc
Tram del sender del Mediterrani GR 92 que travessa el Parc d'est a oest. El recorregut ens apropa a alguns elements patrimonials de primer ordre, com ara Puig Castellar o Sant Jeroni de la Murtra.
90
1 Montcada i Reixac
L'itinerari comença en aquesta populosa localitat del Vallès i s'enfila cap a la banda obaga del massís. 2 Puig Castellar
Un dels primers punts de la ruta són les restes arqueològiques d'un dels poblats ibèrics laietans més importants del Parc i de tot Catalunya. El poblat conserva encara l'estructura dels antics carrers. 3 Sant Jeroni de la Murtra
L'itinerari passa molt a prop d'aquest monestir de l'orde jerònim que va ser fundat el segle XV. Són destacables l'església i el claustre, amb elements gòtics. 4 Can Ruti
El recorregut ens apropa a l'edifici colossal de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, inaugurat el 1983. El nom popular del mateix, Can Ruti, li ve de l'antiga masia que ocupava la vall. 5 El turó de Galzeran
Amb 485 m d'altitud, el turó de Galzeran és l'alçada màxima del Parc de la Serralada de Marina. Des del cim tenim molt bona vista de les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. 6 El paisatge
El primer sector del recorregut transcorre pels vessants litorals, caracteritzats per una alternança de brolles i bosquines de pineda. Més tard es fa carener i l'atractiu de la vegetació és substituït per l'àmplia panoràmica.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb dues ratlles horitzontals, de color blanc la superior i vermell la inferior. Descripció de l'itinerari a www.diba.cat/parcsn i a la pàgina web de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Distància: 12.683 m Durada: 3 h i 50 m Dificultat:
Punt d'inici: Montcada i Reixac
Altitud mínima: 60 m
Altitud màxima: 485 m
91
39
36 38
37 39
Any de constitució: 1992 Superfície protegida: 4.053 ha Accessos: Carretera • Autopistes C-32, C-60, AP-7 i B-20 • Carreteres B-500, BP-5002, BV-5106 i C-1415c
Berga
Tren Manresa
Vic
Granollers
Igualada Terrassa Vilafranca del Penedès
St. Feliu de Llobregat
Mataró Sabadell Parc de la Serralada Litoral Barcelona
• Estacions de Renfe del Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Montmeló (i enllaçar després amb línies d'autobusos
Autobús • Sagalés. Tel. 902 130 014 • La Vallesana. Tel. 937 279 292 • Empresa Casas. Tel. 937 981 100
Vilanova i la Geltrú
Tel. 937 540 024 92
www.diba.cat/parcsn/litoral
Parc de la Serralada Litoral El Parc forma part del tram central de la serralada Litoral catalana. Ocupa 4.053 hectàrees repartides entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. Limita amb el Parc de la Serralada de Marina, al sud, i amb la riera d’Argentona, al nord. Hi podem diferenciar dos àmbits geogràfics, Sant Mateu (499 m) i Céllecs (534 m). El Parc és un dels conjunts granítics més notables de Catalunya i es caracteritza per l'existència d'un gruix més o menys important de roca alterada, de textura arenosa, que resulta de l'erosió del substrat granític per part dels agents meteorològics: el sauló. El Parc té una funció ecològica clara, ja que és un corredor biològic entre la plana litoral i la depressió del Vallès. Presenta un perfil amable, una vegetació i una fauna típicament mediterrànies, i un patrimoni històric i arquitectònic notable, dins del qual podem destacar alguns monuments megalítics i un ric llegat romànic.
93
36
Parc de la Serralada Litoral
La roca d'en Toni
Itinerari centrat en el dolmen de la Roca d'en Toni, un dels monuments megalítics més ben conservats de Catalunya. La segona part de la ruta discorre pel sector vallesà del Parc, més humit i ombrívol.
94
1 Entre la natura i la història
La passejada es pot iniciar des de dos punts: des de Cabrils fins a l'ermita de Sant Sebastià o el centre de Vilassar de Dalt. La primera part de l'itinerari discorre per una pista que puja suaument i ens serveix per ambientar-nos en el paisatge del Parc, dominat per les pinedes de pi pinyer i algunes alzines que, a poc a poc, van guanyant terreny. També són abundants les herbes aromàtiques i alguns arbusts com ara les estepes i les ginestes. Al final de la pujada trobem el punt d'informació de Can Boquet.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb indicadors del Parc. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 4.500 m
2 Camps i masies
En aquest lloc arribem a la pista que travessa longitudinalment el Parc. Cap a l'esquerre arribaríem a Sant Mateu i al veí Parc de la Serralada de Marina. El camí del davant arriba a Vallromanes. El de la dreta ens porta a la Roca d'en Toni. Molt a prop de la cruïlla s'alça la masia de can Boquet. Es tracta d'una gran masia amb planta, pis i golfes, en la qual destaquen els carreus de la porta dovellada. Adossada a la casa trobem l'ermita de Sant Salvador, del segle XI, que presenta com a originalitat un absis preromànic amb un seguit d'àmfores encastades de cap per avall a la volta de canó. 3 Del megalític a l'edat mitjana
L'eix de la passejada és el dolmen de can Boquet, més conegut per la Roca d'en Toni. Descrit per primera vegada per Francesc Carreras Candi, els historiadors situen aquesta construcció en el període eneolític, al voltant del segon mil·lenni aC. És una construcció de galeria catalana i conserva bona part del corredor i la cambra quadrangular. Des d'aquest punt veiem quatre xiprers, al peu dels quals s'arrengleren set tombes medievals bastides amb lloses de granit.
Durada: 1 h i 30 m Dificultat:
Punt d'inici: hi ha dos punts d'inici alternatius, Cabrils i Vilassar de Dalt
Altitud mínima: 140 m
Altitud màxima: 440 m
4 Boscos i fonts romàntiques
El darrer tram de la ruta s'endinsa en el sector més ombrívol del Vallès, dominat pels alzinars, i on abunden arbusts, com ara l'arboç, el marfull i el galzeran, i plantes enfiladisses. Finalment, l'itinerari ens porta a la font Freda. L'indret, envoltat d'una atmosfera romàntica, disposa de bancs i d'un parell de taules.
95
37
Parc de la Serralada Litoral
La ruta de l'Esquirol
Passejada circular que pren el nom d'un dels animals més característics de les pinedes del Parc: l'esquirol. Els destins de la passejada són l'ermita i el turó de Sant Mateu, situats al centre geogràfic de l'espai natural.
96
1 La ruta de l'Esquirol
La passejada comença al parc arqueològic de la Cadira del Bisbe, al qual s'accedeix des de la població de Premià de Dalt. El parc arqueològic correspon a un jaciment ibèric laietà dels segles IV al I aC. Per raons defensives, els ibers edificaven els poblats sobre turons, com ara aquest de la Cadira del Bisbe o el de Burriac, també dins del Parc de la Serralada Litoral. Des d'aquest punt es té una bona vista panoràmica de la plana maresmenca, amb les cases envoltades d'hortes i hivernacles de flors, que és el cultiu predominant en l'actualitat. 2 L'esquirol
L'itinerari està dedicat a l'esquirol, una espècie pròpia dels boscos de pins que creixen a la serra. Si caminem en silenci i tenim una mica de sort, no ens serà difícil veure'n algun saltant de branca en branca. Però encara és més fàcil trobar per terra el cor de les pinyes que aquest animal rosega per extreure'n els pinyons. Tradicionalment, els esquirols havien estat objecte de cacera, avui desapareguda gràcies a les mesures de protecció de la fauna implantades als espais naturals. 3 L'ermita de Sant Mateu
Abans d'arribar a l'ermita tenim l'ocasió de visitar la font del mateix nom, que es troba mig amagada en un clot al costat del camí. Al davant de la font hi ha una gran bassa. L'ermita és un símbol del Parc. D'origen romànic, està documentada des del segle X, i encara al segle XV rebia el nom de Sant Mateu del Bosc. La petitesa de la construcció, la graonada semicircular d'accés adornada per dos xiprers i el campanar de cadireta orientat transversalment a la façana, són els trets més característics de l'ermita. Adossada al cos de l'església trobem l'antiga casa dels ermitans.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb indicadors del Parc. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 3.200 m Durada: 2h Dificultat:
Punt d'inici: parc arqueològic de la Cadira del Bisbe (turó dels Dos Pins), prop del nucli urbà de Premià de Dalt
Altitud mínima: 260 m
Altitud màxima: 480 m
4 La petja de l'erosió
Des de l'ermita de Sant Mateu tenim una bona panoràmica d'una de les masies més importants de la serra: can Riera. El retorn a la Cadira del Bisbe ens dóna ocasió d'observar la roca que conforma la serra, el granit, i el producte de la seva descomposició, el sauló. El pas de vehicles, especialment fora de les pistes, incrementa de molt l'erosió d'aquest substrat.
97
38
Parc de la Serralada Litoral
La creu de Montcabrer
Itinerari que ens condueix a un dels punts amb millor vista panoràmica del Parc: el turó de Montcabrer. El puig està coronat per una creu que, segons la tradició, protegeix els conreus contra les tempestes.
98
1 Montcabrer
L'inici de la passejada és a Cabrils, població on val la pena visitar l'església parroquial de la Santa Creu, l'edifici de les antigues escoles Tolrà, la Societat la Concòrdia i, sobretot, l'ermita preromànica de Sant Cristòfol –anterior al segle VIII (almenys en part)–, presenta nau rectangular, absis quadrat i façana amb portalada de mig punt i finestra geminada. 2 L'itinerari
Durant la passejada trobem alguns elements d'alt valor natural, com ara l'alzina surera de les Planes o de Burriac, un arbre de grans dimensions que marca la frontera entre els municipis de Cabrils i Cabrera de Mar. El destí final de l'itinerari és el turó de Montcabrer, una muntanya emblemàtica del Parc. El puig és una veritable talaia sobre la plana litoral i, en dies clars, la vista arriba fins al Montnegre i el Montseny. Dalt del turó trobem la creu de Montcabrer, hereva de les successives creus que s'hi ha plantat des de 1707 per conjurar les tempestes de final d'estiu i de tardor que, segons la tradició popular, eren atribuïbles a la perversitat de les bruixes. 3 La fauna i la vegetació
Al llarg de la història, la fisonomia d'aquest paisatge ha anat variant. Durant el segle XIX estava gairebé cobert de vinyes, fins que, pels volts del 1900, la plaga de la fil·loxera va acabar amb aquest conreu, i els boscos de pins i alzines han anat recuperant el terreny als conreus. Al sotabosc trobarem diverses herbes aromàtiques, brucs, arboços i estepes de flors vistoses. La fauna està representada per mamífers, com ara la guineu, el toixó i els conills, i per diferents ocells. Si caminem en silenci ens serà fàcil escoltar el cant de les mallerengues i els tallarols.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb indicadors del Parc. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 2.200 m Durada: 1h Dificultat:
Punt d'inici: plaça de l'Església de Cabrils
Altitud mínima: 80 m
Altitud màxima: 307 m
99
39
Parc de la Serralada Litoral
Ruta pels parcs de la Serralada de Marina i de la Serralada Litoral
Recorregut transversal de la serra de Marina, entre les poblacions de Badalona i Argentona, que ens permet descobrir el paisatge natural i el patrimoni històric dels dos espais naturals que travessa.
100
1 De Sant Jeroni de la Murtra al collet
de la Vallençana La ruta s'inicia al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i segueix sempre la pista principal. El monestir, que pertany a l'orde jerònim, va ser erigit el 1416, i hi destaquen la gran església i el magnífic claustre gòtic. 2 El coll de Montalegre
El tram entre el collet de la Vallençana i el coll de Montalegre és el més dur i tècnic del recorregut, i presenta forts desnivells (alguns dels quals cal fer-los a peu). Des del coll de Montalegre tenim, a mà dreta, una magnífica vista de la cartoixa amb els dos claustres. Santa Maria de Montalegre és l'única cartoixa activa de Catalunya i el seu origen es remunta a l'any 1415. 3 El coll de font de Cera
La pista puja fins al turó de Galzeran, una de les talaies dels parcs de la serralada de Marina i de la serralada Litoral. Un punt de referència és la torre de guaita. 4 Sant Mateu
Aproximadament al punt mig del recorregut trobem el turó de Sant Mateu, on destaquen la font i l'ermita del mateix nom. Es tracta d'una petita església d'origen romànic, amb campanar de cadireta transversal a la façana i una simpàtica escala semicircular d'accés. Just al davant del turó podem veure una de les masies més notables de la serra, can Riera. 5 El coll de Gironella
FITXA TÈCNICA ITINERARI EN BTT SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb indicadors del Parc. Fullet disponible als punts d'informació del Parc i a www.diba.cat/parcsn
Distància: 25.000 m Durada: 2 h i 15 m Dificultat recorregut per pistes de muntanya amb algun punt de fort pendent que demana un cert nivell tècnic, especialment entre el coll de la Vallençana i el de Montalegre
Punt d'inici: monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) o des d'Argentona
Altitud mínima: 155 m
Altitud màxima: 485 m
El sector entre Sant Mateu i el coll de Gironella ens permet apropar-nos al dolmen conegut com la Roca d'en Toni. Es tracta d'un monument funerari megalític d'uns quatre mil anys d'antiguitat. Cal destacar el bon estat de conservació en què es troba. 6 Argentona
La pista continua planera durant un bon tram, fins que enllaça directament amb la baixada cap a la població d'Argentona.
101
40
41 42
Any de constitució: 1998 Superfície protegida: 8.300 ha Accessos: Carretera • Carreteres C-17, C-25, N-141d, C-153, BV-5213 i BV-5201
Berga Espai Natural de les GuilleriesSavassona Vic Manresa
Tren
Autobús • Autocars J. Comasòlivas. Tel. 938 862 614 Taxi
Granollers
Igualada
Mataró
Terrassa Vilafranca del Penedès
St. Feliu de Llobregat
• Estacions de Renfe de Vic (i enllaçar amb línies d'autobusos o servei de taxi). • Folgueroles: 661 701 130 • Sant Julià: 938 122 130 • Vic: 938 895 000
Sabadell Barcelona
Vilanova i la Geltrú
Tel. 938 122 786 102
www.diba.cat/parcsn/guilleries
Espai Natural de les GuilleriesSavassona L'Espai Natural és a la comarca d'Osona i comprèn tres àmbits geogràfics inclosos en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN): les Guilleries septentrionals, Savassona i Collsacabra. L’Espai s’ubica a la zona de nexe entre el sistema transversal i les serralades litorals catalanes. Limita, al nord, amb el Collsacabra; a ponent, amb la plana de Vic; al sud, amb els contraforts del Montseny, i, a llevant, amb la comarca de la Selva. El punt més alt de l'Espai és el turó del Faig Verd, a les Guilleries (1.187 m). Té una extensió aproximada de 8.300 hectàrees, distribuïdes entre quatre municipis. El paisatge el dominen les formacions boscoses, amb prats i conreus a les zones més planes. Singularitzen l'entorn les cingleres de roca nua i el pantà de Sau. L'espai posa en contacte la regió mediterrània amb la centreeuropea. Hi creixen rouredes de roure martinenc, pinedes de pi roig i alzinar muntanyenc. A les parts obagues i en determinats indrets excepcionalment humits trobem fagedes, freixenedes i plantacions de castanyers.
103
40
Espai Natural de les Guilleries-Savassona
De Tavèrnoles a Sant Pere de Casserres
Itinerari caracteritzat pels amples paisatges que ens ofereix la serra de Casserres, a vol d’ocell sobre els meandres del Ter. Els elements patrimonials de la ruta són nombrosos i d'un gran interès arquitectònic i històric.
104
1 Tavèrnoles
El poble està situat entre els darrers meandres del Ter i el començament del pantà, a mig camí entre el massís de les Guilleries i la plana de Vic. El monument més característic de Tavèrnoles és l'església de Sant Esteve, el campanar romànic de la qual s'aixeca esvelt entre les cases de la vila. Mereixen una visita els carrers estrets i els restaurants del municipi. 2 Sant Feliuet de Savassona
L'ermita de Sant Feliuet està edificada sobre un turó al qual s'accedeix mitjançant una escala tallada a la pedra. La petita església de Sant Feliuet està formada per un santuari o capçalera d'origen preromànic i una altra part romànica, corresponent a la nau i la porta. La part més antiga està feta de pedra sense carejar. A la clau central de la porta principal hi ha una estrella salomònica del segle XV. En altre temps també va rebre el nom de Sant Feliu de la Roca. Just al davant s'alça el castell de Savassona. El castell, documentat des de l'any 890, va ser transformat en casa senyorial, tot i que encara conserva alguns elements originals. 3 Els meandres del Ter
El tram del riu Ter que arriba a l'Espai Natural de les GuilleriesSavassona i que desemboca finalment a l'embassament de Sau es caracteritza per formar meandres molt pronunciats, al mig dels quals arriben a formar-se petites illes. La serra de Casserres s'aixeca al llarg del darrer d'aquests meandres, abans de Sau. El riu, doncs, ha hagut d'adaptar-se a la morfologia del terreny per tal de salvar l'obstacle que constituïa la serra. 4 Sant Pere de Casserres
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb fites destacades amb dues ratlles, blanca la superior i groga la inferior (PR-C 40). Fullet disponible als punts d'informació de l'Espai Natural, a l'Ajuntament de Tavèrnoles i als punts d'informació del Consorci per a la Promoció Turística de la Vall de SauCollsacabra. Més informació a http://tavernoles.diba.cat/ web/index.html
Distància: 9.000 m Durada: 2 h i 30 m Dificultat:
Punt d'inici: Tavèrnoles
Altitud mínima: 460 m
Altitud màxima: 590 m
El monestir de Sant Pere de Casserres és un dels monuments més importants del romànic català. El lloc on s'ubica també és insòlit: a l'extrem de la serra de Casserres, sobre un dels meandres més dibuixats del riu Ter. És l'únic monestir benedictí a la comarca d'Osona, i va estar unit al de Cluny. Ha estat objecte d'un llarg procés de restauració que s'estén des del 1934 fins a l'actualitat, i que ha involucrat decididament la societat osonenca. El llegat del monestir és molt important. Destaquen, per exemple, les pintures murals, romàniques i gòtiques. En recomanem la visita.
105
41
Espai Natural de les Guilleries-Savassona
Del pont de Malafogassa a Vilanova de Sau
Itinerari curt que ens porta des del pont de Malafogassa, als peus de les Guilleries, fins al poble de Vilanova de Sau i fins a l'embassament. Els desnivells són suaus i el recorregut ens endinsa en boscos frondosos de roure i pi roig.
106
1 Les Guilleries
El massís de les Guilleries es caracteritza per una successió de turons, carenes i sots poc accentuats. A l'Espai Natural, la major part del territori es troba entre els vuit-cents i els mil metres d'altitud, i el cim més alt és el del Faig Verd, a la part més oriental de Vilanova de Sau, amb una altitud de 1.187 m. La vegetació és de muntanya mitjana mediterrània. A causa de les inversions tèrmiques, habituals a la zona, l'alzinar creix per sobre de la roureda de roure martinenc. Als vessants més obacs trobem algunes petites fagedes, boscos caducifolis i castanyedes de replantació. Són també notables els boscos de ribera que ressegueixen el curs dels rius i les rieres.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU AUTOGUIAT Fullet disponible als punts d'informació de l'Espai Natural, a l'Ajuntament de Vilanova de Sau i als punts d'informació del Consorci per a la Promoció Turística de la Vall de Sau-Collsacabra. Més informació a www.vilanovadesau.cat
Distància: 2.500 m
2 El pont de Malafogassa
El pont de Malafogassa és un dels monuments més destacats de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. El pont és una veritable obra d'art sobre la riera Major. Original del final del segle XV, la construcció es caracteritza per una silueta esvelta i per dues arcades desiguals que se suporten en dos peus directament recolzats sobre el llit del la riera cabalosa i d'aigües netes que prové del massís del Matagalls. 3 Vilanova de Sau
Vilanova de Sau és una petita població d'uns tres-cents habitants situada a uns 550 m d'altitud. La base tradicional de l'economia d'aquest poble ha estat l'agricultura, per bé que en els darrers anys el turisme ha pres força protagonisme. També hi té un cert paper la ramaderia. En el passat, va ser terra de bandolers: Jaume Malianta, famós bandoler de la colla de Serrallonga, era del poble veí de Sant Romà de Sau, avui inundat. A Vilanova destaca l'església de Santa Maria, del segle XI.
Durada: 45 m Dificultat:
Punt d'inici: pont de Malafogassa
Altitud mínima: 450 m
Altitud màxima: 570 m
4 El pantà de Sau
L'embassament aprofita el desnivell acusat del Ter en travessar les Guilleries. En realitat es tracta d'un conjunt de dos pantans: el de Sau, que és dins dels límits del Parc, i el de Susqueda, que en queda fora. El pantà, que es va construir, entre d'altres raons, per proveir d'aigua la ciutat de Barcelona i part de la seva rodalia, va inundar el poblet de Sant Romà de Sau. Encara avui, quan el nivell de les aigües és baix, podem veure despuntar l'extrem del campanar. En total, el pantà ocupa una superfície de 5 km2, mentre que la conca que el nodreix és d'uns 1.663 km2. 107
42
Espai Natural de les Guilleries-Savassona
De Folgueroles a Sant Llorenç del Munt
Itinerari circular que ens porta des de Folgueroles, població natal de Jacint Verdaguer, fins a l'indret del gorg de Llitons i fins al monestir de Sant Llorenç del Munt, amb parada opcional a Sant Julià de Vilatorta.
108
1 Folgueroles
El poble de Folgueroles té el nom lligat a la història pel fet de ser el bressol de l'anomenat poeta nacional de Catalunya, Jacint Verdaguer, que hi va néixer el 17 de maig de 1845. La vila acull la Casa Museu Verdaguer, amb una exposició permanent sobre la vida i l'obra de l'escriptor, que mereix una visita pausada. El poble, envoltat de boscos per un costat i conreus per l'altre, té una llarga història que acaba de quallar durant els segles XVII i XVIII, moment en què s'edifiquen les nombroses cases nobles que avui podem admirar en els estrets carrers. Paga la pena fixar-se en les llindes i portes gravades sobre pedra de gres. 2 El gorg dels Llitons
L'itinerari passa per aquesta gorja que recull les aigües dels torrents del Sot Fosc i del Sot de Collsameda i dóna origen al torrent de Tavèrnoles. L'indret està envoltat de llegendes, una de les quals va ser immortalitzada per Verdaguer. Segons la veu popular, del gorg emergeixen uns personatges malèfics, negres i banyuts, els “Nitons”, que en dies de tempesta ataquen els viatgers i els llenyataires que gosen apropar-se al lloc.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU AUTOGUIAT Fullet disponible als punts d’informació de l'Espai Natural, a l'Ajuntament de Folgueroles, a l'Ajuntament de Tavèrnoles i als punts d'informació del Consorci per a la Promoció Turística de la Vall de Sau-Collsacabra. Més informació a http://folgueroles.diba.cat/ web/index.html i a www.santjuliavilatorta.org
Distància: 10.000 m Durada: 2 h i 30 m Dificultat:
3 Sant Llorenç del Munt i Planelles
A l'equador de l'itinerari arribem al monestir de Sant Llorenç del Munt. El conjunt integra un aplec d'edificis, entre els quals destaquen l'església i el castell, que van ser reformats i transformats en residència privada. L'església, datada del segle IX, podria tenir origen visigòtic paleocristià. Presenta un absis i dues absidioles. Conserva quatre sarcòfags de pedra. La propietat va passar de mà en mà fins arribar a dependre del monestir de Sant Marçal del Montseny. A partir del segle XIV, entra en un període de decadència que es va agreujar arran d'un terratrèmol que la va malmetre parcialment. El campanar de cadireta és fruit de la restauració posterior.
Punt d'inici: Folgueroles
Altitud mínima: 540 m
Altitud màxima: 830 m
4 Sant Julià de Vilatorta
En el camí de retorn, la ruta passa molt a prop de Sant Julià de Vilatorta, un dels quatre municipis que conformen l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona juntament amb Folgueroles, Vilanova de Sau i Tavèrnoles. El municipi està format per la unió del mateix Sant Julià i Vilalleons. La indústria més tradicional del poble era la de terrissa. La vila és també al centre d'un seguit d'itineraris per l'Espai Natural. 109
43
Any de constitució: 1998 Superfície protegida: 3.332 ha Accessos: (a Can Comas, Centre d’Informació i Gestió del Parc)
Berga
Manresa
Carretera • Autopista C-32/B-20 (sortida el Prat de Llobregat / Sant Boi de Llobregat / Centre Comercial)
Vic
Granollers
Igualada
Mataró
Terrassa St. Feliu Vilafranca de Llobregat del Penedès
Sabadell Barcelona Parc Agrari del Baix Llobregat
Vilanova i la Geltrú
Tren
• Estació de Renfe del Prat de Llobregat
Metro
• Línia 5 Cornellà Centre
Autobús • Mohn SL. Tel. 902 023 393 • Rosanbus. Tel. 932 967 788 • TMB. Tel. 010 / 933 187 074 Taxi
• Ràdio Taxi el Prat. Tel. 933 701 611 • Taxis Aeroport del Prat. Tel. 934 782 050 • Ràdio Taxi Transports i Missatgers del Baix Llobregat. Tel. 936 303 030
Tel. 933 788 190 110
www.diba.cat/parcsn/parcagrari
Parc Agrari del Baix Llobregat El Parc Agrari del Baix Llobregat és un espai agrari distribuït entre el delta i la vall baixa del riu Llobregat. Es correspon amb la superfície de conreus d'horta i fruiters més important de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. És un espai preservat especialment per al manteniment de l'activitat agrària, la qual cosa el diferencia de la resta d'espais protegits, i és el primer parc d'aquestes característiques de l'Estat espanyol. L'àmbit presenta una estructura de mosaic, integrada per zones agrícoles, el riu pròpiament dit i tot un seguit de petits espais naturals que es concentren a les ribes del Llobregat i al seu delta. La finalitat amb què es va crear el Parc Agrari del Baix Llobregat és la de preservar la superfície agrària, promoure el desenvolupament econòmic del territori i de les explotacions agrícoles i, finalment, conservar i difondre’n els valors ambientals, naturals i culturals.
111
43
Parc Agrari del Baix Llobregat
L'agricultura al delta del Llobregat
Itinerari circular. El passeig ens mostra l'activitat agrària i els ecosistemes agrari i fluvial de l’indret a través de la seva història, i també ens apropa al Centre d'Informació i gestió del Parc.
112
1 El pont sobre el Llobregat
L'itinerari comença al pont sobre el Llobregat de Cornellà. El riu, en arribar al mar, forma un delta de noranta quilòmetres quadrats, el segon en extensió a Catalunya. Hi trobem dos tipus de vegetació: les plantes d'inundació permanent (comunitats helofítiques) i les espècies sotmeses a inundacions variables (comunitats halòfiles). En el capítol de fauna destaquen els ocells, ja que el delta és una estació migratòria de primer ordre entre Europa i Àfrica. 2 La masia de can Misses
Un cop abandonem el camí del Riu i prenem el de la ribera, trobem a mà esquerra la masia de can Misses. La casa, restaurada el 2005, correspon a la tipologia de masies de crugies adossades. La casa, que estava pintada de blanc amb un sòcol de color fosc, deixa veure ara els materials originals amb què va ser construïda durant la primera meitat del segle XIX.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU PENDENT DE SENYALITZACIÓ* Itinerari de senyalització prevista per al maig del 2007. Més informació a www.diba.cat/parcsn * El tram comprès entre el camí de cal Pinques i el camí de la bomba és actualment provisional a causa a les obres de l'AVE. Es recomana que truqueu al Centre d’Informació i Gestió abans de fer l'itinerari per tal que us informin de l'estat d'aquest sector.
Distància: 7.800 m Durada: 2h Dificultat:
3 La masia de Can Comas, Centre d'Informació
i Gestió del Parc Agrari Seguim el camí de la ribera i trobem, a mà dreta, l'accés a la finca de Can Comas, seu del Centre d'Informació i Gestió del Parc Agrari del Baix Llobregat. La masia, restaurada el 2004, presenta elements arquitectònics d'interès, com ara la galeria amb arcs de mig punt del primer pis. També s'han recuperat el cobert agrícola, que acull exposicions sobre el Parc, els dos pous, el safareig i l'abeurador. A l'exterior de la masia, podem visitar les hortes i l'arborètum, col·lecció de seixanta-dues varietats tradicionals de fruiters del Baix Llobregat. Podem consultar els horaris de visita al Centre al web del Parc.
Punt d'inici: Pont sobre el riu Llobregat, a Cornellà.* *Des de la parada Cornellà Centre de la L5 seguim el carrer Verdaguer fins a trobar el carrer Menéndez Pelayo. El seguim a mà dreta fins al carrer Verge de Montserrat. Al final d’aquest carrer trobem el pont de vianants, que ens porta al Parc Agrari del Baix Llobregat.
Altitud mínima: 7m
Altitud màxima: 12 m
4 Els camps agrícoles i la xarxa de reg
Des del camí de la bomba, pas elevat que ens condueix fins al camí del sorral, paral·lel al riu, podem observar perfectament els cultius i la xarxa de reg. L'expansió de l'agricultura al delta, primer de secà i després de regadiu, va representar el primer pas per fer de la zona un espai habitable. La construcció dels canals de reg al principi del segle XIX, la qualitat de la terra i de la producció hortofructícola i la proximitat a Barcelona, van fer del delta i de la vall baixa del Llobregat el principal proveïdor de fruites i hortalisses de la gran ciutat al principi del segle XX. Durant el primer terç del mateix segle, la producció va arribar fins i tot als mercats europeus. 113
44
48 45
46 47
49
Any de constitució: 1986 Superfície protegida: 8.000 ha Accessos: Carretera • Autopistes C-16, C-58, B-30, AP-7, AP-2, B-23 i B-20 • Carreteres BV-1415, BV-1417, BV-1462 i BV-1468
Berga
Manresa
Vic
Tren
• Estacions de Renfe del Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Torre Baró i Cerdanyola del Vallès. • Estacions de FGC de Vallvidrera, Les Planes, La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat.
Metro
• Línia 3 tram Vall d’Hebron-Canyelles
Granollers
Igualada
Mataró
Terrassa Vilafranca del Penedès
St. Feliu de Llobregat
Sabadell Parc de Collserola Barcelona
Funicular • Funicular del Tibidabo. Tel. 932 117 942 • Funicular de Vallvidrera. Tel. 932 051 515 Tramvia
Vilanova i la Geltrú
• Tramvia blau. Tel. 010 / 934 120 000
Autobús • Sarbus. Tel. 935 806 700 • TMB. Tel. 010 / 934 120 000 i www.tmb.net
Tel. 932 803 552 114
www.diba.cat/parcsn/collserola
Parc de Collserola La serra de Collserola forma part del sector central de la serralada Litoral catalana. Limita al nord amb la vall del riu Besòs; al sud, amb la del Llobregat; a l'est, amb la plana de Barcelona, i a l'oest, amb la depressió del Vallès. Té el punt més alt al cim del Tibidabo (512 m). El Parc supera les 8.000 hectàrees de superfície, repartides entre nou municipis. El Parc de Collserola té un elevat interès ecològic i paisatgístic, ja que reuneix en el territori una rica diversitat d'ambients naturals. El valor més destacat és la particular situació geogràfica, al bell mig de la major conurbació catalana i una de les majors d'Europa. Així, el Parc agrupa diversos nuclis urbans i és a l'abast directe de prop de quatre milions de persones, de forma que acompleix una important funció d'ús social. Compta, a més, amb un important patrimoni històric i artístic centrat en algunes construccions romàniques i en els elements producte de la transformació urbanística del segle XIX.
115
44
Parc de Collserola
Itinerari pel puig Madrona
Recorregut pel sector nord-occidental de la serra, un dels més ben conservats. La curta durada i la varietat dels diferents elements singulars que s'hi troben el configuren com un dels recorreguts més assequibles i bells del Parc.
116
1 El castell del Papiol
Un dels atractius del Papiol és el castell gòtic, que impressiona per estar construït damunt la roca i pel gruix dels seus murs. Es tracta d'un típic castell medieval. La primera notícia data del 1115, any en què el comte Ramon Berenguer III el dóna en feu als seus vassalls Arnau i Bernat Pere. El 1448 va patir els estralls d'un terratrèmol. Actualment ha estat restaurat. Altres atractius del poble són la bòbila i les escletxes. 2 Les escletxes
La peculiaritat més gran de les escletxes del Papiol és la fragmentació en blocs aïllats separats per esquerdes d'entre deu i quinze metres de fondària i dos d'amplària, de manera que es pot caminar pel seu interior, com en un gran laberint natural. Són un bon exemple de roca calcària amb abundants fòssils marins en una serra dominada per les pissarres i els esquists. Tradicionalment, han estat una escola d'escaladors. 3 La Salut
L'ermita de la Salut del Papiol, aixecada sobre un petit replà al peu del puig Madrona, és el millor exemple de romànic del Parc, tot i que conserva algun element preromànic del segle IX. Modernament es va restaurar i es va enderrocar una casa que tenia adossada. L'església ha sofert molts canvis d'advocació, ja que anteriorment va estar consagrada a santa Eulàlia i a sant Pere. Consta d'una sola nau amb un absis, dues absidioles laterals i quatre grossos contraforts a banda i banda. L'actual volta de canó, reforçada per quatre arcs, va ser construïda en el temps en què aquesta es va allargar amb la capçalera i els absis, durant el segle XI. La porta de l'ermita, del segle XII, se situa a la façana sud i presenta llinda i timpà. Al santuari se celebren dos aplecs, un que puja des del Papiol i un altre, des de Valldoreix.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari no senyalitzat específicament, però que segueix el sistema de senyalització bàsica del Parc de Collserola. Descripció inclosa en la publicació Mapa i Guia Excursionista Serra de Collserola de l'Editorial Alpina. Més informació a www.parccollserola.net
Distància: 6.500 m Durada: 2h Dificultat:
Punt d'inici: estació de Renfe del Papiol
Altitud mínima: 30 m
Altitud màxima: 337 m
4 Els alzinars
Els alzinars de la serra d'en Rabassa i el puig Madrona són uns dels més ben conservats de la serra. El bosc d'alzina és una formació densa i fosca amb un sotabosc atapeït que sovint la fa impenetrable. A la serra podem distingir dos tipus d'alzinar. D'una banda, boscos mixtos barrejats de pi i alzina, que ens revelen que l'activitat humana hi va ser intensa fins no fa gaires anys. I de l'altra, l'alzinar amb roures, més ombrívol i que creix bé en els fondals humits de les valls. 117
45
Parc de Collserola
Itinerari per ponent
Passejada suau pel sector baixllobregatí del Parc centrada en la història del territori: des dels primers pobladors ibèrics i els castells medievals fins a les activitats tradicionals i els primers intents d'urbanitzar la serra.
118
1 La penya del Moro
A poc més de mitja hora de Sant Just Desvern trobem aquest puig, que té una magnífica vista de tota la vall baixa del Llobregat. A la penya es van trobar les restes d’un poblat ibèric laietà que data dels segles VI a IV aC. És testimoni, per tant, d'un dels assentaments humans més antics trobats a Collserola. El poblat va ser excavat a partir del 1950, i encara s'hi observen restes de carrers, habitatges, conduccions d'aigua, ceràmica i eines. 2 El fornot de les Torres
Prop de Sant Feliu de Llobregat trobem les boques d'un antic forn de calç: el fornot de les Torres. La calç s'obtenia per cocció de la pedra calcària en forns excavats en talussos. La porta d'accés es trobava a la part inferior del forn, i encara avui no és difícil trobar-ne algunes restes. El morter de calç es feia servir per emblanquinar o rejuntar pedra en la construcció de les masies. 3 Santa Creu d'Olorda
Santa Creu d'Olorda té una gran popularitat a causa de l'aplec que se celebra el Dilluns de Pasqua. Actualment, la gran esplanada de l'indret ha estat reconvertida en àrea de lleure. De l'església destaca el campanar quadrat, que data del 1632, per bé que el nucli original de l'edifici està documentat des de l'any 1032. L'indret ha generat també diverses llegendes. 4 Castellciuró
Castellciuró ens parla de la complexitat dels temps medievals a la serra. La primera construcció de l'indret era una torre visigòtica de nom Guadallo que va ser enderrocada pels sarraïns el 985. Les restes d'aquesta fortalesa encara deixen veure un mur amb opus spicatum. Sobre aquestes ruïnes, però cinc segles més tard, el rei Pere III va fer construir el castell, les restes del qual podem contemplar avui. A Castellciuró hi ha una de les àrees de lleure del Parc.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari no senyalitzat específicament, però que segueix el sistema de senyalització bàsica del Parc de Collserola. Descripció inclosa en la publicació Mapa i Guia Excursionista Serra de Collserola de l'Editorial Alpina. Més informació a www.parccollserola.net
Distància: 9.898 m Durada: 2 h i 30 m Dificultat:
Punt d'inici: Sant Just Desvern (plaça Parador)
Altitud mínima: 100 m
Altitud màxima: 328 m
119
46
Parc de Collserola
L'obaga de Collserola
Recorregut entre Vallvidrera i Sant Cugat del Vallès que ens porta a visitar llocs de gran interès natural, com ara la serra de la Rabassada, el pantà de Can Borrell i diversos ambients forestals.
120
1 Santa Maria de Vallvidrera
Abans d'iniciar la passejada val la pena fer una visita a Santa Maria de Vallvidrera, a només tres minuts de l'estació. L'església va servir de nucli original a la població de Vallvidrera i apareix ja esmentada en documents de l'any 985, però l'edifici que veiem data del segle XVI i, arquitectònicament, es pot assignar al gòtic tardà. És destacable el campanar de planta quadrada. A l'interior es trobava un retaule barroc, les restes del qual són a Poblet. 2 El Centre d'Informació del Parc
Situat en una posició central a Collserola, té un servei d'atenció als visitants que ofereix informació sobre els valors ecològics, els indrets de més interès, els itineraris recomanats i els serveis disponibles al Parc. El Centre acull l'exposició Collserola, un lloc al món, que facilita claus d'interpretació per conèixer el Parc de més a prop. 3 La serra de la Rabassada
La serra presenta alguns dels ambients naturals millor conservats de Collserola. Trobem algunes pinedes i, a la capçalera del torrent de la Rabassada, una àrea d'alzinar amb roure. 4 Can Ribes
Durant l'excursió veurem la font i el viaducte de can Ribes. El promotor de les dues obres va ser Lluís Ribas, un ric hereu d'un vapor tèxtil de Rubí, que pels volts de l'any 1908 va decidir edificar la seva residència en aquesta finca de la serra. Quan la font, el pont i els fonaments de la casa ja hi eren construïts, la mort de l'empresari (1911) va posar punt i final al projecte, ja que els seus descendents no van prendre el relleu.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari no senyalitzat específicament, però que segueix el sistema de senyalització bàsica del Parc de Collserola. Descripció inclosa en la publicació Mapa i Guia Excursionista Serra de Collserola de l'Editorial Alpina. Més informació a www.parccollserola.net
Distància: 12.939 m Durada: 3 h i 47 m Dificultat:
Punt d'inici: Vallvidrera (estació del Baixador)
Altitud mínima: 110 m
Altitud màxima: 460 m
5 Can Borrell
És una de les masies més antigues de Sant Cugat del Vallès, encara que actualment funciona com a restaurant. De l'entorn en destaquen les extensions de conreus de farratges, d'un verd impressionant a la primavera. Molt a prop, el pantà de Can Borrell recull l'aigua del torrent de la Rabassada. Es va construir com a reserva d'aigua per al reg. A la rodalia del pantà podem observar algunes espècies de vegetació de ribera.
121
47
Parc de Collserola
Barcelona als peus
Itinerari carener entre la Torre Baró i el Tibidabo. La passejada ens ofereix panoràmiques de la ciutat de Barcelona, el Vallès i les serres adjacents: Sant Llorenç del Munt, la serralada Litoral, el Montseny i Montserrat.
122
1 La torre Baró
La Torre Baró s'alça com un castell encantat dalt de la carena de Collserola, sobre la línia divisòria entre el Barcelonès i el Vallès. La seva història és també fantasmagòrica. Va ser construïda al principi del segle XX per la família Sivatte, i abandonada ben aviat. El topònim no prové d'aquesta construcció, sinó de la casa del Baró de Pinós, propietari de les terres. 2 Les brolles
Els vessants barcelonins de Collserola són els més assolellats de la serra. La vegetació que hi creix és baixa, d'aspecte sec i degradat, i dibuixa un paisatge poc atractiu. Però aquests ambients acullen una gran varietat d'animals i plantes i presenten un interès biològic notable. Les brolles són formacions vegetals baixes, d'entre mig metre i un metre d'alçada, integrades per arbustos que presenten adaptacions a la sequera, com ara fulles coriàcies en forma d'agulla, la presència d'espines o la pèrdua de la fulla en els períodes de màxima sequera.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari no senyalitzat específicament, però que segueix el sistema de senyalització bàsica del Parc de Collserola. Descripció inclosa en la publicació Mapa i Guia Excursionista Serra de Collserola de l'Editorial Alpina. Més informació a www.parccollserola.net
Distància: 8.086 m Durada: 2 h i 17 m Dificultat:
3 El turó de la Magarola
El turó de la Magarola o de Maltall s'utilitza com a observatori d'ocells durant l'època de les migracions. El puig és també un magnífic mirador que ens ofereix una de les millors vistes de l'itinerari: la plana de Barcelona, des del Maresme fins al Llobregat; alguns cims de la serra, com ara el Tibidabo i el puig Madrona; la serralada Litoral, amb el Corredor i el Montnegre, i, fins i tot, Montserrat, el Montseny i els Pirineus. 4 El Tibidabo
Punt d'inici: Coll de les Roquetes
Altitud mínima: 200 m
Altitud màxima: 551 m
La història del Tibidabo arrenca el segle XIX. Els terrenys del cim van ser adquirits el 1876 per la Junta de Cavallers Catòlics de Barcelona i, deu anys més tard, amb motiu de la visita de Giovanni Bosco a Barcelona, s'hi va edificar una petita ermita, que encara es pot veure adossada al temple del Sagrat Cor. El parc d'atraccions s'hi va poder instal·lar gràcies a un pacte amb els pares salesians, que van vendre els terrenys a la Sociedad Anónima El Tibidabo a condició de reservar el solar per al temple i de disposar del transport gratuït amb el funicular per poder enllestir-ne les obres.
123
48
Parc de Collserola
Passejada a la font de Sant Pau i Can Coll
Recorregut circular que ens porta a la font de Sant Pau i ens presenta el món de la masia tradicional a través de la visita de la casa restaurada de Can Coll, que és també la seu del Centre d’Educació Ambiental Can Coll.
124
1 El torrent de Can Cerdà
L'itinerari comença resseguint el torrent de Can Cerdà, on trobem arbres caducifolis i altres plantes com ara la cua de cavall, lianes i molses. Els torrents de Collserola són modestos i irregulars, però estan sempre acompanyats per una vegetació caducifòlia que cobreix els cursos d'aigua amb una teulada verda. Aquest paisatge es dóna gràcies a un nivell elevat d'humitat en un entorn mediterrani on l'escassetat d'aigua és la norma. 2 Flor de Maig
El Patronat Flor de Maig ocupa una superfície de deu hectàrees al Parc. Es tracta d'un organisme els objectius principals del qual són l'educació i la integració sociolaboral de nois i noies amb discapacitat intel·lectual, encara que també desenvolupa altres funcions. Alberga un centre de formació i treball, instal·lacions per al lleure i l'esport, equipaments per a la formació i una casa de colònies. 3 La font de Sant Pau
La font de Sant Pau, rehabilitada fa pocs anys, està senyalitzada de forma natural per tres grans plàtans que, de passada, li proporcionen ombra. Són destacables la resclosa, el banc i la mateixa font. 4 Can Coll
Aquesta gran casa està documentada des del segle XV. És el clàssic exemple de gran masia que ha evolucionat al llarg del temps en funció de les necessitats. Va ser rehabilitada el 1993 pel Consorci del Parc de Collserola, que hi organitza visites guiades. A més de diverses habitacions i sales, consta de celler, masoveria, paller, quadres, capella, camps, bassa i una gran era enrajolada.
FITXA TÈCNICA ITINERARI A PEU SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari no senyalitzat específicament, però que segueix el sistema de senyalització bàsica del Parc de Collserola. Descripció inclosa en la publicació Mapa i Guia Excursionista Serra de Collserola de l'Editorial Alpina. Més informació a www.parccollserola.net
Distància: 3.819 m Durada: 1h Dificultat:
Punt d'inici: Àrea de lleure del torrent de Can Coll
Altitud mínima: 120 m
Altitud màxima: 150 m
5 L'àrea de lleure
Forma part de la xarxa d'àrees de lleure del Parc de Collserola. Es tracta d'espais tradicionalment utilitzats per al lleure i que han estat recuperats i arranjats amb aparcament, àrea de jocs, zona de serveis, barbacoes i taules. Moltes de les àrees eren tradicionalment utilitzades per la població.
125
49
Parc de Collserola
El passeig de les Aigües
Itinerari en BTT pel passeig de les Aigües. El recorregut recorre a mitja alçada la façana barcelonina de la serra, entre el Tibidabo i Sant Pere Màrtir. El camí està condicionat, en un petit tram, amb una passarel·la de fusta per a vianants i bicicletes.
126
1 Tibidabo
El cim del Tibidabo és ben conegut de tots els barcelonins pel parc d'atraccions. Va ser inaugurat el 1901, i al llarg dels anys s'han modificat o substituït les diverses atraccions que integren el conjunt. El 1910 es van inaugurar els primers cavallets, i en els anys següents van arribar les atraccions de més anomenada: l'Aeri (1915), la Talaia (1921) i l'Avió (1928). 2 El passeig de les Aigües
Collserola és un espai idoni per practicar el lleure esportiu. El Consorci del Parc ha dissenyat una oferta d'ús públic atractiva i alhora sostenible i respectuosa amb el medi. A la carretera de les Aigües, construïda el 1902, s'han aplicat aquests conceptes, i fa pocs anys va ser rehabilitada com a passeig. 3 Els funiculars
El primer sector de la ruta travessa les dues línies de funicular existents a la serra. El popular funicular del Tibidabo es va enllestir en poc més d'un any, va costar 697.000 pessetes i va ser inaugurat el 29 d'octubre de 1901 a les tres de la tarda. Al seu torn, el funicular de Vallvidrera va fer el primer viatge el 1906. Recentment ha estat renovat i funciona de manera totalment automàtica. 4 El mirador dels Xiprers
El Parc de Collserola ha acondicionat prop d'una dotzena de miradors que ofereixen excel·lents vistes sobre les valls de la serra i sobre les ciutats que l'envolten. Per tancar l'itinerari en BTT, el mirador dels Xiprers ens regala una bona panoràmica de la vall de Sant Just i del Baix Llobregat, però també del massís del Garraf i l'Ordal.
FITXA TÈCNICA ITINERARI EN BTT SENYALITZAT I AUTOGUIAT Itinerari senyalitzat amb indicadors del Parc. Descripció inclosa en la publicació Mapa i Guia Excursionista Serra de Collserola de l'Editorial Alpina. Més informació a www.parccollserola.net
Distància: 11.854 m Durada: 3h Dificultat excursió fàcil i amb poc desnivell, espai acondicionat amb passarel·les de fusta en alguns trams
Punt d'inici: Pla de les Maduixeres (final del carrer de Manuel Arnús)
Altitud mínima: 270 m
Altitud màxima: 515 m
5 Sant Pere Màrtir
Una passarel·la uneix el mirador dels Xiprers amb l'àrea de lleure de Sant Pere Màrtir. L'àrea està situada a recer de la muntanya de Sant Pere Màrtir, una elevació modesta (399 m) que tanca la serra de Collserola per ponent.
127
Recomanacions
Porteu calçat adequat i una cantimplora amb aigua. En alguns parcs, la millor època per fer els itineraris és la primavera i la tardor. A l'estiu, eviteu les hores de més insolació, porteu protecció solar i una peça per cobrirvos el cap. A l'hivern, porteu abric suficient. Uns prismàtics o una càmera fotogràfica poden fer la sortida més interessant. L'agricultura i la ramaderia són el mitjà de vida de molts dels habitants dels parcs naturals. Durant l'estada als parcs, respecteu el seu treball. En els parcs naturals, la major part de la terra és de propietat privada, però la conservació del patrimoni natural i cultural és responsabilitat de tots. L'aprofitament racional del bosc és una de les activitats econòmiques més tradicionals als parcs. Les tales són regulades per la llei forestal de Catalunya i les normatives dels parcs. Als parcs la caça està regulada, amb la finalitat que es mantingui la fauna que els caracteritza. La presència i l'activitat humana als parcs naturals ha deixat tot un seguit de manifestacions al llarg del temps: esglésies, castells, masies, camins, marges, etc. Tot això constitueix un patrimoni cultural de gran riquesa que cal conservar. Respecteu tots els elements que configuren el paisatge dels parcs. Cal preservar-los per a les generacions futures. Els parcs són uns indrets idonis per practicar esports a l'aire lliure i per conèixer millor el patrimoni natural i cultural. No us desvieu dels camins. 128
Dins els parcs naturals només es pot acampar a les àrees destinades a aquest ús. Demaneu informació a les oficines dels parcs. Apreneu a conèixer els animals i les plantes de la muntanya. Respecteu-los i recordeu que algunes espècies com el boix grèvol, la molsa o el margalló són espècies protegides per la llei. Recol·lectar-les està penalitzat. Tingueu cura que els vostres animals de companyia no destorbin altres visitants del parc ni malmetin els conreus o propietats dels habitants del parc. Hi ha èpoques de l'any en què és millor no escalar en determinades zones ni practicar l'espeleologia, i per tant se'n regula la pràctica. Respecteu les indicacions específiques. Recordeu que les castanyes i les pinyes només poden agafar-se prèvia autorització dels propietaris dels arbres. Recordeu que és expressament prohibit de fer foc en tot l'àmbit dels parcs. Cal ser molt prudent amb tot allò que comporti risc d'incendi, com ara les cigarretes, la circulació motoritzada o l'abandonament de deixalles. Doneu l'alerta al parc si detecteu una fumera sospitosa o truqueu al telèfon d'urgència dels bombers (112). La circulació de vehicles no està permesa fora de les carreteres i les pistes d'ús públic. Respecteu els senyals. No llenceu les deixalles a qualsevol lloc. Deixeu-les a les papereres dels parcs o als contenidors de la vostra ciutat quan torneu a casa. Si colliu bolets, no malmeteu el bosc utilitzant eines o excavant el terra.
© Diputació de Barcelona Primera edició: octubre 2006 Producció i edició: Direcció de Comunicació Cartografia: Gradualmap Fotografies: Kim Castells, Shooting, Gonçal Luna, Francesc Muntada, Konic, Iñaki Relanzón, Pepe Navarro, Carles Marorell, Arxiu de la Xarxa de Parcs Naturals, Arxiu de La Vola DL: B-40943-2006
Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, 3a planta 08036 Barcelona Tel. 934 022 400 Fax 934 022 439
[email protected]
www.diba.cat/parcsn
La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que impulsa el progrés i el benestar per als ciutadans i ciutadanes, actuant directament en la cooperació amb els ajuntaments. La Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Parcs Naturals, gestiona amb els ajuntaments dotze espais naturals d’un alt valor paisatgístic, ecològic i cultural.
Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals
Parc Natural del Montseny Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Parc del Garraf Parc del Castell de Montesquiu Parc d’Olèrdola Parc del Foix Parc de la Serralada de Marina Parc de la Serralada Litoral Espai Natural de les Guilleries-Savassona Parc Agrari del Baix Llobregat Parc de Collserola
Xarxa de Parcs Naturals
La Xarxa de Parcs Naturals posa a l’abast dels ciutadans centres d’informació i documentació, itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions, equipaments pedagògics i culturals, albergs, allotjaments rurals i d’acampada, publicacions i audiovisuals, tallers, cursos i estades ambientals, entre d’altres serveis i activitats.
Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals
Parc del Montnegre i el Corredor