DEPARTAMENT DE LLENGà ES LLENGUA I LITERATURA CATALANES de 1r BATXILLERAT TREBALL SOBRE EL LLIBRE DE LES Bà STIES (Editorial BROMERA) DE RAMON LLULL 1. Confecciona una nova pirà mide feudal (p. 113) substituint el nom dels diversos grups socials pel dels personatges que apareixen a l'obra (indica-hi el número de pà gina on surten). Exemple: estament no privilegiat, a la ciutat, dins les classes populars, meuques, p. 66.

Rei Alta noblesa Alt clergat Baixa noblesa Privilegiats Baix clergat No privilegiats Pagesos lliures Artesans i comerciants rics Serfs (pagesos no lliures) Classes populars urbanes Rei: Rei o monarca. Alta noblesa: Emperador, reina, dames, princesa, prÃ−ncep, compte, jutges, alcaldes, consell, veguer, procuradors. Alt clergat: Bisbe i canonge. Baixa noblesa: Patges, cavallers, homes notables, savi escuder, noble burgès, fill del noble burgès, escrivà , fill del cavaller, muller del cavaller, donzelles, honrats barons.

1

Baix clergat: Fèlix, apòstols, ermità , pelegrins. Pagesos lliures: Amo del bou, pescadors, gent del poble, llaurador i filla del llaurador. Artesans i comerciants rics: Burgès i muller del burgès. Serfs (pagesos no lliures): Hortolà , muller de l'hortolà , agricultor, filla de l'agricultor i camperol. Classes populars urbanes: Home pobrament vestit, dones públiques, joglars, carnisser, sarraÃ−, argenter, dones de la vida i draper. 2. Busca informació de và ries manifestacions artÃ−stiques i literà ries contemporà nies a la data d'escriptura de l'obra que estudiem: un edifici, una escultura, una pintura i una obra literà ria (territori de l'antiga corona catalanoaragonesa).

Manifestacions artÃ−stiques i literà ries del segle XII Edifici:

L'arquitectura arribà a la seva plenitud al segle XII amb el monestir de Sant Pere de Galligants i les esglésies de Sant Esteve d'en Bas, Besalú i Sant Joan de les Abadesses constitueixen clars exponents d' aquesta etapa. En aquest perÃ−ode l'arquitectura esdevingué més monumental, amb esglésies de tres o més naus, diversos absis i absidioles i en alguns casos cimbori que cobreix la cúpula. A finals de segle sorgÃ− un important nucli entorn del monestir de Sant Pere de Rodes i el Rosselló que escampa la seva influencia per les comarques gironines; es caracteritza per la seva funció didà ctica sobretot en els capitells i portades. Escultura:

Durant el segle XII, l' escultura trobà un nou camp en la imatgeria policromada, caracteritzada per la seva rigidesa i inexpressivitat. Les peces escollides ofereixen una aproximació a l'evolució de l'escultura monumental del segle a Catalunya. El Capitell d'à ger, del segle XII, pertany a l'anomenat primer romà nic. Són de la segona meitat del segle XII el Capitell del claustre de Sant

2

Serni de Tavèrnoles y el Cap de lleó de Ripoll, petit fragment relacionat, segurament, amb un baldequÃ−. Aquesta última obra, que és una recuperació recent del Museu y serà exposada al públic per primera vegada, constitueix un magnÃ−fic exemplar de l'activitat dels tallers del gran monestir de Ripoll. Pintura:

La pintura mural constituÃ− un altre focus important d'expressió. Els temes religiosos dominaren, representant-se el Crist tipus Majestat, envoltat per l'ametlla mÃ−stica i acompanyat pels quatre evangelistes. La Mare de Déu també es va representar i reuneix unes caracterÃ−stiques similars al Pantocrà tor. Apareix asseguda amb el nen, però sense que entre ells dos hi hagi cap mena de relació, com dues figures aïllades. Les pintures de Sant Quirze de Pedret i de Taüll són potser les més representatives. Tècnicament són pintures planes i poc naturalistes. Obra literà ria: Al comtat d'Urgell, a mitjans del segle XII, hi va haver una gran difusió joglaresca de temes literaris de tota mena, importats d'enllà dels Pirineus. N'és una clara i evident prova l'Ensenhamen, que, abans del 1160, escrivÃ− en vers provençal Guerau de Cabrera, el qual blasma el seu joglar Cabra per tal com ignora tot un seguit de temes de cançons de gesta (les referents a la batalla de Roncesvalls, les que canten Guillem de Tolosa, reconqueridor de Barcelona, i el seu llinatge, les dedicades a vassalls rebels com Raül de Cambrai, Otger de Dinamarca, Gormond i Isembard, etc.). 3. Anà lisi de l'obra: fes un breu resum argumental per capÃ−tols i una llista de tots els exemples que apareixen (també per capÃ−tols). Introducció: Fèlix és un cristià que volta pel món fent el bé i pel camÃ− es trobà amb dos homes de l'ordre dels apòstols que li digueren que en una vall propera, els animals estaven buscant rei. CapÃ−tol 1: Els animals van fer una cort per elegir un rei i, grà cies a l'astúcia de la rabosa, van atorgar el cà rrec al lleó. Tot va anar bé fins que un dia, que el lleó tenia molta gana, es va menjar el fill del bou i el cavall. Els pares, van marxar i es posaren al servei de l'home, però com que aquest tractava malament el bou, es va escapar. • Exemple pà g. 30: Déu i seva creació. CapÃ−tol 2: El rei va formar un consell en el qual la rabosa n'estava exclosa i aquesta es va enfadar molt perquè per molt que va intentar convèncer al rei, aquest no cedÃ−, car el lleopard i la pantera li ho impediren. 3

• Exemple pà g. 38: Apòstols. • Exemple pà g. 39: Compte. CapÃ−tol 3: La rabosa amb odi en el cor, va tramar una traïció contra el lleó i convencé a l'elefant perquè volgués ser rei, a canvi de que ella matés el felÃ−. • Exemple pà g. 41: El cristià i el sarraÃ−. • Exemple pà g. 42,43: L'ermità i la rata. • Exemple pà g. 43: El cavaller. • Exemple pà g. 44: El lleó i la llebre. • Exemple pà g. 46: El rei i els dos patges. • Exemple pà g. 46: La serp, Eva i Adam. CapÃ−tol 4: El gat i el gos foren anomenats pel consell a ser cambrer i porter respecti-vament. La rabosa anà a cercar el bou i quan l'hagué trobat, el posà en contra del rei i dels seus consellers. Llavors li digué que bramulés molt fort per tal d'espantar al lleó i ella fer-se la valenta, guanyant un lloc al costat dels carnÃ−vors. Poc després, la guilla feu agafar molta por dels humans al seu rei i proposà que enviés obsequis com el gat i el gos acompanyats per la pantera i el lleopard amb la finalitat de ser ben acceptat per aquell rei humà tant malvat. • Exemple pà g. 48-49: Rei malvat. • Exemple pà g. 49: Bisbe dolent. • Exemple pà g. 50: L'ermità i el rei. • Exemple pà g. 52: el joglar. • Exemple pà g. 53: El corb i la serp. • Exemple pà g. 54-56: L'agró vell. • Exemple pà g. 56: Eva i la serp. • Exemple pà g. 57-58: El rei i la serp. • Exemple pà g. 61-62: L'ermità i l'home desagraït. • Exemple pà g. 63: El rei, la força i l'enginy. • Exemple pà g. 63: Les armes de Déu. CapÃ−tol 5: La pantera i el lleopard arribaren al poble dels homes i s'enutjaren molt, ja que era un home vil, igual que el seu consell, que treia els diners als seus súbdits. Tot i això hi anaren a parlar i a obsequiar-lo. Llavors el rei els demanà un os i un llop, però honorà mes el lleopard que la pantera i això feu que aquesta s'enutgés. Pocs dies després marxaren. Mentrestant, la rabosa va fer que el lleó lo prengués la muller al lleopard i feu que anés contra la seva dona i el seu fidel súbdit. • Exemple pà g. 66: El burgès. • Exemple pà g. 66: Els dos bous i la rabosa (dins l'exemple del burgès). • Exemple pà g. 67-68: Els reis i el cavaller. 4

• Exemple pà g. 68: L'amistat entre el rei i l'emperador. • Exemple pà g. 70: Lliçó de l'home pobrament vestit. • Exemple pà g. 77: El burgès. CapÃ−tol 6: El rei va protegir la rabosa del lleopards fent-la consellera. El lleopard, enfadat per la traïció del seu rei va dir que lluitaria amb tots aquells que defensessin el rei i l'enveja de la pantera per l'honor que els homes no li havien atorgat, la va conduir a posar-se en contra del lleopard. El lleopard vèncer la pantera i avergonyÃ− el lleó, però això el rei es va tornar contra ell i el va matar. El rei convoca al rei i la rabosa li digué que havia d'enviar al rei dels homes l'os i el llop del consell perquè eren els mes forts, acompanyats del conseller mes savi, la serp. La rabosa també ca fer matar el bou i el gall. Llavors se'n recordà del tracte que havia fet amb l'elefant. • Exemple pà g. 85: La rabosa. • Exemple pà g. 88: El llaurador. • Exemple pà g. 90-93: L'home savi. • Exemple pà g. 93: El papagai, el corb i el simi. CapÃ−tol 7: La rabosa feu un pla amb l'elefant per matar el rei, però com que l'elefant veié que la rabosa era traïdora, li contà els mals pensaments de la guilla al rei i quan aquest se n'adonà de la traïció que havia tramat, la matà i elegÃ− un nou consell. 4. Tractament de la dona dins el Llibre de les bèsties. El tractament de la dona dins aquesta obra, és molt diferent del que hi ha ara, ja que és caracterÃ−stic del segle XII i voltants. En aquella època la caracterÃ−stica més important que tenia la dona era que simbolitzava el pecat, com molt be es pot observar en els exemples que hi ha en el llibre: • A l'exemple de la pagina 56, esta representada com el sÃ−mbol del primer pecat i de la seducció amb males arts. • Al de la pà gina 66, apareix una dona que esta casada i peca amb uns altres homes. • A la pagina 65 i 66 s'explica com el lleopard i la pantera van entrar a la ciutat i el primer que van trobar van ser dones públiques que pecaven amb molts altres homes. Encara que en les dones d'alt llinatge té una imatge bleda: • Dins l'exemple del corb i la serp, la princesa és il·lustrada com una bleda, ja que apareix jugant amb les seves donzelles i quan el corb li treu el collaret, ella es posa a plorar fins que un grapat d'homes forts el troben i li tornen. 5. Explica les finalitats didacticomorals d'aquesta novel·la lul·liana. La caracterÃ−stica més important d'aquesta novel·la és el seu carà cter didà ctic i moralitzant, ja que és un instrument d'inducció cap a una determinada conducta. 5

La importà ncia didà ctica hi destaca perquè el Llibre de les bèsties és una obra al·legòrica, ja que la història no té valor en si mateixa, sinó que adquireix la seva importà ncia quan la traspassem al món real. Per aquesta raó, els protagonistes són animals, humanitzats i d'aquesta manera els errors, defectes i males conductes dels homes es veuen augmentades i més agreujades. La intencionalitat moral hi apareix quan sorgeixen diverses conductes criticades i s'explica quines són les més correctes. Per poder dur a terme aquestes dues finalitats principals, cal la brevetat i la concisió que caracteritza les obres lul·lianes, juntament amb la seva dedicació passional a la predicació envers els fidels i infidels.

6