LA PRESENCIA DE RAMON LLULL EN FRANCIA

LA P R E S E N C I A DE R A M O N LLULL E N FRANCIA M e p r o p o n g o tratar de la influencia de Llull en F r a n c i a , influencia q u e va des

3 downloads 183 Views 2MB Size

Recommend Stories


Universitat Ramon Llull
              %)"&)'$"                $'# #("#)"! TE

FILOSOFIA Y TEOLOGIA EN RAMON LLULL: LA DEMONSTRATIO PER AEQUIPARANTIAM*
Revista Espanola de Filosoffa Medieval, 9 (2002), pp. 265-274 ; ; FILOSOFIA Y TEOLOGIA EN RAMON LLULL: LA DEMONSTRATIO PER AEQUIPARANTIAM* Jordi Pa

Story Transcript

LA P R E S E N C I A

DE R A M O N LLULL E N

FRANCIA

M e p r o p o n g o tratar de la influencia de Llull en F r a n c i a , influencia q u e va desenvolviendose a lo Iargo de los siglos. desde la e p o c a m u y r e m o t a en la cual el Beato escribia su a d m i r a b l e Blanquerna en Montpeller, hasta nuestros dias. Pero, desde el principio hay q u e t e n e r cuidado. C o m o lo escribio con tanta magnificencia, el profesor J o a q u i n C a r r e r a A r t a u , en su a d m i r a b l e Esbozo de una historia filosdfica del lulismo ( t o m o s e g u n d o de la Filosofia cristiana de los siglos XIII al XV, publicada p o r su difunto h e r m a n o T o m a s y el m i s m o ) . c o m o , pues, escribio mi v e n e r a d o a m i g o : " H a y u n lulismo de Lull y u n lulismo de los lulianos". Hablar del lulismo, en efecto. y m a s especialmente aqui del lulismo en Francia, es evocar a la vez el v e r d a d e r o lulismo, el que esta c o n f o r m e con e! p e n s a m i e n t o de Llull, p e r o es evocar t a m b i e n el antilulismo. P u e s . tanto c o m o lo senalo J o a q u i n C a r r e r a s , la historia del lulismo tiene " u n caracter esencialm e n t e d r a m a t i c o : " . Llull fue u n l u c h a d o r , p e r o la historia del lulismo es t a m bien u n a lucha entre dos corrientes de p e n s a m i e n t o contradictorios: u n o que lleva el p e n s a m i e n t o autentico de su g r a n c o m p a t r i o t a , o t r o que quiere oponerse a el. j M a s atin! Y esto. lo ha d i c h o t a m b i e n J o a q u i n C a r r e r a s : " P a r a q u e nada faltase. t a m b i e n el factor afectivo. c o m o en los t i e m p o s heroicos del D o c t o r I i u m i n a d o , ha c o n t r i b u i d o a la p r o l o n g a c i o n de ese singular d r a m a doctrinai". Nacio de esto u n s e u d o l u l i s m o del cual t e n d r e m o s q u e hablar, t a n t o m a s q u e . asi c o m o sigue n o t a n d o l o J o a q u i n C a r r e r a s , a pesar de ser u n a desfiguracion y u n a falsificacion del verdadero- lulismo. n o dejo de c o n t r i b u i r "a multiplicar la p o p u l a r i d a d de la filosofia luliana hasta io tndecible. a t r i b u y e n d o a su a u t o r propositos q u e j a m a s t u v o y a u r e o l a n d o l e de p a s o con la fama p o s t u m a de alq u i m i s t a y a u n de inventor cientifico". Las citas q u e t o m o a mi v e n e r a d o a m i g o , el e m i n e n t e historiador de! lulismo, el profesor J o a q u i n C a r r e r a s . son ya de h a c e u n c u a r t o de siglo. Sin e m b a r g o q u e d a n s i e m p r e en la actualidad, e n F r a n c i a p o r lo m e n o s . ;Bien lo pod r a j u z g a r el lector! E n u n libro recien p u b l i c a d o (Jean Ryeul, La legende de Raymond Lulle, le docteur illumine. Paris. Les editions des C h a m p s - Elysees. 1965). el prefacio (por el senor G.B. de S u r a n y ) titulado: Raymond Lulle alchimiste, acaba c o n estas p a l a b r a s : " R a m o n Llull era sin n i n g u n g e n e r o de duda a l q u i m i s t a y. por las instrucciones de A r n a u de V i l a n o v a . e n t e n d i a en producir el o r o del cual tenia necesidad". Lo m a s g r a v e es q u e o b r a s f o r m a l e s se h a c e n eco de esa l e y e n d a . tai la Histoire de la Science (Enciclopedia de ia Pleiaae. p r i m e r a edicion. Paris. 1 95"), E n dicha Historia de la ciencia, se p u e d e leer p a r t i c u l a r m e n t e Ipagina 345): " E n t r e los a u t o r e s m a s celebres de escritos o de o b r a s a l q u i m i s t a s de ia seg u n d a m i t a d del siglo XIII y dei p r i n c i p i o del X I V . r e t e n d r e m o s aqui dos p a r t i c u l a r m e n t e caracteristicos, A r n a u de Vilanova y R a m o n Llull".

108

R. LLULL EN FRANCIA

j A h o r a bien! Ni A r n a u de V i l a n o v a , ni R a m o n Llull e r a n aiquimistas ]No im porta! H o y se les c o n s i d e r a aiin c o m o tales en F r a n c i a . N o es el m o m e n t o de hablar aqui de A r n a u de V i l a n o v a , del cual habri;< m u c h o q u e decir, f u n d a n d o n o s en las o b r a s del profesor J o a q u i n C a r r e r a s , ya citado, y en las del R e v e r e n d o P a d r e Miguel Batllori. P a r a a t e n e r n o s a n u e s t r o a s u n t o , de b u e n a g a n a , t i t u l a r i a m o s n u e s t r a s palabras: Aventuras y desventuras de Llull en Francia. Se trata, en efecto, de una inmensa aventura. E m p e z o h a c e ya m a s de siete siglos. Llull es u n m a l l o r q u i n , es decir u n catalan. E s t o es incontestable. N a c i d o y m u e r t o en P a l m a , aqui m i s m o . Fui a y n a r e c o g e r m e a n t e su t u m b a , en la Iglesia San F r a n c i s c o . P e r o c u a n t a s tribuiaciones e n t r e el n a c i m i e n t o y la m u e r t e del m a s ilustre m a l l o r q u i n ! N a c i d o en P a l m a , m u y j o v e n es paje al l a d o del g r a n J a i m e el C o n q u i s tador ( J a u m e el C o n q u e r i d o r ) , con residencia o r d i n a r i a e n Montpeller. Despues de convertirse, hace a h o r a u n p o c o m a s de siete siglos, q u e r i a ir a Paris: " D e l i b e r a d ' a n a r al gran E s t u d i de Paris per p e n d r e a q u i g r a m a t i c a e altres ciencies", se p u e d e leer en la Vida coetania catalana, e x c e l e n t e m e n t e editada por el R e v e r e n d o P a d r e Batllori. E n realidad, regresa a P a l m a , y m u c h o t i e m p o despues, vuelve a F r a n c i a , p r i m e r o a Montpeller d o n d e escribira, e n t r e otras o b r a s , el a d m i r a b l e Blanquerna. y despues a Paris, d o n d e e x p o n d r a (en la aula de Berthold de S a i n t - D e n y s , canciller de la U n i v e r s i d a d ) su Art abreujada ddtrobar veritat. E s t a m o s , e n t o n c e s , en la e p o c a del r e i n a d o de Felipe el Herm o s o , nieto, p o r su m a d r e , de J a i m e el C o n q u i s t a d o r . R a m o n Llull c o m o sab e m o s , p a s a r a en Paris c u a t r o t e m p o r a d a s , y la u l t i m a sera r e c o r d a d a p o r su lucha c o n t r a el a v e r r o i s m o . E n Paris, es d o n d e escribe dos o b r a s de la m a s g r a n i m p o r t a n c i a : el Libre de meravelles y el Arbre de filosofia damor. Llull pasa t a m b i e n t e m p o r a d a s en L y o n d o n d e e m p i e z a su Ars generalis et ultima. en V i e n n e , d o n d e asistara al concilio en 1 3 1 1 , y n a t u r a l m e n t e en Montpeller. E s en Paris d o n d e el g r u p o luliano m a s i m p o r t a n t e se c o n s t i t u y e y esta, al parecer, integrado p o r cartujos, franciscanos y clerigos seculares. D u r a n t e su larga y ultima estancia en Paris. e n t r e los a n o s 1309 y 1 3 1 1 , R a m o n Llull h a c e el relato de su vida, relato q u e recogido por m a n o s a n o n i m a s -quiza las del c a n o n i g o T h o m a s le Myesier- constituye u n interesantisimo d o c u m e n t o biobibliografico, es a saber la Vita coetanea, t r a d u c i d a al catalan al siglo siguiente y q u e he ya citado. C o n o c e m o s dos n o m b r e s de este g r u p o luliano de Paris: el de Pierre Lacepierre (o sea P e d r o de Limoges) y el de T h o m a s le Myesier, n a t u r a l de A r r a s . Pierre de L i m o g e s es u n a p e r s o n a l i d a d de su t i e m p o . D e c a n o de los m a e s t r o s parisienses en medicina, o r a d o r n o t a b l e q u e nos h a l e g a d o fragmentos de su predicacion en lengua v u l g a r , es decir en limosin (o l e n g u a d'oc). Pierre de L i m o g e s es a s i m i s m o u n teologo y u n filosofo. F u e m u y leido dur a n t e la E d a d M e d i a u n c u r i o s o t r a t a d o s u y o , De oculo morali, de base cientifica y de intencion mistica. E n su bibfioteca de m a s de ciento veinte v o l u m e n e s q u e lega a la S o r b o n a , en 1306, p o c o antes de m o r i r , figuran u n a serie de o b r a s de R a m o n LlulJ pertenecientes a su p r i m e r a epoca literaria, m a s u n a t r a d u c c i o n francesa del Blanqtterna, q u e por vez p r i m e r a , h e p u b l i c a d o .

A. LLINARES

W9

T h o m a s le Myesier, c a n o n i g o , socius sorbonicus h a c i a 1287 y luego m a e s tro en m e d i c i n a , d e s e m p e n a u n papel excepcional en el p r i m e r p e r i o d o del lul i s m o parisiense. E n t r o en 1310 c o m o m e d i c o al servicio de M a h a u t , c o n d e s a de A r t o i s y de B o r g o h a . H a c i a 1299, T h o m a s le M y e s i e r e n v i a a R a m o n Llull u n a carta con el ruego de q u e le resolviera u n a serie de p r e g u n t a s . Llull contesta ^n u n t r a t a d o , c o n o c i d o p o r Quaestiones attrebatenses, y p r e c e d i d o de u n a c a r i a E s t a c o r r e s p o n d e n c i a es indicio de u n a a m i s t a d p e r s o n a l , q u e con el trat a d o se estrecha aiin m a s . Llull a d i v i n o e n T h o m a s le M y e s i e r u n excelente divuljjador de s u s doctrinas. P o r su p a r t e , T h o m a s le M y e s i e r e m p e z o p o r r e u n i r una copiosa biblioteca luliana, q u e llego a s u m a r ciento c i n c u e n t a y cinco titulos, y p r o y e c t o t a m b i e n u n a g r a n d i o s a c o m p i l a c i o n de las o b r a s lulianas. Esta c o m p i l a c i o n es l l a m a d a Electorium, p o r q u e T h o m a s le Myesier elige e n t r e los escritos lulianos. N o solo, p u e s , son o m i t i d o s en el Electorium alg u n o s de los tratados lulianos q u e T h o m a s le M y e s i e r posee, sino q u e , de los incluidos, u n a p a r t e es m a n t e n i d a en su texto integro, m i e n t r a s otra q u e d a in~ serta n a d a m a s en extracto. T h o m a s le M y e s i e r ha t a m b i e n c o m p u e s t o introd u c c i o n e s y prologos, ha citado referencias y h a , p o r fin, intercalado textos de otros a u t o r e s p a r a reforzar la a r g u m e n t a c i o n luliana. Asi, T h o m a s le Myesier desenvuelve en n u e v e partes u n plan m u y a m p l i o , c u y o m o m e n t o c u l m i n a n t e consiste en la exposicion del Arte universal. E s t e p l a n , q u e exige u n a g r a n labor de sintesis, es realizado p o r T h o m a s le M y e s i e r e n los a h o s i n m e d i a t o s a la m u e r t e del Beato y t e r m i n a d o e n 1325. El Electorium, i m p r o p r i o , p o r su v o l u m e n , p a r a la publicidad, c o n s t i t u y e la b a s e p a r a u n c o m p e n d i o m a s m a n e j a b l e , el Electorium medium, q u e n o v e r a la luz, p e r o del cual se h a e x t r a c t a d o u n r e s u m e n , intitulado Breviculum. E s t e lib r o h a sido e s t u d i a d o p o r el m a e s t r o J o r d i R u b i o . T h o m a s le Myesier m u e r e e n 1336, y su biblioteca p a s a a ser p r o p r i e d a d de la S o r b o n a . E n P a r i s , se c o n s t i t u y e n , p u e s , dos i m p o r t a n t e s bibliotecas lulianas: u n a , p o r v o l u n t a d del Beato, e n la C a r t u j a de V a u v e r t , y o t r a e n la S o r b o n a . A m b a s bibliotecas acttian en la genesis de u n m o v i m i e n t o teologico luliano, m u y puj a n t e a fines del siglo X I V y a principios del X V en la F a c u l t a d de teologia. A h o r a bien, la divulgacion de las o b r a s de Llull y el exito creciente de sus d o c l r i n a s d e s p e r t o m u y p r o n t o suspicacias y recelos. Los p r i m e r o s s i n t o m a s de este m o v i m i e n t o a n t i l u l i a n o a p a r e c e n y a en vida de R a m o n Llull y, especialmt nte, en la U n i v e r s i d a d de Paris. Alli, le son r e p r o c h a d a s a Llull tendencias raciopalistas a p r o p o s i t o de d e m o s t r a r los articulos de la fe c o n " r a z o n e s neces a n a s " . P o r o t r a parte, el a t r e v i m i e n t o de la t e r m i n o l o g i a i n t r o d u c i d a p o r Ram o n Llull y la n o v e d a d de ciertos p r o c e d i m i e n t o s de su A r t e c a u s a n extraneza. R a m o n Llull es r a p i d a m e n t e d e n i g r a d o , c o m o u n p e r s o n a j e m o t e j a d o de "fantastico". Bien s a b e m o s q u e u n a a s a m b l e a de m a e s t r o s y estudiantes de la U n i v e r sidad de Paris le c o n c e d e u n t e s t i m o n i o de o r t o d o x i a . P e r o esto t a m b i e n p r u e b a q u e las ideas de Llull ya son discutidas d u r a n t e su vida. C o s a a u n m a s g r a v e , a m i p a r e c e n d e s p u e s de la c a m p a h a a n t i a v e r r o i s t a q u e llevo en Paris desde mil trescientos n u e v e h a s t a mil trescientos o n c e , Llull pide en v a n o al

110

R. LLULL EN FRANCIA

Concilio de V i e n a q u e se declare c o n t r a el a v e r r o i s m o . A h o r a bien, n o solo Llull n o g a n a la c a u s a , s i n o q u e el a b a n d e r a d o del a v e r r o i s m o parisiense, J e a n de J a n d u n , llega a ser u n o de" los m a e s t r o s a t e n d i d o s p o r el Colegio de N a varra. P o r fin, la leyenda de R a m o n Llull a l q u i m i s t a n o t a r d a en n a c e r en Paris y en MontpeUer. E n Paris m i s m o , en mil trescientos diez y n u e v e , o sea tres a h o s d e s p u e s de m u e r t o el Beato, se escribe la p r i m e r a o b r a de a l q u i m i a q u e lleva su n o m b r e . E s el De quinta essentia. E s t o n o s explica q u e segtin P i e r r e de B r a n t o m e , a u t o r de las Dames Galantes, el j u r i s c o n s u l t o italiano O l d r a d o da P o n t e , q u e m u r i d en A v i n o n en mil trescientos treinta y cinco, en la corte del p a p a J u a n X X I I , acoge ya la leyenda de Llull a l q u i m i s t a . El texto de B r a n t o m e ( s e g u n d o Discurso) es por lo d e m a s m u y r a r o . E s u n revoltillo de todas las ley e n d a s q u e h a n c i r c u l a d o a p r o p o s i t o de Llull. B r a n t o m e escribe, en efecto, q u e Llull "fue a estudiar a Paris bajo la direccion de A r n a u de V i l a n o v a , desp u e s se retiro a I n g l a t e r r a " . AUi " t r a n s m u t o v a r i o s lingotes y b a r r a s de o r o y plata en lingotes y b a r r a s de h i e r r o , de c o b r e y de estafio, desdefiando este m o d o t a n c o m i i n y trivial de t r a n s m u t a r el h i e r r o y el p l o m o en o r o " . T o d o esto n o es m u y serio. D e j e m o s p u e s a u n l a d o el s e u d o l u U s m o frances, p a r a i n t e r e s a r n o s m a s bien p o r el lulismo y las reacciones q u e suscita. El c e n t r o geografico y espiritual del lulismo frances fue Paris, desde d o n de se i r r a d i o hacia el N o r t e de F r a n c i a y la r e g i o n vecina de Brabante. El m o v i m i e n t o se define, s o b r e t o d o , c o m o u n teologia y u n a mistica, q u e se servian del a p a r a t o formal del A r t e , c o m o de u n i n s t r u m e n t o . E n afinidad con las c o r r i e n t e s misticas y realistas de la epoca, se i n t r o d u c e en los circulos c o n v e n t u a l e s y u n i v e r s i t a r i o s , d o n d e los textos del Beato son objeto de lecturas y b a s e de c o m e n t a r i o s . P e r o el p e r i p a t e t i s m o t o m i s t a y el n o m i n a l i s m o o c c a m i s t a le a t a c a n . Los p u n t o s de friccion m a x i m a r e s u l t a n ser, c o m o lo ha n o t a d o el profesor C a r r e r a s , la c o n c e p c i o n trinitaria y el u s o de la t e r m i n o l o g i a luliana en la distincion de las d i g n i d a d e s divinas. H e d i c h o ya q u e , e n el l u l i s m o parisiense, participan cartujos, francisc a n o s y clerigos seculares. D e estos u l t i m o s c o n o c e m o s a u n p r o b a b l e discipulo de T h o m a s le,Myesier, m a e s t r o en. artes, d o c t o r en m e d i c i n a y en teologia. Se Uama E n r i q u e Pastor, n a t u r a l de B r a b a n t e . U n p o c o m a s tarde, u n cartujo, c u y o n o m b r e i g n o r a m o s , p o r desgracia, explico s u s lecciones en Paris. P r o m e t e resolver c o n las figuras y las letras del A r t e luliana t o d a suerte de cuestiones. E l a n t i l u l i s m o parisiense t o m a c u e r p o en d o s m a n i f e s t a c i o n e s , es a saber: u n r e p u d i o oficial de las d o c t r i n a s lulianas p o r la U n i v e r s i d a d y u n a actitud p e r s o n a l del canciller G e r s o n frente a eUas. El d o c u m e n t o oficial en el q u e aquel r e p u d i o c o n s t a b a , se h a p e r d i d o . P e r o el m i s m o G e r s o n dice q u e este rep u d i o consistio e n u n edicto de la F a c u l t a d de teologia p r o h i b i e n d o la enserianza de las doctrinas lulianas, y en el e n v i o de u n a c a r t a a la Cartuja de V a u v e r t p a r a notificacion del edicto, al objeto de evitar la divulgacion de las o b r a s de Llull. I g n o r a m o s la fecha e x a c t a del r e p u d i o , p e r o p u e d e situarse hacia 1390. I g n o r a m o s a s i m i s m o las c i r c u n s t a n c i a s q u e m o t i v a r o n el r e p u d i o de la d o c t r i n a luliana p o r la F a c u l t a d de teologia de Paris. G e r s o n Hice. sola-

A. LLINARES

111

m e n t e , q u e la U n i v e r s i d a d corto en flor el intento de introducir el lulismo en la enserianza de la teologia, y seriala, c o m o m o t i v o principal de la prohibicion, la e x t r a v a g a n c i a de la doctrina luliana. E s t a actitud oficial de la Facultad de teologia de Paris frente al lulismo h a sido " r e s p a l d a d a " , c o m o dice el profesor J o a q u i n C a r r e r a s , por G e r s o n , con u n a p o l e m i c a a r d i e n t e q u e h o y es posible rehacer a traves de sus optisculos. R e c o n o c e G e r s o n q u e la doctrina de R a m o n LIull c o n t i e n e copiosos aciertos, p o r lo cual, a los ojos de m u c h o s , p a s a p o r ser u n a de las m a s elevadas y verd a d e r a s . P e r o t a m b i e n G e r s o n c o m b a t e la d o c t r i n a luliana en a l g u n o s p u n t o s c o n c r e t o s , c o m o en el v o c a b u l a r i o . el e m p l e o del alfabeto y de ias figuras, la actitud mistica, la alegacion de razones necesarias a proposito de las v e r d a d e s de fe, y o t r o s m a s . N o e n t r a r e en los detalles de esta p o l e m i c a . Dire s o l a m e n t e , despues de m i v e n e r a d o a m i g o , el profesor C a r r e r a s , q u e "la p o s t u r a oficial a d o p t a d a p o r la F a c u l t a d de teologia de Paris y la s u b s i g u i e n t e c a m p a n a de G e r s o n a b r e n u n a n u e v a fase en el a n t i l u l i s m o medieval. La p o l e m i c a a d q u i e r e u n t o n o de serenidad y elevacion. G e r s o n n o e s c a t i m a los elogios a Llull, y reconoce, sinc e r a m e n t e , la legitimidad de m u c h a s de sus d o c t r i n a s y el m e r i t o de m u c h a s de s u s o b r a s . E n s u m a , la actitud de G e r s o n ha influido, c o n s i d e r a b l e m e n t e , en la historia del lulismo, t a n t o c o m o en la del a n t i l u l i s m o frances. Y u n antiluliano m o d e r n o , c o m o es Descartes, r e p r o d u c i r a la actitud de G e r s o n , si bien p a r a t r a n s p o r t a r al p l a n o de la p u r a filosofia la c u e s t i o n del valor m e t o d o l o g i c o del A r t e luliano. G e r s o n m u e r e en 1429. R a m o n Sibiuda ( R a y m o n d Sebond) escribe su Libro de las criaturas de 1424 a 1436. S a b e m o s t o d o s q u e R a m o n Sibiuda era espariol, catalan m a s p r e c i s a m e n t e , y p r o b a b l e m e n t e n a t u r a l de Barcelona o de G e r o n a . M e inclino bastante a creer esta tiltima hipotesis. Y p o r eso n o es m i p r o p o s i t o atribuir a F r a n c i a a R a m o n Sibiuda. M a s R a m o n Sibiuda era profesor en Tolosa. Su o b r a fue t r a d u c i d a al frances p o r M o n t a i g n e , q u e le dedico su e n s a y o m a s i m p o r t a n t e con el i n a d e c u a d o titulo de Apologia de Ranwn Sibiuda. E s interesante, p u c s , p a r a n o s o t r o s q u e R a m o n Sibiuda h a y a sido lulista, q u e h a y a enseriado en F r a n c i a y q u e h a y a escrito u n libro c u y a influencia r e p e r c u t i r a a t r a v e s de los Essais de M o n t a i g n e hasta Pascal. P o r otra parte, a decir v e r d a d , la influencia de R a m o n Sibiuda n o espero a M o n t a i g n e p a r a p r o p a l a r s e . F u e i m p r e s a , m u c h a s veces, su o b r a , desde el fin del siglo X V . y al principio del siglo X V I , Lefevre d ' E t a p l e s y C h a r l e s Bouvelles se hacen partidarios de ella. P e r o citar estos dos n o m b r e s es ya evocar el l u l i s m o renacentista en F r a n cia. A l m a del m o v i m i e n t o es el h u m a n i s t a J a c q u e s (Jaime) Lefevre d'Etaples (1455-1537), a q u i e n se debe la t r a n s f o r m a c i o n del r e n a c i m i e n t o literario de F r a n c i a en r e n a c i m i e n t o filosofico y teologico. E s el Libre de contemplacio. de R a m o n Llull. en v e r s i o n latina, q u e c a u s a u n a h o n d a i m p r e s i o n s o b r e Lefevre d' Etaples. Y con esta peripecia renace en Paris la aficion a R a m o n Llull. E s el afan de proselitismo q u e i n d u c e a Lefevre d'Etaples a e m p r e n d e r la.s p r i m e r a s ediciones de o b r a s misticas de Llull. c o n las cuales c o m i e n z a en Pa-

112

R. LLULL EN FRANCIA

ris, y casi en F r a n c i a , la literatura luliana i m p r e s a . E n efecto, si en L y o n , en 1491, h a n visto la luz dos o b r a s de Llull, la Disputatio Eremitae et Raymundi y las Quaestiones Attrebatenses, es en Paris d o n d e sale de las p r e n s a s tres a n o s despues, el Liber de laudibus Beatae Mariae Virginis, seguido del De natali pueri parvuli Christi Jesu y de m u c h a s otras o b r a s hasta el a n o 1516. J a c q u e s Lefevre d'Etaples n o es p o r lo t a n t o u n m e r o d i v u l g a d o r de los textos lulianos. Sus tareas editoriales estan al servicio de u n a a m b i c i o n m a s h o n d a , cual es la de r e f o r m a r el p e n s a m i e n t o y la vida de su t i e m p o . Su difusion de la doctrina luliana constituye u n a actividad i m p o r t a n t e de su p r o g r a m a . G r a c i a s a Lefevre d'Etaples, se p u e d e decir q u e el lulismo p e n e t r a en los sectores dados a l a v i d a c o n t e m p l a t i v a . E s este u n f e n o m e n o caracteristico de la e p o c a . Al circulo luliano de Lefevre d' Etaples p e r t e n e c e a d e m a s C h a r l e s (Carlos) Bouvelles ( 1 4 8 0 - 1 5 5 3 ) , natural de Picardia. E s u n p e n s a d o r p r o f u n d a m e n t e influido por R a m o n Sibiuda y p o r Nicolas de C u s a , asi c o m o p o r la C a b a l a y el p i t a g o r e i s m o . La gesta m a s brillante del g r u p o luliano de Lefevre d' Etaples es la introd u c c i o n de la e n s e h a n z a del A r t e luliano en la U n i v e r s i d a d de Paris, de d o n d e habia estado proscrita d u r a n t e la e p o c a de p r e d o m i n i o del n o m i n a l i s m o , q u e e m p i e z a c o n G e r s o n y t e r m i n a e n la e p o c a del p r o p r i o Lefevre d' Etaples. Este habia sido e d u c a d o bajo el s i g n o de O c c a m . Asi, p u e s , el v e r d a d e r o i n t r o d u c t o r del lulismo en la U n i v e r s i d a d de Paris es el franciscano B e r n a r d o de L a v i n h e t a m a e s t r o de S a g r a d a E s c r i t u r a , a j ' V i O a los circulos h u m a n i s t a s . F r a n c e s , ejercio su magisterio en S a l a m a n c a a n t c s de ser profesor en Paris, en la Facultad de teologia. Su actividad editorial es m u y intensa, y la ejerce en Paris, en L y o n y e n C o l o n i a . Publico o b r a s de R i . m o n Llull y, a d e m a s , en 1523, u n a o b r a p r o p r i a intitulada Explanatio compendiosaque applicatio Ariis Raymundi Lulli, enciclopedia de los c o n o c i m i e n t o s , q u e se basa en la idea luliana del arbol de la ciencia. E s preciso o b s e r v a r q u e la enseh a n z a de L a v i n h e t a y su actividad editorial p o n e n fin a la t e n d e n c i a misticoh u m a n i s t a del lulismo e n c a r n a d a p o r Lefevre d' Etaples y s u s discipulos. I n a u g u r a n , en c a m b i o , u n a etapa de revalorizacion del A r t e luliano, considerad o c o m o el m e t o d o de la d i s p u t a y de la d e m o s t r a c i o n racional p o r excelencia. E n L a v i n h e t a , este artificio logico esta p u e s t o al servicio de los ideales religiosos. E n el, r e n a c e p u e s la aspiracion de Llull a p r o b a r los articulos de la fe, p o r razones necesarias, y a disputar con los infieles p a r a c o n v e n c e r l e s de la falsedad de sus confesiones respectivas. ;

Dire, p a r a t e r m i n a r c o n esta e p o c a de l u l i s m o frances, q u e , a pesar de las b u r l a s de Rabelais en su Pantagruel, Llull estaba en b o g a en los m e d i o s intelectuales franceses desde Lefevre d ' E t a p l e s y persiste a lo largo del siglo X V I I , el siglo de Luis X I V . Sin e m b a r g o , el l u l i s m o frances seiscentista ofrece, en c o m p a r a c i o n c o n el del siglo a n t e r i o r , u n p a n o r a m a m a s b o r r o s o , e n el q u e resulta dificil discernir s u s v a r i a s corrientes. M a s es m e n e s t e r senalar, desde a h o r a , la t e n d e n c i a a la d i v u l g a c i o n de las o b r a s lulianas, bien en su f o r m a original latina o m e d i a n t e t r a d u c c i o n e s latinas o francesas. C o n ej p r o p o s i t o de p r o m o v e r u n a divulgacion cientifica de ca-

A. LLINARES

113

racter enciclopedico, R o b e r t Le T o u l , serior de V a s s y , u n n o b l e al servicio del rey Luis XIII, e m p r e n d e la tarea de verter al frances los t r a t a d o s logicos de R a m o n Llull publicados por el editor L a z a r o Z e t z n e r en S t r a s b u r g o . Efectivam e n t e , en 1632 y 1634 aparecen en Paris t r a d u c c i o n e s de VArs brevis y del Ars generalis el ultima. E s preciso afiadir a estos textos p u b l i c a d o s , otros ineditos hasta h o y , tal c o m o el Traite de la physique, y el Livre de 1'entendemment. d Al m i s m o m o m e n t o se h a n p u b l i c a d o biografias de R a m o n Llull. U n a de las m e j o r e s es la del presbitero P e r r o q u e t , aparecida en V e n d o m e en 1667 y titulada: La vie et le mariyre du docteur illumine le Bienheureux Raymond Lulle. P e r o la o b r a m a e s t r a en el g e n e r o sale de la p l u m a del P a d r e J u a n M a r i a de V e r n o n , religioso penitente de la O r d e n T e r c e r a de San F r a n c i s c o . I n s e r t a d a en su Historia general y particular del Orden de San Francisco, la biografia de Ram o n Llull h a sido publicada a p a r t e , con el titulo: Liiistoire veritable du bienheureux Raymond Lulle (Paris, 1668). E s u n estudio de g r a n valor t a n t o p o r el c o n o c i m i e n t o de Llull c o m o del desarrollo del lulismo frances. EI p a n o r a m a q u e p r e s e n t a del l u l i s m o seiscentista es c o m p l e t o y m u y m a t i z a d o . Seria m e n e s t e r u n dia estudiar, c u i d a d o s a m e n t e , esta o b r a , y v e r e m o s q u e , a pesar del juicio severo de Descartes sobre el A r t e luliano (en el Discurso del meiodo y en dos cartas e n v i a d a s a su a m i g o Isaac B e e c k m a n n ) , la influencia de Llull p e r m a n e c e m u y viva en estos t i e m p o s . Seria m e n e s t e r citar t a m b i e n Ios trabajos bibliograficos de Nicolas de Hauteville, los Mirabilia Mirabilium Raymundi Lulli de J u a n A u b r y , los libros de H u g o C a r b o n e l y de J u a n Belot q u e p r e s e n t a n el A r t e luliano, c o m o u n a clave segura p a r a m a n e j a r los resortes de la m e m o r i a artificial. Befdt escr be, p o r ejemplo, u n Traicte de la meinoire artificielle ou 1'Art de Raymond Lulle. A estas varias tendencias del l u l i s m o frances seiscentista g a n a en v i g o " la c o r r i e n t e logico-enciclopedica q u e r e p r e s e n t a n el presbitero P e d r o MoresteL, el sefior P e d r o de B a u d o u i n y el c a p u c h i n o F r a y I v o de Paris. A este uftimo deb e m o s la enciclopedia m a s ambiciosa de inspiracion luliana, aparecida en F r a n c i a en este p e r i o d o , c u y o titulo es: Digestum Sapientae, q u e c o n t i e n e u n a exposicion de la ciencia universal o sabiduria, c u y o s f u n d a m e n t o s el a u t o r rec o n o c e en el A r t e de R a m o n Llull. U n a idea cardinal preside al Digestum Sapientiae, es a saber la r e d u c c i o n de las varias ciencias particulares a la u n i d a d ; de suerte q u e , por la fusion de sus principios, se c o n s t i t u y e la ciencia u n i v e r sal. Y el p r o c e d i m i e n t o m a s eficaz p a r a c o n s e g u i r l o consiste en la reduccion de los c o n c e p t o s p r i m a r i o s de c a d a ciencia a los c o n c e p t o s p r i m a r i o s lulianos. C o m o se ve p o r esta sola e n u m e r a c i o n , el p e n s a m i e h t o luliano n o deja de ser indiferente a los F r a n c e s e s del siglo X V I I . Seria m e n e s t e r afiadir a d e m a s q u e el celebre P e d r o G a s s e n d i , sin ser u n d e v o t o de Llull, le c o n s a g r a u n capitulo de su Syntagma philosophicum, p u b l i c a d o e n L y o n e n 1649. R a m o n Llull tiene su plaza al lado de Platon, de Aristoteles, de los estoicos y de Epic u r o , a titulo de f u n d a d o r de u n a logica n u e v a q u e b u s c a en el Ars magna y el el Ars brevis. Otros m a s , m u y n u m e r o s o s , se h a n i n t e r e s a d o p o r Llull, m u c h a s veces p a r a despreciarlo o p a r a atribuirle o b r a s de a l q u i m i a . E s el caso del benedict i n o J u a n Mabillon q u i e n aconseja a sus m o n j e s , c o m o G e r s o n en o t r o t i e m p o .

11L

8 . LLULL EN FRANCIA

q u e se a b s t e n g a n de estudiar el p e n s a m i e n t o l u l i a n o , m u y peligroso p a r a la vida c o n t e m p l a t i v a y ascetica! E s el c a s o del P a d r e R e n a t o R a p i n , q u i e n a c u s a ,i R a m o n Llull de h a b e r a p r e n d i d o de los a r a b e s la a l q u i m i a y de h a b e r l a inr o d u c i d o e n E s p a h a y e n Italia!. S i g a m o s adelante. H a b r i a m u c h o q u e decir. Fontenelle, q u i e n m u e r e centenario, h a r a de Llull el h e r o e de u n o de s u s Dialogues des morts. M o n t e s q u i e u citara a Llull en sus Lettres Persanes. ^Quien n o se interesa p o r Llull? Asist i m o s a pesar de t o d o a la decadencia del l u l i s m o frances, a p e s a r de la o b r a c o n s i d e r a b l e del P a d r e P a s q u a l y de Jos c u a t r o t o m o s de s u s Vindiciae Lullianae, publicados e n A v i h o n en 1778. P e r o , c a d a vez m a s , las p r o d u c c i o n e s misticas y las o b r a s teologicas o m o r a l e s de R a m o n Llull son e c h a d a s c o m p l e t a m e n t e en olvido. A lo s u m o , los a u t o r e s m a s e n t e r a d o s ie d i s p e n s a n una breve m e n c i o n en la historia de la logica c o m o i n v e n t o r de u n artificio extrav a g a n t e del pensar. Las circunstancias desfavorables a R a m o n Llull y al lulismo persistieron, y a u n se a g r a v a r o n , en el siglo X I X con la difusion del espiritu positivo. Llull fue e n t o n c e s m a s i n c o m p r e n d i d o . P o r fortuna, la investigacion historica, c o n s tituida, en ese m i s m o siglo, con u n a c e n d r a d o espiritu de objetividad, trajo c o n s i g o u n a inesperada reivindicacion de R a m o n Llull. Y n o es p r e c i s o extranarse si en F r a n c i a , el r e n a c i m i e n t o de los estudios lulianos se debe en g r a n parte a la m o n o g r a f i a de Littre y H a u r e a u s o b r e Llull-, q u e Uena casi t o d o el v o l u m e n X X I X de la Histoire litteraire de la France (Paris, 1885). J o a q u i n C a r r e r a s lo ha d i c h o ya y lo repetire: "el solido estudio de LittreH a u r e a u c o n s t i t u y e u n m o n u m e n t o friamente a r q u i t e c t o n i c o , sin g r a n d e z a e m o t i v a , si se quiere, p e r o - d i g a m o s l o en justicia- q u e a b r e u n a n u e v a era a la investigacion biobibliografica luliana, a la q u e a p o r t a u n a v a n c e decisivo. A m plia y s e v e r a m e n t e d o c u m e n t a d o C ) , h a v e n i d o a ser el s u s o d i c h o estudio u n a de las principales bases s o b r e las q u e h i s t o r i a d o r e s y filosofos h a n p o d i d o establecer, en los u l t i m o s a h o s , u n a n u e v a y m a s a d e c u a d a interpretacion de Lull y su filosofia". A h o r a bien, al m i s m o t i e m p o , la publicacion de los textos lulianos catalanes, iniciada en M a l l o r c a p o r Rossello y p r o s e g u i d a por h o m b r e s c o m o M a teo O b r a d o r , Salvador G a l m e s y o t r o s , c o n s t i t u y e , tal vez, el mejor m o n u m e n to Iiterario l e v a n t a d o a la o b r a de Llull. A s i s t i m o s , p u e s , a u n a revalorizacion del p e n s a m i e n t o filosofico de R a m o n Llull, t a n t o en F r a n c i a c o m o en E s p a h a , o en otros paises. E n F r a n c i a , a principios del siglo actual, J e a n - H e n r i Probst, profesor en T o u r n o n , sostiene s u s tesis en G r e n o b l e s o b r e Caractere et origines des idees de Raymond Lulle y s o b r e Le lullisme de Raymond Sebond. U n o s a h o s despues, el a h o r a d o P a d r e L o n g p r e publica su articulo m u y d o c u m e n t a d o s o b r e Llull en el Dictionnaire de theologie catholique de V a c a n t et M a n g e n o t . El P a d r e L o n g p r e , franciscano, fallecido ya, presidio en F o r m e n t o r , el p r i m e r C o n g r e s o internacional de lulismo o r g a n i z a d o , c o n m u c h a c o m p e t e n c i a , p o r el Dr. G a r cias Palou.

A. LLINARES

m

E s t e C o n g r e s o tiene u n a g r a n significacion. Significa, c o m o dijo el P r o fesor C a r r e r a s , la internacionalizacion del lulismo. Y es u n a b u e n a cosa. P e r o q u e d a t a m b i e n m u c h o p o r hacer, p o r d a r a c o n o c e r el p e n s a m i e n t o luliano q u i e r o decir: dar a c o n o c e r el p e n s a m i e n t o luliano v e r d a d e r o , a u t e n t i c o a traves del m u n d o y en F r a n c i a en particular. P a r a m u c h o s F r a n c e s e s , el Beato es u n a l q u i m i s t a o u n personaje extrav a g a n t e . L a t a r e a , p u e s , n o esta a c a b a d a . E s m e n e s t e r d a r a c o n o c e r a R a m c t i Llull a la m a y o r i a . P o r esto, es necesario e n s e n a r , escribir, publicar: e n s e n a r i\ p e n s a m i e n t o luliano, escribir s o b r e Llull y su d o c t r i n a , publicar las o b r a s d?l g r a n M a l l o r q u i n . T a r e a i n m e n s a , p e r o t a m b i e n t a r e a e x a l t a d o r a . P u e s , es cierto q u e R a m o n Llull, m u e r t o h a c e m a s de seis siglos y m e d i o , m e r e c e vivir largo t i e m p o o t r a vez, m i e n t r a s h a y a h o m b r e s en la tierra. Su o b r a debe ser difundida a t r a v e s el m u n d o . A r m a n d Llinares (Grenoble). Este articulo esta tomado literalmente del texto de !a conferencia pronunciada por el Prof. Llinares en el Ciculo Mallorquin (Palma de Mallorca) el 11 de mayo de 1967.

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.