EL MARXISME CURARÀ ALS MALALTS

DOCUMENTACIÓ DE L’OBRA Títol: El marxisme curarà els malalts Autora: Frida Kahlo (1907 – 1954) Cronologia: 1954 Estil: mexicanisme vinculat al surrealisme. Es tracta d’un estil propi, difícil de catalogar Tècnica: oli Suport: tela Dimensions: 76 cm x 61 cm Localització actual: Museu Frida Kahlo, Mèxic DF

1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Fer referència al context mundial. El 1907, any del naixement de Frida Kahlo, a Mèxic governava de forma autoritària el general Porfirio Díaz, el qual afirmà que el país ja estava preparat per celebrar unes eleccions lliures. Atès el conservadorisme creixent del règim, aquest anunci va fer que els sectors liberals s’organitzessin en partits polítics i s’obrís un debat d’àmbit nacional sobre els problemes del país i les seves possibles solucions. Les eleccions es van celebrar el 1910, i Francisco I. Madero s’hi va presentar com a líder del Partido Nacional Antireeleccionista, fundat per ell mateix. La seva popularitat obeïa a les expectatives de canvi que suscitava entre els mexicans i el seu pla revolucionari suposà la derrota del president Díaz i l’inici de la revolució. El 1911, el dirigent revolucionari Emiliano Zapata promulgà el pla d’Ayala, en què s’abordava la qüestió agrària amb el lema «Tierra i Libertad», i Madero fou proclamat president. El mateix any, Porfirio Díaz abandonà Mèxic. Després d’alguns anys de revoltes socials i de canvis en la presidència del país, el 1917 s’establí la constitució de Querétaro. La revolució, però, prosseguí en algunes regions de Mèxic fins al 1920. El 1920 va arribar a la presidència Álvaro Obregón, la gestió del qual es va caracteritzar per la contenció dels sectors conservadors de la societat mexicana: els terratinents i l’Església Catòlica. Va millorar l’educació i va fomentar els drets de la dona. El 1940 fou el torn de Manuel Ávila Camacho, responsable de l’entrada de Mèxic en la Segona Guerra Mundial al costat dels aliats, arran de l’enfonsament del vaixell mexicà Potrero del Llano pels alemanys.

Cal destacar el suport de Mèxic al Govern legítim de la República durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser un dels països que van acollir més exiliats espanyols. Aquests van rebre l’ajut, entre d’altres, d’un comitè de solidaritat fundat per un grup de dones entre les quals hi havia Frida Kahlo. En acabar la Segona Guerra Mundial, entre el 1946 i el 1964 se succeïren diversos presidents, els governs dels quals integraren l’anomenada «etapa d’esplendor del PRIF» (Partido Revolucionario Institucional). El president era el líder moral del partit, i es consolidà el corporativisme. Prosseguí el projecte de reforma agrària iniciat durant l’etapa anterior, es crearen els instituts de la Seguretat Social, es potencià el negoci del petroli mexicà, es fomentà la indústria privada i s’inicià el turisme com a sector econòmic destacat. Una dada important de l’època és l’assoliment, l’any 1953, del dret de vot femení (limitat, però, a les eleccions municipals). 2. ESTIL Frida Kahlo no va tenir una formació artística ortodoxa sinó autodidacta, raó per la qual el seu art es va desenvolupar seguint un estil propi, que va recollir influències de tot tipus: art popular i tradicions mexicanes, cultura precolombina, retaules populars, representacions de màrtirs i sants... Després de la Revolució mexicana, molts artistes van optar per rebutjar les influències de l’exterior i promoure un art pròpiament mexicà, allunyat de qualsevol possible academicisme. Kahlo és va afegir a aquest nucli d’intel·lectuals i artistes mexicans el 1928, on va conèixer al muralista Diego Rivera que l’any següent es convertiria en el seu marit. Sovint, la seva pintura apareix associada al surrealisme, tot i que ella mateixa insistia a dir: «Pensaven que era surrealista, però no ho era. Mai no vaig pintar somnis, pintava la realitat». El moviment surrealista sorgí a París, el 1924, amb el Primer manifest surrealista, d’André Breton. Aquest artista, que el 1938 visità Mèxic, en contemplar l’obra de la pintora la qualificà de netament surrealista. Kahlo manifestà: «No vaig saber que la meva pintura era surrealista fins que André Breton va venir a Mèxic i m’ho va dir». Tanmateix, ella mai es va reconèixer com a surrealista ni va mantenir gaires relacions amb membres del grup, tot i que el 1940 participà en l’Exposició Internacional del Surrealisme, a la Galeria d’Art Mexicà de París. El punt de partida invariable de Frida Kahlo és la representació d’ella mateixa. En relació a aaquest punt manifesta: “...Em retrato a mi mateixa perquè passo molt de temps sola... i és el motiu que millor conec”. L’autoretratrespon al desig de conjurar el dolor físic traspassant-lo al quadre, i per aconseguir-ho recorre a un imaginari ancestral. Li fou del tot impossible desfer-se de la càrrega generada per la seva vida privada: la relació amb Diego Rivera, el seu estat de salut, l’absència de fills, la seva filosofia de la naturalesa, la seva visió del món i la seva ideologia. Per poder expressar tot això va desenvolupar un llenguatge pictòric propi, amb una simbologia que cal desxifrar, en el qual es fonen realitat i fantasia tot configurant una situació única. Aquesta obra, realitzada l’any de la seva mort, es pot considerar la síntesis del seu art, el seu testament polític i personal.

3. TEMÀTICA A El marxisme curarà als malalts Kalho expressa la concepció utòpica de que la seva fe política en el comunisme podrà alliberar, a ella i a tota la humanitat, del sofriment. S’autoretrata amb una cotilla de cuir, comú en la seva iconografia i en la seva vida, ja que arrel de l’accident que va patir de jove es veia obligada a utilitzar-la. La seva

figura apareix davant d’un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la Terra i la part amenaçada. - En la primera, banyada per rius blaus, s’eleva el colom de la pau entre els països comunistes – URSS i la Xina- representats al globus terraqüi. - A la part fosca, travessada per rius de sang, apareix la silueta amenaçadora de la bomba atòmica i l’àliga amb el cap de l’oncle Sam ( personificació dels Estats Units i de l’imperialisme). La salvació l’encarna el retrat de Marx ( que ocupa el lloc que en els quadres de temàtica religiosa acostuma a haver-hi la divinitat), d’on surt una mà que ofega l’àliga. Dos enormes mans amb l’ull de la saviesa simbolitzen el comunisme i agafen de tal manera a l’artista que aquesta pot prescindir de les seves crosses. El títol complet i original que l’autora va donar a aquesta obra és: Paz en la Tierra para

que la ciencia marxista pueda salvar a los enfermos y a aquellos oprimidos por el capitalismo criminal yanqui.” 4. DESCRIPCIÓ DE L’OBRA 4.1 ELEMENTS TÈCNICS Oli sobre tela ... 4.2 ELEMENTS FORMALS I COMPOSITIUS a) Dibuix i color Frida utilitza un dibuix minuciós i acurat on els detalls i els contorns es perfilen amb una fina línia negra. Com en la majoria de les seves pintures, utilitza colors forts i nets, reflex de les tradicions i les arts populars mexicanes. Són tons intensos, vius i contrastats, on no falten mai els tres més habituals: vermell, verd i blanc. En aquesta obra en concret, l’ús del color està totalment supeditat al tema de l’obra. Així, el vermell (color associat al perill) i altres tonalitats fosques com el negre de l’àliga se situen a la dreta de la tela i simbolitzen la idea de destrucció clarament identificada amb l’imperialisme americà. Per contra, el blau (associat a la serenor) el groc i els marrons, tonalitats totes més clares, omplen la superfície esquerra del quadre, simbolitzant el món en pau i vinculant-se positivament a la causa marxista. Aquesta associació es veu també reforçada per la resta d’elements iconogràfics que conformen l’obra. Ella va deixar escrit en el seu diari el valor significatiu que atorgava als colors. La pinzellada és solta i ràpida, mancada de l’acurada precisió tècnica que caracteritza les obres de la seva primera etapa. Aquest fet es deu a que a partir de 1951, la seva coordinació psicomotriu es va veure afectada per la dependència dels fàrmacs que havia de prendre per mitigar els forts dolors que patia a conseqüència de la seva malaltia.

b) Representació de la llum La representació de la llum, igual que el color, també es troba supeditada al tema. Es tracta doncs, d’una llum irreal i aleatòria, que en el cantó esquerre crea una atmosfera serena i clara, amb una llum difusa i un cel molt blau i plàcid. També hi trobem la presència d’un sol molt groc que no exerceix cap focus lumínic a l’obra. Mentre que al cantó dret, relacionat amb l’imperialisme, el cel és fosc i crea una atmosfera més tenebrosa. c) Representació de l’espai tridimensional La perspectiva és inexistent. La línia de l’horitzó és alta, amb la finalitat de deixar espai per a la representació de les dues visions del món que l’artista vol transmetre amb l’ajudat de diversos elements iconogràfics. d) Composició L’obra s’estructura a partir de l’autoretrat de l’artista situat en primer terme, al bell mig d’un paisatge dividit en dues parts, tant en sentit horitzontal com vertical. La figura de Frida, en forma de triangle remarcat per la forma de la seva faldilla mexicana, marca l’eix central de la composició. I al seu voltant s’organitzen i es distribueixen la resta d’elements que conformen l’obra. Malgrat la simetria que marca aquest eix vertical, l’obra té un gran dinamisme gràcies a les diagonals que formen diverses figures com les crosses, a banda i banda de l’artista, les mans que l’abracen o l’àliga. e) Tractament dels motius, en especial de la figura humana Hi ha una clara intenció realista en la representació de tots i cadascun dels elements que conformen l’obra, però aquest realisme desapareix en la lectura i comprensió global de l’obra. Per exemple les grans mans que envolten l’artista amb l’ull de la saviesa o el resultat final de la composició, remeten al vincle amb el surrealisme, del que Frida mai va estar convençuda. 5. FUNCIÓ I SIGNIFICAT FUNCIÓ Per mitjà d’aquesta obra, l’autora vol transmetre a l’espectador el seu ideari polític. Al final de la seva vida, va dotar les seves creacions d’una forta dimensió política, amb la finalitat “ de servir al Parti ibeneficiar la Revolució”, tal i com es pot llegir en els seus diaris abans citats. El marxisme donarà salut als malalts és el seu particular manifest polític de suport al Partit Comunista Mexicà. Quan va morir, va deixar més de 200 quadres, dibuixos i esbossos, darrere els quals s’amaguen les emocions més profundes. SIGNIFICAT Quan Kahlo tenia sis anys, va patir una poliomielitis que li va suposar l’atròfia de la cama dreta. Aquesta circumstància va ser el començament d’un patiment físic que es va agreujar el 1925, quan l’autobús en què viatjava va xocar amb un tramvia. A conseqüència de l’impacte, es va trencar la columna vertebral i la pelvis. Durant la convalescència d’aquest accident, l’artista va començar a pintar “per combatre

l’avorriment i el dolor”. En la seva obra, al malaltia adquireix, en certa manera, un significat redemptor. Kahlo, que el 1928 havia ingressat al Partit Comunista Mexicà, va acollir a casa seva Trotski i va manifestar la seva simpatia per Stalin arran de l’oposició d’aquest a Hitler durant la Segona Guerra Mundial. L’obra que comentem reflecteix aquest activisme polític. L’artista hi plasma el convenciment que les seves creences polítiques poden alliberar-la, tant a ella com a tota la humanitat del dolor i el patiment. Per això s’hi representa miraculosament curada. Khalo s’allibera de les seves crosses quan el món es deslliura de l’explotació capitalista. “ Per primer cop ja no ploro”, va dir referint-se a aquesta obra. La forma circular identificada amb la bomba atòmica, també s’ha interpretat com un ou gegant que podria simbolitzar la gestació d’aquest nou món o una referència a la maternitat frustrada a la qual Frida fa referència en els diaris que va escriure durant els últims anys de la seva vida i que potser és un dels que du a la mà. En paraules d’un dels seus crítics: “És impossible separar la vida i l’art d’aquesta persona extraordinària. Les seves pintures són la seva biografia”. De fet amb aquesta obra Frida tanca la seva pròpia història artística amb els referents a la seva pròpia existència: la seva tràgica vida personal present a través de la cotilla i les crosses, la presència de la seva ideologia i , sobretot, el seu protagonisme escènic, ja que és ella mateixa la malalta, a la qual salvarà el marxisme. 6. MODELS I INFLUÈNCIES (veure llibre de text) 7. ALTRES OBRES DE L’AUTORA – Autoretrat en la frontera entre Mèxic i els Estats Units (1932). – Les dues Fridas (1939). – La columna trencada (1944).