EL MILAGRO DE ANNE SULLIVAN

"La gent pot aprendre que un home cec no és un geni però tampoc és un idiota. Ell té una ment que pot ser educada, i una mà que pot ser entrenada, té ambicions les quals poden ser realitzades, i el treball de la gent és ajudar−lo que pugui ser el millor per si mateix i pugui guanyar mèrits a través del seu treball". Helen Keller 13.01.2009 Ãndex • Introducció .......................................................................................... 2 • Tipo de sordceguera ........................................................................... 3 • Sistema de comunicació que utilitzen entre Anne i Hellen.................. 4 • Valoració i opinió sobre l'actitud dels pares........................................ 6 • Relació entre Hellen i Anne Sullivan, opinió i valoració. ..................... 8 • Comparació del treball d'Anne Sullivan amb el de Integradora Social amb les persones sordcegues.............................................................. 9 • Informació de Helen Keller, sobre el seu futur..................................... 10 • Introducció Al principi, quan neix Helen Keller, − la protagonista −, Anna Keller es troba feliç. Però va començar a preucupar−se quan Hellen no respon als diferents estÃ-muls, no veu, ni escolta, motiu pel qual la mare comença a desesperar−se, en aquest moment de la pel·lÃ-cula Hellen Keller té 19 mesos i és una nena sordcega. Arrel d'aquest succés situat a l'any 1962, es va desfilant la dura història de superació i d'aprenentatge de varies persones. Principalment de la mateixa Helen Keller, de la seva institutriu i gran suport Anne Sullivan i dels pares de la criatura. 1

Els principals personatges són: Anna Sullivan: té un fosc i traumà tic passat que no ha result i espera redimir−se de les seves pors a través del seu lliurament a Hellen. Els mètodes que adopta escandalitzen als pares que sempre han estat molt proteccionistes amb la filla i li han consentit tot. Hellen: viu en una altre òrbita i a causa de les seves discapacitats està molt mal acostumada i consentida, això li farà entrar en conflicte amb Anne i amb si mateixa. Els pares de Hellen: són extremadament proteccionistes i gairebé han llençat la tovallola. Tot just esperen una millora en la seva filla; el pare tan sols es conforma amb que la seva filla tingui una bona conducta i no creï problemes. El Germà de Hellen: és el fill gran i sempre ha estat a l'ombra de la seva germana. Els seus pares han concentrat tota la seva atenció especial en Hellen. Això li fa reaccionar sempre negativament davant la seva germana. No obstant això és qui veu amb més lucidesa el problema radical de Hellen: l'excessiu paternalisme i mala educació que ha rebut dels seus pares. • Tipos de sordceguera La sordceguera és una discapacitat única ( que combina dos deficiències sensorias) amb entitat pròpia i com a tal, necessita serveis especialitzas, personas professionalment especÃ-fiques per a la seva atenció i mètodes especials de comunicació. Pot haver−hi quatre grans grups de persones sordcegues: • Persones amb sordceguera congènita. • Persones sordcegues amb deficiència auditiva congènita i una pèrdua de visió adquirida al llarg de la vida. • Persones sordcegues amb una deficiència visual congènita i una pèrdua auditiva adquirida. • Persones nascudes sense cap deficiència auditiva ni visual i que al llarg de la vida tenen pèrdues visuals i auditives. El cas de Hellen és el de una persona amb sordceguera adquirida i prelocutiva, ja que aquesta s'ha mostrat abans de que es desenvolupi el llenguatge. Diem que és adquirida quan quan la sordcegera no és des en el mateix moment de néixer, ella durant uns mesos, pot ser que hagués vist i/o sentit el so. Per tant aquesta s'ha `adquirit' en els transcurs del temps de vida, en el seu cas crec que éra als 9 mesos. La percepció és un procés psicològic primari i grà cies a ell podem conèixer la realitat; unida a la percepció hi ha la sensació. Mitjançant la sensació els sentits capten la informació del món, si aquests fallen com en el cas de Helen no podrÃ-em conèixer tota la informació que hi ha al nostre al voltant, aquesta queda sesgada. Mitjançant la percepció s'organitza i interpreta la informació sensorial. • Sistema de comunicació que utilitzen Anne i Hellen Per a que hi hagi comunicació entre les persones habitualment s'utilitza el canal del moviment corporal i gestual de la cara i la verbalització de les paraules tot configurant el llenguatge. Aquests són els canals que s'utilitzen entre les persones que poseeixen els cinc sentits o almenys que no tinguin fortament afectats el de la vista o la oïda. O ambdues coses. 2

De manera que com és lògic, Hellen té afectat el sentit de la visió i la oïda tot configurant una deficiència de sordceguera. I per tant requereix d'una comunicació especÃ-fica adaptada a les seves necessitats. Com que Anne havia patit una ceguesa quan era petita té la predisposició (o redempció) de treballar amb la nena. Sap que és sentir−se aïllada i comprèn la forta necessitat de lÃ-mits en una bona educació. Sap que Hellen necessita algú que li obri la via de la comunicació amb el món, que l'ajudi a formar−se uns constructes i esquemes mentals interiors tot organitzant−ne els records, sentiments i pensament.

Per tant elles utilitzen el llenguatge dactilológic. També, més endavant hi combina el llenguatge de signes a la mà . Però primerament, per aconseguir que la nena assocà significat i significant hi ha tot un llarg procés on Anne es limita a indicar amb getos de la cara palpats amb la mà , quan algo és correcte i quan no. Atribuïnt valor simbòlic a la paraula. Hellen arriba a tenir (a la pelÃ-cula) un baix nivell de moviments naturals i de signes contextualitzats. Contrariament té un alt nivell d'escriptura a la palma. Es barreja disciplina, comunicació, autoritat, amistat, comprensió i connexió amb el món real. • Valoració i opinió sobre l'actitud dels pares Sempre és difÃ-cil valorar l'actuació d'uns pares en situacions difÃ-cils, i més en relació als seus fills/es. I encara més si ens situem a l'any 1962 amb el cas d'una filla amb sordceguera. El cas de Hellen és realment esfereïdor. Genera tristesa pensar que la mala educació que ha rebut o quasibé l'absència d'aquesta ve donada per la tristesa, impotència i desconeixement dels pares vers la situació. El fet de no saber i no voler posar lÃ-mits com a pares a un fill és molt destructiu pel mateix perquè no li permet tenir referències del bé i el mal, no li permet empatitzar amb els altres ni tampoc créixer de manera sana. Si tan sols eduques a la criatura amb afecte i amor i no hi ha cap pauta més, aquest es torna una persona egoïsta, solità ria i infeliç. I és que lògicament, si no tenien cap manera de comunicar−se amb ella, no 3

sabien trobar el canal, com podem pensar que els pares creien encara que era possible una educació? Pensà ven que era un cas absolutament perdut, com un animal, sense possibilitat d'aprendre i creien, que obligar−la a qualsevol cosa, per insignificant que fós, era fer−li mal i ho evità ven a tota costa satisfent els seus desitjos. El gran problema, com hem dit, era la comunicació i el segon gran problema era, que no la creien capaç de res, que Hellen commovia tant als seus pares que els hi feia pena. I des del sentiment de pena es perd tota expectativa possible de millora.

També val a dir, que amb tot plegat, el germà gran de Hellen, passa gairebé inadvertit pels seus pares ja que Hellen aclapara la seva atenció. La nena menja quan vol i com vol sense respectar a les altres persones, demana i obté tota l'atenció que desitja. Te permis per fer allò que vol i ni tan sols te normes bà siques d'higiene personal. Podem dir que ha tingut una educació absent més que una mala educació. 4. Relació entre Helen Keller i Anne Sullivan Al llarg de la pelÃ-cula la relació entre les dues canvia molt, varia en funció de les respostes i evolució de Helen. Grà cies a la tenacitat i perseverà ncia de Anne, aquesta aconsegueix guanyar−se a Hellen qui, després de molts anys de consentiment, no li posa les coses fà cils. Al principi, Hellen no suporta l'arribada de Anne ja que aquesta suposa la norma i la obligació. No veu res mes en ella que un obstacle per a fer el que desitja. Li posa les coses molt difÃ-cils fins al punt de tancar−la a l'habitació i tirar la clau al pou. Però Anne no desisteix ja que coneix l'angoixa i la soletat de Hellen. Anne educa a Hellen i a la vegada als seus pares. A la mare li ensenya el vocabulari dactilològic perquè pugui comunicar−se amb la filla ja que el pare no té tanta fe com la mare a que la nena pugui aprendre res, i 4

encara menys un llenguatge. Els mateixos pares aprenen a tenir paciència i confiança amb la tutora i poc a poc van veient els sorprenents canvis de la nena. No és fins al final de la pelÃ-cula, quan Helen assocïa el significat amb el significant (la paraula aigua amb el concepte fÃ-sic de l'aigua) que aquesta reconeix l'amor i l'agraïment cap a ella, tot abraçant−la i digent−li el seu nom. 5. Comparació del treball d'Anne Sullivan amb el de Integradora Social amb les persones sordcegues. Anne porta a terme una tasca amb Hellen que en el seu dia s'anomenava institutriu. En principi la seva tasca era educar en tots els sentits al nen/a de la casa. Però aquest cas es diferent perquè resula que Hellen requereix d'unes necessitats educatives especials. I quan tenim a una persones amb unes necessitats que no estan cobertes, −com és la seva educació− es requereix d'una persona especialitzada per a poder treballar−hi, ja que sovint, les persones del seu entorn no tenen les eines o les forces suficients com per ajudar a cubrir aquestes necessitats. I és aquÃ- quan intervé el paper de l'Integradora Social. En el cas d'Anne, aquesta utilitza el seu bagatge i experiència d'haver patit una ceguera de la qual està força recuperada, per a poder oferir eines a Helen i aixÃ- ajudar−la. • Tant Anne com una I.S. actuen facilitant eines (en aquest cas sobretot de comunicació) a la persona que ho necessita. • També tenen en comú la tasca de treballar dins de la unitat familiar (de manera intensiva) tot influenciant als diferents components de la familia i aixÃ- poder detectar les conductes no adeqüades amb l'oportunitat de corretgir−les. • Té la responsabilitat de detectar la manca d'habilitats d'autonomia personal i social de Helen. I en el que li sigui possible donar−li eines per a millorar−les. 6. La verdadera història, informació sobre el futur de Helen Keller La veritable Helen Keller va quedar sorda i cega a causa d'una malaltia quan tenia 19 mesos d'edat. Va arribar a desenvolupar−se culturalment i ser una escriptora i conferenciant pública mundialment famosa. Helen no es desanimava fà cilment. Aviat va començar a descobrir el món usant els seus altres sentits. Tocava i olorava totes les coses que estaven al voltant d'ella i sentia les mans d'altres persones per a "veure" el que estaven fent i imitava els seus moviments. Quan tenia set anys d'edat va inventar 60 signes diferents que li servien per a comunicar−se amb la seva famÃ-lia. Al no poder expressar−se ni entendre la seva frustració va augmentar amb l'edat i la seva rà bia anava a pitjor. Es va convertir en una persona salvatge, revoltosa i molt agressiva.

5

Massachusetts, escultura en honor a Anne Sullivan i a Helen Keller Justament, abans de complir set anys, la famÃ-lia va contractar a una tutora privada. Anne Sullivan venia d'un ambient molt pobre. Havia perdut la visió quan tenia cinc anys i va ser abandonada en una casa d'escassos recursos. Va tenir la sort d'haver trobat un lloc on va ser ben acollida, el Col·legi Perkins per a Cecs a Boston. Després de diversos anys, i després de dues operacions amb èxit va recuperar la seva visió. Es va graduar obtenint el tÃ-tol d'honor. Per al director de l'escola estava clar que Anne Sullivan era la persona adequada per a educar a Hellen Keller. El primer pas d'Anne va ser comunicar−se amb ella vencent la seva agressivitat amb força i paciència. El següent pas va ser ensenyar−li l'alfabet manual. Anne li posava en contacte amb els objectes i li lletrejava en la mà les paraules. AixÃ- va començar a animar−se i cada cosa que trobava l'agafava i preguntava a Anne com es cridava. AixÃ- va anar preparant a la seva alumna amb noves paraules i idees que necessitaria per a ensenyar−li a parlar. Com resultat de tot aquest treball, Hellen arribà a ser més civilitzada i amable, i aviat va aprendre a llegir i escriure en Braille. També va aprendre a llegir dels llavis de les persones tocant−los amb els seus dits i sentint el moviment i les vibracions. Anne la va ajudar en diverses institucions treballant amb altres materials i textos, ensenyant−li diferents lliçons i actuant com el seu intèrpret. Ella interpretava en les mans de Hellen el que els professors deien en classe, i transcrivia en els llibres utilitzant el sistema Braille. Hellen es va graduar amb tÃ-tol d'honor de la Radcliffe College en 1904. Tenia un poder de concentració extraordinari, molt bona memòria i molt bons recursos personals per a millorar. Mentre estava en aquella escola va escriure "La Història de La meva Vida". Aquest llibre va tenir un rà pid èxit i grà cies a ell va guanyar suficients diners per a comprar−se la seva pròpia casa. La ceguesa era, sovint, causada per una malaltia que també era la causa que molts visquessin en pobresa. Hellen va col·laborar en la creació de la Fundació Americana per als Cecs amb l'objectiu d'oferir serveis a altres persones cegues. Va arribar a ser famosa, convidada per molts països i va rebre tÃ-tols d'Honor de diferents universitats estrangeres. 6

Helen Keller amb el president Dwight l'any 1953 1

7