Els Fòrums Imperials de Roma L'arquitectura del poder

Los Foros Imperiales de Roma

1

La arquitectura del poder

2

3

1

2

3

1

1

2

2

Exposició divulgativa organitzada pel festival Tarraco Viva (Ajuntament de Tarragona- Àrea de Patrimoni Històric) amb el Museo dels Fòrums Imperials de Roma (Musei in Comune della Sovraintendenza ai Beni Culturali del Comune di Roma) i la col·laboració del Museu d’Història de Tarragona. Exposición divulgativa organizada por el festival Tarraco Viva (Ayuntamiento de Tarragona-Área de Patrimonio Histórico) con el Museo de los Foros Imperiales de Roma (“Musei in Comune” della Sovraintendenza ai Beni Culturali del Comune di Roma) y la colaboración del Museo de Historia de Tarragona.

1 1

1 Planta general fòrums imperials InkLink Planta general foros imperiales InkLink 2 Planta general fòrums l’any 1000 InkLink Planta general foros el año 1000 InkLink 3 Axonometria Mercats de InkLink Axonometría Mercados de InkLink 4 Època romana Mercats de InkLink Época romana Mercados de InkLink 5 Fase fortalesa Mercats de InkLink Fase fortaleza Mercados de InkLink 6 Fase convent Mercats de InkLink Fase convento Mercados de InkLink

4

5

El Museo dei Fori Imperiali exposa els fragments que s’han conservat del complex dels fòrums imperials: un conjunt excepcional de places monumentals edificades al centre de Roma en el decurs d’un segle i mig, on s’hi desenvolupaven activitats tant administratives i judicials com de celebració i representació. Són: el Fòrum de Cèsar inaugurat al 46 aC, el Fòrum d’August, al 2 aC, el temple de la Pau al 75 dC, el Fòrum Transitori o de Nerva, al 98 dC i finalment el Fòrum de Trajà, al 112-113 dC. Gairebé tots van ser utilitzats com a espais públics fins a l’època carolíngia, als segles IX i X, i només més endavant van anar ocupant-los nous barris d’habitatges. L’anomenat barri “alexandrí” sorgit al sXVI, s’enderrocà per obrir la via dei Fori Imperiali. En aquell moment, entre el 1929 i el 1932, van iniciar-se també les primeres excavacions importants que han tret a llum les àrees arqueològiques. A partir de 1994, noves excavacions han descobert gairebé 15.000 m2 de restes arqueològiques.

El Museo de los Foros Imperiales, expone los fragmentos que se han conservado del complejo de los Foros Imperiales: un conjunto excepcional de plazas monumentales edificadas en el centro de Roma a lo largo de un siglo y medio, donde se desarrollaban actividades administrativas y judiciales asi como de celebración y representación. Estos foros son: el Foro de César ianugurado el año 46 aC, el Foro de Augusto, inaugurado el año 2 aC, el Foro de Vespasiano o Templo de la Paz, inaugurado el año 75 dC, el Foro de Nerva o Transitorio, inaugurado el año 98 dC y el Foro de Trajano, inaugurado el año 112-113 dC. Casi todos estos foros fueron utilizados com espacios publicos hasta la época carolingia, en los siglos IX i X dC, y sólo mas tarde fueron ocupandose como nuevos barrios de viviendas. En ese momento, entre los años 1929 y 1932, se iniciaron también las primeras excavaciones importantes que sacaron a la luz las áreas arqueológicas. A partir de 1994, nuevas excavaciones han descubierto cerca de 15.000 m2 de restos arqueológicos.

El museu té seu al complex dels “Mercats de Trajà”, nom modern d’un magne complex d’edificis de maó articulats en diferents nivells, “redescobert” durant els treballs d’aïllament dirigits per Corrado Ricci entre els anys 1926 i 1934.

El museo tiene sede en el complejo de los "Mercados de Trajano", nombre moderno de un magno complejo de edificios de ladrillo articulados en diferentes niveles, "redescubierto" durante los trabajos de aislamiento dirigidos por Corrado Ricci entre los años 1926 y 1934.

Aquest complex va ser construït contemporàniament al Fòrum de Trajà, a principis del segle II dC, per tal d’ocupar i sostenir el rebaix realitzat a la falda del pujol del Quirinal. Es tractava d’un edifici que cobria diferents funcions, la major part de les quals probablement de caràcter administratiu; no era, segurament, un mercat.

3

6

Este complejo fue construido contemporáneamente el Foro de Trajano, a principios del siglo II dC, para ocupar y sostener el rebaje realizado en la falda de la colina del Quirinal. Se trataba de un edificio que cubría diferentes funciones, la mayor parte de las cuales probablemente de carácter administrativo, no era, seguramente, un mercado.

Era el més antic dels fòrums imperials i per això va patir nombroses transformacions al llarg del temps: després de la mort de Cèsar va ser completat per August; a l’època de Trajà va ser reconstruït paral·lelament al seu Fòrum i el nou temple de Venus Gènitrix, dotat d’una riquíssima decoració, va ser reinaugurat al 113 dC; al 285 dC, sota l’emperador Dioclecià, patí noves transformacions després d’haver estat destruït per un incendi. Resta molt poc de la primera fase, d’època cesaro-augustiana, del complex forense: alguns fragments, obra de tallers locals, són testimoni, important i rar, del moment de formació de la tradició decorativa romana, quan, després de l’obertura de les pedreres de marbre de Luni (l’actual marbre de Carrara), l’us tradicional de la tova o el travertí estucats era reemplaçat pel marbre. El Temple de Venus Gènitrix va ser reconstruït sota el mandat de Trajà i inaugurat al 113 dC amb una decoració riquíssima. Un fris d’època trajana pertanyent al primer dels dos ordres que decoraven les parets

5

Foro de César

Fòrum de Cèsar El Fòrum de Cèsar va ser inaugurat per Juli Cèsar al 46 aC, per ampliar el veí Fòrum Romà, que ja no s’adequava a les necessitats d’administració i representació d’una ciutat esdevinguda capital d’un vast imperi. Es tractava d’una plaça rectangular tancada en un dels seus extrems pel temple de Venus Gènitrix o Venus Mare, divina avantpassada de la família de Juli Cèsar: la gens Júlia.

4

internes de la cel·la del temple presenta un motiu d’amorets amb diversos objectes. Entre els conservats hi trobem un escut amb el cap de Medusa (atribut de Minerva) i un carcaix (atribut d’Apol·lo i Diana). Altres amorets aboquen el liquid d’una àmfora dins un gibrell (possiblement vi, en referència a Dionís). Probablement els objectes evoquen de manera simbòlica la presència de diverses divinitats. El bloc, esculpit de manera rica i refinada en tota la superfície visible, inclòs el sostre del pis inferior, és una mostra de la qualitat assolida per la decoració del complex durant l’època trajana. Les parets externes de la cel·la estaven decorades amb una sèrie de plafons esculpits amb representacions d’amorets (o eros) en escenes de significat simbòlic i decoratiu. La presència dels amorets al temple, que es repeteix als cassetons dels arquitraus de l’entaulament principal, s’ha vinculat a la figura mitològica del déu Eros, fill de Venus, representat com un nen alat. Altres plafons decoratius mostraven sarments de parra luxuriants amb pàmpols i ramells de raïm enriquits amb petits animals. El Fòrum de Cèsar, igual que els altres complexos, devia contenir nombroses estàtues honorífiques la presència de les quals està testimoniada per fonts i pels nombrosos basaments trobats (amb dedicatòries d’època tardana), probablement adossats a les columnes del pòrtic. De tota aquesta multitud d’estàtues se’n conserva només una, reconstruïda de fragments. Es tracta d’una estàtua masculina acèfala amb cuirassa i capa, datable probablement al segle III.

El Foro de César fue inaugurado por Julio César el 46 aC, para ampliar el vecino Foro Romano, que ya no se adecuaba a las necesidades de la administración y representación de una ciudad convertida en capital de un vasto imperio. Se trataba de una plaza rectangular cerrada en uno de sus extremos por el templo de Venus genitrix o Venus Madre, divina antepasada de la familia de Julio César: la gens Julia. Era el más antiguo de los foros imperiales y por ello sufrió numerosas transformaciones a lo largo del tiempo: después de la muerte de César fue completado por Augusto, en época de Trajano fue reconstruido paralelamente a su Foro y el nuevo templo de Venus genitrix, dotado de una riquísima decoración, fue reinaugurado el 113 dC. En el 285 dC, bajo el mandato del emperador Diocleciano, sufrió nuevas transformaciones después de haber sido destruido por un incendio. Quedó muy poco de la primera fase, de época César-augustiana, del complejo forense: algunos fragmentos, obras de talleres locales, son testigos, importantes y raros, del momento de formación de la tradición decorativa romana, cuando, tras la apertura de las canteras de mármol de Luni (el actual mármol de Carrara), el uso tradicional del adobe o el travertino estucados fueron reemplazados por el mármol. El Templo de Venus genitrix fue reconstruido bajo el mandato de Trajano e inaugurado en 113 dC con una decoración riquísima. Un friso de época trajana perteneciente al primero de los dos órdenes que decoraban las

2

Fòrum d’August (Temple de "Mars Ultor") paredes internas de la celda del templo presenta un motivo de eros con diversos objetos. Entre los conservados encontramos un escudo con la cabeza de Medusa (atributo de Minerva) y un carcaj (atributo de Apolo y Diana). Otros eros vierten el líquido de una ánfora a un barreño (posiblemente vino, en referencia a Dionisio). Probablemente los objetos evocan de manera simbólica la presencia de varias divinidades. El bloque, esculpido de forma rica y refinada en toda la superficie visible, incluido el techo del piso inferior, es una muestra de la calidad alcanzada por la decoración del complejo durante la época trajana. Las paredes externas de la celda estaban decoradas con una serie de paneles esculpidos con representaciones de amores (o eros) en escenas de significado simbólico y decorativo. La presencia de los amores en el templo, que se repite en los casetones de los arquitrabes del entablamento principal, se ha vinculado a la figura mitológica del dios Eros, hijo de Venus, representado como un niño alado. Otros paneles decorativos mostraban sarmientos de parra lujuriosos con pámpanos y racimos de uva enriquecidos con pequeños animales. El Foro de César, al igual que los demás complejos, debía contener numerosas estatuas honoríficas la presencia de las cuales está atestiguada por fuentes y por los numerosos basamentos encontrados (con dedicatorias de época tardía), probablemente adosados a las columnas del pórtico. De toda esta multitud de estatuas se conserva sólo una, reconstruida a partir de fragmentos. Se trata de una estatua masculina acéfala con coraza y capa, que data probablemente del siglo III.

1 Reconstrucció InkLink Oficina fòrums del Fòrum de Cèsar Reconstrucción InkLink Oficina foros del Foro de César 2 Reconstrucció InkLink del Temple de Venus Gènitrix Reconstrucción InkLink del Templo de Venus genitrix 3 4 Fotos Castellani fris-arquitrau amorets Fotos Castellani friso-arquitrabe amorcillos 5 Foto Castellani estàtua armada Foto Castellani estatua armada

La construcció del Fòrum d’August, adjacent al Fòrum de Cèsar, es va iniciar al 27 aC. El temple estava dedicat a "Mars Ultor", és a dir Venjador, i va ser inaugurat al 2 aC junt amb la plaça que se li obria al davant. El Temple de "Mars Ultor" s’aixecava damunt d’un alt podi amb 17 esglaons. Era un temple amb vuit columnes a la façana. La columnata continuava pels costats de la cel·la però no per la part del darrera que es trobava adossada a l’altíssim mur de fons de tot el complex. L’edifici constitueix el primer exemple de l’ordre corinti desenvolupat a la Grècia clàssica i hel·lenística segons el nou estil romà, model per a la seva posterior evolució, tant a la ciutat de Roma com a les províncies. De la cornisa, tallada en tres blocs sobreposats, se n’exposen fragments amb el sostre, decorat amb cassetons i sostingut per mènsules i per la part superior, lligada als blocs per la cobertura del sostre, que comprenia les gàrgoles per l’aigua de pluja, amb forma de cap de lleó. L’interior de la cel·la del Temple de "Mars Ultor" estava ricament decorat i resplendia de marbres policroms. Al llarg de les parets, a l’alt podi continu, s’aixequen dos ordres de columnes lliures i lesenes darrera amb fusts de marbre pavonazzetto i bases enriquides per motllures decorades. Els capitells de les columnes i les lesenes mostren cavalls alats (pegassos) en lloc de les usuals volutes. Els cavalls sorgeixen d’espirals d’acant i despleguen les ales que, al seu torn, es transformen en fulles. El registre inferior mostra una corona de fulles d’acant, més

L'arquitectura del poder · La arquitectura del poder

rígides respecte a la vivaç impostació de les espirals del damunt. Els costats de l’àbac són a vegades llisos i a vegades refinadament decorats. Al segle XVI Baldassare Peruzzi va documentar exemplars sencers del capitell i de la base decorada de les columnes, mentre que a nosaltres ens n’ha arribat un de lesena, sencer, que ara s’exposa a la sala. A l’última sala d’aquest costat s’hi pot veure el peu d’una estàtua de bronze trobat a l’àrea del Fòrum d’August durant els anys 30 (al sXX). El fragment devia pertànyer a una figura femenina més gran que el natural. Sota el peu es conserva el llarg encaix que devia estar inserit dins la base de l’estàtua i que permet de reconèixer-ne la posició. Es tractava d’una Victòria alada presa en el moment de posar-se a terra, segons una iconografia ja coneguda en l’escultura hel·lenística. La figura podria pertànyer al grup de bronze de la quadriga triomfal. Una hipòtesi alternativa l’atribueix a un dels acroteris del temple dedicat a "Mars Ultor" (les escultures col·locades al vèrtex del frontó).

Foro de Augusto (Templo de Mars Ultor) La construcción del Foro de Augusto, adyacente al Foro de César, se inició el 27 aC. El templo estaba dedicado a Mars Ultor, es decir al Vengador, y fue inaugurado el 2 a. C. junto con la plaza que se le abría delante. El Templo de Mars Ultor se levantaba sobre un podio con 17 escalones. Era un templo con ocho columnas en la fachada. La columnata continuaba por los lados de la celda pero no por la parte de trasera que se encontraba adosada al altísimo muro de fondo del complejo. El edificio constituye el primer ejemplo del orden corintio desarrollado en la Grecia clásica y helenística según el nuevo estilo romano, modelo para su posterior evolución en la ciudad de Roma como en las provincias. De la cornisa, cortada en tres bloques superpuestos, se exponen fragmentos con el techo, decorado con casetones y sostenido por ménsulas y por la parte superior, enlazada a los bloques para la cobertura del techo, donde se situaban las gárgolas para el agua de lluvia, cuya forma eran de cabeza de león. El interior de la celda del Templo de Mars Ultor estaba ricamente decorado y resplandecía de mármoles polícromos. A lo largo de las paredes del podio continuo, se levantan dos órdenes de columnas libres y detras lesenas con fustes de mármol pavonazzetto y bases enriquecidas con molduras decoradas. Los capiteles de las columnas y las lesenas muestran caballos alados (pegasos) en lugar de las típicas volutas. Los caballos surgen de espirales de acanto y desarrollan las alas que, a su vez, se transforman en hojas. El

2

3

Fòrum d’August (pòrtics i exedres)

registro inferior muestra una corona de hojas de acanto, más rígidas respecto a la vivaz impostación de las espirales superiores. Los lados del ábaco son a veces lisos ya veces refinadamente decorados.

1 Reconstrucció InkLink oficina fòrums del Fòrum d’August Reconstrucción InkLink oficina foros del Foro de Augusto

En el siglo XVI Baldassare Peruzzi documentó ejemplares enteros del capitel y de la base decorada de las columnas, mientras que a nosotros nos ha llegado uno de lesena, entero, que ahora se expone en la sala.

2 Foto Castellani capitell i vitrina Foto Castellani capitel y vitrina

En la última sala de este lado se puede ver el pie de una estatua de bronce encontrado en el área del Foro de Augusto en los años 30 (el SXX). El fragmento debía pertenecer a una figura femenina más grande que la natural. Bajo el pie se conserva el largo encaje que debía estar insertado en la base de la estatua y que permite reconocer su posición. Se trataba de una Victoria alada tomada en el momento de contactar con el suelo, según una iconografía ya conocida en la escultura helenística. La figura podría pertenecer al grupo de bronce de la cuadriga triunfal. Una hipótesis alternativa lo atribuye a uno de los acroterios del templo dedicado a Mars Ultor (las esculturas colocadas en el vértice del frontón).

3 Foto Castellani peu bronze frontal i lateral Foto Castellani pie bronce frontal y lateral

En el museu es pot veure la recomposició d’una part de l’entaulament de l’ordre arquitectònic dels pòrtics del Fòrum d’August. L’entaulament descansa sobre un dels capitells corintis i un fragment del collarí, de marbre groc antic. A la façana, per damunt de l’ordre, s’hi sobreposava un àtic, exposat ara en una recomposició a part. L’àtic comprenia un coronament volat sostingut per cariàtides separades entre elles per escuts rodons amb marcs decorats dins dels quals hi havia caps masculins amb barba representant Júpiter segons les diferents tipologies. Les cariàtides reprenen el model de la cèlebre llotja de l’Erectèon de l’Acròpolis d’Atenes, exemple d’art grec clàssic, mentre que els caps de Júpiter, amb cabelleres aparentment despentinades i expressions patètiques i contrastades, prenen com a exemple l’art hel·lènic de l’escola asiàtica de Pèrgam i Rodes. En conjunt, la successió d’escultures damunt les façanes devia desprendre una sensació de pau i sacralitat, en al·lusió a la pacificació de l’estat romà, gràcies al príncep, després de un llarg període de guerres civils que havien funestat la fi de la República. A l’interior dels pòrtics i les exedres retroestants –els espais semicirculars coberts on hi tenien probablement seu els tribunals dels pretors- les semicolumnes de la paret de fons enquadraven nínxols amb estàtues; hi havia també altres escultures sobre basaments situats davant les columnes de la façana. Les estàtues representaven personatges

rellevants de la història de Roma, els anomenats summi viri, i estaven disposades al voltant dels dos grans grups escultòrics de Ròmul i Enees. La quadriga de bronze d’August, que probablement es trobava al centre de la plaça, completava el conjunt. Les escultures recorrien la història de la ciutat des dels seus orígens mítics i subratllaven el paper central de la gens Iulia. A la testera del pòrtic septentrional del Fòrum d’August hi havia una sala més alta respecte a l’espai del propi pòrtic. La paret del fons estava revestida amb simples lloses de marbre blanc rectangulars amb pintures que imitaven un cortinatge blau i decoracions de color vermell i or, de les quals en queden algunes mostres. Aquesta paret tenia adossat un podi que allotjava una estàtua d’uns 12 m d’alçada realitzada amb la tècnica de l’acròlit: una armadura de fusta servia de sustentador d’elements motllurats de marbre blanc, dels quals només en queda algun fragment de les dues mans i de part d’un avantbraç. L’estàtua representava probablement el Genius Augusti, la divinitat protectora personal d’August. L’aula complia probablement una funció sagrada, potser com a espai dedicat al culte imperial.

4

5

6

3

Foro de Augusto (pórticos y exedras) En el museo se puede ver la recomposición de una parte del entablamento del orden arquitectónico de los pórticos del Foro de Augusto. El entablamento descansa sobre uno de los capiteles corintios y un fragmento de collarín, de mármol amarillo antiguo. En la fachada, por encima del orden, se sobrepone un ático, expuesto ahora en una recomposición aparte. El ático comprendía un coronamiento volado sostenido por cariátides separadas entre ellas por escudos redondos con marcos decorados dentro de los cuales había cabezas masculinas con barba representando a Júpiter según las diferentes tipologías. Las cariátides retoman el modelo de la célebre palco del Erecteion de la Acrópolis de Atenas, ejemplo del arte griego clásico, mientras que las cabezas de Júpiter, con cabelleras aparentemente despeinadas y expresiones patéticas y contrastadas, toman como ejemplo la arte helénico de la escuela asiática de Pérgamo y Rodas. En conjunto, la sucesión de esculturas sobre las fachadas debía desprender una sensación de paz y sacralidad, en alusión a la pacificación del estado romano, gracias al príncipe, después de un largo período de guerras civiles que habían precipitado el fin de la República. En el interior de los pórticos y las exedras, espacios semicirculares cubiertos donde tenían probablemente su sede los tribunales de los pretores, las semicolumnas de la pared del fondo encuadraban nichos con estatuas. Había otras esculturas sobre basamentos situados frente a las columnas de la fachada. Las estatuas representaban personajes relevantes de la

historia de Roma, los llamados summi viri, y estaban dispuestas alrededor de los dos grandes grupos escultóricos de Rómulo y Eneas. La cuadriga de bronce de Augusto, que probablemente se encontraba en el centro de la plaza, completaba el conjunto. Las esculturas recorrían la historia de la ciudad desde sus orígenes míticos y destacaban el papel central de la gens Iulia. En la cabecera del pórtico septentrional del Foro de Augusto había una sala más alta respecto al espacio del propio pórtico. La pared del fondo estaba revestida con simples losas de mármol blanco rectangulares con pinturas que imitaban un cortinaje azul y decoraciones de color rojo y oro, de las que quedan algunas muestras. Esta pared tenía adosado un podio que alojaba una estatua de unos 12 m de altura realizada con la técnica del acrólito: una armadura de madera servía de base para los elementos moldurados de mármol blanco, de los cuales sólo queda algún fragmento de las dos manos y de parte de un antebrazo. La estatua representaba probablemente el Genius Augusti, la divinidad protectora personal de Augusto. El aula cumplía probablemente una función sagrada, quizás como espacio dedicado al culto imperial.

1 Reconstrucció InkLink ingrés a la plaça Reconstrucción InkLink ingreso en la plaza 2 Reconstrucció InkLink exedra Reconstrucción InkLink exedra 3 Reconstrucció InkLink aula Colós Reconstrucción InkLink aula Coloso 4 Foto Castellani recomposició ordre Foto Castellani recomposición orden 5 Foto Castellani recomposició àtic Foto Castellani recomposición ático 6 Foto Castellani recomposició nínxol Foto Castellani recomposición nicho

4

Temple de la Pau i Fòrum de Nerva

Templo de la Paz y Foro de Nerva

El Temple de la Pau va ser construït per Vespasià entre el 71 i el 75 dC, després de la conquesta de Jerusalem i el triomf sobre els jueus. Igual que els altres fòrums consistia en un àrea envoltada per pòrtics però amb una aparença més aviat de jardí que de plaça pavimentada. El temple pròpiament dit no es trobava aïllat al centre sinó inserit al pòrtic del costat del fons, d’on sobresortia molt lleument.

El Templo de la Paz fue construido por Vespasiano entre el 71 y el 75 dC, tras la conquista de Jerusalén y el triunfo sobre los judíos. Al igual que los otros foros consistía en un área rodeada por pórticos pero con una apariencia más bien de jardín que de plaza pavimentada. El templo propiamente dicho no se encontraba aislado en el centro sino insertado en el pórtico del lado del fondo, donde sobresalía muy levemente.

Inicialment estava separat del complex dels fòrums d’August i Cèsar però més endavant es van unificar mitjançant la construcció del Fòrum de Nerva. En època tardana se l’anomenà fòrum de la pau. Als costats hi havia aules destinades a diversos usos. A l’interior d’una de les aules, damunt la paret, s’hi exposava la Forma Urbis, el plànol marmori de l’antiga Roma. Al llarg dels pòrtics i a la part lliure de la plaça hi havia bases per estàtues. Les inscripcions visibles a les restes dels basaments descoberts, refets després d’un gran incendi al 192 dC, ens revelen que les estàtues que allí hi havia eren obra de famosos escultors grecs, especialment atenesos. Amb correspondència amb el pòrtic d’ingrés hi havia una gran pila de pòrfir que potser servia per fer els asperges purificadors del culte. En canvi, el cap del filòsof grec Crisip, visible a la vitrina i pertanyent

a una estatueta de bronze, prové segurament d’una de les sales utilitzada com a biblioteca. Es trobava situada davant dels rotlles amb les obres del filòsof per tal d’indicar-les. El Fòrum de Nerva pren el nom de l’emperador que l’inaugurà al 97 dC tot i que fou iniciat i gairebé completat pel seu predecessor, Domicià. Des de l’antiguitat se’l coneix també pel nom de “transitori” ja que ocupava un tram de l’antiga via entre el fòrum republicà i el barri de la Subura. Ocupava l’espai estret i allargat que quedava lliure entre els fòrums de Cèsar i August i el Temple de la Pau. Per això no va ser possible construir veritables pòrtics als laterals de la plaça com en els altres complexos forenses. Els murs de cenyiment, en canvi, estaven decorats amb columnes lleument sortints. Damunt la columnata, l’alt àtic estava decorat amb personificacions de províncies, tema al·lusiu a la pau assegurada per l’imperi romà. Una recomposició de l’àtic permet admirar de prop un dels relleus descobert durant les recents excavacions del 1998-2000. Al fons de la plaça, el temple dedicat a Minerva, encara en peu a principis del s XVII, presentava al front la inscripció dedicatòria mentre que als laterals el fris, documentat per dibuixos del Renaixement, estava decorat amb bucranis (cranis de bou) amb les banyes adornades amb llaços i instruments del sacrifici. L’única testimoniança que en tenim són dos petits fragments coincidents.

Inicialmente estaba separado del complejo de los foros de Augusto y César pero más adelante se unificaron mediante la construcción del Foro de Nerva. En época tardía se llamó foro de la paz. A los lados había aulas destinadas a diversos usos. En el interior de una de las aulas, sobre la pared, se exponía la Forma Urbis, el plano marmóreo de la antigua Roma. A lo largo de los pórticos y en la parte libre de la plaza había bases para estatuas. Las inscripciones visibles en los restos de los basamentos descubiertos, rehechos después de un gran incendio en el 192 dC, nos revelan que las estatuas que allí había eran obra de famosos escultores griegos, especialmente atenienses. En el pórtico de ingreso había una gran pila de pórfido que quizás servía para hacer las purificaciones del culto. En cambio, la cabeza del filósofo griego Crisipo, visible en la vitrina y perteneciente a una estatuilla de bronce, proviene seguramente de una

5

de las salas utilizada como biblioteca. Se encontraba situada frente a los rollos con las obras del filósofo para indicar su situación. El Foro de Nerva toma el nombre del emperador que lo inauguró en el 97 dC aunque fue iniciado y casi completado por su predecesor, Domiciano. Desde la antigüedad se le conoce también por el nombre de "transitorio" ya que ocupaba un tramo de la antigua vía entre el foro republicano y el barrio de la Subura. Ocupaba el espacio estrecho y alargado que quedaba libre entre los foros de César y Augusto y el Templo de la Paz. Por eso no fue posible construir verdaderos pórticos en los laterales de la plaza como en los otros complejos forenses. Los muros de cierre, en cambio, estaban decorados con columnas que sobresalían. Sobre la columnata, el ático estaba decorado con personificaciones de provincias, tema alusivo a la paz asegurada por el imperio romano. Una recomposición del ático permite admirar de cerca uno de los relieves descubierto durante las recientes excavaciones del 1998-2000. Al fondo de la plaza, el templo dedicado a Minerva, aún en pie a principios del siglo XVII, presentaba al frente la inscripción dedicatoria mientras que en los laterales el friso, documentado por dibujos del Renacimiento, estaba decorado con bucráneos (cráneos de buey) con los cuernos adornados con lazos e instrumentos del sacrificio. El único testigo que nos ha llegado son dos pequeños fragmentos coincidentes.

3

2 Reconstrucció InkLink del Fòrum de Nerva Reconstrucción InkLink del Foro de Nerva 3 Foto Castellani de la pila de pòrfir Foto Castellani de la pila de pórfido 4 Foto Castellani del cap de Crisip Foto Castellani del jefe de Crisipo 5 Foto Castellani de la recomposició província amb coronament Foto Castellani de la recomposición provincial con coronamiento

El Fòrum de Trajà, cronològicament l’últim dels fòrums imperials, fou el més gran i majestuós. Va ser construït a partir del 106 dC.amb el botí aconseguit durant la conquesta de la Dàcia, l’actual Romania. El projecte s’ha atribuït a Apol·lodor de Damasc, arquitecte i enginyer que acompanyà l’emperador durant les guerres de Dàcia. Tota la decoració del fòrum representava una glorificació de la figura de l’emperador. La cèlebre columna, el relleu de la qual es desplega com un rotlle de papir al voltant del fust, representa la culminació d’aquest recorregut celebratiu. El complex està representat per l’estàtua d’un personatge amb roba militar, revestit amb l’escut, o cuirassa, que es va trobar a l’exedra (espai semicircular cobert) que s’obria darrera el pòrtic del costat oriental de la plaça. Esculpida en un preat marbre blanc de les illes, devia representar un personatge de rang imperial que, juntament amb d’altres, enriquia la decoració interior. La finíssima decoració de la cuirassa reprèn motius com ara els grius, profusament representats en els frisos del complex forense.

5

Com a símbol de la rica història d’aquesta àrea, s’exposa també un cap de l’emperador Constantí trobat en un antic conducte de clavegueram durant les recents excavacions realitzades dins l’àrea del Fòrum de Trajà. El retrat mostra a l’emperador en els anys posteriors a la victòria del pont Milvi sobre Maxenci, al 312 dC. El cap fou esculpit retreballant els trets d’un retrat anterior que no es pot identificar. De la imatge més antiga se’n conserven unes evidents entrades i restes d’una diadema, posteriorment eliminada, que la qualifiquen com a pertanyent a un personatge de rang imperial, d’època juli-clàudia.

El Foro de Trajano, cronológicamente el último de los foros imperiales, fue el más grande y majestuoso. Fue construido a partir del 106 dC.con el botín conseguido durante la conquista de la Dacia, la actual Rumanía. El proyecto se ha atribuido a Apolodoro de Damasco, arquitecto e ingeniero que acompañó al emperador durante las guerras de Dacia.

La secció del museu relativa al complex trajà se situarà a la part baixa dels Mercats de Trajà després de les necessàries obres de restauració i sistematització de les estructures.

El complejo está representado por la estatua de un personaje con ropa militar, revestido con el escudo, o coraza, que se encontró en la exedra (espacio semicircular cubierto) que se abría tras el pórtico del lado oriental de la plaza. Esculpida en un preciado mármol blanco de las islas, debía representar un personaje de rango imperial que, junto con otros, enriquecía la decoración interior. La finísima decoración de la coraza retoma motivos como los grifos, profusamente representados en los frisos del complejo forense.

Toda la decoración del foro representaba una glorificación de la figura del emperador. La célebre columna, el relieve de la cual se despliega como un rollo de papiro alrededor del fuste, representa la culminación de este recorrido de celebración.

Textos Maria Paola Del Moro, Marina Milella, Lucrezia Ungaro, Massimo Vitti, Joaquin Ruiz de Textos complementaris de les il·lustracions Textos complementarios de las ilustraciones Joaquin Ruiz de Arbulo

Foro de Trajano

Fòrum de Trajà 1 Reconstrucció InkLink del Fòrum de la Pau Reconstrucción InkLink del Foro de la Paz

4

Como símbolo de la rica historia de esta área, se expone también una cabeza del emperador Constantino encontrado en un antiguo conducto de alcantarillado durante las recientes excavaciones realizadas en el área del Foro de Trajano. El retrato muestra al emperador en los años posteriores a la victoria del puente Milvio sobre Majencio, en 312 dC. La cabeza fue esculpida trabajando sobre los rasgos de un retrato anterior que no se puede identificar. De la imagen más antigua se conservan unas evidentes entradas y restos de una diadema, posteriormente eliminada, que la califican como perteneciente a un personaje de rango imperial, de época Julio-Claudia. La sección del museo relativa al complejo trajano se situará en la parte baja de los Mercados de Trajano tras las necesarias obras de restauración y sistematización de las estructuras.

Els Fòrums Imperials de Roma

1 Foto Castellani del cap de Constantí Foto Castellani de la cabeza de Constantino 2 Reconstrucció InkLink del Fòrum de Trajà Reconstrucción InkLink del Foro de Trajano 3 Foto Castellani d’estàtua amb lorica Foto Castellani de estatua con lorica 4 Foto de les Victòries tauròctones Foto de las Victorias tauróctonas 5 Foto fragment d’època trajana Fotos fragments de época trajana

Traducció textos català i castellà Traducción textos catalán y castellano Esther Montoriol (Paul Turner servei de traduccions)

1

2

1 Planta general fòrums l’any 1000 InkLink Planta general foros el año 1000 InkLink 2 Planta general fòrums imperials InkLink Planta general foros imperiales InkLink 3 Axonometria Mercats de InkLink Axonometría Mercados de InkLink 4 Època romana Mercats de InkLink Época romana Mercados de InkLink 5 Fase fortalesa Mercats de InkLink Fase fortaleza Mercados de InkLink 6 Fase convent Mercats de InkLink Fase convento Mercados de InkLink

3

4

El Museo dei Fori Imperiali exposa els fragments que s’han conservat del complex dels fòrums imperials: un conjunt excepcional de places monumentals edificades al centre de Roma en el decurs d’un segle i mig, on s’hi desenvolupaven activitats tant administratives i judicials com de celebració i representació. Són: el Fòrum de Cèsar inaugurat al 46 aC, el Fòrum d’August, al 2 aC, el temple de la Pau al 75 dC, el Fòrum Transitori o de Nerva, al 98 dC i finalment el Fòrum de Trajà, al 112-113 dC. Gairebé tots van ser utilitzats com a espais públics fins a l’època carolíngia, als segles IX i X, i només més endavant van anar ocupant-los nous barris d’habitatges. L’anomenat barri “alexandrí” sorgit al sXVI, s’enderrocà per obrir la via dei Fori Imperiali. En aquell moment, entre el 1929 i el 1932, van iniciar-se també les primeres excavacions importants que han tret a llum les àrees arqueològiques. A partir de 1994, noves excavacions han descobert gairebé 15.000 m2 de restes arqueològiques.

5

6

El Museo de los Foros Imperiales, expone los fragmentos que se han conservado del complejo de los Foros Imperiales: un conjunto excepcional de plazas monumentales edificadas en el centro de Roma a lo largo de un siglo y medio, donde se desarrollaban actividades administrativas y judiciales asi como de celebración y representación. Estos foros son: el Foro de César ianugurado el año 46 aC, el Foro de Augusto, inaugurado el año 2 aC, el Foro de Vespasiano o Templo de la Paz, inaugurado el año 75 dC, el Foro de Nerva o Transitorio, inaugurado el año 98 dC y el Foro de Trajano, inaugurado el año 112-113 dC. Casi todos estos foros fueron utilizados com espacios publicos hasta la época carolingia, en los siglos IX i X dC, y sólo mas tarde fueron ocupandose como nuevos barrios de viviendas. En ese momento, entre los años 1929 y 1932, se iniciaron también las primeras excavaciones importantes que sacaron a la luz las áreas arqueológicas. A partir de 1994, nuevas excavaciones han descubierto cerca de 15.000 m2 de restos arqueológicos.

El museu té seu al complex dels “Mercats de Trajà”, nom modern d’un magne complex d’edificis de maó articulats en diferents nivells, “redescobert” durant els treballs d’aïllament dirigits per Corrado Ricci entre els anys 1926 i 1934.

El museo tiene sede en el complejo de los "Mercados de Trajano", nombre moderno de un magno complejo de edificios de ladrillo articulados en diferentes niveles, "redescubierto" durante los trabajos de aislamiento dirigidos por Corrado Ricci entre los años 1926 y 1934.

Aquest complex va ser construït contemporàniament al Fòrum de Trajà, a principis del segle II dC, per tal d’ocupar i sostenir el rebaix realitzat a la falda del pujol del Quirinal. Es tractava d’un edifici que cobria diferents funcions, la major part de les quals probablement de caràcter administratiu; no era, segurament, un mercat.

Este complejo fue construido contemporáneamente el Foro de Trajano, a principios del siglo II dC, para ocupar y sostener el rebaje realizado en la falda de la colina del Quirinal. Se trataba de un edificio que cubría diferentes funciones, la mayor parte de las cuales probablemente de carácter administrativo, no era, seguramente, un mercado.

1

3

Era el més antic dels fòrums imperials i per això va patir nombroses transformacions al llarg del temps: després de la mort de Cèsar va ser completat per August; a l’època de Trajà va ser reconstruït paral·lelament al seu Fòrum i el nou temple de Venus Gènitrix, dotat d’una riquíssima decoració, va ser reinaugurat al 113 dC; al 285 dC, sota l’emperador Dioclecià, patí noves transformacions després d’haver estat destruït per un incendi. Resta molt poc de la primera fase, d’època cesaro-augustiana, del complex forense: alguns fragments, obra de tallers locals, són testimoni, important i rar, del moment de formació de la tradició decorativa romana, quan, després de l’obertura de les pedreres de marbre de Luni (l’actual marbre de Carrara), l’us tradicional de la tova o el travertí estucats era reemplaçat pel marbre. El Temple de Venus Gènitrix va ser reconstruït sota el mandat de Trajà i inaugurat al 113 dC amb una decoració riquíssima. Un fris d’època trajana pertanyent al primer dels dos ordres que decoraven les parets

4

5

Foro de César

Fòrum de Cèsar El Fòrum de Cèsar va ser inaugurat per Juli Cèsar al 46 aC, per ampliar el veí Fòrum Romà, que ja no s’adequava a les necessitats d’administració i representació d’una ciutat esdevinguda capital d’un vast imperi. Es tractava d’una plaça rectangular tancada en un dels seus extrems pel temple de Venus Gènitrix o Venus Mare, divina avantpassada de la família de Juli Cèsar: la gens Júlia.

2

internes de la cel·la del temple presenta un motiu d’amorets amb diversos objectes. Entre els conservats hi trobem un escut amb el cap de Medusa (atribut de Minerva) i un carcaix (atribut d’Apol·lo i Diana). Altres amorets aboquen el liquid d’una àmfora dins un gibrell (possiblement vi, en referència a Dionís). Probablement els objectes evoquen de manera simbòlica la presència de diverses divinitats. El bloc, esculpit de manera rica i refinada en tota la superfície visible, inclòs el sostre del pis inferior, és una mostra de la qualitat assolida per la decoració del complex durant l’època trajana. Les parets externes de la cel·la estaven decorades amb una sèrie de plafons esculpits amb representacions d’amorets (o eros) en escenes de significat simbòlic i decoratiu. La presència dels amorets al temple, que es repeteix als cassetons dels arquitraus de l’entaulament principal, s’ha vinculat a la figura mitològica del déu Eros, fill de Venus, representat com un nen alat. Altres plafons decoratius mostraven sarments de parra luxuriants amb pàmpols i ramells de raïm enriquits amb petits animals. El Fòrum de Cèsar, igual que els altres complexos, devia contenir nombroses estàtues honorífiques la presència de les quals està testimoniada per fonts i pels nombrosos basaments trobats (amb dedicatòries d’època tardana), probablement adossats a les columnes del pòrtic. De tota aquesta multitud d’estàtues se’n conserva només una, reconstruïda de fragments. Es tracta d’una estàtua masculina acèfala amb cuirassa i capa, datable probablement al segle III.

El Foro de César fue inaugurado por Julio César el 46 aC, para ampliar el vecino Foro Romano, que ya no se adecuaba a las necesidades de la administración y representación de una ciudad convertida en capital de un vasto imperio. Se trataba de una plaza rectangular cerrada en uno de sus extremos por el templo de Venus genitrix o Venus Madre, divina antepasada de la familia de Julio César: la gens Julia. Era el más antiguo de los foros imperiales y por ello sufrió numerosas transformaciones a lo largo del tiempo: después de la muerte de César fue completado por Augusto, en época de Trajano fue reconstruido paralelamente a su Foro y el nuevo templo de Venus genitrix, dotado de una riquísima decoración, fue reinaugurado el 113 dC. En el 285 dC, bajo el mandato del emperador Diocleciano, sufrió nuevas transformaciones después de haber sido destruido por un incendio. Quedó muy poco de la primera fase, de época César-augustiana, del complejo forense: algunos fragmentos, obras de talleres locales, son testigos, importantes y raros, del momento de formación de la tradición decorativa romana, cuando, tras la apertura de las canteras de mármol de Luni (el actual mármol de Carrara), el uso tradicional del adobe o el travertino estucados fueron reemplazados por el mármol. El Templo de Venus genitrix fue reconstruido bajo el mandato de Trajano e inaugurado en 113 dC con una decoración riquísima. Un friso de época trajana perteneciente al primero de los dos órdenes que decoraban las

paredes internas de la celda del templo presenta un motivo de eros con diversos objetos. Entre los conservados encontramos un escudo con la cabeza de Medusa (atributo de Minerva) y un carcaj (atributo de Apolo y Diana). Otros eros vierten el líquido de una ánfora a un barreño (posiblemente vino, en referencia a Dionisio). Probablemente los objetos evocan de manera simbólica la presencia de varias divinidades. El bloque, esculpido de forma rica y refinada en toda la superficie visible, incluido el techo del piso inferior, es una muestra de la calidad alcanzada por la decoración del complejo durante la época trajana. Las paredes externas de la celda estaban decoradas con una serie de paneles esculpidos con representaciones de amores (o eros) en escenas de significado simbólico y decorativo. La presencia de los amores en el templo, que se repite en los casetones de los arquitrabes del entablamento principal, se ha vinculado a la figura mitológica del dios Eros, hijo de Venus, representado como un niño alado. Otros paneles decorativos mostraban sarmientos de parra lujuriosos con pámpanos y racimos de uva enriquecidos con pequeños animales. El Foro de César, al igual que los demás complejos, debía contener numerosas estatuas honoríficas la presencia de las cuales está atestiguada por fuentes y por los numerosos basamentos encontrados (con dedicatorias de época tardía), probablemente adosados a las columnas del pórtico. De toda esta multitud de estatuas se conserva sólo una, reconstruida a partir de fragmentos. Se trata de una estatua masculina acéfala con coraza y capa, que data probablemente del siglo III.

1 Reconstrucció InkLink Oficina fòrums del Fòrum de Cèsar Reconstrucción InkLink Oficina foros del Foro de César 2 Reconstrucció InkLink del Temple de Venus Gènitrix Reconstrucción InkLink del Templo de Venus genitrix 3 4 Fotos Castellani fris-arquitrau amorets Fotos Castellani friso-arquitrabe amorcillos 5 Foto Castellani estàtua armada Foto Castellani estatua armada

1

2

3

Fòrum d’August (Temple de Mart Últor)

Foro de Augusto (Templo de Marte)

La construcció del Fòrum d’August, adjacent al Fòrum de Cèsar, es va iniciar al 27 aC. El temple estava dedicat a Mart Últor, és a dir Venjador, i va ser inaugurat al 2 aC junt amb la plaça que se li obria al davant. El Temple de Mart Últor s’aixecava damunt d’un alt podi amb 17 esglaons. Era un temple amb vuit columnes a la façana. La columnata continuava pels costats de la cel·la però no per la part del darrera que es trobava adossada a l’altíssim mur de fons de tot el complex. L’edifici constitueix el primer exemple de l’ordre corinti desenvolupat a la Grècia clàssica i hel·lenística segons el nou estil romà, model per a la seva posterior evolució, tant a la ciutat de Roma com a les províncies.

La construcción del Foro de Augusto, adyacente al Foro de César, se inició el 27 aC. El templo estaba dedicado a Marte, es decir al Vengador, y fue inaugurado el 2 a. C. junto con la plaza que se le abría delante. El Templo de Marte se levantaba sobre un podio con 17 escalones. Era un templo con ocho columnas en la fachada. La columnata continuaba por los lados de la celda pero no por la parte de trasera que se encontraba adosada al altísimo muro de fondo del complejo. El edificio constituye el primer ejemplo del orden corintio desarrollado en la Grecia clásica y helenística según el nuevo estilo romano, modelo para su posterior evolución en la ciudad de Roma como en las provincias.

De la cornisa, tallada en tres blocs sobreposats, se n’exposen fragments amb el sostre, decorat amb cassetons i sostingut per mènsules i per la part superior, lligada als blocs per la cobertura del sostre, que comprenia les gàrgoles per l’aigua de pluja, amb forma de cap de lleó. L’interior de la cel·la del Temple de Mart Últor estava ricament decorat i resplendia de marbres policroms. Al llarg de les parets, a l’alt podi continu, s’aixequen dos ordres de columnes lliures i lesenes darrera amb fusts de marbre pavonazzetto i bases enriquides per motllures decorades. Els capitells de les columnes i les lesenes mostren cavalls alats (pegassos) en lloc de les usuals volutes. Els cavalls sorgeixen d’espirals d’acant i despleguen les ales que, al seu torn, es transformen en fulles. El registre inferior mostra una corona de fulles d’acant, més

rígides respecte a la vivaç impostació de les espirals del damunt. Els costats de l’àbac són a vegades llisos i a vegades refinadament decorats. Al segle XVI Baldassare Peruzzi va documentar exemplars sencers del capitell i de la base decorada de les columnes, mentre que a nosaltres ens n’ha arribat un de lesena, sencer, que ara s’exposa a la sala. A l’última sala d’aquest costat s’hi pot veure el peu d’una estàtua de bronze trobat a l’àrea del Fòrum d’August durant els anys 30 (al sXX). El fragment devia pertànyer a una figura femenina més gran que el natural. Sota el peu es conserva el llarg encaix que devia estar inserit dins la base de l’estàtua i que permet de reconèixer-ne la posició. Es tractava d’una Victòria alada presa en el moment de posar-se a terra, segons una iconografia ja coneguda en l’escultura hel·lenística. La figura podria pertànyer al grup de bronze de la quadriga triomfal. Una hipòtesi alternativa l’atribueix a un dels acroteris del temple dedicat a Mart Últor (les escultures col·locades al vèrtex del frontó).

De la cornisa, cortada en tres bloques superpuestos, se exponen fragmentos con el techo, decorado con casetones y sostenido por ménsulas y por la parte superior, enlazada a los bloques para la cobertura del techo, donde se situaban las gárgolas para el agua de lluvia, cuya forma eran de cabeza de león. El interior de la celda del Templo de Marte estaba ricamente decorado y resplandecía de mármoles polícromos. A lo largo de las paredes del podio continuo, se levantan dos órdenes de columnas libres y detras lesenas con fustes de mármol pavonazzetto y bases enriquecidas con molduras decoradas. Los capiteles de las columnas y las lesenas muestran caballos alados (pegasos) en lugar de las típicas volutas. Los caballos surgen de espirales de acanto y desarrollan las alas que, a su vez, se transforman en hojas. El

registro inferior muestra una corona de hojas de acanto, más rígidas respecto a la vivaz impostación de las espirales superiores. Los lados del ábaco son a veces lisos ya veces refinadamente decorados.

1 Reconstrucció InkLink oficina fòrums del Fòrum d’August Reconstrucción InkLink oficina foros del Foro de Augusto

En el siglo XVI Baldassare Peruzzi documentó ejemplares enteros del capitel y de la base decorada de las columnas, mientras que a nosotros nos ha llegado uno de lesena, entero, que ahora se expone en la sala.

2 Foto Castellani capitell i vitrina Foto Castellani capitel y vitrina

En la última sala de este lado se puede ver el pie de una estatua de bronce encontrado en el área del Foro de Augusto en los años 30 (el SXX). El fragmento debía pertenecer a una figura femenina más grande que la natural. Bajo el pie se conserva el largo encaje que debía estar insertado en la base de la estatua y que permite reconocer su posición. Se trataba de una Victoria alada tomada en el momento de contactar con el suelo, según una iconografía ya conocida en la escultura helenística. La figura podría pertenecer al grupo de bronce de la cuadriga triunfal. Una hipótesis alternativa lo atribuye a uno de los acroterios del templo dedicado a Marte (las esculturas colocadas en el vértice del frontón).

3 Foto Castellani peu bronze frontal i lateral Foto Castellani pie bronce frontal y lateral

1

3

2

4

5

Fòrum d’August (pòrtics i exedres)

Foro de Augusto (pórticos y exedras)

En el museu es pot veure la recomposició d’una part de l’entaulament de l’ordre arquitectònic dels pòrtics del Fòrum d’August. L’entaulament descansa sobre un dels capitells corintis i un fragment del collarí, de marbre groc antic. A la façana, per damunt de l’ordre, s’hi sobreposava un àtic, exposat ara en una recomposició a part. L’àtic comprenia un coronament volat sostingut per cariàtides separades entre elles per escuts rodons amb marcs decorats dins dels quals hi havia caps masculins amb barba representant Júpiter segons les diferents tipologies. Les cariàtides reprenen el model de la cèlebre llotja de l’Erectèon de l’Acròpolis d’Atenes, exemple d’art grec clàssic, mentre que els caps de Júpiter, amb cabelleres aparentment despentinades i expressions patètiques i contrastades, prenen com a exemple l’art hel·lènic de l’escola asiàtica de Pèrgam i Rodes. En conjunt, la successió d’escultures damunt les façanes devia desprendre una sensació de pau i sacralitat, en al·lusió a la pacificació de l’estat romà, gràcies al príncep, després de un llarg període de guerres civils que havien funestat la fi de la República.

En el museo se puede ver la recomposición de una parte del entablamento del orden arquitectónico de los pórticos del Foro de Augusto. El entablamento descansa sobre uno de los capiteles corintios y un fragmento de collarín, de mármol amarillo antiguo. En la fachada, por encima del orden, se sobrepone un ático, expuesto ahora en una recomposición aparte. El ático comprendía un coronamiento volado sostenido por cariátides separadas entre ellas por escudos redondos con marcos decorados dentro de los cuales había cabezas masculinas con barba representando a Júpiter según las diferentes tipologías. Las cariátides retoman el modelo de la célebre palco del Erecteion de la Acrópolis de Atenas, ejemplo del arte griego clásico, mientras que las cabezas de Júpiter, con cabelleras aparentemente despeinadas y expresiones patéticas y contrastadas, toman como ejemplo la arte helénico de la escuela asiática de Pérgamo y Rodas. En conjunto, la sucesión de esculturas sobre las fachadas debía desprender una sensación de paz y sacralidad, en alusión a la pacificación del estado romano, gracias al príncipe, después de un largo período de guerras civiles que habían precipitado el fin de la República.

A l’interior dels pòrtics i les exedres retroestants –els espais semicirculars coberts on hi tenien probablement seu els tribunals dels pretors- les semicolumnes de la paret de fons enquadraven nínxols amb estàtues; hi havia també altres escultures sobre basaments situats davant les columnes de la façana. Les estàtues representaven personatges

rellevants de la història de Roma, els anomenats summi viri, i estaven disposades al voltant dels dos grans grups escultòrics de Ròmul i Enees. La quadriga de bronze d’August, que probablement es trobava al centre de la plaça, completava el conjunt. Les escultures recorrien la història de la ciutat des dels seus orígens mítics i subratllaven el paper central de la gens Iulia. A la testera del pòrtic septentrional del Fòrum d’August hi havia una sala més alta respecte a l’espai del propi pòrtic. La paret del fons estava revestida amb simples lloses de marbre blanc rectangulars amb pintures que imitaven un cortinatge blau i decoracions de color vermell i or, de les quals en queden algunes mostres. Aquesta paret tenia adossat un podi que allotjava una estàtua d’uns 12 m d’alçada realitzada amb la tècnica de l’acròlit: una armadura de fusta servia de sustentador d’elements motllurats de marbre blanc, dels quals només en queda algun fragment de les dues mans i de part d’un avantbraç. L’estàtua representava probablement el Genius Augusti, la divinitat protectora personal d’August. L’aula complia probablement una funció sagrada, potser com a espai dedicat al culte imperial.

En el interior de los pórticos y las exedras, espacios semicirculares cubiertos donde tenían probablemente su sede los tribunales de los pretores, las semicolumnas de la pared del fondo encuadraban nichos con estatuas. Había otras esculturas sobre basamentos situados frente a las columnas de la fachada. Las estatuas representaban personajes relevantes de la

historia de Roma, los llamados summi viri, y estaban dispuestas alrededor de los dos grandes grupos escultóricos de Rómulo y Eneas. La cuadriga de bronce de Augusto, que probablemente se encontraba en el centro de la plaza, completaba el conjunto. Las esculturas recorrían la historia de la ciudad desde sus orígenes míticos y destacaban el papel central de la gens Iulia. En la cabecera del pórtico septentrional del Foro de Augusto había una sala más alta respecto al espacio del propio pórtico. La pared del fondo estaba revestida con simples losas de mármol blanco rectangulares con pinturas que imitaban un cortinaje azul y decoraciones de color rojo y oro, de las que quedan algunas muestras. Esta pared tenía adosado un podio que alojaba una estatua de unos 12 m de altura realizada con la técnica del acrólito: una armadura de madera servía de base para los elementos moldurados de mármol blanco, de los cuales sólo queda algún fragmento de las dos manos y de parte de un antebrazo. La estatua representaba probablemente el Genius Augusti, la divinidad protectora personal de Augusto. El aula cumplía probablemente una función sagrada, quizás como espacio dedicado al culto imperial.

6

1 Reconstrucció InkLink ingrés a la plaça Reconstrucción InkLink ingreso en la plaza 2 Reconstrucció InkLink exedra Reconstrucción InkLink exedra 3 Reconstrucció InkLink aula Colós Reconstrucción InkLink aula Coloso 4 Foto Castellani recomposició ordre Foto Castellani recomposición orden 5 Foto Castellani recomposició àtic Foto Castellani recomposición ático 6 Foto Castellani recomposició nínxol Foto Castellani recomposición nicho

1

3

2

4

Temple de la Pau i Fòrum de Nerva

Templo de la Paz y Foro de Nerva

El Temple de la Pau va ser construït per Vespasià entre el 71 i el 75 dC, després de la conquesta de Jerusalem i el triomf sobre els jueus. Igual que els altres fòrums consistia en un àrea envoltada per pòrtics però amb una aparença més aviat de jardí que de plaça pavimentada. El temple pròpiament dit no es trobava aïllat al centre sinó inserit al pòrtic del costat del fons, d’on sobresortia molt lleument.

El Templo de la Paz fue construido por Vespasiano entre el 71 y el 75 dC, tras la conquista de Jerusalén y el triunfo sobre los judíos. Al igual que los otros foros consistía en un área rodeada por pórticos pero con una apariencia más bien de jardín que de plaza pavimentada. El templo propiamente dicho no se encontraba aislado en el centro sino insertado en el pórtico del lado del fondo, donde sobresalía muy levemente.

Inicialment estava separat del complex dels fòrums d’August i Cèsar però més endavant es van unificar mitjançant la construcció del Fòrum de Nerva. En època tardana se l’anomenà fòrum de la pau. Als costats hi havia aules destinades a diversos usos. A l’interior d’una de les aules, damunt la paret, s’hi exposava la Forma Urbis, el plànol marmori de l’antiga Roma. Al llarg dels pòrtics i a la part lliure de la plaça hi havia bases per estàtues. Les inscripcions visibles a les restes dels basaments descoberts, refets després d’un gran incendi al 192 dC, ens revelen que les estàtues que allí hi havia eren obra de famosos escultors grecs, especialment atenesos. Amb correspondència amb el pòrtic d’ingrés hi havia una gran pila de pòrfir que potser servia per fer els asperges purificadors del culte. En canvi, el cap del filòsof grec Crisip, visible a la vitrina i pertanyent

a una estatueta de bronze, prové segurament d’una de les sales utilitzada com a biblioteca. Es trobava situada davant dels rotlles amb les obres del filòsof per tal d’indicar-les. El Fòrum de Nerva pren el nom de l’emperador que l’inaugurà al 97 dC tot i que fou iniciat i gairebé completat pel seu predecessor, Domicià. Des de l’antiguitat se’l coneix també pel nom de “transitori” ja que ocupava un tram de l’antiga via entre el fòrum republicà i el barri de la Subura. Ocupava l’espai estret i allargat que quedava lliure entre els fòrums de Cèsar i August i el Temple de la Pau. Per això no va ser possible construir veritables pòrtics als laterals de la plaça com en els altres complexos forenses. Els murs de cenyiment, en canvi, estaven decorats amb columnes lleument sortints. Damunt la columnata, l’alt àtic estava decorat amb personificacions de províncies, tema al·lusiu a la pau assegurada per l’imperi romà. Una recomposició de l’àtic permet admirar de prop un dels relleus descobert durant les recents excavacions del 1998-2000. Al fons de la plaça, el temple dedicat a Minerva, encara en peu a principis del s XVII, presentava al front la inscripció dedicatòria mentre que als laterals el fris, documentat per dibuixos del Renaixement, estava decorat amb bucranis (cranis de bou) amb les banyes adornades amb llaços i instruments del sacrifici. L’única testimoniança que en tenim són dos petits fragments coincidents.

Inicialmente estaba separado del complejo de los foros de Augusto y César pero más adelante se unificaron mediante la construcción del Foro de Nerva. En época tardía se llamó foro de la paz. A los lados había aulas destinadas a diversos usos. En el interior de una de las aulas, sobre la pared, se exponía la Forma Urbis, el plano marmóreo de la antigua Roma. A lo largo de los pórticos y en la parte libre de la plaza había bases para estatuas. Las inscripciones visibles en los restos de los basamentos descubiertos, rehechos después de un gran incendio en el 192 dC, nos revelan que las estatuas que allí había eran obra de famosos escultores griegos, especialmente atenienses. En el pórtico de ingreso había una gran pila de pórfido que quizás servía para hacer las purificaciones del culto. En cambio, la cabeza del filósofo griego Crisipo, visible en la vitrina y perteneciente a una estatuilla de bronce, proviene seguramente de una

5

de las salas utilizada como biblioteca. Se encontraba situada frente a los rollos con las obras del filósofo para indicar su situación. El Foro de Nerva toma el nombre del emperador que lo inauguró en el 97 dC aunque fue iniciado y casi completado por su predecesor, Domiciano. Desde la antigüedad se le conoce también por el nombre de "transitorio" ya que ocupaba un tramo de la antigua vía entre el foro republicano y el barrio de la Subura. Ocupaba el espacio estrecho y alargado que quedaba libre entre los foros de César y Augusto y el Templo de la Paz. Por eso no fue posible construir verdaderos pórticos en los laterales de la plaza como en los otros complejos forenses. Los muros de cierre, en cambio, estaban decorados con columnas que sobresalían. Sobre la columnata, el ático estaba decorado con personificaciones de provincias, tema alusivo a la paz asegurada por el imperio romano. Una recomposición del ático permite admirar de cerca uno de los relieves descubierto durante las recientes excavaciones del 1998-2000. Al fondo de la plaza, el templo dedicado a Minerva, aún en pie a principios del siglo XVII, presentaba al frente la inscripción dedicatoria mientras que en los laterales el friso, documentado por dibujos del Renacimiento, estaba decorado con bucráneos (cráneos de buey) con los cuernos adornados con lazos e instrumentos del sacrificio. El único testigo que nos ha llegado son dos pequeños fragmentos coincidentes.

1 Reconstrucció InkLink del Fòrum de la Pau Reconstrucción InkLink del Foro de la Paz 2 Reconstrucció InkLink del Fòrum de Nerva Reconstrucción InkLink del Foro de Nerva 3 Foto Castellani de la pila de pòrfir Foto Castellani de la pila de pórfido 4 Foto Castellani del cap de Crisip Foto Castellani del jefe de Crisipo 5 Foto Castellani de la recomposició província amb coronament Foto Castellani de la recomposición provincial con coronamiento

2

1 3

Tota la decoració del fòrum representava una glorificació de la figura de l’emperador. La cèlebre columna, el relleu de la qual es desplega com un rotlle de papir al voltant del fust, representa la culminació d’aquest recorregut celebratiu. El complex està representat per l’estàtua d’un personatge amb roba militar, revestit amb l’escut, o cuirassa, que es va trobar a l’exedra (espai semicircular cobert) que s’obria darrera el pòrtic del costat oriental de la plaça. Esculpida en un preat marbre blanc de les illes, devia representar un personatge de rang imperial que, juntament amb d’altres, enriquia la decoració interior. La finíssima decoració de la cuirassa reprèn motius com ara els grius, profusament representats en els frisos del complex forense.

5

Foro de Trajano

Fòrum de Trajà El Fòrum de Trajà, cronològicament l’últim dels fòrums imperials, fou el més gran i majestuós. Va ser construït a partir del 106 dC.amb el botí aconseguit durant la conquesta de la Dàcia, l’actual Romania. El projecte s’ha atribuït a Apol·lodor de Damasc, arquitecte i enginyer que acompanyà l’emperador durant les guerres de Dàcia.

4

Com a símbol de la rica història d’aquesta àrea, s’exposa també un cap de l’emperador Constantí trobat en un antic conducte de clavegueram durant les recents excavacions realitzades dins l’àrea del Fòrum de Trajà. El retrat mostra a l’emperador en els anys posteriors a la victòria del pont Milvi sobre Maxenci, al 312 dC. El cap fou esculpit retreballant els trets d’un retrat anterior que no es pot identificar. De la imatge més antiga se’n conserven unes evidents entrades i restes d’una diadema, posteriorment eliminada, que la qualifiquen com a pertanyent a un personatge de rang imperial, d’època juli-clàudia.

El Foro de Trajano, cronológicamente el último de los foros imperiales, fue el más grande y majestuoso. Fue construido a partir del 106 dC.con el botín conseguido durante la conquista de la Dacia, la actual Rumanía. El proyecto se ha atribuido a Apolodoro de Damasco, arquitecto e ingeniero que acompañó al emperador durante las guerras de Dacia.

La secció del museu relativa al complex trajà se situarà a la part baixa dels Mercats de Trajà després de les necessàries obres de restauració i sistematització de les estructures.

El complejo está representado por la estatua de un personaje con ropa militar, revestido con el escudo, o coraza, que se encontró en la exedra (espacio semicircular cubierto) que se abría tras el pórtico del lado oriental de la plaza. Esculpida en un preciado mármol blanco de las islas, debía representar un personaje de rango imperial que, junto con otros, enriquecía la decoración interior. La finísima decoración de la coraza retoma motivos como los grifos, profusamente representados en los frisos del complejo forense.

Toda la decoración del foro representaba una glorificación de la figura del emperador. La célebre columna, el relieve de la cual se despliega como un rollo de papiro alrededor del fuste, representa la culminación de este recorrido de celebración.

Como símbolo de la rica historia de esta área, se expone también una cabeza del emperador Constantino encontrado en un antiguo conducto de alcantarillado durante las recientes excavaciones realizadas en el área del Foro de Trajano. El retrato muestra al emperador en los años posteriores a la victoria del puente Milvio sobre Majencio, en 312 dC. La cabeza fue esculpida trabajando sobre los rasgos de un retrato anterior que no se puede identificar. De la imagen más antigua se conservan unas evidentes entradas y restos de una diadema, posteriormente eliminada, que la califican como perteneciente a un personaje de rango imperial, de época Julio-Claudia. La sección del museo relativa al complejo trajano se situará en la parte baja de los Mercados de Trajano tras las necesarias obras de restauración y sistematización de las estructuras.

1 Foto Castellani del cap de Constantí Foto Castellani de la cabeza de Constantino 2 Reconstrucció InkLink del Fòrum de Trajà Reconstrucción InkLink del Foro de Trajano 3 Foto Castellani de l’estàtua armada Foto Castellani de la estatua armada 4 Foto de les Victòries tauròctones Foto de las Victorias tauróctonas 5 Foto fragment d’època trajana Fotos fragments de época trajana

Els Fòrums Imperials de Roma

Los Foros Imperiales de Roma

L'arquitectura del poder · La arquitectura del poder

Exposició divulgativa organitzada pel festival Tarraco Viva (Ajuntament de Tarragona- Àrea de Patrimoni Històric) amb el Museo dels Fòrums Imperials de Roma (Musei in Comune della Sovraintendenza ai Beni Culturali del Comune di Roma) i la col·laboració del Museu d’Història de Tarragona. Exposición divulgativa organizada por el festival Tarraco Viva (Ayuntamiento de Tarragona-Área de Patrimonio Histórico) con el Museo de los Foros Imperiales de Roma (“Musei in Comune” della Sovraintendenza ai Beni Culturali del Comune di Roma) y la colaboración del Museo de Historia de Tarragona. Textos Maria Paola Del Moro, Marina Milella, Lucrezia Ungaro, Massimo Vitti, Joaquin Ruiz de Textos complementaris de les il·lustracions Textos complementarios de las ilustraciones Joaquin Ruiz de Arbulo Traducció textos català i castellà Traducción textos catalán y castellano Esther Montoriol (Paul Turner servei de traduccions)