El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

–1–

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

–2–

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

–3–

EL PAPER DEL PSICÒLEG ALS CENTRES RESIDENCIALS GERIÀTRICS Revisió de la situació actual i proposta de funcions per a un desenvolupament òptim de l’activitat1

Sergi Arenas i Guarch Esther Pratginestós Gonzalo

1

Aquest document s’ha elaborat com a treball final del màster en

gerontologia social aplicada de la Universitat de Barcelona-Fundació Bosch i Gimpera.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

–4–

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

–5–

PRÒLEG És una satisfacció comprovar que l’esforç fet per algunes persones al llarg dels darrers vint-i-cinc anys en l’exercici professional impregna el desig de saber, la motivació per l’estudi i l’interès per comunicar d’altres persones, molt més joves, formades en les nostres universitats, col·legiades en el nostre col·legi professional i que en aquests moments cerquen, a través dels màsters i de la pràctica, fer-se un lloc en aquest camp, sovint no gens planer, de la tasca del psicòleg. El treball que tinc el plaer de prologar és el resultat d’aquesta interessant combinació: dos autors (materials) i un grup de treball que respira de nou en l’arquitectura del Col·legi, el Grup de Treball de Gerontologia, ens presenten un estudi panoràmic d’un àmbit emergent però encara poc valorat: el psicòleg als centres residencials geriàtrics. En l’àmbit de l’envelliment i especialment en el sector de la dependència, el rol del psicòleg està en una clara expansió, sigui en contextos institucionals o en el suport a les famílies i a les mateixes persones afectades per moltes mancances. Però és cert, també, que, més enllà del tronc comú que ens habilita per a l’exercici professional en general, davant de la complexitat i de les exigències del món actual, la nostra professió ha de seguir amb fermesa un itinerari ja perfilat que esdevé imprescindible. Aquesta és l’única manera possible d’acreditar que la nostra presència i la nostra tasca milloren la salut de les persones, dels equips i de les institucions amb qui treballem, si ho fem de manera rigorosa i prou transparent. És de destacar la valentia d’un document que revisa de manera descriptiva la situació d’aquest perfil en el mercat laboral, presenta la legislació i el parer dels qui han de decidir la contractació dels serveis professionals, explica l’actual oferta formativa i formula algunes conclusions i propostes de millora. Confio que aquesta publicació afavorirà i enriquirà el debat en el nostre col·lectiu, en el si de la nostra institució col·legial, a Catalunya i a la resta de l’Estat, on la preocupació pel reconeixement del psicòleg en l’envelliment també és un repte absolutament vigent. Josep Vilajoana Vicedegà del COPC

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

–6–

Sergi Arenas i Guarch Llicenciat en psicologia, màster en gerontologia social aplicada i coordinador tècnic del programa La Universitat a l’Abast de la Universitat Autònoma de Barcelona. Té experiència en la intervenció en residències assistides i en la formació d’equips. És membre de l’equip docent de la Fundació Privada Amics de la Gent Gran.

Esther Pratginestós Gonzalo Llicenciada en psicologia, postgrau en neuropsicologia i màster en gerontologia social aplicada. Té experiència en la intervenció en residències assistides i en la formació d’equips. És membre de l’equip docent de la UNED.

Tots dos son membres del Grup de Treball de Gerontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

–7–

PRESENTACIÓ

Amb aquest document pretenem estudiar la situació del psicòleg1 en l’àmbit residencial geriàtric de la comunitat autònoma de Catalunya. Aquest estudi ens permetrà presentar una proposta de funcions que ens pertoquen com a psicòlegs. El nostre motiu principal obeeix al fet que els dos autors som psicòlegs vinculats amb l’àmbit residencial de la gent gran. Això també explica l’interès d’ambdós pel procés de canvi que notem a partir de l’aplicació de l’actual model assistencial proposat pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (9, 10 i 24). Per fer aquest estudi del sector hem tingut en compte el parer d’alguns dels principals agents que hi intervenen, com ara l’Administració, les institucions universitàries, els directors i gestors de centres, i els col·legis professionals, i hem consultat diferents experts en el sector i la bibliografia que hi ha sobre aquesta matèria. Amb això hem pretès oferir una visió de l’objecte d’estudi des de perspectives diferents. A partir dels resultats obtinguts, presentarem una proposta de funcions que pertoquen al psicòleg en l’àmbit residencial per tal d’oferir unes guies que permetin desenvolupar òptimament l’activitat professional.

1

Per raó dels hàbits apresos i els costums sexistes en l’aprenentatge i l’ús de l’idioma,

utilitzarem el gèner masculí per referir-nos a grups genèrics, com psicòleg, usuari, director o altres. Hem pres l’opció de fer servir un sol gènere a fi de no elaborar construccions excessivament feixugues i hem triat el masculí per una qüestió d’hàbit.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

–8–

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

–9–

AGRAÏMENTS I RECONEIXEMENTS Un cop explicats els objectius que preteníem amb aquest document, anar allà on es mostrés més o menys oculta, més o menys organitzada la situació del psicòleg en l’àmbit residencial, ens és inevitable donar les gràcies a totes les persones i institucions que ens han fet més fàcil el camí que hem seguit. L’ordre en què apareixen es basa únicament en l’alfabet. Miguel Ángel Calvo. Director tècnic de l’Asociación Benéfica Residencia Colonias Extranjeras de Barcelona, Castelldefels. Elena Fernández. Psicòloga i directora de l’Associació Alzheimer Catalunya. M. Ángeles del Hoyo. Psicòloga experta en la intervenció residencial geriàtrica, copartícip en aquest document en la fase embrionària. La seva aportació ha estat definitiva per concebre i iniciar el present treball. Esperança Lupón. Directora d’El Racó. Residència per a gent gran, de Sant Fost de Campsentelles. M. Àngels Morera. Administradora de la Residència Creu Alta, Sabadell. Mercè Pérez Salanova. Responsable de l’Àrea Psicosocial i de Participació de la Fundació Institut Català de l’Envelliment. Alícia Puig. Directora de la Residència, Centre de Dia i Casal d’Avis Sant Cugat de Sanitas Residencial-ICASS. Ester Romero. (Coordinadora) i tots els membres del GT de Gerontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Susana Santillan. Pedagoga. Coordinadora acadèmica del Màster en Gerontologia Social Aplicada de la Universitat de BarcelonaFundació Bosch i Gimpera. Josep Vila. Psicòleg, responsable de programes per a gent gran de l’Institut per a la Promoció Social i de la Salut, i representant del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya en el Grup de Gent Gran del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 10 –

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 11 –

ÍNDEX 1. De què parlem? El psicòleg als centres residencials geriàtrics ........................................... 13 2. El context sociodemogràfic ..................................................... 16 3. Què hem trobat? La situació del psicòleg en l’àmbit residencial geriàtric ........ 23 4. Proposta de funcions del psicòleg en l’àmbit residencial geriàtric ............................................... 36 5. Conclusions .............................................................................. 43 6. Recomanacions ........................................................................ 48 7. Consideracions finals ............................................................... 53 8. Bibliografia .............................................................................. 54

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 12 –

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 13 –

1. DE QUÈ PARLEM? EL PSICÒLEG ALS CENTRES RESIDENCIALS GERIÀTRICS

No pretenem basar aquest treball en una defensa de la importància del psicòleg als centres residencials geriàtrics. Partim de la base que el professional esmentat aporta major qualitat a l’equip assistencial, tal com justifiquem en l’apartat que tracta del marc teòric. En comptes d’exposar les virtuts de la seva feina, hem pensat que aportava més riquesa al treball analitzar la seva situació actual, cosa que ens permetrà d’elaborar una estructura de funcions com a proposta per millorar l’exercici de la seva professió. Què pretenem amb aquest document? La raó principal que ens ha mogut a elaborar aquest document ha estat constatar que som en un moment de canvi en què veiem un gran augment de l’oferta formativa, de les publicacions i de la demanda laboral, la qual no pressuposa un coneixement suficient de la nostra feina i, per tant, del nostre potencial. Si tenim en compte que la presència del psicòleg es comença a generalitzar com a conseqüència d’haver-la reglamentat, com s’explicarà més avall, ens hem plantejat que hi pot haver el risc que aquesta incorporació es vegi més aviat com una obligació que no pas com una oportunitat per millorar l’assistència. Aquesta visió de l’interès creixent per desenvolupar l’activitat del psicòleg en l’àmbit residencial i el coneixement directe que tenim del sector ens han fet plantejar la necessitat d’estudiar la situació del nostre col·lectiu i també possibles mesures per millorar la nostra feina i la de la resta de professionals implicats en l’atenció assistencial a la gent gran. Els objectius que ens hem proposat són els següents: - Estudiar la realitat del sector reunint-nos amb els principals agents que hi intervenen (institucions universitàries, directors i gestors, col·legis professionals, etc.) i analitzant la bibliografia que hi ha sobre aquesta matèria. - Fer una proposta sobre les funcions del psicòleg en l’àmbit residencial. Com l’hem elaborat? Com hem dit més amunt, ens hem fixat en els diferents aspectes que considerem que estan relacionats amb els agents principals a fi d’obtenir

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 14 –

dades que descriguin la realitat del sector i que ens permetin saber quina opinió es té de la tasca del psicòleg en l’àmbit residencial. Hem analitzat, doncs, els aspectes següents: 1. El suport de l’Administració Estudi de la normativa vigent a Catalunya relativa a les condicions de funcionament dels centres residencials geriàtrics. 2. La situació laboral del col·lectiu Estudis previs sobre la incorporació dels agents, el seu parer, el conveni corresponent, etc. 3. L’oferta formativa Anàlisi de l’oferta formativa dels centres universitaris, l’ensenyament privat, etc. Així mateix, s’han fet entrevistes a professionals dels col·lectius que intervenen en aquest camp (institucions universitàries, directors i gestors, col·legis professionals, etc.) per tal de consultar-los aspectes diversos. Les persones entrevistades han estat les següents: Institucions universitàries Mercè Pérez Salanova. Responsable de l’Àrea Psicosocial i de Participació de la Fundació Institut Català de l’Envelliment, vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora de Psicologia de la Vellesa de la llicenciatura en psicologia d’aquesta Universitat. Entitats Elena Fernández. Directora de l’Associació Alzheimer Catalunya i membre del grup de psicòlegs d’aquesta Associació. Josep Vila. Responsable de projectes per a la gent gran de l’Institut de Promoció Social i de la Salut. Representant del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya en el Grup de Gent Gran del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona. Col·legis professionals Grup de Treball de Gerontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 15 –

Patronal i sector empresarial Esperança Lupon. Directora d’El Racó. Residència per a gent gran, de Sant Fost de Campsentelles. Alícia Puig. Directora de la Residència, Centre de Dia i Casal d’Avis Sant Cugat de Sanitas Residencial-ICASS. M. Àngels Morera. Directora de la Residencia Creu Alta de Sabadell. Miguel Ángel Calvo. Director de l’Asociación Benéfica Residencia Colonias Extranjeras de Barcelona, de Castelldefels. D’acord amb la idea de conèixer el parer del col·lectiu que treballa en aquest camp, hem consultat els diversos fòrums del portal d’Internet INFORESIDENCIAS.COM, un dels portals de referència en el sector residencial geriàtric. En aquests fòrums hi participen tant treballadors del sector com directors i gestors de centres.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 16 –

2. EL CONTEXT SOCIODEMOGRÀFIC L’àmbit geogràfic del nostre treball és la comunitat autònoma de Catalunya. Per descriure aquest territori, hem trobat oportú presentar algunes dades demogràfiques bàsiques, com ara les poblacions totals i relatives per grups etaris, l’esperança de població relativa, les taxes de creixement, etc., com també algunes dades sobre el sector residencial geriàtric, com ara el nombre de centres i places, la titularitat, els índexs de cobertura, etc. Ens sembla convenient de destacar el fet que les competències en matèria d’afers socials són de la comunitat autònoma, com s’explica al final d’aquest apartat. DADES DEMOGRÀFIQUES BÀSIQUES La gent gran s’ha convertit en un grup molt nombrós en relació amb la resta de la població catalana. La població registrada a Catalunya al gener del 2004 era, a partir de les dades del padró, de 6.813.319 persones (web de l’Institut Català d’Estadística (IDESCAT, www.idescat.net)). L’últim cens de persones de 65 anys i més grans, del gener del 2003, diu que n’hi havia 1.149.771, cosa que representava el 17,2% del total, segons unes dades publicades per l’IDESCAT (14). La població de Catalunya per grups d'edat l'any 2003 de 0 a 14 anys

13,80% 21,40% 24,50% 23,20%

de 15 a 29 anys de 30 a 44 anys de 54 a 64 anys de 65 anys en amunt

0,00%

17,20% 5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

Font: padró del 2003 publicat a www.ine.es, extret de (25).

Actualment, la població envelleix, tal com veiem en la piràmide de població de Catalunya del 2003. La base és considerablement més petita que la part de la població que és en l’edat adulta. La població entre 20 i 30 anys és la que té la franja màxima; les de les edats posteriors es van empetitint progressivament.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 17 –

Segons l’Anuari de l’envelliment. Catalunya 2004, elaborat per la Fundació Institut Català de l’Envelliment (25), si tenim en compte la taxa de creixement acumulat de la població de 65 anys en amunt i la comparem amb la taxa de creixement acumulat de la població entre 0 i 64 anys, ens farem una idea de l’envelliment de la població que hi ha hagut a Catalunya en els últims anys. La taxa de creixement acumulat de la primera és del 28%, mentre que la taxa de la segona, proporcionalment més gran quant al nombre d’edats que comprèn, és d’un escàs 0,8%.

Font: web del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB (www.ced.uab.es).

L’augment progressiu de l’esperança de vida genera un volum creixent de la població de 65 anys en amunt. Quan s’arriba a 70 anys, l’esperança de vida és de 13,1 anys per als homes i de 16,2 anys per a les dones, mentre que, quan s’arriba a 80 anys, és de 7,4 anys per als homes i de 8,9 anys per a les dones (14). Esperança de vida de la població catalana de 70 i 80 anys Homes

Dones

70 anys

13,1 anys

16,2 anys

80 anys

7,4 anys

8,9 anys

Elaboració pròpia a partir de dades extretes de (14)

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 18 –

El gràfic següent exposa l’estructura de població dividida en grans grups (014/15-64/ de 65 anys en amunt). Veiem que els grups de 0 a 14 anys i de 15 a 64 anys presenten una evolució entre l’estancament i la minva de població en contraposició amb l’evolució del grup de 65 anys en amunt, que creix clarament. Estructura de la població catalana per grans grups d'edat (1991-2030) 80,00% 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 0,00%

1991

1996

2000

2005

2010

2015

2020

2025

2030

0-14

17,79% 14,65% 14,38% 15,78% 17,08% 16,66% 14,63% 12,73% 12,32%

15-64

67,98% 69,06% 68,02% 66,34% 64,44% 63,77% 64,63% 64,86% 63,38%

65 y más 14,23% 16,28% 17,60% 17,89% 18,47% 19,58% 20,74% 22,40% 24,30%

Gràfic i taula elaborats pels autors a partir dels censos i padrons de població i les projeccions de població de l’IDESCAT, extrets de la pàgina web del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB (www.ced.uab.es).

L’evolució de la població, doncs, mostra un procés en què aquesta envelleix, cosa que encara es reflecteix d’una manera més clara en el gràfic següent, en el qual a partir de les dades de la taula anterior s’ha elaborat l’índex de vellesa de cada any, calculat d’acord amb la relació següent: el nombre de persones de 65 anys en amunt per cada 100 persones de menys de 15. Índex de vellesa de Catalunya 1991-2030 250 200 150

176

100 50

111

122

113

108

118

1996

2000

2005

2010

2015

197

142

80

0 1991

2020

2025

2030

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 19 –

Gràfic i taula elaborats pels autors a partir dels censos i padrons de població i les projeccions de població de l’IDESCAT, extrets de la pàgina web del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB (www.ced.uab.es).

A Catalunya, l’any 2000 les persones més grans de 64 anys eren prop d’1.000.000 i les més grans de 74 eren unes 500.000 (14). S’estima que el 2015 la població de Catalunya més gran de 64 anys serà d’entre 1,280 i 1,406 milions, i el 2030, d’entre 1,565 i 1,914 milions (informació extreta de «Dades demogràfiques i de qualitat de vida», pàgina web de l’IDESCAT). El gràfic següent confirma l’envelliment de la població catalana. Evolució de la gent gran a Catalunya per grups d’edat. 1960-2020

Font:

Llibre blanc de la gent gran amb dependència. Generalitat de Catalunya (2002) (14).

DADES SOBRE EL SECTOR RESIDENCIAL GERIÀTRIC Tot seguit mostrem una taula sobre Catalunya extreta de l’estudi d’indicadors sobre serveis socials de l’Institut de Migracions i Serveis Socials (IMSERSO) fet al gener del 2002 (26). En aquest estudi es presenta un perfil de dona resident als centres geriàtrics d’uns 82 anys de mitjana. Usuaris Nombre d’usuaris Índex de cobertura ((usuaris/pob.>65)*100) Nombre d’usuaris >80 anys Edat mitjana dels usuaris Nombre de dones

21.664 1,88 19.931 (92%) 82 16.248 (75%)

Taula elaborada pels autors a partir de dades extretes de Sancho 2002 (26).

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 20 –

Usuaris de centres residencials públics a Catalunya al gener del 2002

Gràfic extret de Sancho 2002 (26).

Segons aquest estudi, hi ha un cert equilibri entre els centres amb algun grau de cobertura pública (propis de la comunitat autònoma, entitats locals o amb concert amb l’Administració) i els centres exclusivament privats (616 per oposició a 590). NOMBRE DE CENTRES Propis (comunitat autònoma+entitats locals)

151

Concertats

465

Públics (propis+concertats) (1)

616

Privats (2) (privats no concertats)

590

NOMBRE DE CENTRES (1+2)

1.206

Taula elaborada pels autors a partir de dades extretes de Sancho 2002 (26).

Aquest equilibri desapareix en tractar de la titularitat de les places ofertes. Les places privades no concertades constitueixen el 60,51%, mentre que les denominades públiques (pròpies+concertades) arriben al 39,49%. Aquests percentatges ens presenten un sector en què l’oferta privada està molt ben afermada.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 21 –

NOMBRE DE PLACES Pròpies (comunitats autònomes + entitats locals)

6.710 (14,35%)

Concertades

11.753 (25,14%)

Públiques (pròpies+concertades) (3)

18.463 (39,49%)

Privades (4) (privades no concertades)

28.292 (60,51%)

NOMBRE DE PLACES (3+4)

46.755

Taula elaborada pels autors a partir de dades extretes de Sancho 2002 (26).

La distribució de centres/places segons la titularitat a Catalunya al gener del 2002

Gràfic extret de Sancho 2002 (26).

També veiem a la taula següent que els centres descrits més amunt estan preparats per donar una gran cobertura a la població potencial a la qual estan destinats. L’índex de cobertura és de 4,07; aquest índex resulta de la relació entre el percentatge de places i el nombre de persones més grans de 65 anys. La cobertura de places privades és superior a la de públiques i concertades (2,46 per oposició a 1,61). ÍNDEX DE COBERTURA (nombre de places/pob.>65)*100 Públiques (pròpies+concertades)

1,61

Privades

2,46

ÍNDEX DE COBERTURA (PLACES TOTALS)

4,07

Taula elaborada pels autors a partir de dades extretes de Sancho 2002 (26).

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 22 –

L’índex de cobertura de places als centres residencials a Catalunya al gener del 2002

Total places

Públiques (pròpies + concert.)

Privades

Gràfic extret de Sancho 2002 (26).

LA LEGISLACIÓ ESPECÍFICA Les competències en matèria de benestar social estan transferides a la nostra comunitat autònoma i són responsabilitat del Departament de Benestar i Família (abans Departament de Benestar Social) de la Generalitat de Catalunya. En aquest apartat volem esmentar la normativa i els models específics de l’àmbit residencial geriàtric, especialment els que tracten dels equips professionals i les seves competències. Més avall parlarem d’aquests en donar els resultats, presentar conclusions i elaborar propostes: ·

·

· ·

·

Decret 284/1996, del 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials. Generalitat de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Decret 176/2000, del 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996, del 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials. Generalitat de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Model d’atenció a les persones grans en residències assistides, del juny del 2001. Departament de Benestar Social. Generalitat de Catalunya. Model d’atenció a les persones grans en residències assistides. Relació d’activitats i programes assistencials i instruments de valoració, del juny del 2001. Departament de Benestar Social. Generalitat de Catalunya. Ordre BES/12/2002, del 14 de gener, Ordre de convocatòria per a l’acreditació d’entitats col·laboradores del Programa de suport a l’acolliment residencial per a gent gran (...). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 23 –

3. QUÈ HEM TROBAT? LA SITUACIÓ DEL PSICÒLEG EN L’ÀMBIT RESIDENCIAL GERIÀTRIC Per tal d’oferir una descripció completa de la situació del psicòleg en l’àmbit residencial geriàtric des de perspectives diferents, hem agrupat els resultats obtinguts per àrees, que hem denominat de la manera següent: 3.1. El suport de l’Administració 3.2. La situació laboral del col·lectiu 3.3. L’oferta formativa A més dels resultats obtinguts en cadascuna, hem inclòs els aconseguits en les entrevistes fetes a persones de referència en el sector i esmentades més amunt, ja que aquestes ens ajuden a conèixer millor quina és la situació en cada àrea descrita. 3.1. EL SUPORT DE L’ADMINISTRACIÓ Hem comprovat que, tot i ser abundants les referències al psicòleg com a professional que intervé en l’atenció a la gent gran en l’àmbit residencial, hi ha alguns documents marc que n’avalen la presència, com també normatives aparegudes recentment. El 1986 es va crear a Catalunya el programa «Vida als anys», que integra serveis socials i sanitaris, i que determina la presència del psicòleg als centres sociosanitaris amb unitat de psicogeriatria. El 1988 es va crear el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, que va impulsar el model català d’atenció als usuaris. Posteriorment, d’acord amb el Pla Integral de la Gent Gran (15), de 1993, va aparèixer l’interès per normalitzar l’actuació a les residències i als centres sociosanitaris, a partir del qual es van elaborar diferents normatives, com els decrets 284/1996, del 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials (7), i 176/2000, del 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996 (8). En aquestes disposicions s’exigeix tenir un programa anual d’activitats per prevenir el deteriorament i mantenir aptituds que ha d’incloure les àrees funcional, cognitiva, motora, emocional i de participació comunitària, o el pla interdisciplinari d’atenció individualitzada (PIAI); no es diu, però, qui ha de fer les valoracions pertinents per adaptar els programes a les persones. Es fa un protocol de serveis (l’acolliment i l’adaptació, entre

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 24 –

altres aspectes) i s’exigeix tenir personal tècnic suficient, però en cap cas no es menciona el psicòleg. L’Administració també va fer altres accions, com crear el 1996 el Consell Assessor en Psicogeriatria d’acord amb el Pla de salut de Catalunya, impulsor d’un model d’atenció que defensa la consideració dels aspectes psicosocials de la gent gran (17). Actualment, el marc per als centres que vulguin aconseguir un concert amb l’Administració pública és el model d’Atenció a la Gent Gran en Residències Assistides (9, 10 i 24), que en el trienni 2001-2003 havia d’aplicar1 l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) seguint els propòsits continguts en el Pla Integral de la Gent Gran (15) i en el programa «Vida als anys». Amb aquest model es pretén «avançar en la professionalització del sector, en la qualitat assistencial i en la qualitat de vida de les persones que resideixen als centres assistits». Per primera vegada s’inclou el psicòleg en les residències per a la gent gran de la Generalitat i en les que ofereixen places concertades amb el Departament de Benestar Social. Aquesta disposició s’ha de complir obligatòriament. En el model esmentat es descriuen valors, criteris conceptuals i elements metodològics bàsics (treball interdisciplinari, atenció individualitzada, etc.), programes, serveis i professionals responsables, entre ells, el de la psicologia. Segons aquest model, són els següents en funció del moment del procés: 1. Per al moment de l’acolliment o de l’ingrés a la residència es determinen la valoració psicològica de l’usuari, la integració al grup i a la dinàmica del centre, les activitats de preingrés i l’elaboració del PIAI, en el qual s’han de tenir en compte la família i el resident. 2. Per a l’estada o el projecte de vida al centre, s’estableixen l’atenció als problemes de salut (psíquica), l’escolta activa i la comunicació de suport als residents, el suport psicològic grupal compartit amb un treballador social, els programes de suport psicoafectiu individual, les atencions en els trastorns del comportament, el programa d’atenció a persones amb deteriorament cognitiu, el seguiment interdisciplinari del PIAI i la participació en el programa d’intervenció amb famílies. 3. Per al moment del comiat o el final de la vida al centre, es determinen atencions al resident en la fase final de la vida i l’atenció al grup de residents i l’equip de professionals en el dol.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 25 –

Acolliment (ingrés a la residència) - Valoració psicològica - Integració a la dinàmica del centre - Activitats de preingrés - Elaboració del PIAI - El PIAI amb la família i el resident

Estada (projecte de vida al centre) - Atencions als problemes de salut (psíquica) - Escolta activa/ comunicacions - Suport psicològic grupal compartit amb un treballador social - Programes de suport psicoafectiu individual - Atenció als trastorns de comportament - Programa d’atenció a persones amb deteriorament cognitiu - Seguiment interdisciplinari del PIAI - Participació en el programa d’intervenció en famílies

Comiat (final de la vida al centre) - Atencions en la fase final de la vida - Atencions al grup de residents en el dol - Atenció a l’equip de professionals en el dol

Font: model d’Atenció a les Persones Grans en Residències Assistides (9).

El nou model estableix la incorporació del psicòleg a partir del gener del 2003 a raó de disset hores anuals per usuari de mitjana i alta dependència (9 i 24). En les entrevistes tingudes amb representants del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya apareix la queixa d’haver estat poc escoltats per l’Administració en aplicar el règim de funcions i competències. Les persones entrevistades proposen introduir-hi algunes modificacions en cas que se’n faci una revisió. Algunes publicacions, com la de Frutos i Vila (16), reforcen aquesta impressió. Cal dir que simultàniament la iniciativa privada va impulsar estudis com el dels indicadors de qualitat de la Fundació Agrupació Mútua (22), de referència per a les institucions geriàtriques catalanes. El psicòleg hi apareix com a indicador d’excel·lència. Segons aquest estudi, el psicòleg ha d’actuar en l’equip, vetllar per l’atenció individual dels residents que la necessiten i col·laborar en la teràpia ocupacional (treball de la motivació), el suport als treballadors i la gestió de l’estrès. Tornant al model assistencial de què tractem, és interessant de destacar la preparació exigida al director tècnic d’un centre geriàtric. L’únic requisit

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 26 –

que es planteja en la normativa vigent per exercir com a director de residència és haver obtingut una titulació, pel cap baix, de grau mitjà. Aquest és el requisit per a tothom, llevat de les persones que van optar, gràcies a la nova normativa, per capacitar-se a través de la suficiència en estudis de direcció i gestió de centres geriàtrics. 3.2. LA SITUACIÓ LABORAL DEL COL·LECTIU Dividirem aquest apartat en dos blocs: la incorporació laboral dels psicòlegs a les residències geriàtriques i el parer dels agents que intervenen en aquest àmbit. Aquest, al seu torn, el dividirem segons que el parer sigui del col·lectiu de directors, gestors, empresaris, etc., que ens permetem d’anomenar part contractant, o del col·lectiu de professionals de la psicologia i dels sindicats, que anomenem part contractada. La incorporació laboral dels psicòlegs a les residències geriàtriques L’estudi més extens que s’ha fet fins ara sobre la incorporació laboral dels psicòlegs en el sector residencial geriàtric és el de la Comissió de Gerontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (3), en el qual es dóna informació sobre el psicòleg en 525 centres diversos per a la gent gran (residències, centres de dia, casals, associacions, centres sociosanitaris, UFISS, PADES, ajuda al domicili i habitatges tutelats). El 12,38% d’aquests centres tenia psicòleg (65 centres). 36 residències de les 265 consultades tenien psicòleg (13,58%) i 4 centres sociosanitaris dels 18 estudiats també en tenien (22,22%). La presència del psicòleg a les residències de Catalunya l'any 2000 Amb psicòleg 13,58%

Sense psicòleg 86,42%

Només el 75% dels psicòlegs contractats exercia de psicòleg; el 12,5% estava com a treballador social i la resta feia de dinamitzador, formador, director, terapeuta ocupacional, etc. Les institucions que contractaven

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 27 –

psicòlegs eren, sobretot, els centres privats i els centres privats col·laboradors. El parer dels agents que intervenen en aquest àmbit a) El parer de la part contractant Començarem descrivint el parer que els directors i empresaris del sector residencial geriàtric ens han expressat en les entrevistes que hi hem tingut. En aquestes entrevistes ens han explicat que la reglamentació va ser vista per un gran nombre de directors i empresaris com una intrusió de l’Administració en el sector. Si bé hi havia experiències de centres que tenien psicòlegs en els equips –generalment, amb una qualitat assistencial reconeguda–, molts directors no acabaven d’entendre quina utilitat tenia aquest professional. Argumentaven que l’aportació econòmica de l’Administració no era suficient per aplicar el nou model i que, pel que fa a la distribució de despeses, s’estimaven més d’ampliar les hores de contractació en l’equip gerocultor. Si més no, amb una actitud més o menys constructiva, les consultes sobre les nostres funcions són freqüents. Respecte als directors, cal dir que totes les persones consultades tenien un psicòleg al centre. Els que van incorporar un psicòleg al centre després de la normativa expliquen que eren escèptics, però reconeixen que, havent observat l’increment de la qualitat assistencial i de la satisfacció dels residents i familiars, no dubten gens de la conveniència del nostre paper a les residències geriàtriques. Expliquen que un problema evident és que la nova normativa no va comportar un augment de la contraprestació econòmica per les places concertades. Una altra queixa freqüent entre els directors és la poca documentació sobre les nostres funcions. Expliquen que en els nous cursos de direcció i gestió de centres geriàtrics ja es tracta de les responsabilitats del psicòleg, però en molts casos les persones que dirigeixen o gestionen residències no tenen l’obligació de fer aquests cursos, per la qual cosa no tots estaran informats sobre aquesta qüestió. Segons que han manifestat en les entrevistes, hi continua havent un grup important de directors que prescindeix d’aquest professional adduint diverses raons: les tasques que li atribueixen poden ser fetes per altres professionals i suposen un cost elevat, cosa que el converteix en un professional prescindible.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 28 –

Els resultats que hem obtingut en les entrevistes es reforcen per l’estudi fet per la Comissió de Gerontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (3), que, tot i ser anterior a l’aplicació de la nova normativa, ja plantejava una situació que trobem actualment. En l’estudi esmentat es van obtenir els resultats següents: el 50,7% dels directors manifestava que el psicòleg era necessari al centre, però generalment no se’n contractava cap perquè ja es tenia el personal suficient (26,1%) o pel cost econòmic que suposava (19,6%). Els directors que no trobaven necessari el psicòleg es basaven en el fet que la intervenció sobre patologies mentals havia de ser tractada mitjançant recursos externs. També manifestaven que les seves funcions podien ser assumides per altres professionals. També destaquem la queixa que presenten els directors per la baixa qualitat que troben en fer una selecció entre els candidats que es presenten per cobrir una plaça de psicòleg. Una gran part dels nombrosos currículums que reben és de psicòlegs que no han tingut cap experiència en el món de la gerontologia i que en alguns casos fins i tot diuen que no en necessiten. Pel que fa a aquesta qüestió, més d’un director ha defensat que el col·lectiu mateix de psicòlegs ha de conscienciar els seus professionals de la pràctica psicogeriàtrica com a activitat de primer ordre en la intervenció professional. Afegeixen que el baix nivell de formació que de vegades constaten no és pas exclusiu dels psicòlegs, sinó que el detecten en tots els àmbits professionals, incloent-hi la direcció. Addueixen que, a causa dels salaris baixos que s’acostuma a oferir, les ofertes no són atractives per a les persones amb el perfil demanat, per la qual cosa la part contractant molts cops no té alternatives en la contractació. Reconeixen que molts directors que actualment exerceixen no provenen de l’àmbit assistencial, ni de la gestió, però freqüentment són l’única opció de l’empresari a l’hora de «complir la normativa» seguint la política de costos mínims. Cal destacar que el conveni de les residències geriàtriques privades, el Tercer Convenio Marco Estatal de Residencias Privadas de Personas Mayores y del Servicio a Domicilio (28), vigent del gener del 2003 al desembre del 2005, no es menciona en cap moment el psicòleg com a professional específic per incloure’l en el grup professional 1 (titulats superiors). En canvi, sí que fa una referència explícita a altres professionals, com el metge, l’infermer, el tècnic en animació sociocultural o el treballador social, les funcions dels quals descriu, mentre que no explica l’activitat del psicòleg.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 29 –

Amb referència, encara, al conveni esmentat, els directors consultats reconeixen que les remuneracions normalment es basen en els salaris base, que consideren baixos. El 2005 el salari base per a Catalunya era, segons el conveni, de 16.218,58 euros bruts anuals. Així i tot, atribueixen aquests sous baixos al sector en general, i les solucions que aporten són genèriques, de «millora del sector», el moment d’aplicació de les quals no precisen. La comissió negociadora del conveni laboral vigent també reconeix aquesta insuficiència de les remuneracions, de manera que acorda incrementar cada any els salaris d’un 1% més que l’IPC corresponent com a mesura compensatòria. Hem consultat els directors sobre la remuneració que ofereixen als psicòlegs que treballen als centres. Com que hi ha diferents jornades laborals establertes en els contractes, exposarem aquests resultats calculant els sous equivalents en jornades completes. Les remuneracions que resulten d’aplicar l’equivalència anterior estan compreses entre els 16.218,58 euros bruts anuals, que és el salari base, i els 22.718,26 euros bruts anuals, cosa que comporta un cost a les empreses entre 21.084,15 i 29.533,73 euros l’any. b) El parer de la part contractada Per saber la visió dels professionals de la psicologia que treballen en aquest àmbit, ens hem reunit amb alguns membres del Grup de Treball de Gerontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. L’opinió general entre aquests professionals és que la situació laboral dels psicòlegs de residències és precària, i la descriuen fent referència a tres aspectes: els salaris baixos, el gran nombre de desplaçaments i els contractes de poques hores setmanals, que obliguen a la pluriocupació. Consideren uns «afortunats» els professionals que treballen a jornada completa. Creuen que la part contractant està poc informada de les funcions del psicòleg. Als psicòlegs els demanen de fer unes activitats que no els pertoquen (animació, tasques administratives, etc.). També manifesten que molts directors únicament els ubiquen en el camp de la psicoestimulació, la qual cosa demostra un coneixement molt parcial de les seves funcions. Aquest coneixement parcial també afecta, amb freqüència, altres membres dels equips assistencials, de manera que de vegades s’han trobat amb situacions conflictives en definir els límits de la intervenció de cada professional. Matisen que la responsabilitat també la té, tal vegada, el col·lectiu mateix, que hauria de fer una labor pedagògica més gran sobre les tasques que li pertoquen.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 30 –

Continuant la reflexió sobre el seu col·lectiu, mantenen que la seva formació ha estat escassa i que la majoria de professionals han adquirit competència una vegada incorporats al lloc de treball. Això palesa el baix nivell d’exigència amb què normalment es troben. Diuen que després de la reglamentació han rebut un nombre elevadíssim de demandes de professionals que, un cop contractats, consulten quines són les seves funcions concretes. En conjunt, pensen que no sempre són valorats; de vegades fins i tot no ho són pels psicòlegs mateixos que es dediquen a altres àmbits d’intervenció, si bé afirmen que aquesta visió negativa de la intervenció en l’àmbit residencial és compartida per altres col·lectius professionals, com el dels metges, infermers, educadors socials, etc. Cal dir que la situació precària descrita i el baix reconeixement social constatat també apareixen entre les conclusions d’un estudi aparegut recentment: L’àmbit laboral d’atenció a la dependència, editat per la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (Tuà 2005) (29), sindicat majoritari a Catalunya. Les conclusions d’aquest estudi, si bé no se centren en el col·lectiu de psicòlegs, descriuen la situació laboral del sector fent referència a aquests aspectes: els volums excessius de feina, la retribució insuficient, la fragilitat dels contractes, el poc reconeixement social, els nombrosos perfils professionals i el fet d’estar mal definits, la política inadequada de formació i la negociació col·lectiva heterogènia i dispersa. 3.3. L’OFERTA FORMATIVA Presentem els resultats obtinguts respecte a l’oferta formativa en funció de la titularitat de l’entitat formadora, de manera que estructurem la dita oferta en tres grups: la formació universitària, la formació que ofereix el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i la formació en l’àmbit privat. Al final d’aquest apartat també ens ocuparem d’altres espais en què els professionals busquen i comparteixen recursos per a la intervenció. La formació universitària S’han analitzat les titulacions de psicologia de les següents universitats: la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Ramon Llull (URL), totes pertanyents al territori en què ens centrem (comunitat autònoma de Catalunya).

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 31 –

En cap carrera de psicologia d’aquestes universitats no hi ha assignatures obligatòries (OB) ni troncals (TR) específiques sobre la psicologia i l’envelliment. La majoria ofereixen assignatures que tracten d’aquesta qüestió des d’una perspectiva més àmplia, que hem denominat pròxima; per exemple, la UB («Adolescència, maduresa i senectut» (TR)), la UAB («Psicologia del cicle vital: de l’adolescència a la tercera edat» (OB)), la UdG («Psicologia de l’adolescència, la maduresa i la vellesa») o la URV («Desenvolupament adult i vellesa (OB)). En l’oferta d’assignatures optatives n’hi ha algunes de més específiques, com ara «Psicogeriatria» a la UB, «Intervenció psicològica en la gent gran» a la UdG o «Psicologia del desenvolupament III: psicogerontologia» a la URL. Un exemple de l’interès creixent per desenvolupar la capacitació professional en gerontologia és la UAB. En el seu pla d’estudis del 2000 hi havia assignatures noves com «Psicologia clínica i de la vellesa» i «Psicologia de la vellesa». Abans es feien altres assignatures optatives que parcialment tractaven d’aquest camp, com «Psicologia de la memòria: camps d’aplicació» o «Anàlisi funcional en psicologia de la salut», encara que, com veiem, en el pla d’estudis de la UAB de 1992 no hi havia assignatures que en tractessin específicament. La UOC no ofereix cap assignatura específica ni troncal ni obligatòria ni optativa. Relació d’assignatures específiques i pròximes sobre la psicologia i l’envelliment Assignatures específiques

Assignatures pròximes

UB

Psicogeriatria (OP)

Adolescència, maduresa i senectut (TR/OB)

UAB

Psicologia clínica i de la vellesa (OP)

Psicologia del cicle vital: de l’adolescència a la tercera edat (TR/OB)

Psicologia de la vellesa (OP)

Psicologia de la memòria: camps d’aplicació (OP) Anàlisi funcional en psicologia de la salut (OP) UdG

Intervenció psicològica en la gent gran (OP)

Psicologia de l’adolescència, la maduresa i la vellesa (TR/OB)

El paper del psicòleg als centres

– 32 –

UdG

URV UOC URL

Psicologia de la memòria: camps d’aplicació (OP) residencials geriàtrics Anàlisi funcional en psicologia de la salut (OP)

Intervenció psicològica en la gent gran (OP)

Psicologia de l’adolescència, la maduresa i la vellesa (TR/OB)

No n’hi ha

Desenvolupament adult i vellesa (TR/OB)

No n’hi ha

No n’hi ha/No se sap

Psicologia del desenvolupament III: psicogerontologia (OP)

No n’hi ha/No se sap

Com a formació de tercer cicle, la UB organitza el màster no presencial en gerontologia social aplicada i la UAB organitza els màsters en gerontologia clínica, en gerontogeriatria i en psicogeriatria; aquest el fa en col·laboració amb Sagrat Cor-Serveis de Salut Mental Martorell. La persona experta consultada sobre aquesta qüestió ens insisteix en la voluntat creixent d’acostar la formació a les necessitats reals que tindran els futurs professionals, per la qual cosa cal ampliar l’oferta. Explica que en el primer cicle es dóna una formació en gerontologia en unes assignatures que descriuen el procés evolutiu de l’ésser humà i que han de fer tots els alumnes de la carrera de psicologia. Com que la vellesa és l’últim estadi del cicle vital, el seu estudi acostuma a coincidir amb el final del programa de l’assignatura, per la qual cosa, segons que reconeix, sovint no s’acaba tractant a classe. També fa referència a l’especialització. Diu que el pes de la vellesa en els plans d’estudi no és el mateix que el d’altres etapes del cicle vital; en altres universitats de la resta d’Espanya aquesta distribució és més equilibrada, i esmenta la Universitat de Salamanca i l’impuls donat pel professor José Luis Vega, mort recentment. Si bé és cert que en el pla d’estudis del 2000 hi havia assignatures específiques, aquestes són insuficients per a l’exercici professional en el camp de la vellesa, de manera que, mentre no hi hagi un nombre més gran d’assignatures que permetin crear un itinerari propi en psicologia i envelliment, la formació de tercer cicle es fa inevitable per a una bona intervenció.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 33 –

La formació oferta pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) Incloem el COPC com a entitat que, entre altres accions destinades al col·lectiu de psicòlegs, ofereix una formació específica en l’àmbit de la gerontologia. En la reunió que hem tingut amb alguns membres del Grup de Treball de Gerontologia, esmentada més amunt, han aparegut algunes opinions sobre la formació. Consideren que és escassa atesa la gran demanda que reben de formació. Expliquen que han creat en el Grup de Treball una comissió de psicòlegs de residències que té com a finalitat la formació dels seus membres i l’intercanvi de recursos per a la intervenció. L’Àrea de Formació del COPC ha inclòs recentment en l’oferta formativa cursos genèrics com «Psicogeriatria» o «El paper del psicòleg en una residència geriàtrica» i d’altres en què es treballen habilitats específiques, com ara «Com s’organitzen els tallers de memòria per a la gent gran?» o «Psicoestimulació cognitiva per a malalts d’Alzheimer i ancians conservats». Creiem oportú destacar la gran labor que fa el COPC per desenvolupar la nostra activitat professional. A més de l’oferta formativa mencionada, té en la seva estructura el Grup de Treball de Gerontologia, que ja hem esmentat i que forma part de la Secció de Psicologia de la Intervenció Social, i la Comissió de Gerontologia, pertanyent a la Delegació de Girona. Aquesta ha organitzat diverses jornades per al nostre col·lectiu com, per exemple, la I Trobada de Professionals de Residències i Centres de Dia (maig del 2005) o trobades periòdiques com les Trobades de Psicòlegs que Treballen en Residències Geriàtriques. El COPC també és present en altres fòrums de referència en el camp de l’envelliment, com el Grup de Gent Gran del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona o el Fòrum Intercol·legial sobre la Gent Gran, creat recentment. La formació privada Per analitzar l’oferta formativa del sector privat, hem volgut esbrinar quina formació hi ha en psicologia de la vellesa i quins cursos específics es destinen a psicòlegs que treballen en centres residencials. Hem trobat formació genèrica en dues de les principals entitats privades catalanes que es dediquen a la docència, L’Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP) i l’Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada (ISPA), i formació en habilitats específiques necessàries per a la nostra tasca

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 34 –

professional. Si bé tota aquesta formació no és específica per als psicòlegs, representa un enriquiment per a la labor assistencial. Aquests cursos estan concebuts per preparar l’alumne en habilitats específiques i es poden fer en altres entitats, com és el grup assistencial Institut Pere Mata. Oferta docent d’ISEP, ISPA i l’Institut Pere Mata CENTRE

FORMACIÓ GENÈRICA EN PSICOLOGIA DE LA VELLESA

FORMACIÓ EN HABILITATS ESPECÍFIQUES

ISEP

Màster en geriatria, demència i malaltia d’Alzheimer

ISPA

Trastorns psíquics i cognitius (en el camp de la psicogeriatria)

INSTITUT PERE MATA

No n’hi ha/No se sap

Màster en musicoteràpia Postgrau en rehabilitació cognitiva Psicomotricitat Tècniques d’estimulació en geriatria Acompanyament a la mort Intervenció neuropsicològica en el deteriorament cognitiu a través del programa de rehabilitació multimèdia Psicomotricitat en la tercera edat Intervenció i estimulació en psicogeriatria Prevenció de l’estrès per treball amb la tercera edat Acompanyament a la mort

Espais que pròpiament no són formatius Creiem oportú acabar aquest apartat de resultats dient que l’interès creixent per la formació que notem després de la trobada amb els professionals del Grup de Treball esmentat anteriorment es confirma veient que molts professionals suposadament insatisfets de la seva preparació recorren a altres espais per tal d’augmentar els coneixements. Ens referim, concretament, als fòrums de debat pròpiament dits que ofereix el portal INFORESIDENCIAS.COM, de referència en el sector residencial geriàtric. Al setembre del 2005 tenia 87 fòrums, 6 dels quals superaven les 50 entrades. Destaquem que un d’aquests 6 està dedicat plenament al nostre col·lectiu, es denomina «la situación del psicólogo» i té 57 entrades d’ençà que es va crear, al març del 2003.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 35 –

Hi ha altres fòrums «majoritaris» en què també es fa referència a la nostra activitat, encara que des d’una perspectiva més àmplia, com, per exemple, el fòrum «programa de estimulación cognitiva, memoria, orientación en realidad y talleres de terapia ocupacional», amb 148 entrades d’ençà que es va crear, a l’agost del 2002. En aquests fòrums hi participen tant psicòlegs com altres professionals, tots els quals treballen en l’àmbit residencial geriàtric, incloent-hi directors i empresaris. Sense fer una anàlisi exhaustiva del contingut, hi distingim tres camps de debat: les funcions del psicòleg, qüestió relacionada amb els límits de la intervenció amb altres disciplines; la utilitat que es creu que té aquest professional, tema en què se’n debat l’eficàcia i la necessitat, i les demandes que fan alguns psicòlegs d’orientació sobre qüestions diverses, fonamentalment sobre formació. Cal destacar que les intervencions en aquests fòrums de vegades es fan en tons bel·ligerants, ja que les posicions freqüentment es radicalitzen i prenen actituds poc constructives.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 36 –

4. PROPOSTA DE FUNCIONS DEL PSICÒLEG EN L’ÀMBIT RESIDENCIAL GERIÀTRIC

L’activitat del psicòleg en un centre residencial per a la gent gran es desenvolupa en tres àrees d’intervenció segons qui en sigui el destinatari: l’usuari, la família o la institució. Ha d’actuar com a membre de l’equip interdisciplinari, de manera que és important la coordinació amb la resta de professionals, especialment amb el treballador social, la informació del qual l’ajudarà en la intervenció en la família i en l’àmbit social. Tot seguit descriurem cada àrea d’activitat. Després de la descripció, presentarem unes taules en què hem intentat fer compatible el que diuen algunes publicacions incloses en la bibliografia (1, 2, 3, 4, 16, 17, 20, 21, 22 i 27), la pràctica professional que constatem en el nostre entorn i la nostra pròpia pràctica professional. 4.1. LA INTERVENCIÓ DESTINADA A L’USUARI Els objectius han de ser l’adaptació al centre, la planificació del pla interdisciplinari d’atenció individualitzada (PIAI) i l’atenció psicològica preventiva i terapèutica. La intervenció destinada a l’usuari ha de tenir els objectius següents: 1. Aconseguir una bona adaptació al centre Per tal d’aconseguir una bona adaptació al centre, s’ha de fer una avaluació completa de la persona (cognitiva i neuropsicològica, psicopatològica, conductual i afectiva). S’han de fer els informes corresponents que serveixen per orientar i assessorar el resident, la família i l’equip interdisciplinari, i que també serveixen de base per al seguiment posterior.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 37 –

Objectius generals

Objectius específics Competències

Habilitats

1. Aconseguir una bona adaptació al centre

Avaluar la persona (Fase de recollida d’informació)

Valoració cognitiva, neuropsicològica, psicopatològica conductual i afectiva

Avaluació

Impressió diagnòstica Analitzar (Fase d’anàlisi de la informació)

Informar (Fase de devolució)

Orientació i assessorament

Elaboració de l’informe

Entrevistes o reunions inicials de seguiment amb l’usuari, la família i l’equip

Facilitació de Fer el seguiment (Fase de seguiment) l’adaptació al canvi

Suport a l’usuari, la família i l’equip

2. Planificar i coordinar el PIAI Després de l’examen inicial, es planifica el programa terapèutic que s’estableixi en el PIAI, elaborat amb l’equip interdisciplinari, i s’assessora en aquesta planificació. Els aspectes del PIAI que són responsabilitat del psicòleg són la rehabilitació i el manteniment de capacitats cognitives, afectives i relacionals. Les reunions interdisciplinàries en què s’elabora el PIAI poden ser dirigides pel psicòleg. Amb vista a aquesta responsabilitat, aquest professional ha d’estar capacitat per dirigir grups.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 38 –

Objectius generals

Objectius específics Competències

2. Planificar i coordinar el PIAI

Fomentar i mantenir Planificació i/o Disseny del la màxima qualitat assessorament del programa de vida del client programa terapèutic Valoració individual Coordinació dels usuaris Programació i direcció de grups

Habilitats

Participació en l’elaboració del pla d’actuació individualitzat Rehabilitació/ manteniment de capacitats cognitives, afectives i relacionals Direcció de grups

3. Proporcionar atenció psicològica L’objectiu de l’atenció psicològica ha de ser prevenir conflictes personals i, en cas que n’hi hagi, facilitar-ne la resolució. El pla d’intervenció ha de tenir en compte l’àrea específica de la rehabilitació i el manteniment de les capacitats cognitives, afectives i funcionals. Amb vista a aquest objectiu, el psicòleg ha d’utilitzar tècniques com la reminiscència, l’orientació en realitat (OR), la psicoestimulació, exercicis per mantenir les funcions cognitives, etc. La intervenció es pot fer individualment o en grups, generalment a demanda de l’equip assistencial, la família o el resident. Objectius generals

Objectius específics Competències

Prevenir conflictes 3. Proporcionar atenció psicològica personals i, en cas d’haver-n’hi, facilitar-ne la resolució

Intervenció terapèutica en casos específics: a demanda de l’usuari, la família o l’equip assistencial

Habilitats Acció terapèutica individual o grupal. Modificació del comportament cognitivoafectiu

4.2. LA INTERVENCIÓ DESTINADA A LA FAMÍLIA La tasca del psicòleg ha de consistir a acompanyar en el procés amb l’objectiu d’afavorir el benestar emocional i afectiu del cuidador principal

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 39 –

i la resta de familiars. Les competències del psicòleg són informar-los donantlos uns coneixements que els permetin comprendre, prevenir i actuar amb relació al problema que presenti l’usuari, orientar i assessorar oferint unes tècniques concretes d’actuació, donar suport emocional, mitjançar en conflictes i participar en accions formatives. La intervenció destinada a l’usuari ha de tenir les finalitats següents: 1. Acompanyar en el procés d’institucionalització És important que la família sàpiga quines característiques té el centre. Això li facilitarà la vinculació tant amb l’equip assistencial com amb la dinàmica general de l’organització. 2. Afavorir el benestar emocional i afectiu del cuidador principal En la intervenció, el psicòleg ha d’ajudar a redefinir el nou rol que adopta la família després de l’ingrés del resident. És important de saber quina és la situació de la família i, especialment, del cuidador principal. El psicòleg també ha d’ajudar a resoldre els conflictes personals que sorgeixin. 3. Afavorir l’adaptació al canvi en el sistema familiar El psicòleg ha d’atendre la família informant-la, assessorant-la i donantli suport emocional. Objectius generals

Objectius específics Competències

1. Acompanyar -Fer conèixer el en el procés centre a la família d’institucionalització -Vincular la família amb el cuidador principal dintre de l’equip -Ajudar a redefinir el nou rol

Informació: donar uns coneixements que permetin comprendre, prevenir i actuar amb relació al problema que presenti l’usuari Orientació i assessorament: oferir tècniques concretes d’actuació

2. Afavorir el benestar emocional i -Saber quina és la afectiu del cuidador situació de la Suport: donar el suport principal família i, especialment, psicològic necessari del cuidador principal Mediació: en situacions -Ajudar a resoldre de conflicte familiar conflictes personals

3. Afavorir l’adaptació al canvi en el sistema familiar

-Atendre la família informant-la, assessorant-la i donantli suport emocional

Habilitats

Reunions de l’equip

Entrevistes amb diferents membres de la família

Acció terapèutica

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 40 –

4.3. LA INTERVENCIÓ DESTINADA A LA INSTITUCIÓ La intervenció del psicòleg es destina a tres agents: l’equip, la direcció i l’espai físic. Intervenció en l’equip Es proposen els següents objectius: 1. Aportar qualitat a la tasca assistencial. 2. Facilitar el rendiment continuat assistencial. L’atenció a l’equip ha d’afavorir un bon clima a la feina, pal·liar l’efecte del burnout i donar suport emocional. El psicòleg ha de donar suport formatiu en qüestions de salut i envelliment, i de treball en equip. També ha d’afavorir el desenvolupament de la cultura institucional, facilitar el canvi organitzatiu i encoratjar l’equip en el projecte assistencial i en els objectius de l’organització. Objectius generals

Objectius específics Competències

1. Aportar qualitat a Afavorir un bon

Suport a

la tasca assistencial

clima a la feina

l’organització: com

2. Facilitar el

Pal·liar l’efecte del

rendiment continu

burnout

de l’assistència

Donar suport a l’equip professional. Formar en:

Suport instrumental: assessorar, coordinar i formar en habilitats d’intervenció Suport emocional:

assessorar i donar mental i envelliment suport psicològic en situacions generades pel desenvolupament Desenvolupar la cultura de la institució

Dinàmica de grups

un sistema complet

-aspectes de salut

-treball en equip

Habilitats

de l’exercici professional

Facilitar el canvi

Suport institucional:

organitzatiu

crear un bon clima a la feina, detectar conflictes relacionals i intervenir-hi

Conducció de grups

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 41 –

Intervenció en la direcció El psicòleg també pot donar suport a la direcció en la seva activitat. Els seus objectius són els següents: 1. Suport en la gestió de recursos humans i materials L’actuació pretén aconseguir una organització interna adequada a fi d’optimar al màxim els recursos humans i materials disponibles. 2. Participar en la definició dels principis, la missió i els objectius de l’organització El psicòleg ha d’intervenir en la definició de la filosofia, els objectius (assolits i no assolits) a curt, mitjà i llarg termini, i l’estructura interna del centre. També és important de participar en l’optimització de les vies d’intercomunicació institucional.

Objectius generals

Objectius específics Competències

1. Aconseguir una

Participar en la

Crear canals de

organització interna definició de la filosofia, recollida, anàlisi i adequada a fi

els objectius (assolits i

Habilitats Anàlisi de les organitzacions

transmissió a direcció

d’optimitzar al màxim no assolits) a curt, mitjà de demandes, els recursos humans i llarg termini i en

queixes,

i materials disponibles l’estructura interna

suggeriments... dels

2. Facilitar la

del centre.

clients, les famílies i l’equip assistencial

definició dels

Facilitar el procés

principis, la missió i

d’intercomunicació

Donar suport a la

els objectius de

institucional entre els

direcció

l’organització

membres de l’equip

Intervenció en l’espai físic L’objectiu principal del psicòleg ha de ser: 1. Estudiar i modificar l’efecte en l’usuari de diversos factors relacionats amb l’entorn físic. La intervenció té com a finalitat satisfer algunes necessitats bàsiques dels usuaris respecte al seu entorn. El psicòleg ha de participar en la planificació

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 42 –

de l’espai físic estudiant-ne l’adequació i tenint en compte factors diversos amb relació a aspectes físics (confort, seguretat, orientació) i psicològics (intimitat i comunicació).

Objectius generals

Objectius específics Competències

Habilitats

1. Estudiar i modificar Aconseguir un espai Planificació i

Observació inicial i

l’efecte en l’usuari de adequat a fi de satisfer estructuració de

permanent de l’espai

diversos factors

les necessitats del

físic.

relacionats amb

client, tant físiques

l’entorn físic

(confort, seguretat, accessibilitat, orientació) com psicològiques (intimitat, comunicació, control)

l’espai físic.

Estudi de l’adequació Presentació de de l’entorn en funció propostes amb relació de l’ús que en facin

a la concepció i

els clients

utilització de l’espai físic

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 43 –

5. CONCLUSIONS Considerem que la informació que hem donat ajuda en gran manera a presentar la situació del psicòleg en el sector residencial geriàtric. En aquesta informació hi hem basat les conclusions, a partir de les quals elaborarem les recomanacions que apareixeran en el capítol següent. Seguint el criteri de coherència estructural, presentarem les conclusions agrupades per àrees, tal com hem fet en l’apartat dels resultats: el suport de l’Administració, la situació laboral del col·lectiu i l’oferta formativa. 5.1. EL SUPORT DE L’ADMINISTRACIÓ 1.La inclusió del psicòleg en el nou model assistencial suposa un gran avenç en la implantació i el reconeixement de la nostra professió. És important que l’Administració reconegui la importància de la tasca dels psicòlegs als centres residencials assistits en un context interdisciplinari. 2.El nou model (9, 10 i 24) és una gran passa endavant, encara que, d’acord amb les funcions que considerem pròpies del psicòleg, volem destacar les consideracions següents: 2.1. El model no té una visió preventiva de la nostra labor. En realitat, la nostra tasca està encaminada més aviat a millorar la qualitat de vida que no pas a resoldre problemes. 2.2. No inclou l’atenció a usuaris de «baixa dependència». Aquesta es mesura en funció de l’estat cognitiu i funcional sense tenir en compte possibles alteracions emocionals i afectives. 2.3. No implica al psicòleg en algunes tasques que li pertoquen; per exemple, la participació en el programa de manteniment de les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) i les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD), en el qual el psicòleg hauria de treballar amb el fisioterapeuta, el terapeuta ocupacional i la resta de l’equip, atès que participa en tasques rehabilitadores, reeducadores i preventives: el treball de la memòria, l’orientació en realitat, etc., fonaments de les ABVD i les AIVD. 2.4. En la relació de distribució de responsabilitats n’hi ha algunes el responsable de les quals no resta clar si és el psicòleg o el treballador social; fins i tot deixa a càrrec d’aquest últim professional tasques de l’àrea d’intervenció psicològica.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 44 –

2.5. Entre les tasques que indica que han de compartir el treballador social i el psicòleg, hi ha el suport psicològic grupal i l’atenció a la família en el dol, quan pensem que aquestes corresponen al psicòleg. 2.6. No esmenta activitats pròpies del psicòleg, de manera que hi ha buits pel que fa a la seva intervenció: 2.6.1. En el programa de participació amb famílies no preveu el suport psicològic, l’aprenentatge psicoeducatiu, l’assessorament, etc. 2.6.2. Tampoc no estableix la intervenció en grups de risc de dependència psicoafectiva (desenvolupament d’habilitats socials, imatge personal, autoconcepte, etc.). 2.6.3. La formació i el suport psicoafectiu del personal són uns altres aspectes a incloure en el model. Tenint en compte el risc de burnout derivat de la labor assistencial geriàtrica, aquesta intervenció es fa imprescindible. 3. El col·lectiu considera que amb prou feines ha pogut participar en l’elaboració de programes i funcions derivades del seu rol. 4. Es detecta una escassa labor pedagògica de l’Administració pel que fa al psicòleg. Aquesta escassa definició pobra té uns efectes que encara perduren, vistes les demandes dels directors, gestors, etc. 5. Possible acompanyament econòmic insuficient per aplicar les mesures que implica el nou model assistencial, entre les quals figura la inclusió del psicòleg. 6. El Decret 176/2000, del 15 de maig, és un avenç en la professionalització del sector, atès que exigeix una preparació mínima a la persona que ocupa el càrrec de director tècnic. Tot i que valorem aquesta voluntat per millorar la qualitat assistencial als centres, trobem insuficient aquesta mesura. El Decret permet l’accés a la direcció de centres únicament si es té una titulació de grau mitjà, la qual cosa possibilita que tinguin responsabilitats de decisió persones que no estan formades en l’àmbit assistencial.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 45 –

5.2. LA SITUACIÓ LABORAL DEL COL·LECTIU La part contractant 7. Sovint s’estipulen en els contractes jornades mínimes obligatòries a raó de 17 hores per usuari de mitjana i alta dependència, i es demana al psicòleg que faci tasques que no li pertoquen (animació, feina administrativa, etc.), la qual cosa palesa que es desconeix el que el psicòleg pot fer als centres residencials geriàtrics. 8. Alguns directors manifesten que les funcions del psicòleg poden ser assumides per altres professionals. Creiem que el problema no és pas únicament tenir més o menys recursos, ja que un nombre molt gran de directors no comparteix aquesta opinió. 9. Alguns directors, si bé veuen que la tasca del psicòleg millora l’assistència, pensen que incorporar-lo és massa costós econòmicament i que els surt més a compte invertir aquests diners a reforçar la plantilla gerocultora. Pensem que aquest parer obeeix més a una visió esbiaixada de la nostra labor que no pas als pressupostos del centre. En tot cas, l’argument de preferir contractar personal gerocultor abans que al psicòleg ens sembla negatiu, ja que indueix a pensar que la contractació del psicòleg suposa una reducció de l’equip gerocultor. 10. Alguns directors consideren la reglamentació una intrusió de l’Administració en el sector i no creuen que la presència del psicòleg sigui tan necessària per ser imposada mitjançant la normativa. 11. Alguns directors que consideren prescindible el psicòleg als centres es basen en el fet que la intervenció en casos de patologies mentals s’ha de fer a través d’uns recursos externs. Tot i que és cert que la residència no s’ha de desvincular dels recursos de la comunitat, deduïm de les seves manifestacions que només consideren el psicòleg en el seu àmbit d’intervenció en casos de patologies mentals. Una vegada més, es palesa un coneixement parcial de les nostres possibilitats. 12. Altres directors, però, únicament exigeixen fer activitats de psicoestimulació de persones que presenten un deteriorament cognitiu, actitud de vegades fomentada pel col·lectiu mateix de psicòlegs i que torna a posar en evidència un coneixement escàs del nostre potencial. 13. Les ofertes que apareixen en el sector i en què es demanen candidats per cobrir una plaça de psicòleg tenen, generalment, unes condicions laborals precàries. Normalment s’estableixen en els contractes unes jornades laborals

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 46 –

molt més reduïdes que la jornada completa, cosa que, unida a uns salaris baixos molt generalitzats, obliga a treballar en més d’un centre, de manera que es redueixen les possibilitats de formar-se i de conciliar la vida familiar i la laboral. Part contractada 14. No hi ha dades que aportin llum sobre l’efecte que ha tingut la normativa en el nivell de contractació, el grau de satisfacció de l’equip i del director, les hores contractades, els salaris, etc. 15. El col·lectiu mateix molts cops reforça la confusió entorn de la seva labor quan els candidats a una oferta laboral s’hi presenten no sabent què oferir o sense una formació prèvia. A més de confusió, fomenten una imatge de baixa valoració que no contribueix al reconeixement social del col·lectiu. 16. El baix reconeixement social també es fonamenta en la precària situació laboral del sector. Les remuneracions es consideren molt inferiors a les de qualsevol altre àmbit d’intervenció del psicòleg –el salari base que el 2005 establia el conveni per a Catalunya era de 16.218,58 euros bruts anuals–; a més, les hores contractades en un centre rarament completen la jornada laboral, cosa que, una vegada més, crea una situació generalitzada de pluriocupació, més inseguretat laboral, desplaçaments i una alta inversió de temps en el trasllat entre centres. A part de generar una situació molt allunyada de l’òptima per conciliar la vida familiar i la laboral, els desplaçaments i els salaris baixos fan que el col·lectiu no tingui temps per ampliar la seva formació. 17. Molts cops es demana al psicòleg que faci tasques que no li pertoquen, cosa que atribuïm al caràcter difús, com hem dit més amunt, dels límits, al desconeixement o coneixement parcial de la nostra labor i a la voluntat que faci tasques assistencials d’una altra mena. 18. El conveni del sector de les residències privades (28) no determina les funcions del psicòleg, la qual cosa pot generar conflictes entre les parts i una certa indefensió del psicòleg quan la part contractant li demana activitats que no li pertoquen. 5.3. L’OFERTA FORMATIVA 19. Les assignatures obligatòries i troncals de les carreres de les universitats catalanes tenen un contingut òptim, la qual cosa permet difondre d’una manera general alguns coneixements del camp de la gerontologia. L’oferta optativa és

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 47 –

escassa. Encara que es constata la voluntat d’adequar-se a la demanda real de formació del col·lectiu mitjançant assignatures noves, aquestes continuen sent insuficients per preparar de debò el professional amb vista a l’actuació en l’àmbit de la gerontologia, cosa que obliga a cursar formació de tercer cicle. 20. El COPC ha sabut satisfer la demanda del col·lectiu oferint-li una formació especialitzada. De totes maneres, no ens consta que es tingui un sistema per detectar necessitats, per la qual cosa pot ser que hi hagi la necessitat de preparar-se en un camp concret i que no se n’ofereixin cursos perquè no se sap el parer dels professionals. 21. L’oferta formativa que s’ha revisat basa en gran part els seus continguts en la neuropsicologia i la psicoestimulació en la intervenció en persones amb deteriorament cognitiu. Constatem una oferta deficient de programes sobre la promoció de la salut, l’envelliment actiu i la prevenció en general. Tampoc no hi ha programes sobre la intervenció psicopatològica en la gent gran, quan l’oferta de cursos sobre la intervenció en altres grups etaris és àmplia.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 48 –

6. RECOMANACIONS Per acabar de donar cos al nostre document, exposarem les recomanacions que deriven de les conclusions fetes a partir dels resultats. La numeració d’aquests suggeriments correspon a la de les conclusions de les quals deriven i a les quals poden fer una breu referència. 6.1. EL SUPORT DE L’ADMINISTRACIÓ 1. El nou model assistencial ha permès de fer una gran passa cap a la universalització de la nostra activitat. Donem suport a la regulació com a via de normalització teòrica i animem l’Administració a seguir fent accions que permetin una normalització real. 2.Recomanem una revisió del model assistencial en què s’apliquin els suggeriments següents: 2.1. Indicar com a derivades de l’activitat del psicòleg accions preventives d’acord amb la idea de l’envelliment saludable i la promoció de la qualitat de vida. 2.2. Introduir dues modificacions amb referència a l’omissió del psicòleg en la intervenció en persones que tenen «baixa dependència»: 2.2.1. El grau de dependència no ha de ser un factor discriminador en planificar la intervenció del psicòleg. Algunes persones que resideixen als centres geriàtrics i presenten, segons els barems de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, un grau de «baixa dependència» tenen alteracions afectives o emocionals, i/o presenten alteracions del comportament. Tenint dret a l’assistència psicològica, a priori no disposen del recurs. 2.2.2. S’ha de redefinir el criteri per aplicar el grau de dependència. Com dèiem en les conclusions, únicament es té en compte el grau d’autonomia per fer activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària (ABVD i AIVD), a més de l’estat cognitiu. Proposem un nou criteri de valoració que tingui en compte altres factors que també afecten la dependència i són negligits, com ara l’estat emocional i afectiu, i els trastorns del comportament. 2.3. Considerar el psicòleg en l’elaboració del programa d’ABVD i AIVD conjuntament amb la resta de l’equip. 2.4. Delimitar més clarament les funcions del psicòleg i del treballador social.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 49 –

2.5. Traslladar els aspectes referents a l’atenció en el dol i al suport psicològic grupal a l’àmbit d’intervenció del psicòleg. 2.6. Corregir l’omissió de diferents aspectes de la intervenció: 2.6.1. En el programa de participació amb famílies: suport psicològic, aprenentatge psicoeducatiu, assessorament, etc. 2.6.2. Intervenció en grups de risc de dependència psicoafectiva: desenvolupament d’habilitats socials, imatge personal, autoconcepte, etc. 2.6.3. Formació i suport psicoafectiu del personal. 3.En revisions futures del model, s’hauria de tenir més en compte l’opinió del col·lectiu de psicòlegs a travès de la intervenció del seu col·legi professional. 4.L’Administració hauria de fer un esforç pedagògic més gran per atenuar la inquietud dels directors en vista del coneixement escàs que tenen del nou professional que se’ls incorpora als equips. Recomanem elaborar documents, fer sessions formatives i altres accions per posar fi a la desinformació. 5.Ja que és una inquietud freqüent dels directors i gestors, suggerim una revisió del sistema de concerts que permeti detectar si la contractació del psicòleg afecta de debò la viabilitat dels projectes empresarials. 6.Per garantir una major qualitat assistencial, en la capacitació mínima exigida per l’Administració s’haurien de tenir més en compte els aspectes relatius a la responsabilitat que posteriorment s’assumirà. A més de la titulació requerida, proposem que s’exigeixi haver fet cursos de capacitació relacionats amb el procés assistencial, la gestió, la qualitat, etc. Aquesta mesura s’acompanyaria d’una taula d’homologacions que permeti convalidar els estudis fets amb anterioritat. 6.2. LA SITUACIÓ LABORAL DEL COL·LECTIU Part contractant 7.Proposem que es creïn eines que afavoreixin el bon criteri en la contractació, la gestió dels equips i l’exigència de tasques. El sector mateix hauria d’intervenir en el procés d’elaborar-les a través de les seves plataformes patronals. Pensem que això milloraria les condicions de la incorporació del psicòleg en els equips. 8.En vista del desconeixement que encara mostra una part del sector, mantenim la recomanació anterior.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 50 –

9.Proposem un canvi de criteri en la valoració dels costos i beneficis amb relació a considerar el psicòleg com a «excessivament car», perquè únicament es té en compte el cost econòmic que suposa aquest professional a l’empresa. Atesa aquesta posició, recomanem una revisió de l’organització dels recursos humans. Probablement s’atribueixen al psicòleg funcions que pertoquen a altres professionals d’una categoria salarial inferior (animació, tasques administratives, etc.), la qual cosa ens fa suggerir que, en comptes de reduir les hores contractades, el psicòleg dediqui aquestes hores a fer intervencions preventives, les quals fan disminuir costos, reduint els nivells de dependència, cosa que suposarà menys volum de feina per a l’equip assistencial, disminuint l’estrès laboral i millorant el clima de l’organització, la qual cosa farà augmentar la satisfacció percebuda pels familiars i residents. 10. Pel que fa al parer que considera la reglamentació una amenaça, mantenim la recomanació que els agents que intervenen (el col·lectiu de directors, gestors i empresaris, l’Administració i els psicòlegs) segueixin generant iniciatives que permetin millorar el coneixement que es té de la nostra labor. 11. A causa de la visió parcial de la possible activitat professional del psicòleg, tornem a plantejar la necessitat que els psicòlegs fem una tasca pedagògica i de difusió de la nostra labor. 12. Tot i que és una qüestió que depèn de les característiques i la idiosincràsia de cada centre, s’haurien d’encarregar al psicòleg tasques que no es limitin a la psicoestimulació, com observem amb freqüència. Suggerim que en crear equips es tingui en compte la intervenció global del psicòleg. Un exemple poc freqüent però ben il·lustratiu de l’interès per intervenir en tot el conjunt d’aspectes psicològics de la població residencial és el criteri seguit pel centre AIDAR, de Barcelona, especialitzat en persones afectades de demència. Hi treballen dos psicòlegs: un és expert en neuropsicologia i l’altre ho és en la intervenció afectivoemocional en residents, familiars i en l’equip. Així i tot, si amb freqüència sentim la queixa de l’alt cost que suposa contractar un psicòleg, trobem anecdòtiques les propostes innovadores de tenir dos psicòlegs, deixant a part l’enorme qualitat potencial que suposen. 13. Suggerim mesures que atenuïn el grau de precarietat que presenta gran part del col·lectiu de psicòlegs en les seves contractacions i d’aquesta manera se’ns permeti el bon exercici professional. Els contractes no s’haurien de limitar al nombre mínim d’hores que estableix la llei. S’hi haurien d’incloure mesures que afavoreixin conciliar la vida familiar i la laboral, com és la

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 51 –

flexibilitat en el compliment de la jornada laboral. No es tracta de determinar un nombre exacte d’hores, perquè depèn de les característiques de cada centre, però sí que s’haurien de prendre mesures per reduir l’alt grau de pluriocupació. Així, es donaria al professional prou temps per fer la seva activitat i se li facilitaria l’accés a la formació, que es podria finançar descomptant de la jornada laboral les hores que hi invertís o bé sufragant una part del cost si la dugués a terme en les hores que no són de feina. Part contractada 14. Recomanem replicar l’estudi fet el 2000 pel Grup de Treball de Gerontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya sobre la implantació del psicòleg a les residències geriàtriques. Això ens mostraria l’efecte del nou model en els aspectes laborals. Ens consta que l’actual Grup de Treball de Gerontologia té un gran interès a replicar-lo, propòsit que encoratgem a realitzar. 15. El col·lectiu hauria de formar i conscienciar els seus membres. Amb aquesta finalitat hauria d’elaborar propostes que facilitessin el coneixement de les tasques del psicòleg a les residències. Convé més activisme del col·legi oficial corresponent i dels grups de treball de gerontologia que en formen part amb vista a dignificar el psicòleg que treballa en una residència geriàtrica. Creiem que l’element fonamental és que es conegui millor la nostra activitat, per la qual cosa proposem accions pedagògiques per al col·lectiu i la societat, com ara generar inputs positius en els mitjans de comunicació i en les publicacions pròpies, i en general, totes les accions que permetin un coneixement més precís de la nostra funció. 16. A fi de protegir el col·lectiu, el col·legi oficial corresponent hauria de rebutjar totes les ofertes inferiors a un nivell. 17. Els psicòlegs no haurien d’acceptar tasques que no els pertoquen, perquè assumir aquestes responsabilitats contribueix a mantenir una visió errònia, crea confusió respecte als límits entre les funcions dels professionals i fomenta que es tingui una baixa consideració del col·lectiu. Una exigència més gran en la formació en accedir al lloc de treball de psicòleg evitaria la mala praxi i el compliment de funcions que no corresponen a aquest professional. La nostra feina requereix una preparació específica. 18. El conveni laboral de referència (28) hauria de determinar les funcions del psicòleg a les residències geriàtriques. El col·legi oficial corresponent hauria d’intervenir en l’elaboració del conveni col·lectiu. S’hi haurien d’especificar les

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 52 –

tasques corresponents a la nostra categoria laboral per tal d’evitar la mala pràctica i les situacions de conflicte laboral. En els pròxims mesos es negociarà el quart conveni laboral d’aquest àmbit. No sabem què passarà, però potser encara som a temps d’incloure-hi mesures que afavoreixin el desenvolupament professional. 6.3. L’OFERTA FORMATIVA 19. Les universitats haurien d’ampliar l’oferta d’assignatures optatives relatives a la psicologia i l’envelliment a fi de formar professionals preparats per a la intervenció. Amb aquesta recomanació no pretenem pas que s’elimini la formació de tercer cicle, però creiem que aquesta hauria de servir per ampliar uns coneixements, unes habilitats i unes competències el nivell bàsic dels quals s’hauria d’adquirir abans. En un altre context recomanaríem emfàticament una revisió del pla d’estudis de la carrera de psicologia per incloure-hi un itinerari en «psicogerontologia». Pensem que aquest plantejament no seria pràctic atesa la pròxima revisió global de les titulacions universitàries que implica la convergència cap a l’espai europeu d’educació superior d’acord amb el projecte conegut amb el nom de procés de Bolonya. 20. El COPC hauria de mantenir-se sensible a les necessitats del col·lectiu. Fins ara s’ha fet una planificació de la formació que considerem òptima. Recomanem una anàlisi sistemàtica de la demanda real. Aquesta pot ser una bona acció encapçalada pels grups de treball en gerontologia. 21. S’hauria d’ampliar l’oferta formativa privada perquè abracés totes les àrees de la intervenció gerontològica, especialment les referents a la intervenció psicopatològica i la prevenció, qüestions respecte a les quals s’han detectat mancances en els programes oferts.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 53 –

7. CONSIDERACIONS FINALS Per acabar, hem volgut fer algunes reflexions que van més enllà del contingut que hem anat aportant. La finalitat del nostre treball ha estat fer una revisió de la situació actual dels psicòlegs en l’àmbit residencial geriàtric que ens permeti elaborar propostes per millorar-ne l’activitat. Amb vista a aquest objectiu, hem aportat un model de les seves funcions. A mesura que hem avançat en el coneixement de la realitat descrita, se’ns ha fet evident la necessitat que es canviï de visió tant en el sector mateix (directors, gestors, empresaris, etc.) com en el col·lectiu de psicòlegs. Aquesta nova visió ha de permetre una adequació del professional a un lloc de treball que ha de tenir les competències definides clarament i les condicions contractuals normalitzades. Per aconseguir-ho, fem molt d’èmfasi en la formació de tots els agents que intervenen, des del psicòleg que ofereix la seva candidatura a una oferta laboral fins als responsables de negociar els convenis laborals que afecten el sector, a més de directors, gestors, empresaris i la resta de professionals implicats. Els psicòlegs, en el marc d’una atenció interdisciplinària, podem ajudar a oferir uns nivells molt alts de qualitat. Ha de tenir una gran importància la labor que facin els col·legis professionals mitjançant els grups de treball de gerontologia amb vista a explicar, divulgar i dignificar l’activitat professional que tant nosaltres com els altres professionals podem oferir a la gent gran als centres residencials. Creiem que tant les recomanacions fetes com el model d’activitat presentat hi poden contribuir. Esperem que aquest document haurà servit i servirà en el futur per motivar la reflexió, la qual facilitarà la generació de propostes i mesures que comportaran una millor atenció, de la qual ens beneficiarem tant els psicòlegs, com els directors i empresaris, i sobretot les persones grans que escriuen la seva història de vida des dels centres residencials. Barcelona, setembre del 2005.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 54 –

8. BIBLIOGRAFIA 1.Acebal, R.; Andaluz, M.; Bruña, M. A.; Carrasco, J.; Doménech, M. [et alii] (2004). Una nova concepció en l’atenció a la gent gran. Barcelona: Premi ACRA a la qualitat en l’atenció a la gent gran 2004. 2.Arenas, S. «El rol del psicólogo en el equipo interdisciplinar de un centro residencial geriátrico». Ponència presentada en la VI Jornada sobre Derechos y Obligaciones en Centros Sociosanitarios y Residencias. Presente y futuro del servicio. Màster en gerontologia social. Universitat de Barcelona, Fundació Bosch i Gimpera. Barcelona, 9 de juliol de 2002. 3.Ballestero, D. (coord.) (2000) «Estudi del rol del psicòleg en el camp de la gerontologia», Materials del COPC, 10, COPC. 4.Bohórquez, A. (coord.) (2004) 100 recomendaciones básicas para fomentar la calidad en residencias de personas mayores. Madrid: Sociedad Española de Geriatría y Gerontología. 5.Buendía, José (comp.) (1994). Envejecimiento y psicología de la salud. Madrid: Siglo XXI de España. 6.Erickson, E. (reed. 2000) El ciclo vital completado. Barcelona: Ed. Paidós. 7. Decret 176/2000, del 15 de maig, de modificació del Decret 284/ 1996, del 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials. Generalitat de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 8. Decret 284/96, del 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials. Generalitat de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 9. Departament de Benestar Social (2001). Model d’atenció a les persones grans en residències asistides, juny, Generalitat de Catalunya. 10. Departament de Benestar Social (2001). Model d’atenció a les persones grans en residències assistides. Relació d’activitats i programes assistencials i instruments de valoració, juny, Generalitat de Catalunya. 11. Diversos autors (2001). Documentación clínicoasistencial para centros asistidos y sociosanitarios. Barcelona: Ed. Herder, Fundación SAR, Fundación Avedis Donabedian.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 55 –

12. Diversos autors (2002). Gestión asistencial de residencias para mayores: Manual práctico. Ed. ARS médica, Eulen Servicios Sociosanitarios. 13. Diversos autors (1998). Las residencias son para vivir. Vitoria: Ed. Social Services Inspectorate, British Department of Health, Departamento de Bienestar Social, Diputación Foral de Álava. 14. Diversos autors (2002). Llibre blanc de la gent gran amb dependència. Barcelona: Departament de Benestar Social. Generalitat de Catalunya. 15. Diversos autors (1993). Pla integral de la gent gran. Departament de Benestar Social. Generalitat de Catalunya. 16. Frutos, F.; Vila, J. (2002) «El paper del psicòleg dins el nou model d’atenció a les persones grans en residències assistides», Full Informatiu, abril, 146, p. 9-10, COPC. 17. Grup de Treball del Consell Assessor en Psicogeriatria (1998). Els trastorns cognitius i de la conducta en l’atenció sociosanitària. Servei Català de la Salut, Generalitat de Catalunya. 18. Havighurst, R. J. (1967) «Adult education and human development», Centro Social (an international issue), 14, 12. 19. Lemon, B. W.; Bengtson, V. L.; Peterson, J. A. (1972) «An exploration of the activity theory of aging. Activity types and life satisfaction among inmovers to a retirement community», Journal of Gerontology, 27, 511-523. 20. López, E. (2004) «¿Es necesario el psicólogo en centros de personas mayores?», Infocop, gener-març, p. 70-74, COP. 21. Martín, M (coord.) (2000). Las personas mayores y las residencias. Madrid: Instituto de Migraciones y Servicios Sociales. 22. Montserrat, J.; Valls, M. (1999) Indicadors de qualitat en el funcionament i en la gestió de les residencies per a persones gran. Barcelona: Fundació Agrupació Mútua. 23. Moragas, R. (1991) Gerontologia social. Barcelona: Ed. Herder. 24. Ordre BES/12/2002, del 14 de gener, Ordre de convocatòria per a l’acreditació d’entitats col·laboradores del Programa de suport a l’acolliment residencial per a gent gran (...). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El paper del psicòleg als centres residencials geriàtrics

– 56 –

25. Salvà, A. (coord.) (2004) Anuari de l’envelliment. Catalunya 2004. Barcelona: Agrupació Mútua, Fundació Institut Català de l’Envelliment. 26. Sancho, M. T. (coord.) (2002) Las personas mayores en España. Informe 2002. Madrid: Observatorio de personas mayores, Instituto de Migraciones y Servicios Sociales. 27. Síndic de Greuges de Catalunya (2004). Informe extraordinari: l’atenció a la gent gran dependent a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 28. Tercer Convenio Marco Estatal de Residencias Privadas de Personas Mayores y del Servicio a Domicilio. CCOO, UGT, LARES, FNRPTE, FEDERTE´i ACRA. 29. Tuà, T. (2005) L’àmbit laboral d’atenció a la dependència. Barcelona: Comissió Obrera Nacional de Catalunya. 30. Vega, J. L.; Bueno, B. (1995) Desarrollo adulto y envejecimento. Madrid. Síntesis.