EL PROFETA, DE GARGALLO

1/ CATALOGACIà Nom: El profeta Autor: Pau Gargallo (1881-1934) Cronologia: 1933 Localització actual: Museo Pablo Gargallo, Saragossa Estil: Cubisme Tècnica: Bronze a la cera perduda i soldat Materials: bronze Tipologia i forma: exempta dempeus Cromatisme: monocroma Dimensions: 235cm x 65cm x 50cm Tema:. • ANÓLISI FORMAL 2.1. Descripció general: Podem veure un home ambles cames obertes, un gest terrible i un rostre ferotge i amenaçador. El braç dret, amb la mà oberta, s'aixeca amb força desafiadora. A l'alta mà duu un bastó. Sembla portar el cos cobert amb una pell.

1

2.3. Composició: L'escultura s'estructura al voltant d'un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. D'aquest eix surten les altres parts del cos, formant corbes i contracorbes (matèria i absència de matèria). Les cames formen sòlides lÃ−nies rectes que afermen la figura al terra. També forma una recta, que segueix més o menys la lleugera diagonal de la cama dreta, el bastó que du a la mà esquerra. Les corbes que predominen són les de la pell de xai que el cobreix, els dos braços i l'espatlla esquerra. Estructura simple i complexa a la vegada. Composició equilibrada, entre zones còncaves i convexes, entre lÃ−nies rectes i corbes... a) Eixos de simetria: simetria quasi central, l'eix principal enllaça el cap, la columna i la cama esquerra. b) Llum: La llum és natural, aquesta llisca per les superfÃ−cies convexes, és reflecteix en les còncaves i passa, com l'aire, a través formes intuïdes dels espais buits. A l'interior s'hi creen zones de clarobscur. 2.4. Temps i ritme: El profeta està format per una là mina plana, un tub ondulat i buits estratègics. Concepte invertit: el que en l'original era relleu, en l'escultura és pla o buit: Galta esquerra: volum absent (buit) acotat per elements corbats. La major força expressiva es troba al cap del profeta, la boca oberta, mostrant el crit. Escultura del buit, del forat, contrari a la norma que és donar forma al volum. 2.5. CaracterÃ−stiques estilÃ−stiques: Se'l considera l'introductor del buit com element del volum. SubstituÃ− el marbre o el bronze pel ferro. Donà gran dramatisme expressiu a les seves obres. Creà un nou llenguatge escultòric. A ParÃ−s s'interessà per l'escultura de Rodin. Es formà en el noucentisme, i derivà entre el modernisme de formes 2

arrodonides i la simplicitat cubista . El primer pas en la seva experimentació el donà cap al 1907, fent servir coure i planxes metà l·liques . La tradició familiar de la forja es veu clarament en la seva obra, aixÃ− com la seva vocació cubista . Artistes que l'influïren en aquest camp foren: Archipenko, Brancusi i Modigliani. Gargallo creia en la necessitat d'investigar i no quedar-se en repeticions i solucions conegudes. L'escultura cubista representà una nova manera d'entendre l'espai, deixava de ser quelcom merament compacte i massÃ−s per atorgar importà ncia a l'articulació i al buit. • ICONOGRAFIA El profeta representa un home que crida, una figura poderosa, amenaçant, amb el gest ferm del seu braç dret ens convida a seguir-lo. Té l'actitud de l'orador, que es troba en el moment culminant del seu discurs, ple de passió, i que té els peus sòlidament afermats al terra, contrastant amb la força expressiva dels seus dos braços, el que aixeca i el que sosté el bastó amb fermesa. Representa un home que transmet un missatge clar, decidit, i que incita a l'acció dels qui l'escolten, tant si és perquè el segueixin com si és perquè creguin allò que els diu. El seu carà cter, dur i agressiu, se'ns transmet perfectament, la qual cosa la converteix en una obra també expressionista, i la vara que sosté és el sÃ−mbol del guia, si bé la tècnica és cubista. Pot ser Sant Joan Baptista, “la veu que clama al desert”, recobert amb la seva tradicional pell de camell i amb el seu bastó. • SIGNIFICAT I FUNCIà : El profeta, tenia una funció estètica, i al estar feta en bronze permet realitzar-ne còpies idèntiques, va ser concebuda per ser exhibida en galeries d'art o museus o per decorar espais públics. 4.3. Context històric - artÃ−stic: Gargallo va ser el primer escultor, cronològicament parlant, que juntament amb Picasso i Juli González va descobrir el buit escultòric. Les aportacions estilÃ−stiques de tots tres, que s'havien conegut a Barcelona i es van retrobar a Paris , van permetre un intercanvi de coneixements que va afavorir-los molt. Les formes geomètriques del cubisme van propiciar noves formes escultòriques de ferro, del qual Gargallo i Gonzalez eren grans mestres; ells dos van influir en Picasso i el van introduir en les possibilitats que tenia el treball amb ferro. 4.4. L'autor: Pablo Gargallo va néixer a Maella (Saragossa) el 1881. Els seus pares es traslladaren a Barcelona quan tenia 7 anys, per la qual cosa molts el consideren un escultor català , tot i que mai va perdre les arrels amb el seu poble natal. Als 13 anys entrà d'aprenent al taller d'Eusebi Arnau, l'escultor modernista de les nimfes del Palau de la Música. Començà a freqüentar Els Quatre Gats, on conegué artistes de l'època, com Picasso. El 1902 guanyà una beca per anar a ParÃ−s, i quan torna a Barcelona fa la primera exposició individual, el 1904. El 1912 s'instal·là a ParÃ−s on conegué a MagalÃ− Tartanson, jove costurera amb la que es casà el 1915, després de ser rebutjat com a voluntari en la Gran Guerra per motius de salut. El seu prestigi anà en augment, i el 1920 fou nomenat professor de l'Escola Tècnica d'Oficis ArtÃ−stics de la Mancomunitat de Catalunya. Mentre va fent una obra cada cop més innovadora. A l'Exposició de 1921 a Barcelona presenta una à mplia mostra de la seva obra d'inspiració realista i simbòlica, i incorporà el buit a l'escultura, fet que li donà fama mundial.

3

Quan puja al poder Primo de Rivera, el 1924 Gargallo es va veure obligat a dimitir com a professor de l'Escola per solidaritat amb un company acomiadat. Llavors tornà a ParÃ−s, i no tornarà a Espanya més que breus temporades. L'última fou per una exposició de la seva obra, el 1934, a Barcelona, on va obtenir un gran èxit. Quan anava a Reus per rebre un homenatge va caure malalt de bronconeumonia i morÃ− al desembre de 1934.

4