EL SISTEMA SOLAR Planetari Digital Centre de Recursos Educatius del Mar El Sistema Solar és el conjunt que forma el nostre estel, el Sol i nou planetes entre els quals hi ha la Terra. Hi ha també asteroides, cometes, gas i pols. El coneixement del Sistema solar ha canviat força en els darrers 40 anys sobretot per l’aportació de les naus automàtiques que han viatjat fins als planetes, cometes o asteroides per explorar-los. Actualment hi ha naus camí dels planetes amb la missió de posar-se al terra d’algun satèl·lit, com el cas de Tità, satèl·lit de saturn. Altres naus, com la Muses-C del Japó aniran fins a un asteroide i ens portaran una mica del seu material. O bé d’altres, com la Rossetta europea que es preveu que aterri al nucli d’un cometa per estudiar-ne, allí, la seva composició. Mentre aquestes naus viatgen un conjunt de telescopis terrestres segueixen l’evolució atmosfèrica dels planetes, perquè si bé les sondes fan fotografies més impressionants, ja que les fan “in situ”, els telescopis tenen més anys de vida. D’entre ells n’hi ha un que ha fet molta feina. Es tracta del Telescopi Espacial Hubble que amb més de deu anys en òrbita, ens ha aportat centenars de milers de dades i fotografies, tant de l’Univers, com del nostre Sistema Solar. El seu recanvi serà el Webb, que el tindrem en òrbita al 2010, molt superior en diàmetre, del qual s’espera que doni, amb força exactitut, les dimensions de l’Univers. Mentre tot això arriba, aquí teniu un seguit de curiositats dels planetes del nostre Sistema Solar: El sistema solar. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 1

Mercuri: És el planeta més proper al Sol. La seva revolució sobre si mateix, o sigui el seu dia, equival a 58 dies de la Terra, i triga un total de 88 dies en donar la volta al Sol. Això fa que en aquest planeta sigui més normal fer anys que no pas veure sortides de sol. Si estessiu allà veuríeu que un dia complert dura 176 dies dels nostres (quina passada si aquell dia ens toca anar a classe!)

Venus: Germà de la Terra pel que fa a la mida, ja que són pràcticament iguals, es pot dir que no s’assembla en res més! Té una atmosfera 90 vegades més pesada que la nostra. Hi ha pluges d’àcid sulfúric i temperatures que assoleixen els 450 graus. Mal lloc per anar a viure-hi!! Venus és un planeta molt brillant conegut com l’estel dels pastors, perquè és visible a la matinada o al capvespre.

La Terra: És l’únic planeta del sistema solar que té vida. També és l’únic lloc a on trobem l’aigua de forma líquida (els mars), sòlida (els gels dels casquets polars) i gasosa (el vapor d’aigua de l’atmosfera). La Terra, té un satèl·lit, la Lluna, que no té atmosfera i les contínues caigudes de pedres i roques li han configurat aquest paisatge ple de cràters. Per cert, com que des de la Terra el Sol es veu de la mateixa mida que la Lluna (degut a la proximitat d’aquesta), tenim la fortuna de poder contemplar, de tant en tant, aquests eclipsis solars tan bonics, que només són visibles des del nostre planeta.

Mart: L’atmosfera de Mart és lleugera. És molt possible que aquest planeta hagués disposat d’aigua en un passat molt llunyà. Ha tingut també activitat volcànica, ara extingida i precisament el volcà més alt del sistema solar es troba allà: el Mont Olimp, una muntanya tres vegades més alta que l’Everest. Ben segur que aquest serà el proper planeta a on viatjarà la humanitat. Per primera vegada en la seva història, els europeus estan preparant una sonda que ha d’estudiar si Mart va tenir vida en el passat. Es tracta del projecte «Mars Express», que viatjarà allà l’any vinent.

El sistema solar. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 2

Júpiter: És el gegant de gas del Sistema Solar. Té quaranta satèl·lits, dotze d’ells descoberts només fa uns mesos, donat que es tracta de pedres o roques de centenars de metres de diàmetre. Disposa d’una atmosfera molt activa amb un gran huracà anomenat «la gran taca vermella», que està actiu des del segle XIX! Un dels seus satèl·lits, anomenat Ió, és tan gran com la nostra Lluna i té una vintena de volcans sempre actius. N’hi ha un altre, anomenat Ganímedes, que és més gran que Mercuri.

Saturn: És espectacular pel seu sistema d’anells, pols generada segurament per la desaparició d’un satèl·lit propi. Les marees gravitatòries de Saturn el van fer rebentar en mil trossos que li donen aquesta forma tan característica. Saturn és de gas i molt lleuger. Tant, que si el poguessim posar dins un mar gegant d’aigua... flotaria

Urà: Ja molt lluny del Sol, va ser el primer planeta descobert amb l’ajuda d’un instrument (telescopi) i de les matemàtiques. Els altres planetes no es pot dir que fossin descoberts, perquè es coneixen des de sempre en ser visibles a ull nu. Urà gira sobre si mateix amb l’eix inclinat quasi 90º respecte l’eclíptica. Sembla un barril rodant pel sistema solar.

Neptú: Gegant de gas extremadament fred, té un sistema d’anells molt fins. La seva atmosfera és especialment activa, i les tempestes amb vents huracanats que arriben als 1000 Km per hora són freqüents. El Sol està tan allunyat, que llueix com la llum de Venus vista des de la Terra.

El sistema solar. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 3

SABÍEU QUE…? -Viatge a la Lluna-

1. En realitat el projecte Apollo no va fer pràcticament aportacions científiques, sinó que va tractar-se d’un projecte polític. Tot i així les aportacions tècniques es van avançar al seu temps 2. Un dels vols del Apollo- el 12- és va calcular per anar a la mateixa posició on havia aterrat una sonda,la Surveyor 3 l’any 1966. L’aterratge de l’Apollo 12 a l’Oceà de les Tempestes es va fer tan sols a 180 metres del de la Surveyor. 3. El Saturn pesava quasi 3.000 Tones, però en realitat quasi tot el pes era del combustible. El coet era tan prim que no es podia inclinar més de 10º sota risc de partir-se per la meitat. 4. En la missió Apollo 12, els astronautes van gaudir d’un eclipsi de Sol, des de la Lluna. La Terra els hi va tapar el Sol (aquí era un eclipsi de Lluna). 5. Les escales del mòdul lunar tenien la resistència per aguantar el pes de l’astronauta i del seu equip a la lluna. A la Terra amb un pes així s’haurien aixafat. 6. En el retorn cap a la Terra la càpsula que reentrava el mòdul de comandament no tenia més que un petit marge de maniobra. El corredor era de 7graus. Un angle més obert els hauria fet rebotar i sortir de l’òrbita de la Terra. Un angle més petit els podria haver fet cremar. 7. Del primer aterratge es conserven moltes de les fotografies dels astronautes en la superfície de la Lluna, però totes són d’Aldrin. Armstrong només se’n va deixar fer una! 8. Les petjades dels astronautes a la Lluna romandran a la seva superfície milers d’anys, ja que sense vent ni erosió tan sols els micro meteorits les poden fer desaparèixer. O bé els futurs astronautes! 9. El 15% de la població dels EEUU no és creu que l’home hagi viatjat fins la Lluna. EEUU és l’únic país del món que té una associació dedicada a provar que tal viatge no va ser real.

El sistema solar. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 7

10. Si algú en dubta, no té més que enviar un potent raig làser a la seva superfície. Hi ha un reflector que encara funciona i pot servir per calcular amb un metre de precisió la distància Terra-Lluna. Si encara així hi ha dubte, només cal observar les pedres lunars que s’han repartit per instituts d’arreu del món. 11. Els riscos del projecte Apollo eren elevats. Quan el president Kennedy va preguntar per les possibilitats d’èxit, els tècnics li van dir que la probabilitat era de un 80%. Va decidir tirar endavant el projecte. 12. L’aterratge de l’Eagle (el mòdul lunar de l’Apollo 11) al mar de la Tranquilitat, va estar a punt de ser avortat. L’ordinador central es va saturar i va quedar sense capacitat. Aldrin comprovar que no era cert i Armstrong va agafar manualment els comandaments. L’aterratge però es va produir quan només els quedaven 7 segons de combustible 13. El Saturn V, amb les seves 3.000 tones i 11 metres d’alçada es el coet més gran mai construït. La seva potencia el permetia d’assolir l’òrbita baixa amb una càrrega de 140 Tones, record mai més superat. 14. Els soviètics, tot i que ho van negar, també van fer un programa tripulat cap a la Lluna. Va fracassar i amb unes de les proves van morir tècnics i militars, a causa d’un mal disseny del coet. 15. Per muntar un coet tan immens calgué construir el VAB, que en la seva època fou l’edifici més gran del món. Podia contenir a la gran piràmide de Keops en el seu interior 16. I per transportar el Saturn a la base de llançament va caler posar lo en una plataforma anomenada el Crawler Transporter. El Crawler tenia la superfície equivalent de un camp de futbol. 17. Al primer vol que va tocar la superfície també hi va haver la primera vaga de la història espacial. A Armstrong i a Aldrin se’ls va ordenar trepitjar la superfície de la Lluna vuit hores després de l’aterratge. Es van negar a dormir i van obligar el comandament de Terra va avançar la sortida. Estaven molt nerviosos i volien sortir. 18. Scott, Astronauta de l’Apollo 15, va portar segells a la Lluna “d’estranquis”, per tal de fer un negoci. Els va vendre després com els segells que havien fet el viatge més llarg. Va ser expulsat de la NASA.

El sistema solar. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 8

19. Dels viatges a la Luna n’hem tret molts beneficis derivats. L’aluminitzat del paper, el gorotex, el mylar, el velcro, d’entre centenars. La principal revolució ha estat en un tema conegut per tots: la informàtica que teniu ara a l’escola i a casa ha estat possible gràcies als avanços tecnològics aportats per l’Apollo. 20. Al món viuen avui més de 6.400 milions de persones. Només 12 sers humans han trepitjat la Lluna, entre 1969 i 1972. 21. En un dels vols, el del Apollo 14, els astronautes van intentar escalar un petit turó. No van poder a causa de la dificultat de ser àgil amb els vestits espacials 22. La conversa telefònica més llunyana de la història la va protagonitzar el President Nixon i els astronautes de l’Apollo 11 al juliol del 196923. Uns dies després de l’arribada de l’Apollo 11, les agències de viatge ja oferien vols a la Lluna. La realitat ha estat força diferent. Més de 30 anys després del seu abandonament ningú no pot pronosticar quan serà el retorn. Els entesos senyalen un mínim de 20 o 25 anys per tornar-hi. 24. El projecte Apollo va tenir un cost de 25.000 milions de dòlars de l’època, el que equivaldria a més de mig bilió d’Euros actuals. 25. El Rover lunar, el vehicle amb rodes que portaren els astronautes a les tres darreres missions era elèctric. A la lluna és impossible sense aire fer anar un vehicle de combustió. Assolia els 17 km/h, però amb la poca gravetat lunar, la sensació era de anar més ràpid. 26. El conjunt SaturnV- Apollo, era una màquina amb més de 5.000.000 de peces. La fiabilitat del funcionament de les peces, es va haver de multiplicar per 100. La indústria va fer un gran salt endavant. D’haver hagut una fiabilitat del 99,9% les peces que haguessin deixar de funcionar serien almenys 5.000, el que hagués provocat un incident o una desgràcia. 27. En un dels moments crítics quan el coet està sotmès a més pressió, l’estructura s’allargava fins a un metre.

El sistema solar. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 9