EL TRIOMF DEL GRAN CAPITALISME LA SEGONA FASE DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870−1917) • Augment demogràgic i moviments migratoris. • El boom demogràfic europeu. • Les migracions a ultramar. • El creixement de les ciutats. • La modernització de l'agricultura. • Un nou rellançament industrial. • Les noves fonts d'energia. • Els nous mitjans de transport. • Els nous sectors industrials. • L'augment dels intercanvis. • Una nova organització industrial. • Taylorisme i fabricació en sèrie. • La concentració empresarial. • El capitalisme financer. • El neixement de noves potències industrials. • Els Estats Units. • El Japó. EL TRIOMF DEL GRAN CAPITALISME LA SEGONA FASE DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870−1914) INTRODUCCIÓ: − Inicis: s. XX gran creixement econòmic. − Canvis: − de font d'energia: carbó ! petroli i electricitat. ferro ! acer. − invent: màquina de vapor ! motor d'exploció. − Creixement espectacular: − població. − producció. − transports. − comerç. 1. Augment demogràfic i moviments migratoris.

1

1.1. El boom demogràfic europeu. 1870−240 milions d'hab. Es manté CREIXEMENT DEMOGRÀFIC europeu 1900−423 degut a 1/4 total població 1914−460 mun. Devallada constant TM La TN es manté elevada −Millora alimentació i condicions de vida. −Tendència a disminuir. −Progrés mèdic i sanitari: −Més supervivència dels fills. es frenen les epidèmies. −Disminució TMI = TM infantil. −Augment esperança de vida. 1.2. Les migracions a ultramar. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC MILLORES DELS relacionat MIGRACIONS MASSIVES (XIX− pricipis XX 60 TRANSPORTS A ULTRAMAR milions `europeus) Destinació: • Irlandesos i Escandinaus ! Estats Units. • Britànics ! Estats Units, India, Africa del Sud, Austràlia, Nova Zelanda. • Espanyols i portuguesos ! Amèrica del Sud. • Italians ! Estats Units i Amèrica del Sud. • Russos ! Sibèria. • Francesos ! Argèlia. − atur Econìmiques: − superpoblació − baixos salaris Causes Alemanya (1848− fracasa la revolució) de les Polítiques: migracions Jueus russos 2

Psicològiques 1.3. El creixement de les ciutats. −Fort creixement de les ciutats degut a l'exode rural. −Canvis: − noves infraestructures. − reordenació de l'espai: • enderrocament de les muralles • es fan les grans avingudes • es construeix l'eixample Cerdà: − ortogonal. • creació de barris perifèrics: vivien els obrers. • millora de les infraestructures: − enllumenat electric. − carrers esfaltats. − clavegaram. − transports per a desplaçaments massius: −tranvies −metro 2. La modernització de l'agricultura. • El preu dels cereals i blat baixa a les dues darreres dècades del segle. Causa: − arribada massiva dels cereals dels països d'ultramar. − elevada producció ! preus més baixos que els europeus i mitjans tècnics. • La crisi agrària debilita l'agricultura europea ! incapaç de tenir un rendiment semblant a l'amèrica. • Sortides vàlides: abarateixen la producció. • Polítiques proteccionistes. • Resistir la competència exterior. • Renovar les estructures productives amb l'ampliació de millores tècniques. Permeten: − ampliar els rendiments. • diversificar la producció. • Millores: • Perfeccionament de l'instrumental agrícola. • Lampliació dels processos químics ! augmenten els rendiments. • La selecció de races i d'especies en la ramaderia. • La millora del nivell de vida exigeix: • producció més especialitzada. • producció es va anar diversificant.

3

3. Un nou rellançament industrial. − A finals del s. XIX la investigació científica es converteix en un factor determinant del desenvolupament econòmic. • Les industries inverteixen en investigació i es produeixen una gran quantitat d'invents 1850−1870 1870−1880 1880−1890 1890−1900 1900−1910 Siderúrgia Convertidor Forn Electròlisi i Bessember electric de alumini Metal·lurgia Siemens Sosa Seda Aspirina Baquelita Química Dinamita artificial (Bayer) (Nobel) Cel·luloide Pous de Bombeta Transport Energia Dinamo (Edison) d'electricitat Alta tensió Transports Telèfon (Bell) Motor Motor Primer vol i Màquina d'explosió dièsel (Wright) Comunicacions d'escriure Tramvia Telegrafia Travessia del (Remington) elèctric sense fils canal de la bicicleta moderna Metropolità Mànega Imatge Fonògraf Pel·lícula Cinemàtograf i Micròfon fotogràfica So Canal de Primer gratacel Tour Eiffel Canal de Construcció Suez a Chicago. Panamà. Formigó armat. 4

3.1. Les noves fonts d'energia. Electricitat: − dinamo GRAMME • invenció alternador i transformador − Edison: Bombeta Avantatges: − no contamina − desenvolupament industrial − possibilita l'instal·lació d'indústries a qualsevol indret Aplicacions: − indústria − habitatges − carrers i ciutats ! enllumenat − transports: metro, tramvia, ferrocarril − comunicació: telàfon i televisió Petroli: − 1870 Standard Oil Company (Rockefeller). − tots els derivats tenen aplicacions. Aplicacions: − En un primer moment: enllumenat, calefacció. − Combustible pels nous mitjans de transport: automovils, avions − Motor d'explosió estimula la recerca i el refinat. − Indústria química (petroleoquímica): plàstics, adobas, teixits, pintures, insecticides, medicines,... − Centrals tèrmiques ! electricitat. 3.2. Els nous mitjans de transport. Causes: − Major intercanvi de productes. − Moviments de població massius. − Necessitat de primeres matèries i fonts d'energia (petroli). − Ferrocarril: − augmenta la xarxa ferroviaria.

5

− rails d'acer. − comença la electrificació. − Tramvia i Metro: − transport urbà. − Tramvia ! 1899. − Metro! 1924. − Bicicleta: − s'inventa el pedal i el pneumàtic. − L'automòbil: − invenció del motor d'explosió − pneumàtics − pavimentació amb quitrans − 1 cotxe 1891 ! Peugeot − Barcelona la Hispano−Suïssa ! cotxes de luxe − Grans trasatlàntics: − motor dièsel. − Aviació:− germans Wright ! 1903 1 vol. A la vegada es van fer grans obres d'enginyeria per facilitar la navegació. • 1876 ! Canal de Suez: comunica la mar Mediterrània amb la mar Roja. • 1882 ! Canal de Corint: comunica la mar Jònica i Egea. • 1920 ! Canal de Panamà: comunica el Pacífic i l'Atlàntic. 3.3. Els nous sectors industrials. − Velles industries ! motor de la 1 Revolució Industrial. Les velles indústries van decidir el lideratge a uns altres sectors que van sorgir com a conseqüència dels nous pricessos científics i tècnics. − 1 Revolució Industrial inaugura: carbó, cotó i ferro segon impuls final XIX: l'hegemonia de l'acer, l'automòbil, l'electricitat, el petroli i la química − Sector metal·lúrgic: • Convertidor de Bessemer (1865) ! elaboració d'acer. • Producció indusrtrial de nous metalls: níquel (acer inoxidable i alumini) • L'electricitat crea noves indústries: − aparells i productes electrònics. − indústria cinematogràfica i discogràfica. − Indústria automobilística ! motor d'explosió, aplicació del petroli com a combustible. 6

− Indústria Química: − Alemanya ! pionera del sector (produïa + de 80% dels colorants sintètics) 1 lloc en l'indústria farmacéutica. − producció de sosa, fertilitzants sintètics, fibres artificials, explosius a partir de nitroglicerina. − Enginyeria: indústria de construcció: − gràcies a l'utilització de ciment armat. − gran desenvolupament: ponts, viaductes, tunels més llargs. − EEUU ! primers gratacels, catedrals del s. XX símbol de la nova época. 3.4. L'augment dels intercanvis. 1. Comerç internacional: − es multiplica per set. − factors que la afavoreixen: • producció massiva de béns. • reducció dels preus. • progressos dels transports. • polítiques lliurecanvistes, tot i que alguns països enderrerits com Espanya defensen el proteccionisme. 2. Comerç interior: − molt actiu. − apareixen els grans magatzems i les grans cadenes de supermercats, el seus avantatges són: • preus més baixos • gran varietat de productes • ofertes i rebaixes • autoservei • ventatges variades: horari,.... − nous sistemes de venda ! pagament a terminis, venda per correu − apareix la publicitat (marketing) 4. Una nova organització industrial. Per fer negoci em de canviar el tipus de treball que s'hauria fet abans, s'ha d'innovar. 4.1. Taylorisme i fabricació en sèrie. Nou sistema d'organització del treball i de la producció: TAYLORISME. Taylorisme es basa: − cadena de producció. − va neixer en Estats Units. Henry Ford va implantar a la seva fàbrica el muntatge de cotxes en cadena (fordisme). Permet: − convertir l'automobil en un consum massiu.

7

− increment del nombre de vehicles. − preu més barat. Henry Ford defensava: − la conveniència de pagar uns sous més alts als obres. − augmentar la capacitat adquisitiva dels obrers. − convertir−los en consumidors. L'augment de consum, necessita: • recerca de nous horitzonsde venda. • consum de productes industrials es generalitzés a tots els seus sectors socials. 4.2. La concentració empresarial. Necessitats d'inversions elevades a l'hora de finançar les innovacions tecnològiques i la renovació energètica van fer que les petites empreses familiars fossin cada vegada menys competitives i van propiciar ! PROCÉS DE CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL. Guerres de preus per aconseguir: • Fixar eels preus. Reduir competència • Establir àrees d'influència. Concentració empresarial pot ser: − vertical − horitzontal Punt de vista financer: • CÀRTEL: associació d'empreses que estableixen acords per eliminar la competència. • TRUST: fusió de diverses empreses que perduen la seva independència productiva, comercial i jurídica. Està prohibida. • HOLDING: societat financera que tenen participacions en el capital de diverses empreses. • MONOPOLI: situació del mercat on el fabricant té l'exclusiva sobre l'elaboració o comercialització d'un determinat producte. Procés de concentració industrial va crear els trusts o càrtels, poder econòmic, finançaven els preus. 4.3. El capitalisme financer. Creixement i renovació industrial de la segona meitat del s. XIX va suscitar noves necessitats d'ordre financer. Industries exigien capitals i una gran facilitat a l'hora de fer els pagaments, així els bancs van assolir un protagonisme sense procedents. Els bancs van conèixer un procés de concentració paral·lel al de la indústria i es van formar poderosos consorcis bancaris. Van assolir un paper preponderat com a subministradors de capital a les industries.

8

Comença a produir la fusió del capital bancari i l'industrial obra lloc al: capital finencer. Capitalisme lliure ! nova organització del sistema capitalista: Capitalisme financer o monopolista. • El naixement de noves potències industrials. Gran Bretanya supera la preeminència econòmica amb el naixement de noves potències industrials. Països més beneficiats de l'onada a final del XIX: • Alemanya: capdavantera de la industria europea. • Estats Units: mercat extens. noves formes d'organització de la producció. − Japó: primer estat del món poblat per no europeus capaç de rivalitzar amb les potències industrials. 5.1. La potència econòmica americana. XIX tretze colónies s'independitzen d'Anglaterra, protagonitzen una expansió territorial i un procés de creixement econòmic. Van convertir els Estats Units d'Amèrica 1 potència econòmica mundial. − 1830 ! avanç cap a l'oest: resultat de l'emigració d'un gran nombre de colons de l'est cap a la costa oriental i destrucció de les nacions índies. L'establiment de grangers i ramaders va fer desplaçar les tribus índies cap a altres llocs i amb el descobriment d'ora Califòrnia es van espoliar les seves propietats. Enfrontaments entre índis i cavalleria ianqui: • Aniquilació de la majoria de les tribus índies. • Instal·lació en àrides reserves. − Guerra de Succesió (1860−65): configuració del nou estat, enfronta els Estats del nord i el sud. Nord: més poblat, rebien emigració europea, economia de tipus industrial basada en relacions de producció capitalistes. Industrialista i defensava el proteccionisme per protegir−se de la competència europea. Sud: Onze milions d'habitants, un tenç ! esclaus negres. Lliurecanvistes i vivia gràcies a les explotacions agrícoles cap a Europa. La guerra esclata quan el sud refusa l'elecció d'Abraham Linciln (republicà partidari d'abolir l'esclavitud i es va aixecar en armes. Es va prellongar durant 5 anys, victòria dels ianquis. Terç del s. XIX, EEUU inicien un espectacular ascens econòmic. Es tracta d'un país amb: − recursos naturals enormes. − gran potencial humà. − bon nombre d'homes emprenedors arrisquen capitals i treball en la creació de nous negocis: − conreu ! cereals i carn.

9

− noves indústries. − vies de comunicació. XX Estats Units ! Gran potència. 5.2. La industrialització del Japó. 1850 Japó: imperi feudal tancat en les seves antigues tradicions. L'emperador considerat déu, no exercia poder, sinó que l'exercia un poderós shògun o general − depenia una noblesa feudal propietària de terres. − tenia sota el seu domini una pagesia molt pobra i un exèrcit de guerrers. Comerciants i artesans queden reduïts perquè l'Estat prohibia el comerç amb l'exterior i controlava les tranaccions interiors. Desvetllament japonès arran de la presència americana i europea al Japó exigir al shògun la signatura d'acords comercials extremament favorables a les potències occidentals. Els estrangers posen al Japó en contacte amb l'exterior i va fer créixer el sentiment d'humiliació entre la població. El desprestigi del poder va augmentar i va afavorir que el jove emperador Mutsuhita poses fi al shogunat i prengués ell mateix el poder ! REVOLUCIÓ MEÏJI: renovació de les arcaiques estructures econòmiques i socials Àmbit polític= democratització limitada. 1889 adoptà una constitució inspirada en l'Alemanya, reservanat els poders de l'emperador. Japó es va obrir a: − noves tècniques occidentals. − creixement industrial ! grans resultats econòmics. Les seves aspiracions hegemòniques sobre pobles asiàtics veïns van menar−la vers la cursa imperialista. LORENA MALDONADO GIL 1er BATX. CIÈNCIES SOCIALS

10