ELS SALBA, NISSAGA DE LA MITJANA NOBLESA CATALANA D'ORIGEN BISBALENC

En aquesta ponencia es pretén donar a coneixer una petita aproximació historica de la nissaga penedesenca, dórigen bisbalenc, dels Salba, tenint, pero, sempre present que la historia és molt més amplia que una llista de cognoms il.lustres. El tema queda obert per a futures recerq'ues, en les quals, en primer lloc, s'haura d'investigar fonts docurnentals de primera ma en diversos arxius, i ésser conscient que la veritable clau de volta sera enllacar la vida quotidiana de la vila de la Bisbal del Penedes amb la historia dels Salba, dins del conjunt de la historia nacional.

ELS SALBA, NISSAGA DE LA MlTJANA NOBLESA CATALANA D'ORIGEN BISBALENC

La ponencia que presento en aquestes ( ( l e r e s Jornades d'Estudis Penedesencs)), organitzades per I'lnstitut d'Estudis Penedesencs, porta per títol ~ E l sSalba, nissaga de la rnitjana noblesa catalana d'origen bisbaleno).Arnb aquest treball pretenc popularitzar entre els investigadors de la nostra comarca el tema dels Salba i el de la historia de la meva vila, la Bisbal del Penedes. En aquests moments em trobo immers en una fase de recerca i estudi, per la qual cosa el tema és obert i la meva exposició no sera exhaustiva sinó referencial. Parteixo de les prernisses que un poble n o pot permetre's el luxe d'oblidar les seves arrels i que la historia de Catalunya n o és només la historia de la ciutat de Barcelona. Em baso en les dades que he tret, fonamentalment, de la correspondencia mantinguda amb investigadors-historiadors. tals c o m James Amelang, Armand de Fluvia, J o n Arrieta, Jordi Vidal, Vicenc Carbonell, David Mas, Jesús Castells, Enric Bahí. etc. i dels Arxius, tals c o m I'Arxiu dels Franciscans de Catalunya, I'Arxiu de Santa Maria del Pi, I'lnstitut Municipal d'Histbria de Barcelona, I'Arxiu de les Sis Claus d'Andorra i I'Arxiu Histbric de Protocols de Barcelona. Actualment estic treballant, en fase inicial, en I'Arxiu Diocesa de Barcelona p e r a la consulta dels Llibres Sagramentals de I'església de Sant Just, en I'Arxiu Histbric Comarcal de Vilafranca del Penedes i en I'Arxiu de la Corona d'Aragó, o n tinc localitzats uns cinquanta registres referents als Salba (annex - 1).

164

MISCEL.~NIAPENEDESENCA 1988 - Salvador Ferré i Miró

A manera d'introducció, ((cal suposar que, ocupat el pais pels arabs, aquestes terres del Penedes devien continuar habitades per alguns escassíssims nuclis cristians, els quals devien arrossegar una vjda miserable. Pero m o l t aviat les terres compreses entre la serra del M o n t m e l l i el Montagut foren recuperades, ja que I'any 9 7 7 trobem u n conveni subscrit entre el bisbe barceloní, Vivas, i el cavaller Guitard d e Muradine a propbsit d'unes terres entre els castells d e I'Alba i Celma)) (Lluís M . Figueras - ((El Senyoriu de Celma))). Després vingueren les irrupcions d'al-Mansur (986), en les quals assola tots els castells d e la frontera (Alba, Celma, Cabra, Ceumella) i la ratzia d ' A b d el-Melik (1003), en la qual destruí el castell de la Granada. Cal destacar que al segle XI el paper preponderant, quant a la colonització al Penedes, fou assolit per la família vescomtal barcelonina i e n particular per Adalben i Geribert. ((Adalben porta a terme una profunda restauració del Baix Penedes, en reconquerir amplis territoris que després varen ser cedits al cenobi de Sant Cugat del Valles, al qual dona la 'turris Moia' a i x í c o m una extensa zona de terres compreses entre els llits dels rius Foix i Gaia, dins d e la qual s'incloia el terme d e Santa Oliva, fent-se ressb en I'acta de donació dels termes ja repoblats d e Banyeres, Castellví, Villa Thomabis, el Catllar, Roda de Bera, Albinyana, Bonastre, Salomó, Montferri, Ortigós, Calders, la Nou, la Bisbal del Penedes, M o n t m e l l i Vilafeliu, tots els quals situats a I'extrema marca)) (Lluís M . Figueras-((El Senyoriu d e Celma))). Cenament els Calba procedeixen de I'agregat d'Aiguamúrcia, I'Alba, on, tal c o m e m va indicar el senyor Vicenc Carbonell i Virella, els trobem documentats als s. X-XI-XII (per la qual cosa n o m é s cal consultar els Ilibres: ~ E l Castells s Catalans)); el ((Llibre Blanc)), d'Udina, ((El Senyoriu d e Santes Creus)), d e Fon, etc.). Des d e la primera citació documental d e la Bisbal del Penedes e n el Cartulari d e Sant Cugat, ((sirve per ipso Episcopal)) (ACA Cart. fol. 9 8 vnO3 3 9 , - Cartulari d e Sant Cugat núm. 4 3 2 ) , d e data 4 d e gener d e I'any 1 0 1 1 fins a I'any 1 3 0 9 en el qual es documenta, e n una visita pastoral, Guillern Calba a la Bisbal del Penedes (Visitari 13031310, fol. 1 1 1 1 J o a n Solé - ((Bisbal Histbrica))),la foscor m é s absoluta es cerneix vers la historia documentada del m e u poble. 1 per intentar discernir d e quina forma van anar els Calba a la Bisbal del Penedes, crec q u e p o d e m fer aquestes precisions:

"Els Salba, nissaga de la miijana noblesa catalana d'origen bisbalenc"

165

A) A mitjans del segle XII, al m o m e n t q u e s'establí, dintre d e l terme d e la demarcació dels castells d e I'Alba, la comunitat d e cistercencs que funda el monestir d e Santes Creus, n'eren feudataris majors Arbert d e Castellvell i Guillem d'ollers, i eren castlanes les famílies Epiniells i Alba, aquesta a m b residencia al Castell (((Gran Geografia Comarcal d e Catalunya))). B) Any 1 1 7 9 - Concordia entre Aimeric d'Espills i Bernardum d e Albanum a m b el monestir d e Santes Creus p e l Camp d e la Torre, al Gaia (Udina, ((Llibre Blanc)), doc. 2 2 4 ) . C) Any 1 1 87 - Concordia entre Aimeric d'Espills i Bernatdi d e Albano sobre el castell d'Albano a m b presencia d e Bertran d e Castells i Bernat d e Papiol. Aimeric dona a Bernat d ' A l b i i successors el Castell d'Alba (((Els Castells Catalansn, Vol. III, pag. 4 9 0 ) . D ) Des d e la fi del segle XIII, s'esfuma el d o m i n i d e I'Església d e Barcelona i el Castell d'Alba és senyorejat per la famflia Alba i el 1 3 6 5 , quan el terme tenia 2 6 focs, per Bertran d e Gallifa (((Gran Geografia Comarcal de Catalunya))).

Casa senyorial dels Salba, a inicis de segle farxiu X. Virella).

166

MISCEL.ANIAPENEDESENCA 1988 - Salvador Fené i Miró

E) Segons el fogatge d e I'any 1 3 5 8 , n o m é s 3 focs d e la Bisbal del Penedes eren d e senyoria eclesiastica, mentre que 35 focs eren d e Blanca, muller d e Bernardi d'Alba, d e Guillem Ramon de Barbera i de Bernat de Foix (((Gran Geografia Comarcal d e Catalunya))). F) Guillem II Calba (testa el 1 3 7 4 ) , senyor d e la Bisbal del Penedes, hereu del seu avi (Guillem I Calba). Casa a m b Blanca, probable vídua d e Bertran de Gallifa, senyor d e I'Alba el 1 3 5 8 . El marmessor d e Guillem II Calba és el seu fillastre Bernat d e Gallifa, fill d e Blanca. Fill i hereu de Guillem II Calba fou Bernat III (((ElsCastells Catalans)) 111, pag. 4 9 2 ) . G) Bernat III Calba, senyor d e la quadra de la Bisbal del Penedes, I'Alba i mitja cavalleria d e Vilafranca del Penedes (((Els Castells Catalans)), Vol. III, pag. 4 9 2 - Armand d e Fluvia). Com p o d e m observar, els Salba (Albanum, després Calba, o sigui ((de ca Alba))) eren castlans del castell de I'Alba al segle XII i es documenten a la Bisbal del Penedes per primera vegada, I'any 1 3 0 9 (Guillem Calba). Crec que, per raons familiars i d'herencia, s'establiren a la Bisbal del Penedes També hi ha la possibilitat que I establiinent del monestir de Cantes Creus va suposar una retallada de les contribucions q u e tenien en els territoris del castell de I'Alba, ara esquarterat per la jurisdicció dels abats cistercencs, per la qual cosa buscaren noves terres De totes maneres c o m que u n mateix territori tenia senvors majors i castlans, és possible que, en el fons, I Alba mai n o hagiiés deixat de pertanyer als Calba Tot i aixo, pero, crec que p o d e m considerar-los corn a nissaga bisbalenca p e l fet q u e j a als finals del segle Xlll estaven establerts a la Bisbal del Penedes i , sobretot, perque, quan adquireixen una rellevancia política i religiosa de pes al Principat, són bisbalencs de soca-rel, per la qual cosa formen part del nostre patrimoni historie. Tant és així que ((la casa dels Salba)), la primitiva casa senyorial o ((castell)), la p o d e m considerar c o m la casa mare i nucli inicial del poble. El seu emplacament va ser molt ben triat. La base de I'edifici s'aferma sobre la penya de sauló col.locada a la vora del torrent de la Bisbal del Penedes. Tocant a la casa, hi passava el camíral q u e j a des d'epoca romana menava del Penedes cap a I'Alt Carnp i Montblanc (Benjami Catala - ((Masies. La Bisbal del Penedes i Rodalies))).Com a

"Els Salba, nissaga de la mitjana noMesa catalana d'origen bisbalenc"

167

curiositat, només cal afegir que en dit castell hi feren estada Joan I I'any 1 3 9 1 (ACA, Reg. 1 9 6 2 fol. 3v/ J. Solé - ((Bisbal Histbrica))) i Joan II I'any 1 4 6 4 (J. Solé - ((Bisbal Histbrica))). En la dita nissaga trobem, en les seves diverses branques, Barons de la Bisbal del Penedes, Senyors d e I'Alba i mitja cavalleria d e Vilafranca del Penedes, Marquesos d e Vilanant, Senyors d e Santiga, Senyors d'Estaras, Senyors d e Torre-Pedralba i Senyors d e Foixa. Aquest últim, c o m a conseqüencia del casament d e Sever Salba Vallseca a m b Jeronima de Foixa Boixadors, encara que I'hereu d e dit matrimoni, Galceran, prengués c o m a primer c o g n o m el matern. La relació més completa que conec dels Barons d e la Bisbal del Penedes és:

Escur deis Salba, esculpit en els murs interiors del Castell Bisbalenc (foto David Dalmases).

168

MISCEL.~NIAPENEDESENCA 1988 - Salvador Ferré i Miró

1.- Bernat I Calb5

(t

1300)

2.- Guillem I Calba ( t 1348) 3.- Bernat II Calba (morí abans que el seu pare) 4.- Guillem II Calba ( t 1374) 5.- Bernat III Calba 6.- Bernat IV de Calba 7.- Bernat V de Salba i de March ( t 1 4 8 9 ) 8.- Bernat VI Joan de Salba i de Biure ( t 1508) 9.- Bernat VI1 Pau de Salba i de Vilarnarí ( t 1535) 10.- Anna Rosa I de Salba i de Biure 11 .- Pau I de Salba i de Salba ( t 1598) 12.- Bernat Vlll de Salba i de Vila ( t 1649) 13.- Rarnon I de Salba Vila i de Cardona ( t 1651) 14.- Caterina I de Zalba Vila i de Cardona ( t 1685) 15.- Ramon II d'lvorra-Dansa-Bellera i de Zalba ( t 1707) 16.- Rarnon III Felix d'lvorra-Zalba i de Vilallonga-Babau 17.- Maria Caterina I d'lvorra-Zalba i de Vilallonga-Babau que casa (171 6) arnb Xavier de Copons, Senyor de la Manresana i de Pontons (((Els Castells Catalans)), Vol-lll, pag. 492). Cal esrnentar que el cognorn de la nissaga bisbalenca, originariarnent s'escrivia arnb ce trencada (Calba), evolucionant cap a Salba; més tard es va castellanitzar: Zalba. Entre els carrecs polítics i eclesiastics que alguns personatges de la dita nissaga ostentaren, podern destacar: 1.- Diputats a la Generalitat de Catalunya 1.1 .- Bernat IV Calba, 1443-14 4 6 1.2.- Jaurne Salba Biure. 1532-1533

2.- Consellers en Cap de Barcelona 2.1 .- Jaurne Salba, 1525 2.2.- Pere Salba, 1 5 4 8 2.3.- Joan Benet Salba, 1 5 6 4 3.- Oidors de Cornptes del Rei 3.1 .- Bernat V Calba Marc

4.- Consellers reials 4.1 .- Bernat VI1 Pau Salba Vilarnarí

"Els Salba, nissaga de la rnitjana noblesa catalana d'origen bisbalenc"

169

5.- Cavallers de I'Hospital 5.1 .- Bernat Salba Manresa (Comendador de Vilalba) 5.2.- Dimes Salba Escarit

6.Agubils reials 6.1 .- Gilabert Calba Biure 6.2.- Pere Salba Vilamarí.

7.- Bisbes d'Osca 7.1 .- Galceran Salba Biure 8.- Bisbes dlUrgell i Co-prínceps dlAndorra 8.1 .- Bernat Salba Salba, 1610-1 6 2 0

9.- Govemadors dlEivissa 9.1 .- Bernat VI Pau Salba Biure 9.2.- Bernat VI1 Pau S a l b i Vilamarí 9.3.- Jaume Salba Beneta

10.- Vineis de Mallorca 10.1 .- Miquel Salba Vallgornera 1 1.- Consellers d'Aragó 1 1.1 .- Miquel Calba Vallseca 1 1.2.- Miquel Salba Vallgornera En anomenar els membres d'aquesta familia que foren diputats de la Generalitat de Catalunya, he esmentat només dues persones, pero crec que n'hi ha tres més que ostentaren aquest carrec: El primer és Francesc de Vilallonga de Salba i de Xetmar, Senyor d'Estaras, que fou diputat I'any 1671. Era nét de Francesc de Vilallonga i de Magdalena Salba ( t 1 6 0 7 ) . El segon és Miquel dfAlentorn i de Salba, Abat d'Amer de 1631 a 1639, que es preocupa del priorat de Santa Maria del Coll i que fou diputat de 1 6 3 6 a 1639. A I'Arxiu Historic de Protocols de Barcelona he trobat el testament d'Anolla de Calba i de Montmany, fet I'any 1 633, vídua d'Alexandre d'Alentorn (Notari Antico Servat [Major] Lib. Test. 1 6 4 8 - 4 0 ) i el de Maria de Calba, fet I'any 1602, esposa de Jeroni d'Alentorn (Notari Severo Pedralbes, Prim. Lib. Test. 1 5 9 2 1 6 0 8 fol. 8 1 ). D'aixo deduim que els Alentorn estaven emparentats amb els Salba.

MISCEL.~NIA PENEDESENCA 1988 - Salvador Ferré i Miró

170 ~

~

El tercer és Miquel de Masdovelles i de Salba, castla d e Vilafranca d e l Penedes q u e f o u diputat I'any 1 6 8 6 . Crec q u e els Masdovelles estaven emparentats a m b els Salba per les següents dades; la primera m e la dóna e l senyor Vicenc Carbonell e n indicarm e q u e e n ~ E l sCastells Catalans)), v o l u m III, pagina 737, es troba: 1 5 0 2 - G u i l l e m a d e Masdovelles, vídua d e Salba, vinculada a Vilafranca del Penedes. La segona és q u e h e localitzat, a I'Arxiu Histbric d e Protocols d e Barcelona, el testament, fet I'any 1 6 4 7 , per Isabel Calba Vallgornera, vídua d e M i q u e l d e Masdovelles i Vilafranca (Notari J o s e p Prats. Lib. Prim. Test. 1 6 4 0 - 5 5 ) . D o n c s bé, d'aquests personatges q u e h e m e n c i o n a t abans i algun altre d e I'esmentada nissaga, q u e per la seva valua, trajectbria i taranna s ó n mereixedors d e l qualificatiu d e ((fills il.lustres)), en destacaré u n s quants. Heus aquí la seva relació: 1 .- BERNAT DE CALBA (Diputat d e la Generalitat d e Catalunya d e l S e g l e XV). Bernat d e Calba, senyor d e la baronia de la Bisbal d e l Penedes, f o u diputat d e la Generalitat o Diputació del General d e Catalunya d e 1 4 4 3 a 1 4 4 6 . El t r o b e m m e n c i o n a t e n el Dietari d e la Diputació, c o m a m í n i m 3 2 vegades. En data 2 6 - 1 1 1 4 4 3 pren possessió d e l seu carrec. L'any 1 4 4 4 Bernat d e Calba va a Girona i I'Emporda per prendre Lluís d e Piots i J o a n Riera q u e s'havien fet forts al pas d e Salses i després va a M a t a r ó per raó d e la p r e s ó de Gabriel Calvet. El 1 4 4 5 parteix cap a Valencia a parlar a m b la reina per raó d e I'ernpresonament d e Pere Valles; és el responsable d e ((la cerca dels safrans)). El 1 4 4 6 va d e Vic, a m b el bisbe, a Vilafranca d e l Penedes per qüestions entre el clergat i la universitat per I'obseivació d e constitucions. ES present e n lloc destacat a la recepció d e I'entrada a Barcelona d e J a u m e Girard, b i s b e d e Barcelona ( 2 8 - 4 ) , I e n I'entrada a Barcelona d e Pere d ' u r r e a , arquebisbe d e Tarragona ( 1 1 -5), per ((la torre d e Fontelles)). En la guerra entre Joan II i la Generalitat fou fidel al rei, la qual cosa li v a l j u é prerrogatives quasi il.limitades. Santiago Sobregués, en el seu llibre ((La Guerra Civil Catalana del S e g l e XV)) el cita dintre la plana m a j o r reialista d e Tarragona, j u n t a m e n t a m b I'arquebisbe Pere d'urrea, Rodrigo d e Rebolledo (capita d e la ciutat i d e l camp), G u i l l e m Berenguer d e Masdovelles, Berenguer d e M o n t p a l a u , etc. (Cadoin A C A XXV, p p . 1 8 - 1 9).

"Els Salba, nissaga de la mitjana noblesa catalana d'origen bisbalenc"

171

2.- G l l A B E R T D E CALBA I D E BIURE (agutzil reial). Gilabert d e C a l b i i d e Biure era el quart fill d e l m a t r i m o n i format per Bernat V Salba i Caterina d e Biure. Fou agutzil reial i I'any 1 4 8 2 es c a s i a m b Beatriu d e Sentmenat; dit m a t r i m o n i n o t i n g u é pas fills. M o r í I'any 1 5 1 1 (Testament - AHPB, Notari JL. Calsa, Plig. Test.). En el ((Dietari d e la D e p u t a c i ó d e l General d e Catalunyau, I'any 1 4 8 4 , sota el regnat d e Ferran II el Catolic, el m e s d e setembre, dijous a XXX, t r o b e m el q u e segueix: ((parti l o ilustrisimo senyor infant d o n Enrich, l o c t i n e n t general d e m a maiestat del senyor rey, per anar l a v i a d e Gerona, per provehir a c o m p r i r e castigar la audacia dels pagesos vulgarment dits d e r e m e n c a q u i havien resistit al veguer d e Gerona e a m o s s e n Calba, algutzir a b armes e o b r e s d e les e havien tret I ' u l l al d i t a l g u t z i r a b straylla e altres a c t e s f a c o n o r o s o s ) ) . A q u e s t f e t é s d e s c r i t p e r Ferran S o l d e v i l a i Ferran V a l l s T a b e r n e r e n la ((Historia d e Catalunya)) de la següent manera: ((L'agutzil Gilabert SaIba, t r a m e s per I'infant Enric, c o m t e d'Empúries, f o u e s c o m e s i vencut q u a n estava executant béns dels remences. Aquesta acció m e n a d a p e l capitost J o a n Sala, antic c a p i t i d e Verntallat, és c o n e g u d a a m b el n o m d'alcament d e M i e r e s (la Garrotxa) p e r q u e va t e n i r lloc e n aquesta vall, i és considerat c o m el p u n t d e partenca d e la segona revolta r e m e n c a ( 2 2 s e t e m b r e 1 4 8 4 ) ) ) . 3 . - J A U M E D E SALBA I D E B I U R E ( d i p u t a t d e la G e n e r a l i t a t d e Catalunya d e l segle XVI). S e g o n s el seu Ilarguíssim t e s t a m e n t fet el 2 0 d'agost d e 1 5 3 4 (AHPB, Notari A. Angles, Secd. Test. 1 5 1 94 0 ) , era fill d e Bernat V Salba M a r c , baró d e la Bisbal d e l Penedes q u e f o u c o n v o c a t a Corts d e Barcelona el 1 4 7 9 , i d e Caterina d e Biure. Era el quart fill d e l d i t m a t r i m o n i i foren el seus germans: Violant, G a l c e r a n ( b i s b e d ' O s c a ) , B e r n a t VI1 J o a n ( b a r ó d e la B i s b a l d e l Penedes i governador d'Eivissa), Gilabert (agutzil reial) i Francesc (clergue). Es c a s i a m b Blanca Manresa i t i n g u e r e n quatre fills: Angela M i q u e l a , J o a n Benet (conseller e n cap d e Barcelona I'any 1 5 6 4 i síndic a les Corts d e M o n t s ó el 1 5 6 3 ) , Bernat ( c o m e n d a d o r d e I'Hospital, d e la c o m a n d a d e Vilalba) i Galceran (domiciliat a Torelló). J a u m e S a l b i Biure neix, p o s s i b l e m e n t , a la Bisbal d e l Penedes, p e r o e n n o ésser I'hereu i c o m a c o n s e q ü e n c i a dels seus carrecs, s'instal.la a Barcelona. S e g o n s h e trobat al ((Dietari d e I'Antich Consell Barceloní)), I'any 1 5 2 5 f o u elegit conseller e n c a p de.Barcelona; era el

172

MISCEL.~NIA PENEDESENCA 1988 - Salvador Ferré 1 Miró

dia 30 de novembre, festa de Sant Andreu. «En aquest dia se tech lo consell de cent jurats en presentia del qual en la forma acustumada foch feta extradicio de consellers y obres per lo any present Conselles - mossen Jaume Calba donzell. E per que lo dit mossen Jaume Calba era absent de la present Ciutat li foch fet un correu ab letra dels honorables consellers a la vila de Piera a hont era)). També fou elegit ((mostassafi) de la ciutat. (Mostassa = persona encarregada oficialment de contrastar els pesos i mesures i vetllar per la bona qualitat dels queviures). Després, I'any 1 5 3 2 fou elegit diputat de la Generalitat en substituir, per defunció, Francesc Joan d'0ris. En el seu mencionat testament fa hereu universal el seu fill Joan Benet i nomena marmessors tots els seus fills i el seu gendre Miquel Vallseca, el seu nebot Salba Escarit (conseller en cap - 1549), la seva nora Anna Beneta i el seu nebot Bernat VI1 Pau (baró de la Bisbal del Penedes i conseller reial) que vivia a ((la casa del Bisbal en Penedes)); per contra, el nostre personatge estava domiciliat a Barcelona i era parroquia de Santa Maria del Pi, tot i que fou enterrat a I'església del monestir de la Verge Maria de Jesús, del territori de Barcelona ((en la mia capella sots invocatio de Sant Cosme i Sant Damya)) (com veurem més endavant).

4.- BERNAT DE SALBA I DE SALBA (bisbe dtUrgell i príncep sobira de les Valls d'Andorra). Bernat de Salba, prelat i frare francisca, fou el segon fill del matrimoni entre els cosins Jaume Salba Beneta i Anna Rosa I Salba Biure. El seu pare, Jaume Salba, fou governador dPEivissai el rei Felip I (II de Castella), de la dinastia dels Austria, li atorga el privilegi de noble I'any 1586; testa el 10 de julio1 de 1588. Dit Jaume Salba era fill de Joan Benet Salba i Anna Beneta, nét de Jaume Salba (diputat de la Generalitat) i Blanca Manresa, besnét de Bernat V Salba (baró de la Bisbal del Penedes) i Caterina de Biure. La seva mare, Anna Rosa I Salba, era filla de Bernat VI1 Pau Salba i de Caterina Biure, néta de Bernat VI Joan Salba (diputat de la Generalitat) i Francesca Vilamarí, i besnéta de Bernat V Salba i Caterina de Biure. Com podem observar, els seus pares descendien de Bernat V i Caterina de Biure. He fet aquesta explicació perquk I'endogamia de classe és una constant en dita familia. Bernat de Salba i de Salba tingué quatre germans: Magdalena,

"Els Salba, nissqa de la mitjana noblesa catalana d'ongen bisbalenc"

173

que es casa arnb Francesc de Vilallonga (senyor d'Estaras) i que morí I'any 1607, essent enterrada a la capella de I'Assumpció del monestir de Santes Creus. Un altre germa seu fou Pau I de Salba, baró de la Bisbal del Penedbs, al qual menciona en el seu testament fet I'any 1 5 9 8 en els següents termes ((orden lo pur meu derrer testament exsecutors l o Rnt. P. fr. Bernat de S a l b i del Orde del Glorios St. Francesc, germa meu)). Pau Salba es casa arnb Violant Vila I'any 1 5 7 2 i després arnb Paula Josa; un altre g e r m i fou Jaume ( t 161 7) i per últim Caterina ( t 161 3), casada arnb Antoni Sacosta i després arnb Francesc Jeroni de Babau. El nostre personatge prengué I'habit francisca i professa en el convent de Santa Maria d e Jesús de Barcelona. Fou guardia dels Col.legis de Sant Tomas (Vic), de Santa Maria de Jesús (Barcelona) i Sant Francesc (Barcelona). L'any 1 5 5 7 s'estengué per tot Catalunya la devoció i culte al nom de Jesús, propagació en la qual es distingiren sant Bernardí de Siena i fra Bernat Salba. També fou ministre provincial dues vegades (15 9 3 - 9 6 i 1 6 0 6 09), havent donat, la primera vegada que fou provincial (26-12-1 593), la professió del tercer orde a la serva de Déu Angela Margarida, la futura primera fundadora de caputxines d'Espanya, en el convent de Sant Francesc de Barcelona. Posteriorment fou comissari general de les índies, arnb residencia a Madrid (1609). En aquest carrec continuava quan Felip 1 1 (III de Castella) el va promoure a la Seu episcopal d'urgell, la qual cosa li representa ésser co-príncep sobira de les Valls d'Andorra juntament arnb el rei frances Lluís XIII. Celebra dos sínodes diocesans (16 1 0 i 161 6) i restaura, juntament arnb la Paeria, el convent de Santa Clara a Balaguer, que era situat al costat del santuari del Sant Crist d'aquesta ciutat, i on el 2 1 - 3 - 1 6 2 6 s'instal.lava la nova comunitat de clarisses observants procedents del convent de Santa Clara de Tarragona. També el bisbe Salba va consagrar I'altar de la capella del Santíssim de I'Església del convent de Sant Francesc de Barcelona, segons consta en escriptura del 1 8 4 - 1 61 9. Mentre fou príncep sobira de les Valls d'Andorra, governa admirablement el dit Principat, fins a tal punt que consta que el1 en persona puja a celebrar Corts per desterrar alguns abusos i tot ho assossega confirmant grans privilegis a les Valls. M o r í e l 2 5 de febrer de 1620, i fou sepultat, segons la seva última voluntat, a I'església del convent de Santa Maria de Jesús de Barcelona, c o m ho testimonia la inscripció gravada a la llosa del marbre del seu sepulcre.

174

MISCEL.~NIA PENEDESENCA 1988 - Salvador Ferré i Miró

Al s. XVII, tot Catalunya es trobava dividida en dos grans bandols; els nyerros (defensors dels drets dels senyors) i els cadells (defensors dels drets de les viles). Perb la distinció no és sempre factible i devien ser les amistats o les enemistats les que decantaven la gent cap a un o altre bandol. Doncs bé, se cap que ((el Bisbe d'urgell, fra Bernat Salba, estava relacionat amb Gabriel Torrent de Goula, anornenat Trucafon, del badol dels cadells)). Bernat de Salba fou comissari de les índies i escrigué unes ((Lletres Patents a les Províncies del Nou Món» que recull el P. Josep Turribui en la seva crbnica. Així rnateix a I'Arxiu Histbric de Protocols de Barcelona he trobat dos inventaris d'ell fets als anys 1610 i 1 6 2 0 davant el notari J. Soler Ferran. Documentació sobre aquest bisbe es troba a I'Arxiu de les sic Claus d'Andorra, a I'Arxiu Espiscopal d'urgell, a I'Arxiu de la Fraternitat franciscana de Barcelona i a ((Politar Andorra)), obra escrita per Mns. Antoni Puig, I'any 1763.

5.- MIQUEL DE CALBA I DE VALLSECA (conseller d9Aragó). Miquel Calba i Vallseca fou jutge de la Reial Audiencia de Barcelona, o n ingressa en la seva segona sala el 1597. Fou convocat al Brac Militar de les Corts de Barcelona el 1 5 9 5 i posteriorment va ser promogut a la tercera sala després de la jubilació del jutge Regas. El 1 6 0 9 fou nomenat regent de Catalunya i regent del Consell d'Aragó el 1621 (segons escrit de James Amelang). Morí I'any 16 2 7 i, segons escriu Jon Arrieta, ((es tracta d'un lletrat catala que després de 2 4 anys en I'Audiencia de Catalunya conquerí la maxirna cota: el Consell d'Aragón. He localitzat el seu testament (AHPB-Lib. 161 - 3 0 fol. 88), en el qual es Ilegeix: ((Elegesh la Sepultura al cos meu fahedora en la Iglesia parrochial de Ntra. Señora del Pi en lo vas de mos pares y antecesors ahont estan mas mullers y fills soterrats y mos germans en la capella de Sta. Lucia y vuy GI. Sant Joachim)). A més cita la seva esposa i els seus fills Miquel Calba Vallseca, Joan Calba Vallseca (ardiaca de Badalona), Isabel Calba Masdovelles i Miquel C a l b i Vallgornera (doctor en Dret i diplomatic). Dit Miquel Calba Vallseca era fill de Perot Calba Escarit, nét de Pere Calba Vilamarí i besnét del baró de la Bisbal del Penedes, Bernat VI Joan Salba Biure, de la qual cosa es despren que el dit Miquel S a l b i era membre de la saga bisbalenca dels Salba que, a mesura que

"Els Salba, nissaga de la rniíjana noblesa catalana d'origen bisbalenc"

175

Tomba dels Salba, al Monestir de Santes Creus (foto David Dalmases i Pons).

la seva ascensió social s'anava consolidant, s'instal.laven a Barcelona. Es casa a m b Paula de Vallseca i a m b Melciora de Vallgornera (senyora d'Estaras), d e la qual he localitzat els seus capítols matrimonials a I'AHPB. A I'Arxiu de la Basílica de Santa Maria del Pi, h e trobat els bbits d'aquests tres personatges: el de Miquel Calba I'any 1 6 2 7 (LI. ~ b i t svol. , 137), el de Paula I'any 1 6 0 8 (LI. ~ b i t sVol. , 1 1 9) i el d e Melciora I'any 1 6 1 7 (LI. ~ b i t s Vol. , 127), a més dels d'altres fills i membres de dita branca dels Salba.

6.- MIQUEL DE CALBA 1 DE VALLGORNERA (conseller d'Aragó i virrei de Mallorca). Miquel Calba d e Vallgornera era fill d e Miquel Calba Vallseca i d e Melciora d e Vallgornera. Segons m'ha informat J o n Arrieta, Calba d e Vallgornera és u n dels protot i p u s d e personatge f i d e l al re¡ f i n s a la submissió. La seva actuació en la Guerra dels Segadors el porta a postures autenticament servilistes. N o era jurista, per la qual cosa va haver de dirigir

176

MISCEL.LANIA PENEOESENCA 1988 - Salvador Ferré i Miró

((la seva carrera política)) mitjancant carrecs que no exigien aquesta condició. L'any 1 6 6 0 va ésser el segon conseller de capa i espasa catala i substituí Josep Sorribes; aixb és significatiu, ja que els primers consellers eren nomenats en virtut dels mkrits aconseguits en la guerra recentment acabada. (Conseller de capa i espasa = en els tribunals reials, conseller que n o era Iletrat, per la qual cosa n o tenia vot en els negocis de justícia, sinó sols en els consultius i de govern). Jordi Vidal el menciona en el seu llibre ((Guerra dels Segadors i crisi social)) dient: ((Aquest personatge és potser d'entre tots els exiliats del qui he pogut trobar un major nombre de memorials)). Fa poc he trobat a I'Arxiu Histbric de Protocols de Barcelona (Notari J. Cellares, Prim. Lib. Test. 1687-1 7 0 0 fol-26), en data 28 agost 1692, el testament de Caterina de Calba Pons, en el qual es Ilegeix: ((Yo Cathalina de Calba y Pons.. filla legitima y natural de D. Miquel de Calba y de Vallgornera del Consell de Sa Magestat y fou Regent en lo Supremo de Arago lo dia de su obit residint en Madrid)). Miquel de Calba, casat primer amb Jeronima de Ponts i posteriorment amb Eulalia d'Erill, fou doctor en Dret, regent de la Tresoreria de Catalunya I'any 1 6 4 5 i, el febrer de 1659, el rei d'Espanya el nomen2 comissari juntament amb Josep Romeu Ferrer, per tal de fixar els Iímits fronterers establerts per la Pau dels Pirineus, i aconseguí de conservar per al Principat I'enclavament de Llívia. Ricard Garcia Carcel en el seu llibre ((Historia de Catalunya. Segles XVI-XVII)) escriu: ((El llarg i erudit