Església de Sant Miquel de Cardona Memòria d’Arqueologia i Història

Església de Sant Miquel de Cardona Memòria d’Arqueologia i Història

Col·lecció_Documents de Treball Sèrie_Recursos Culturals, 6

Coordinació: Albert López Mullor. SPAL Autors: Ramon Espadaler Parcerisas, Mercedes Juan Verdejo, Xavier Fierro Macía, Noèlia Sanz Pons, Albert López Mullor, Maria Clua Mercadal, Anna Gutiérrez García-Moreno, Domènec Campillo Valero, Antònia Majó, Anna Castellano Tresserra, Josep Maria Vila Carabasa, María José Sureda Berná. Col·laboradors: Noèlia Sanz Pons, Anna Gutiérrez García-Moreno. Fotografies: Montserrat Baldomà Soto, Ramon Espadaler Parcerisas, Joan Francès Estorch, Mercedes Juan Verdejo, Albert López Mullor i Jaume Soler (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona); Oriol Clavell (Museu d’Arqueologia de Catalunya), Maria Clua Mercadal (Gabinet Numismàtic de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya). Aixecaments planimètrics: Josep Balari, Albert Bastardes Porcel, Àlvar Caixal Mata, Jordi Costas Vilar, Ramon Espadaler Parcerisas, Xavier Fierro Macía, Xavier Guitart Tarrés, Mercedes Juan Verdejo. Delineació: Isabel Serra Artigas, Jordi de la Pinta. Dates de l’excavació arqueològica: juny-desembre de 1987, febrer-abril i octubre-desembre de 1988, gener-març de 1989.

Edició: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) Cap del Servei: Antoni González Moreno-Navarro Cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió: Raquel Lacuesta

© Diputació de Barcelona Setembre de 2007 Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona Composició: Fotoletra, SA Impressió: Aleu, SA ISBN: 978-84-9803-236-9 Dipòsit legal: B-40868-2007

|5

Índex Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

La vila de Cardona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Mercedes Juan Verdejo

Situació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Descripció del conjunt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10

Notícia històrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12

La intervenció arqueològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

21

I. L’excavació a l’església de Sant Miquel de Cardona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

23

1. Descripció de l’edifici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ramon Espadaler Parcerisas

23

2. Plantejament i mètode dels treballs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ramon Espadaler Parcerisas, Albert López Mullor

26

II. L’excavació de l’àrea del Cementiri Clos i la sagristia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ramon Espadaler Parcerisas, Mercedes Juan Verdejo, Xavier Fierro Macía, Albert López Mullor

29

1. Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

29

2. Desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

29

3. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

35

III. La recerca a la coberta de la portada septentrional i al campanar . . . . . . . .

43

Mercedes Juan Verdejo, Albert López Mullor 1. Objectius: desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

43

2. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

44

IV. Datació de les unitats estratigràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

46

Albert López Mullor, Noèlia Sanz Pons

6 | Església de Sant Miquel de Cardona

Estudis monogràfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

53

Les restes òssies humanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

55

Domènec Campillo Valero, Antònia Majó

Les troballes monetàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

84

Maria Clua i Mercadal

La ceràmica medieval i moderna i altres materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

106

Anna Gutiérrez García-Moreno

Un capitell de creu de terme trobat a l’església de Sant Miquel de Cardona .

126

María José Sureda Bernà

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

135

Inventari del material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

145

Il·lustracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211 Figures (plànols i fotografies) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

213

Làmines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

248

|7

Presentació Històricament, la Diputació de Barcelona, en la seva tasca de col·laborar amb els municipis i donar-los suport, ha vetllat per la conservació del patrimoni arquitectònic. En el marc d’aquesta acció cal situar la creació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, el 1914. Aquest Servei, de llarga i fructífera trajectòria, va ser reorganitzat el 1981 i, no gaire després, va prendre el nom actual de Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Com a conseqüència d’aquesta reorganització, des del 1983 duu a terme d’una manera sistemàtica recerques històriques prèvies a la redacció dels projectes de restauració d’edificis i altres elements del patrimoni edificat. Aquestes recerques històriques són obra d’equips interdisciplinars i abracen la investigació arqueològica, tant del subsòl dels monuments com de les seves fàbriques, l’estudi dels documents escrits i l’anàlisi estilística, tipològica i iconogràfica, des de l’òptica de la història de l’art. Els resultats d’aquests estudis es donen a conèixer d’una manera sintètica a través de la Memòria del Servei, publicació tècnica de caràcter plurianual on es recull la feina feta, tant en el camp de la recerca com en el de la restauració monumental, o a través de publicacions més especialitzades, com ara els Quaderns Científics i Tècnics de Restauració Monumental o les Monografies. Tanmateix, aquesta Memòria d’arqueologia i història i les altres aparegudes, dins la sèrie «Territori», volen presentar d’una forma extensa el procés de recerca i les seves conclusions, tant des del camp arqueològic com des de la història documental i de la història de l’art. En aquest volum s’exposen les investigacions que van precedir l’obra de restauració de l’església parroquial de Sant Miquel de Cardona. Aquesta actuació es va dur a terme, a petició de l’Ajuntament, entre 1985 i 1990, sota la direcció de l’arquitecte Albert Bastardes Porcel, col·laborador del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Aleshores es van restaurar les cobertes del temple, el campanar i la portada gòtica de tramuntana, i al sector ocupat per l’antic Cementiri Clos es va construir una sagristia nova i es va crear un espai enjardinat. Totes aquestes intervencions es troben ressenyades a les pàgines 41 a 53 de la Memòria 1990-1992 del Servei, publicada l’any 1995.

|9

La vila de Cardona

Fig. 2

Mercedes Juan Verdejo

Situació El municipi de Cardona es troba a la vall del Cardener, a l’extrem nord-occidental de la comarca del Bages, i limita amb les comarques del Berguedà i el Solsonès.1 Amb una superfície de 66,80 km2, és el quart municipi més gran de la comarca, el cinquè en població i el tercer en importància. Confronta amb els termes de Sant Mateu de Bages-Castelladrall, al Bages; Pinós, Riner, Clariana de Cardener i Navès, al Solsonès; Montmajor i Viver-Serrateix, al Berguedà. A grans trets, el territori de Cardona es configura com una gran plana el·líptica, la vall del Cardener, orientada de sud-oest a nord-est, amb una alçada mitjana de 400-420 metres sobre el nivell del mar, on se situen els camps de conreu en explotació. A l’extrem sudoriental del terme hi ha la Vall Salina, aïllada per una petita serralada en forma de ferradura amb un únic accés des de l’est. Ambdós elements es troben limitats per tot un seguit de carenes muntanyoses, la més gran de les quals no supera els 735 metres d’alçada. El riu Cardener, afluent del Llobregat, travessa el terme de nord-oest a sud-est. Al Cardener hi conflueixen la resta de cursos fluvials de la zona, entre els quals destaquen el riu Aiguadora, o Aigua d’Ora, i la riera de Navel. Jurídicament pertany al partit de Berga i eclesiàsticament al bisbat de Solsona, malgrat que anteriorment havia format part del bisbat de la Seu d’Urgell i, de bon començament, del de Vic. Per aquest motiu la documentació es troba dispersa per diversos arxius episcopals. Actualment Cardona compta amb un total de 5.401 habitants,2 dels quals el 85% es concentren als dos nuclis urbans: la vila i l’annex de La Coromina. Pel que fa a les fonts de riquesa, aquestes es distribueixen entre els tres sectors econòmics, amb el predomini de l’agricultura i la cria de bestiar. Fins a la dècada dels vuitanta del segle XX, l’explotació minera de clorurs potàssics era el veritable motor econòmic –directe i indirecte– de la població. Per això, quan el mes de setembre del 1990 es van tancar les mines, l’economia vilatana va experimentar una important sotragada de la qual encara no s’ha recuperat.

1 2

UTM: X: 390681 / Y: 4641354 Institut d’Estadística de Catalunya, cens de 2001.

10 | Església de Sant Miquel de Cardona

Descripció del conjunt Com ja s’apuntava en l’apartat anterior, a l’extrem sud-oriental del terme municipal i de la plana que configura la vall del Cardener hi ha la Vall Salina, tancada per una petita serralada en forma de ferradura. A l’extrem del braç nord d’aquesta ferradura s’alça un turó, lleugerament enlairat i clarament definit, que protegeix de manera natural l’entrada al territori. Sobre aquest turó s’hi assenta el castell, que controla i domina l’accés a les principals fonts de riquesa: al sud, les salines; al nord, les zones fèrtils i els cursos fluvials, les granges agropecuàries i els camps de conreu en explotació. A l’est, apareix la principal via d’accés a Cardona, la ruta natural de comunicació amb Manresa i Barcelona, que discorre entre les muntanyes seguint el curs del riu Cardener. A l’oest, més enllà del pendent del turó que davalla suaument fins a unir-se a la resta de la serralada, a uns 550 metres d’altitud, hi ha el nucli principal de la vila de Cardona, nascuda i desenvolupada sota l’empara del castell, i que s’estén pel cim i el vessant de solana del braç nord de la ferradura. Aquesta ubicació va permetre a la vila dominar les fonts de riquesa, alhora que restava protegida per la fortificació. En contrapartida, Cardona s’ha hagut d’adaptar a un terreny irregular, amb forts desnivells i inclinacions variables, que oscil·len entre les predominants en direcció est-oest del turó del castell i la carenada, les nord-sud del vessant de solana de la serralada i els declivis fruit de la combinació d’aquestes. La difícil i accidentada topografia ha estat, des dels orígens, un factor condicionant en l’evolució urbanística de Cardona. La necessitat de guanyar terreny a la muntanya per a poder edificar ha estat un fet habitual al llarg dels segles, que es reflecteix amb claredat en els diferents nivells i pronunciats pendents dels carrers del poble i els accessos als habitatges. Els edificis que integren el conjunt de Sant Miquel en són també un exemple vivent, perquè presenten una variació de nivells que ha anat canviant al llarg dels segles. Actualment, la vila ocupa una superfície d’uns 1.200 metres de llarg per 1.100 metres d’amplada, ja que al segle XX va experimentar un important creixement per les successives onades d’immigració que va arribar a Cardona atreta per les mines. Aquest fenomen, iniciat el 1926, va tenir com a conseqüència la creació de nous barris i ravals, així com l’expansió de la vila vella en diferents direccions. Al nord, va aparèixer la Torre Groga; al nord-est, el raval de Sant Joan; al sud, el barri Nou; al sud-oest, el turó del Russinyol; i a l’oest, el barri de la Pietat. L’expansió minera també va comportar la creació de colònies, com ara les anomenades Aramburu, Manuela i Arquers. Tot i el creixement, el nucli històric continua essent el punt neuràlgic de la vila, la seu administrativa, el lloc on es concentren la major part de les activitats comercials i de serveis i el marc on es desenvolupen les activitats de relació social. Situat al centre de la població, es diferencia clarament de la resta dels barris per la seva configuració típicament medieval: carrers estrets i costeruts i illes de cases allargades, característiques dels parcel·laris d’aquell període medieval. El nucli històric es distingeix per un gran nombre d’edificacions que, encara avui, presenten trets constructius d’època gòtica, i per les traces del recinte emmurallat que, no fa tant, envoltava la vila. D’aquest recinte, majoritàriament del segle XIV, en queden encara vestigis i es pot resseguir fàcilment en la trama urbana.

La vila de Cardona | 11

La vila vella s’assenta sobre una carena que parteix del turó del castell. L’ús de l’artilleria va fer desaparèixer les cases i els carrers que s’hi enfilaven, i les modernes carreteres han acabat de desvincular físicament el nucli urbà del castell. Ara es pot parlar de dues unitats contigües, però, així i tot, no es pot entendre el caràcter i la morfologia de la vila sense conèixer l’estreta dependència envers el castell. Cardona va experimentar un primer creixement fora muralles al llarg de les vies tradicionals d’accés a la població. Així van néixer els ravals de la Pietat i de Sant Joan. Després es va edificar, lentament, casa per casa, la zona nord dins les muralles, la carena pròpiament dita, on hi ha, encara avui, carrers secundaris en procés de formació. L’altre gran eixamplament es va produir més recentment pel cantó sud-occidental: és el barri Nou. Aquest va ser un creixement ràpid, amb urbanitzacions parcials alienes a la vida històrica i amb implantacions d’edificis que, per estructura i composició, contrasten fortament amb els de la vila vella.

12 | Església de Sant Miquel de Cardona

Notícia històrica3 La vila de Cardona va néixer a partir d’un barri o burg situat, als segles IX i X, a la part superior dels vessants nord, sud i oest de la muntanya del castell, els més accessibles, i a la part de solana de la serralada, on actualment es troba la vila. Era una agrupació de cases, horts i farraginals sorgits gràcies a les franquícies atorgades pels comtes Guifré el Pilós (872-878) i Borrell II (986) pel tal d’impulsar el poblament de la zona. Prèviament, el 798, en ple conflicte bèl·lic amb els musulmans, Lluís I el Piadós ordenà la refortificació i ocupació del castell de Cardona «per llarg temps deshabitat», paraules que confirmen els indicis proporcionats per l’arqueologia de l’existència d’un hàbitat anterior, d’origen ibèric o romà, al mateix indret on actualment s’assenta el castell. Sembla que aquest hàbitat primigeni hauria estat un nucli de població de certa entitat no circumscrit únicament al cim del turó, ja que les fonts escrites informen de l’explotació i comercialització a gran escala dels recursos naturals de la Vall Salina des del 195 aC. Hi ha, per exemple, el testimoni del cònsol Cató, que qualifica la vall de molt productiva. L’explotació de la sal es va mantenir de manera ininterrompuda al llarg dels segles posteriors, fins i tot durant els segles IV i V dC, amb exportacions esporàdiques a la Gàl·lia, i molt probablement també durant el període poc conegut dels segles VI al IX, encara que segurament llavors cobria únicament les necessitats d’un mercat d’àmbit estrictament local. Aquests fets avalen la suposició d’una continuïtat en l’ocupació de la zona, alhora que indiquen que la carta de poblament atorgada per Guifré el Pilós el darrer quart del segle IX s’ha d’entendre com un conjunt de concessions per tal d’estimular el creixement i desenvolupament d’una comunitat local clau per a la defensa militar de la Catalunya central, i no pas com un impuls per restaurar la població d’una zona que havia restat abandonada a causa de les incursions sarraïnes. Així, amb les franquícies del 872-878 i del 986, el barri o burg de Cardona va experimentar un ràpid desenvolupament, compensat per la implantació d’un poblament dispers, de caire rural, amb alternança de masos i alous, disseminat per la meitat superior dels vessants del turó del castell. Tot això comença a perfilar la consolidació del nucli principal, fet que corroboren diverses notícies documentals. El 1013, l’església dedicada a sant Miquel, sant Pere i, probablement, santa Maria, de la qual només se’n conserva el campanar, estava ja plenament constituïda.4 El 1083 es constata la presència d’un hospital,5 actualment al carrer Escasany, números 24-28, que utilitzava un edifici ja existent, i el 1088,6 ja hi ha un vial longitudinal ben definit, el mateix carrer Escasany, amb habitatges a la banda nord, que unia els dos edificis principals, l’església i l’hospital, situats a la banda sud. Al mig hi havia el cementiri. Abreviatures utilitzades: AHC: Arxiu Històric de Cardona. APSMV: Arxiu Parroquial de Sant Miquel i Sant Vicenç. 4 Aquesta església està documentada en el testament sagramental de Sunyer, el qual es va jurar a l’altar de Sant Pere, situat tot just a la dreta del de Sant Miquel (Serra Vilaró, 1962:20). 5 APSMV, Fons Sant Vicenç, ACC, perg. 6 APSMV, Fons Sant Vicenç, ACC, perg. 247. 3

La vila de Cardona | 13

Com a exemple del ràpid creixement experimentat, es pot assenyalar que entre els anys 1102 i 1125 el nucli urbà comptava amb un total de 87 famílies –i presumiblement, un nombre similar d’habitatges–, unes 340 persones, i, segons informa la carta de franquesa atorgada per Ramon Folc de Cardona, tenia ja la categoria de vila. Entre els segles XI i XII, la vila es dibuixa com un nucli de petites dimensions, de forma allargada, amb habitatges amb horts alineats al llarg d’un vial principal amb orientació nordsud, identificable amb el carrer Escasany, que s’originava als peus del vessant oest del castell –la futura plaça de Santa Eulàlia– i acabava a l’actual plaça de la Fira, més concretament al portal flanquejat per dues torres i situat al sud-oest de la capella dels Dolors. El nucli restava encerclat per una primera línia defensiva de la qual les fonts només en permeten reconstruir el recorregut als costats nord i oest. També en proporcionen algunes traces la configuració del parcel·lari i la topografia del nucli antic. A grans trets, ja que l’absència d’estudis arqueològics no en fa possible una major precisió, l’espai urbà ocupava l’àrea definida actualment pels carrers Pujolet, al nord, i de la Fira, al sud, i les places de Santa Eulàlia, a l’est, i de la Fira, a l’oest. Aquest és un perímetre de dimensions significativament menors que les definides pel recinte gòtic que ha arribat fins a l’actualitat. En ocupar la part central del vessant de solana de la serralada, la defensa es completava amb un o dos elements més, situats al cim: la torre o torres albarranes de la Fortesia i/o la Bestorra, al lloc on actualment es localitzen la residència d’avis Sant Jaume i l’Institut de Batxillerat Sant Ramon. Aquestes torres estaven connectades amb el cos principal de la muralla per un camí que començava en un altre portal, el de les Fluges o Fruges, situat aproximadament a la confluència dels carrers Pujolet i Hospital. El límit sud era configurat pel fort desnivell del terreny natural i per la cinglera del cementiri de l’església de Sant Pere i Sant Miquel, situada al límit nord de l’actual carrer de la Fira, i als peus de la qual només hi havia camps, horts i farraginals. La documentació, prou abundant, en cap moment fa referència a una muralla en aquesta zona, la qual cosa fa suposar que les mateixes façanes posteriors dels habitatges més meridionals podien haver realitzat aquesta tasca defensiva. Una vegada més, no hi ha prou dades que constatin aquest supòsit. En començar el segle XIV, entre els anys 1300 i 1318, el primer recinte va ser ultrapassat en bastir-se cases fora del nucli primitiu. Aquestes es van construir cap al nord i el nordoest, entre el nucli urbà i el cim de la serralada de la Serra i Capdevila. A partir del 1317, aquest procés va continuar cap a l’oest amb el carrer de Cambres, i es va estendre cap al nord-est amb el carrer Nou, al sud-est amb el carrer del Forn i al nord-oest per la zona de Capdevila, en el període immediatament anterior a l’any 1352. Van ser anys de creixement fora muralles, de desenvolupament dels ravals que, ordenantse al llarg dels principals camins d’accés a la vila, van donar peu a l’aparició de carrers i a la definició de les parcel·les annexes, tot perfilant els trets més característics de la configuració que avui es coneix. Paralel·lament es van desenvolupar el carrer Major i els vials adjacents: el 1366 ja apareix documentada la capella de Sant Llorenç, el carrer del mateix nom i un altre carrer inferior anomenat de Cambras Sobirà o de la Creu, així com tres cases. El 1370, se cita una d’aquestes cases, amb pati al darrere, que confrontava amb el carrer Major, a través del qual anava a parar al carrer del Forn Sobirà –avui de la Munició–. Igual-

14 | Església de Sant Miquel de Cardona

ment, se’n fa esment d’una altra prop del Mercat, que confrontava amb dues altres cases, amb la del rector i amb el mateix carrer, i que, per tant, era situada a la confluència del carrer Major amb la plaça del Mercat, per sota de l’arc de n’Aguilar. La zona nord-est, situada entre el carrer Nou i el portal de Graells, va experimentar un fenomen similar. El 1307 era considerada encara una coma de caràcter rural on s’havien bastit unes cases al costat de les explotacions agrícoles, i fins el 1352 no apareixen referències del carrer de Graells, amb tres cases. El 1358, novament es constaten tres cases, el carrer i alguns horts, i el 1383, vuit cases i tres adoberies, xifra que permet suposar que es tractava d’una zona de marcat caràcter artesanal. Paral·lelament a l’inici del procés expansiu del nucli urbà, es va refortificar el castell (1305) i, probablement, es plantejà la construcció d’un nou recinte emmurallat per a la vila. El 21 de febrer de 1307, davant la negativa dels vilatans a participar en les obres del castell, el vescomte Ramon Folc VI els va reconèixer el dret de no col·laborar-hi però, alhora, els obligà a treballar en les obres de les muralles. Aquest fet constata la intenció de construir una nova muralla, però no es té cap dada concreta sobre la construcció efectiva, que no apareix documentada fins a la darreria del segle XIV. L’any 1390, els clergues residents a la vila es van queixar al comte que els cònsols els volien fer contribuir a les obres de les muralles; un any després, els cònsols van pagar les quarteres de calç que havien comprat per als treballs. Aquell mateix any, el 1391, el comte Hug II va concedir i establir el mercader Pere Olivó a la torre nova que s’havia edificat al costat del portal que s’obria al camí que menava a la capella de la Santa Trinitat. A partir d’aquesta data, les fonts parlen de les muralles com un fet consumat, és a dir, com un element plenament constituït. El 1405 se citen unes cases situades al carrer de la Serra, al costat del portal de Fruges i de la muralla de la vila, i el 1421 es documenta la venda, per part dels cònsols de Cardona, de la torre de la dreta del portal dit de Santa Maria de Graells, amb la condició que s’habités. Es poden afegir dues cessions més per part dels cònsols: el 1427 es lloga la torre mitjana de les muralles, amb la condició de tenir en condicions les cobertes, les terreres i els canals de la teulada, i l’any 1433, «de illam turri sive torra de les barreres», que era de pedra. El mateix any hi ha documentat un plet per una cinglera i un pati de terra situats dins la vila de Cardona, a tocar de la muralla. El 1441 es concedí novament la torre en la qual el comte Hug II havia establert el mercader Pere Olivó. Un any abans, el 1440, s’havien fet les obres de la nova muralla de la Fira. Vint anys després, el 1461, hi ha una nova referència al costat sud de l’encintat, aquesta vegada de l’extrem més oriental, en parlar de la permuta feta per Joan Martinic d’una propietat que tenia prop de la muralla de la vila, en el lloc dit «vall o lo portalet de la Pomala». Les obres de la muralla van continuar al llarg de tota la dècada del 1460, segons que es pot deduir dels esforços fets pels cònsols per tal d’aconseguir el finançament necessari, i devien tenir una certa importància, ja que el total dels diners demanats era elevat. Aquests són els únics documents on s’esmenta, directament o indirecta, el recinte fortificat. En tractar-se d’un element de propietat comtal, sobre el qual la universitat de Cardona només n’adquirí jurisdicció al començament del segle XV, els arxius consultats

La vila de Cardona | 15

–Arxius de la Universitat de la vila, Parroquial de Sant Miquel i Capitular de la Canònica de Sant Vicenç– només en fan una menció marginal. Per a conèixer millor la realitat cardonenca del segle XIV hagués estat necessari accedir als 3.212 documents de l’Arxiu Ducal de Cardona, així com als centenars de protocols notarials del fons de la Batllia de Cardona, és a dir, els relatius als senyors jurisdiccionals de la vila, els vescomtes, comtes i ducs de Cardona. La inaccessibilitat del primer arxiu i l’important esforç que comporta l’estudi del segon fan inviable, ara per ara, aquesta opció. Tenint en compte l’estat actual de la investigació, es pot deduir que la muralla va ser projectada en la primera meitat del segle XIV, i que la construcció s’allargà fins a la segona meitat del XV. La meitat sud va ser l’últim tram a enllestir-se. De la documentació consultada es pot extreure, encara, la notícia que, l’any 1346, el vescomte Hug II va donar als consellers de la vila les dues torres de pedra que hi havia al pati anomenat de la Fira, per tal que les pedres d’aquestes s’utilitzessin en l’obra de la nova església de Sant Miquel, iniciada l’any 1322.7 Aquest enderrocament implica l’existència d’un altre recinte murat, com a mínim, a l’oest. Si es comparen les dimensions del primer i del segon recinte, s’observa que la superfície protegida quasi es duplicà. El traçat del nou clos estigué condicionat per la morfologia del terreny: se situa al llarg del cim de la serralada nord, per l’oest tanca la petita esplanada de l’inici de l’avinguda de la Pietat i ressegueix, a migdia, les àrees de creixement al sud de la cinglera fins als peus de la muntanya del castell. Queda clar, doncs, que, durant el segle XIV, la vila va créixer pels quatre punts cardinals, fenomen difícil d’entendre si, prèviament, la nova línia defensiva no hagués estat construïda. A partir de la segona meitat del segle XV es va aturar el fort creixement urbanístic experimentat durant els segles anteriors, de manera que les zones perifèriques del nucli urbà, a tocar de la muralla, van restar sense edificar, situació que es va mantenir fins al segle XX. Els plànols de la vila de Cardona dels anys 1852 i 1905 reflecteixen clarament aquest fet, que no s’ha d’entendre com un estancament de la població. És cert que a la primera meitat del segle XV s’aturà el creixement urbanístic, no revifat fins a la darreria del segle XIX, però cal recordar la forta recuperació demogràfica del segle XVIII. Aquest augment va motivar un increment en densitat de població, més que no pas en extensió territorial, de la població i, davant la necessitat de més espai habitable, es va produir un fenomen de subdivisió interior, així com l’aixecament de noves plantes sobre els edificis existents. Els censos conservats permeten apropar-se a la magnitud d’aquest fenomen: entre els anys 1553 i 1718, la població va augmentar un 108,73%, passant de 824 a 1.720 habitants; i entre el 1718 i el 1778, a 2.512, amb un increment del 46,05%. Un creixement total aproximat del 154,78% sobre una població que al llarg dels segles XIII al XV, havia oscil·lat entre les 750 i les 1.000 persones. En els plànols esmentats, elaborats amb posterioritat a l’increment demogràfic, es pot apreciar que molts dels solars resten sense edificar. Tot sembla indicar que les parcel·les van continuar sent utilitzades com a horts annexos als habitatges, si es té en compte la pro«...elevare et dirruere illas duas turres que sunt versus patium de la Fira iuxta ferias seu ortum Guillelmi de Aquilario..», AHC, Puig Molins, III, 11.

7

16 | Església de Sant Miquel de Cardona

gressiva pèrdua de protagonisme de la plaça de Santa Eulàlia i la zona sud-est durant els segles XVI i XVII i, sobretot, que les construccions de nous habitatges i la formació de vials, entre la segona meitat del segle XV i començament del XX (1905), van ser mínimes. Un altre fet que va contribuir a la modificació del traçat urbanístic de la vila va ser la transformació del castell en seu d’una guarnició militar (1693-1697), i també ho van fer els esdeveniments bèl·lics dels anys posteriors. Com a conseqüència d’aquests, totes les edificacions disseminades pels vessants de la muntanya van desaparèixer. Entre els anys 1792-1794, l’abat i els canonges de la col·legiata secular de Sant Vicenç van ser expulsats del recinte de la canònica per ordre dels militars, i es va transformar l’església de Sant Vicenç en un magatzem. Des d’aleshores, i fins al començament del segle XIX, l’abat i els canonges van residir en diferents esglésies i capelles del terme, com la capella de la Santíssima Trinitat i el convent de Sant Dídac. Per aquesta raó, l’abat Lorenzo Ortiz de Zárate i els canonges van optar per construir una nova església col·legiata dins la vila. L’any 1812, en plena Guerra del Francès, el governador militar del castell, Miquel López Baños, per ordre del general Lacy i atenent-se a la situació estratègica dels edificis del convent de Sant Dídac, de la Torre de les Hores i del nou hospital, va ordenar l’enderrocament i la destrucció de tots tres, la qual cosa es va dur a terme el 29 de maig d’aquell mateix any. D’aquesta manera, les dues edificacions més notables de la Cardona moderna van ser arrasades. El fet que caracteritzà el segle XIX, però, va ser el gran nombre d’obres de caràcter públic destinades a adaptar la lògica de la configuració medieval a les noves exigències d’ús, centrades bàsicament en la millora dels serveis –aigua, eliminació de residus, circulació interior...– i dels accessos, per tal d’adequar-los al trànsit de carruatges. Així, a mitjan segle, els vells camins medievals van ser objecte d’importants reformes. La Diputació provincial va dur a terme un seguit d’actuacions que van permetre millorar les xarxes viàries entre les poblacions de muntanya, els nuclis industrials i les grans ciutats. Arran d’això, Cardona va veure com s’obrien noves carreteres d’accés a la població, amb els consegüents canvis en els portals i la circulació interior: el 1847, el Govern Civil va promoure el tram de carretera que anava des de Manresa fins a Cardona, i el mateix any va aprovar l’enllaç entre aquesta via i la població. Les obres es van iniciar un any després. El nou vial d’entrada a la vila, que arribava fins a la plaça de Santa Eulàlia, va comportar la construcció del portal de Madoz, situat a l’inici de l’actual avinguda del Rastrillo. Ambdós elements van ser inaugurats l’1 de gener de 1855. Val a dir que Cardona comptava, aleshores, amb 393 cases distribuïdes en cinc quarters de la següent manera: • quarter de Sant Miquel: 10 illes amb 104 cases. • quarter del carrer Major: 6 illes i mitja amb 89 cases. • quarter del Mercat: 4 illes i mitja amb 55 cases. • quarter de la Fira: 6 illes i mitja amb 73 cases. • quarter de Graells: 3 illes amb 72 cases. A partir d’aquest moment, les referències al greu estat de conservació de les muralles, els dubtes sobre la seva utilitat i les queixes sobre l’elevat cost del manteniment es van multiplicar. En aquest sentit cal destacar, entre el 1850 i el 1923, el constant intercanvi de mis-

La vila de Cardona | 17

sives entre la Corporació Municipal i el Govern per tal de determinar-ne la propietat, pas previ i necessari per a poder-les enderrocar, tal i com volia el consistori. El 1859 es va acordar la reordenació de la plaça de la Fira, i se li va conferir l’aspecte actual. Paral·lelament, va tenir lloc l’ampliació del vial del Portal de Madoz, que es va connectar amb el camí de pujada al castell, tal i com reflecteixen els plànols de 1852 i 1905 d’estat inicial i final de les obres. Per això, es va procedir a l’enderrocament de les quatre cases situades al peu de la pujada al castell, les quals, juntament amb la desapareguda capella de Santa Magdalena (1347-1820), formaven el tancament oriental de la plaça i de la vila. Aquesta ampliació, que no va ser urbanitzada fins el 1890, va originar l’actual avinguda del Rastrillo, batejada en aquell moment amb el nom de carrer «del Príncipe», en record d’Alfons XIII. Al mateix temps, «se desempiedra i suaviza la calle de la Fonteta, destruyendo la cañería, para dar entrada a todos los carruages, hasta el paseo y plaza de la Fira o de la Constitución», segons informa l’acta municipal de l’1 d’abril de 1859. Dins el context de reformes per a la millora i modernització de Cardona, el Consistori, en la sessió celebrada el 30 de juliol de 1863, va dictaminar «que era indispensable que el municipio acordara la designación de las calles, plazas y demás puntos internos e immediatos a la población por donde deban pasar los carruajes al atravesar la carretera y caminos vecinales la expresada villa, marcando al efecto la anchura de dicha via y de las demás calles para someterla a la aprovación superior». Per aquesta raó, es va acordar «que la via de la carretera de Manresa a Cardona prosiguiese desde la puerta de Madoz hasta la plaza de la Constitución», avui de la Fira, «y luego por las afueras», pel Portalet, «para dar expansión a las carreteras que con el tiempo puedan dirigirse por dicho punto o cuando menos para abrir paso al camino vecinal que de ésta se dirige a Calaf». El vial des del portal de Madoz fins a la plaça de les Cols –Santa Eulàlia– havia de tenir la mateixa amplada que la carretera de Manresa a Cardona, mentre que el carrer de la Fira fins a la plaça de la Constitució «fuera de 5 m de ancho y no más, ya que no atraviesan por ellas carretera alguna, siendo solo un camino vecinal que unicamente ha de servir para el tránsito de los carruajes del interior de la población de un número muy reducido...». El 12 de febrer de 1929, l’alcalde de la vila va notificar «que teniendo noticias de que la Asociación de Atracción de Forasteros de Barcelona va a iniciar dentro de breve plazo una activa campaña de turismo por distintas comarcas de esta provincia y de una manera especial hacia esta villa [...], que indudablemente atraerá a muchos estranjeros toda vez dichas excursiones coincidirán con la exposición hispano-americana que ha de celebrarse próximamente en Barcelona, precisa dar cima a algunos proyectos de reforma que se tiene en cartera a fin de que produzca a los forasteros una grata impresión de su visita a esta villa. Por tanto cree preciso ir a la urbanización y ensanche de la calle del Príncipe y a la apertura y urbanización del callejón del castillo cuyos proyectos se tiene encomendados a la Sociedad Promoción de Obras y Servicios Públicos de Barcelona».8 Dies després, el 22 de març, les obres van ser adjudicades per via d’urgència a la mateixa societat que va realitzar el projecte. Aquestes reformes van suposar l’increment de l’amplada del carrer, que va passar dels 7 8

Acta municipal del 12 de febrer de 1929, AHC.

18 | Església de Sant Miquel de Cardona

als 14 metres aproximadament, i l’obertura d’un nou vial de circumval·lació del nucli urbà, que va comportar l’enderroc del portal de Madoz, del tram de muralla situat al sud-est de la vila, del portal de Barcelona i de les dues torres que el flanquejaven, les restes de les quals romanen sota el paviment de l’actual carretera del Miracle. Cal destacar l’important moviment de terres efectuat per tal d’adaptar la zona que fins aleshores havia estat vessant de la muntanya, la Costa del Castell, amb la cota topogràfica de l’avinguda del Príncep. Els murs de contenció que limiten per l’est el carrer de Santa Eulàlia són el millor testimoni d’aquest rebaix. Al llarg del segle XX va tenir lloc l’enderrocament progressiu de les muralles i portals medievals, la millora dels serveis –inauguració de l’enllumenat elèctric el 1908 i del subministrament directe d’aigua el 1913– i un nou creixement de la vila amb el desenvolupament dels ravals, sorgits a les darreries del segle anterior, i de barriades que superaven l’àrea medieval de la vila. Així, el nombre de cases bastides prop del camí de Berga o de les Hortes va augmentar fins arribar a constituir-se el raval de Sant Joan. En aquest sentit, és interessant observar com al final del segle XIX s’anomenava «camino vecinal de Berga o camino vecinal de esta (villa) al puente de San Juan». Per contra, a partir del 1920 s’anomenà «calle Arrabal», «arrabal camino de San Juan» (1925), «paseo del Arrabal» (1927), «calle del Arrabal», «camino vecinal o sea a la calle del Arrabal» i «Arrabal bajada de San Juan» (1929). Va ser a partir d’aquestes dates que se’l va reconèixer administrativament com a nou carrer del nucli urbà, ja que fins aleshores era considerat part del terme dins la barriada de la Coma. A partir del cens de població de l’any 1930 apareix inclòs dins el nucli urbà sota el nom genèric d’«Arrabal». Igualment, entre el segon i el tercer decenni del segle XX, al voltant del camí veïnal de Calaf i Cervera, en part del camí de bast medieval que començava al portal de Sant Miquel, s’hi començaren a edificar cases, una tendència que, com en el cas anterior, donà peu a la formació d’un nou raval o avinguda extramurs, l’avinguda de la Pietat. El 2 d’agost de 1923, la companyia Unión Española de Explosivos SA va comprar les salines de Cardona a Ángela Pérez y Bermuz, duquessa de Tarifa. L’any següent, el 1924, es van dur a terme els treballs d’exploració i prospecció del terreny i, entre el 1925 i el 1929, la construcció dels pous mestres i d’altres instal·lacions de la futura explotació minera de Cardona. L’activitat industrial va provocar la immigració en massa de famílies senceres de la resta de zones minaires del país, com Huelva, Cartagena o Astúries. Aquest fet també va comportar, en un primer moment, l’aparició d’agrupacions de barraques, situades als afores de la vila, entorn de l’explotació minera, que posteriorment, i amb el suport econòmic de l’empresa, es van transformar en barriades obreres que van rebre el nom de «colònies». La primera fou la colònia Arquers, situada a uns 1.000 metres a l’oest del nucli urbà. Les altres dues es van aixecar en el lloc de la Coromina: la colònia Manuela, que es trobava al costat de la fàbrica de tractament del mineral, anomenada també Manuela, i la colònia Aramburu, que rebé aquest nom en record d’un dels primers enginyers de l’explotació i director d’aquesta, José Aramburu y Luque. Dins el procés de modernització de la vila, el 1924 s’enderrocà bona part del recorregut del traçat nord de la muralla, a causa de la construcció de les escoles Escasany, i el 1936, el portal de Sant Miquel. Així, dels quatre portals principals de la vila medieval, només en resta dempeus un de sol, el portal de Graells, que s’ha mantingut fins a l’actualitat i que el

La vila de Cardona | 19

1985 va ser restaurat per la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat. Un cop acabada la Guerra Civil de 1936-1939, la Diputació de Barcelona va reprendre les obres de construcció de la carretera del Miracle. El 1949, en el Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona es va anunciar la subhasta de les obres de «Terminación de la nueva construcción del camino vecinal de Cardona al límite de la provincia en dirección al Hostal del Boix por Bergús». Aquesta construcció va comportar el desenvolupament d’una nova barriada: el Barri Nou. L’any 1970 es va fer l’esplanació de la plaça del Portalet, així com l’alineació del carrer del mateix nom, des del pas cobert de la Fira fins al seu enllaç amb la carretera del Miracle. Segons el cens d’edificis del 1990, el municipi de Cardona comptava amb 1.384 edificis, dels quals 1.313 eren destinats exclusivament a habitatge familiar. Així mateix, segons el cens d’habitatges del 1991, el municipi de Cardona tenia 2.758 habitatges familiars.9

9

Institut d’Estadística de Catalunya, cens d’habitatges de 1991.

La intervenció arqueològica

L’intervenció arqueològica | 23

I. L’excavació a l’església de Sant Miquel de Cardona 1. Descripció de l’edifici Ramon Espadaler Parcerisas En el moment de començar l’excavació, el conjunt parroquial era format per l’església, amb el campanar, i una sèrie d’edificacions adossades: la sagristia, a l’extrem sud-est; la rectoria, al nord, i el recinte anomenat Cementiri Clos, a migdia, al costat de les capelles del Santíssim i dels Dolors. El temple és una construcció gòtica de nau única de planta rectangular, amb capelles laterals entre els contraforts, absis poligonal de set cares i coberta formada per tres voltes d’ogiva. A cada tram de coberta li corresponen dues capelles, separades per murs divisoris que contenen una columna encastada a la part frontal. A migdia hi ha un seguit de capelles que van ser objecte de diverses transformacions a l’època barroca. Per l’extrem est, la primera és la de la Mare de Déu dels Àngels i de Sant Blai, des de la qual un passadís permetia l’accés a la sagristia. La segona capella, dedicada a la Puríssima Sang de Jesucrist, fou ampliada el 1674. En la tercera capella actualment es ret culte al Santíssim i ha sofert diverses reformes: la primera ampliació es va dur a terme entre el 1606 i el 1634, i la segona cap al 1744; aquesta darrera va consistir en l’allargament de la planta i l’afegitó dels braços que li donen la forma actual de creu. Per últim, a l’extrem oest, se situa la capella dels Dolors, reformada entre els anys 1725 i 1742, que contenia l’antic arxiu de Sant Miquel i que va ser restaurada pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local l’any 1991. La porta principal és la de tramuntana, amb arquivoltes ogivals en degradació que recolzen en columnetes. El timpà té restes de decoració pintada i els capitells de les columnes presenten relleus escultòrics. L’altra porta, inacabada i de tipologia semblant, és a la façana de ponent. A l’interior, sota el presbiteri, hi ha la cripta, un espai de planta octogonal amb tres capelletes, cobert per una volta rebaixada amb nervadures i clau central. S’hi accedeix per un tram d’escales de pedra situat a l’eix de la nau que comença al peu de l’altar major. Darrere l’absis hi ha el cambril de la Mare de Déu del Patrocini, al qual s’hi arriba des de la primera capella lateral de migdia, tot travessant el Cementiri Clos, antiga sagrera ocupada durant dos segles per la sagristia i convertida actualment en pati interior. A tramuntana de l’església s’alça la rectoria, construïda sobre el vial que uneix la plaça del Mercat amb la de la Fira de Dalt. L’edifici, de dues plantes i golfes, és contigu a la gran nau gòtica. S’hi accedeix per un portal i escala situats sota el pas cobert. Una altra porta, avui inutilitzada i situada al primer pis, permetia l’accés directe a la nau. Abans de les obres citades, l’accés general als diferents espais situats a la part sud-est del temple es feia a través d’un passadís deambulatori d’1,80 metres d’amplària mitjana que, partint de la capella sud-est del temple, advocada a la Mare de Déu dels Àngels i a sant Blai, discorria paral·lel i a tocar de la façana exterior sud de l’absis. El passadís comunicava diversos àmbits. Els alineats a l’esquerra aprofitaven els espais entre contraforts de l’absis: entre el primer i el segon, una habitació amb una escala d’accés al pis superior de la capella sud-est; entre el segon i el tercer, un armari encastat de grans dimensions; i, entre el tercer i el quart, l’últim de la meitat sud de l’absis, les escales de comunicació

24 | Església de Sant Miquel de Cardona

amb el cambril de la Mare de Déu del Patrocini i una porta de comunicació amb el presbiteri. La sagristia era un edifici de planta rectangular situat a l’extrem sud-est del conjunt, a tocar de la capçalera de l’església. Articulada en dos nivells, modificats en successives ocasions, tallava i limitava les terres del Cementiri Clos pel costat de llevant. A més, l’edifici contribuïa a regularitzar el pronunciat desnivell que hi havia entre l’estrat superficial del cementiri i el carrer de la Fira, gairebé deu metres per sota. De construcció moderna i modificat en diverses ocasions, el cos de la sagristia era un àmbit interconnectat des de l’origen tant amb l’interior de l’església com amb el Cementiri Clos. Aquesta interrelació, però, va canviar al llarg dels segles, en funció de les contínues modificacions fetes a l’església, al cementiri o a la sagristia mateixa. El 1987, aquest espai restava comunicat amb l’església a través de dos punts que permetien l’accés als nivells inferior i superior. El nivell inferior era una única cambra de 4,10 metres de nord a sud per 6,30 metres d’est a oest, amb una finestra de doble esqueixada a la façana sud. S’hi accedia a través de la cripta, el paviment de la qual es trobava 2,80 metres per sota del de la nau. Aquest espai, cobert amb volta, és de planta octogonal, i del costat nord-est en sortia un passadís estret que permetia l’accés a la cambra inferior. Durant les tasques de neteja es va poder comprovar que el mur oest d’aquesta estava constituït per la façana de llevant del dipòsit medieval que es va descobrir en l’excavació, i que es descriu més endavant. Una porta tapiada i oculta darrere un armari de fusta comunicava ambdós espais. Els murs est i sud tenien una amplada d’1,80 metres, i el darrer presentava una finestra de doble esqueixada. Pel nord i per l’oest s’adossava a paraments més antics, gòtic i romànic respectivament. El nivell superior de la sagristia era de dimensions substancialment més àmplies: 11,60 metres de nord a sud per 7,35 metres d’est a oest, fruit de l’ampliació vers l’oest en detriment de l’espai destinat al cementiri. La façana de ponent recolzava, doncs, sobre la volta del dipòsit medieval i tancava l’àmbit a l’alçada del segon contrafort del costat sud de la capçalera, al qual s’adossava. Com ja s’ha assenyalat, s’hi accedia a través del deambulatori que discorria per la part nord de la construcció. Un cop traspassat el contrafort, l’espai restava subdividit per envans. Així, hi havia una primera habitació a la dreta, rectangular i petita, que donava pas al Cementiri Clos a través d’una porta situada a l’extrem sud de la paret oest. A continuació, ja al final del passadís, a la dreta, s’accedia a l’estança principal de la sagristia. Amidava 4,50 metres per 6,40 metres, i tenia un finestral al sud que comunicava amb una altra habitació quadrangular, força més petita, de 2,85 metres de costat. Un últim envà, sense cap comunicació, separava l’habitació gran de la primera estança esmentada. El Cementiri Clos és l’antiga sagrera parroquial, originada al segle XII i amortitzada al principi del segle XIX. Tal com indica el seu nom, era un espai «clos», tot i que no va ser tancat fins al segle XVII. Es troba al costat de la façana sud de l’església, a ponent de la sagristia, a llevant de les successives ampliacions barroques de les capelles de migdia i tancat a sud per edificis d’habitatges. En el moment d’iniciar-se l’excavació, era un pati de planta trapezoïdal pavimentat amb ciment, d’uns 6,30 metres –nord– i 7,50 metres –sud– de llarg per 5,80 metres –oest– i 5,20 metres –est– d’ample, i que es perllongava pel nord-

L’intervenció arqueològica | 25

est formant un espai quadrangular de 2,20 metres de costat. Aquesta forma irregular de l’extrem era ocasionada per la presència d’una habitació amb accés des del cementiri mateix. Després de la restauració de 1989-1990, aquest espai va quedar convertit en un pati interior dividit en dos nivells: el superior, cobert de gespa, i l’inferior, pavimentat amb pedra i des d’on s’accedeix a un dipòsit medieval, descobert durant les excavacions. El campanar, situat al costat nord de l’absis, és d’origen romànic, amb successives modificacions d’època gòtica i barroca. Va ser objecte d’una restauració l’any 1991. Ocupa una superfície de 31,36 m2 i té una alçària de 24 metres fins al coronament del cos principal. L’obra romànica és de carreus de pedra tallats, mentre els gòtics són escairats i polits. Per sobre d’aquests recolzava un templet hexagonal d’època neoclàssica, d’obra vista i pedra. El cloquer resta perfectament integrat en el conjunt ja que, en el moment de bastir-se el temple gòtic, se’n va utilitzar la base per encabir-hi la primera capella de tramuntana, la més nord-oriental, que comunica amb la nau, de manera que no se n’aprecia l’existència des de l’interior de l’església. Al campanar s’hi accedeix per la plaça del Mercat, a través d’un petit cos afegit a llevant, però val a dir que, un cop a l’interior, al davant de la porta actual, es pot veure l’accés tapiat, que el comunicava amb el presbiteri. A mà dreta hi ha l’inici de l’escala helicoïdal que puja fins al penúltim pis, immediatament per sota del cos que conté les campanes. Des d’aquest punt, una porta encarada a est dóna pas a un darrer tram d’escales, ja exteriors, que, girant cap a sud, permeten l’accés a les cobertes de la nau i la capçalera. Per accedir a l’interior del campanar, existia, com encara avui, una altra porta més avall, a l’alçada del límit superior de la fàbrica gòtica de la portalada i les capelles de tramuntana. Era d’arc de mig punt, oberta al mur de llevant del campanar. El paviment interior era constituït per un rebliment de terra poc compactada, el mateix que s’estenia per la superfície de la galeria situada per sobre de les capelles de tramuntana, ja que, davant de la porta descrita, al mur oest del campanar, hi havia una obertura que comunicava ambdós espais. Es tractava d’un forat al parament que, sense llinda ni muntants, permetia el pas, travessant la galeria de cap a cap, a la rectoria. Des d’aquest mateix nivell de l’escala del campanar també es podia accedir a una darrera obertura, més petita, situada a mitja alçària: una cambra rectangular que tallava el mur sud i que havia permès la visió de la nau fins que va ser tapiada. Des d’aquí partia una escala que pujava fins al segon nivell del campanar, el cos on hi havia les campanes, clarament identificable per quatre finestrals, oberts un a cada costat. Aquest pis presentava una solera de fusta i comunicava, a través d’una escala de gat feta amb ferro i adossada a la paret i una trapa, amb el darrer tram del campanar, el templet hexagonal que el rematava. La galeria esmentada anteriorment, situada sobre la portalada nord de l’església i les dues capelles que la flanquegen, i que comunicava amb la rectoria, era un element modern compost d’un mur de maçoneria d’uns 2 metres d’alçada que recolzava directament sobre la fàbrica gòtica, seguint-ne la trajectòria. Presentava cinc obertures el·líptiques, tres en el tram corresponent a la portalada i una sobre cadascuna de les capelles laterals. La més oriental conservava traces d’haver estat reparada ja que, a diferència de la resta, era una mica irregular. Aquest pas, gairebé en desús, s’havia convertit en un espai mort on s’abocaven runes i escombraries. Sense cap mena de paviment, el que es trepitjava era la part superior d’un rebliment irregular, amb pendent pronunciat

26 | Església de Sant Miquel de Cardona

vers el nord, que s’estenia fins i tot a l’àmbit del campanar a través del forat obert al mur de ponent.

2. Plantejament i mètode dels treballs Ramon Espadaler Parcerisas, Albert López Mullor L’excavació realitzada a l’església de Sant Miquel va estar estretament vinculada a la tasca de restauració que va dur a terme el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona entre el 1985 i el 1990. Així doncs, la investigació arqueològica s’integrava dins un conjunt de treballs, com són l’elaboració de planimetries i la recerca documental i artística, l’objectiu final dels quals era conèixer en profunditat l’evolució històrica i arquitectònica del temple, que havia de ser objecte de transformacions importants. La finalitat de la restauració era donar solució a les diferents patologies acumulades al llarg dels segles en el conjunt dels edificis parroquials. L’edifici principal, l’església, va patir els efectes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i, un cop acabada, als anys quaranta, se’n va reformar l’interior. Per això, les actuacions del Servei es van centrar en els espais perifèrics, que reclamaven una acció més urgent. Les diferents etapes d’actuació van tenir lloc entre els anys 1987 i 1989. La recerca històrica, duta a terme sota la direcció general d’Albert López Mullor, la va efectuar l’equip format per Ramon Espadaler, Mercedes Juan i Xavier Fierro, arqueòlegs, amb la col·laboració de Josep Buxeda, becari d’Arqueologia del Servei; Anna Castellano, Josep Maria Vila i Maria José Sureda, historiadors; Maria Clua, numismàtica; i Domènec Campillo i Tona Majó, paleoantropòlegs. Els plànols utilitzats són dels autors, o bé procedeixen de Josep Balari i Albert Bastardes, arquitectes, i Xavier Guitart, aparellador. Alguns aixecaments nous els va fer l’enginyer tècnic topògraf Jordi Costas, del Servei d’Obres Públiques de la Diputació de Barcelona. En tots els casos, inclosos els dibuixos del material, la delineació va ser realitzada per Isabel Serra. Com es pot deduir de la composició de l’equip, la recerca es va realitzar en estreta col·laboració interdisciplinària. El suport tècnic dels arquitectes i del topògraf va permetre que, des del primer moment, es pogués comptar amb un dossier complet de plantes i seccions de la totalitat del temple. D’altra banda, s’havia endegat ja l’estudi documental que permetia iniciar l’excavació amb un coneixement força precís de la història de Sant Miquel. Va ser precisament aquest volum d’informació i el coneixement previ dels espais que havien de ser objecte de transformacions arquitectòniques, els criteris bàsics que van definir els espais concrets que posteriorment havien de ser excavats. Aquests espais eren la sagristia nova, el Cementiri Clos, la coberta de la portalada nord i el campanar, únic vestigi del temple romànic. L’àrea de la sagristia va ser excavada del tot durant la primera campanya (juny-desembre de 1987), dirigida per Ramon Espadaler, i a la zona del Cementiri Clos s’hi va treballar durant la tercera campanya (octubre-desembre de 1988 i gener-març de 1989), sota la direcció de Mercedes Juan i Xavier Fierro. D’aquesta manera es va obtenir una visió completa d’a10

Només n’han restat els murs perimètrics oriental i meridional.

L’intervenció arqueològica | 27

quests espais i de la seva interrelació canviant al llarg dels segles. Actualment, l’únic element que resta in situ és l’ossera –o dipòsit– descoberta en el decurs dels treballs, ja que l’edifici de la sagristia va ser gairebé eliminat.10 Al costat nord del temple hi ha la portalada, les capelles de tramuntana i el campanar (fig. 3, núm. 4 i 5, respectivament), que van ser excavats durant la segona campanya (febrer-abril de 1988), dirigida per Àlvar Caixal i Mercedes Juan. Pel que fa als criteris metodològics que van guiar l’excavació, aquesta es va fer de manera extensiva, com és habitual en les actuacions del Servei. Així, els estrats van ser excavats gradualment i en extensió i se’n van elaborar les plantes, seccions i fitxes corresponents. Pel que fa a les plantes, es dibuixaven a mesura que avançaven els treballs, a partir de la planimetria elaborada ad hoc pel topògraf. El resultat final de les plantes de cadascun dels estadis evolutius dels àmbits excavats es recull a l’apartat corresponent d’aquesta memòria.11 Per qüestions pràctiques i per obtenir una precisió més gran, a l’excavació es treballava a escala 1:20; l’extensió total de l’espai excavat no només ho permetia sinó que ho aconsellava. Quant a les seccions, se’n reprodueixen dues. El seu traçat és el següent: – Secció «A»: abasta la sagristia, l’interior de la cambra medieval coberta amb volta i el Cementiri Clos. Per tant, té una orientació est-oest. S’inicia al mur 74 de la sagristia i acaba al mur 25 de les capelles barroques. Proporciona una visió de conjunt àmplia, amb unes cotes que disten 8 metres des de la més profunda, el sòl natural de l’interior de l’ossera, fins a la més alta, la pavimentació més moderna que cobria el cementiri. En aquest darrer s’hi poden veure les successives estructures construïdes per tal de canalitzar les aigües, així com la successió d’enterraments dels segles XVII a XIX. També s’hi aprecia el recolzament dels murs de la sagristia sobre la volta que cobreix la cambra medieval, així com els estrats que hi havia per damunt. L’estratificació interior de la cambra també es recull en aquesta secció (fig. 4, 5). – Secció «B»: orientada de nord a sud, passa pel centre de la cambra medieval coberta amb volta. Mostra l’estratigrafia dipositada a l’interior i exterior d’aquest cos, així com el forat que presentava al mig de la volta, cobert pel contrafort 135. Té l’inici al mur 6 i fineix al mur de les cases veïnes (fig. 6, 7). Pel que fa a les fitxes de les unitats estratigràfiques, se’n van utilitzar unes de semblants a les proposades per E.C. Harris12 i A. Carandini,13 però amb diverses modificacions. Al marge d’aquests documents, que resten reflectits en la memòria,14 i ateses les característiques del jaciment, es va utilitzar un tipus de fitxa adient per a l’estudi de les moltes sepultures excavades a l’àmbit del Cementiri Clos. Tot plegat es va completar amb un extens reportatge fotogràfic que a hores d’ara es pot consultar a les dependències del Servei. S’hi recull cada moment de l’excavació, tot intentant mantenir una doble perspectiva global i particular. En finalitzar els treballs de recerca es va fer un reportatge ampli, just abans d’enVid. infra, fig. 3-29. Harris, 1975, 1977, 1979a, 1979b. 13 Vegeu un apèndix d’«Ostia», IV (Carandini, 1977). 14 Vegeu Espadaler, inèdit; Espadaler et alii, inèdit. 11 12

28 | Església de Sant Miquel de Cardona

degar la restauració arquitectònica. A mesura que avançaven les tasques arqueològiques es rentaven, classificaven i siglaven els materials que anaven apareixent. El siglat es va fer en base al criteri següent: un cop marcades totes les peces amb les inicials SMC (Sant Miquel de Cardona), es van numerar les que havien de ser estudiades posteriorment. A la resta només es va anotar el número de la unitat estratigràfica d’on procedien, amb la qual cosa cadascuna d’elles remet a l’inventari corresponent.15 Les monedes, degudament classificades i estudiades per M. Clua,16 romanen dipositades al Gabinet Numismàtic de Catalunya.

15 16

Vid. infra, Inventari dels materials. Vid. infra, Les troballes monetàries.

L’intervenció arqueològica | 29

II. L’excavació de l’àrea del Cementiri Clos i la sagristia Ramon Espadaler Parcerisas, Mercedes Juan Verdejo, Xavier Fierro Macía, Albert López Mullor

1. Objectius La recerca en aquest àmbit comprenia dos espais de cronologia diferent però estretament interrelacionats pel que fa al seu funcionament i la seva comunicació: el Cementiri Clos i la sagristia. El Cementiri Clos era l’antic cementiri parroquial, amortitzat al començament del segle XIX, l’origen del qual s’ha de cercar al segle XII.17 Era situat al costat de la façana sud de l’església, a llevant de la sagristia, a ponent de les capelles barroques afegides i a nord d’unes cases de veïns. Malgrat el seu nom, com s’anirà veient, no va ser tancat fins el segle XVII. En el moment d’iniciar l’excavació, aquest espai presentava una potència estratigràfica considerable a causa de la impossibilitat del creixement en extensió. El segon espai excavat correspon a la sagristia. Amb una planta quadrangular i dos nivells modificats en successives ocasions, aquest edifici, construït al segle XVI, tallava i limitava el cementiri pel costat de llevant. A més de servir de mur de contenció de les terres de la necròpolis, la sagristia contribuïa a regularitzar el pronunciat desnivell que hi havia entre l’estrat superficial del cementiri i el nivell del carrer, situat gairebé cinc metres per sota. El cos de la sagristia era un àmbit interconnectat des de l’origen amb l’interior de l’església i el Cementiri Clos. Aquesta interrelació, però, va canviar al llarg dels segles, en funció de les successives modificacions realitzades a tots els àmbits.

2. Desenvolupament El cementiri Els treballs es van iniciar a la zona del cementiri. Aquest espai quedava delimitat, a nord, pel passadís església-sagristia; a sud, pel mur de les cases veïnes; a oest, per les capelles barroques i, a est, per la sagristia. En primer lloc es va aixecar el paviment de formigó (u.e. 29) i la seva preparació (u.e. 22). Tot seguit es van treure dos paviments sobreposats de cairons (u.e. 30, 33) que també s’estenien per tota la sagrera i on es podien observar diverses canalitzacions (u.e. 28, 38). La funció d’aquests elements era desguassar l’aigua procedent de les cobertes de les capelles de la cara sud del temple i de les gàrgoles de la teulada. Un cop excavats aquests paviments es van posar al descobert dues estructures corresponents a petites edificacions: la cambra del sagristà llec (u.e. 128, 129), adossada al mur de les cases veïnes, i un pou mort (u.e. 41, 42, 43) a tocar de la primera capella barroca, a l’interior del qual es va trobar ceràmica d’imitació Pickman, deixalles contemporànies,

17

23-IV, APSMV, Fons de Sant Vicenç, ACC, perg.

30 | Església de Sant Miquel de Cardona

com ara plàstic o calçat, i deu cèntims d’Alfons XII, que dataven el rebliment amb un terminus post quem de 1875-1885. Per sota, es van trobar dos rebliments de sorra i reble: u.e. 23, a la banda de ponent, i u.e. 46, a l’est. Aquest últim es trobava tallat pel pou mort i per la trinxera de fonamentació del mur 12, que tancava el passadís que comunicava les capelles barroques i la sagristia. Per sota d’aquest conjunt d’estrats es va trobar la u.e. 50, la primera unitat que contenia inhumacions (fig. 42), la qual presentava nombrosos enterraments disposats sense ordre. Aquest rebliment apareixia tallat per diversos elements. En primer lloc, per la trinxera de fundació del contrafort 24, que reforçava el mur de llevant de la capella de la Puríssima Sang (u.e. 25), la primera de llevant; aquest tall continuava en els estrats inferiors (u.e. 132, 364, 425). La u.e. 24 va ser col·locada quan ja no es feien inhumacions, ja que la seva trinxera tallava completament l’estrat. La u.e. 50 era tallada, igual que les unitats inferiors (u.e. 132, 365, 203), per un pou (u.e. 19, 20, 21) adossat al mur est de la sagristia (u.e. 8). Aquesta estructura donava pas a una cambra coberta amb volta, que es trobava en una cota molt inferior i que es descriurà més endavant. El pou es va datar de la segona meitat del segle XIX per l’aparició de ceràmica Pickman en el rebliment de la trinxera de fonamentació. D’altra banda, l’estrat 50 va ser tallat en l’extrem sud per la col·locació del contrafort 130, que actuava com a contenció de les terres del cementiri, alhora que recreixia les cases veïnes de migdia, a les quals s’adossava, ja que d’una altra manera haurien estat cobertes per les terres de la sagrera. Finalment, 50 amortitzava les restes del mur 171, que era el primer envà de tancament del passadís que hi havia entre la capella de la Puríssima Sang i la sagristia. L’estrat 50 va ser datat del darrer terç del segle XVIII per l’aparició de diversos fragments de pisa i porcellana. D’altra banda, un document de l’any 1803 va proporcionar el moment en què el cementiri es va deixar d’utilitzar. Aquesta data era, alhora, el terminus post quem de les estructures i estrats superiors. Un cop excavat 50, es va trobar 132, una altra capa on s’havia tallat una gran quantitat d’enterraments. Aquesta unitat s’adossava, pel nord, a 171, el mur amortitzat per la u.e. 50; pel sud, a les cases veïnes; per l’est, a la sagristia i, per l’oest, a les capelles barroques. Va ser tallat per la trinxera del contrafort 32 (u.e. 386), el qual s’adossava a migdia al mur de tancament de la primera capella barroca (u.e. 25). La col·locació de 32 va suposar l’última reducció espacial que, com es veurà, va anar patint el cementiri al llarg dels segles. Aquesta va ser una de les causes de la gran densitat d’inhumacions en aquest estrat, que es va datar del segon terç del segle XVIII per la troballa de diversos fragments de ceràmica blava catalana d’influència francesa. Per sota de 132 es va identificar 365 (fig. 21, 22), un estrat d’inhumacions de menor potència, tallat per la trinxera del primer envà de tancament del passadís de tramuntana (u.e. 171). El 365 cobria parcialment 135, un contrafort adossat al mur est de la sagristia (fig. 6), així com també 364, una altra capa d’enterraments (fig. 19, 20). Sota 364 es va trobar 425, un paviment adossat a la part superior de la banqueta de fonamentació del mur 25, que tancava la capella de la Puríssima Sang. La meitat oriental del paviment 425 i dels estrats inferiors (u.e. 463, 494) havia estat extre-

L’intervenció arqueològica | 31

ta per facilitar l’accés a una cambra coberta amb volta, situada en una cota inferior. Quan la cota del cementiri va pujar,18 en l’espai obert per facilitar l’entrada a la cambra esmentada s’hi va col·locar 203, una altra capa d’inhumacions que quedava per sota de 365. La u.e. 203 era la primera que s’adossava directament a l’absis de l’església (u.e. 7), ja que els estrats que es trobaven per sobre eren a tocar del mur de tancament del passadís església-sagristia. La datació d’aquest conjunt d’estrats (u.e. 203, 364, 365, 425) es va basar en la data de col·locació del mur 25 (l’any 1674), moment en què s’amplià la capella de la Puríssima Sang.19 La u.e. 425 fóra immediatament posterior, ja que es tractava d’un paviment que, com s’ha dit, s’adossava a la part superior de la banqueta d’aquest mur. Tot seguit, es va constituir l’estrat 203, datat del tercer terç del segle XVII per diversos fragments de ceràmica del taller de Poblet. Després es va formar l’estrat 364 i, cobrint aquest i l’estrat 203, la u.e. 365. La datació dels materials de 364 indica que es tracta d’un rebliment col·locat en els darrers anys del segle XVII, mentre 365 es degué dipositar a l’inici del segle XVIII. Concretament, una moneda de l’arxiduc Carles, il·legible, proporciona un terminus post quem del 1705. L’excavació va continuar per sota de 425, en la meitat oest, on es va trobar l’estrat 463, que cobria la u.e. 494. Ambdues capes, plenes d’enterraments, van ser tallades per la trinxera de fonamentació del mur 25. La u.e. 494 cobria 515, l’últim rebliment del cementiri on es van localitzar inhumacions. Un cop extret, es va descobrir l’extradós de la volta de la cambra esmentada anteriorment, on recolzaven un contrafort del mur oest de la sagristia (u.e. 135) i l’arc que sostenia la paret meridional d’aquest edifici (u.e. 149). L’estrat 463 va ser datat del darrer terç del segle XVII amb un terminus ante quem proporcionat per la data de col·locació del paviment 425 que el cobria. El rebliment inferior (u.e. 494) tenia un terminus post quem de 1621-1640, gràcies a un diner de Felip IV que, segons Clua, pot ser anterior a la Guerra dels Segadors. Finalment, 515 es va dipositar durant el primer quart del segle XVII, ja que presentava ceràmica policroma d’influència del Renaixement. Un cop extrets tots els estrats del cementiri, es va descobrir completament la porta gòtica (u.e. 174) que comunicava l’interior del presbiteri amb el cementiri. Aquesta obertura, entre el primer i segon contrafort de l’absis (u.e. 4, 173), va proporcionar la cota dels enterraments que s’havien practicat entre el bastiment de l’església gòtica i la posterior construcció de la cripta. La sagristia La sagristia era un edifici de planta rectangular adossat a l’extrem sud-est del temple. Les successives alteracions que va patir eren evidents en els murs de ponent i migdia, on s’apreciava amb claredat un nivell de finestres cegades. L’excavació va començar amb l’extracció del paviment de cairons del segon pis (u.e. 538). 18 19

Cal recordar que es tractava d’un àmbit clos que no creixia en extensió sinó només en potència. Serra Vilaró, 1962:124.

32 | Església de Sant Miquel de Cardona

Aleshores es van posar al descobert la part superior del contrafort 10, que s’adossava als murs nord i sud de la sagristia en el terç oest (u.e. 9, 72), així com tres arcs (u.e. 11, 14 i 15) que s’adossaven a 10 i al mur occidental (u.e. 8, fig. 43). Entre 10 i els paraments de ponent, migdia i tramuntana (u.e. 8, 9, 72) es van excavar tres estrats de sorra i material constructiu sobreposats (u.e. 13, 16, 18, fig. 45) que s’adossaven a aquestes quatre parets i que van ser datats del segon terç del segle XVIII per diversos fragments de ceràmica blava catalana d’influència francesa. Un cop extreta la unitat 18, es va descobrir la meitat est de l’extradós de la cambra coberta amb volta (u.e. 3). Cal recordar que l’altra part d’aquesta estructura ja s’havia identificat després de l’extracció de l’últim estrat del cementiri (u.e. 515). En aquest moment es va veure clarament com havia estat construïda la sagristia: el mur de migdia era reforçat pel contrafort 135. De bon començament, ambdues estructures eren visibles tant des de l’interior com des de l’exterior de l’edifici i recolzaven en la volta de la cambra esmentada, mentre que el mur 10 ho feia sobre la paret est (u.e. 1). La datació dels paraments oest i sud havia de ser anterior a l’inici del segle XVII, ja que s’hi adossava 515, l’estrat del cementiri datat d’aquests anys. Probablement es tractava dels murs originals de la sagristia, datats del 1513 per un document de l’Arxiu de Sant Miquel. El nivell de finestres tapiades indicava la disposició inicial dels pisos d’aquesta construcció. Una porta, a llevant del segon contrafort de l’absis (u.e. 4), posteriorment convertida en armari, comunicava aquest espai amb l’interior del presbiteri. En canvi, la resta de paraments devien pertànyer a la remodelació del segle XVIII, ja que es corresponien amb els sostres que es van trobar en iniciar l’excavació i s’adossaven als paraments més antics. Tot seguit, els treballs es van desplaçar a la planta baixa de la sagristia, amb l’aixecament del paviment 540. Per sota, es van trobar quatre estrats sobreposats, de gran potència, formats per sorra, calç i restes constructives (u.e. 81, 86, 88, 89). Van ser datats del primer terç del segle XVIII, i es va observar que apareixien tallats per les trinxeres de fonamentació dels murs nord, est i sud (u.e. 72, 74, 75). Cal dir que aquest últim només va ser bastit de nou en la meitat est, que recolzava sobre les restes del mur de migdia, del segle XVI (u.e. 9). La banqueta del parament de tramuntana (u.e. 73) recolzava sobre les restes d’un mur anterior (u.e. 95), que es descriu més avall. En el decurs de l’excavació, també es van documentar les vies de comunicació amb els diferents espais que envolten la sagristia. En el pis inferior, una porta en l’extrem nord-est donava pas a la cripta, construïda entre el 1501 i el 1524.20 Aquest pas no va ser possible fins que el segon pis de la sagristia es va enlairar per sobre de la cambra coberta amb volta. El gravat a la llinda d’aquesta porta informa de la data en què es va dur a terme la remodelació, l’any 1717. En el nivell inferior, hi havia una obertura que s’havia fet tallant el mur est de la cambra coberta amb volta (u.e.1), a la qual donava accés, i que en el moment de l’excavació estava tapiada. En el pis superior de la sagristia, una tercera porta, en l’extrem oriental del mur de tramun-

20

Pons, 1658: 41.

L’intervenció arqueològica | 33

tana, donava accés al cambril de la Mare de Déu del Patrocini, datat, a partir de la documentació, del 1705. Cal dir que no es va trobar cap evidència que permetés afirmar que l’obertura es fes en aquell moment, però seria més lògic, ja que és l’única que es va trobar. Una darrera obertura feta al mur de ponent donava pas al passadís que conduïa a la capella dels Àngels, delimitat a migdia pel mur 12 i a tramuntana per l’envà 170. El primer parament s’adossava, per l’oest, a la capella barroca més oriental (u.e. 26) i, per l’est, al mur oriental de la sagristia (u.e. 8). El segon es trobava entre els dos primers contraforts de l’absis (u.e. 4, 173). Dins d’aquest àmbit es va aixecar el paviment de llosetes hidràuliques, u.e. 155, que cobria la preparació de pòrtland 164. Aquesta es trobava per sobre de 166, un rebliment d’aportació que havia servit per facilitar la col·locació del ciment; tots tres estrats s’adossaven a 12 i a 170. Per sota de 166 es va localitzar 168, un estrat que amortitzava 171, el primer envà de tancament del passadís. Tant el mur 12 com els estrats que s’hi adossaven van ser datats amb un terminus post quem de 1803, ja que van ser col·locats quan el cementiri ja no funcionava com a tal. Per sota de 168 es va localitzar 169, un rebliment adossat a l’envà 171. Ambdós estrats s’adossaven a la u.e. 170, que va ser datada a partir del primer quart del segle XVIII, ja que la seva trinxera tallava 365, un estrat datat dels primers vint-i-cinc anys del vuit-cents. Per sota d’aquestes estructures es va localitzar la continuació de l’estrat d’enterraments u.e. 203, datat del darrer quart del segle XVII, que recolzava sobre la volta de la cambra medieval i s’adossava al mur de tancament de l’església (u.e. 7). Va ser tallat per la col·locació de l’envà 170, i fou datat, doncs, de començament del segle XVIII. Cal dir que, mentre el passadís i la porta al mur 8 van ser datats del començament del set-cents, l’obertura a la capella dels Àngels era anterior, ja que es va fer quan, amb la construcció de la cripta al començament del segle XVI, es van canviar els nivells interiors de l’església i es va anul·lar la porta gòtica (u.e. 174) que comunicava directament el presbiteri amb el cementiri. Així, l’obertura a la capella va ser feta dos-cents anys abans que el passadís, per tal de comunicar directament l’interior de la nau i la sagrera. La cambra medieval coberta amb volta Fig. 46-48 La cambra medieval coberta amb volta és un recinte de planta rectangular de 7,90 per 4,45 metres, delimitat per dos murs orientals de nord a sud (u.e. 1, 2) de 1,12 metres de gruix. Estaven formats per carreus de pedra de proporcions mitjanes, tallats de forma regular, sense polir i units per argamassa. Els extrems nord i sud eren tancats per dos paraments de maçoneria (u.e. 5, 6). Tota la fàbrica recolzava directament sobre el sòl natural o tapàs, la consistència del qual no va fer necessària la construcció de banquetes, particularitat que també s’observava en el basament d’un dels contraforts. El fet que la superfície sobre la qual va ser edificada la cambra fos relativament homogènia va fer que no calgués obrir trinxeres, excepte el petit tall de 15 centímetres de llarg per 10 de fondària del terç sud del mur de ponent. Al damunt dels murs est i oest hi recolzava una volta de canó (u.e. 3) que va ser mutilada en l’extrem nord per encaixar un dels contraforts del temple gòtic (u.e. 4, fig. 49). El para-

34 | Església de Sant Miquel de Cardona

ment de la volta estava format per blocs de pedra molt semblants als dels murs 1 i 2. La volta definia els límits de l’espai original de la cambra, ja que estava ben acabada pels extrems nord i sud i tenia la mateixa llargada que els murs que la sostenien. A la part superior, al centre de la coberta, hi havia una obertura rectangular (0,85 per 0,60 metres), original, que permetia l’accés des del cementiri. L’extradós de la volta es trobava repartit entre dos àmbits: mentre el vessant oest quedava a l’interior de la sagristia, construïda al segle XVI, el vessant est es trobava colgat per les terres del cementiri, la cota superior de les quals va ser proporcionada per la porta gòtica (u.e. 174). L’excavació no va revelar cap mena de coberta de lloses o teules; el barroer acabat del mur oest d’aquest cos (u.e. 2) confirma la hipòtesi que era cobert de terra des de la seva construcció, i mai hauria estat vist. Quan es va accedir a l’interior d’aquesta cambra es van trobar, en primer lloc, la u.e. 70, un estrat bastant potent format per ossos, fusta i ceràmica. Per sota es va localitzar 77, un rebliment de característiques similars però de menys potència. Cobert per 77, es va trobar 93, que recolzava en el sòl natural i que presentava restes òssies humanes gairebé triturades. Aquests estrats s’adossaven als murs perimètrics de la cambra (u.e. 1, 2, 5, 6) i al contrafort (u.e. 4) que tallava pel nord. Sembla que el rebliment descrit es va formar a mesura que les diferents obres realitzades al cementiri van fer disminuir l’espai útil d’enterrament. La datació de la ceràmica identificada a cada estrat va ajudar a situar aquestes fases d’abocament. Així, l’estrat 70 es degué començar a formar coincidint amb la construcció de les primeres capelles barroques, cap al 1606, com ho indicaven els fragments de ceràmica blava catalana d’influència del Renaixement. La cambra es va continuar omplint fins al final del període funcional de la sagrera, ja que, en la cota superior, s’hi va identificar ceràmica blava catalana del taller de la cirereta, datada del segle XIX. L’estrat 93 corresponia al moment en què es va aixecar la sagristia nova, el 1513, ja que va proporcionar ceràmica de reflex metàl·lic, datada del primer quart del sis-cents. A partir d’aquell moment la cambra va començar a ser usada com a ossera. Un cop excavat l’últim estrat d’aportació, es va descobrir una tomba arrasada, que havia estat tallada a la roca. La ceràmica trobada en el seu interior, datada de mitjan segle XII,21 va proporcionar el terminus post quem per a la construcció d’aquesta cambra, ja que la inhumació era anterior a l’aixecament d’aquesta estructura. D’altra banda, l’extrem nord de la cambra havia estat tallat pel segon contrafort de l’absis de l’església que ha pervingut (u.e. 4). Els blocs que el formaven no estaven escairats i no eren regulars, sinó que tenien angles més aviat arrodonits i sense polir, i estaven separats per petits tascons. La imperfecció dels carreus, amagada amb la col·locació d’aquestes pedretes, es dissimulava per l’argamassa que recobria tota l’estructura. La impressió final era d’un acurat treball de la pedra. El contrafort no tenia banqueta de fonamentació. Això es pot entendre tenint en compte la consistència del sòl natural i l’amplada del basament, de 1,80 per 1,70 metres. La trin21

López Mullor et alii, 1987.

L’intervenció arqueològica | 35

xera tallada en el tapàs natural per encabir-lo (u.e. 94, fig. 45) tenia una fondària de 94 centímetres i una amplada que oscil·lava entre els 15 i els 40 centímetres. En el rebliment es van identificar diversos fragments de ceràmica decorada en verd i manganès, que situaven el moment de construcció d’aquest element al final del segle XIV. Aquesta datació era, alhora, el terminus ante quem de la construcció de la cambra coberta amb volta, tallada mentre es bastia el contrafort. Finalment, l’estructura més antiga que es va descobrir en el decurs de l’excavació eren les restes del mur 95. L’única filada que en restava, d’uns 8 metres de llarg i orientada d’est a oest, estava formada per carreus de mida mitjana, ben tallats i escairats però no pas polits. Ocupava l’espai que hi havia entre la porta d’accés a la sagristia i l’extrem oest de la cambra coberta amb volta, a la qual delimitava pel nord. Les relacions físiques indicaven que el mur 95 era anterior a totes les estructures descobertes, ja que els paraments est i oest de la cambra hi recolzaven, i al seu damunt es va aixecar l’envà nord de tancament (u.e. 6). D’altra banda, la banqueta del mur de tramuntana de la sagristia (u.e. 73) s’hi va bastir a sobre. Fins al moment de la construcció d’aquest edifici, al principi del segle XVI, aquesta part de la u.e. 95 havia estat vista.

3. Conclusions Elements anteriors al temple gòtic: de mitjan segle XII a mitjan segle XIII Fig. 8, 46 L’església gòtica de Sant Miquel va ser construïda a l’indret on es trobava l’antic temple romànic, que duia la mateixa advocació, del qual avui se’n conserva part del campanar. La primera notícia documental de l’església data del 1013 i fa referència a una deixa testamentària.22 Abans, es coneix una església dedicada a Sant Pere gràcies a un document datat del 950, segons el qual el comte Guifré en feia donació. Aquest pergamí hauria estat tramès a Roma el segle XVI, segons recullen l’abat Ortiz i el cronista Puig Molins. Al llarg del segle XII hi ha diverses notícies relacionades amb el cementiri de Sant Miquel.23 En el decurs de l’excavació es van posar al descobert dues estructures relacionables amb l’església romànica. D’una banda, la cambra rectangular coberta amb volta de canó, utilitzada com a ossera durant l’època moderna i contemporània i, de l’altra, una alineació de pedres, que hauria format un mur orientat d’est a oest. Les restes d’aquest mur (u.e. 95) constituïen l’element més antic que es va descobrir. Segurament es relacionava amb estructures existents a la cara sud de l’absis, de les quals no se’n té constància, ja que aquesta part, sota el passadís que uneix la cripta amb la sagristia, no va ser excavada. Posteriorment, va ser reaprofitat per recolzar-hi els murs de tramuntana de la cambra coberta amb volta i de la sagristia.24 Fins a la construcció d’aquest últim edifici, al segle XVI, aquest mur funcionava amb el sòl natural com a paviment. Perg. del plec de Serrateix APSMV, 1013. Vegeu els perg. de l’APSMV datats els anys 1126, 1156, 1191, 1193. 24 Vid. infra, La cripta i la sagristia: del primer quart del segle XVI al primer quart del segle XVII. 22 23

36 | Església de Sant Miquel de Cardona

La ceràmica procedent d’una tomba arrasada que es va trobar en l’interior de la cambra coberta amb volta va ser datada de mitjan segle XII. Com que aquesta inhumació era anterior a la construcció d’aquest àmbit, en va proporcionar el terminus post quem. D’altra banda, va ser bastit abans de l’aixecament del temple gòtic, ja que el segon contrafort de l’absis, datat del final del segle XIV,25 tallava la coberta i penetrava en el seu interior. Sobre la funció per a la qual va ser concebut aquest cos, es pot descartar que hagués estat una part integrant de l’espai de culte del temple romànic de Sant Miquel. En primer lloc, per l’orientació nord-sud, contrària a la més habitual est-oest. Segonament, perquè la distància que hi ha entre aquesta construcció i les restes del campanar del segle XI implicaria que la primitiva església tindria les mateixes dimensions que la gòtica. La datació d’aquesta cambra, de mitjan segle XII, també desmenteix aquesta opció. Cal dir, però, que això no impedeix que la titularitat d’aquest espai fos eclesiàstica, ja que es trobava dins l’àmbit de la sagrera. En aquest moment, però, la cambra no actuava com a ossera, ja que els estrats on es documenta aquesta funció són tots molt posteriors.26 Tenint en compte la seva situació i l’obertura al centre de la volta, es pot pensar en una possible utilització com a magatzem, i potser es podria relacionar amb un cistern que apareix a la documentació.27 En aquest primer moment no presentava cap més paviment que el sòl natural. La construcció del temple gòtic: mitjan segle XIII-segle XV Fig. 9 Tradicionalment hom accepta la data del 1322 com la de l’inici de les obres de construcció del temple gòtic de Sant Miquel.28 Però la lectura històrica de l’edifici, el curt lapse de temps que hi ha entre aquesta data i la de la consagració (1398), algunes notícies documentals trobades en el decurs de la investigació, així com les dades obtingudes a partir de l’excavació arqueològica, permeten rebaixar la data fins a mitjan segle XIII. Així, hi ha unes Ordinacions de 125929 que fan referència a la venda de béns per realitzar obres al temple i un altre document es refereix a l’opus moltus sumptuosum que s’està bastint.30 També es coneix documentalment que, entre els anys 1324 i 1384, es van fer diverses deixes i compres destinades a recaptar fons per a les obres.31 Tot això indica que aleshores ja s’estava construint l’edifici actual. Les dades procedents de la recerca arqueològica demostren que la construcció es va iniciar per la part central de la nau i va continuar pels peus i la capçalera. L’anàlisi de l’edifici realitzada per A. Bastardes32 posa de manifest la necessitat que les obres de construcció de l’església gòtica comencessin almenys cent quaranta anys abans de la consagració. Això porta al voltant del 1260, data que es pot relacionar perVid. infra, La construcció del temple gòtic: mitjan segle XIII - segle XV. Vid. infra, La cripta i la sagristia: del primer quart del segle XVI al primer quart del segle XVII. 27 Llibre I de la Caixa de les Cotidianes, foli 73. 28 Serra Vilaró, 1962: 152, sigs. 29 AHC, Mn. Riba. 30 APSMV, perg. 31 APSMV, perg.; BC, Batllia de Cardona, B-XL, foli 11. 32 Balari et alii, 1985: 33-37; Bastardes, 1985-b: 93-94. 33 A.M.C. Mamotreto de J. Riba, còpia de l’original datat del 1259. 25 26

L’intervenció arqueològica | 37

fectament amb les Ordinacions per al règim de la Parròquia de Sant Miquel.33 Aquest text diu el següent: «Recipiat illas –III– tortas mortorum que sunt consuete [...] et denarios qui in Ecclesia libros calices argenteos et purpuras et superalta incortinabus dimitantur altaribus et operi». Per bé que aquesta notícia no sigui massa explícita, pot dur a creure que és possible situar l’inici de les obres de construcció del nou temple gòtic de Sant Miquel l’any 1259. Centrant-se ja en els resultats de l’estudi arqueològic, cal dir que només el segon contrafort de la cara sud de l’absis (u.e. 4) pertanyia al temple gòtic, ja que tots els elements afectats per l’excavació corresponien a ampliacions posteriors. Els materials procedents del rebliment de la trinxera de fundació d’aquest basament, bàsicament ceràmica decorada en verd i manganès, indiquen que va ser bastit en la segona meitat del segle XIV. D’aquesta data se’n pot deduir que la capçalera de l’església fou l’últim àmbit construït. Com ja s’ha dit anteriorment, per col·locar el contrafort 4 va ser necessari desmuntar parcialment la volta del cistern per la banda de tramuntana (fig. 49). Molt probablement aquest trencament va ser provocat per l’allargament de la nau amb l’afegit, no previst inicialment, de les capelles més properes a l’altar major. De tota manera, observant la planta de l’edifici (fig. 3), es pot deduir que es va reduir al mínim aquesta fractura desviant l’absis cap al nord-oest uns quatre graus. Cal recordar que aquest àmbit va ser l’últim en bastir-se. Tot i això, la diferent orientació dels eixos del contrafort i la cambra coberta amb volta, sud-est el primer i nord-oest la segona, feia que l’encaix dels dos elements no fos perfecte i que l’aigua de la pluja es filtrés a l’interior de la cambra. Aquesta hipòtesi no s’adiu amb una primera suposició, prèvia a l’excavació,34 segons la qual el desviament de l’absis cap a tramuntana era degut a l’intent de no enderrocar l’església preromànica de Sant Pere, que simbolitzaria l’autonomia parroquial de la vila de Cardona respecte de la col·legiata de Sant Vicenç. Altres raons fan poc plausible aquesta teoria: en primer lloc, l’esment documental de Sant Pere data del 950 i es refereix a una església i no a una parròquia. Segonament, la dedicació d’un dels altars del nou temple gòtic a sant Pere mostra la perdurabilitat del culte però, al mateix temps, sembla indicar que aquell primer edifici ja no existia. En tercer lloc, és lògic pensar que l’església romànica de Sant Miquel hauria estat edificada en el mateix indret on hi havia hagut el seu precedent, Sant Pere, tal i com es contrasta en la majoria de casos semblants. Finalment, sembla contradictori mantenir un temple preromànic, en cas que encara existís, quan s’estava edificant una església gòtica amb certs problemes d’espai, fet que demostra clarament la documentació. Per acabar, cal fer referència als nivells del cementiri d’aquesta fase. Si es té present que els estrats d’aquest període van ser remoguts posteriorment, la porta (u.e. 174) situada entre el primer i el segon contrafort de la cara sud de l’absis, que comunicava la sagrera i el presbiteri, és l’únic element que indicava la cota del cementiri gòtic (fig. 50). Aquesta es trobava per sobre de la volta del cistern, motiu pel qual no s’hi va detectar cap sostre

34

Balari et alii, 1985: 35; Bastardes, 1985: 94.

38 | Església de Sant Miquel de Cardona

de lloses o de teules. L’accés a l’interior es feia a través de l’obertura situada al centre de la coberta de mig canó. La cripta i la sagristia: del primer quart del segle xvi al primer quart del segle XVII Fig. 10 El 1458 es van realitzar obres a la sagristia i al cistern,35 però les primeres obres importants corresponen al primer quart del segle XVI. En aquest moment, l’església de Sant Miquel va ser objecte de transformacions, de les quals se’n tenen valuoses informacions documentals recollides en bona part per Serra Vilaró. La construcció de la cripta, entre el 1501 i el 1524,36 i l’edificació del cos de la sagristia a la part sud-est, a l’exterior del temple gòtic, van ser dos factors que transformaren la fesomia de l’edifici i van comportar importants canvis en les relacions físiques entre els diversos espais que integraven el conjunt parroquial. Al marge d’aquestes dues obres, la documentació informa de reformes a les cobertes entre els anys 1504 i 1505.37 Pel que fa a la construcció de la cripta, cal assenyalar, en primer lloc, que l’excavació no ha afectat de manera directa aquest àmbit. La proximitat física i la constant interrelació entre aquesta, el cementiri i la sagristia, però, són factors importants, ja que la modificació d’un dels elements comporta canvis en els altres dos. La primera conseqüència derivada de la construcció de la cripta va ser un canvi en els nivells del sòl a l’interior del temple. Si per al període anterior l’excavació havia posat al descobert una porta gòtica que comunicava el presbiteri amb el cementiri (u.e. 174), amb la modificació del sòl del presbiteri, la porta va perdre qualsevol utilitat, ja que es trobava en un nivell inferior al del sòl de l’altar major. Per tant, l’accés es va amortitzar i es va tapiar definitivament. Així doncs, a la sagrera només s’hi podia accedir des de la Fira de Dalt. D’altra banda, és factible l’existència d’una obertura practicada en alguna de les capelles laterals de la cara sud de l’església, de la qual no se’n té constància, però que s’apunta com a hipòtesi explicativa. La primera menció documental de la sagristia data del 1513 i fa referència al pagament d’unes obres fetes a la sagristia nova.38 Els únics paraments que es van conservar d’aquest període eren el mur oest i, parcialment, el sud (u.e. 8, 9), que recolzaven damunt del cistern. Malgrat la construcció d’un arc i un contrafort per distribuir el pes de l’edifici (fig. 51), la volta de la cambra va resultar afectada i es podia veure una gran esquerda en el terç sud. Els nivells d’aquesta sagristia eren diferents dels que es veien en iniciar l’excavació, com ho provaven les finestres tapiades que hi havia en els murs de ponent i migdia. El primer sòl corresponia al del presbiteri i s’hi accedia a través d’una porta. Es trobava a llevant del segon contrafort de l’absis (u.e. 4) i posteriorment va ser reconvertit en un armari, visible en el moment d’iniciar l’excavació. El pis inferior no es comunicava amb la cripta i, tot i que l’excavació no ho va poder evidenciar, és plausible l’existència d’una escala interior APSMV, Llibre de les Cotidianes, I, foli 73. Pons, 1658: 41. 37 APSMV, Llibre III de la caixa de les Cotidianes, folis 104 i 108. 38 APSMV, Llibre III de la caixa de les Cotidianes, foli 113. 35 36

L’intervenció arqueològica | 39

que hauria unit els dos pisos de la sagristia. L’estratigrafia d’aquest horitzó (u.e. 93) es limita a la localitzada a l’interior de la cambra coberta amb volta, formada per restes òssies humanes procedents de les obres fetes al cementiri per encabir la sagristia. La datació del material ceràmic que s’hi va trobar, reflex metàl·lic d’inici del segle XVI, referma aquesta interpretació. Aquest seria, doncs, el moment en què l’antic cistern va començar a funcionar com a ossera. Les capelles barroques: dels inicis del segle XVII al primer quart del segle XVIII Fig. 11 Segons assenyala Serra Vilaró,39 entre els anys 1606 i 1634 es van dur a terme les obres de la capella de Sant Domènec, amb la construcció de les capelles barroques de la Mercè, del Roser i de Sant Antoni de Pàdua. Això va suposar el tancament de l’espai del cementiri parroquial per l’extrem sud-oest, l’únic que fins llavors restava accessible. A partir d’aleshores va ser conegut com a Cementiri Clos, ja que quedava limitat per l’església al nord, la sagristia a l’est, les cases veïnes al sud i les capelles barroques a l’oest. La comunicació entre el temple i la sagrera es realitzava a través d’una nova porta oberta a la capella dels Àngels, que encara és visible. Com a conseqüència del tancament del cementiri parroquial, es va fer gairebé impossible evacuar les terres i les runes que s’hi van anar dipositant amb motiu de les obres posteriors. Arqueològicament, aquest fet es va traduir en un creixement considerable de l’estratificació del cementiri. Durant el primer quart del segle XVII, es va dipositar la u.e. 515 (fig. 14). Aquest estrat presentava pocs enterraments repartits per tota la superfície del cementiri. La densitat d’inhumacions era més gran en els estrats superiors (u.e. 494, 463, fig. 15, 16, 17, 18), la data dels quals arribava fins al darrer quart del segle XVII, tot i que la manca d’espai en la necròpolis no era encara un problema greu. Però a mesura que les diferents ampliacions de les capelles barroques van fer disminuir la superfície útil del cementiri (l’any 1674, s’amplia la capella de la Puríssima Sang, amb la col·locació del mur 25), els enterraments se sobreposaven i tallaven amb més freqüència. Això es va poder observar en l’estrat 364 (fig. 19, 20) i en el 365 (fig. 21, 22), el darrer corresponent a aquesta fase. Els enterraments d’aquest moment, igual que els dels estrats superiors, es van fer sense cap mena de delimitació més enllà d’una fossa tallada a l’argila. Tots eren de forma ovalada i no presentaven cap orientació concreta. Cal recordar que la cronologia és d’època moderna: la col·locació de les inhumacions responia més a l’aprofitament de l’espai que a cap altre motiu. Les restes òssies semblen indicar que la majoria dels individus eren amortallats i sepultats sense taüt. Només en alguns casos molt concrets es van localitzar restes de claus de ferro que indiquen l’ús de caixes. El que sí semblava una pràctica estesa era posar un rosari entre les mans del difunt. Aquestes peces, però, han arribat molt degradades, tant per la baixa qualitat del material –alguns rosaris eren de fusta–, com per l’elevada humitat dels estrats. 1962: 64. Aquesta ossera no era altra que l’antic cistern, amortitzat i gairebé enterrat per les noves aportacions de terres, el qual va passar a tenir aquest ús secundari.

39

39bis

40 | Església de Sant Miquel de Cardona

D’altra banda, les ampliacions de les capelles barroques també van deixar constància estratigràfica, ja que part de les terres del cementiri procedents d’aquesta zona es van llençar a l’interior de l’ossera (u.e. 70, 77).39bis Aquests estrats estaven formats per restes òssies humanes i fragments de ceràmica i fusta, abocats des de l’obertura superior de la volta, fet que queda palès amb la distribució dels cranis pel perímetre de la cambra. Tanmateix, és difícil pensar que s’hi pogués abocar la totalitat de restes trobades a la superfície que ocupaven les capelles barroques de nova construcció. Cal tenir present que la capacitat de l’ossera era d’aproximadament de 780 m3, mentre que la superfície del cementiri afectada per la construcció de les capelles barroques va ser de 2.500 m2, que s’hauria de multiplicar per una profunditat d’almenys dos metres. Aquesta hipòtesi dóna peu a pensar que allò que es troba a l’interior de l’ossera són les restes òssies procedents dels estrats moderns del cementiri parroquial (u.e. 515, 494, 463, 364, 365). Aquest fet explicaria que les ceràmiques identificades en el rebliment de l’ossera fossin gairebé contemporànies, o molt poc anteriors, al suposat buidatge de part del cementiri parroquial. Aquests atuells presentaven una cronologia que va dels primers anys del segle XVII a principis del XVIII, i es diferenciaven perfectament dels trobats a l’estrat 93, disposat directament sobre el sòl natural i corresponent al moment de construcció de la sagristia, cap al segon decenni del segle XVI. Reformes a la sagristia: c. 1717 Fig. 12 El més destacable d’aquesta etapa és el canvi als nivells dels sostres de la sagristia, datat del 1717 per l’any gravat en la llinda de la porta que la comunicava amb la cripta. El primer pis, situat fins llavors al damunt de la volta de l’ossera, va ser elevat fins a l’alçada en què es trobava en el moment d’iniciar l’excavació. Estructuralment, aquest fet va tenir diverses implicacions. En primer lloc, va suposar l’aixecament del mur 10 sobre el mur est de l’ossera (u.e. 1), fet que va permetre la col·locació de les bigues que haurien de sostenir el primer sòl. Al mateix temps, entre l’esmentat mur 10 i el mur oest de la sagristia (u.e. 8) es van construir tres arcades (u.e. 11, 14 i 15) per tal de suportar el paviment d’aquesta àrea. Com a conseqüència, es van haver d’amortitzar les finestres de les façanes de ponent i migdia, ja que havien quedat a una alçada intermèdia entre el primer i el segon pis. També es va tapiar la part inferior de la porta que unia els espais de la sagristia i el presbiteri, la qual va ser reconvertida en armari. Anul·lada aquesta comunicació, es va fer necessari un nou accés a la sagristia, així que es va obrir una porta al mur oest i es va tancar el recorregut cap a la capella dels Àngels, mitjançant la construcció dels envans 170 i 171 i la coberta d’aquest nou passadís. L’envà 170 tancava l’espai entre els contraforts gòtics 4 i 173, mentre que el 171 separava el passadís d’accés i el cementiri. Les ceràmiques procedents de les trinxeres de fundació dels murs nord, est i, parcialment, el sud de la sagristia indicaven que els paraments havien estat bastits durant el primer terç del segle XVIII. Cal dir que la banqueta de la paret de tramuntana recolzava sobre les restes d’un mur relacionat amb l’església romànica, el mateix que sostenia el mur de tancament nord de la cambra coberta amb volta. D’altra banda, per primer cop es va comunicar aquest pis amb la cripta mitjançant la construcció d’un passadís. L’última transformació

L’intervenció arqueològica | 41

en aquest àmbit va ser provocada per l’anul·lació de l’obertura superior de l’ossera després de la nova disposició dels murs de la sagristia que hi recolzaven. Per accedir-hi des de la planta baixa d’aquest edifici es va obrir una porta en el mur est del cistern. L’accés al cementiri des de l’interior de l’església es va fer, a partir d’aquest moment, a través de la capella que delimitava la part de ponent del cementiri, als murs de la qual són visibles nombroses reformes. Aquest canvi va ser provocat per la construcció del passadís que comunicava la sagristia amb la capella dels Àngels, que va tancar el pas directe a la sagrera des de l’esmentada capella. Tal com s’ha vist, la superfície del cementiri havia quedat mutilada en l’etapa anterior per la construcció de les capelles barroques i no es podia expandir en cap direcció. A més, al primer quart del segle XVIII es va bastir un nou mur (u.e. 32) que perllongava la primera capella i actuava com a contenció de les terres de la sagrera. La conseqüència d’aquesta nova reducció de l’espai va ser un gran creixement en potència dels estrats d’aquest període. Segurament això va fer necessari el recreixement de les cases veïnes a migdia, ja que d’una altra manera haurien restat cobertes per les terres. Les restes de les inhumacions anteriors, que anaven apareixent en fer-se nous enterraments, es van continuar dipositant a l’ossera Els estrats del cementiri corresponents a aquesta fase són els que es coneixen amb els números 132 (fig. 23, 24, 25) i 50 (fig. 26). Cal destacar la immensa quantitat d’inhumacions que s’hi van col·locar, de tal manera que era habitual excavar enterraments sobreposats i que es tallaven els uns als altres. Potser alguns dels difunts s’haurien de relacionar amb les epidèmies documentades en aquest període. Tal i com s’ha vist en la fase immediatament anterior, les inhumacions eren fosses tallades a l’estrat i sense cap mena de delimitació arquitectònica. Espacialment no es notava cap diferenciació o jerarquització de l’àrea del cementiri, sinó que hi havia sepultures d’adults i d’infants distribuïdes arreu, sense cap més criteri que l’aprofitament intensiu de l’espai. Un bon exemple d’això és l’enterrament 56-57,40 que contenia els esquelets d’un adult i d’un infant, possiblement mare i fill (fig. 52). Finalment, la documentació41 indica que l’any 1705 es va construir el cambril de la Mare de Déu del Patrocini darrere l’altar major. Si bé l’aixecament del primer pis de la sagristia, el 1717, permetia comunicar-la amb el cambril, no sabem si l’obertura que avui compleix aquesta funció es va fer aleshores. Les últimes transformacions: segles XIX i XX Fig. 13 Sens dubte, la dada més important d’aquesta darrera etapa és l’amortització definitiva del Cementiri Clos, fet que va ocórrer el 1803.42 La manca d’espai palesada ja en etapes anteriors en va ser la causa principal. A partir d’aquest moment, es van sobreposar diversos paviments per canalitzar les aigües procedents de les cobertes de les capelles de la cara sud del temple i de les gàrgoles de la teulada de l’església. Vid. infra, Inventari dels materials. Vid. supra, Les fonts escrites sobre l’església de Sant Miquel. 42 15-XII; AHC, Riba Fíguls. 40 41

42 | Església de Sant Miquel de Cardona

El primer paviment era de cairons (u.e. 33) i presentava un pendent de ponent a llevant que conduïa les aigües fins al carrer. Aquest primer nivell corresponia a la segona meitat del segle XIX, cosa que va fer suposar que havien passat una cinquantena d’anys entre l’amortització definitiva del Cementiri Clos i la seva pavimentació. Per damunt d’aquest sòl es va localitzar una capa de grava sobre la qual es disposava un segon nivell de paviment, fet de ciment pòrtland. L’excavació va començar en aquest nivell, que es trobava en una cota molt superior a la del darrer estrat del cementiri; en alguns indrets la distància entre les dues unitats era de 1,60 metres. En els dos paviments eren visibles successives reformes sobreposades. La gran quantitat d’aigua que acumulava l’espai tancat del cementiri necessitava uns sistemes de drenatge eficaços, cosa que, a jutjar per les nombroses reformes, mai no es va assolir. Paral·lelament a la construcció del primer nivell de desguassos, amortitzat ja el cementiri, hom hi va aixecar petites estructures d’escassa importància. La cambra del sagristà llec, a l’extrem sud-oriental, documentada el 1851, n’és un bon exemple. A mitjan segle XIX també es va construir un pou mort adossat a la façana de migdia, que va ser utilitzat com a abocador de deixalles. Aquest pou hauria funcionat fins a la dècada dels seixanta del segle XX (fig. 27, 28). Pel que fa a la connexió entre l’església i la sagristia, en aquesta fase es va bastir el mur 12, en substitució de l’envà 171, amortitzat pel darrer estrat d’enterraments. L’ossera també va ser objecte de petites transformacions: a mitjan segle XIX va esdevenir definitivament un espai incomunicat amb la sagristia, ja que es va tapiar la porta que l’unia amb el pis inferior d’aquest edifici i es va reconvertir en un armari encastat a la paret. Cal recordar que fou l’ensorrament d’aquest envà, amb motiu de l’inici de les obres de restauració, el que va posar al descobert aquesta cambra, gairebé oblidada des de les darreries del segle XIX. L’únic accés possible era des del cementiri, mitjançant una estructura en forma d’ela adossada al mur oest de la sagristia. Durant la Guerra Civil de 1936-1939, l’església va patir greus desperfectes. El retaule major, magnífica peça del Barroc, va ser destruït. L’any 1940, es va fer una primera restauració a l’interior de la nau en què es van substituir els paviments i es van eliminar els estucats de guix de les parets, l’escala que pujava fins a la rectoria, les tribunes, el cor i les restes de l’orgue. La intervenció del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments –denominat des de l’1 d’abril de 1993 Servei del Patrimoni Arquitectònic Local– va començar el 1985, amb l’actuació a les cobertes, i va durar fins al 1991, amb la restauració de la capella del Santíssim.

L’intervenció arqueològica | 43

III. La recerca a la coberta de la portada septentrional i al campanar Fig. 29, 54 Mercedes Juan Verdejo, Albert López Mullor

1. Objectius i desenvolupament Els treballs van afectar la coberta de la portalada de tramuntana (núm. 4, fig. 3), de les capelles que la flanquejaven i del campanar (núm. 5, fig. 3). El primer objectiu de la intervenció arquitectònica en aquesta zona era consolidar aquest darrer element, força malmès. També es volia recuperar l’aspecte original de la fàbrica gòtica, i per això calia desmuntar la galeria que es trobava sobre les capelles, afectada per problemes d’humitat, ja que es tractava d’un afegitó posterior. La galeria esmentada comunicava el campanar amb la rectoria. Es tractava d’un recreixement modern, un mur de maçoneria d’uns 2 metres d’alçada que recolzava directament sobre els murs perimètrics de tramuntana de l’edifici gòtic, seguint el mateix traçat. Presentava cinc finestres el·líptiques, tres en el tram corresponent a la portalada i una sobre cadascuna de les capelles laterals. La més oriental conservava traces d’haver estat reparada, ja que, a diferència de la resta, la seva forma era una mica irregular. La fàbrica estava enguixada i pintada de color marró clar i, tot i la degradació, era possible observar-hi la decoració de línies imitant un aparell isòdom. A l’interior, entre obertura i obertura, sis pilastres –quatre al cos sortit de la portalada i una a cada extrem– suportaven l’embigat de fusta sobre el qual recolzaven les corretges i les llates de la coberta, de teula aràbiga amb pendent vers el nord. Per l’extrem meridional, la teulada encaixava en el mur nord de la nau que pujava fins a la coberta. Aquesta zona, gairebé en desús, s’havia convertit en un espai mort on s’abocava runa i escombraries. No hi havia cap mena de paviment, i el que es trepitjava era la part superior d’un rebliment irregular, amb pendent pronunciat vers el nord, que s’estenia fins i tot a l’àmbit del cloquer. El campanar, situat al costat nord de l’absis, és una construcció d’origen romànic, amb successives modificacions observables des de l’exterior. L’obra romànica és de carreus tallats de forma rude, mentre que al cos superior del campanar estan escairats més acuradament. El templet superior, neoclàssic, hexagonal i d’obra vista, va ser desmuntat després de la intervenció. Al cloquer s’hi accedeix des de la plaça del Mercat. En el moment de la construcció del temple gòtic, es va utilitzar la seva base per encabir-hi la primera de les capelles de tramuntana. Actualment, encara es pot veure la porta tapiada que comunicava el campanar amb el presbiteri. A la part superior, una obertura al mur oest donava pas a la galeria que cobria les capelles de tramuntana, de manera que, travessant-la, es podia accedir al campanar des de la rectoria. L’última de les portes s’obria sobre la coberta principal. Els treballs es van iniciar un cop desmuntada la galeria que cobria les capelles (fig. 55). El primer estrat excavat va ser el 1004, un rebliment de consistència tova i potència d’entre 20 i 80 centímetres, la part superior del qual era utilitzada com a paviment. Aquest estrat

44 | Església de Sant Miquel de Cardona

s’adossava a tots els murs perimètrics: el septentrional de la nau gòtica (u.e. 1000) i el seu perllongament fins al nivell de la coberta de la nau (u.e. 1001); el de tancament nord de la galeria (u.e. 1005); l’occidental del campanar (u.e. 1027) i l’oriental de la rectoria. S’estenia, també, per l’interior del campanar a través de l’obertura en el mur 1024, on constituïa igualment l’estrat superficial. En l’interior d’aquest àmbit, l’estrat havia estat tallat (u.e. 1016) per tal d’abocar ciment pòrtland sobre la volta de la primera capella (u.e. 1018), ja que calia reforçar-la. Aquest estrat superficial era el producte de successius abocaments, tots ells moderns, i es caracteritzava per la gran quantitat de runa i material d’obra que contenia. Va ser datat del segle XX per l’aparició de diverses capses de llumins. Tot i la seva potència i pendent vers el nord, deixava al descobert, en alguns punts del costat sud, les restes del que havia estat la coberta original, de lloses de pedra de marès (u.e. 1002), o bé la capa de morter i pedra sobre la qual recolzava, a la u.e. 1003 (fig. 29). En un moment posterior que no es pot definir amb claredat, va ser tallat per tal d’abocar el ciment que havia de reforçar la volta inferior de la primera capella. Un cop excavat aquest estrat, es va localitzar una reparació de la coberta sobre la tercera capella (u.e. 1012, 1013), que va ser datada de la segona meitat del segle XIX per l’aparició de ceràmica del taller de la cirereta. Seguidament, es va extreure 1006, un rebliment que s’estenia per tota la superfície de treball. Cobria 1008, un canal de desguàs adossat al mur oest del campanar, que recolzava en 1011, el paviment original de la galeria, també identificat en l’interior del campanar. Aquest rebliment 1006 es va datar del final del segle XVII per l’aparició de diversos fragments de ceràmica de Poblet, mentre que la col·locació de la galeria, el canal de desguàs i el paviment dataven de finals del segle XVI, ja que s’associaven a ceràmica d’influència moresca. Una vegada extret 1011, es van deixar al descobert les restes de la coberta original de lloses i la seva preparació (u.e. 1012, 1013). Tot seguit, els treballs van continuar en l’interior del campanar, i sota 1011 es va trobar la seva preparació de pedres i morter (u.e. 1020). Aquesta capa cobria un forat (u.e. 1021) que arribava fins a la volta de la primera capella i que havia servit per fer-hi passar la corda de les campanes; el forat va continuar en ús fins a la col·locació de 1020, al final del segle XVI. La recerca arqueològica al campanar es va donar per finalitzada amb l’anàlisi i dibuix de les finestres geminades que s’obren als paraments de tramuntana, incloses les corresponents al nivell romànic, clarament visibles per l’interior un cop excavats la totalitat dels estrats.

2. Conclusions Els elements més antics localitzats en la banda nord de l’església de Sant Miquel eren la base romànica del campanar, on s’apreciava una alineació de finestres tapiades, i la porta que comunicava el cloquer amb la coberta del temple del segle XI. En el moment en què es va construir l’edifici gòtic, la façana de tramuntana presentava una coberta de lloses sobre les tres capelles més occidentals, mentre la de llevant quedava sota el campanar. Un forat en la volta d’aquest cos permetia el pas de la corda de les campanes.

L’intervenció arqueològica | 45

A final del segle XVI, es va construir una galeria que recolzava sobre el mur de tancament de les capelles. Es comunicava amb l’interior de la torre mitjançant una obertura molt barroera, sense muntants ni marxapeu, que s’havia fet tallant el parament oest del campanar. En aquest moment es va anul·lar el forat de la corda de les campanes. Un segle més tard, es va abocar un nou paviment que, com l’original, també es trobava a l’interior del campanar. L’any 1723, es va reparar la coberta de lloses de la galeria, segons indica la troballa d’una teula on apareixia gravada aquesta data (fig. 57). Ja en el segle XIX, es va reparar la coberta sobre la tercera capella, segurament per problemes d’humitat. Posteriorment, la galeria es va convertir en un espai en desús, on s’abocava runa i restes d’obra. La restauració duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local va recuperar l’aspecte original d’aquesta façana amb el desmuntatge del passadís, la reobertura de les finestres romàniques i el desmantellament del templet superior.

46 | Església de Sant Miquel de Cardona

IV. Datació de les unitats estratigràfiques Albert López Mullor, Noèlia Sanz Pons

Fase romànica, mitjan segle XII a mitjan segle XIII (Horitzó A) 1. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 2. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 3. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 5. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 6. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 95. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 96. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 98. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 101. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 102. Cementiri Clos i sagristia (paviment)

103. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 104. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 105. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 107. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 108. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 109. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 110. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 111. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 153. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 154. Cementiri Clos i sagristia (rebliment)

El temple gòtic, segles XIII-XIV (Horitzó B) 4. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 7. Església (estructura) 26. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 27. Església (estructura) 90. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 91. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 94. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 97. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 173. Església (estructura) 174. Església (estructura) 178. Cementiri Clos i sagristia (paviment) 1000. Coberta (estructura)

1001. Església (estructura) 1002. Coberta (estructura) 1003. Coberta (rebliment) 1007. Coberta (estructura) 1009. Coberta (estructura) 1010. Església (estructura) 1023. Coberta (estructura) 1024. Campanar (estructura) 1025. Campanar (estructura) 1026. Campanar (estructura) 1027. Campanar (estructura)

La cripta i la sagristia, primer quart del segle XVI a primer quart del segle XVII (Horitzó C) 8. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 9. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 49. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 93. Cementiri Clos i sagristia (paviment) 106. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 135. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 140. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 141. Cementiri Clos i sagristia (estructura)

L’intervenció arqueològica | 47

Les capelles barroques, inicis del segle XVII a primer quart del segle XVIII (Horitzó D) 25. Església (estructura) 70. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 77. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 78. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 79. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 80. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 144. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 145. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 146. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 147. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 148. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 169. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 170. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 171. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 176. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 177. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 179. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 180. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 181. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 182. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 183. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 184. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 185. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 186. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 192. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 195-203. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 196. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 197. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 201. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 202. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 203-195. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 204. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 205. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 211. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 212. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 215. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 216. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 217. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 218. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 219. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 220. Cementiri Clos i sagristia (rebliment)

221. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 222. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 226. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 227. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 230. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 231. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 232. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 233. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 234. Cementiri Clos i sagristia (paviment) 241. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 242. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 246. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 337. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 338. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 361. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 362. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 363. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 364. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 365. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 366. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 367. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 372. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 373. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 374. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 375. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 376. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 377. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 378. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 379. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 380. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 381. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 382. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 383. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 384. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 385. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 388. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 389. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 390. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 391. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 392. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 393. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 394. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 395. Cementiri Clos i sagristia (rebliment)

48 | Església de Sant Miquel de Cardona

410. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 411. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 414. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 415. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 416. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 417. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 418. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 419. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 425. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 426. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 427. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 428. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 429. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 430. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 431. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 432. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 433. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 434. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 435. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 436. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 437. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 438. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 439. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 440. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 441. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 442. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 443. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 444. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 445. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 447. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 448. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 449. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 450. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 451. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 452. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 453. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 454. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 455. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 456. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 457. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 458. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 459. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 460. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 461. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 462. Cementiri Clos i sagristia (rebliment)

463. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 464. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 465. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 466. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 467. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 468. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 469. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 470. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 471. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 472. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 473. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 474. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 475. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 476. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 477. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 478. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 479. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 480. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 481. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 482. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 483. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 484. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 485. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 486. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 487. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 488. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 489. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 490. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 491. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 492. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 493. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 494. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 495. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 496. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 497. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 498. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 499. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 500. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 501. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 502. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 503. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 504. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 505. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 506. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 507. Cementiri Clos i sagristia (estructura)

L’intervenció arqueològica | 49

508. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 509. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 510. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 511. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 512. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 513. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 514. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 515. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 516. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 517. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 518. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 519. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 520. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 521. Cementiri Clos i sagristia (rebliment)

522. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 523. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 524. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 525. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 528. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 529. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 530. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 531. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 532. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 533. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 534. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 535. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 536. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 537. Cementiri Clos i sagristia (rebliment)

Les reformes a la sagristia, inicis del segle XVIII (Horitzó E) 10. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 11. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 13. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 14. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 15. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 16. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 17. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 18. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 32. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 50. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 52. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 53. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 54. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 55. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 56. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 57. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 58. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 59. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 60. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 61. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 62. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 63. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 64. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 65. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 66. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 67. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 68. Cementiri Clos i sagristia (estructura)

69. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 71. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 72. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 73. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 74. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 75. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 81. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 82. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 83. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 84. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 85. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 86. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 87. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 88. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 89. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 92-112. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 113. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 114. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 115. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 116. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 117. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 118. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 119. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 120. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 121. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 122. Cementiri Clos i sagristia (rebliment)

50 | Església de Sant Miquel de Cardona

1006. Coberta (rebliment) 1013. Coberta (rebliment) 1020. Coberta (rebliment) 1022. Cementiri Clos i sagristia (rebliment)

51 | Església de Sant Miquel de Cardona

123. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 124. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 125. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 126. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 132. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 136. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 137. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 138. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 139. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 140. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 141. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 162. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 261. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 262. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 265. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 266. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 267. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 268. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 269. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 270. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 271. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 272. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 273. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 274. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 275. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 276. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 277. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 278. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 279. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 280. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 281. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 282. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 283. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 284. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 285. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 286. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 287. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 288. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 291. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 292. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 293. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 294. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 295. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 296. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 303. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 304. Cementiri Clos i sagristia (rebliment)

305. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 306. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 307. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 308. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 309. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 310. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 311. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 312. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 315. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 316. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 317. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 318. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 319. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 320. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 321. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 322. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 323. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 324. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 327. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 328. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 329. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 330. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 331. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 332. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 333. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 334. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 343. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 344. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 345. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 346. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 347. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 348. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 353. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 354. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 355. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 356. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 357. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 358. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 359. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 360. Cementiri Clos i sagristia (rebliment) 368. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 369. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 370. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 371. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 386. Cementiri Clos i sagristia (estructura) 387. Cementiri Clos i sagristia (rebliment)

Estudis monogràfics

Estudis monogràfics | 55

Les restes òssies humanes Domènec Campillo Valero, Antònia Majó

1. Estudi antropològic En aquest apartat s’estudien les restes esquelètiques de 62 individus procedents del Cementiri Clos. D’aquests, 33 van ser individualitzats i numerats en el moment de l’excavació, però les altres restes provenen de l’ossera, i s’han estudiat perquè presentaven unes característiques morfològiques o patològiques interessants. Aquestes restes han estat numerades de l’I al XXVIII. En molts casos, i en tractar-se de restes molt fragmentàries, no s’ha pogut determinar ni l’edat ni el sexe de l’individu. Les restes òssies estudiades corresponen a diferents parts de l’esquelet, sovint fragmentades, i només en dos casos (SMC-321, SMC-389) s’ha pogut estudiar quasi la totalitat de l’individu. Sempre que ha estat possible s’han mesurat els ossos, ja siguin cranials o postcranials, per poder arribar a un diagnòstic de sexe i edat el més acurat possible. L’estudi patològic es desenvolupa en l’apartat següent. L’estudi antropològic ha estat realitzat seguint la tècnica de Martin-Saller43 i Olivier.44 Els caràcters cranials no mesurables s’han determinat segons les pautes de Broca, la capacitat cranial segons les fórmules de Pearson, i l’edat, emprant l’erupció de les peces dentàries, sinostosi òssia i altres caràcters, seguint les pautes de Brothwell45 i d’Ubelaker.46 El sexe s’ha determinat tenint en compte la morfologia del crani i la de la pelvis, així com el grau de robustesa dels ossos i les dimensions dels llargs. Per a la designació de les peces dentàries s’ha emprat la nomenclatura establerta per l’Associació Internacional d’Estomatologia. Entre els individus que s’han pogut estudiar en el laboratori se n’han comptabilitzat 12 de femenins, 15 de masculins i 1 alofís. Fent un recompte de tots els enterraments que vam tenir a l’abast, el nombre mínim d’individus arriba a 154, dels quals 52 són femenins, 46 són masculins, 3 són alofisos i 53 són de sexe indeterminable. Estudi individualitzat Individu SMC 284 Correspon a un individu madur-senil, de sexe masculí, del qual se n’han estudiat les restes corresponents a la regió temporal dreta, maxil·lar superior, mandíbula i dues vèrtebres lumbars. La capacitat cranial és de 1.639 cm3 de mitjana; mesocrani (77,95) de perfil ovoidepentagonoide vist per la norma superior i domiforme per la posterior. Segons l’índex auricu-

Martin, Saller, 1947. 1960. 45 1981. 46 1989. 43 44

56 | Església de Sant Miquel de Cardona

lolongitudinal és hipsicranià, i acrocranià segons l’índex auriculotransversal. La glabel·la i els arcs supraciliars són molt marcats (grau 5 de Broca) i l’occípit és molt prominent, amb un ini molt robust. Totes aquestes característiques són favorables al sexe masculí. Les restes postcranials són molt poques i quasi no tenen valor antropològic. Individu SMC 300 Correspon a un individu adult, de sexe masculí i se’n conserven la calota, l’os temporal dret, l’apòfisi basilar de l’occipital, un fragment esquerre de l’esfenoide que inclou el cos i, despresa, l’ala del costat dret i els maxil·lars superiors. La capacitat cranial és gran (l’avaluem en 1.716 cm3), presenta mesodolicocrània (76,84), amb el contorn el·lipsoide vist per la norma superior i domiforme amb la base ampla vist per la norma posterior. És hipsicrani i acrocrani. Els relleus per insercions musculars són molt marcats a la regió occipital, amb l’inic robust i allargat, en forma de moc de gall dindi. De la mandíbula, només es conserva la meitat posterior dreta del cos, amb la seva branca i les peces dentàries 46, 47 i 48. En els maxil·lars es conserven les 18, 26 i 28. De l’esquelet postcranial se’n conserva l’esternó, que mostra un apèndix xifoide llarg i desviat cap al costat esquerre. Individu SMC 304 Correspon a un individu adult-madur, probablement de sexe masculí, del qual tan sols se n’ha pogut estudiar 17 vèrtebres. Individu SMC 319 Correspon a un individu adult, probablement47 de sexe masculí. Malgrat que presenta lesions artròsiques, sembla tractar-se d’un individu jove, ja que les dues primeres vèrtebres sacres encara no presenten una sinostosi total, fet que, normalment té lloc al voltant dels vint-i-cinc anys. Individu SMC 321 Esquelet quasi complet d’un individu adult de sexe masculí, braquicèfal (82,48), hipsicranià, acrocranià i amb una capacitat craniana mitjana avaluada en 1.566 cm3. Vist per la norma superior, el contorn és ovoide, però bastant arrodonit, i té morfologia domiforme per la norma posterior. El frontal mostra unes crestes intermèdies i presenta metriometopia. En conjunt, es tracta d’un crani curt, globalment molt arrodonit. Els relleus per les insercions musculars són força marcats a la regió occipital, amb un ini molt robust (grau 5 de Broca) amb morfologia de gall dindi. L’occípit és sortit, però arro47

Només es conserva la meitat de la columna vertebral.

Estudis monogràfics | 57

donit, amb una depressió prelambdàtica. També la glabel·la i els arcs superciliars són molt robustos (grau 5 de Broca). La mandíbula, molt fragmentada, és gràcil. En els maxil·lars es conserven les següents peces dentàries: 13, 14, 15, 16, 17, 18, 24, 25, 26, 27 i 28. A la mandíbula es conserven: 35, 38, 42, 43, 44, 45, 46 i 48. S’han reabsorbit els següents alvèols: 36, 37 i 47. Hi ha càries a les peces: 38, 46 i 48. L’esquelet postcranial no aporta dades d’interès i és compatible, per les seves mides, amb el sexe masculí. A part de la patologia dentària, no hi ha d’altres signes patològics. Individu SMC 349 Correspon a un individu madur, de probable sexe masculí, del qual se’n conserva part de l’esquelet postcranial: els dos avantbraços, el coxal dret, ambdós fèmurs i les tíbies. Els ossos són de complexió robusta, però les seves mesures estan una mica per sota dels valors que s’assignen al sexe masculí, malgrat que la morfologia del coxal és típicament masculina. Individu SMC 367 Es tracta d’una mandíbula robusta, en especial a nivell de la regió goniaca i restes dels maxil·lars, d’un individu adult-madur, probablement pertanyent al sexe masculí. En els maxil·lars es conserven les següents peces dentàries: 14, 25, 26, 27 i 28, amb càries a la 26 i reabsorció de l’alvèol de la 15. A la mandíbula resten in situ: 31, 32, 33, 41, 42, 43, 44, 45 i 47, amb càries a la 47 i reabsorció d’alvèols de les 36, 37 i 46. Individu SMC 389 Correspon a un individu adult de sexe femení, del qual se’n conserva una part important de l’esquelet postcranial i alguns petits fragments cranials que no permeten extreure cap informació. En el moment de la mort estaria al voltant dels vint-i-cinc anys, ja que la sinostosi dels cossos vertebrals de S1 i S2 encara no és completa. Les restes estudiades són: 18 vèrtebres i el sacre, nombroses costelles o fragments, l’esternó sense l’apòfosi xifoide, meitat distal de la clavícula dreta, escàpula del mateix costat una mica deteriorada, diàfisi radial i epífisi superior del cúbit esquerre, húmer dret i la meitat distal de l’esquerre, els metacarpians d’ambdues mans, coxal dret i fragments de l’esquerre, ambdós fèmurs, ròtula esquerre, peroné esquerre fragmentat i epífisi distal del dret i ambdós peus. La longitud dels ossos llargs dóna uns valors que estan entremig dels límits d’ambdós sexes, però més propers al sexe femení. Individu SMC 391 Restes d’un individu madur, probablement de sexe masculí, del qual s’han estudiat la clavícula esquerra, quatre vèrtebres cervicals amb atles i els ossos dels carps i metacarps d’ambdues mans. L’única dada destacable és que la clavícula és molt sinuosa.

58 | Església de Sant Miquel de Cardona

Individu SMC 393 Es tracta de les falanges dels dits grossos dels peus, que semblen correspondre a un individu adult de sexe masculí. Individu SMC 409 Restes del massís facial, mandíbula i sacre d’un individu senil, probablement del sexe masculí. Els malars presenten sinostosi a les piràmides dels maxil·lars, hi ha edentació total i reabsorció parcial dels alvèols, amb el paladar molt pla i baix. Els pòmuls són grans i sobresurten; presència de la fosseta prenasal. La mandíbula, que és alta i plana, conserva només la peça 37, mostra mamelons exostòsics a la cara lingual que constitueixen un intens torus. Destaca la irregularitat de les dues hemimandíbules, amb el costat dret més curt que l’esquerre. Individu SMC 413 Correspon a un individu madur de sexe femení, del qual s’ha estudiat el fèmur esquerre i tres vèrtebres dorsals fragmentades. Individu SMC 429 Correspon a un individu adult, de sexe indeterminat, del qual s’han estudiat les restes de quatre vèrtebres dorsals, que són d’aparença gràcil, sense que això pugui ajudar a diagnosticar el sexe. Podrien correspondre a D7, D9, D10 i D11. Individu SMC 454 Correspon a un individu de sexe masculí, del qual s’han estudiat les restes cranials del neurocrani i part de l’explanocrani amb la mandíbula. La capacitat craniana és mitjana (1.465 cm3); els índexs mostren dolicocrània (72,19), hipsicrània i acrocrània i mesoconquia. La norma superior mostra un perfil ovoide amb aspecte bombiforme vist per la norma posterior, una mica aixecat. Totes les sutures cranials estan obertes amb relleus marcats per a totes les insercions musculars. Dos ossos són epactals. A la mandíbula, mitjanament robusta, es conserven les peces: 31, 32, 35, 44 i 46. Presenta evidència de reabsorció d’alguns alvèols i no hi ha càries. Carrall evident en forma de dipòsit irregular i fi. Individu SMC 471 Correspon a un individu adult, de sexe masculí, del qual s’han estudiat les restes del maxil·lar superior, malar esquerre, temporal dret i fragment del parietal, que no presenten característiques destacables, i la mandíbula. Als maxil·lars es conserven les peces dentàries: 11, 12, 15, 24 i 25, que té una càries, amb un desgast dentari molt exagerat en els incisius. Els relleus per les arrels dentàries són molt

Estudis monogràfics | 59

marcats. La fossa canina està considerablement excavada i el malar que es conserva és ample. Presència de silló prenasal. A la mandíbula, les dents conservades són: 35, 36, 37, 38, 45, 46, 47 i 48. Destaca la robustesa de la mandíbula, que està molt engruixida sobretot al cos, amb 15 mm a P1 i 20 mm a M2, i és molt pesada. Tota ella té una forma arrodonida, que es veu clarament a la regió mentoniana. Individu SMC 475 Restes de l’os frontal d’un individu adult, de sexe femení, que presenta unes protuberàncies frontals molt marcades, amb verticalitat del front. La glabel·la i els arcs superficials corresponen al grau 3 de Broca (bastant robust per al sexe femení). L’índex frontotransversal mostra unes «crestes» intermèdies. La sutura coronal –es conserva una petita franja dels parietals– està totalment sinostosada. Una profunda fossa frontal, parasagital dreta, el·lipsoidea, podria haver allotjat una granulació de Pacchioni o, amb menys probabilitat, un quist epidermoide. Individu SMC 487 Es tracta de les falanges i metacarpians de les mans i ambdós peus d’un individu adult, probablement del sexe masculí. Individu SMC 514 S’han documentat els cossos de quatre vèrtebres dorsals d’un individu adult, probablement de sexe femení. Individu SMC 516 Correspon a les restes d’una mandíbula, tres vèrtebres (una lumbar i dues dorsals) i dos caps femorals, probablement pertanyents a un individu madur o senil de sexe masculí. Per a la valoració s’han tingut en compte els diàmetres dels caps femorals, els signes artròsics i l’edentació total, probablement senil. Individu SMC 518 Únicament documentat a partir d’un fragment de sacre sinostosat amb la vèrtebra coccígia; probablement correspon a un individu madur-senil, de sexe masculí. Individu SMC 522 Es tracta de l’epífisi distal, les dues ròtules i una vèrtebra lumbar d’un individu madur probablement de sexe femení. Individu SMC 524 Correspon a un individu adult, de sexe masculí, del qual se n’ha recuperat únicament la clavícula i cap del fèmur esquerres.

60 | Església de Sant Miquel de Cardona

Individu SMC 528 Es tracta del sacre hiperbasal d’un individu adult de sexe masculí. Individu SMC 530 Són restes cranials, del frontal i un fragment de l’occipital sinostosat al cos de l’esfenoide, el coxal esquerre i un fragment del sacre (S1 i S2), que semblen pertànyer a un individu adult de sexe femení. L’os frontal, encara que molt gruixut (9 mm), és vertical en el seu inici, amb protuberàncies frontals molt marcades i amb poc ressalt dels arcs superciliars, apuntant cap al sexe femení. Individu SMC 539 Correspon a un individu madur, de sexe indeterminable, del qual es conserven fragments de la calota i de l’isqui. No es pot avaluar la capacitat cranial, però és un braquicèfal (índex 80,55), amb silueta ovoide a la norma superior. Individu SMC 541 Es tracta de la mà esquerra d’un adult, probablement del sexe femení. Individu SMC I És una mandíbula mal conservada d’un adult de sexe indeterminable, força robusta, amb barbeta sortida i gran apòfisi geni. Es conserven les peces dentàries: 32, 33, 34, 43 i 45 amb reabsorció dels alvèols de les 36, 37, 38, 46, 47 i 48. La resta de peces sembla que s’han perdut post mortem. Individu SMC II Restes de la mandíbula corresponent a un adult de sexe indeterminable, però força robusta, braquígnata i amb les branques molt verticals. Presenta evidència de la pèrdua dels incisius amb reabsorció dels alvèols; es conserven els queixals: 36, 37, 38, 46 i 47. El desgast és molt acusat, amb més intensitat al costat dret. Sembla que el queixal 48 es va perdre en vida. Individu SMC III És una mandíbula d’un individu al voltant dels 18 anys, car el queixal 38 no ha fet la seva eclosió. L’os és gràcil i amb un desgast mitjà; es conserven les peces 36, 37, 38 (inclosa), 43, 45 i 46. El desgast de les peces 36 i 37 és més intens per la seva cara vestibular. Individu SMC IV Es tracta del neurocrani deteriorat d’un adult jove, de sexe probablement femení, amb una capacitat cranial de 1.438 cm3. Presenta hiperdolicocrània (69,89), hipsicrània i acrocrà-

Estudis monogràfics | 61

nia, a més d’eurimetopisme. La norma superior mostra un contorn pentagonal i la norma posterior, un perfil domiforme amb els angles força arrodonits. Els relleus per les insercions musculars, en general, són poc marcats. Front vertical amb els arcs supraciliars i l’ini equiparables als graus 2 de Broca; és evident la presència d’un moderat monyó occipital. Individu SMC V Correspon a la calota cranial d’un individu adult de sexe femení. La capacitat cranial és petita, amb un volum de 1.334 cm3, dolicocranià (73,86), hipsicranià, acrocranià, amb el front ample (eurimetòpic) amb les crestes intermèdies. La norma superior mostra un contorn ovoidepentagonal i la posterior, una silueta domiforme amb els angles molt arrodonits. Aplanament obèl·lic i absència de forats parietals. Els relleus per les insercions musculars estan poc marcats i tampoc són gaire acusats els arcs superciliars de l’ini. El front puja vertical i les protuberàncies frontals estan ben marcades. Individu SMC VI Són les restes fragmentades d’una calota pertanyent a un individu madur de sexe masculí, de la qual es conserven: frontal amb la glabel·la i òrbites deteriorades, els parietals i la meitat esquerra de l’occipital. Presenta dolicocrània (73,68), eurimetopisme amb el perfil ovoide en la norma superior i domiforme en la posterior. El front és ample i fugisser, sense que sobresurtin quasi gens les protuberàncies frontals. Metopisme a la regió bregmàtica. Els relleus per les insercions musculars estan força marcats, sobretot a la regió occipital i crestes frontals. La glabel·la correspon a un grau 4 de Broca i l’ini al 3; aquest és molt robust, amb línies nucals gruixudes i marcades. Individu SMC VII És un massís facial, que inclou el frontal i la mandíbula, d’un adolescent de sexe indeterminable. Com que la seva morfologia està influenciada per la patologia –probablement una craniostenosi–, no és possible l’estudi antropològic.

Restes infantils En el decurs de l’excavació de l’ossera, s’han localitzat les restes de 8 individus infantils, les quals sovint estaven barrejades entre elles o amb individus adults. En alguns casos, sobretot quan les restes eren fragmentàries, ha estat dificultós fer-ne un diagnòstic d’edat. Individu SMC XXVIII-A Correspon a fragments cranials, dels maxil·lars i de la mandíbula; algunes vèrtebres; ambdues escàpules, els dos húmers i el cúbit esquerre; ambdós ilíacs, el fèmur esquerre, les dues tíbies i el peroné.

62 | Església de Sant Miquel de Cardona

Segons l’estudi dentari, se li ha calculat una edat d’uns cinc anys. En els maxil·lars es conserven les peces deciduals 53, 55, 63 i 64, però dins l’os es poden veure els gèrmens de les peces 11, 12, 21 i 22, així com les peces 16 i 26 a punt d’erupcionar. A la mandíbula es conserven les peces 71, 72, 73, 74, 75, 81, 82, 83, 84 i 85 i dins l’os es poden veure 36 i 37 en formació. Encara es pot veure la sutura simfisària i la cara posterior del cos. El desgast dentari és molt escàs i només es fa palès en els incisius centrals inferiors. No presenta cap inici de sinostosi cranial i alguns pedicles dels arcs vertebrals posteriors s’han començat a sinostosar al cos corresponent. Individu SMC XXVIII-B Són els dos cúbits, el radi esquerre i restes d’una tíbia esquerra d’un individu entre 1’5 i 2,5 anys, segons les taules d’Ubelaker. Individu SMC XVIII-C Es tracta de l’húmer esquerre i restes del fèmur del mateix costat d’un nen de cinc mesos, segons les taules d’Ubelaker. Individu SMC 381 Són les restes d’un infant del qual es conserva quasi tot el crani i la mandíbula, a més de nou cossos vertebrals i algun dels seus arcs, algunes costelles, ambdues escàpules, els ossos dels avantbraços, ossos de les mans i ambdós fèmurs. Totes les sutures cranials estan obertes, fins i tot la metòpica, i la fontanel·la bregmàtica mesura 53 x 38 mm. A la mandíbula es conserven les peces 71, 72, 73, 74, 75, 81, 82, 83, 84 i 85, i a l’interior de l’os s’observa el germen de la 46. El desgast dentari és mínim. Hi ha una discordança en la valoració de l’edat de l’infant, perquè l’erupció dentària se situaria en tres anys o més, però la fontanel·la bregmàtica acostuma a estar tancada al voltant dels 14 mesos. Per les mides dels ossos llargs, segons Ubelaker, l’edat seria d’un any i mig. Al nostre entendre, l’erupció dentària és més valuosa per determinar l’edat, i la discordança estaria motivada per algun procés patològic, com el raquitisme, o algun problema de nutrició. Individu SMC 456 Correspon a un nen d’uns vuit anys del qual es conserva quasi tot el crani, una mica deformat amb caràcter pòstum, i un ilíac. En els maxil·lars es conserven les peces 11, 12, 16, 26, 53, 54, 55, 64 i 65, amb càries a la 54. A la mandíbula, en què el cos és molt gràcil, es conserven les peces 31, 36, 41, 42, 46, 74, 75, 84 i 85. Els germens dentaris de les 17, 37 i 47 es poden veure inclosos en l’os. El desgast dentari és intens en les peces deciduals i quasi nul en les permanents.

Estudis monogràfics | 63

Individu SMC 462 És una mandíbula fragmentada d’un individu infantil, en què es conserven les peces 74, 36, 46 i 47 i es veu el germen incipient del 48. L’edat del nen es trobaria al voltant dels onze anys. Individu SMC 357-A Es tracta de restes cranials molt fragmentàries corresponents a una dotzena de vèrtebres i de diverses costelles, les dues escàpules i una clavícula, l’húmer dret i el cúbit esquerre, vuit falanges i ambdós ilíacs. Segons les taules d’Ubelaker, l’individu tindria al voltant d’un any i mig. Individu SMC 357-B Són fragments cranials, tres cossos vertebrals i 16 fragments dels arcs posteriors, així com diverses costelles, les epífisis distals d’ambdós húmers i els dos cúbits, meitat superior del fèmur esquerre i la tíbia del mateix costat d’un individu que sembla correspondre a un nounat.

Estudi de conjunt En la sèrie estudiada no s’observa el predomini clar de cap sexe, ja que el del sexe femení perd el seu valor si es té en compte l’elevat nombre d’individus de sexe indeterminable, a causa del mal estat de conservació d’un nombre molt important d’esquelets. Dels cranis que s’han pogut estudiar, un 50% tenen una capacitat mitjana, en un 35% la capacitat és petita i el 15% tenen una capacitat gran. Predomina la dolicocrània (amb un 37,5%), seguida per la mesocrània (25%), la braquicrània (25%) i la hiperdolicocrània (12,5%). És a dir, el 50% dels individus tenien el cap allargat. Segons la norma superior, la majoria són de contorn ovoide, amb alguns pentagonals i el·lipsoides. La norma posterior dóna un clar predomini dels domiformes.

2. Estudi paleopatològic L’estudi paleopatològic complementa l’estudi antropològic anterior i permet un millor coneixement de la forma de vida d’aquesta població. Individu SMC 284 És un individu d’edat madura o senil de sexe masculí que mostra alteracions patològiques que afecten l’aparell mastegador i, de forma global, tot l’esquelet. Presenta lesions estomatològiques: l’edentació és completa, tant als maxil·lars com a la mandíbula. La quasi totalitat de la vora alveolar dels maxil·lars es troba reabsorbida, mentre que a la mandíbula la reabsorció conserva parcialment els alvèols que corres-

64 | Església de Sant Miquel de Cardona

ponen als incisius. Probablement la pèrdua dentària va ser posterior a una periodontitis, ja que no es veuen reaccions osteoteítiques o fístules, que es podrien atribuir a flegmons o càries sobreinfectades. La cavitat glenoide del temporal dret, l’únic que es conserva, que mostra unes irregularitats exostòsiques, així com les petites exostosis de l’ala de l’esfenoide, fan suposar que va patir una artritis maxil·lar secundària al procés d’edentació. De l’esquelet postcranial, només se n’han pogut estudiar dues vèrtebres lumbars (L3 i L4), que mostren importants reaccions exostòsiques en forma de corona a les vores dels cossos vertebrals. Aquestes lesions espondiloartròsiques, associades a les lesions tempomaxil·lars, fan pensar que va patir una artrosi generalitzada, procés molt freqüent a la maduresa i l’edat senil. Individu SMC 300 Mostra periodontitis en un individu adult de sexe masculí. Individu SMC 304 Correspon a un individu adult o madur de sexe masculí que presenta una espondiloartrosi molt acusada en el sector més inferior de la columna, amb alguns cossos vertebrals envoltats d’una corona osteofítica, signes evidents d’osteoporosi, així com aplatament cuneïforme lateral de D-12, parcial calcificació dels lligaments grocs i gran cavitat d’Schmorl. Individu SMC 319 Es tracta d’un individu adult de sexe masculí amb discrets signes espondiloartròsics cervicals. Destaca la presència de grans cavitats d’Schmorl en tota la columna dorsal, sobretot en les últimes vèrtebres, molt més acusades que a la columna lumbar, on també hi són presents. Així mateix resulta evident un augment de la difosi dorsal associat a la pràctica absència d’altres lesions de tipus artròsic, fet que ha d’estar relacionat amb una activitat laboral molt dura com, per exemple, traginar amb sacs a l’esquena o amb altres objectes de pes molt important. Possiblement la importància d’aquestes lesions es degui a haver començat aquest tipus de treball durant la infantesa, com ha estat habitual en els treballs agrícoles o relacionats amb la mineria fins a meitat de segle XX. Tot i així, es fa difícil d’explicar que no sigui la columna lumbar la més afectada. Individu SMC 331 Correspon a un individu madur femení que presenta vores exostòsiques molt importants a les caretes sigmoides del cúbit que donen lloc a incongruències a l’interior de la cavitat articular. La seva mobilitat, amb tota seguretat, era molt limitada, a uns 45º la flexió anterior, mentre l’extensió no passaria d’uns 110º. La importància d’aquestes lesions fa pensar que haurien de tenir relació amb algun tipus d’activitat laboral.

Estudis monogràfics | 65

Individu SMC 349 Es tracta d’un individu madur de sexe masculí que presenta importants lesions artròsiques. A les extremitats superiors, presenta evidents alteracions artròsiques en els dos avantbraços que afecten especialment els dos colzes (fig. 59). Al costat dret, hi ha una ampla corona exostòsica al voltant de les dues cavitats sigmoidees del cúbit i més moderada en el cap del radi i en el tubercle bicipital. En el canell, les alteracions artròsiques són molt discretes i se situen a les caretes articulars del radi pels ossos del carp. Al costat esquerre, les lesions del radi són similars a les del costat dret. No es poden valorar les del cúbit, ja que en manca l’epífisi superior. Pel que fa a les extremitats inferiors, el coxal dret mostra alteracions exostòsiques a la cara cotiloidea i irregularitats a la cavitat cotiloidea. La reacció exostòsica és molt important en el cos de l’isqui i també la cresta ilíaca. En els fèmurs s’aprecien grans exostosis en els trocànters majors, línies aspres i, a les vores dels còndils, més acusades en l’esquerre que en el dret. També s’aprecien reaccions osteogèniques en les fosses dels lligaments rodons en els caps dels fèmurs. Les tíbies presenten voreres a l’entorn de les cavitats glenoides i dels tubercles anteriors, a les epífisis distals i a les caretes articulars dels astràgals. Aquest conjunt de lesions artròsiques en un individu molt robust, probablement estaven relacionades amb una activitat laboral dura, possiblement tasques agrícoles. Individu SMC 353 Esquelet postcranial d’un infant d’uns sis anys d’edat, a jutjar per la llargada dels fèmurs, segons les taules d’Ubelaker. Destaca la forta curvatura dels fèmurs (fig. 61), que els confereix una silueta d’essa itàlica amb una primera curvatura de concavitat superior interna i una segona molt més ampla de concavitat externa, amb el punt d’inflexió aproximadament al centre de la diàfisi. També les tíbies estan corbades amb una concavitat externa, amb el punt d’inflexió en la unió del terç superior amb el mig (fig. 60). Les radiografies mostren una descalcificació important en totes les epífisis dels ossos llargs de les cames, sobretot en els genolls i turmells (fig. 60, 62). Les línies de Harris són molt evidents en els fèmurs i tíbies, en les epífisis que conformen els genolls (fig. 62). Aquestes anomalies, que s’evidencien en les extremitats inferiors, poden estar relacionades amb un problema alimentari com la desnutrició, el raquitisme o qualsevol altre procés per carència. Individu SMC 367 Correspon a un individu adult o madur, de sexe masculí, que mostra signes de malaltia periodontal, superior i inferior, amb hipoplàsia de l’esmalt, càries i important desgast dentari, amb reabsorció d’alguns alvèols, algun d’ells amb signes osteítics. Important eversió amb exostosi dels angles goníacs. Individu SMC 389 Es tracta d’un individu adult, de sexe femení que, a 70 mm de l’inici de la cresta aspra del fèmur esquerre, presenta una exostosi de base el·lipsoidea de 31 x 10 mm de diàmetre,

66 | Església de Sant Miquel de Cardona

amb una alçada aproximada d’uns 7 mm, lesió que sembla correspondre a un osteoma ostoide. A la columna vertebral hi ha algunes cavitats d’Schmorl. Individu SMC 391 És un individu madur, de sexe masculí, afectat per una espondiloartrosi amb anquilosi de les últimes vèrtebres cervicals. Presenta signes artròsics a la clavícula, carpians i metacarpians. Individu SMC 393 Importants lesions artròsiques en dues falanges d’un individu adult de sexe masculí. Individu SMC 409 Correspon a un individu senil, de sexe masculí, amb intensa osteïtis a l’arcada alveolar superior dreta, i intercomunicació amb el si maxil·lar. Presenta un important torus mandibularis (fig. 63) i espina bífida sacra completa. Individu SMC 413 És un individu madur, de sexe femení, que presenta una sinostosi interlaminar de tres vèrtebres dorsals i discrets signes artròsics als còndils femorals. Individu SMC 429 És un individu adult, de sexe indeterminable, amb nombroses cavitats d’Schmorl als cossos vertebrals i una corona osteofítica a la vora inferior del cos vertebral de D-11. Individu SMC 454 Correspon a un individu jove de sexe masculí amb evidents signes de periodontitis i mala posició de la peça 37. Individu SMC 471 Es tracta d’un individu adult, de sexe masculí, que mostra un gran engruiximent de la mandíbula amb reabsorció de la major part dels alvèols, excepte el dels incisius. Presenta edentació parcial, però, molt important en els maxil·lars, sense engruiximent. L’etiologia d’aquest engruiximent es fa difícil de precisar però recorda l’acromegàlia, fins i tot la leontiasi òssia o la malaltia òssia de Paget. Aquesta última seria difícil de justificar, ja que l’os de la volta cranial és de morfologia normal. Individu SMC 487 És un individu madur, de sexe masculí, que, a les mans, presenta una intensa deformació de dos metacarpians i de dues falanges amb intensa atròfia, possiblement secundàries a una

Estudis monogràfics | 67

artropatia de difícil diagnòstic. Possiblement correspon al quart dit i podria correspondre a una urpa cubital amb les alteracions típiques i les modificacions de les facetes articulars. Individu SMC 514 Correspon a un individu adult, de sexe femení, amb espondiloartrosi evident. Individu SMC 522 És un individu madur, de sexe femení, que presenta nombroses cavitats d’Schmorl a les vèrtebres. L’epífisi distal del fèmur esquerre té grans exostosis precondials amb un poliment a la part inferior del còndil extern amb signes d’eburnació amb àrees que deixen al descobert el teixit esponjós. Ambdues ròtules mostren un intens polit de la seva cara posterior i lesions exostòsiques. Individu SMC 524 Correspon a un individu madur, de sexe masculí, amb lesions artròsiques de l’epífisi interna de la clavícula esquerra i intens desgast del cap femoral; presenta exostosi i cavitats necròtiques amb eburnació parcial d’algunes àrees. Individu SMC 530 És un individu adult, de sexe femení, amb cribra orbitalia bilateral, tipus C de Knip. Tubercle precondili occipital dret. Presenta sinostosi sacroilíaca esquerra que suggereix que aquest individu hagués patit en vida una espondilartritis anquilopoiètica o malaltia de Becherew. Individu SMC 539 Correspon a un individu madur, alofís, amb signes incipients d’hiperostosi frontal interna o malaltia de Morgagni. Individu SMC 541 Es tracta d’un individu adult jove, de sexe femení, que presenta signes d’haver sofert la fractura d’una primera falange, ben consolidada, amb evidents signes artròsics, segurament postraumàtics. Individu SMC I És un individu adult, de sexe indeterminable, amb signes evidents de periodontitis que afecta totes les peces, sense càries, però amb grans cúmuls de carrall. Individu SMC II Correspon a una mandíbula, d’un individu adult o madur, de sexe indeterminable, amb un orifici fistulós a la cara lingual entre els alvèols 46 i 47. També presenta importants signes artròsics al còndil esquerre, engruixit i amb exostosi.

68 | Església de Sant Miquel de Cardona

Individu SMC VI Es tracta d’un individu madur, de sexe masculí, que presenta una depressió parietal posterior, situada a 56 mm de lambda i 72 mm de l’asteri, d’uns 24 mm de diàmetre i 3 mm de fondària, amb la superfície recoberta d’os compacte d’aspecte granellut al centre, possiblement a causa d’alguna tumoració benigna de les parts toves.

Individu SMC VII Massís facial d’un adolescent del qual en destaca el perfil craniofacial, que mostra una gran verticalitat, amb els ossos nasals que sobresurten; el conjunt mostra un aspecte que recorda els ocells. La sinostosi prematura de la sutura coronal i les intenses impressions digitals a la cara cerebral de l’os frontal, molt evidents a les radiografies, porten al diagnòstic de craniostenosi, del tipus oxicefàlia, però el seu perfil fa sospitar que podria tractar-se de la malaltia de Crouzon (fig. 64, 65, 66).

Individu SMC VIII És una tíbia pertanyent a un individu adult, que als dos terços inferiors presenta una intensa periostitis (fig. 67). Mostra una important osteofitosi propera a la careta articular del peroné. En el terç mig, hi ha un call d’una fractura ben consolidada, la qual, segons la radiografia, hauria tingut lloc molts anys abans de la seva mort.

Individu SMC IX Es tracta de l’epífisi superior d’un cúbit i radi esquerres amb una exostosi important.

Individu SMC X Són restes de la diàfisi d’una tíbia dreta, amb una gran reacció exostòsica que fa que l’os sembli reinflat. La radiografia mostra una gran superposició òssia a la cortical, que porta al diagnòstic de periostitis.

Individu SMC XI Són restes de la diàfisi i epífisi distal d’una tíbia dreta, amb signes periostítics molt discrets a la meitat superior de la meitat inferior de la diàfisi. Presenta un gran eixamplament de l’epífisi distal, amb una cavitat profunda, possiblement per un quist essencial dels ossos o per un tumor de cèl·lules gegants (fig. 68, 69). La radiografia i la tomografia computeritzada confirmen la presència d’una gran cavitat osteïstica amb reinflament epifisari (fig. 70). Al voltant d’aquesta cavitat s’observa una estructura de cel·les àmplies, mentre que a la cara externa l’os és llis. És molt evident l’aprimament de l’os compacte epifisari. Les radiografies semblen confirmar el diagnòstic macroscòpic.

Estudis monogràfics | 69

Individu SMC XII Es tracta de la diàfisi d’una tíbia dreta amb una gran exostosi del terç mig, possiblement d’origen neoplàstic. Individu SMC XIII Representat únicament per les meitats internes d’ambdues clavícules amb intenses exostosis. Individu SMC XIV És l’epífisi medial d’una clavícula dreta amb intenses exostosis epifisiàries. Individu SMC XIV bis Sacre hiperbasal, probablement femení amb espina bífida a S-2. Individu SMC XV Correspon a les restes d’una columna vertebral que comprèn el sector D3-L2, fusionades en quatre blocs. Sembla tractar-se d’una espondiloartrosi i en alguns cossos es veuen cavitats d’Schmorl. Individu SMC XVI Cribra orbitalia tipus A de Knip, en l’os frontal d’un individu jove, probablement de sexe femení. Individu SMC XVII Són les restes d’un hemifrontal dret, en què no és possible determinar ni l’edat ni el sexe. S’observa la presència d’una cribra orbitalia i d’una petita fossa o depressió, d’eix major oblic de 17 mm i transversal de 13 mm, amb una fondària de 2 mm, el centre d’aquesta lesió és una mica granellut. Sembla que podria haver estat la marca d’algun tumor epicranial de les parts toves, manipulada en vida, probablement per a la seva extirpació, ja que al voltant s’observen estries d’abrasió, quan es mira amb el microscopi. Individu SMC XVIII Es tracta d’un petit fragment d’un os frontal que comprèn el sostre de l’òrbita dreta d’un individu jove, amb la presència d’una cribra orbitalia tipus C de Knip. Individu SCM XIX És una cribra orbitalia tipus A de Knip, en un fragment d’os frontal; no és possible de determinar-ne ni l’edat ni el sexe.

70 | Església de Sant Miquel de Cardona

Individu SMC XXIII És un fragment d’un parietal esquerre, molt gruixut, de 10 mm. A mitja alçada, en el terme mig, es veu una erosió de morfologia irregular amb un diàmetre aproximat de 37 mm. En posició parasagital hi ha una altra lesió lleugerament exostòsica amb forats probablement vasculars, formats de nou; l’àrea de lesió assoleix un diàmetre de 14 mm. L’etiologia més probable és la inflamatòria. Individu SMC XXV Anquilosi de la primera vèrtebra del còccix sacre i amb signes artròsics a petites articulacions i signes d’eburnació. Individu SMC XXVI Sacre amb assimilació de L-5 i amb espina bífida de S-1. Individu SMC XXVII Correspon a restes d’una epífisi distal d’un peroné esquerre amb un gros call de fractura consolidat. Estudi de conjunt La major part de la patologia correspon a la que més freqüentment afecta els ossos: artritis, artrosi i traumatisme. Els problemes de desnutrició estan representats pels casos de cribra orbitalia, generalment correlacionada amb les osteopaties anèmiques, i per l’osteopatia de l’individu nº 353. La mortalitat infantil no és gaire alta (17,5%), incloent-hi els casos juvenils, que tan sols representen el 26,6%, proporció baixa per a l’època, ja que els individus madurs i senils formen un grup força gran. Com a patologies destacables, per no ser afeccions gaire freqüents en paleopatologia, s’ha de mencionar la tumoració òssia de l’individu XI, la probable malaltia de Crouzon de l’individu VII i, per la seva importància, el torus mandibular de l’individu 409.

3. Estudi de les inhumacions Inhumació 93 1) Restes d’un individu adult, de sexe indeterminable, ja que uns caràcters semblen femenins i d’altres masculins (alofís). Se’n conserven els següents elements: hemicalota cranial esquerra bastant deteriorada; os temporal esquerre amb una apòfisi mastoidea petita; un fragment de l’escata occipital; un fragment de l’escàpula dreta; 11 fragments d’ossos llargs de les extremitats, un còtil, un astràgal, una falange de la mà i dos metatarsians. 2) Restes d’un nen de set o vuit anys, del qual se’n conserven: un fragment d’escàpula; un fragment de clavícula; la tíbia dreta sense l’epífisi inferior; una epífisi femoral distal molt fragmentada.

Estudis monogràfics | 71

3) Banya i hemimandíbula dreta d’un bòvid. Inhumació 246 Inclou les restes òssies d’un mínim de cinc individus, dos d’ells infantils. No és possible individualitzar les restes, raó per la qual primer es farà esment als cranis i després a les restes postcranials. Crani 1

Molt deformat, pertany a un infant. Per la dentició, s’avalua la seva edat en uns vuit anys. Crani 2

Es conserven ambdós parietals i l’occipital. Encara que no es conserva la dentició, s’avalua la seva edat en uns vuit anys. Crani 3

Calota amb la mandíbula, en bastant bon estat de conservació, que pertany a un home adult. Craniometria Longitud màxima

Amplada màxima Amplada frontal mínima Amplada frontal màxima Amplada biastèrica Altura auricular Circumferència horitzontal màxima Arc transversal Capacitat cranial Amplada bicondília Amplada bigoníaca Altura de la símfisi Altura de la branca Amplada de la branca Longitud total de la mandíbula Angle mandibular Índex cefàlic Índex auriculolongitudinal Índex auriculotransversal Índex mig d’altura de la volta cranial Índex frontal transversal Índex frontoparietal

205 mm 141 mm 99 mm 117 mm 114 mm 125 mm 560 mm 320 mm 1.694 mm 118 mm 95 mm 31 mm 68 mm 30 mm 93 mm 124º 68,78 60,97 88,65 72,25 84,61 70,21

72 | Església de Sant Miquel de Cardona

Índex mandibular Índex frontogònic Índex goniocondili Índex de la branca mandibular Gruix dels ossos de la volta

78,81 95,95 80,50 44,11 8-10 mm

Caràcters descriptius Els relleus per les insercions musculars són moderats, el dibuix de les sutures és poc complicat i totes estan lliures. La norma superior mostra un contorn el·lipsoide amb moderades protuberàncies frontals i parietals. La norma lateral mostra un perfil el·lipsoide, crotafites poc marcades, chignon occipital, glabel·la i arcs superciliars grau II de Broca, ini grau 1 i apòfisis mastoïdals robustes. La norma anterior mostra una carena moderada i la norma posterior mostra una silueta domiforme. A la mandíbula, manquen les peces dentàries 34, 37, 38, 47 i 48. Hi ha diastemes entre les dents 31 i 32, 43 i 44, 44 i 45, i reabsorció dels alvèols de les 37, 38, 47 i 48. No presenten càries. El cos mandibular és moderadament robust, barbó no massa prominent amb trígon mentonià. Apòfisis formades per tres tubercles que formen una Y, amb un forat pel damunt i forats mentonians entre P1-P2, per sota la meitat del cos. Tipologia: mediterrani robust.

Crani 4

Calvària reconstruïda mitjançant nombrosos fragments que sembla correspondre a una dona madura. Craniometria Longitud màxima

Amplada màxima Longitud de la base Amplada frontal mínima Amplada frontal màxima Amplada biastèrica Altura basio-bregma Circumferència horitzontal màxima Arc transversal Arc sagital Capacitat cranial Índex cefàlic Índex basilar mig d’altura Índex frontal transversal Índex frontoparietal

174 mm 144 mm 92 mm 101 mm 113 mm 114 mm 134 mm 508 mm 360 mm 310 mm 1.412 cm3 82,75 84,27 89,38 70,13

Estudis monogràfics | 73

Diagnòstic tipològic: braquimorf curvooccipital.

Crani 5

Calota molt deteriorada que probablement correspon a una dona madura. Craniometria Longitud màxima

172 mm Amplada màxima 143 mm Altura auricular 103 mm Circumferència horitzontal màxima 495 mm Capacitat cranial 1.341 cm3 Índex cefàlic 83,13 Índex basilar mig d’altura de la volta cranial 65,39 Diagnòstic tipològic: braquimorf curvooccipital. Patologia: aprimament biparietal incipient.

Altres restes cranials

a) Quasi la meitat dreta d’una mandíbula d’adult i la branca dreta d’una altra. b) Hemimaxil·lar dret amb gran osteïtis perialveolar. Reabsorció del 45, conservant-se només in situ les dents 43 i 44, amb acumulació molt important de carrall. Reacció hiperostòsica iniciant un torus palatí mig i un altre de lateral. Tot el vel del paladar forma unes estries hiperostòsiques poc intenses. c) Nombrosos fragments cranials impossibles d’individualitzar. d) Set dents infantils i set d’adult. Un queixal (46) amb corona revestida de carrall i un 42 amb carrall vestibular. Aquestes peces amb carrall o càries semblen correspondre a la mandíbula abans esmentada (fig. 71). e) Maxil·lar superior amb el pòmul dret. Presenta importants alteracions dentàries i sembla que moltes peces es varen perdre post mortem: 32, 33, 34, 42 i 44. Es conserven in situ: 43, 44 i 46. Sembla que es varen perdre en vida: 31, 35, 36, 37, 41, 46 i 48. Les reaccions osteïtiques són molt evidents, amb reacció osteogènica i torus lateral sota la 47 i torus a la línia mitjana, amb exostosi que converteix el forat incisiu en cribra. Encara que no penetra cap fístula dentària al si maxil·lar dret, crida l’atenció la morfologia reactiva, hipervascularitzada i exostòsica del terra, que fa pensar que en vida hi va haver una sinusitis (fig. 72). Tenint en compte l’escàs desgast dentari, es podria tractar d’un individu jove.

Esquelet postcranial

a) Extremitats superiors: dues diàfisis humerals de sexe indeterminable; dos radis drets,

74 | Església de Sant Miquel de Cardona

un d’ells molt gràcil; un fragment d’escàpula dreta infantil. b) Extremitats inferiors: tres diàfisis femorals, dues de les quals probablement pertanyen a un mateix individu, de sexe masculí; una epífisi femoral superior –probablement femenina–; un fèmur infantil esquerre; una tíbia esquerra i tres fragments de sexe indeterminable. Inhumació 247 Inclou les restes d’un individu adult, de sexe masculí, probablement entrat a la tercera dècada de la vida. Del crani se’n conserva la calota dividida en dues parts amb una intensa deformació pòstuma. Els ossos són bastant gruixuts, oscil·lant entre els 5 i els 10 mm, amb una mitjana de 7 mm, i les sutures estan soldades a l’endocrani i lliures a l’exocrani, encara que en alguns sectors s’inicia la sinostosi. Es conserven ambdós maxil·lars superiors, el dret unit al pòmul i a l’ala major de l’esfenoide. La fossa canina no és gaire profunda i a l’arcada dentària es conserven in situ les peces 12, 13, 21, 24, 25 i 26. La reabsorció alveolar és incipient als alvèols 17 i 18, total als 16 i 23. Sembla que els incisius 11 i 12 i els queixals 27 i 28 es van desprendre després de la mort. El desgast dentari és de grau 3 de la classificació de Brabant. Càries dentària de grau 1 a les peces 15 i 25. Pel damunt de l’arrel d’11 hi ha una gran cavitat absesal fistulitzada, que podria haver comportat la pèrdua d’aquesta peça. El pòmul conservat és molt robust. La mandíbula ha perdut l’apòfisi coronària dreta i la branca esquerra, juntament amb un fragment del cos. Es conserven les peces 31, 32, 33, 34, 41, 42, 43, 44, 46 i 47 i l’arrel de 46. Mostra reabsorció dels alvèols 35, 36, 37, 38 i 46, i càries a la 34, 44, 47 i 48, així com desgast tipus 3-4 de Brabant. Força carrall a totes les peces, més acusat a la cara lingual dels incisius. Del tronc, es conserva la vèrtebra cervical (C6), nou vèrtebres dorsals amb moderats signes artròsics i algunes cavitats d’Schmorl, i dues vèrtebres lumbars amb signes artròsics incipients. El sacre és format per sis vèrtebres dependents de la primera coccígia, i crida l’atenció la seva important curvatura, amb una sageta que arriba als 35 mm (fig. 73). També s’han documentat nombrosos fragments de costella, algunes senceres i amb signes artròsics importants al cap i al tubercle. A l’esternó hi ha signes artrítics intensos a l’articulació per la primera costella esquerra. Les restes de les extremitats superiors són la clavícula esquerra, l’escàpula dreta amb fossa infraespinosa molt deteriorada, l’húmer dret, cinc fragments del cúbit i radi esquerres, un metacarpià i cinc falanges. De les extremitats inferiors, se n’ha recuperat el coxal dret –típicament masculí–, amb l’acetàbul molt excavat per desgast i amb reacció exostòsica a la ceia cotiloidea (malauradament no es conserva el cap del fèmur corresponent). També hi ha el fèmur dret sense cap, amb una longitud de 490 mm i una amplada bicondília de 84 mm, i el fèmur esquerre, sense cap i sense còndils. Ambdues ròtules presenten un moderat vorell artròsic. La tíbia dreta fa 395 mm de longitud i l’esquerra mostra les epífisis malmeses. De la mateixa manera, les dues fíbules tenen les epífisis superiors malmeses. També s’han documentat

Estudis monogràfics | 75

els dos calcanis, els dos astràgals, ambdós escafoides, un cuboide, dues falques i sis metatarsians. A tall de sumari, doncs, cal dir que no és possible arribar a unes conclusions tipològiques, però era un individu robust amb una altura aproximada d’uns 1,78 m. Presenta una abundosa patologia dentària, probablement en relació amb la dieta i una escassa higiene dental. Les alteracions artròsiques i artrítiques són moderades, i podrien estar en relació amb un treball manual dur, que es justificaria amb la seva fortalesa muscular, a jutjar per la grandària de l’estructura òssia. Cal remarcar que en aquesta mateixa inhumació també s’ha trobat un fragment de diàfisi humeral molt menys robusta, pertanyent a un altre individu.

Inhumació 250 S’hi han documentat les restes d’un individu femení adult, del qual es conserva un fragment de l’occipital, una clavícula, un húmer esquerre, dos radis, dos cúbits, deu fragments de costelles, nou costelles senceres, un sacre i dos coxals.

Inhumació 251 Incloïa les restes d’un individu adult. El crani està tan fragmentat, però, que no permet un estudi antropomètric, i, a jutjar per l’apòfisi mastoide bastant robusta, sembla que es pot atribuir al sexe masculí. Pel que fa a la mandíbula (fig. 74), té el queixal 48 amb una càries important i dos forats fistulosos, un intern i l’altre extern. Presenta reabsorció dels alvèols de les peces 45, 46 i 47, i als maxil·lars superiors hi manquen les peces 17, 25, 27 i 28, amb reabsorció de l’alvèol. Es conserva l’arrel sense corona de la 14. Mostra moderades reaccions osteítiques. El desgast dentari d’ambdues arcades dentàries és de grau 1 i 2 de la classificació de Brabant. Pel que fa al tronc, s’han recuperat restes molt fragmentàries de vèrtebres, costelles i del sacre. De les extremitats superiors, en resta la clavícula dreta, alguns fragments de les dues espatlles, els húmers, els cúbits i els radis, molt malmesos –excepte el radi dret–, i alguns ossos de les mans. Respecte a les extremitats inferiors, només n’han quedat alguns fragments del coxal, dels ossos llargs i alguns ossos dels peus. Com a altres elements documentats en aquesta inhumació, s’ha trobat un fragment d’una mandíbula d’un altre individu i un fragment de fauna.

Inhumació 254 Incloïa un individu infantil sencer, d’uns quatre anys, segons indica la dentició i la seva alçada calculada en funció del fèmur.48 En aquest cas cal destacar la presència d’una sinostosi precoç de la sutura sagital, encara que és incompleta, però dóna lloc a un allargament anteroposterior del crani que assoleix una moderada morfologia escafocefàlica (figs. 48

Fèmur = 185 mm; alçada calculada = 1,075 m.

76 | Església de Sant Miquel de Cardona

75, 76). Sembla que es tracta d’un cas d’inici tardà, raó per la qual, la deformació no és gaire important i no està associada a importants impressions digitals. Inhumació 256 Contenia les restes d’un individu adult o madur, de sexe masculí, i d’un infant. De l’individu adult se’n conserva la calota cranial amb restes de la base del crani, dels maxil·lars i de la mandíbula. El gruix dels seus ossos és d’uns 5 mm, la longitud màxima és de 185 mm, l’amplada màxima de 150 mm i l’índex cefàlic de 81,08. A causa de la pressió de terres, vist per la seva norma superior, presenta una asimetria pseudoplagiocefàlica (fig. 77). Els arcs superciliars estan moderadament marcats; el frontal és globulós (branquicrània) amb línies per les interseccions musculars molt marcades i apòfisis mastoides grans. Mostra una mandíbula amb els angles goníacs evertits, exponent d’una forta musculatura mastegadora. A les arcades dentàries es conserven les següents peces: 13, 22, 24, 33, 34, 42 i 43; i s’han reabsorbit els alvèols 12, 14, 15, 16, 17, 18, 23, 25, 26, 27, 28, 31, 35, 36, 37, 38, 44, 45, 46, 47 i 48, amb signes d’osteïtis molt evidents en les arcades dentàries superiors. El desgast de les dents és de grau 3 de la classificació de Brabant. La columna cervical s’ha conservat sencera, amb deu arcs posteriors de vèrtebres dorsals i dos lumbars, un fragment de sacre, 37 fragments de costelles i la part superior de l’esternó, a més d’un fragment de cartílag tiroide calcificat. Pel que fa a les extremitats, hi ha un fragment de l’escàpula esquerra, la meitat superior de l’húmer esquerre, un escafoide, dos ossos grans, nou metacarpians i quatre falanges de les mans. Aquest individu presenta la següent patologia: a l’endocrani, ambdós costats de la cresta sagital del frontal i sobre el sostre de les òrbites, s’observen uns nuclis hiperostòsics estriats (fig. 78) que fan sospitar que en aquest lloc hi va haver un meningioma de la falç, encara que no es pot descartar per complet que es tractés d’una hiperostosi frontal interna de Morgagni. Tractant-se d’un individu del sexe masculí és molt improbable, ja que aquesta malaltia és quasi exclusiva del sexe femení, raó per la qual és més probable la primera etiologia. No s’observen anomalies en les sines frontals. Pel que fa a l’individu infantil, es tracta de les restes d’un nen d’entre 4 i 5 anys que presenta una craniostenosi per sinostosi precoç de la sutura sagital, amb deformació del crani amb signes d’hipertensió intracranial. La mandíbula conserva tota la dentició de llet i els M11 encara no han sortit. S’ha avaluat l’alçada d’aquest infant en 1,065 m, en funció de la longitud del fèmur (183 mm) i de la tíbia (151 mm), segons les taules d’Stewart. Altres restes documentades en aquesta inhumació són un ullal, un queixal i un fragment de cartílag tiroide calcificat d’altres individus.

Inhumació 260

Estudis monogràfics | 77

S’hi van localitzar les restes d’un mínim de cinc individus, a jutjar pel nombre de fèmurs, ja que només es conserven quatre cranis. Hi ha un individu jove i la resta són adults, probablement un de senil. Dos dels esquelets serien femenins.

Cranis

En tots els casos es tracta de calotes sense els temporals; de l’individu T se’n conserven també els maxil·lars. Antropometria Longitud màxima

Amplada mínima Amplada frontal mínima Amplada frontal màxima Amplada biastèrica Arc sagital Índex cefàlic Índex frontal transversal Índex frontoparietal

183 mm 132 mm 93 mm 115 mm 115 mm 297 mm 72,13 80,86 70,45

El caràcter descriptiu principal és la calota cranial, que mostra una gran deformació amb intens aplatament de la regió parietooccipital dreta. Per la seva asimetria i per no observar-se aplatament a la banda esquerra, es pot excloure que es tractés d’una deformació artificial. Tampoc és probable que es pogués tractar d’una craniostosi, ja que encara que a l’endocrani totes les sutures estan tancades, a l’exocrani la sinostosi només afecta el terç posterior de la sagital i ambdós terços superiors de les labdoidees. El diagnòstic és, per tant, de deformació cranial pòstuma, segurament per la pressió de les terres. El crani presenta un típic os interparietal (figs. 79, 80, 81).

Crani T

Correspon a un individu adult, probablement de sexe femení. Antropometria Longitud màxima

Amplada màxima Amplada frontal mínima Amplada biastèrica Índex cefàlic

178 mm 140 mm 114 mm 116 mm 78,81

El principal caràcter descriptiu és la presència de dos ossos interparietals que ocupen tota l’escala occipital suprainiana; el dret ocupa un terç i l’esquerre dos terços.

78 | Església de Sant Miquel de Cardona

Crani M

Es tracta d’un individu adult, de sexe femení.

Antropometria Longitud màxima

Amplada màxima Amplada frontal mínima Amplada frontal màxima Amplada biastèrica Arc sagital Índex cefàlic Índex frontal transversal Índex frontoparietal

180 mm 134 mm 93 mm 119 mm 109 mm 373 mm 74,44 78,15 69,40

La mandíbula del primer individu és quasi completa. Conserva el barbó quadrat ben definit, apòfisi geni (Vegeu més amunt) i línia milohioïdal força marcades. De cos baix, a causa de la reabsorció parcial o total de les dents 37, 38, 45, 46, 47 i 48, presenta una important pèrdua del suport ossi. Resten in situ les 31, 41 i 44. El desgast dentari és de grau 2 i 3 de la classificació de Brabant, cosa que fa pensar que probablement es tractava d’un individu madur o senil. Pel que fa a la mandíbula del segon individu, li manquen les branques mandibulars i el seu aspecte és robust. Presenta reabsorció de les 36, 38, 45 i 48, així com un intens desgast dentari i càries a les 33, 34 i 35. Un tercer individu presenta el maxil·lar superior estret i profund, amb reabsorció de les 16, 26 i 28 i parcialment la 18, així com una important pèrdua del suport ossi i hipoplàsia de l’esmalt a ambdós ullals. Pel que fa a l’esquelet postcranial, del tronc se n’han localitzat les següents vèrtebres: un atles, un axis, quatre cervicals, vuit dorsals, quatre fragments de dorsals i tres lumbars més un fragment de lumbar. Totes semblen d’un mateix individu i mostren signes artròsics. També ha aparegut un sacre d’un individu madur o senil i un fragment del cos d’un esternó bastant robust. Finalment, dins aquesta inhumació hi havia 36 costelles o fragments de costella. Pel que fa a les extremitats superiors, es va localitzar una escàpula dreta i dues esquerres, dues clavícules, cinc húmers o fragments d’húmer, dos radis i cinc cúbits –dos de drets i tres d’esquerres. D’entre aquests s’han pogut individualitzar ambdós costats –els braços i avantbraços– d’un individu que presenta unes lesions artròsiques molt marcades en ambdós colzes (fig. 82). Pel que fa a les extremitats inferiors, la tomba incloïa dos fragments de coxal esquerre; restes de sis fèmurs –que corresponen a un mínim de cinc individus–, tres dels quals pertanyen al costat esquerre; restes de tres tíbies –que corresponen a dos individus–; una epífisi distal del peroné; deu metatarsians i una falange.

Estudis monogràfics | 79

Inhumació 262 En aquesta tomba s’hi van documentar les restes de dos individus, un bastant complet (A) i l’altre representat només per alguns ossos llargs (B). L’individu A presentava el crani bastant ben conservat però sense base. Sembla correspondre a un individu adult de sexe femení, i la seva tipologia correspon a la Mediterrània gràcil. Craniometria Longitud màxima

Amplada màxima Longitud de la base Amplada frontal mínima Amplada frontal màxima Amplada biastèrica Altura auricular Circumferència horitzontal màxima Arc transversal Arc sagital Capacitat cranial Longitud de la cara Amplada bizigimàtica Altura total de la cara Altura de la cara superior Altura orbitària Amplada orbitària Amplada interorbitària Amplada biorbitària Altura nasal Amplada nasal Longitud maxialveolar Amplada maxialveolar Longitud del paladar Amplada del paladar Altura del paladar Amplada bicondília Amplada bigoníaca Altura de la símfisi Altura de la branca Amplada de la branca Longitud total de la mandíbula Angle mandibular Índex cefàlic Índex auriculolongitudinal Índex auriculotransversal

180 mm 134 mm 92 mm 95 mm 103 mm 108 mm 105 mm 508 mm 293 mm 350 mm 1.200 cm3 94 mm 125 mm 94 mm 74 mm 37,5 mm 40 mm 18 mm 90 mm 56 mm 26 mm 51 mm 58 mm 44 mm 40 mm 7 mm 118 mm 87 mm 30 mm 57 mm 31 mm 101 mm 126º 74,44 58,33 78,35

80 | Església de Sant Miquel de Cardona

Índex mig d’altura de la volta Índex facial total Índex facial superior Índex craniofacial transversal Índex frontotransversal Índex frontoparietal Índex orbitari Índex nasal Índex palatí Índex de l’arcada alveolar Índex mandibular Índex frontogoníac Índex goniocòndil Índex de la branca

66,87 90,40 59,20 93,28 92,23 70,89 93,75 46,42 90,90 113,72 85,59 91,57 73,72 54,38

Pel que fa a l’esquelet postcranial, es van documentar restes del tronc (quasi totes les vèrtebres cervicals, vuit vèrtebres dorsals, cinc vèrtebres lumbars, dos fragments de sacre, 52 fragments de costella i un esternó amb un típic forat al terç inferior de la fulla), de les extremitats superiors (tots els ossos de la cintura escapular, els ossos dels braços i dels avantbraços, vuit metacarpians i vuit falanges) i de les extremitats inferiors (ambdós coxals complets, els ossos de les cuixes i de les cames, els dos calcanis i els dos astràgals, l’escafoide dret, el cuboide esquerre i cinc metatarsians). Aquest individu presenta una patologia de tipus dental en forma de desgast dentari de grau 1-2 de Brabant i càries a les peces 34, 35, 36, 38, 47 i 48. També hi ha evidència de reabsorció dels alvèols de 15, 25 i 46, d’agenèsia dels 18 i 28 i signes d’osteïtis amb orifici fistulós a l’alvèol 37. De l’individu B només es conserva el fèmur dret i la tíbia esquerra.

Inhumació 264 Incloïa les restes d’un mínim de cinc individus, tres infants i els altres adults, un dels quals és probablement de sexe femení. El primer individu estava representat per l’hemimandíbula dreta d’un fetus d’edat compresa entre els 7 i els 9 mesos. Del segon individu tan sols es conserva l’os frontal, que mostra una cribra orbitalia bilateral, tipus A de Knip. Pel que fa al tercer, correspon a les restes d’un infant d’edat compresa entre els 6 i els 8 anys del qual se’n conserva el crani, els maxil·lars articulats a l’esfenoide i la mandíbula, en què han fet l’erupció els primers queixals d’adult. Presenta cribra orbitalia al costat esquerre, tipus A de la classificació de Knip. De la columna vertebral i el tòrax se’n conserven les vèrtebres cervicals, cinc vèrtebres dorsals, 18 fragments de costella i un fragment de l’esternó, mentre que les extremitats estan representades per una clavícula, una escàpula dreta, dos fragments d’escàpula esquerra, dues diàfisis humerals, un cúbit i un radi esquerres, els dos ilíacs, l’isqui esquerre, dos caps de fèmur i cinc metatarsians i falanges.

Estudis monogràfics | 81

Del quart individu només se’n va documentar la calota –a la qual li manca un fragment del parietal esquerre–, alguns fragments de la base del crani i alguns fragments de la cara. Presenta una petita àrea de cribra orbitalia esquerra, tipus B de la classificació de Knip. Craniometria Longitud màxima

Amplada màxima Amplada frontal mínima Amplada frontal màxima Amplada biastèrica Altura auricular Circumferència horitzontal màxima Arc transversal Arc sagital Capacitat cranial Índex cefàlic Índex mig d’altura de la volta Índex frontotransversal Índex frontoparietal

190 mm 134 mm 95 mm 113 mm 102 mm 114 mm 508 mm 306 mm 375 mm 1.412 cm3 70,52 70,37 84,03 70,89

Pel que fa a l’esquelet postcranial, es van localitzar restes del tronc (totes les vèrtebres a partir de D8, fragments de la columna cervical i dorsal alta, el sacre, molt lordòtic [fig. 83], i 53 fragments de costella) i de les extremitats (la clavícula dreta i fragments de l’esquerra, els dos húmers, els dos fèmurs, les dues tíbies, els dos calcanis i l’astràgal dret). Un cop valorades les evidències, s’ha arribat a la conclusió que aquest esquelet probablement correspon a una dona d’edat adulta-madura. Pel que fa a la resta dels individus, s’han identificat a partir de la troballa de dos húmers, un dret i l’altre esquerre, un fragment de diàfisi humeral, quatre fragments de fèmur pertanyents a 4 individus diferents i la meitat superior de la tíbia dreta.

Restes procedents de l’ossera L’estudi de les restes procedents de l’ossera s’ha limitat a la recollida de les peces patològiques d’interès, que es detallen tot seguit: 1– Tíbia esquerra que presenta, en la unió del terç mig amb el terç superior, que afecta la cara interna i la posterior, un engruiximent ossi moderat en una extensió d’uns 80 mm, amb reacció estriada a la cara interna. Segurament es tracta d’una reacció exostòsica posttraumàtica, probablement per la calcificació d’un petit hematoma subperiòstic (fig. 84). La radiografia confirma la reacció exostòsica i demostra la presència al terç final de la línia de Harris. La diàfisi de la tíbia en projecció anteroposterior té un aspecte moderat d’essa itàlica, la qual cosa fa sospitar que el traumatisme va tenir lloc durant la infantesa i es va tractar d’una fractura en «branca verda».

82 | Església de Sant Miquel de Cardona

2– Fèmur esquerre del qual tan sols es conserva el terç distal. S’observa un important engruiximent que l’envolta, més intens a la part externa i posterior (fig. 85). A tota la superfície exostòsica, sobretot on l’engruiximent és més important, s’observen una sèrie de forats vasculars formats de nou. Aquestes alteracions són molt evidents a la radiografia. Sembla que es tracta d’un hematoma subperiòstic calcificat, probablement en fase de reabsorció. No s’observen signes de fractura òssia. 3– Terç superior de la diàfisi d’un fèmur dret. S’observa la presència d’una gran exostosi d’uns 115 mm de longitud que afecta la cara externa i anterior, per sota del trocànter menor, i que forma una làmina que es perllonga cap a la cara interna (fig. 86). Encara que molt deteriorat, sembla que es tracta d’una miositi ossificant. 4– Meitat distal d’un húmer dret, que presenta una gran exostosi de 32 mm de longitud, 8 mm d’amplada i 6 mm d’elevació, de superfície llisa i amb algunes trabècules òssies pentinades en sentit oblic de dalt a baix (figs. 87, 88) al mig i al terç inferior de la cara posterior de la diàfisi. No es pot tractar del procés supracondili perquè està situat molt amunt. El diagnòstic és d’osteoma. 5– Sacre, probablement femení, molt ample però no massa excavat, que presenta signes evidents d’hemisacralització esquerra de la cinquena vèrtebra lumbar (fig. 89). Crida l’atenció la gran obliqüitat de la cara del cos d’S1. El costat esquerre està aproximadament 11 mm més alt que el dret. Aquesta obliqüitat fa pensar que aquesta anomalia estava associada a una intensa escoliosi. 6– Fèmur dret del qual només es conserva la meitat superior. Crida l’atenció la gran disminució de l’angle entre el coll i la diàfisi que tan sols arriba als 105o.49 S’observa un gran engruiximent del coll a les parts anterior i posterior, amb una gran abundància de fosses i petits forats vasculars a la cara posterior (fig. 90). La radiografia posa en evidència una línia de condensació òssia, que s’inicia just per dintre del trocànter major i es perd dins la base del coll. Es considera que és evident que es tracta de la condensació òssia que segueix les fractures, probablement subtotal del coll del fèmur. L’engruiximent del coll es caracteritza per la presència de petites cavitats necròtiques, que també observem al cap, associades a un aprimament de la cortical. En resum, es tracta d’una fractura subtotal del coll del fèmur a la base, seguida de guarició. 7– Cara superior de l’epífisi d’una tíbia, probablement esquerra. En el que resta de la cavitat glenoide esquerra i les espines, s’observa la presència de mamellons exostòsics favorables a una important lesió artròsica (fig. 91). 8– Tíbia esquerra de la qual es conserva la meitat superior de la seva diàfisi. A la part superior de la cara anterior i de la lateral externa, s’observa un engruiximent ossi molt intens a nivell del forat nutrici amb abundants forats vasculars i sense que sigui evident cap línia de fractura òssia. Molt probablement es tracta d’un hematoma subperiòstic calcificat. 9– Tíbia esquerra a la qual li manca l’epífisi superior i una petita porció de la part superior de la vora externa de la diàfisi. Encara que en el terç mig està força malmès, resulta molt evident un fort engruiximent de la cara interna, sospitós d’un hematoma subperiòstic cal49

El terme mitjà és de 130º, considerant-se normals les xifres compreses entre 115º i 140º.

Estudis monogràfics | 83

cificat (fig. 92). 10– Diàfisi d’una tíbia dreta que mostra, a la unió del terç mig amb el terç inferior, un gros call de fractura, en què la radiografia evidencia una fractura amb encavalcament dels fragments i escurçament de la diàfisi (fig. 93). 11– Epífisi distal d’un fèmur esquerre, amb un vorell del còndil intern i calcificació de la base d’implantació del tendó del bessó intern (fig. 94). Aquestes anomalies probablement corresponen a un procés inflamatori de tipus artròsic. 12– Fèmur dret de què es conserva la meitat superior i que presenta una fractura de la diàfisi en el terç superior, amb encavalcament dels fragments, gros call de fractura i escurçament de l’extremitat uns 6 o 7 cm (fig. 95). 13– Fèmur dret amb fractura a la unió del terç superior amb el mig, guarit amb desviació de la diàfisi (fig. 96).

84 | Església de Sant Miquel de Cardona

Les troballes monetàries Fig. 104-111 Maria Clua i Mercadal

L’estudi de les troballes numismàtiques procedents de jaciments arqueològics, que han estat treballats de forma sistemàtica i amb una metodologia estratigràfica, aporta dos tipus d’informacions: d’una banda, mostra quines monedes estaven en el circuit monetari, i de l’altra, ajuda a precisar la cronologia dels diferents estrats del jaciment. El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, seguint la tradició de l’anàlisi íntegra de totes les restes materials dels jaciments, iniciada des de fa anys en totes les seves intervencions, inclou aquest tipus d’estudi. En el cas de l’església parroquial de Sant Miquel de Cardona, la informació proporcionada per les troballes monetàries ha estat força completa, ha enriquit els coneixements que es tenien sobre la circulació de la moneda a la comarca del Bages50 i ha ajudat a concretar la datació de més d’un estrat del jaciment. El volum de peces numismàtiques trobades ha estat força abundant, 202 monedes en total. Això pot respondre al fet que l’església de Sant Miquel és un edifici religiós situat dins del centre urbà de Cardona, i que ha tingut un ús ininterromput des del segle XI fins a l’actualitat. També cal tenir en compte que les monedes presentades en aquest estudi no tan sols provenen de les àrees excavades en les campanyes 1987-1989,51 sinó també de les intervencions posteriors efectuades a les capelles del Santíssim i dels Dolors.52 Les primeres notícies sobre el lloc de culte es remunten al segle XI, però les troballes numismàtiques més antigues identificades són del segle XIII i les més recents de la darreria del segle XIX. Si bé no s’han conservat proves materials de l’ús i la circulació de la moneda d’època comtal catalana, sí que s’ha testimoniat l’ús de les pellofes eclesiàstiques a l’església de Sant Miquel. La definició d’aquests objectes monetiformes seria la de peces «fetes de fulla de llautó, y per excepció d’aram, primes y lleugeres, y encunyades d’una sola cara» [sic].53 També diu Botet i Sisó que l’origen a Catalunya d’aquestes peces s’ha de buscar en els ploms o tantos que s’usaven en moltes comunitats eclesiàstiques per al seu funcionament intern. Mateu i Llopis, en el Glosario hispánico de numismática,54 definia el terme pellofa com a peces de llautó, també anomenades «marcas de cabildo», usades a les catedrals per a pagar als canonges les hores de cor. A més, apunta que eren molt abundants a Catalunya entre els segles XVI i XVII, i que estaven encunyades per una sola cara amb elements iconogràfics o inscripcions que feien referència a fets religiosos o de la comunitat.55 Malgrat tot, en alguns períodes històrics de mancança de moneda divisionària, les pellofes van ser usades com a moneda. Aquest fet puntual, però, no els confereix la propietat o categoria de moneda, tot i que en l’actualitat alguns estudiosos les defineixen com a moneda eclesiàstica.56 Clua i Mercadal, 2002. És a dir, el Cementiri Clos, la sagristia i les cobertes i el campanar. 52 Vid. supra Descripció de l’edifici i Plantejament i mètode dels treballs. 53 Botet i Sisó, 1908-1911: 206. 54 1946. 55 Mateu i Llopis, 1946: 154. 56 Crusafont, 1990. 50 51

Estudis monogràfics | 85

També s’han trobat a l’església de Sant Miquel dos getons d’origen francès. La definició exacta de getó és la següent: «objecte monetiforme de coure o llautó que té la llegenda i la reproducció d’un tipus monetari en una de les seves cares. L’altra cara es destina a les figures que vol representar». Aquests objectes, en el seu origen, estaven destinats a manipulacions i operacions de comptes, però, per extensió abusiva, aquest terme va englobar, a partir del segle XVI, totes les atribucions dels méreaux, que són objectes monetiformes anepígrafs, de plom o estany, o d’aliatge d’aquests dos metalls, destinats a múltiples usos i que actualment equivaldrien als tiquets de paper. Aquest terme també seria aplicable a les peces eclesiàstiques de coure o llautó del segle XIV.57

Moneda i context Durant els treballs arqueològics es van trobar 202 monedes, que formaven part de les restes materials dels diferents estrats. Aquests estrats es poden agrupar en horitzons cronològics o fases evolutives del recinte religiós. Com ja s’ha comentat, el conjunt de monedes identificades abracen una cronologia àmplia, des de l’època medieval fins a la contemporània. La taula58 mostra els percentatges per èpoques, en què es pot observar com la moneda més representada és la moderna, amb un 76,73 %, mentre que la moneda medieval representa el 12,38 % i la contemporània tan sols l’1’94 % del total. Els horitzons determinats pel que fa a les troballes monetàries són els següents. Horitzó A Està datat a partir del tercer quart del segle XVI, i hi corresponen sis monedes procedents dels estrats 195, 232 i 246, que es trobaven situats a la zona del corredor de la façana sud del temple. Les monedes identificades eren gairebé totes de l’època del regnat de Joana i Carles, tret d’un diner fragmentat de l’època medieval a nom de Jaume I, de la seca de Barcelona, corresponent a l’emissió del 1258.59 Aquest diner va ser trobat en l’estrat 246 on també es van identificar ceràmiques medievals i decorades amb reflex metàl·lic. La resta de monedes eren tres diners de Barcelona, de Joana i Carles, un diner de Girona, de Carles I, i una peça il·legible. Els primers exemplars van ser encunyats, segons indica Botet i Sisó,60 l’any 1523 i el diner de Girona segueix les normatives establertes per a l’encunyació dels diners gironins dels anys 1520, 1523, 1528 i 1535.61 Cal destacar que aquestes monedes van ser localitzades juntament amb ceràmiques que determinaven una datació a partir del darrer quart del segle XVI, que se situa en els darrers anys del regnat de Felip II. També cal recordar que aquest monarca no va encunyar moneda menuda a Barcelona, i que les emissions de moneda local gironina en aquest regnat van ser menors. Crusafont62 suma un total de 12.000 lliures concedides per a encunyar menuts durant el Labrot, 1989: 230-231; Mateu y Llopis, 1946: 94, 99. Vid. infra, Taula 1. Composició de les troballes. 59 Vid. infra, núm. inv. 63-65, 72, 77-78. 60 1908-1911:32. 61 Ibid.: 33-34. 57 58

86 | Església de Sant Miquel de Cardona

regnat de Carles I i 9.000 lliures en el de Felip II. Les dades que proporciona el material numismàtic d’aquest horitzó permeten considerar una circulació del numerari de Joana i Carles i Carles I a les darreries del segle XVI. Un fet que confirma aquesta circulació prolongada és que a l’estrat 232, que era un paviment de còdols, només s’hi va trobar un diner de Joana i Carles i ceràmica blava catalana. Horitzó B Es pot datar, mitjançant les restes arqueològiques, a partir del primer quart del segle XVII. Concretament, es van localitzar tres monedes en l’estrat 494, que pertanyia a la primera fase d’enterraments de l’exterior del recinte de culte. Es tracta de dos diners de Joana i Carles, un de Barcelona i l’altre d’Aragó, i un diner de Felip IV de Barcelona. Com ja s’ha vist, les monedes de Joana i Carles encara seguien circulant en el regnat de Felip II, però en aquest estrat es van trobar juntament amb un diner de Felip IV.63 El fet de tractar-se d’un nivell format a partir de terres d’aportació, en un espai que posteriorment va ser convertit en necròpolis, fa pensar que aquests diners van ser perduts contemporàniament al regnat de Joana i Carles, o durant el de Felip II o fins i tot al principi del de Felip III. Cal destacar que el diner d’Aragó de Joana i Carles està bastant desgastat, amb un pes de 0,88 grams. S’ha de considerar que la fabricació i posterior circulació i difusió dels menuts aragonesos degué ser gran, a jutjar pels documents de les diferents emissions. La primera es va decretar els anys 1518-1519 a les Corts de Saragossa, la segona va ser l’any 1528.64 Al llarg del regnat de Felip II es va seguir encunyant moneda menuda d’Aragó, cosa que no va passar durant els regnats de Felip III i Felip IV,65 i que, potser, justifica la circulació de les monedes menudes aragoneses en aquests darrers regnats. Els diners de Barcelona de Felip IV continuen el model iconogràfic iniciat en el regnat de Felip III. El diner de Felip IV va ser encunyat entre els anys 1629 i 1634,66 però la seva circulació es pot prolongar fins al final del segle XVII. L’absència en aquest horitzó de monedes de cronologia posterior, que acostumen a ser molt abundants en els jaciments, i la localització del diner de Felip IV, que és una peça menys encunyada, permet situar aquest estrat en una fase anterior a la Guerra dels Segadors (1640-1652). També mostra una circulació prolongada de la moneda menuda aragonesa d’època moderna. Horitzó C Datat durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), està representat pels estrats 445 i 463. El segon és l’estrat situat en el Cementiri Clos, on s’hi van excavar diverses tombes, de les quals l’estrat 445 n’és el rebliment interior d’una. D’aquesta manera, es troben dos 1990:166. Vid. infra, núm. inv. 174-176. 64 Beltrán Villagrasa, 1972: 457. 65 Ibid: 459-460. 66 Botet i Sisó, 1908-1911:109. 62 63

Estudis monogràfics | 87

estrats localitzats en un mateix nivell que tenen una composició material molt coetània. En tots dos s’hi va identificar ceràmica blava catalana i vidriada moderna. També s’hi van localitzar dos diners de Joana i Carles –un de Barcelona i l’altre d’Aragó–, nou senyals de Cardona, dos diners de Felip II –un de Girona i l’altre de Vic–, un ardit de Felip III de l’any 1616, un altre ardit de Felip IV de l’any 1624 i un diner de Lluís XIV de l’any 1648. Els exemplars del segle XVII eren tots de la seca de Barcelona.67 Potser cal detallar que, mentre que l’ardit a nom de Felip IV va ser descobert en el rebliment d’una tomba (u.e. 445), la resta de monedes formaven part de l’estrat on estaven tallats els enterraments. La troballa d’aquesta varietat de monedes tal vegada pot suggerir que el nivell es va formar de mica en mica, ja que es troben junts exemplars a nom de Joana i Carles, Felip II, Felip III i Lluís XIV, a més del conjunt de senyals de Cardona. En els horitzons anteriors ja s’observava la circulació prolongada de la moneda de Joana I Carles al costat d’espècies de Felip II i, fins i tot, de Felip III. Però en aquesta fase s’allarga fins el regnat de Felip IV, concretament fins que es van acabar els problemes bèl·lics causats per la Guerra dels Segadors. Possiblement, el més curiós d’aquest horitzó és la troballa de les nou monedes locals de Cardona, els senyals de llautó.68 Segons escriu Botet i Sisó, aquests exemplars eren pellofes de llautó incuses encunyades per l’església de Sant Miquel a Cardona, amb una cronologia possiblement posterior al regnat de Felip II.69 Actualment, Crusafont70 argumenta que són monedes del tipus senyal que es van batre a Cardona al final del segle XV o primers anys del XVI, i, pel tipus d’escriptura llatina que s’hi utilitza, també amb posterioritat a aquesta data. L’autor també fa esment dels dubtes de Botet i Sisó en classificar aquests exemplars com a pellofes o com a monedes. D’aquesta manera, i segons la composició d’aquest estrat, es pot observar com les «monedes» encunyades a Cardona circulen –o funcionen– encara durant la primera meitat del segle XVII. Un fet a tenir present és la manera en què van ser localitzats els senyals –o pellofes–, perquè els nou exemplars van aparèixer junts, fins i tot hi havia dos grups de tres peces units per l’efecte de la seva deposició en el subsòl. Dels nou exemplars, vuit eren de la mateixa tipologia71 i el novè, que estava molt fragmentat, pertanyia a un altre grup.72 La troballa del diner de Lluís XIV, encunyat a Barcelona durant el darrer període de la Guerra dels Segadors, presenta un estat de conservació bo (0,74 grams), cosa que demostra una circulació ràpida, i permet aproximar una datació per a aquest horitzó posterior a la finalització del conflicte armat. Horitzó D Datat entre l’any 1653 i abans de l’inici de la Guerra de Successió, està format pels estrats 13, 177, 201, 203, 218, 241, 242, 364 i 425, que corresponen a la fase de les reformes realitzades sota la sagristia, el tapiat de la porta gòtica, les obres en el corredor, la Vid. infra, núm. inv. 156-171. Vid. infra, núm. inv. 159-167. 69 Botet i Sisó, 1908-1911:54. 70 1990: 132-133 i 396. 71 Crusafont, 1990: núm. 1435. 72 Ibid.: núm. 1437. 67 68

88 | Església de Sant Miquel de Cardona

nova pavimentació del Cementiri Clos i el rebliment d’una tomba. Les monedes localitzades en aquesta fase han estat nombroses, concretament, un dobler de Barcelona de Ferran II; tres diners de Barcelona de Joana i Carles; un menut de Vic de Carles I; quatre diners de Girona i un diner de Vic de Felip II; cinc ardits i quatre diners de la seca reial de Barcelona, tres diners de Girona i tres de Vic de Felip III; 12 ardits i un diner de Barcelona de Felip IV; tres diners de Barcelona de Lluís XIV; una moneda local de la Seu d’Urgell i dues més de Solsona; a més d’una moneda il·legible, una pellofa de Cardona (fig. 109) i un getó de França.73 En aquest horitzó la presència de moneda medieval és quasi nul·la, ja que només s’ha identificat un dobler de Ferran II, però en canvi encara se segueixen localitzant els diners a nom de Joana i Carles, i Carles I. Un exemple clar és la u.e. 13, on, al costat d’un diner de Joana i Carles, s’ha identificat un ardit de la Seu d’Urgell, que va ser encunyat molt probablement a partir del 1515, i que es va convertir en un tipus immobilitzat fins el 1618.74 Aquestes dues monedes del segle XVI van ser trobades en el mateix estrat al costat d’un ardit de Felip IV, datat del 1654,75 i en molt bon estat de conservació. Un altre exemple de la continuada circulació de la moneda de Carles I és la u.e. 241, on es va identificar un menut de Vic i dos ardits de Felip III i Felip IV.76 També la u.e. 298 contenia un diner de Girona de Carles I i un diner de Barcelona de Lluís XIV, de l’any 1648.77 La moneda local de Girona, tant de Felip II com de Felip III,78 es troba en una quantitat considerable, però s’ha de comptar que aquestes peces van ser batudes en gran quantitat.79 Cal destacar que aquests diners de diferents autoritats circulen plegats, cosa que també passa amb el numerari local de Vic. Una altra espècie que es troba en aquest horitzó és la moneda local de Solsona80 (fig. 111). Els dos exemplars identificats pertanyen a l’emissió de l’escut contramarcat per una rosa, la qual se situa cronològicament a mitjan segle XVI, durant el regnat de Felip II.81 La fabricació d’aquests diners de llautó va durar fins l’any 1599, en què van ser abolits, tot i que devien seguir circulant, a jutjar pels manaments dels cònsols de Solsona de l’any 1607 perquè fossin retirats.82 També en aquesta fase s’han identificat tres monedes a nom de Lluís XIV encunyades durant la Guerra dels Segadors a la seca de Barcelona. Les peces que marquen la cronologia de l’horitzó, però, són les de Felip IV, i més concretament els ardits encunyats després del conflicte, és a dir, l’emissió compresa entre els anys 1653 i 1655. El numerari de Felip IV identificat en l’horitzó presenta un bon estat de conservació, i el seu pes oscil·la entre 1,56 i 1,00 grams, cosa que permet deduir una curta circulació. El pes oficial d’aquestes peces era de 1,60 grams, aproximadament. Vid. Infra, núm. inv. 1-3, 61, 66-71, 73-76, 87-107, 146-155. Crusafont, 1990: 281-282. 75 Vid. infra, núm. inv. 3. 76 Vid. infra, núm. inv. 73-75. 77 Vid. infra, núm. inv. 81-82. 78 Vid. infra, u.e. 364. 79 Gil Farrés, 1959: 272. 80 Vid. infra, núm. inv. 149-150. 81 Crusafont, 1990: 284-286. 82 Ibid.: 286. 73 74

Estudis monogràfics | 89

Aquest horitzó és un exemple clar de com les monedes del segle XVI seguien circulant juntament amb els exemplars de mitjan segle XVII. També testimonia com les normes de retirada de numerari eren poc efectives, perquè el de la Guerra dels Segadors va ser oficialment retirat per un decret de 7 d’abril de 1653.83 El fet de no haver identificat cap exemplar posterior a la data de 1655 fa pensar que aquestes peces encara circulaven durant el regnat de Carles II, que no va encunyar monedes catalanes, tret de croats de plata. La manca de testimonis numismàtics del segle XVIII permet situar aquest horitzó entre després de la Guerra dels Segadors i abans de la Guerra de Successió. Horitzó E Data de mitjan segle XVIII i comprèn els estrats 50, 51, 55, 70, 83, 88, 114, 132, 169, 185, 266, 324, 365 i 407, que es troben situats a l’interior de la sagristia, i les u.e. 50, 88, 169, a l’exterior, a la zona del Cementiri Clos. Aquests estrats tenen la característica de ser rebliments amb fragments de ceràmica medieval i moderna del segle XVI i monedes de les mateixes èpoques (u.e. 50, 51, 70, 365). També s’hi ha localitzat un paviment (u.e. 132) que es troba tallat per diversos enterraments (u.e. 324, 407). Les monedes identificades en aquesta fase són variades i abracen una cronologia àmplia, ja que s’hi han trobat peces medievals catalanes de Jaume I, Jaume II i Ferran II, a més d’una moneda de Perpinyà de Lluís XI. També s’ha identificat numeràri del segle XVI a nom de Joana i Carles, de Carles I i de Felip II. A més, en aquests nivells encara es continuen trobant les monedes de Felip III, Felip IV i, fins i tot, un ardit d’imitació84 o falsificació d’època (fig. 107), un ardit i un diner que a causa del mal estat de conservació és impossible d’esbrinar si són de Felip III o de Felip IV,85 i les emissions fabricades durant la Guerra dels Segadors. D’aquestes darreres en destaquen els sisens de Vilafranca del Penedès i de Bellpuig, i un diner encunyat a Cervera, que indiquen la mobilitat d’aquest numerari lluny del seu àmbit de circulació i fora de l’oficialitat. També cal precisar que els sisens de Bellpuig i de Vilafranca del Penedès86 tenen el flanc molt retallat, quasi fins a obtenir el diàmetre dels ardits, cosa que fa que poguessin circular encara, sense problemes, com a ardits. A més, a l’anvers, tots dos tenen el bust de l’autoritat i al revers un escut d’armes, imatge característica dels ardits dels Àustria. Les monedes que molt probablement sí que circulaven en aquest horitzó són les batudes sota l’autoritat de l’arxiduc Carles durant la Guerra de Successió (1705-1714). S’han identificat sis ardits87 i dos diners88 procedents de la seca de Barcelona, en bon estat de conservació (fig. 105). Aquest numerari va ser fabricat entre els anys 1707 i 1710, fent servir com a cospell els ardits i sisens retallats del segle anterior.89 Aquest fet mostra claraBotet i Sisó, 1908-1911:94, documents justificatius CXIII. Vid. infra, núm. inv. 39. 85 Vid. infra, núm. inv. 59 i 145. 86 Vid. infra, núm. inv. 11 i 44. 87 Vid. infra, núm. inv. 13, 17, 62, 80, 84, 138. 88 Vid. infra, núm. inv 19, 54. 89 Botet i Sisó, 1911:205-206. 83 84

90 | Església de Sant Miquel de Cardona

ment com la retirada de la moneda batuda durant la Guerra dels Segadors no va ser massa efectiva i moltes peces van continuar en el circuit. Una altra moneda que s’ha trobat en aquest horitzó, i que devia circular en aquest moment, és un cuartillo resellado, moneda castellana de coure del temps de Felip IV, anomenada així pels múltiples reencunys que presenta, tant a l’anvers com al revers. L’alteració física soferta per la moneda fa que sigui molt difícil esbrinar de quina de les seques castellanes procedeix. Tal i com s’ha constatat en altres jaciments, aquests exemplars acostumen a presentar-se en estrats i horitzons datats a partir del segle XVIII, sovint com a única peça castellana del nivell. Les monedes que daten realment l’horitzó són els quatre maravedisos de València de Felip V i un maravedís de Segòvia de Ferran VI, localitzats en l’estrat 324. En aquest nivell s’observa com el numerari del segle XVII encara hi és present, però també com les encunyacions posteriors a la Guerra de Successió, del sistema general espanyol, comencen a circular. Aquestes monedes van ser encunyades en virtut de la reial ordre del 24 de setembre de 1718, a les seques de Barcelona, València, Saragossa i Segòvia90 i tenien curs obligatori per tot el territori espanyol. En aquest estrat, s’han identificat els quatre maravedisos encunyats a València l’any 1719 i també un exemplar del taller de Segòvia, però del regnat posterior, de l’any 1747, cosa que permet situar la data de l’horitzó a partir d’aquest any. D’aquesta manera, es pot veure com en aquest horitzó les monedes de l’arxiduc Carles encara es troben en el circuit en temps de Felip V i Ferran VI, i juntament amb els cuartillos resellados. De bon principi s’ha argumentat que aquest horitzó s’iniciaria, aproximadament, a mitjan segle XVIII i que duraria fins el 1803, moment que es deixà d’enterrar al cementiri. La troballa de les monedes de Felip V i Ferran VI, confirma aquest possible marge cronològic. Un testimoni que potser refermaria aquesta interpretació és que l’any 1718 la seca de Barcelona va deixar de fabricar moneda catalana per passar a fer-ne de tipologia castellana de curs general. Malgrat tot, la moneda menuda del segle XVII i el numerari de l’arxiduc Carles seguia en circulació, comptant, a més, amb l’entrada massiva, en el cas del Principat, de dinerets aragonesos, molts d’ells falsos, cosa que va provocar que l’any 1719 aquestes peces i la moneda de la Guerra de Successió fossin retirats i prohibits.91 Algunes d’aquestes emissions possiblement encara continuaven circulant, ja que en temps de Carles III, i pel gran nombre de moneda de coure en mal estat en curs, es va disposar una nova retirada de moneda, el 5 de maig de 1772.92 En aquest horitzó també s’ha localitzat una peça monetiforme incusa, potser una pellofa93 (fig. 110), que sembla de llautó. La peça té un pes de 0,31 grams i un diàmetre molt regular de 14 mm. Aquesta peça presenta en el camp una orla de punts dins la qual hi ha una creu que ocupa tota l’àrea tallada per un cercle petit de punts i en els espais interiors els signes L8-08-[-]-A◊– que molt bé podrien correspondre a les lletres LS-DS-[-]A◊–. La llegenda alterna els caràcters llatins majúsculs –L, D i A– i els minúsculs –s. Un Gil Farrés, 1959: 324-325. Salat, 1818: Instrumentos justificativos XCII; Botet i Sisó, 1911: 217. 92 Dasí, 1951: CCI-CCVIII, document 1484; Fontecha, 1953: 232-234. 93 Vid. infra, u.e. 365, núm. inv. 143. 90 91

Estudis monogràfics | 91

cop en un dels sectors del cospell impedeix de llegir amb exactitud la llegenda, ja que hi manca una o dues lletres, la qual cosa fa que s’hagi de recórrer a meres hipòtesis per a poder establir l’origen i la cronologia d’aquesta peça monetiforme. De moment, només es pot dir que a la zona del Cementiri Clos, a l’estrat 365, que té una datació d’entre l’any 1707 i mitjan segle XVIII, s’ha localitzat una peça incusa molt possiblement de llautó, la qual no està integrada en cap dels catàlegs de moneda local i moneda eclesiàstica de Catalunya. Un dels arguments més emprats a l’hora d’adjudicar una pellofa a un lloc determinat d’origen és el fet d’haver estat trobada en un indret concret, tot i que també són importants la iconografia de la peça i que aquesta estigui documentada en alguna font escrita. En aquest cas potser l’única premissa vàlida fóra la d’haver-se trobat en un estrat tancat. També en aquest horitzó s’ha identificat un objecte paramonetari, un getó francès94 que presentava una perforació, com si la seva utilitat paramonetària hagués estat substituïda per un ús decoratiu, com a penjoll o amulet. Horitzó F El darrer horitzó documentat en les excavacions de l’església de Sant Miquel de Cardona abraça des del principi del segle XIX (c. 1803) als primers anys del XX, i està representat pels estrats 23, 45 i 133 a la zona del Cementiri Clos; el 298, que és la trinxera del mur 297, i el 1004 que es troba en el sector del campanar. Els estrats del cementiri es caracteritzen per ser els darrers dipositats en el subsòl, configurant així la darrera etapa d’utilització del mateix. Les monedes identificades en aquest horitzó són variades, ja que encara s’hi ha trobat un diner de Barcelona de Jaume I al costat d’un senyal de Cardona del segle XVI.95 També s’hi va localitzar un diner de Girona de Carles I i un altre de Lluís XIV,96 així com un ardit de Felip IV, però totalment fora de context.97 Les monedes de l’estrat 45 són les que marquen la cronologia d’aquest horitzó, s’hi han trobat un ardit de Ferran VI encunyat a Segòvia, però amb circulació restringida al territori del Principat, de l’any 1756, cinc cèntims del Govern Provisional de 1870 i deu cèntims d’Alfons XII.98 Aquestes monedes van ser localitzades acompanyades per fragments de ceràmica del tipus Pickman, la qual cosa proporciona una datació a partir del darrer quart del segle XIX. En un altre sector on també s’han palesat les reformes d’aquest moment és en el campanar. En l’estrat 1004 van ser identificades des d’una moneda local de Solsona del segle XVI, fins a vuit maravedisos d’Isabel II.99 Les monedes d’aquest estrat, com les de tot l’horitzó, mostren com, efectivament, després de la Guerra de Successió les peces de tipologia catalana van desapareixent lentament, i com tenen entrada les denominacions castellanes de coure tipus maravedís, com per exemple els quatre maravedisos de Carles III de Segòvia,100 per a donar pas al numerari del segle XIX. Primer van ser les emissions reaVid. infra núm. inv. 20. Vid. infra, núm. inv. 57-58. 96 Vid. infra, núm. inv. 81-82. 97 Vid. infra, núm. inv. 4. 98 Vid. infra, núm. inv. 6-8. 99 Vid. infra, núm. inv. 177-198. 100 Vid. infra, núm. inv. 196. 101 Vid. infra, núm. inv. 197. 94 95

92 | Església de Sant Miquel de Cardona

litzades com a conseqüència de la dominació francesa101 i, més tard, les d’Isabel II. Però, les monedes més modernes de l’horitzó són les encunyacions a nom del Govern Provisional i les d’Alfons XII, que van tenir una durada llarga en el circuit; es van prolongar fins al començament de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Conclusions El primer que cal remarcar del jaciment de l’església de Sant Miquel a Cardona és que els estrats arqueològics del Cementiri Clos són una sèrie de dipòsits col·locats al llarg del temps que marquen una temporalitat molt àmplia per als diferents horitzons cronològics, cosa que dificulta en gran mesura el fet de poder arribar a conclusions sobre la circulació monetària en aquest indret. Malgrat tot, el material numismàtic trobat al llarg de la recerca arqueològica proporciona molta informació pel que fa a la circulació monetària de la comarca del Bages. S’hi han identificat monedes medievals, tot i que no han estat trobades en contexts arqueològics de l’època, ja que és difícil d’acceptar que el diner de Jaume I de l’estrat 246 circulés encara en temps de Joana i Carles, malgrat el seu elevat grau de desgast (0,28 grams). La resta de monedes medievals són tres exemplars a nom de Ferran II i les monedes locals del segle XVI, que estan a cavall entre el final de l’època medieval i principi de la moderna. De la nombrosa moneda moderna, cal destacar la dilatada circulació del numerari català de Joana i Carles i de Carles I durant el regnat de Felip II, i la possible prolongació fins als primers anys de Felip IV (u.e. 242 i 494). Aquest fenomen es repeteix amb la moneda aragonesa de Joana i Carles, que circulà sense problemes fins a la primera etapa del regnat de Felip IV. La dada numismàtica més important d’aquest jaciment ha estat, potser, la troballa en estratigrafia de les pellofes o monedes locals de Cardona.102. Els nou exemplars han estat localitzats en un estrat datat de mitjan segle XVII, la qual cosa fa palesa una continuïtat d’aquestes emissions amb posterioritat al segle XVI, fet que també passa amb les monedes locals de Solsona.103 També cal destacar la presència de monedes locals més usuals, com les de Girona i Vic, amb exemplars menys freqüents com poden ser les locals de la Seu d’Urgell i de Solsona. L’excavació a Sant Miquel de Cardona també ha proporcionat un exemplar inèdit. Es tracta de la peça monetiforme incusa localitzada en l’estrat 365 que, amb la informació que es disposa actualment, es fa molt difícil d’adscriure a un lloc concret. També cal destacar, un cop més, com els decrets que ordenaven la retirada de numerari no es complien. A Cardona es compta amb els exemples de la moneda de llautó de Solsona i del numerari de les guerres dels Segadors i de Successió. També s’ha palesat com alguns exemplars de sisens de la Guerra dels Segadors presenten el flanc retallat, per facilitar així la seva permanència en el circuit.

102 103

Vid. supra, u.e. 364, 463. Vid. supra, u.e. 425.

Estudis monogràfics | 93

Pel que fa al numerari forà, s’ha identificat una moneda medieval francesa del taller de Perpinyà. La moneda castellana que s’ha identificat és la que acostuma a trobar-se en d’altres jaciments del territori de Barcelona, els cuartillos resellados i els maravedisos a partir de Felip V. En aquest cas, el cuartillo ha estat localitzat en un estrat del segle XVIII, cosa que també s’ha testimoniat en altres indrets, per exemple en les troballes de l’Alt Penedès. També s’han localitzat exemplars de tipus paramonetari, com les pellofes eclesiàstiques, en estrats on també s’hi ha identificat moneda, a més dels getons francesos, que, segons sembla, a Cardona van ser emprats com a objecte decoratiu o penjoll. El volum de monedes identificat a l’església de Sant Miquel de Cardona ha permès confirmar el que d’altres jaciments de la zona ja apuntaven:104 la importància de la moneda menuda, sobretot del taller de Barcelona, l’afluència de la moneda local d’altres zones, la continuïtat de les emissions d’un regnat a l’altre i la poca moneda procedent de Castella. D’aquesta manera es pot veure com aquest jaciment és un exemple clar de la circulació monetària a la província de Barcelona entre els segles XVI i XIX, on no només s’hi han identificat monedes, sinó que també s’hi han trobat imitacions o falsificacions d’època, pellofes eclesiàstiques i getons.

Inventari A l’inventari es detalla tot el material numismàtic identificat al recinte de culte de Sant Miquel de Cardona. La informació que es dóna per a cada peça, sempre que ha estat possible, és: numero d’ordre, unitat estratigràfica de procedència, autoritat emissora, marc cronològic de la peça, valor nominal i seca o lloc de procedència, metall, pes, diàmetre màxim, relació dels encunys d’anvers i de revers en hores i referència bibliogràfica. 1– u.e. 13; Joana i Carles, 1516-1555, diner de Barcelona; a/ IOA.[karolv]; r/ [ba -ca-NO[na-]; AE, 0,94 g, 18 mm, 7 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 531 2– u.e. 13; Seu d’Urgell, ardit (fragment) del segle XVII; a/ [ci]VITAS[vrgellina]; r/ incús ; LLA, 0,30 g, 20 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 589-590; Crusafont, 1990: 2125-2131 3– u.e. 13; Felip IV, 1654, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ BARCINO CIVI 1654*; AE, 1,52 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 971 4– u.e. 23; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ BARCINO CIVI[16-]; AE, 1,58 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972 5– u.e. 23; il·legible; AE, 4,37 g, 26 mm 6– u.e. 45; Ferran VI, 1756, ardit de Barcelona; a/ FERDINANDUS.VI.D.G.; r/ CA TALONPRINCEPS; AE, 2,24 g, 19 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 1022 7– u.e. 45; Govern Provisional, 1870, cinc cèntims de Barcelona; a/ CINC CEN TIMS[cin-

104

Clua i Mercadal, 2002: 462-468.

94 | Església de Sant Miquel de Cardona

co gramos 1870]; r/ [cien]PIEZAS[en kilog. cinco centimos]; AE, 3,33 g, 25 mm; Fontecha, 1968: 1097 8– u.e. 45; Alfons XII, 1875885, deu cèntims de Barcelona; a/ DEU CENTIMS [alf]ON[so XII por la] GRACIA DE DIOS; r/ [rey constl.de españa diez centimos]; AE, 7,81 g, 30 mm; Fontecha, 1968: 1101-1103 9– u.e. 50; Jaume II, 1291-1327, diner de Barcelona; a/ [+ iac]OBVS [rex]; r/ BA-QI-[nona-]; BI, 0,82 g, 17 mm, 3 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 195-198, Crusafont, 1982: 180 10– u.e. 50; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ A-[r]; r/ [barcino civi 16-]; AE, 1,17 g, 17 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972 11– u.e. 50; Lluís XIII, 1642-1643, sisè (retallat) de Bellpuig; a/ [lvd.XIII.d.g.r.f.et.co.]; r/ [lisvill.pvl.-9-crip 1642-]; AE, 2,58 g, 20 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 790-795 12– u.e. 50; Lluís XIV, 1647, sisè de Barcelona; a/ LVD.XIIII.DG.R.F.ET.CO.B; r/ capet[b]ARCINO-lis-CIVI.1647-; AE, 4,16 g, 22 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 762 13– u.e. 50; Arxiduc Carles, 1708, ardit de Barcelona; a/ B-[c]; r/ [2.di].ANNO.1708; AE, 1,45 g, 18 mm, 8 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 990 14– u.e. 50; il·legible; AE, 5,69 g, 28 mm 15– u.e. 50; il·legible; AE, 2,57 g, 19 mm 16– u.e. 51; Jaume I, 1271, diner de València; a/ + IACOBVS REX; r/ + VALE-NCIE; BI, 0,92 g, 16 mm, 6 h; Mateu, 1929: 2-4, Crusafont, 1982: 163 17– u.e. 55; Arxiduc Carles, 1705-1714, ardit de Barcelona; a/ [b-c]; r/ [2.di.anno.17-]; AE, 1,22 g, 17 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 989-992 18– u.e. 70; Cardona, senyal del segle XVI; a/ [+cardona]; r/ incusa; LLA, 0,35 g, 20 mm; Crusafont, 1990: 1435 19– u.e. 70; Arxiduc Carles, 1705-1714, diner de Barcelona; a/ ES.VN.[diner]; r/[+barcino civitas 17-]; AE, 0,64 g, 14 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 993-995 20– u.e. 70; Getó perforat, França; AE, 3,35 g, 27 mm, 6 h 21– u.e. 83; il·legible; AE, 1,49 g, 17 mm 22– u.e. 88; Ferran II, 1479-1516, diner de Barcelona; a/ anepigrafa; r/ [barki]NO[na]; AE, 0,50 g, 14 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 452, Crusafont, 1982: 540 23– u.e. 88; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [b]ARCINO CIVI 1[6--]; AE, 1,52 g, 18 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972 24– u.e. 88; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [bar]CINO [civi 16--]; AE, 1,24 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 687-683, 970-972 25– u.e. 114; Lluís XIV, 1648, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [barcino civi] 1648; AE, 1,42 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 770

Estudis monogràfics | 95

26– u.e. 132; Lluís XI, 1476-1483, petit blanc au solel de Perpinyà; a/ [corona lvdovicvs:francorvm:rex]; r/ [corona sit:nomen:domini:benedictvm:]; BI, 0,65 g, 14 mm, 12 h; De Mey, 1989: S53 27– u.e. 132; Joana i Carles, 1516-1555, diner de Barcelona; a/ IOA[.karo]LU; r/ BA-CANO-NA-; AE, 0,93 g, 14 mm, 2 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 532 28– u.e. 132; Joana i Carles, 1516-1555, diner de Barcelona; a/ IO[a.karo]LU; r/ BA-CA[n-na-]; AE, 0,62 g, 14 mm, 10 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 532 29– u.e. 132; Cardona, senyal del segle XVI; a/ CARDO-NA; r/ incusa; LLA, 0,44 g, 16 mm; Crusafont, 1990: 1435 30– u.e. 132; Felip III, 1598-1621, ardit de Barcelona; a/ [a-r]; r/ BARCINO[civitas 16--]; AE, 1,40 g, 16 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 619-623 31– u.e. 132; Felip III, 1598-1621, ardit de Barcelona; a/ A-[r]; r/ [barc]INOCIVI[tas 16--]; AE, 1,27 g, 16 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 619-623 32– u.e. 132; Felip III, 1619, diner de Barcelona; a/ P[hilip]P DG HISPAR; r/ BAR-[cino]CIVI-1619-; AE, 0,77 g, 14 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 631 33– u.e. 132; Felip III, 1611, diner de Vic; a/ +PHILIPVS.[d.g].HISPANAR; r/ [+ ci]VITAS.VI[c]EN.1611.; AE, 1,14 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 639-641 34– u.e. 132; Felip IV, 1653, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ *[barcino civi 1]653; AE, 1,62 g, 18 mm, 12 h; Botet i Sisó, 190-1911: 970 35– u.e. 132; Felip IV, 1653, ardit de Barcelona; a/ A-[r]; r/ *BARCINO CIVI 1653; AE, 1,28 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 970 36– u.e. 132; Felip IV, 1654, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ *BARCINO [civi]1654; AE, 1,30 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 971 37– u.e. 132; Felip IV, 1655, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [*barcino civi]1655; AE, 1,28 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 972 38– u.e. 132; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [*]BAR[cino civi 16--]; AE, 1,33 g, 18 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972 39– u.e. 132; Felip IV, 1621-1665, ardit (imitació) de Barcelona; a/ A-R; r/ [*]BA[rcino civi]16[]; AE, 1,13 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972v. 40– u.e. 132; Felip IV, 162-1665, ardit de Barcelona; a/ [a]-R; r/ *BARCI[no civi 16--]; AE, 0,83 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972 41– u.e. 132; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [*]BARC[ino ci]VI[16--]; AE, 0,59 g, 18 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972 42– u.e. 132; Felip IV, 1629, diner de Barcelona; a/ PHILIPP9 D G HISPAR; r/ BAR-CINOCIVI-1629-; AE, 0,70 g, 14 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 685 43– u.e. 132; Felip III-Felip IV, 1598-1665, diner de Barcelona; a/ [philppdg hispar]; r/ [bar-

96 | Església de Sant Miquel de Cardona

cino-civi-16—]; AE, 0,50 g, 14 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 629-632, 684-688 44– u.e. 132; Principat de Catalunya, 1642, sisè (retallat) de Vilafranca del Penedès; a/ VILA[fran]CA.PE[nitevs]; r/ [printv-CA-TA.1642-; AE, 2,53 g, 18 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 945 45– u.e. 132; Lluís XIV, 1644, sisè de Barcelona; a/ [lvd.XI]IIIG.D.G.R.F.E.; r/ capetBARCI[no]-lis-[civi.1]644-; AE, 3,63 g, 22 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-11: 757 46– u.e. 132; Lluís XIV, 1643-1652, sisè de Barcelona; a/ LVD.XIIII.D.G. R.F.ET.CO.B; r/ [barcino civi 16--]; AE, 3,45 g, 22 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 758-767 47– u.e. 132; Lluís XIV, 1648, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ *BA[rcino.lis civi.]1648; AE, 1,65 g, 18 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 770 48– u.e. 132; Lluís XIV, 1648, ardit de Barcelona; a/ [a-r]; r/ +BARCINO CI[vi] 1648; AE, 1,65 g, 18 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 770 49– u.e. 132; Lluís XIV, 1643-1652, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [barcino.civi.164-]; AE, 1,20 g, 13 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 768-770 50– u.e. 132; Lluís XIV, 1643-1652, diner de Barcelona; a/ L’ D.G; r/ BAR-CIN-CIVI- 16[--]; AE, 0,94 g, 14 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 772-773 51– u.e. 132; Lluís XIV, 1643-1652, diner de Barcelona; a/ L’D.G; r/ BAR-CI [no-civi]-164[-]; AE, 0,67 g, 13 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 772-773 52– u.e. 132; Lluís XIV, 1643-1652, diner de Barcelona; a/ L’D.G; r/ [bar]-CINO- CIVI-164[-]; AE, 0,66 g, 13 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 772-773 53– u.e. 132; Lluís XIV, 1643-1652, diner de Vic; a/ [+l]VDO.D.G.R.[franci]; r/ [+civi] TAS.VICEN.16[--]; AE, 1,32 g, 16 mm, 5 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 938-941 54– u.e. 132; Arxiduc Carles, 1705-1714, diner de Barcelona; a/ ES.[vn.diner]; r/ [+barcino.civ]ITAS.1[---]; AE, 0,57 g, 14 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 993-995 55– u.e. 132; il·legible, ardit de Barcelona; AE, 1,32 g, 18 mm 56– u.e. 132; il·legible, diner d’Aragó; AE, 0,43 g, 12 mm 57– u.e. 133; Jaume I, 1258, diner de Barcelona; a/ [barqino]; r/ IA-CO-B’R-[ex-]; BI, 0,93 g, 17 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 165, Crusafont, 1982: 153 58– u.e. 133; Cardona, senyal del segle XVI; a/ C*A*R*[c*o*]N*A*; r/ incús; LLA, 0,31 g, 16 mm; Crusafont, 1990: 1436 59– u.e. 169; Felip III-Felip IV, 1598-1665, diner de Barcelona; a/ [philipp dg h]ISP[r]; r/ BAR-[cino-civi-16--]; AE, 0,66 g, 18 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 629-632, 684688 60– u.e. 169; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [bar]CINO.CIVI. 16[--]; AE, 1,35 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972 61– u.e. 177; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [barcino civi 16--]; AE, 1,21 g,

Estudis monogràfics | 97

17 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972 62– u.e. 185; Arxiduc Carles, 1710, ardit de Barcelona; a/ [b-c]; r/ [2.di.an]NO.1710; AE, 1,35 g, 17 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 992 63– u.e. 195; Joana i Carles, 1516-1555, diner de Barcelona; a/ IOA.KAROLU; r/ BA-[cano]-NA–; AE, 0,65 g, 16 mm, 3 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 532 64– u.e. 195; Carles I, 1516-1556, diner de Girona; a/ CAROLUS.D.[g.r]; r/ +CI VITAS.GERVNDA; AE, 0,47 g, 15 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 556 65– u.e. 195; il·legible; AE, 0,33 g, 17 mm 66– u.e. 201; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [barcino civi.16--]; AE, 1,18 g, 17 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972 67– u.e. 203; Ferran II, 1479-1516, dobler de Barcelona; a/ FER[nandus r]; r/ +BAR CKNONA; BI, 0,90 g, 16 mm, 1 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 449, Crusafont, 1982: 536 68– u.e. 203; Felip III, 1598-1621, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [b]AR[cino civitas 16--]; AE, 1,70 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 619-623 69– u.e. 203; Felip IV, 1655, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ +BARCINO CIVI 1655; AE, 1,56 g, 18 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 972 70– u.e. 203; il·legible; AE, 0,65 g, 15 mm 71– u.e. 218; Felip III, 1616, diner de Barcelona; a/ PHIL[ippdg hispar]; r/ BAR- [cino-civi] 1616-; AE, 0,83 g, 14 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 629 72– u.e. 232; Joana i Carles, 1516-1555, diner de Barcelona; a/ [ioana et carolu]; r/ BAQI-NO-NA-; BI, 0,53 g, 16 mm, 9 h, Botet i Sisó, 1908-1911: 531 73– u.e. 241; Carles I, 1516-1556, menut de Vic; a/ [karolvs:]REX; r/ [vicitas.vi]CEN[cis]; AE, 0,70 g, 16 mm, 7 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 561 74– u.e. 241; Felip III, 1617, ardit de Barcelona; ; a/ A-R; r/ BAR[cino:civitas]1617; AE, 1,25 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 623 75– u.e. 241; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ [a-r]; r/ [barci]NOCI[vitas. 16--]; AE, 1,00 g, 18 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972 76– u.e. 242; Felip III, 1598-1621, diner de Barcelona; a/ :PHILIPPVS.D.G.[his]P; r/ BARCIN-OCI-VIT; AE, 1,02 g, 15 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 626 77– u.e. 246; Jaume I, 1258, diner (fragment) de Barcelona; a/ B[arqi]NO; r/ IA- [co-b’RE]X:-; BI, 0,28 g, 17 mm, 11 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 167, Crusafont, 1982: 153-1 78– u.e. 246, Joana i Carles, 1516-1555, diner de Barcelona; a/ [ioa.kar]OLU; r/ BA-[rkno-]NA–; AE, 0,81 g, 15 mm, 1 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 531 79– u.e. 266; Felip III-Felip IV, 1598-1665, diner de Barcelona; a/ [philipp dg hispar]; r/ [barcino-civi-16--]; AE, 0,44 g, 14 mm: Botet i Sisó, 1908-1911: 629-632, 684-688 80– u.e. 266; Arxiduc Carles, 1705-1714, ardit de Barcelona; a/ B-[c]; r/ 2.DI. [anno.17--];

98 | Església de Sant Miquel de Cardona

AE, 1,29 g, 17 mm, 9 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 989-992 81– u.e. 298; Carles I, 1516-1556, diner de Girona; a/ CA[rolus.d.g.r]; r/ [+] CI VITAS.GERUN[da]; AE, 0,43 g, 16 mm, 7 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 556 82– u.e. 298; Lluís XIV, 1648, diner de Barcelona; a/ L’ D.G; r/ BAR- CINO-CIVI-1648-; AE, 0,76 g, 14 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 773 83– u.e. 324; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ A-[r]; r/ [*bar]CINO CIVI 16[--]; AE, 1,37 g, 18 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 970-972 84– u.e. 324; Arxiduc Carles, 1705-1714, ardit de Barcelona; a/ [b-c]; r/ [2.di. anno.17--]; AE, 1,04 g, 17 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 989-992 85– u.e. 324; Felip V, 1719, quatre maravedisos de València; a/ +VTRVMQ +VIRT[v+prote]g+1719; r/ PHIL[ipvs.v.d.g.]HISPAN.REX ; AE, 8,95 g, 28 mm, 12 h; Fontecha, 1968: 621 86– u.e. 324; Ferran VI, 1747, un maravedis de Segòvia; a/ FERDI NAND.VI[d.g.hisp.rex]; r/ VRVMQUE VIRTV PROTEGO 1747; AE, 0,76 g, 16 mm, 12 h; Fontecha, 1968: 662 87– u.e. 364; Felip II, 1556-1598, diner de Girona; a/ PHILIP[pvs.d.g.r]; r/ [+]CIVI [tas.ge]RVNDA; AE, 0,76 g, 14 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 579-580 88– u.e. 364; Felip II, 1556-1598, diner de Girona; a/ [phili]PVS.D[g.r]; r/ [+civitas.g] ERVNDA; AE, 0,60 g, 14 mm, 9 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 579-582 89– u.e. 364; Felip II, 1598-1621, diner de Vic; a/ [philippvs.d.g.r]; r/ +:V:C[ivitas: vice]N:; AE, 0,64 g, 15 mm, 2 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 585 90– u.e. 364; Felip III, 1614, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ BARCINO CIVITAS [16] 14; AE, 1,21 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 620 91– u.e. 364; Felip III, 1616, ardit (fragmentat) de Barcelona; a/ [a]-R; r/ BARCIN[o civit]AS 1616; AE, 0,89 g, 16 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 622 92– u.e. 364; Felip III, 1616, diner de Barcelona; a/ [philppdg]HISPAR; r/ BAR-CIN [o]-CIVI1616-; AE, 0,63 g, 13 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 629 93– u.e. 364; Felip III, 1598-1621, diner de Girona; a/ [philippvs.d.g.r]; r/ +C [ivitas.gervnd]A; AE, 0,78 g, 14 mm, 3 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 638 94– u.e. 364; Felip III, 1598-1621, diner de Girona; a/ P[hilippvs.d.g.r]; r/ [+civi tas.ge]RVNDA; AE, 0,72 g, 14 mm, 3 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 638 95– u.e. 364; Felip III, 1598-1621, diner (reencunyat) de Girona; a/ [+]PH[ilipvs] D.G.R[-]; r/ [---]D[--]EOL[--]; AE, 0,40 g, 16 mm, 9 h; Crusafont, 1990: 1570 96– u.e. 364; Felip III, 1611, diner de Vic; a/ +PHILIPPVS.D.G.HISPA; r/ +CIVITAS. [vicen.161]1; AE, 1,02 g, 16 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 639a 97– u.e. 364; Felip III, 1611, diner de Vic; a/ +PHILIPPVS.D.G.HISPAN.R; r/ +CIVI TAS.VICEN.1611; AE, 0,92 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 640

Estudis monogràfics | 99

98– u.e. 364; Felip IV, 1628, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [barcino ci]VITAS 1628; AE, 1,32 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 680 99– u.e. 364; Felip IV, 1653, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ BARCINO CIVI[16]53; AE, 1,49 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 970 100– u.e. 364; Felip IV, 1654, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ BA[arcino civi 1]654; AE, 1,30 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 971 101– u.e. 364; Felip IV, 1653-1655, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ BARCI NO.CIVI.165[-]; AE, 1,45 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 970-972 102– u.e. 364; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ [a]-R; r/ [barcin] O.CI[vi.16--]; AE, 1,20 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 970-972 103– u.e. 364; Felip IV, 1621-1665, diner de Barcelona; a/ PHILIPP D G HISPAR; r/ BARCIN-CIVI-[16--]; AE, 0,71 g, 14 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 684-688 104– u.e. 364; Lluís XIV, 1646, diner de Barcelona; a/ [l’] D.G.; r/ [bar-] CINO-CIVI-1646; AE, 0,63 g, 14 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 772 105– u.e. 364; Lluís XIV, 1643-1652, diner de Barcelona; a/ L’ D.G; r/ [bar-cino] -CIVI-[16--]-; AE, 0,72 g, 13 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 772-773 106– u.e. 364; Església de Sant Miquel de Cardona, pellofa del segle XVII; a/ creu patada dins de cercle de punts; r/ incús; AE, 0,16 g, 14 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 772, Crusafont, 1990: 1441 107– u.e. 364; getó francès del segle XV-XVI; AE, 2,88 g, 23 mm 108– u.e. 365; Jaume I, 1270, diner de Barcelona; a/ [barquinona]; r/ [ia-co-bus-]R’X–; BI, 0,70 g, 17 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 171, Crusafont, 1989: 155 109– u.e. 365; Ferran II, 1479-1516, diner de Barcelona; a/ [+ ferdi]NAND[u]; r/ -BA- [qino-n]A–; BI, 0,90 g, 15 mm, 6 h; Crusafont, 1982: 539 var-3 110– u.e. 365; Joana i Carles, 1516-1555, diner de Barcelona; a/ [ioa.ka]OL[u]; r/ [b a-rkno]-NA-; BI, 0,61 g, 16 mm, 11 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 534 111– u.e. 365; Joana i Carles, 1516-1555, diner de Barcelona; a/ IO[a.karolu]; r/ ba- ca[NO-NA-]; BI, 0,46 g, 16 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 533 112– u.e. 365; Joana i Carles, 1516-1555, diner de Barcelona; a/ [ioa.k]AROL; r/ [ba- cano-na-]; BI, 0,44 g, 16 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 531-534 113– u.e. 365; Joana i Carles, 1516-1555, diner d’Aragó; a/ [+ rx ara-gonv]; r/ +[ioa na: et karolvs]; AE, 0,53 g, 18 mm, 12 h; Fontecha, 1968: A.2 114– u.e. 365; Carles I, 1516-1556, diner de Girona; a/ C[aro]LUS.D.G.R; r/ +CIVI TAS.GERUNDA; BI, 1,06 g, 16 mm, 2 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 556 115– u.e. 365; Carles I, 1516-1556, diner de Girona; a/ [carolus.d.g.r]; r/ [+ci]VI [tas.gerunda]; BI, 0,69 g, 15 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 558-560

100 | Església de Sant Miquel de Cardona

116– u.e. 365; Felip II, 1556-1598, diner de Girona; a/ P[hilipvs:]D:G:R; r/ +CIVITAS :GERVN[da]; BI, 0,73 g, 15 mm, 9 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 579 117– u.e. 365; Felip II, 1556-1598, diner de Girona; a/ [philipvs:d:g:r]; r/ [+civitas: gervnda]; AE, 0,69 g, 14 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 579-582 118– u.e. 365; Felip II, 1556-1598, diner de Girona; a/ PHILIPVS:D:G:R; r/ +CIVI TAS:GERVNDA; AE, 0,63 g, 15 mm, 9 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 579 119– u.e. 365; Felip II, 1556-1598, diner de Girona; a/ [philipvs:d:g:r]; r/ [+ civi tas:gerunda]; AE, 0,33 g, 12 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 579-582 120– u.e. 365; Felip II-Felip III, 1556-1621, diner de Girona; a/ [philipvs.d.g.r]; r/ [+civi tas gerunda]; AE, 0,71 g, 16 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 579-582, 638 121– u.e. 365; Felip III, 1615, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ BARCINO CIVITAS 1615; AE, 1,43 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 621 122– u.e. 365; Felip III, 1598-1621, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ BARCINO[civitas 16--]; AE, 1,42 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 619-623 123– u.e. 365; Felip III, 1598-1621, diner de Barcelona; a/ [philippvs.d.g.]R.HISPA; r/ BAR-C[in-oci-]VIT-; AE, 0,78 g, 15 mm, 3 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 627 124– u.e. 365; Felip III, 1598-1621, diner de Barcelona; a/ PHILIPPVS [.d.g.hispa]; r/ [barcin-oci-vit-]; AE, 0,79 g, 12 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 626-627 125– u.e. 365; Felip III, 1619, diner de Barcelona; a/ PHILIPPDG HISP[par]; r/ [bar-]CINOC[ivi]-1619-; AE, 0,61 g, 14 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 631 126– u.e. 365; Felip III, 1598-1621, diner de Girona; a/ [philipvs.d.g.r]; r/ CIVITAS GERUN[da+]; BI, 0,64 g, 16 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 638 127– u.e. 365; Felip III, 1600, diner de Granollers; a/ [+ philipvs.II.d.g.hispan.r.1600]; r/ [villa.granvllorvm]; aram, 0,67 g, 14 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 650 128– u.e. 365; Felip IV, 1653, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ *BARCINO.CIVI.1653; AE, 1,19 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 970 129– u.e. 365; Felip IV, 1654, ardit de Barcelona; a/ A-[r]; r/ BARCINO.CIVI.1654; AE, 1,14 g, 18 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 971 130– u.e. 365; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ [a-r]; r/ [barcino civi 16--]; AE, 1,19 g, 17 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972 131– u.e. 365; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [barcino civi 16--]; AE, 1,13 g, 17 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972 132– u.e. 365; Felip IV, 1621-1665, diner de Barcelona; a/ [philipp dg hispar]; r/ [bar -cinocivi-16--]; AE, 0,86 g, 15 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 684-688 133– u.e. 365; Felip IV, 1621-1665, diner de Barcelona; a/ PHILIPP[dg]HISPAR; r/ [barcino-civi-16--]; AE, 0,59 g, 14 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 684-688

Estudis monogràfics | 101

134– u.e. 365; Felip IV, 1626-1659, cuartillo resellado de Castella; a/ 16; r/ il·legible; AE, 3,46 g, 25 mm; Gil, 1959: 248 135– u.e. 365; Lluís XIV, 1648, ardit de Barcelona; a/ [a]-R; r/ BAR[cino civi] 1648; AE, 1,35 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 770 136– u.e. 365; Lluís XIV, 1646, diner de Barcelona; a/ L’ D.G.; r/ BAR- [cino-civi-]1646-; AE, 0,66 g, 15 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 772 137– u.e. 365; Lluís XIV, 1648, diner de Cervera; a/. LVD.[xiii.d.g.r.]F.B; r/ [ce-] RV-[ar-ie]; AE, 0,75 g, 15 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 828 138– u.e. 365; Arxiduc Carles, 1705-1714, ardit de Barcelona; a/ [b-c]; r/ [2.di. anno.17--]; AE, 0,97 g, 17 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 989-992 139– u.e. 365; il·legible; AE, 2,98 g, 18 mm 140– u.e. 365; il·legible; BI, 1,00 g, 20 mm 141– u.e. 365; il·legible; AE, 0,53 g, 16 mm 142– u.e. 365; il·legible; AE, 0,27 g, 16 mm 143– u.e. 365; pellofa; a/ -L8-D8-[—]-A◊; r/ incusa; LLA, 0,31 g, 14 mm 144– u.e. 407; Joana i Carles, 1516-1555, diner de Barcelona; a/ IO[a.karo]LUS; r/ BAR[k-no-na-]; AE, 0,47 g, 17 mm, 9 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 531-532 145– u.e. 407; Felip III-Felip IV, 1598-1665, ardit de Barcelona; a/ [a-r]; r/ [barcino civi 16-]; AE, 1,31 g, 18 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 619-623, 678-683, 970-972 146– u.e. 425; Joana i Carles, 1516-1555, diner de Barcelona; a/ IOA KAROLU; r/ [b]ACA-[n]O-NA-; AE, 0,74 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 532 147– u.e. 425; Felip II, 1556-1598, diner de Girona; a/ [philipvs:d]G:R; r/ + CIVITAS.GE[rvnda]; AE, 0,63 g, 14 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 579 148– u.e. 425; Felip II, 1556-1598, diner de Girona; a/ [philipvs.d.]G.R; r/ + CI[vitas.gervnda]; AE, 0,56 g, 13 mm, 9 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 580 149– u.e. 425; Solsona, diner de mitjan segle XVI; a/ *SOL::SO::NA* [contramarca rosa]; r/ incús; LLA, 0,30 g, 17 mm; Crusafont, 1990: 2137 150– u.e. 425; Solsona, diner de mitjan segle XVI; a/ [*sol]::SO::NA*[contramarca rosa]; r/ incús; LLA, 0,29 g, 17 mm; Crusafont, 1990: 2137 151– u.e. 425; Felip III, 1598-1621, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [barc]IN CIVI[tas16--]; AE, 1,12 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 619-623 152– u.e. 425; Felip III, 1619, diner de Barcelona; a/ P[hilipvs]DG[hispar]; r/ BAR- CINOCIVI-1619–; AE, 0,68 g, 14 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 631 153– u.e. 425; Felip III, 1611, diner de Vic; a/ +PHILIPVS.D.G.HIS[pan].R; r/ +CIVI TAS.VICEN.[1611].; AE, 1,28 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 640

102 | Església de Sant Miquel de Cardona

154– u.e. 425; Felip IV, 1624-1635, ardit de Barcelona; a/ [a]-R; r/ +B[ar]CINO. CIVI[ta]S.[16--]; AE, 0,31 g, 18 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683 155– u.e. 425; Felip IV, 1653-1655, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [+barcin]O. CIVI[16--]; AE, 1,33 g, 17 mm, 9 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 970-972 156– u.e. 445; Felip IV, 1624, ardit de Barcelona; a/ A-[r]; r/ BARCINO CIVITAS 1624; AE, 1,35 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 678 157– u.e. 463; Joana i Carles, 1516-1555, diner de Barcelona; a/ IOAN K[arolu]; r/ BAC[a-no-]NA-; AE, 0,71 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 534 158– u.e. 463; Joana i Carles, 1516-1555, diner d’Aragó; a/ [+arago-]NVM [rex]; r/ [io ana et ka]OLV; AE, 0,85 g, 17 mm, 7 h; Fontecha, 1968: A.1 159– u.e. 463; Cardona, senyal del segle XVI; a/ CARDO-NA; r/ incús; LLA, 0,22 g, 17 mm, 12 h; Crusafont, 1990: 1435 160– u.e. 463; Cardona, senyal del segle XVI a/ CARDO-NA; r/ incús; LLA, 0,21 g, 16 mm; Crusafont, 1990: 1435 161– u.e. 463; Cardona, senyal del segle XVI; a/ CARDO-NA; r/ incús; LLA, 0,21 g, 16 mm; Crusafont, 1990: 1435 162– u.e. 463; Cardona, senyal del segle XVI; a/ CARDO-NA; r/ incús; LLA, 0,21 g, 16 mm; Crusafont, 1990: 1435 163– u.e. 463; Cardona, senyal del segle XVI; a/ CARDO-NA; r/ incús; LLA, 0,20 g, 16 mm; Crusafont, 1990: 1435 164– u.e. 463; Cardona, senyal del segle XVI; a/ CARDO-NA; r/ incús; LLA, 0,20 g, 16 mm; Crusafont, 1990: 1435 165– u.e. 463; Cardona, senyal del segle XVI; a/ CARDO-NA; r/ incús; LLA, 0,20 g, 16 mm; Crusafont, 1990: 1435 166– u.e. 463; Cardona, senyal del segle XVI; a/ CARDO-NA; r/ incús; LLA, 0,20 g, 16 mm; Crusafont, 1990: 1435 167– u.e. 463; Cardona, senyal (fragment) del segle XVI; a/ triple card; r/ incús; LLA, 0,10 g, 14 mm; Crusafont, 1990: 1437 168– u.e. 463; Felip II, 1556-1598, diner de Girona; a/ [philipv]S:D:G:[r]; r/ +C[ivitas]:GERVNDA; AE, 0,51 g, 16 mm, 3 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 579 169– u.e. 463; Felip II, 1556-1598, diner de Vic; a/ [:philipvs:rex]; r/ [+:v:] CIVVI[tas:vice:]; AE, 0,68 g, 14 mm, 1 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 583-584 170– u.e. 463; Felip III, 1616, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ BARCINO CIVITAS 1616; AE, 1,33 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 622 171– u.e. 463; Lluís XIV, 1648, diner de Barcelona; a/ L’-[d.g]; r/ B[ar- cino-]CIVI-1648-; AE, 0,74 g, 14 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 773

Estudis monogràfics | 103

172– u.e. 463; il·legible; AE, 0,71 g, 14 mm 173– u.e. 463; il·legible; AE, 0,62 g, 14 mm 174– u.e. 494; Joana i Carles, 1516-1555, diner de Barcelona; a/ IA[na.ka]RLU; r/ BA-[ca]NO-NA-; AE, 0,97 g, 15 mm, 3 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 532 175– u.e. 494; Joana i Carles, 1516-1555, diner d’Aragó; a/ [rx] ARA[gonv]; r/ [ioan] A[:et karolv]; AE, 0,88 g, 14 mm; Fontecha, 1968: A.1 176– u.e. 494; Felip IV, 1621-1665, diner de Barcelona; a/ PHILIPP D G HISPAR; r/ [barcin-civi-16--]; AE, 0,63 g, 14 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 684-688 177– u.e. 1004; Solsona, diner del segle XVI; a/ SOL+SO+NA+; r/ incús; LLA, 0,26 g, 17 mm; Crusafont, 1990: 2136 178– u.e. 1004; Felip III, 1616, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [barcino.civita]S.1616 ; AE, 1,38 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 622 179– u.e. 1004; Felip IV, 1654, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ BARCINO.CIVI.1654; AE, 1,56 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 971 180– u.e. 1004; Felip IV, 1654, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ BARCINO.[civi] 1654; AE, 1,50 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 971 181– u.e. 1004; Felip IV, 1654, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ BARCINO.CIVI.1654*; AE, 1,28 g, 17 mm, 3 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 971 182– u.e. 1004; Felip IV, 1626-1659, cuartillo resellado de Castella; a/ IIII; r/ 34; AE, 1,83 g, 23 mm; Gil, 1959: 248 183– u.e. 1004; Lluís XIV, 1644, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ +BARCINO+CIVI* 1644; AE, 1,38 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 768 184– u.e. 1004; Lluís XIV, 1648, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ +B[arcino.ci]VI.1648; AE, 1,40 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 770 185– u.e. 1004; Lluís XIV, 1648, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [+b]ARCINO +CIVI*1648; AE, 1,05 g, 17 mm, 6 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 770 186– u.e. 1004; Arxiduc Carles, 1709, ardit de Barcelona; a/ B-C; r/ 2.DI.ANNO. 1709; AE, 1,45 g, 17 mm, 5 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 991 187– u.e. 1004; Arxiduc Carles, 1709, ardit de Barcelona; a/ B-C; r/ 2.DI.ANNO. 1709; AE, 1,40 g, 18 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 991 188– u.e. 1004; Arxiduc Carles, 1709, ardit de Barcelona; a/ B-C; r/ 2.DI.[anno]. 1709; AE, 0,81 g, 16 mm, 2 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 991 189– u.e. 1004; Arxiduc Carles, 1705-1714, ardit de Barcelona; a/ [b-c]; r/ [2].DI. [anno.17--]; AE, 1,11 g, 17 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 989-992 190– u.e. 1004; Arxiduc Carles, 1705-1714, ardit de Barcelona; a/ [b-c]; r/ [2.di]AN NO[17--]; AE, 0,92 g, 17 mm, 5 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 989-992 191– u.e. 1004; Arxiduc Carles, 1709, diner de Barcelona; a/ ES.VN.DINER; r/ +BAR

104 | Església de Sant Miquel de Cardona

CINO.CIVITAS.1709; AE, 0,76 g, 14 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 994 192– u.e. 1004; Felip V, 1718, dos maravedisos (fragment) de Barcelona; a/ [vtrvmq +vi]RT+PROTEGO+1718; r/PHILIPVS+V+D+G+H[ispan+rex]; AE, 3,52 g, 23 mm, 12 h; Fontecha, 1968: 624 193– u.e. 1004; Felip V, 1720, dos maravedisos de Barcelona; a/VTRUMQ+VIRT+ PROTEGO+1720; r/PHILIPVS+V+D+G++HISP+REX+; AE, 4,06 g, 24 mm, 12 h; Fontecha, 1968: 626 194– u.e. 1004; Felip V, 1744, dos maravedisos de Segòvia; a/ VTRUMQ+VIRT+ PRO TEGO+1744; r/ PHILIPVS+V+D+G++HISP+REX+; AE, 3,32 g, 21 mm, 12 h; Fontecha, 1968: 657 195– u.e. 1004; Ferran VI, 1756, ardit de Segòvia; a/ FERDINANDUS.VI.D.G; r/ [+ca talon+1756+princeps+]; AE, 2,12 g, 19 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 1022 196– u.e. 1004; Carles III, 1759-1788, quatre maravedisos de Segòvia; a/ [car]O [lus.III.d.g.hisp.rex.--8-]; r/ creu de Don Pelayo; AE, 4,41 g, 21 mm, 12 h; Fontecha, 1967: 687-703 197– u.e. 1004; Ferran VII, 1813, tres quartos de Barcelona; a/ FERDIN.VII. 1813.HISP.REX; r/ PRINCIP.-CATAHAL.; AE, 7,03 g, 26 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 1073 198– u.e. 1004; Isabel II, 1841, vuit maravedisos de Segòvia; a/ ISABEL 2ª.POR LA G. DE DIOS Y LA CONST. 1841; r/ REYNA DE LAS ESPAÑAS; AE, 10,71 g, 28 mm, 12 h; Fontecha, 1968: 916 199– u.e. superficial; Felip III, 1614, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [b]ARCIN[o civitas 16]14; AE, 1,24 g, 17 mm, 12 h; Botet i Sisó, 1908-1911: 620 200– u.e. superficial; Felip IV, 1621-1665, ardit de Barcelona; a/ A-R; r/ [barcino civi 16--]; AE, 1,60 g, 17 mm; Botet i Sisó, 1908-1911: 678-683, 970-972 201– u.e. superficial; Felip V, 1718-1720, dos maravedisos de Barcelona; a/ [vtrvmq +virt+protego+17--]; r/ [philip+V+d+g+hispan+rex+]; AE, 3,58 g, 23 mm, 12 h; Fontecha, 1968: 624-626 202– u.e. superficial; Felip V, 1717, diner d’Aragó; a/ [phi]LIPV[d.g.s.rex]; r/ [arag] NVM.[17]17; AE, 0,70 g, 13 mm; Fontecha, 1968: A. 17

Estudis monogràfics | 105

Taula 1. Composició de les troballes Autoritat Moneda medieval Jaume I

Jaume II Lluís IX Ferran II

Nominal

Cronologia

Seca

diner diner diner diner petit blanc dobler diner

1258 1270 1271 1291-1327 1476-1483 1479-1516 1479-1516 s. XVI s. XVI s. XVI

Barcelona Barcelona València Barcelona Perpinyà Barcelona Barcelona Cardona Solsona Urgell

Moneda local senyal diner ardit Moneda moderna Joana i Carles Carles I Felip II Felip II/III Felip III

Felip III/IV Felip III/IV Felip IV

G. Segadors Lluís XIII Lluís XIV

Arxiduc Carles Felip V

Ferran VI Carles III

diner diner diner diner diner diner diner ardit diner diner diner diner ardit diner ardit diner cuartillo resellado sisè sisè sisè ardit diner diner diner ardit diner 2 mrvs. diner 2 mrvs. 4 mrvs. ardit 4 mrvs.

Moneda contemporània Ferran VII 3 qts. Isabel II 8 mrvs. Govern Provisional 5 cts. Alfons XII 10 cts. Il·legibles Pellofes (?)

Getons Total

1516-1555 1516-1555 1516-1556 1516-1556 1556-1598 1556-1598 1556-1621 1612-1621 1598-1621 1598-1621 1600 1611 1598-1665 1598-1665 1621-1665 1621-1665 1626-1659 1642 1642-1643 1643-1652 1643-1652 1643-1652 1643-1652 1705-1714 1705-1714 1700-1746 1700-1746 1719 1754-1756 1759-1788

1813 1841 1870 1875-1885

s. XVI

Peces

%

2 1 1 1 1 1 2 12 3 1 25

12,38

13 3 4 1 9 2 1 12 8 4 1 4 2 2 35 5 2 Vilafranca Penedès 1 Bellpuig 1 Barcelona 3 Barcelona 9 Barcelona 7 Cervera 1 Vic 1 Barcelona 11 Barcelona 3 Barcelona 3 Aragó 1 Segòvia 1 València 1 Segòvia 3 Segòvia 1 155

76,73

Barcelona Aragó Girona Vic Girona Vic Girona Barcelona Barcelona Girona Granollers Vic Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona

Barcelona Segòvia Barcelona Barcelona

Cardona Indet. França

1 1 1 1 4 14 1 1 2 2 202

1,98 6,93

0,99 0,99 100,00

106 | Església de Sant Miquel de Cardona

La ceràmica medieval i moderna i altres materials Anna Gutiérrez García-Moreno

El volum de ceràmica descoberta en el jaciment és força important, si es tenen en compte les dimensions dels espais on es va intervenir: la Sagristia Nova, el Cementiri Clos, la coberta de la portalada septentrional i el campanar. El material consisteix bàsicament en ceràmica medieval i moderna, tot i que també s’hi van trobar quatre fragments residuals de produccions d’època antiga. Es tracta d’un exemplar de ceràmica campaniana A i tres de ceràmica comuna ibèrica, dos de pasta oxidada i un de pasta de sandvitx. Aquestes peces es van localitzar en el decurs de l’excavació dels primers nivells del Cementiri Clos (u.e. 132, 50, 365 i 515, respectivament), datats des de la primera meitat del segle XVII (u.e. 515) fins a la segona meitat del segle XVIII-inici del segle XIX (u.e. 50).

Ceràmica grisa altmedieval Dels fragments de ceràmica altmedieval trobats al jaciment, la gran majoria corresponen a produccions de pasta grisa (206 fragments), mentre que la resta són de pasta oxidada (21 fragments) o mixta (16 fragments). Malgrat aquesta abundància, i tot i que l’excavació va afectar una zona amb un ús continuat des de mitjan segle XII, gairebé totes les peces recuperades consisteixen en petits fragments, cosa que en fa molt difícil la identificació i adscripció. Tanmateix, s’han pogut identificar un mínim de 17 elements, tots de pasta grisa, que il·lustren la varietat de peces i atuells representats. El tipus més freqüent són les olles; en total se n’han documentat sis. D’aquestes, dues corresponen a olles de vora girada enfora de perfil molt similar. D’una se’n conserva únicament la part superior (làm. I.1), és de pasta grisa, bastant barroera i amb la carena baixa. Presenta una incisió irregular al llarg de la carena que és tallada per petites incisions perpendiculars més gruixudes. L’altra es conserva completa i ha estat publicada anteriorment.105 Es tracta d’una olla amb nansa (se’n conserva l’arrencament) de pasta grisa, però de factura més bona que l’anterior i presenta una pàtina cendrosa a l’exterior. Aquesta peça té una decoració molt similar a l’anterior, a base d’incisions verticals a la carena fetes amb punxó de punta estreta. Tot i que presenten un perfil més acusat que no pas les olles més habituals, sembla que poden adscriure’s al tipus produït fins ben bé el segle XIII-inicis del XIV,106 datació que coincideix, d’altra banda, amb la decoració de línies incises a la carena.107 La primera olla es va localitzar fora de context (u.e. 77), en un nivell modern a l’interior de l’ossera amb gran quantitat d’ossos i altres materials molt posteriors, però la segona va aparèixer en l’aixoLópez Mullor et alii, 1987: 95-96, làm. IV.3; Id. 1997: 299, fig. 6.2; Id. 1998: 114, 133, làm. XIV.1. Cf. Parera, 1998: 67, LXIV.2, LXIII.17, que daten dels segles XIII i XIV; López Mullor et alii, en premsa: làm. XXV.9, XXIX.6; Roig et alii, 1997: 40, 51, làm. 14.1-2, procedents de Can Tabola, Montmeló; CR XXVII *: 172-173, làm. I.1; López Mullor et alii, 1998: 109, 128, làm.III.8, datació estratigràfica de finals del segle X; López Mullor et alii, 1988: 110, 129, làm.VI.4, datació estratigràfica segles XI-XIII. 107 Roig et alii, 1997: 53, làm. 17, datació estratigràfica: segona meitat segle XII; López Mullor et alii, 1998: 114, 136, làm. XIX.2, datada de la segona meitat del segle XII – segon quart del segle XIV, de Cabrera d’Igualada. 105 106

Estudis monogràfics | 107

var d’una tomba (u.e. 93) que fou semidestruïda en bastir-se l’absis actual, datat del final del segle XIV. Un altre element significatiu ha estat la troballa d’un fragment de vora de tapadora (làm. I.2), d’uns 16,6 cm de diàmetre i vora pràcticament vertical. Presenta una pasta grisa, tova i amb desgreixant de gra gruixut. S’han documentat tapadores de formes similars a Sabadell108 i Cabrera d’Igualada,109 que daten d’entre la segona meitat del segle XII i el segon quart del segle XIV. L’exemplar que es presenta aquí, que segurament es pot incloure dins aquest arc cronològic, va aparèixer, però, fora de context, en un nivell format durant les darreres transformacions que va patir el cementiri (u.e.46). També cal esmentar alguns fragments d’olleta, plat, bol, gerro i càntir que s’han trobat bàsicament a l’àrea del Cementiri Clos i la rectoria, dels quals, a causa del seu estat, no ha estat possible afinar-ne una identificació més precisa.

Ceràmica decorada en verd i manganès El conjunt de fragments d’aquesta classe, que procedeix únicament de l’àrea del Cementiri Clos i la rectoria, és més aviat escàs si es té en compte que aquests espais estaven en ús en el moment en què la ceràmica en verd i manganès es trobava al mercat. Les formes representades són les escudelles, les olles, els plats, un bol i un pot de farmàcia. Cal distingir, però, entre les decoracions monocromes en manganès i aquelles fetes amb manganès i verd. A Cardona s’han identificat un total d’11 fragments amb decoració en manganès, d’entre els quals destaquen dos fragments (làm. I.4, I.5) amb decoració de motiu central. El primer (làm. I.4), correspon a una possible servidora110 o plat tallador de pasta rosa i beix, amb motiu pseudoheràldic que consisteix en un escut triangular de perfil doble amb quatre bandes horitzontals en el camp, molt semblant als de Llinars del Vallès,111 el Bullidor,112 Castellnou de Bages,113 Castelldefels114 i Sabadell.115 Tot i que no s’ha trobat el paral·lel directe, la seva similitud fa que se’ls atribueixi la mateixa datació, del segle XIV i la primera meitat del XV. El segon és un fragment de base de plat amb peu anul·lar i fons extern umbilicat, decorat amb el motiu radial de caire vegetal també anomenat d’estrella de raigs gruixuts (làm. I.5). Tot i que els paral·lels més directes es troben en ceràmica decorada en blau, tal com il·lustren els exemples procedents del castellet de Roig et alii, 1997: 40-41, làm. 18; Roig, Roig, 2002: 76; Roig, 2003: 390. López, Caixal, Fierro, 1998: 114, 136, làm. XX.3; CR XXVII: 172-173, làm. I.8. 110 Similar a la forma identificada a Viladecans per Parera (1998: 96, taula XII.3). 111 Monreal, Barrachina, 1983: 122, fig. 15. 112 Amigó et alii, 1986. 113 Gutiérrez García-Moreno, inèdit: làm. XXV.3. 114 López Mullor et alii, en premsa: làm. XXXVI.6, LII.2, LXXXVII.1. 115 Roig, Roig, 2002: 83, fig. 162.2.; Roig, Melo, 2003: 213-214, fig. 5.28, fig. 6.47. 116 Es tracta d’un fragment d’escudella de ceràmica blava valenciana amb motiu central: Caixal, Pancorbo, 2003: 639, fig.4.3. 117 Parera (1998: 76, 95 taula VI.2) el classifica com a «estrella de raigs gruixuts» i es troba en ceràmica blava de Barcelona, tot i que en cita antecedents en verd i manganès. 118 Bolòs, Mallart, 1986: 64. 119 López Mullor et alii, en premsa: làm. LII.3. 108 109

108 | Església de Sant Miquel de Cardona

Gotmar,116 Viladecans,117 la granja d’Ancosa118 o Castelldefels,119 hi ha antecedents d’aquest motiu documentats en les produccions en verd i manganès,120 datats del final del segle XIII i, sobretot, del segle XIV. Els exemplars de Cardona, però, van aparèixer fora de context, en nivells que es dataven des de la segona meitat del segle XVIII al començament del segle XIX (u.e. 50) i de mitjan segle XVII (u.e. 77), respectivament. Pel que fa als fragments amb decoració en verd i manganès, se n’han documentat un total de 24, entre els quals la forma més freqüent és el plat. El més representatiu és una vora de pasta beix decorada amb una orla de dos filets concèntrics en manganès i una banda de verd intercalada, corresponent al tipus 3 del castell de Llinars del Vallès121 (làm. I.6). Aquesta orla, bastant freqüent en aquestes produccions, s’ha documentat també a Manresa,122 Viladecans123 i a Castelldefels,124 amb una datació d’entre el final del segle XIII i mitjan del XIV. Aquest fragment, però, és de caràcter residual, ja que va aparèixer en un estrat d’època moderna (u.e. 70). Cal destacar la troballa d’un fragment de pot de farmàcia (làm. I.3) prou complet com per donar el perfil complet de la peça. Es tracta d’un recipient de pasta beix i decorat amb motius abstractes a la part central del cos, el qual està delimitat per bandes en manganès de gruixos diversos, que creen un motiu similar a les orles del tipus 2 del castell de Llinars.125 Tot i que no s’han pogut identificar els motius centrals, aquesta peça presenta unes característiques molt peculiars, tant pel que fa al tipus de recipient com a la decoració, que porten a relacionar-la amb als pots de farmàcia trobats a Sant Quirze de Pedret,126 al monestir de Pedralbes127 i a l’enderroc de l’església del Carme de Manresa.128 Sembla que aquest pot procedent de Cardona manté una unitat d’estil, color i decoració amb aquests altres, sense arribar, però, a ser-ne una repetició o còpia, segons que va indicar Cabestany en el seu estudi sobre el pot de Pedret, en el qual també afirmava que aquests pots es poden englobar en un mateix tipus estilístic i tenen una data similar, des de la fi del segle XIII a la fi del XIV, però que probablement van ser produïts per més d’un ceramista.129 Per tant, es tracta d’un sisè unicum que s’afegiria a aquests escassos exemples dels pots de farmàcia de l’estil verd i manganès català. Malauradament, va aparèixer fora de context, en un nivell de rebliment molt potent entre les cases veïnes i els murs del cementiri (u.e. 50) amb una datació estratigràfica de la segona meitat del segle XVIII als inicis del XIX.

Ceràmica blava valenciana La ceràmica decorada amb blau cobalt procedent de València està representada al jaci-

Se’n coneixen paral·lels al Bullidor (Amigó et alii, 1986: 46, 77, fig. 1.9, fig. 4.29). Monreal, Barrachina, 1983: 102. 122 Cabestany, Riera, 1984: 191, 197, fig. 2-4; Telese, 1992: 115, fig. 45-47. 123 Parera, 1998: 71, 94, taula II.2. 124 López Mullor et alii, en premsa: làm. LII.1, LXXVII.2, LXXVIII.4. 125 Monreal, Barrachina, 1983: 102. 126 Riu, 1960: 35; Vigué, Bastardes, 1978: 197; Bolòs, Riu, 1985: 235; Cabestany, 1992. 127 Bassegoda, 1976: làm. XXI a i XXI b; Telese, 1992: 112 i 113, 118. 128 Riera, Cabestany, 1980: 219; Telese, 1992: 117. 129 Cabestany, 1992. 120 121

Estudis monogràfics | 109

ment bàsicament per peces procedents de Paterna. La majoria, com les produccions anteriors, s’han localitzat en l’àrea del Cementiri Clos i la rectoria, si bé algun fragment procedeix de la coberta de la portalada. Malgrat els pocs exemplars de què es disposa, s’han pogut diferenciar, al menys, dos perfils diferents: escudelles i pots d’apotecari. El tipus més freqüent és el de les escudelles. Els exemplars més representatius són tres fragments de vora de escudella de perfil hemisfèric, parets gruixudes i vora afinada (làm. I.7, II.4, II.5), semblants a les formes XIII.1-3 de la Torre del Baró de Viladecans,130 i un fragment d’escudella de parets hemisfèriques del qual no se n’ha conservat la vora (làm. I.8). Pel que fa a les decoracions, el motiu que predomina és el de les palmetes i fulles radials (làm. I.8, II.5); tot i que l’estat de fragmentació dels vasos no permet observar tot el dibuix, en tots dos casos s’hi poden identificar perfectament les palmetes de cinc puntes disposades radialment i alternades amb fulles ratllades i, fins i tot en el fragment II.5, associades a una sanefa de dos filets concèntrics, composició molt característica de les produccions de Paterna131 i que es va produir entre la segona meitat del segle XIV i el començament del segle XV. Malauradament, es van trobar fora de context, a l’estrat 77 que reblia l’antiga ossera, i l’estrat 1006, de la coberta de l’església. Un altre motiu documentat al conjunt de Sant Miquel és l’orla de peixos (làm. I.7), típicament paternera i que deriva de les orles nassarites d’arcs entrecreuats. Aquesta és també present a Castelldefels,132 Viladecans133 i el Bullidor,134 i es va fabricar des d’almenys la segona meitat del segle XIV fins al començament del segle XV,135 tot i que segons alguns autors apareix al principi del segle XIV.136 El darrer fragment d’escudella (làm. II.4) presenta una decoració central amb el motiu de la corona, tipus procedent tant de Paterna com de Manises. Els paral·lels més recents que s’han trobat són a Sevilla,137 amb una datació de la primera meitat del segle XV, i, a Catalunya, al Bullidor,138 on s’ha datat del segle XV, a Sabadell139 i al castell de Gotmar, a Callús.140 També s’hi va descobrir la base d’un recipient de peu anular, compacte i de fons extern lleugerament còncau (làm. II.3), d’uns 6 cm de diàmetre, que presenta similituds importants amb les escudelles de la forma XIII.3 de Viladecans,141 i peces procedents del BulliParera, 1998: 73, 97, taula XIII.1-3. Aquest tipus decoratiu és abundant a Catalunya; se n’ha trobat a jaciments com el de Viladecans (Parera, 1998: 73, 94, taula II.5, taula IV.4, làm. XII.6, LIII.2, XCIV.2, XCVIII.4, CI.7, CIII.2, CIX.5), el Bullidor (Amigó et alii, 1986: 46, 77, fig. 9.55), el castell de Llinars (Monreal, Barrachina, 1983: 130, foto 40), la granja d’Ancosa (Bolòs, 1986: 63-65), Can Xammar, Mataró (Cerdà, 1991: 159, 171, làm. 3.4), el castell de Calafell (Santacana, 1986: làm. 17.2, 18.5), Sabadell (Roig, Roig, 2002: 83, fig. 162.5), Castellnou de Bages (Gutiérrez García-Moreno, inèdit: làm. IV.2, VI.3) i el castell de Castelldefels (López Mullor et alii, en premsa: làm. XLV.17-18, XLVI.5, XLVII.1, XLVII.4, LIX.7 i LXXXVIII.5). 132 López Mullor et alii, en premsa. 133 Parera, 1998: 72, 94, taula III.3-4. 134 Amigó et alii, 1986: fig. 9.523, 9.532. 135 Lerma, 1986: 190, 194. 136 Soler, 1992: 65, fitxa 26. 137 López, Rueda, 1997: 322, 325, làm. II.4. 138 Amigó et alii, 1986: 45, 59, fig. 69. 139 Roig, Roig, 2002: 45, fig. 77. 140 Caixal et alii, 2004: 171, làm. I.18. 141 Parera, 1998: 73, 97, taula XIII.3. 142 Amigó et alii, 1986: làm. 2.50. 143 Lerma, 1992: 29, 176, tipus A1.1. 130 131

110 | Església de Sant Miquel de Cardona

dor142 i València,143 que es daten de mitjan XIV a mitjan segle XV. Aquest fragment presentava decoració d’una palmeta inscrita en un quadrat ratllat que al seu torn estava inscrit en una circumferència, motiu també típic del taller de Paterna, el paral·lel més proper del qual procedeix de les excavacions al fossat de Sabadell,144 i que està datat estratigràficament de l’inici del segle XV. Altres exemples d’aquest tipus decoratiu, tot i que no són paral·lels exactes, procedeixen també de Sabadell,145 així com de Vallparadís, a Terrassa,146 la Torre del Baró de Viladecans,147 el castell de Llinars,148 i el Bullidor,149 sempre amb unes cronologies que es mouen entre el segle XIV i mitjan segle XV. Pel que fa als pots d’apotecari, se n’ha localitzat un fragment que hi correspon, sens dubte (làm. II.1), i un altre que podria pertànyer a un d’aquests pots o bé a una gerra (làm. II.2). Tots dos presenten una pasta ataronjada, amb presència de desgreixant que, en el primer cas, es compon bàsicament de quars i mica daurada i, en el segon, d’hematites. El primer recipient (làm. II.1) té un perfil molt característic, amb una boca de vora engruixida, coll curt i carena marcada. Presenta una decoració de branquetes fines ondulades de les quals neixen fulles molt simplificades; segurament es tracta del motiu de la fulla de julivert, tot i que molt estilitzat, que apareix normalment en la ceràmica de Manises decorada en blau i daurat. Aquest tema està inscrit entre tres bandes fines al coll i almenys dues per sota de la carena. A Catalunya se n’han trobat paral·lels a Viladecans,150 associat a decoració de reflex metàl·lic i amb una data de la segona meitat del segle XV; al castell de Llinars,151 del segon quart del segle XV, i a Mataró,152 del tercer quart del segle XV. A Madrid es conserva un pot de farmàcia amb aquest mateix motiu, decorat en reflex metàl·lic i blau.153 Quant a la decoració de la segona peça (làm. II.2), sembla que també es tracta d’un motiu en reflex metàl·lic i blau, publicat per Martínez Caviró,154 del qual només en queda el reticulat en blau. Els paral·lels d’aquest tipus són més aviat escassos, sobretot a Catalunya; procedent de context arqueològic, s’ha trobat una escudella amb aquest tipus decoratiu a Sevilla,155 datada de la primera meitat del segle XV. Altres exemples són el pot de farmàcia o bé terrina conservat al Museu de Belles Arts de Bilbao,156 que presenta un perfil bastant semblant al de l’exemplar de Cardona, i la peça conservada al Museu de la Ceràmi-

Roig, Melo, 2003: 214, fig. 6.71, núm. inv. PSR-273-48. Roig, Roig. 2002: 85, foto 167, datat del segle XIV; Roig, Melo, 2003: 214, fig. 6.67, núm. inv. PSR-27346, datat d’inicis del segle XV. 146 Moro, 1994: 21, 42, làm. XX.1, data dels segles XIV i XV. 147 Parera, 1998: 72, 94, taula III.6. 148 Monreal, Barrachina, 1983: 128, 130, fotos 41-42, datat des de finals del segle XIV a mitjan segle XV. 149 Amigó et alii, 1986: 77, fig. 9.52, que data de mitjan segle XV. 150 Parera, 1998: 83, 156, làm. XCVIII.5. 151 Monreal, Barrachina, 1983: 152-153, fig. 17.22-23. 152 Cerdà, Pérez Tort, 1991: 141, làm. 12.3. 153 Martínez Caviró, 1982: 138, fig. 87 154 Ella l’anomena retícules o quadrats (Martínez Caviró, 1982: 133, fig. 100, 102). 155 López, Rueda, 1997: 322, 326, làm. III.3. 156 Catàleg de l’exposició València-Flandes...: 169. * 157 Mediterraneum...: 52, fitxa 29, núm. d’inventari 44926. * 144 145

Estudis monogràfics | 111

ca de Barcelona, que data del segle XV.157

Ceràmica blava de Barcelona El conjunt trobat és força reduït. Pel que fa a les formes, hi són representades bàsicament les escudelles, de les quals se n’han documentat fins a cinc, les més representatives de les quals apareixen a les làmines II.6, II.7, II.9 i III.3. També hi ha, però, un plat i dos pots que, a causa de la seva gran fragmentació, són de difícil classificació i no s’han inclòs dins d’aquest estudi. Els motius que predominen són les decoracions radials, que ocupen tota la superfície del recipient. El fragment de la làmina II.6 presenta una decoració de raig d’estrella,158 que s’ha documentat àmpliament al Bullidor,159 Calafell,160 Viladecans,161 Sabadell162 i Castelldefels.163 Una variant d’aquest motiu és el del molinet164 (làm. II.7, III.3), que es caracteritza per presentar els radis més separats i amb els vèrtexs corbats; se n’han trobat paral·lels a Mataró, al jaciment de Can Xammar,165 datats de la segona meitat del segle XV i començament del XVI, a Viladecans166 i a Sabadell,167 datats de ple segle XV. Tant un com l’altre es troben en contextos del final del segle XV o inici del segle XVI168 i solen anar associats a una sanefa prop de la vora consistent en tres o quatre filets concèntrics; al jaciment se n’ha trobat, però, un únic exemple, el fragment de la làmina III.3. El motiu de les clavellines o de les herbes trifoliades169 està representat en una base de peu anular i fons extern umbilicat (làm. II.8). Se n’han trobat paral·lels a Viladecans (tot i que l’exemplar de Sant Miquel no presenta els petits traços corbats entre fulla i fulla que apareixen en la peça d’aquest jaciment),170 a Mataró171 i a Castelldefels,172 amb una cronologia que es mou entre el segle XV i el començament del segle XVI. Pel que fa a les orles, la que està més ben representada és la que apareix en una vora d’escudella (làm. II.9) i que correspon a les del grup de dos a quatre filets concèntrics amb traços cap endins.173 Es tracta d’una sanefa relativament comuna, que apareix associaParera, 1997: 127, 140, làm. VII A.1. Amigó et alii, 1986: 43, fig. 13, núm. 497. 160 Santacana, 1986: làm. 17.1. 161 Parera, 1998: 76, 95, taula V.1,3. 162 Roig, Roig, 2002: 83, fig. 162.8. 163 López Mullor et alii, en premsa: làm. LV.1, LV.3, LXXXI.8. 164 Parera, 1997: 127, 140, làm. VII A.2. 165 Cerdà, 1991: 172. 166 Parera, 1998: 76, 95, taula V.2, 4. 167 Roig, Roig, 2002: 73, fig. 142, 85, fig. 169 i 127, foto 13. 168 Per al motiu de raigs d’estrella, vegeu Santacana, 1986: 72, 92, làm. 171.1, datat de la primera meitat del segle XV; Cerdà, 1991: 161, làm. 5.3, que data de la segona meitat del segle XV; Roig, Roig, 2002: 83, fig. 162.8, que data de ple segle XV. Pel motiu del molinet, Vid. supra. 169 Parera, 1997: 128, 140, làm. VIII. B2.2. 170 Parera, 1998: 78, 95, taula VII.2-3. 171 Cerdà, 1991: 161, 169, làm. 9.1-5. 172 López Mullor et alii, en premsa: làm. LXXVIII.3. 173 Parera, 1997: làm. X 4b; Parera, 1998: 79, 95, taula VIII.8-9. 174 López Mullor, Beltrán de Heredia, 1991:140-141, fig. 6; Telese, 1992: 102, 114, 119, fig. 58; Parera, 1998: 79. 175 Parera, 1998: 81, 97. 158 159

112 | Església de Sant Miquel de Cardona

da amb freqüència amb els motius radials i habitualment datada dels segles XIV i XV.174 Dues de les escudelles presenten un peu massís i fons extern lleugerament còncau, similars als tipus XVI.1-3 de Viladecans,175 d’entre 4,9 i 6 cm de diàmetre. El del fragment de la làmina II.6 podria identificar-se com a peu compacte, amb mig bossell escalonat (forma 3110), segons Parera,176 mentre que el del fragment de la làmina III.3 correspondria més aviat al tipus escalonat de secció punxeguda177 o a la forma més genèrica 3100,178 de peu amb mig bossell aprimat i el fons extern còncau. També ha aparegut una base d’escudella amb peu anular i fons extern còncau (làm. II.7) molt peculiar, de la qual no se n’han trobat paral·lels. Només s’ha documentat una vora, de perfil vertical i llavi arrodonit d’uns 0,9 cm de gruix i 13,5 cm de diàmetre (làm. II.9), el perfil de la qual la relaciona amb el tipus 3100 identificat per Parera.179 El darrer fragment (làm. II.8) és una base de 7,4 cm de diàmetre, amb peu anular i fons umbilicat que segurament correspon a un tipus de recipient de dimensions més grans, tot i que no s’han pogut determinar. Les pastes normalment són de color salmó o rosa ataronjat, excepte aquest darrer fragment, que és bicolor: rosat en la part superior i groguenc en la inferior. Tots aquests fragments, que van ser trobats durant l’excavació del Cementiri Clos i la sagristia, van aparèixer fora de context (làm. III.3, u.e. 70; làm. II.7, u.e. 77; làm. II.9, u.e. 86; làm. II.6, II.8 u.e. 515).

Ceràmica valenciana daurada o de reflex metàl·lic El conjunt de ceràmica valenciana de reflex metàl·lic és molt reduït; només tres fragments d’escudella. Presenten decoracions ben distintes: el primer fragment (làm. III.1) és un fons amb el motiu de la palmeta oberta al fons, envoltat per una fina línia concèntrica, procedent de Manises. A Catalunya, s’han trobat exemples d’aquest motiu vegetal al castell de Llinars del Vallès,180 a la granja d’Ancosa,181 a la Torre del Baró de Viladecans,182 a l’antic mercat de Santa Caterina a Barcelona,183 i al castell de Gotmar (Callús),184 i se li atribueix una data d’entre el final del segle XIV i el final del XV.185 El segon fragment (làm. III.2) té un perfil més complet i presenta una decoració més elaborada, amb el motiu figuratiu de l’au rapaç, de la qual se’n distingeix encara el cap, la part superior del cos i les ales. Es tracParera, 1997: 138, làm. IV. 3110; Parera, 1998: 81, 97, taula XVI.1. Parera, 1998: 81, 97, taula XVI.3. 178 Parera, 1997: 138, làm. IV. 3100. 179 Ibid.: 138, làm. IV. 3100, de paret més gruixuda a la part inferior del vas, carena lleugerament marcada i llavi aprimat. 180 Monreal, Barrachina, 1983: 155, foto 57. 181 Bolòs, 1986: 58, CD10. 182 Parera, 1998: 83-84, làm. XIII, CII.3. 183 Aguelo, Huertas, 2003: 291-292, làm. I.6. 184 Caixal et alii, 2004: 171, làm. I.15. 185 Martínez Caviró, 1982: 135, fig. 108; Parera, 1998: 84. 186 Martínez Caviró, 1982: fig. 132. 187 López Mullor et alii, en premsa: làm. XXXII.2. 188 Aguelo, Huertas, 2003: 291-292, làm. I.5. 176 177

Estudis monogràfics | 113

ta d’un motiu propi del segle XV,186 poc comú en la ceràmica valenciana de reflex metàl·lic documentada a Catalunya; tot i això, s’ha trobat un possible paral·lel al castell de Castelldefels,187 procedent d’un nivell del principi d’aquest segle, i al mercat de Santa Caterina de Barcelona,188 que data del segle XV. El tercer fragment (làm. III.4) consisteix en una paret amb vora que presenta una orla de línies paral·leles i espirals. Aquest motiu fou utilitzat tant pels tallers de Manises com pels de Paterna, i es data entre el final del segle XIV i el primer terç del XV.189 És bastant comú, ja que apareix no només com a orla sinó també com a motiu aïllat per omplir els interespais entre altres temes. Els paral·lels més propers s’han documentat al castell de Llinars del Vallès190 i al castell de Gotmar (Callús).191 Tan sols hi ha un exemplar amb decoració a l’exterior, que presenta un cercle concèntric a la carena de l’escudella i traços discontinus a la part més inferior (làm. III.2). Les pastes són de color ataronjat o rosa, en un dels casos, i només hi ha representat un tipus de recipient: l’escudella. S’han conservat dues bases, una amb peu anular i fons extern umbilicat (làm. III.1), mentre que l’altra, que conserva part de la paret del vas, és massissa i lleugerament còncava (làm. III.2). El tercer és un fragment d’escudella de perfil hemisfèric amb vora de llavi aprimat i girat enfora (làm. III.4), semblant a la forma documentada a la Torre del Baró de Viladecans.192 Tots els exemplars es van trobar fora de context, en nivells de l’antiga sagristia que daten del segle XVII i principi del XVIII (u.e. 88, 515 i 70, respectivament).

Ceràmica valenciana de reflex metàl·lic i blau Com en el cas anterior, les peces de ceràmica valenciana decorades amb reflex metàl·lic i blau són representades per tres fragments, trobats durant l’excavació de l’antiga sagristia, fora de context. Es tracta d’una escudella, un plat i un pot de farmàcia, amb pastes de tons variats, que van del groguenc a l’ataronjat, passant pel rosa salmó. De l’escudella (làm. IV. 6) se n’ha conservat el peu, massís, bossellat i de fons extern còncau; del plat (làm. III.6) també es va trobar només la base, que presenta peu anular i fons extern convex. Pel que fa al pot de farmàcia (làm. III.5), tan sols se n’ha conservat un fragment de la carena inferior. Les decoracions que presenten són tan variades com la tipologia. L’escudella (làm. IV.6) té sanefa de roleus193 i al centre una línia concèntrica bastant gruixuda en la qual s’inscriuen un quadrat amb diagonals i divisions rectilínies amb motius vegetals bastant senzills i punts en blau. Aquest motiu, anomenat «de quadrícules amb flors», és habitual a Valèn-

Martínez Caviró, 1982: 116, 113, dib. 8; Monreal, Barrachina, 1983: 142-143. Monreal, Barrachina, 1983: 142-143, foto 49. 191 Caixal et alii, 2004: 171, làm. I.17. 192 Parera, 1998: 84, taula XIII.3. 193 Ibid.: làm. LXXX.1. 194 González Martí, 1944: 357, 360, figs. 453 (de Paterna) i 453, fig. 553 (de Manises). 195 Vid. supra. 189 190

114 | Església de Sant Miquel de Cardona

cia, on va ser utilitzat tant pels tallers de Manises com pels de Paterna, al llarg del segle XV.194 D’altra banda, el fons de plat de la làmina III.6 presenta una decoració de la qual no n’ha estat possible identificar el motiu principal, però on s’hi distingeix el tema de les paral·leles i espirals, que omplen els interespais. Com ja s’ha dit, es tracta d’un motiu utilitzat a Paterna i Manises al final del segle XIV i principi del segle XV.195 Aquest exemplar és l’únic amb decoració al fons extern. Es tracta d’una estrella amb els vèrtexs corbats, que és un motiu típicament de Manises, i que data d’aquell mateix moment.196 Finalment, el fragment de pot de farmàcia està decorat amb motius pseudoheràldics fets en reflex metàl·lic i ornat amb petits traços corbats en blau (làm. III.5). Malgrat que no se n’han pogut localitzar paral·lels directes, guarda una forta semblança amb l’orla d’un plat publicat per Martínez Caviró197 que data del principi del segle XV. Els materials van aparèixer fora de context, en el rebliment de l’ossera que es va localitzar per sota de l’antiga sagristia (u.e 70, làm. III.5, IV.6 ), el qual es va dipositar entre mitjan segle XVII i mitjan segle XVIII, així com en una tomba del final del segle XVII (u.e. 444).

Ceràmica catalana daurada o de reflex metàl·lic La ceràmica catalana de reflex metàl·lic, en canvi, està més ben representada, amb un conjunt de materials ben divers i que no només procedeix de la intervenció a l’antiga sagristia i al Cementiri Clos, sinó també de la coberta de la portalada. Els dos tipus d’atuells representats són les escudelles, que són majoritàries, i els plats, que apareixen amb decoració de traç simple (làm. IV.3, V.3 i VI.2), amb l’excepció d’un fragment amb motius florals a pinzell pinta triple (làm. V.8). De tota manera, el recipient més abundant amb decoració a pinzell pinta triple és l’escudella, amb motius de tipus floral (làm. IV.1), florals (làm. IV.2, IV.4), enreixats geomètrics (làm. V.1) i cruciformes (làm. V.6). Tot i que les produccions a pinzell pinta triple s’han situat en la transició del segle XVI al segle XVII,198 abracen tot el segle XVI i principi del XVII quan contenen decoracions de tipus floral199 i cruciforme.200 Quant a les decoracions de filiació reusenca, un dels plats (làm. VI.2) presenta el que semblen ser fulles lanceolades, brots foliars i punts massissos, a l’interior, i cercles concèntrics, a l’exterior (làm. VI.2). Aquest motiu, que correspon a la sanefa «tipus II» identificada a Mataró per Cerdà,201 i és molt semblant als motius identificats a la Torre del Baró de Viladecans,202 que se situen cap a mitjan segle XVI, i als que presenta un plat localitzat a

Martínez Caviró, 1982: fig. 178; Parera, 1998: 84. 1982: fig. 107. 198 Parera, 1998: 87. 199 Batllori, Llubià, 1974: 90, fig. 62C; Cirici, 1977: 202; Santacana, 1986: 88, làm. 22.36; Parera, 1998: 87. 200 Batllori, Llubià, 1974: 65, fig. 62D; Amigó, 1991: 167, làm. 3.A1; Parera, 1998: 87. 201 1997: 66-67, làm.8.7. 202 Parera, 1998: 91, taula XI.6 (per els brots foliars i punts massissos) i taula XI.9 (per les fulles lanceolades). 203 Roig, Roig, 2003: 38, fig. 55.6. 204 Parera, 1998: 92, taula XI.22. 205 López Mullor et alii, en premsa: làm. LIX.4. 206 Cerdà, 2001: 209, taula XIX.156. 196 197

Estudis monogràfics | 115

Sabadell203 que es data estratigràficament del final del segle XVI o inici del XVII. L’altre tipus documentat, d’idèntica cronologia, és el de la roda o passionària (làm. V.5), de la qual n’hi ha paral·lels a Viladecans204 i a Castelldefels.205 Entre els altres tipus de decoració documentats hi ha el motiu de l’aleta (làm. III.5), del qual se n’han trobat exemples a Mataró,206 i el de la roseta tancada o de la margarida (làm. V.4), molt abundant al dipòsit de la plaça Gran de la mateixa ciutat.207 El motiu de l’aleta ha aparegut associat a bandes d’enreixats (làm. III.5), que també es troben a l’escudella de la làmina V.2, aquesta vegada alternat amb una quadrícula rombal i bandes de creus aspades; també en aquest mateix fragment apareixen enreixats completats amb un punt al centre de cada rombe. Hi ha paral·lels d’enreixats associats a aquests altres tipus a Viladecans,208 que daten des de mitjan segle XV fins al final del XVI, i a Mataró,209 de la segona meitat del segle XV i principi del XVI. També s’ha trobat un exemple de decoració de motius foliars en negatiu que s’inscriuen dins una banda perifèrica i orla de cadeneta (làm. V.3), que correspon al tipus de caravel·les centrals en negatiu identificat per Cerdà a Mataró,210 produït a Reus durant les primeres dècades del segle XVII. La decoració amb dibuix geomètric en plat que apareix a la làmina IV.3 és molt similar al tipus de flors de pètals lenticulars de la plaça Gran de Mataró211 i a altres peces identificades a Mallorca.212 També s’ha documentat un exemple de nansa d’escudella amb decoració de triple traçat gruixut al centre amb revores pintades, també dita d’estilització d’alàfia213 (làm. V.7). Aquest motiu s’ha documentat en escudelles del taller de Reus datades de mitjan segle XVII a Viladecans,214 tot i que també apareix en produccions en blau i reflex de Manises, datades del segle XV,215 i barcelonines o aragoneses del segle XVI i començament del XVII.216 Pel que fa a les decoracions exteriors, predominen clarament els cercles concèntrics (làm. V.1, V.3, V.5, VI.2), tot i que també hi ha un exemple de motius vegetals (làm. V.2). Quant a les pastes, la majoria són de color rosat, encara que també n’hi ha de color beix o groguenc o bé de tons ataronjats, i de qualitats diverses. Dins el grup de les escudelles, se n’han identificat dues de perfil hemisfèric, àpodes i amb el fons extern còncau que corresponen a la forma Parera XX.1-3 de la Torre del Baró de Viladecans217 (làm. IV.4, IV.5), dues de perfil hemisfèric i peu massís pla (làm. IV.1) o lleugerament còncau (làm. V.6), corresponents a la forma XIX.4 i XIX.3-6,218 una de perfil troncocònic i pla, parets obertes i fons extern lleugerament còncau (làm. V.4), corresponent a la forma XX.4219 i una d’orelletes lobulades (làm. V.7), de la qual no se n’ha conservat la resta del perfil. Els Ibid.: 71, làm.9.4. Parera, 1998:86, làm. XXXIII.5, LX.7, CIV.1. 209 Cerdà, 1991:169, làm. 11.1 i 12.1. 210 Cerdà, 2001:75, tav. XXVII.241, XXVIII.247, XXXII.285. 211 Ibid.: 78, tav. XXIII, 196. 212 Rosselló, Camps, 1974: 135-168. 213 Bofill, 1941:74; Parera, 1998: 92, 183, làm. XC.1, LXXXII.1, LXXXI.1, LXXXI.3, LXXXIII.1. 214 Parera, 1998: 92, làm. LV.9, LXV.5. 215 González Martí, 1944: 336, fig. 419; Parera, 1998: 92. 216 Per exemples d’aquest motiu en ceràmica de reflex metàl·lic de Barcelona, vegeu Beltrán de Heredia, 1991: 131-132, làm. 2.7; per exemples trobats a Sabadell, vegeu Roig i Roig, 2001: 38, fig. 55.4, 46, fig. 79. 217 Parera, 1998: 93-94, 98 218 Ibid. 219 Ibid. 207 208

116 | Església de Sant Miquel de Cardona

altres fragments són dues vores (làm. IV.2, V.2), de 14,5 cm de diàmetre la primera i diàmetre indeterminat la segona, i un fons àpode no còncau, del qual no se n’han trobat paral·lels (làm. V.5). Pel que fa als plats, només s’ha recuperat un perfil complet (làm. IV.3), que és bastant baix, amb el llavi girat enfora, àpode i amb el fons extern còncau (forma XVIII.4-5 de la Torre del Baró).220 Fa uns 15,7 cm de diàmetre, i se n’han trobat de similars no només a Viladecans, sinó també al castell de Calafell221 i a Can Xammar (Mataró).222 Tots els exemplars han aparegut fora de context, excepte dos de decorats amb pinzell pinta (làm. IV1, IV.2, V.1), que van localitzar-se en estrats del principi del segle XVII (u.e. 515, 1006) o amb un terminus post quem de les primeres dècades del mateix segle (u.e. 494).

Ceràmica italiana berettina S’han trobat diversos fragments de ceràmica italiana berettina, entre els quals cal destacar el de la làmina VI.1. Es tracta d’un plat amb decoració interior i exterior, realitzada en dos tons de blau. Tot i que no s’han pogut identificar els motius, les sanefes, ni el tipus de decoració, es tracta, sens dubte, d’una producció de la Ligúria, i n’hi ha paral·lels a Salt, Sant Feliu de Guíxols, Fontcoberta, Mataró i Barcelona, entre d’altres.223 La decoració exterior, que consisteix en arcades sobreposades, s’ha documentat també en plats trobats a Sabadell,224 Girona i Sant Feliu de Guíxols.225 Tot i que aquestes produccions es van fabricar entre el darrer quart del segle XVI i el primer quart del segle XVII, moltes troballes de Catalunya –segurament residuals– corresponen a estrats del final del segle XVII o, com és el cas del fragment de Cardona, del segle XVIII.226

Ceràmica blava catalana La ceràmica blava catalana constitueix la producció de ceràmica decorada més documentada durant les tasques d’excavació, ja sia al Cementiri Clos i l’antiga sagristia, com a la portalada. Les sèries més antigues que apareixen en aquest conjunt són del primer quart del segle XVII, tot i que la producció perdura amb noves tipologies decoratives al llarg del segle XVIII i principi del XIX. No obstant això, les formes que adopta són poques, bàsicament escudelles, plats i plàteres. Entre les escudelles més antigues hi ha exemples de decoració de cercles concèntrics en

Ibid. Santacana, 1986: 93, làm. 32.700. 222 Cerdà, 1991: làm. 13. 223 Cerdà, Telese, 1994: 295, taula I. 224 Roig, Roig, 2002: 135, catàleg dels materials fig. 31. 225 Cerdà, Telese, 1994: 304, 334, làm. GIR-6 i SFG-3. 226 Aquest exemplar va ser trobat a la u.e. 365, que és posterior a 1705-1714. S’han trobat altres exemples de ceràmica italiana berettina en estrats del segle XVIII, com ara al castell de Castelldefels (López Mullor et alii, en premsa: làm. XXVIII.7). 220 221

Estudis monogràfics | 117

la paret interna, també anomenades escudelles sagnadores (làm. VI.3, VI.4, VI.6, VII.8, VIII.1). Generalment, presenten un motiu central, que s’ha conservat en només tres dels fragments: en dos es tracta de la figueta (làm. VII.8, VIII.1) i en el tercer d’un motiu amb mates foliars (làm. VI.4). També s’han documentat escudelles decorades amb els temes de les orles diverses, que consisteixen en un conjunt de motius aïllats o combinats entre si. Els documentats en les escudelles són el de mates d’herba (làm. VI.5), el de salsitxa doble (làm. VII.3), i el de salsitxa triple (làm. VII.2); un darrer fragment correspon a la sèrie de la figueta (làm. IX.2). En alguns casos, les escudelles conserven la nansa, que sol ser lobulada, amb el contorn pintat en blau i decoració central de ratlles obliqües (làm. VI.3, VI.6) o ratlles obliqües i banda perpendicular (làm. VI.4). Totes es troben associades a l’orla de cercles concèntrics i la seva cronologia se situa en el període 1630-1670.227 Pel que fa als altres motius, són una mica anteriors, ja que es documenten entre el 1600 i el 1635. 228

D’altra banda, les sèries més antigues que apareixen en els plats són les de la ditada, la figueta i les orles diverses. Els plats amb orla de la ditada a l’ala són molt abundants, cosa que es reflecteix en el conjunt de Sant Miquel, ja que són els més representats (làm. VIII.4, VIII.5, VIII.6, VIII.7). Tot i que aquesta orla normalment emmarca un motiu central, només ha aparegut relacionada amb el de la creu arcada (làm. VIII.2); les altres peces consistien en fragments de vora sense restes del fons. En un primer moment, aquesta sèrie havia estat considerada de mitjan segle XVII,229 però estudis posteriors han portat a ampliar-ne la forquilla cronològica i situar-la entre el 1620 i el 1670.230 El motiu de la figueta es va utilitzar també en els plats, gairebé sempre sobre l’orla. Per la fragmentació de la peça de la làmina IX.2, ha estat impossible identificar el motiu central al qual anava associat. Tanmateix, en altres dues peces és utilitzat com a motiu central i, per tant, n’ocupa el fons intern (làm. IX.1, IX.5). Les produccions amb aquesta decoració es consideren pròpies del període 1620-1670.231 S’ha trobat també un fragment decorat en blau i groc que presenta un motiu derivat de la figueta, la figueta partida (làm. VII.9). Tot i que aquest tema inicialment havia estat datat de la primera meitat del segle XVII,232 actualment se situa entre les produccions de 1600-1635.233 Pel que fa a les orles diverses, els motius que s’han trobat són els següents: salsitxa doble Parera, 1998: 104-105; Telese, 1991: làm. XV.17; López Mullor et alii, en premsa: làm. LXXXII.3. Pel que fa al motiu de les mates d’herba, vegeu Telese, 1991: 91, làm. V.93; Parera, 1998: 105 (encara que a la Torre del Baró només es va documentar sobre nansa); pel que fa al motiu de salsitxa doble, vegeu Telese 1991: 116; Cerdà, 2001: 107; López Mullor et alii, en premsa: làm. LXIX.2; pel que fa a la salsitxa triple, vegeu Telese 1991: 116; Cerdà, 2001: 105-107; López Mullor et alii, en premsa: làm. LXX.4, LXXII.2. 229 Batllori, Llubià, 1974:73, làm. 92A, 93C, 94A-C. 230 Telese, 1991: 100-101, 131, fig. 118-125; Cerdà, 2001: 101. 231 Telese, 1991:128-129; Cerdà, 2001: 101. 232 Batllori, Llubià, 1974: 71, fig. 82C. 233 Telese, 1991: 173, fig. 77. 234 Pel motiu de salsitxa doble: Telese, 1991: 116; Cerdà, 2001: 107; López Mullor et alii, en premsa: làm. LXIX.2. Pel motiu de branquilló amb volutes: Telese, 1991: 108, fig. 32; Cerdà, 2001: 104, 107. Pel motiu d’arcs triples cap enfora: Telese, 1991: 123; Parera, 1998: 100; López Mullor et alii, en premsa: làms. LXX.4 i LXXII.2. 235 Telese, 1991: 106, 108, 111-113, 126, 129; Parera, 1998: 100; López Mullor et alii, en premsa: làm. LXVIII.4, LXIX.6. 236 Telese, 1991: 97, 125, làm. XI.35; Parera, 1998: 104 237 Telese, 1991: 92, 117. 227 228

118 | Església de Sant Miquel de Cardona

(làm. VII.1), arcs triples cap enfora sols (làm. VII.5) o combinats amb mates d’herba (làm. VII.4), roda de carreta (làm. VII.7, VIII.3, VIII.8) i fulles trifoliades (làm. VII.6, IX.8). Tots han estat datats del 1600 al 1635,234 excepte els dos darrers. La roda de carreta perdurà fins al 1660, quan es troba associada a la figueta.235 Les fulles trifoliades es troben en produccions de fins al 1700.236 S’ha documentat un únic exemplar d’orles diverses decorat en blau i groc (làm. IX.7). Presenta el motiu de les poncelles a la part central, motiu que s’ha trobat en produccions del segon quart del segle XVII.237 El fragment de la làmina X.5 és l’únic exemplar de les produccions de la Segarra que s’ha documentat al jaciment. Pertany al subgrup d’Escornalbou, el qual està molt relacionat amb la sèrie de les ceràmiques blaves anomenades de transició, i que se situa cronològicament en un període similar, que es mou entre mitjan segle XVII i mitjan segle XVIII.238 Una altra producció també fabricada a partir de mitjan segle XVI,239 les sèries de Poblet, està representada per un conjunt de peces format per dues escudelles de peu anular (làm. IX.3, X.1), un plat (làm. IX.9), un plat d’ala (làm. IX.4) i un recipient de vora girada, del qual només se n’ha conservat un fragment de paret i vora (làm. IX.6). Les orles documentades en aquests recipients són les d’arc triple i fletxes, també anomenada sèrie F del taller de Poblet (làm. IX.4, IX.9), i la d’elements en espiral, altrament dita sèrie H del taller de Poblet (làm. IX.6). Quant als motius centrals, només s’han conservat els de les escudelles, que consisteixen en un ocell sobre palmes ratllades (làm. IX.3) i un castell (làm. X.1). Dos exemplars, corresponents a dos plats d’ala (làm. VI.8, XI.3), pertanyen a les produccions de ceràmica blava anomenada de transició, del grup dels ramejats, del final del segle XVII o començament del XVIII.240 Han aparegut, però, dos fragments més (làm. XI.1, XI.2), de difícil classificació a causa del seu estat de fragmentació. Una vora de plat d’ala (làm. XI.2) amb la inscripció ... AL / ... RLES sobre una decoració en diferents tons de blau, i un fons de plat o plàtera (làm. XI.1) amb un motiu central que representa un vaixell. Tant l’un com l’altre poden correspondre a les sèries de transició, però les característiques que presenten (representacions d’escenes de vaixells al mar, la utilització de clarobscurs a partir de la superposició de diferents tonalitats de blau, etc.) fan pensar més aviat en les sèries d’influència de Savona, que se situen entre les darreres dècades del segle XVII i principi del XVIII.241 Una variant del material descrit són les peces policromes, de les quals se n’ha documentat un exemplar, procedent del Cementiri Clos, i que presenta una orla floral i un motiu paisatgístic central en blau cel, blau fosc, verd, groc i marró (làm. X.4). Pertany a la sèrie dels plats policroms florejats o de la margarida, contemporanis de les rajoles dels oficis, i que per tant van ser produïts també entre el final del segle XVII i el principi del XVII.242 D’altra banda, s’ha trobat un plat amb la inscripció m.y en el fons extern, decorat en el fons intern amb un motiu paisatgístic que representa una casa i un arbre (làm. X.2), Batllori, Llubià, 1974: 75, fig. 121B. Ibid.: 74; Telese, 1986: 44; Parera, 1998:100, 102. 240 Batllori, Llubià, 1974:75, fig. 102A; Parera, 1998: 100 241 Batllori, Llubià, 1974: 76; Parera, 1998: 100. 242 Batllori, Llubià, 1974: 69, làm. IX, fig. 154A, 155A. 243 Cerdà, 1993a: fig. 22. 238 239

Estudis monogràfics| 119

disseny que s’utilitza indistintament al taller de Poblet i a les produccions de transició. Un altre fragment de fons corresponent a un plat presenta una decoració vegetal (làm. X.3), de la qual se n’han trobat paral·lels a Mataró datats de la primera meitat del segle XVIII.243 Les peces de ceràmica blava d’influència francesa descobertes són dos plats, dels quals se n’ha conservat el fons, i presenten orla de trèvols i punts (làm. XII.1, XII.2). El primer no té cap decoració central, mentre que el segon presenta restes d’un motiu irrecognoscible a causa de l’estat fragmentari de la peça. Aquestes sèries es van fabricar entre mitjan segle XVIII i inici del XIX.244 Pel que fa a les formes, se n’han trobat tres: escudelles, plats i una possible plàtera. D’entre un total de 12 escudelles, s’han documentat almenys tres variants que corresponen a les formes Parera XXIV.4, XXIV.5 i XXIV.7 identificades a la Torre del Baró de Viladecans.245 La forma més comuna és l’escudella de perfil troncocònic i àpode (forma XXIV.5), amb un total de cinc fragments (làm. VI.5, VII.2, VII.3, VIII.1, IX.2). Pel que fa a la variant amb nanses d’aquest mateix tipus (forma XXIV.4 de Viladecans246 o forma 1200 de la plaça Gran de Mataró),247 n’hi ha dos exemplars (làm. VI.3, VI.4). Totes estan decorades amb els motius més primerencs de la ceràmica blava (orles de circumferències concèntriques, de la salsitxa doble, de la figueta, etc.), cosa que concorda amb la cronologia que Parera atribueix a la forma: entre el 1600 i el 1670.248 Un darrer tipus d’escudella és el de perfil troncocònic i peu anular (forma XXIV.7 de Viladecans). Durant l’excavació de l’església de Sant Miquel de Cardona se’n van trobar dos peus anulars (làm. IX.3, IX.8); el tercer exemplar presenta tot el perfil i s’ha considerat una variant, ja que no té les orelletes que Parera descriu per al tipus XXIV.7. Tant per la factura com per la decoració, es tracta de peces més tardanes, cosa que coincideix amb la cronologia que Parera suggereix per a aquest tipus d’escudelles: darrer quart del segle XVII.249 La resta de fragments (làm. VI.6, VII.8) són, respectivament, una vora de paret força prima, amb una orelleta que presenta un petit graó a la part inferior, i un fons àpode del qual no ha estat possible identificar-ne la forma a causa de la seva fragmentació. El plat és el tipus més representat, amb un total de 29 fragments, i el que presenta més variants. Tot i que no ha estat possible determinar el diàmetre de la boca de molts fragments, la majoria s’assemblen als anomenats «plats petits», definits per Parera com a plats d’entre 20 i 22 cm de diàmetre, perfil baix, pla, àpode, amb vora d’ala i el llavi arrodonit (forma XXI.1-3).250 Aquesta forma és representada a Sant Miquel de Cardona per sis exemplars (làm. VII.4, VIII.3, VIII.4, VIII.5, VIII.6, VIII.7, VIII.8), i apareix relacionada amb decoracions d’orles diverses i la ditada, principalment, cosa que confirma la cronologia proposada per la forma, d’entre el darrer quart del segle XVI i el darrer quart del XVII.251 Batllori, Llubià, 1974:77, fig. 222B; Cerdà, 1993a: fig. 28, 30; Parera, 1998: 100. Parera, 1998: 106, 110. 246 Ibid. 247 Cerdà, 2001: 92-93, làm. 13. 248 Parera, 1998: 106. 249 Ibid.: 107. 250 Ibid.: 105, 110. 251 Cerdà, 1993a:29, fig. 22, 39, 43; Telese, 1991: 43; Parera, 1998:105. 244 245

120 | Església de Sant Miquel de Cardona

Uns altres plats, semblants als anteriors però de perfil més pla i superfície de repòs una mica més arrodonida, són els de la forma XXI.4, també identificada a Viladecans. Al jaciment s’han documentat dos fragments molt similars a aquesta forma (làm. VI.8, VIII.2). En aquest cas, però, no només s’ha trobat relacionada amb el motiu de la ditada, sinó també amb els grups ramejats típics de les sèries de transició. La resta de plats són de més difícil adscripció, ja que presenten característiques menys clares i l’estat de conservació no és bo. En primer lloc, s’han documentat dos plats fondos (làm. VII.5, IX.4), semblants als descrits per Parera com a forma XXIII.3-4 de Viladecans,252 tot i que cronològicament se situarien abans.253 Quant als plats mitjans, d’entre 20 i 30 cm de diàmetre, se n’han trobat dos fragments (làm. XI.2, XI.3), un dels quals (làm. XI.2) presenta un perfil similar al de la forma XXII.1 de Viladecans,254 però amb una cronologia molt més tardana; l’exemplar de Cardona pertany a les sèries d’influència de Savona, que daten del final del segle XVII i primera meitat del XVIII. La resta de fragments, dues vores amb llavi (làm. VII.7, X.5), set fragments de fons (IX.1, IX.5, IX.7; X.2, XII.2; X.3, XII.1) i dos fragments informes amb carena (IX.9, X.4), no s’han pogut classificar. El fragment de la làmina XI.1, del qual només se n’ha conservat el fons anular i que fa 10, 2 cm de diàmetre, correspon a un plat de fons umbilicat o a una plàtera, però en mancar-ne la paret i la vora, no hi ha prou evidència per decantar-se cap a l’un o l’altre tipus. Finalment, s’ha trobat un recipient de vora girada, parets fines (de 0,5 cm de gruix) i factura bona que no s’ha pogut identificar (làm. IX.6). De tot el conjunt de ceràmica blava catalana, només es van descobrir dins el seu context alguns fragments procedents de les excavacions al Cementiri Clos i l’antiga rectoria, en nivells del segle XVII (làm. VII.7, u.e. 463, IX.2, u.e. 425, IX.9, u.e. 144), del final del segle XVII (làm. VI.4, u.e. 242) o del segle XVIII avançat (làm. VIII.6, u.e. 70, IX.6, u.e. 13, XII.1, u.e. 132, XII.2, u.e. 50).

Pisa de l’Alcora o de les Fabriquetes D’aquesta producció n’hi ha un únic fragment amb orla del «ramito» (làm.XI.4), en marró, groc, blau i verd, procedent de l’excavació de les cobertes de la portada septentrional. Segurament data de la primera època d’aquestes produccions, cosa que porta a situarlo entre el 1727 i el 1760.255 Es va trobar en la u.e. 1004, que té un terminus post quem de 1841.

Rajoles decorades Parera, 1998: 105-106. Parera situa aquesta forma de plats entre mitjan segle XVIII i mitjan XIX, mentre que els de Cardona presenten decoració d’arcs triples i fletxes (làm. IX.4) i arcs triples cap enfora (làm. VII.5), que els situen al segle XVII o inicis del XVIII com a molt. 254 Parera, 1998: 106, 110. 255 Casanovas, 1989: 89. 256 Per a la classificació de Sant Miquel, vegeu Anònim, 1984:56, 58, làm. IV, VI. 252 253

Estudis monogràfics | 121

Només ha estat possible identificar un dels fragments de rajoles esmaltades trobades durant l’excavació (làm. X.6). Es tracta d’una rajola de mostra, policroma, de disposició simètrica, de la qual només se n’ha conservat la meitat, però que probablement presentava un «dibuix tancat». Tot i que no se n’han trobat paral·lels directes, presenta uns motius i un disseny de filiació barroca, cosa que porta a datar-la del segle XVII o principi del XVIII.256 Va aparèixer dins el seu context, ja que es va trobar en un estrat de rebliment (u.e.144) a la zona de l’antiga sagristia i el Cementiri Clos, que data del segle XVII.

Ceràmica comuna vidriada baixmedieval i moderna Dins aquest grup s’inclouen produccions pròpies d’un període molt llarg, raó per la qual s’hi observen variacions de les formes predominants i de la coloració dels vidriats. La manca de decoració d’aquestes peces fa que principalment es classifiquin segons la seva funcionalitat i el perfil que presenten. A continuació es descriuen les formes més representatives que s’han documentat al jaciment. Plats Es tracta de plats fondos (làm. XII.4, XII.5, XIII.2), dels quals només se’n conserva la vora, però que probablement tenien el perfil troncocònic i el llavi arrodonit i, en el cas del fragment de la làmina XII.5, lleugerament girat enfora. Són semblants a la forma Parera XXV.1-2 identificada a Viladecans, però varien força pel que fa als diàmetres, ja que són bastant més grans: es mouen entre els 21,8 i els 34 cm de diàmetre. Els dos primers fragments (làm. XII.4, XII.5) presenten vidriat marró, mentre que el tercer (làm. XIII.2) el té melat. Altres plats amb perfils similars trobats a Mataró,257 Bellvitge,258 Calafell259 i Castelldefels260 han estat datats del segle XVIII, però els exemplars de Sant Miquel de Cardona han aparegut en contextos de segona meitat del segle XVII (u.e. 1006) o del segle XIX (u.e. 46). Plats d’ala Són plats fondos amb vora, que fan de 12,3 a 27,6 cm de diàmetre (làm. XII.6, XII.7, XII.8, XIII.1). Malgrat que no se n’ha conservat cap base, dos d’aquests plats (làm. XII.6, XII.7, XIII.1) tenen el llavi aixecat, bossell intern marcat i són semblants als de la forma XXVI.2-3 de Viladecans,261 els quals presenten el fons àpode i lleugerament còncau o pla. El tret més característic és la vora d’ala, que pot presentar moltes variants; els exemplars de Cardona tenen la vora estreta, aixecada i lleugerament arrodonida. Tot i que no està del tot Cerdà, 1993b: 19, 21, fotos 13-20. López Mullor, 1988: 31, làm. IX.11. 259 Santacana, 1986:88, làm. 28.85. 260 López Mullor et alii, en premsa: làm. XXXIX.2. 261 Parera, 1998: 111, 122. 262 Ibid.: 111-112, 122. 263 Ibid.: 111, 122. 264 A.A.D.D. 1994: 132, 144. 265 Caixal, Domingo, 1988: 165, làm. 1.6; López Mullor, 1988: 31, làm. XII.8. 257 258

122 | Església de Sant Miquel de Cardona

clar, les peces més grans podrien ser plàteres o servidores, les quals presenten perfils molt similars.262 El quart fragment (làm. XII.8), amb el llavi aixecat, però sense bossell marcat, correspondria a un plat amb vora de visera, de la forma XXV.7 de Viladecans.263 Tots presenten vidriat marró intern de diverses tonalitats. Els plats de la primera forma tenen una cronologia molt àmplia, que abraça des dels segles XIV i XV264 fins al XVII.265 La datació estratigràfica d’aquests fragments, però, es mou entre el segle XVII (làm. XIII.1, u.e. 144) i el principi del XIX (làm. XII.8, u.e. 50) pels fragments trobats al Cementiri Clos, mentre que els procedents de l’excavació de la coberta septentrional van aparèixer en un estrat de mitjan segle XIX (làm. XII.6, XII.7, u.e. 1004). Gibrells Els dos exemples vidriats més significatius trobats al jaciment tenen vores molt diverses. La del fragment que va aparèixer durant l’excavació del Cementiri Clos (làm. XIII.5) és similar a la dels plats d’ala, estreta però molt gruixuda i amb el llavi aixecat, i té un vidriat de color melat. El fragment procedent de la coberta de la portada septentrional (làm. XIII.7), en canvi, té una vora recta i engruixida, amb el llavi girat enfora i doble motllura externa, característiques que també presenta un gibrell de Viladecans (forma XXX.2).266 El vidriat d’aquesta peça és marró fosc. Als gibrells de perfil similar al primer se’ls aplica una cronologia que es mou entre els segles XV i XVI;267 aquest, però, ha aparegut en un context de c. 1717 (làm. XIII.5, u.e. 88). Quant a l’exemplar de Viladecans que defineix la forma XXX.2, fou trobat en un context de c. 1800, mentre que el de Sant Miquel té un terminus post quem de 1841 (làm. XIII.7, u.e. 1004). Olles Els cinc fragments més significatius (làm. XIV.1, XIV.2, XIV.3, XIV.4) són semblants, tot i que amb algunes variacions. Els dos primers (làm. XIV.1, XIV.2) són de perfil en essa i vora aixecada, el tercer (làm. XIV.3) pertany a una olla troncocònica invertida amb la vora girada enfora i engruixida, i el quart (làm. XIV.4) és d’una olla globular, amb el coll estret i el llavi arrodonit. El darrer fragment (làm. XV.3) pertany a una olla globular, amb la vora girada enfora i obliqua corresponent a la forma XXXIV.2 de Viladecans,268 que s’ha datat des del segle XV fins a l’actualitat.269 Els vidriats d’aquestes peces són de color marró, a l’interior (làm. XIV.3, XIV.4) o verd (làm. XIV.2, XV.3), tant a l’interior com a l’exterior; el fragment de la làmina XIV.1 ha perdut el vidriat. Les vores fan de 10,1 a 17,6 cm de diàmetre, i cap no té nansa. S’han trobat en estrats del segle XVII (u.e. 77, 1006), del principi del XVIII (u.e. 18) i en altres que van de la segona meitat del segle XVIII al principi del XIX ( u.e. 50).

Parera, 1998: 113, 122. A.A.D.D. 1994: 124, 142; Parera, 1998: 113, 122. 268 Parera, 1998: 115, 124. 269 A.A.D.D. 1994: 117, 141, fitxa 61; Cerdà, 1991: 166, làm. 15.1. 270 Parera, 1998: 116, 124. 271 Ibid. 266 267

Estudis monogràfics | 123

Cassoles Dels dos fragments trobats, un (làm. XIII.8) correspon a la forma XXXVI.4 de Viladecans,270 molt comuna, amb perfil troncocònic, vora girada enfora, llavi entrant i dues nanses a l’altura de la vora. L’altre (làm. XVI.9) presenta la vora girada enfora amb el llavi pendent i no té nanses; llevat de la forma del llavi, és similar al tipus XXXVI.3 de Viladecans,271 que data del segle XIX. Els diàmetres són bastant semblants, de 34,2 i 38,2 cm, i el vidriat és només intern, en marró o verd fosc. Apareixen en nivells de mitjan segle XVIII i inicis del XIX, tant al Cementiri Clos com a la coberta de la portada septentrional (u.e. 50, 1004). Gerres Són de dos tipus molt diferents. D’una banda, hi ha la de cos globular, amb nansa bífida i vora girada enfora (làm. XV.2), i d’altra banda la de parets rectes i vora pendent (làm. XIV.5). Del primer exemplar n’hi ha molts paral·lels,272 però el segon és menys comú. Totes dues gerres presenten vidriat a l’interior, en marró i verd. Els diàmetres de les vores són molt diferents: la primera té una boca relativament petita, de 8,2 cm de diàmetre, mentre que la de la segona en fa 18,4 cm. Aquestes peces s’han localitzat en estrats del segle XVII (u.e. 144) i del principi del XVIII (u.e. 89). Gerretes N’hi ha dos exemplars: l’un (làm. XVI.6) s’ha conservat sencer, i de l’altre, en queda una vora amb nansa (làm. XV.5). El primer és de perfil globular en forma d’essa, fons prim i pla, vora aixecada i una nansa. S’assembla al tupí forma XXXV.4 de Viladecans,273 és de ceràmica oxidada, i no presenta vidriat perquè segurament s’ha perdut; la boca fa uns 4 cm de diàmetre i el fons, 2,9 cm. L’altre és de cos globular, vora girada enfora i obliqua, amb una nansa allargada de secció bífida. La pasta és grisa, tova, amb una capa de vidriat verd fosc intern, i no se n’ha pogut determinar el diàmetre de la boca. La cronologia atribuïda a aquestes formes és molt àmplia, ja que s’inicia durant el segle XIV i arriba fins avui dia.274 El primer fragment fou trobat en un context del segle XIX (u.e. 23), mentre que el segon va aparèixer en un altre del final del segle XVII o l’inici del XVIII (u.e. 144), tots dos en el Cementiri Clos. Gresol - llàntia És un recipient en forma de gobelet cilíndric, amb vora baixa i blener únic produït per pessic (làm. XII.3). Presenta una capa de vidriat intern melat i té un diàmetre de 9,2 cm a la boca i 7,7 cm de fons. Va ser trobat en un context que va de mitjan segle XVII a mitjan XVIII (u.e. 70), però se n’han trobat paral·lels a Viladecans275 i al Bullidor276 amb una datació estraIbid.: 117, 125; López Mullor et alii, en premsa: làm. XL.3, XLIX.5, XLIX.7), entre altres. Parera, 1998: 115, 124. 274 Amigó et alii, 1986: 26, 77; A.A.D.D., 1994: 118, 141; Parera, 1998: 115-116. 275 Parera, 1998: 119, 125. 276 Amigó et alii, 1986: 37, 77. 277 A.A.D.D., 1994: 124, 142; Barrachina, 1983: 178, 189-190, 205; Amigó, 1986: 26, 30, 38, 77; Parera, 1998: 114-115; López Mullor et alii, en premsa: 173. 272 273

124 | Església de Sant Miquel de Cardona

tigràfica de la segona meitat del segle XIV en endavant. Morters Se n’han localitzat dos exemplars, de parets gruixudes, vores girades, planes, i amb relleus en forma de costelles (làm. XIII.3, XIII.4); el segon fragment, però, presenta aquesta decoració molt més marcada. No s’ha conservat cap fons, ni ha estat possible esbrinar-ne el diàmetre. Tots dos presenten una capa de vidriat verd a l’interior i a l’exterior. Són molt comuns en nivells dels segles XIV i XV,277 però també se’n troben entre el XVI i el XVIII. Aquests fragments van aparèixer durant l’excavació al Cementiri Clos i l’antiga sagristia, en estrats del segle XVII (u.e. 144) i del principi del segle XVIII (u.e. 86). Pipes Entre les peces amb vidriat, destaca la troballa d’un dipòsit de pipa de tabac (làm. XV.7). És de pasta vermella amb desgreixant de quars, i no presenta cap tipus de decoració, tan sols una capa de vidriat marró fosc extern. Fa uns 0,7 cm de diàmetre de la boca, i va aparèixer en un abocament del segle XIX (u.e. 46), situat al Cementiri Clos, a tocar dels murs de les cases veïnes. Canonada Es tracta d’un fragment de canonada, de 15,6 cm de diàmetre de boca i 1 cm de gruix de paret. És de ceràmica comuna oxidada amb una capa de vidriat groc intern, totalment cilíndrica i presenta una motllura externa abans de finalitzar la vora. Es va trobar en un estrat de rebliment abocat entre els murs del Cementiri Clos i les cases veïnes (u.e. 46), datat del segle XIX. Indeterminats Es tracta d’un fragment (làm. XIII.6) de ceràmica comuna oxidada amb vidriat intern i extern verd clar. És una vora lleugerament pendent amb coll troncocònic i arrencament de nansa, que no s’ha pogut identificar amb cap de les formes prèviament exposades. Podria ser una gerra o gerro, tot i que no és segur. El diàmetre de la boca s’ha pogut fixar en 14,8 cm, i va aparèixer en un estrat de mitjan segle XIX (u.e. 1004), a la coberta de la portada septentrional.

Ceràmica comuna grisa baixmedieval i moderna Cassoles Se n’ha identificat una sola peça (làm. XVI.8), caracteritzada per la superfície llisa i polida, de color gris molt fosc. El perfil és similar al de les cassoles vidriades, amb la vora engruixida i girada enfora i el llavi pla i lleugerament entrant. La nansa, que arrenca sota el llavi, és bífida. Presenta una pasta de color gris-marró fosc, amb desgreixant de quars, quarsita i mica daurada. La boca té un diàmetre de 21,6 cm, i va ser trobada en un rebliment

Estudis monogràfics | 125

de la coberta de la portada de la façana nord, datat de mitjan segle XIX (u.e. 1004). Càntirs Només n’hi ha dos fragments, un tòt (làm. XV.1) i una nansa (làm. XV.6), tots dos de pasta fosca, tova i desgreixant de quars. El tòt té un diàmetre de 2,9 cm. Ambdós procedeixen d’un rebliment (u.e. 46) del Cementiri Clos a tocar de les cases veïnes que fou abocat durant el segle XIX. Indeterminats Finalment, cal ressenyar la troballa d’un fragment de paret de ceràmica grisa decorat amb incisions (làm. XVI.5), però que no ha estat possible identificar amb cap forma en concret. La decoració es compon d’una mena de rosassa amb motius en circumferència i bandes incises verticalment, probablement fetes a pinta. Té la pasta tova, amb desgreixant de quars de gra gruixut, i va ser trobat en un abocament molt potent a l’interior de l’ossera (u.e. 50) datat de mitjan segle XVIII-principi del XIX.

Altres materials Vidre Al llarg de l’excavació es va trobar un fragment de vidre (làm. XVI.3) i dos objectes sencers (làm. XVI.4, XVI.7). El primer és un coll d’ampolleta, lleugerament cònic i amb la vora girada enfora i el llavi engruixit, similar a una ampolleta de vidre blanc procedent de Mataró.278 La segona peça (làm. XVI.4) és una ampolla amb brocal alt i estret en comparació amb la resta del cos, que és baix i de secció el·líptica. Té la vora girada enfora i acabada amb un llavi senzill. És, per tant, una ampolla del tipus «de garrafó», com les documentades a Mataró279 en vidre verd, datades d’entre la segona meitat del segle XVI i la primera meitat del XVII. El tercer exemplar és un setrill, del qual només en manca la nansa, que s’ha perdut (làm. XVI.7). S’han trobat setrills semblants a la ciutat de Mataró,280 encara que la forma del coll no és exactament la mateixa. Tots aquests vidres es van descobrir durant les excavacions al Cementiri Clos i l’antiga sagristia, en nivells del segle XVIII (u.e. 70, 88) o de fins al començament del XIX (u.e. 50). Metall Deixant de banda les monedes, que es tracten en un capítol a part,281 els objectes metàl·lics estan bàsicament representats per dos claus de ferro, un dels quals té la cabota circular i secció quadrada (làm. XVI.1), mentre que la de l’altre és pentagonal i de sec-

Cerdà, 1998: làm.8.2. Ibid.: 180-183, fig.9. 280 Ibid.: làm. 4.1.6. 281 Vid. supra. 278 279

126 | Església de Sant Miquel de Cardona

ció piramidal (làm. XVI.2). Ambdós van aparèixer en un estrat del principi del segle XVII (u.e. 70) de la zona del Cementiri Clos i l’antiga sagristia.

282 Reportatge fotogràfic del projecte de restauració de l’església parroquial de Sant Miquel de Cardona (junysetembre de 1999), conservat a l’SPAL, el qual correspon al seguiment de les obres de reparació de la façana de ponent i evacuació d’aigües pluvials de la coberta de la nau central, en els sectors de ponent i migdia. 283 Fluvià, 1973.

Estudis monogràfics | 127

Un capitell de creu de terme trobat a l’església de Sant Miquel de Cardona María José Sureda Bernà

Circumstància de la troballa Durant les obres de restauració de la façana de ponent de l’església de Sant Miquel de Cardona, concretament en el desmuntatge d’un mur adossat a la mateixa,282 es va localitzar un capitell de creu de terme fragmentat en dues parts gairebé simètriques, amb una decoració característica d’època gòtica (fig. 97, 98).

Les creus de terme: consideracions tipològiques Les creus de terme van tenir una àmplia difusió arreu de Catalunya, especialment en època gòtica i renaixentista. La seva funció era la de senyalitzar als viatgers la proximitat d’una població o lloc de culte i, per aquest motiu, se situaven a l’entrada d’una població, en un encreuament de camins o vora els monestirs. El perfil habitual de les creus de terme corresponents a l’època gòtica està configurat per una base, sovint graonada, de planta circular o poligonal, un fust o arbre coronat per un capitell i una creu tallada al cim. Els dos darrers elements normalment contenen una iconografia relacionada amb el tema de la Crucifixió o l’heràldica i una decoració més o menys sumptuosa, segons els casos, que s’adapta a les tendències artístiques del moment.283

Els trets formals essencials La unió dels dos fragments trobats a Cardona dóna com a resultat un capitell amb forma de prisma octogonal que emmarca un conjunt de figures religioses disposades, frontalment i de forma individual, sota d’una sèrie d’arcs conopials rematats per florons, entre una successió de pilastres amb el fust decorat amb motius geomètrics (rombes, triangles i helicoides). Aquestes estan rematades per elements de caire naturalista i recolzades en unes dobles bases de perfil poligonal (fig. 100, 101). El cos central del capitell descansa en una cartel·la de base poligonal amb una decoració de fulles amples i arrissades, on s’ha esculpit una figura gesticulant, com a al·legoria del dimoni, en contrast amb els referents religiosos de la part alta d’aquest element (fig. 99, 102). Com es veurà més endavant, aquesta iconografia té una simbologia molt concreta. Els dos fragments que formen el capitell fan 72 cm d’alçada, dels quals 56 corresponen al cos central, 6 a la base i 10 al coronament. Els costats de l’octògon són de 20 cm i els del quadrat on s’inscriu, de 37 cm.

284 285

Dalmases, José Pitarch, 1984: 180-183. Ibid.

128 | Església de Sant Miquel de Cardona

Estat de conservació En el moment de la troballa es van recollir dues fraccions simètriques corresponents al capitell, amb la part superior tallada i amb fissures importants al llarg de la superfície. Més concretament, li mancava la part superior amb la creu de coronació i la part de la columna i la base. El desgast del material escultòric, juntament amb les diverses fractures que presenta, han dificultat en gran mesura la seva lectura iconogràfica, especialment en relació als atributs que ajudarien a identificar els personatges representats. Malgrat això, s’han pogut establir algunes hipòtesis concloents, considerant la peça en estudi i algunes peces amb contingut iconogràfic similar.

L’estil Aquest fragment s’ha de valorar en relació al corrent internacional de l’escultura europea del final del segle XIV i primera meitat del XV, considerant, tal com indiquen els historiadors de l’art Núria Dalmases i José Pitarch,284 la influència que van rebre els artistes catalans d’aquest període, que procedia principalment de França, Flandes i del ducat de Borgonya, a través de la importació d’obres i de la presència dels mestres del nord d’Europa a Catalunya. Al final del segle XIV, la cultura artística catalana va deixar de banda l’influx de l’art italià i s’obrí als diferents corrents europeus, sobretot als que arribaven de Flandes i la Borgonya. Així, entre el 1390 i el 1410, els models de referència de la producció escultòrica eren més flamencs i, a partir d’aquesta darrera data, més borgonyons. En aquest període, la producció artística mantingué un llenguatge comú per a tot Europa, que afectà de la mateixa manera miniatura, pintura sobre taula, brodat, vitrall, esmalt, joia i escultura; manifestacions que en aquest moment presentaven formes comunes de gran refinament i expressivitat. Aquest corrent va tenir a Catalunya una durada molt superior a la d’altres països europeus, ocupant l’activitat de dues generacions de mestres que van transformar les normes artístiques que predominaven fins aquell moment. Segons els autors esmentats,285 les obres catalanes més significatives d’aquest període van assolir els esquemes de l’escultura internacional, mostrant un realisme que afectava tot l’art europeu occidental, a través d’uns codis convencionals que expliquen els fets reals, encara que fugint de postures exagerades. En les obres cabdals, s’observa una concepció teatral, amb la introducció d’uns personatges principals i uns altres de secundaris, que és precisament el que es troba –de forma, es pot dir, ingènua– al capitell de Cardona: les figures religioses es presenten confrontades a la figura del diable, en clar desavantatge. Es tracta de la contraposició del bé i del mal, exposat en un llenguatge senzill per tal d’arribar a un públic ampli. Segons el grau de riquesa i complexitat amb el qual s’arriben a realitzar aquestes composicions, figures i detalls, es diferencien les obres capdavanteres, com les de l’escultor Pere Joan, de les menors, que, tot i la seva importància, es limiten a seguir unes pautes uniformes, com és el cas del fragment de Cardona. Ibid.: 186-187. Bracons, 1983: 116, làmina 110. 288 Un altre exemple és en una creu de terme procedent de Tàrrega i conservada al Museu de Lleida. Foto núm. 22.327, clixé núm. 137.240 (Centre Excursionista de Lleida), dipositada al fons documental del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. 286 287

Estudis monogràfics | 129

La incorporació plena del realisme en l’escultura gòtica catalana es realitzà a partir del segon terç del segle XV,286 encara que, en un primer moment, no es van deixar de banda les formulacions pròpies del corrent internacional. La darrera tendència de la plàstica gòtica catalana adoptà completament el realisme de procedència flamenca que valorava, per sobre de tot, la individualitat, el marc ambiental i la descripció acurada dels objectes, producte d’una observació directa del món circumdant. Com a tema primordial: l’home i el seu entorn quotidià. Ja a la segona meitat del segle XV, en les obres més significatives, les figures es van dotar de més moviment, alhora que hi aparegué una major riquesa de detall. D’altra banda, s’accentuà el sentit profà de les composicions i les imatges, i van desaparèixer les fórmules genèriques i el sentit ritual del corrent internacional. Fou en aquell moment que sovintejaren les composicions teatrals i s’accentuaren els valors gestuals, de forma més expressiva i, en algun cas, dramàtica. Les figures humanes es relacionaven entre elles i amb el seu entorn arquitectònic. La capacitat descriptiva s’observa, no només en l’estudi anatòmic, sinó també en els vestits, que lluny de ser ampul·losos són tractats de forma gràfica, ressaltant els plecs i les formes. Per tal de valorar els trets innovadors que presenta l’obra de Cardona en relació a l’art del seu temps, s’ha de considerar que es tracta d’una obra menor, molt convencional quant a concepte i forma, cosa que implica un impediment en el moment d’establir una cronologia estilística. L’adquisició de les formulacions exposades fins al moment s’ha realitzat, doncs, amb ponderació, sense que es pugui parlar d’una obra representativa de l’escultura d’època gòtica tardana, encara que conté molts dels elements i de les actituds que formen part de l’art d’aquest moment. Es pot afirmar, doncs, que la peça de Cardona es troba dins de la línia artística de l’escultura gòtica catalana del final del segle XIV o dels primers anys del segle XV. És factible que sigui coetània d’un fragment conservat al Museu Episcopal de Vic, datat de c. 1415,287 un interessant exemplar de creu de terme amb un capitell que conté als braços de la creu una decoració vegetal a base de garlandes vegetals i frondes, amb la imatge de Crist a la creu, acompanyat de diverses figures religioses i, al capitell, un bloc prismàtic de vuit cares, com el que s’ha trobat a Sant Miquel, amb tota una sèrie de figures de sants, disposats de manera frontal. Al capitell de Cardona s’hi ha introduït una sèrie d’elements figuratius i ornamentals molt característics de l’art gòtic tardà, que s’han integrat dins un espai unitari, seguint la lògica artística del seu temps. Tots els components apareixen vinculats, d’una forma o d’una altra, dins d’una manera de fer habitual en les arts plàstiques i en l’arquitectura d’aquest període (fig. 97, 98). També les figures representades i el marc ambiental que les acull han estat tractats de forma individualitzada, s’han descrit de forma minuciosa, segons els models reals, transmetent, alhora, un ambient de refinament.288 En aquesta obra s’observa un interès concret per la introducció del gest, a través de la disposició dels braços de les figures o dels plecs dels mantells i de les túniques, que cauen des de les espatlles o es dobleguen davant del tors dels personatges, formant zones de clarobscur que emfatitzen l’expressivitat de la composició. La disposició dels rínxols de 289

Dalmases, José Pitarch, 1984: 186-187.

130 | Església de Sant Miquel de Cardona

les barbes, en el cas de les figures masculines, i dels cabells llargs, en el de les femenines, està tractada amb les mateixes pautes, acusant el predomini de les línies ondulades i mogudes. L’actitud, però, en aquesta obra, és continguda, pròpia d’una forma de fer convencional i dels condicionaments tècnics que se’n deriven, que contrasta amb la tècnica evolucionada de les obres escultòriques més reeixides de l’escultura internacional gòtica europea i, posteriorment, de les adscrites al realisme flamenc. S’ha de considerar, per altra banda, la incorporació del component narratiu en el fragment de Cardona, a través del diàleg establert entre les figures religioses i la figura del diable, que demostra la dualitat del Bé i del Mal, com ja s’ha especificat, sempre present en la iconografia religiosa. L’argument és molt senzill i poc desenvolupat a causa del caràcter convencional de l’obra i de la imposició del tema, que no permet grans interpretacions formals. Per aquest motiu no s’observa en aquest fragment escultòric el grau de riquesa, varietat i complexitat que apareix en les obres precursores del període, on es demostra la voluntat de fer reals les escenes a través de la concepció teatral de les composicions, sinó que, tot i la seva importància, es limita a seguir les pautes marcades per aquelles.289 Un altre aspecte significatiu, apuntat anteriorment, que es desprèn del fragment en estudi, és la total integració dels elements figuratius i ornamentals dins d’un espai unitari, ja que tots els components apareixen vinculats d’una forma o d’una altra, seguint les pautes marcades pels corrents artístics europeus. El fons arquitectònic ha estat concebut, segons la visió de l’època, com a marc del discurs ideològic, en el sentit que separa les figures o les escenes i les ordena. Els arcs conopials i les pilastres distribueixen els diferents nivells de lectura i la funció decorativa queda relegada a la de suport d’aquest missatge. Es contemplen dos plans clarament diferenciats: un de superior, amb les figures santificades ordenades entre les pilastres i sota els arcs conopials, i un altre d’inferior, amb la figura del diable, gesticulant, en una clara posició desfavorable (fig. 97, 98, 99). El contingut del missatge és elemental i clar: la victòria del Bé sobre el Mal, bàsica en el discurs de l’Església. Malgrat les limitacions tècniques que presenta l’obra en estudi, sorprèn un cert refinament i una certa ampul·lositat que es desprèn dels components ambientals: els arcs conopials, els florons de coronament i les motllures entortolligades del fust de les pilastres, que recorden les formes d’arcs i columnes dels edificis de les llotges (fig. 101), finalitzen en elements vegetals imbricats que s’eleven cap al cim del capitell i recolzen en dobles bases de secció poligonal, amb bordons intermedis, també molt característics d’aquest període. A la base del capitell s’ha incorporat, així mateix, tota una sèrie de components vegetals, propis d’un repertori ornamental àmpliament difós a través de l’escultura, la pintura, l’orfebreria i l’arquitectura del període, formant part de frisos, capitells o dovelles d’arc. L’èmfasi donat a aquests elements demostra l’acceptació dels nous referents artístics europeus de caire realista. Hi ha una clara relació entre les pilastres del capitell i les dels models arquitectònics de l’èIbid.: 30. Sureda, 1997: 288. 292 Calderer, Trullén, 1990: 221, fig. 155; 239, fig.186; 246, fig.199. Les figures fan referència a les peces esmentades al text, les quals es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 290 291

Estudis monogràfics| 131

poca, fet que reforça el sentit unitari de la composició. En el cas de l’arquitectura, el retorciment de les pilastres deriva de la continuació dels arcs de les voltes: si els perfils dels arcs són variats, els pilars adquireixen gran dinamisme i són, per tant, més orgànics en el sentit de la interrelació de les parts. Aquest tipus decoratiu es troba en els edificis civils més significatius del gòtic tardà,290 així com en retaules pictòrics, com és el cas del retaule major del Monestir de Santes Creus, realitzat entre els anys 1400 i 1411, en una combinació de plantejaments italianitzants i francoflamencs. Es pot observar com el fust de les pilastres del fragment estudiat és decorat imitant l’escama de peix, amb pedestal poligonal de sis o vuit costats o imitant la columna entortolligada, de tipus salomònic, els arcs conopials de traceria complexa i els capitells de cos poligonal finalitzats en pinacles, que també apareixen formant part de la decoració dels retaules datats del primer terç del segle XV;291 una decoració que encara serà present en els retaules datats del 1500. Els mateixos tipus decoratius formen part de l’arquitectura o del mobiliari d’ús litúrgic de l’època. El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona guarda algunes obres anònimes del segle XV que ho testifiquen, com unes dovelles d’arc procedents del monestir de Solsona, amb ornamentació vegetal molt característica, una pica procedent d’Ardèvol, amb uns elements inspirats en l’arquitectura gòtica tardana, i un frontal de sarcòfag on apareixen figures de monjos sota d’arcs flamígers, procedent del claustre del monestir de Serrateix.292 D’altres models de referència significatius, al marge dels ja descrits, són les obres d’orfebreria religiosa gòtica, un art de formes refinades realitzat en metalls preuats i pedreria, d’acord a les noves tendències artístiques. Existeix un repertori decoratiu similar al de la peça en estudi en els retaules, creus, reliquiaris, calzes i ostensoris de l’època, que permet establir, així mateix, una evolució estilística. D’entre aquests objectes, mereixen una atenció especial les creus d’orfebreria catalana dels segles XIV, XV i, especialment, les del segle XVI, ja que presenten un nus hexagonal o octogonal en forma de cimbori gòtic, decorat amb nínxols separats per pinacles i protegits per dosserets, on s’allotgen escultures de sants o santes i d’àngels, al costat dels instruments de la Passió. El capitell en estudi s’inclou clarament dins aquesta línia estilística. Si bé el nus hexagonal o octogonal en forma d’edifici gòtic es troba en peces dels segles XIV i XV, no va ser fins al segle XVI que se’n generalitzà l’ús, que continuà fins al segle XVII. Com a paral·lels tipològics, cal insistir en el ja citat procedent del Museu Episcopal de Vic i en el procedent de Tàrrega, peces de caire realista, amb representació de figures religioses masculines i femenines, vestides amb túniques i mantells, disposades sota dosserets gòtics, dins un marc sumptuós descrit de forma minuciosa i realitzat amb una tècnica molt acurada.

La iconografia La iconografia del capitell de creu de terme de Cardona es pot relacionar amb la que es troba en d’altres peces similars del mateix període. Així doncs, cal remetre, una vegada més, als paral·lels esmentats fins ara, que en són un bon referent. En la peça conservada al Museu 293

Company et alii, 1993: 181-182.

132 | Església de Sant Miquel de Cardona

Episcopal de Vic, datada al voltant del 1415, els braços de la creu estan decorats amb garlandes i perfils de frondes. A l’anvers de la creu hi apareix Crist crucificat, sota d’un dosseret; als extrems dels braços –inscrits en uns quadrilòbuls–, les figures de sant Joan (dreta), la Verge (esquerra), el pelicà (a dalt) i Adam (a baix). Al revés de la creu, també per sota d’un dosseret, la Verge dempeus i als extrems dels braços els quadrilòbuls amb els símbols dels evangelistes: lleó (dreta), bou (esquerra), àliga (a dalt) i àngel (a baix). La figura de la Verge descansa en una mènsula ornamentada amb un escut amb tres flors de lis disposades en triangle, el qual també es repeteix a la part baixa del capitell. Allí hi havia una inscripció ara il·legible. A les vuit cares del capitell, hi ha sengles figures de sants, d’entre els quals s’han identificat sant Pere, sant Pau, santa Magdalena, sant Francesc i santa Caterina. També es pot citar una altra peça significativa, conservada al Museu Diocesà de Lleida.293 Es tracta d’un capitell o nus de creu de terme, de 58 x 41 cm, datat del segle XV. També és octogonal, i cada una de les vuit cares està separada per muntants, amb arcs conopials sota els quals s’allotgen una sèrie de figures d’apòstols. Gràcies als seus atributs es pot distingir sant Pere amb les claus, sant Jaume el Menor amb un garrot, sant Tomàs amb les restes d’una llança, sant Andreu amb la creu en aspa, sant Jaume, amb indumentària de pelegrí, sant Joan Baptista amb un minúscul anyell sobre el llibre pla, imberbe i amb una copa i, també, sant Pau amb l’espasa. Aquesta peça és datada del segle XV. Pel que fa al fragment de creu de Cardona, s’observa com al tambor del capitell es desenvolupa un discurs iconogràfic similar als que s’han esmentat. No s’ha d’oblidar, però, que aquesta peça s’ha conservat de forma parcial a causa de la pèrdua i fractura d’elements significatius. És important subratllar que tots els detalls representats al capitell suggereixen la santedat dels personatges: el nimbe que ostenten per sobre del cap, les túniques i mantells que vesteixen i els atributs personals que sostenen amb les mans, els quals fan referència al martiri de les figures santificades, sovint utilitzat com a recurs iconogràfic en l’art religiós. Tot indica que els personatges representats estan en relació amb l’episodi de la Passió o Crucifixió de Jesucrist, encara que s’ha de recordar que en el període gòtic és factible la introducció de referències o valors locals en aquest tipus de peça, respectant sempre el valor sacramental de l’escena, i la tendència a limitar el nombre de personatges. Cal tenir en compte aquest aspecte per no caure en consideracions errònies respecte a la identificació dels personatges. Identificació dels fragments

Per tal de facilitar la presentació i interpretació iconogràfica dels dos fragments que comBracons, 1989: 195. Tal i com se l’ha representat a l’escultura en pedra de sant Jaume, del segon terç del segle XIV, procedent de l’església parroquial de Sant Jaume de Ferran (Segarra), conservada al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona 295 De la Vorágine, I, XCIX, 1987: 397-404; Sucher- Suchaus, Pastoureau, 1996: 347-348. 296 De la Vorágine, I, II, 1987: 29-36; Ducher- Suchaus, Pastoureau, 1996: 21-22. 297 Ferrando, 1950: 266. 298 De la Vorágine, II, CLXV, 1987: 621-630; Ducher- Suchaus, Pastoureau, 1996: 274. 294

Estudis monogràfics | 133

posen el capitell de Cardona, s’ha denominat Fragment A al reproduït en la fig. 97 i Fragment B al de la fig. 98. En el Fragment A es distingeix, d’esquerra a dreta, una figura religiosa no identificada (A1), sant Jaume pelegrí (A2), sant Andreu amb l’espasa (A3) i una altra figura religiosa no identificada (A4). En el Fragment B hi apareixen, també d’esquerra a dreta, una figura femenina no identificada (B1), sant Miquel arcàngel amb la figura del diable als peus (B2), santa Magdalena (B3) i una altra figura femenina no identificada (B4). Identificació dels personatges representats

La figura A1 fa referència a un personatge santificat no identificat. Porta el nimbe, al·lusiu a la seva santedat, com la resta de les figures, i vesteix el que podria ser l’alba i la casulla dels sacerdots, o bé la dalmàtica i l’estola que portaven els diaques en les funcions litúrgiques. La posició frontal de les mans demostra una actitud de recolliment i d’oració. La figura A2 fa al·lusió a sant Jaume, apòstol i pelegrí. El tipus iconogràfic és l’habitual i constitueix un testimoni de la difusió del culte a sant Jaume en època baixmedieval. Caracteritzat com a pelegrí, s’hi distingeix la capa, l’esclavina, el barret d’ales amples i els peus descalços, però no s’aprecia la petxina que habitualment l’acompanya ni el característic bordó. Sembla que a la mà sosté el llibre tancat que porta sant Jaume quan està caracteritzat alhora com a apòstol i com a peregrí.294 A l’edat mitjana, va ser el patró dels pelegrins i dels cavallers,295 i els episodis de llur viatge llegendari per la Península Ibèrica són explicats en l’art medieval a través d’una extensa iconografia. A l’edat moderna, el seu culte va disminuir amb la decadència dels pelegrinatges i de l’esperit de croada. La figura A3 representa sant Andreu apòstol. Apareix barbut, vestit amb túnica i capa, amb la característica creu en aspa i coronat, com la resta dels personatges. Al final de l’edat mitjana se’l reconeix per l’anomenada creu de sant Andreu. Patró de la casa ducal de Borgonya i de l’orde del Toisó d’Or, la seva presència és freqüent en l’art borgonyó d’aquest període.296 Aquesta circumstància, i el fet que sigui representat amb barba, el distingeix de la figura de sant Vicenç, representat imberbe però també amb la creu en aspa, que en realitat és un dels instruments del seu suplici.297 La figura A4 al·ludeix a un personatge santificat que no ha pogut ser identificat a causa del deteriorament de la peça. La figura B1 pertany a un personatge femení santificat, que no ha pogut ser identificat, com l’anterior, a causa del mal estat de conservació de la peça. La figura B2 és referida a sant Miquel arcàngel, relacionat amb el cicle de la Passió de Crist i les escenes del judici final. La seva identificació iconogràfica s’ha realitzat gràcies al seu atribut més representatiu, les ales, i a la figura gesticulant del diable que l’acompanya als seus peus i contra el qual combat. Aquesta figura monstruosa és caracteritzada per les

De la Vorágine, I, LIV, 1987: 231. De la Vorágine, I, XCVI, 1987: 382-392; Ducher- Suchaus, Pastoureau, 1996: 265-266. 301 Ducher- Suchaus, Pastoureau, 1996: 347. 302 Codina, 1956: 47-82. 299 300

134 | Església de Sant Miquel de Cardona

seves grans orelles i pel seu cos deforme, com era habitual en la iconografia de l’època. Durant el segle XV apareix abundant iconografia sobre Sant Miquel, cosa que, juntament amb el lligam que manté amb la població de Cardona –l’església parroquial està sota la seva advocació–, fa que sigui una de les figures més significatives.298 La figura B3 es relaciona amb Maria Magdalena, germana de Llàtzer i Marta de Betània. Figura en nombroses escenes de la vida i de la passió de Crist i és present al peu de la creu durant la Crucifixió i el Davallament. És representada amb els cabells llargs sobre les espatlles, en al·lusió a la seva bellesa i amb el flascó de perfum característic que ostenta en una de les mans, amb el qual va ungir els peus de Jesús a la casa de Simó i que hauria portat a la visita al sepulcre. És la imatge de la pecadora penedida i santificada299 i el seu culte s’estén per tota la cristiandat, a partir de la Provença i la Borgonya.300 La figura B4 representa un personatge femení que no ha pogut ser identificat a causa del seu mal estat de conservació. Interpretació iconogràfica

La iconografia present al capitell de Cardona està relacionada amb el cristianisme i la seva difusió i es troba vinculada al tema de la Passió i, més concretament, al de la Crucifixió. És significativa la relació que mantenen alguns d’aquests personatges entre ells, a través de l’apostolat i també de la Transfiguració i de la Passió de Crist. És el cas, per exemple, de sant Andreu i sant Jaume, els quals, a la vegada, apareixen vinculats a sant Pere i sant Joan, que estan entre els primers deixebles cridats per Jesús. En algun cas s’estableix una relació entre la crucifixió de Jesús i la del martiri d’algun d’aquests personatges. Com passa amb altres manifestacions artístiques, aquesta obra recull certs aspectes del culte i, conseqüentment, mostra la inclinació de culte de la població durant la baixa edat mitjana. La iconografia de l’època reflecteix la preferència per una sèrie d’advocacions religioses, com la figura de Maria Magdalena, també present en el capitell procedent de Vic, que té un pes específic, ja que la tradició va reunir en la seva persona a les tres dones que els Evangelis col·loquen entorn del camí de Jesús: la pecadora anònima; Maria de Betània, germana de Marta i de Llàtzer, i Maria de Magdala, curada per Jesús dels dimonis que la posseïen i present durant la Crucifixió. També va ser significativa en la iconografia medieval, tal i com s’ha vist als exemples anteriors, la figura de sant Miquel arcàngel, al qual se l’acostumava a representar en lluita contra el dimoni, els àngels rebels o el dragó, i la de sant Jaume, amb unes connotacions específiques, lligades als pelegrinatges i l’esperit de croada –són famoses les seves victòries contra els moros, especialment la relacionada amb la batalla de Clavijo–, aspectes de gran transcendència en l’edat mitjana.301 És interessant subratllar, pel que fa al culte de l’època, la relació d’algunes de les figures

Desde l’època baixmedieval se celebren a la localitat una sèrie de festes religioses dedicades a ella, el culte de la qual s’estén per Occident des del segle XV. 304 Ducher, Pastoureau, 1996: 55, 112, 151-152. 303

| 135

representades amb la Provença i la Borgonya i, en conseqüència, la relació que s’estableix amb l’art de l’època, encara que el seu culte no es va limitar a aquests dos indrets, sinó que es va estendre per tota la cristiandat, com es pot observar en l’exemple concret de Cardona. L’estudi del culte a Cardona demostra que entre els sants més venerats a la població entre els segles XIV i XVI,302 també hi ha els màrtirs Celdoni i Emeteri i la Mare de Déu del Patrocini, així com santa Bàrbara,303 sant Eloi –patró dels genets i les cavalleries– i sant Cristòfol –un sant molt venerat fins al segle XVI–, protector dels viatgers.304

Conclusions El fragment escultòric de Cardona constitueix un exemple significatiu de l’escultura gòtica tardana; significatiu perquè, atès el seu caràcter d’obra local, se’n desprèn un refinament propi del gust de l’art culte del període, visible a través de la introducció de certs components ambientals i de la intenció d’acostar l’obra a la realitat. En aquest sentit, cal remarcar l’interès posat en el tractament individualitzat de les figures, en la descripció detallada dels personatges i dels objectes representats i, alhora, en la introducció del fet narratiu. Aquesta aptitud és matisada, però, per la imposició del tema i pel caràcter local de l’obra. Les figures són estereotipades, tretes d’un repertori iconogràfic tradicional, la descripció dels objectes s’ha realitzat mitjançant uns recursos tècnics força limitats i el convencionalisme de l’argument, derivat de la seva funció, fa que no hi tinguin cabuda les grans interpretacions ni les grans escenografies. La interrelació de les figures, per tant, se cenyeix al tema representat i gira al voltant de la contraposició del Bé i del Mal, sempre present en l’art religiós. Malgrat l’accent innovador que s’observa en aquesta obra, s’ha de considerar principalment la seva condició d’obra derivada dels models d’art culte, la data de realització de la qual quedaria fixada entre el període internacional i el realisme flamenc de l’art gòtic. En aquest sentit, el tractament del fragment escultòric, com una obra de caràcter menor –en referència a les obres pioneres del període– porta a considerar la inèrcia de les formes, fet que implicaria una cronologia més tardana, potser quan ja estaven superades certes formes en els principals nuclis de la producció escultòrica del país.

136 | Església de Sant Miquel de Cardona

Bibliografia Abreviatures II Cong. Arqu. Medieval

II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d’abril de 2002. Els conjunts monàstics, Intervencions arqueològiques, 1998-2002, Eines, elements d’indumentària i armament en contextos arqueològics. Actes, vol. I, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM). Barcelona, 2003.

AM

Acta Historica et Archaeologica Mediævalia (Barcelona).

ABMA

Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona (Barcelona).

AH

Ars Hispaniae (Madrid).

BIC

Butlletí Informatiu de Ceràmica (Barcelona).

Cardener

Cardener (Cardona).

CR

Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1984-1998.

EAC

Excavacions Arqueològiques a Catalunya, Servei d’Arqueologia, Generalitat de Catalunya. Barcelona.

Laietània

Laietània (Mataró).

Mediterraneum...

Mediterraneum. Cerámica medieval en España e Italia. 1992.

QCT1

Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (19831986) Església de Sant Vicenç de Rus. Església de Santa Eulàlia de Gironella. Pont de la Pobla de Lillet, Quaderns Científics i Tècnics, 1, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Diputació de Barcelona. Barcelona, 1988.

QCT3

Simposi. Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII), Barcelona, 1989, Quaderns Científics i Tècnics, 3, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Diputació de Barcelona. Barcelona, 1991.

QCT4

II Simposi. Actuacions en el patrimoni edificat: la restauració de l’arquitectura dels segles IX i X (investigació històrica i disseny arquitectònic), Barcelona 1991, Quaderns Científics i Tècnics, 4, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Diputació de Barcelona. Barcelona, 1992.

QCT6

Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret, Quaderns Científics i Tècnics, 6, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona, 1995.

Bibliografia | 137

QCT9

Ceràmica medieval catalana. El monument, document, Quaderns Científics i Tècnics, 9, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona, 1997.

Proc. K. Ned. Akad. Wet

Proceedings of the Koninklijke Nederlandse Akademie von Wetenschappen (Amsterdam).

València-Flandes...

Catàleg de l’exposició València-Flandes. Ceràmica medieval, Bruges-Museu Municipal Grunthuse, del 14 d’abril al 18 de maig de 1997. València, 1997.

Repertori A.A.D.D. 1982. Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, AM, Annex 1, Departament

d’Història Medieval, Universitat de Barcelona. Barcelona. A.A.D.D. 1984. Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya medieval, AM, Annex 2, Departament d’Història Medieval, Universitat de Barcelona. Barcelona. A.A.D.D.

1994. Del rebost a la taula. Cuina i menjar a la Barcelona gòtica, Museu d’Història de la Ciutat. Barcelona.

A.A.D.D.

1995. El esplendor de Alcora. Cerámica del siglo XVIII. Palau Reial de Pedralbes, 5 d’octubre 1994 - 26 de març de 1995. Barcelona. AGUELO, J.; HUERTAS, J. 2003. «Un conjunt de materials del segle XV del jaciment de l’antic mercat de Santa Caterina de Barcelona». II Cong. Arqu. Medieval, vol. I. : 290-294. AINAUD, J. 1952. Cerámica y vidrio. AH, X. Madrid. ALFONSO, R. 1978. La cerámica medieval de Paterna. Estudio de marcas alfareras. València. AMIGÓ, J.; BARBERÀ, J.; CORTADELLA, J. 1986. El Bullidor, jaciment medieval. Estudi de materials i documentació, Quaderns d’Estudis Santjustencs, 3, Ajuntament de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern. ANÒNIM. 1984. «La rajola catalana de mostra dibuixada per Salvador Miquel». BIC, 22: 51-77. BALARI, J.; BASTARDES, A.; GUITART, X. 1985. Estudi històrico-arquitectònic del conjunt d’edificis parroquials de Sant Miquel de Cardona. Parròquia de Cardona. Cardona. BALLARÓ CASAS, J.; SERRA VILARÓ, J. 1986. Historia de Cardona. Barcelona. BARBERÀ i SOLER, J. 1984. «L’arxiu de l’església de Sant Miquel i Sant Vicenç i l’arxiu municipal de la vila de Cardona». Butlletí del Patronat Municipal de Museus (Cardona), 3, 1984: 44-54. BARRACHINA, J. 1983. «Estudi arqueológic del jaciment». El castell de Llinars del Vallès. Un casal noble a la Catalunya del segle XV. Barcelona: 69-307. –. 1990: «Creu de terme». Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d’Art Romànic i Gòtic. Barcelona.

138 | Església de Sant Miquel de Cardona

BASSEGODA i NONELL, J. 1977. La cerámica popular en la arquitectura gótica. Barcelona. BASTARDES, A. 1983. Les creus al vent. Barcelona. –. 1985. «Estudi històrico-arquitectònic del conjunt d’edificis parroquials de Sant Miquel de Cardona». Cardener, 2: 86-98. BASTARDES, A. et alii. 1995. «Església parroquial de Sant Miquel. Cardona. Iglesia parroquial de Sant Miquel. Cardona». Memòria 1990-1992. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona: 41-53. BATLLORI, A; LLUBIÀ, L. 1974. Ceràmica catalana decorada. Barcelona. BELTRÁN DE HEREDIA, J. 1991. «Excavacions al campanar de l’església parroquial de Sant Boi de Lluçanès (Osona)», QCT3: 127-133. BERTRAN i ROIGÉ, P. 1983. «El monestir de Sant Vicenç de Cardona al segle XI. Notes sobre la formació del seu patrimoni». Cardener, 1: 29-51. BELTRÁN VILLAGRASA, P. 1972. Obra completa. II Numismática de la Edad Media y de los reyes Católicos. Zaragoza. BOFILL, F. de P. 1941. «Cerámica barcelonesa de reflejo metálico». ABMA, I: 53-78. BOLÒS, J.; MALLART, L. 1986. La granja cistercenca d’Ancosa. La Llacuna. EAC, 7. Barcelona. BOLÒS, J.; RIU, C. 1985. «Sant Quirze de Pedret. Ceràmica». CR, XII. El Berguedà: 235-236. BOTET i SISÓ, J. 1908-1911. Les monedes catalanes, 3 vols. Barcelona. BRACONS, J. 1983. Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic. Vic. BROTHWELL, D. 1981. Digging up bones. Londres. CABESTANY, J.F. 1992. «El pot de farmàcia de Sant Quirze de Pedret (segle XIV)». QCT4: 131133. –. 1995. «Llibre II. Església de Sant Quirze de Pedret VI. El vas decorat en verd i manganès». QCT6: 244-246. CABESTANY, J.F.; RIERA, F. 1984. «Ceràmica de Manresa (s. popular de la Catalunya medieval, AM, Annex 2: 183-197.

XVI)».

Ceràmica grisa i terrissa

CAIXAL, A.; DOMINGO, R. 1989. «Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella». QCT1: 144-184. CAIXAL, A.; PANCORBO, A.; LÓPEZ MULLOR, A. 2004. « Excavacions recents a castells del centre del límit meridional de la Marca Hispànica». Actes del Congrés «Els castells medievals a la Mediterrània nord-occidental», Arbúcies, 5-7 de març de 2003. Girona: 141-178. CALDERER, J.; TRULLÉN, J.M. 1990. Museu diocesà i comarcal de Solsona. Catàleg d’Art Romànic i Gòtic. Solsona. CAMPILLO, D.; VIVES, E. 1987. Manual de antropología biològica para arqueólogos. Barcelona. CAMPILLO, D.; BERTRANPETIT, J.; VIVES, E. (en premsa). Cribra orbitalia y osteoporosis hipe-

Bibliografia | 139

rostósicas en paleopatología. Madrid. CAMPILLO, D.; MAJÓ, A. 1990. Estudi de les restes òssies humanes procedents del Cementiri Clos de Sant Miquel de Cardona (Bages). Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona (inèdit). CARANDINI, A. 1977. «Dieci anni dopo». Ostia, IV. Le Terme del Nuotatore, Studi Miscellanei, 23. Roma: 419 sigs. CASAS i NADAL, M. 1978. «Aspectes religioso-econòmics de la vila de Cardona segons els testaments del 1373 al 1383». Cuadernos de Historia Económica de Cataluña (Barcelona), XIX: 138, n. 21. –. 1982. «La documentació del monestir de Sant Vicenç de Cardona (1200-1250) conservada a l’Arxiu parroquial de Sant Miquel». Actas del X Congreso de Historia de la Corona de Aragón, 3. Zaragoza:111-120. –. 1983. «Aspectes demogràfico-familiars de la vila de Cardona a mitjans del segle XIV (13421383)». Cardener,1: 53-68. –. 1985. «Els habitants de Cardona i les seves activitats econòmiques al voltant de 1400». Cardener, 2: 130. –. 1986. «La casa de Berenguer Sespluga, rector de Cardona (+ 1375)». Cardener, 2: 85-100. –. 1992. Història de Cardona. Llibre III Primera part: La canònica de Sant Vicenç de Cardona a l’edat mitjana. Alguns aspectes de la seva història des dels seus orígens fins al 1311. Cardona. CASTELLANO, A.; JUBERÓ, A.M. 1992. «La catalogació dels arxius de la parròquia de Sant Miquel i de la canònica de Sant Vicenç de Cardona». La capella del Santíssim de l’església de Sant Miquel. Cardona, Monografies, 2, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona: 49-52. CERDÀ, J. 1991. «Un conjunt de ceràmica del segle XVI procedent de Can Xammar (Mataró)». Laietània, 6: 157-178. –. 1993a. «Un conjunt de pisa i terrissa dels segles XVIII-XIX trobat a Mataró (El Maresme). II part», BIC, 52 (gener-juny), 52: 29-33. –. 1993b. «Un conjunt de pisa i terrissa dels segles XVII-XIX trobat a Mataró (El Maresme). III part». BIC, 53: 18-25. –. 1998. « El conjunt de vidre mataroní trobat a les excavacions de la Plaça Gran de Mataró (1982)». Laietània, 11. 163-200. CERDÀ, J.; PÉREZ TORT, S. 1991. «Darreres excavacions d’urgència davant el clos arqueològic de Torre Llauder (Mataró, El Maresme)», Laietània, 6: 127-156. CERDÀ, J.; TELESE, A. 1994. «Cerámica de procedencia italiana aparecida en Cataluña». Laietània, 9: 293-353. CIRICI PELLICER, A., 1974: «L’arquitectura als segles

XII

i

XIV».

L’art gòtic català. Barcelona.

140 | Església de Sant Miquel de Cardona

–. 1977. Ceràmica catalana. Barcelona. CLUA, M. 1992. Les monedes trobades a l’excavació de l’església de Sant Miquel de Cardona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona (inèdit). –. 2002. La circulació monetària a la província de Barcelona des de l’època medieval, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona. CODINA I COSTA, J. 1956. Pasado y presente de la villa de Cardona. Martorell. COMPANY, X.; PUIG, I.; TARRAGONA, J. 1993. Catàleg. Exposició Pulcrhra. Centenari de la creació del Museu 1893-1993, Museu Diocesà de Lleida. Lleida. CRUSAFONT, M., 1982. Numismática de la Corona Catalano-Aragonesa medieval (785-1516). Madrid. –. 1990. La moneda catalana local, segles XIII-XVIII. Barcelona. –. 1992. «Acuñaciones de la Corona Catalano-Aragonesa y de los Reinos de Aragón y Navarra. Medievo y tránsito a la Edad Moderna». Catálogo general de las monedas españolas, vol. IV. Madrid. CURTO, M.D. 1979. Transcripción de los documentos testamentarios de Cardona de los años 1347-1348, época de la Peste Negra, memòria de llicenciatura, Departament d’Història Medieval, Universitat de Barcelona. Barcelona (inèdit). DALMASES, N.; JOSÉ PITARCH, A. 1984. Història de l’art català, vol. III. Barcelona. DASÍ, T. 1951. Estudio de los reales de a ocho. 5 vol. València. DE LA VORÁGINE, S. 1987. La leyenda dorada, I-II. Barcelona. DUCHET, G..; PASTOUREAU, M. 1996. Guia iconográfica de la Biblia y los santos. Madrid. ESPADALER, R. 1989. Memòria de l’excavació realitzada a l’església de Sant Miquel de Cardona, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona (inèdit). ESPADALER, R.; JUAN, M. 1991. «Excavació arqueològica de Sant Miquel de Cardona». QCT3: 197-205. ESPADALER, R.; JUAN, M.; SANZ, N.; LÓPEZ MULLOR, A. 1997. Memòria de les excavacions realitzades a l’església de Sant Miquel de Cardona (Bages). 1987-1989, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona, 1997 (inèdit). FERRANDO, J. 1950. Iconografía de los santos. Barcelona. FLUVIÀ, A de. 1973. «Creu de terme». Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 5. Barcelona. FONTECHA, R. de. 1953. «La moneda española de cobre en los siglos XVIII y XIX». Numario Hispánico (Madrid), II-4: 225-274. –. de. 1967. La moneda española contemporánea. Madrid. –. de. 1968. La moneda de vellón y cobre de la monarquía española (años 1516-1931).

Bibliografia | 141

Madrid. GARCÍA, A.; GARRAFFA, A. 1968. El Solar Catalán, Valenciano y Balear. San Sebastián. GARRIGÓS i CABEZAS, H.; BENITO i MONCLÚS, P. 1991. «La moral sexual dels clergues a les parròquies del Maresme a partir de les visites pastorals (1305-1447)». AM, 11-12: 345-400. GIL FARRÉS, O. 1959. Historia de la moneda española. Madrid. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A. (dir.) 1984. Memòria 1983, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, Diputació de Barcelona. Barcelona. –. (dir.) 1986. Memòria 1984, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Diputació de Barcelona. Barcelona. –. (dir.) 1992. La capella del Santíssim de l’església de Sant Miquel de Cardona, Monografies, 2, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Diputació de Barcelona. Barcelona. GONZÁLEZ MARTÍ, M. 1944. Cerámica del Levante español. Siglos medievales. BarcelonaMadrid. GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, A. 2000. Estudi de la ceràmica trobada a l’antiga casa rectoral de Castellnou de Bages (1998-2000), Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona (inèdit). HARRIS, E.C. 1975. «The Stratigraphic Sequence: a Question of Time». World Archaeology (Londres), VII-1: 109-121. –. 1977. «Units of Archaeological Stratification». Norwegian Archaeological Review (Oslo), X, 1-2: 84-106. –. 1979 a. «The Laws of Archeological Stratigraphy». World Archaeology (Londres), XI-1: 111-117. –. 1979 b. Principles of Archaeological Stratigraphy. Londres. JAFFE, H.L. 1978. Enfermedades metabólicas, degenerativas e inflamatorias de los huesos y las articulaciones. México. JUAN, M.; SOLÉ, X.; GALERA, A. 1992. Prospecció arqueològica del municipi de Cardona (Bages, Barcelona). Volum I: Introducció, Ajuntament de Cardona. Cardona. KNIP, A. 1971. «The frequencies of non metrical variants in Tellem and Nokara skulls from the Mali Republic, II». Proc. K. Ned. Akad. Wet, C 74: 422-423. LABROT, J. 1989, Une històire économique et populaire du moyen âge. Les jetons et les méreaux. Paris. LERMA, J.V. 1992. La loza gótico-mudéjar en la ciudad de Valencia. Madrid. LERMA, J.V. et alii, 1986. «Sistematización de la loza gótico-mudéjar de Paterna/Manises». La ceramica medievale nel Mediterraneo Occidentale. Firenze: 183-203. LÓPEZ MULLOR, A. 1988. «Excavacions a l’ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (L’Hospi-

142 | Església de Sant Miquel de Cardona

talet de Llobregat, Barcelonès). Campanyes de 1978-1981», Identitats (L’Hospitalet de Llobregat), 1: 17-35. –.(dir) 1989. Recerques històrico-arquitectòniques al Berguedà (1983-1986). QCT1. Barcelona. LÓPEZ MULLOR, A.; BELTRÁN DE HEREDIA, J. 1991-93. «Resultats de les excavacions a l’església i hospital de Sant Llàtzer de Barcelona». Lambard. Estudis d’art medieval (Barcelona), 6: 51-72. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; FIERRO, X. 1987. «Hallazgos de cerámica gris medieval en las comarcas de Barcelona». IV Coloquio Internacional de Cerámica Medieval en el Mediterráneo Occidental. Lisboa: 87-98. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; FIERRO, X. 1997. «Elementos para la difusión y cronología de la cerámica gris medieval en las comarcas de Barcelona». De Boe, G.; Verhaeghe, F. (ed.). Material Culture in Medieval Europe, Papers of the «Medieval Europe Brugge 1997, Conference», volume 7. I.A.P. Rapporten 7, Zellik: 293-310. LÓPEZ MULLOR, A.; ESTANY, I. 1998. «Ceràmica antiga i ceràmica medieval de cuina». Torre del Baró, Viladecans. Arqueologia, Monografies, 4, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona: 67-69. LÓPEZ MULLOR, A.; ESTANY, I.; KICHNER, E. (en premsa). «VII.2. La ceràmica medieval i moderna». Castell de Castelldefels. Arqueologia, Història i Art, Monografies, 7, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORENS, J. 1989. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic. Segles XV a XVII. Barcelona. LLUBIÀ, L. 1967. Cerámica medieval española. Barcelona. MARIACHER, G. 1964. Il vetro europeo dal XV al XX secolo. Novara. MARQUES I PLANAGAUMA, J.M. 1989. «Fundaciones de beneficios en el obispado de Gerona (siglos XIII-XVIII)». Anthologica Annua (Roma), 36: 493-507. MARTÍ i BONET, J.M.; NIQUI i PUIGVERT, L.; MIQUEL i MASCORT, F. 1984. Processos de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, vol. I. Barcelona: 28-31, 178. MARTIN, R.; SALLER, K. 1947. Lerhbuch der Anthropologie. Stuttgart. MARTÍNEZ CAVIRÓ, B. 1982. La loza dorada. Madrid. MATEU I LLOPIS, F. 1929. La ceca de Valencia y las acuñaciones de los siglos XIII al XVIII. Valencia. –. 1946. Glosario hispánico de numismática. Barcelona. MIQUEL, S. 1984. «La rajola catalana de mostra dibuixada per Salvador Miquel». BIC, núm. 22: 51-77. MONTAGUT, J.; STRINKER, M. 1977. «Dysmorphies cranio-faciales». Neurochirugie, 23, supl. 2. París.

Bibliografia | 143

MORO, A. 1994. El fossat nord del castell cartoixa de Vallparadís, Terrassa, Vallès Occidental. Memòries de les Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 5, Servei d’Arqueologia, Generalitat de Catalunya. Barcelona: 6-53. OLIVAR, M. 1950. «La vajilla de madera y la cerámica de uso en Catalunya y Valencia durante el siglo XIV». Anales del Centro de Cultura de Valencia, Anexo 2. Valencia. OLIVIER, G., 1960. Pratique Antropologique. París. OLLICH, I.; VIVES, E. 1986. «Arqueologia i antropologia física. La població i el ritual funerari a Osona a través de les necròpolis medievals». Cota Zero (Vic), 2: 62-71. PADILLA, I.. 1984. «Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: el taller, hornos y producción de Casampons (Berga)». Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya medieval, AM, annex 2: 99-143. PARERA, M. 1997. «Materials per a l’estudi de la cerámica de Barcelona decorada en blau (segles XV-XVI)». Transferències i comerç de ceràmica a l’Europa mediterrània (segles XIVXVII). XV Jornades d’Estudis Històrics Locals, Institut d’Estudis Baleàrics. Palma: 125-146. PARERA, M. 1998. «Ceràmica medieval decorada i ceràmica moderna». Torre del Baró, Viladecans. Arqueologia, Monografies, 4, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona: 69-128. PLANES i ALBETS, R. 1984. «La catalogació de l’Arxiu de la Col·legiata de Sant Vicenç del castell de Cardona endegada pel canonge Miquel Mitjans i Llenguart (1718-1721)». Butlletí del Patronat Municipal de Museus (Cardona), 3: 35-39. PONS, S. 1658. Llibre de vida y miracles dels gloriosos martyrs S. Madrona, cos sant de Barcelona; S. Celdoni y Armenter, cossos sants de Cardona... compost per lo R.P.F. Salvador Pous. Tarragona. RIERA, F.; CABESTANY, J.F. 1980. Ceràmica de Manresa decorada (s. XIV). Manresa. RIU, M. 1960 (5 de juny). «Mirando al pasado. Disección de Sant Quirze de Pedret». Diario de Barcelona: 35. – . 1982. «Alguns costums funeraris de l’Edat Mitjana a Catalunya». Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, AM, Annex 1: 29-57. –. 1984. «La ceràmica popular barcelonina del segle XIV. Aportació a l’estudi de les seves formes i marques». Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya medieval. AM, Annex 2: 145-181. RIU, M.; BOLÓS, J. 1982. «Observacions metodològiques, esquemes i fitxes de treball per a l’estudi de les sepultures». Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. AM, Annex 1: 11-18. ROIG, J. 2003. «Sitges i estructures d’emmagatzematge d’època medieval a la vila de Sabadell (del segle XII al XIV)». II Cong. Arqu. Medieval: 381-394. ROIG, J.; COLL, J.M.; MOLINA, J.A. 1997. «La ceràmica d’època carolíngia i comtal al Vallès». QCT 9: 37-62.

| 145

Inventari del material U.E. 13 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Orles diverses 4 plats Faixes i cintes Influència francesa 1 plat Indeterminada 1 plat, 1 pot d’apotecari, 1 gibrell Pisa 2 plats Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 olla amb nansa, 1 gerreta, 1 bol, 2 plats, 1 càntir, 1 cassola, 1 olleta Oxidada amb vidriat verd 2 gerretes, 1 càntir, 1 cassola, 1 plat Oxidada amb vidriat verd i groc 1 enciamera de fons groc i aigües verdes Oxidada amb vidriat melat Oxidada amb vidriat groc Oxidada amb vidriat groc, marró i verd 1 plat, 1 olla Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 càntir, 1 recipient gran Reduïda Material constructiu Rajola 4 decorades en blau, verd i groc i línies negres, 2 decorades en blau i verd clar Teula 11 teules vidriades Vidre 6 canadelles, 1 porró, 1 ampolla, 1 vidre de finestra Metall Ferro 1 clau Bronze 2 monedes Llautó 1 moneda*

6 2 1 9 13

33 11 11 5 1 2

10 1 6 11 32

1 2 1

146 | Església de Sant Miquel de Cardona

Altres Rosari Roda de rellotge Forquilla Sivella

5 1 1 1

U.E. 16 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Material constructiu Guix 1 fragment barrejat amb pedres, part d’una motllura

1

Fauna

3

Altres Fusta 1 fragment amb un clau clavat

2

U.E. 18 Tipus de material i formes Ceràmica medieval Grisa 1 olla exvasada, 1 plat Oxidada Bicolor 1 olla Ceràmica decorada en verd i manganès Decorada en manganès Ceràmica de reflex metàl·lic 1 escudella Ceràmica blava catalana Orles diverses 1 escudella Figueta 1 plat Corbata Ditada 1 plat De transició 1 plat Indeterminades 1 pot d’apotecari, 1 escudella, 1 plat Ceràmica italiana Blau sobre groc

Nombre de fragments

35 18 8

3 4

3 1 3 3 1 39

2

Inventari del material | 147

Pisa Decorada Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 fogó, 2 olles Oxidada amb vidriat marró i negre Oxidada amb vidriat verd 1 fogó, 1 olla Oxidada amb vidriat melat Oxidada amb vidriat verd i groc Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 test, 1 fragment amb engalba blanca Reduïda 2 càntirs, 2 olles, 1 cassola, 1 fragment amb engalba blanca Material constructiu Rajola 1 rajola decorada en blau i ocre Teula Estuc Guix Vidre 1 ampolla de coll llarg Metall Ferro 57 claus Bronze 1 frontissa Escòria de mineral Malacologia 1 cargol, 2 cargolines, 2 petxines Altres Fusta Anèl·lids Sal cristal·litzada

4 70 1 95 7 6 47 285

1 396 1 13 35

60 1 103 12

7 51 3

U.E. 23 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic 1 escudella Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 bol, 1 plat amb la inscripció «(...)IRT VID(...) L PF(...)»

Nombre de fragments 1

2

148 | Església de Sant Miquel de Cardona

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 3 gerretes Oxidada amb vidriat verd 1 aiguamans, 1 càntir Oxidada amb vidriat melat 1 càntir Oxidada amb vidriat negre Ceràmica comuna moderna Reduïda 1 càntir, 1 bol Material constructiu Rajola 2 rajoles decorades amb temes florals en groc, marró i verd Guix 1 fragment de guix policromat Pedra 1 capitell, 1 pinacle, 1 pica d’aigua beneïda Vidre 1 vitrall amb plom, 1 copa, 1 ampolla Metall Ferro 1 clau, 1 roda dentada del rellotge Bronze 3 monedes Altres Fusta 2 fragments pertanyents a un retaule o altar Forquilla Teixit de metall

1 8 2 1 2

2 2 3 14

2 6

2 1 1

U.E. 24 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Figueta

2

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd 1 nansa Oxidada amb vidriat melat Vidre

2 1 1

Inventari del material | 149

U.E. 25 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica decorada en verd i manganès

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró

3

Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda

2 3

Material constructiu Maó

1

Vidre 1 ampolla de Cerebrino Mandri Altres Teixit

2

1

U.E. 26 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica de reflex metàl·lic Altres motius

3

Ceràmica blava de Barcelona

4

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd 1 poal

1 1

Ceràmica comuna moderna Oxidada

7

Material constructiu Totxo

3

Vidre

4

U.E. 27 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic De Manises Pinzell-pinta Altres motius Ceràmica blava de Barcelona Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd 1 olla

Nombre de fragments

3 1 5 8 20

150 | Església de Sant Miquel de Cardona

Ceràmica italiana berettina Blau sobre blau

1

Material constructiu Rajola 1 vidriada

1

Vidre

1

Metall Ferro 2 claus

2

U.E. 32 Tipus de material i formes Ceràmica blava catalana Ditada 1 plat Indeterminada Material constructiu Rajola 1 de policroma amb decoració floral Teula

Nombre de fragments

1 2 1 14

U.E. 44 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 2 gerretes, 1 nansa de gerra

6

Vidre

5

U.E. 45 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic Ceràmica blava catalana Orles diverses 1 escudella Indeterminada Porcellana Blanca 13 plats, 1 palmatòria, 20 gerros Decorada 1 plat marca Dentelle-Luneville K-G, 13 fragments de Pickman

Nombre de fragments 1 2 6 38 21

Inventari del material | 151

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 plat, 1 olleta, 1 nansa Oxidada amb vidriat verd Oxidada amb vidriat groc i marró Oxidada amb vidriat groc i verd Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 test Reduïda 1 càntir Material constructiu Cairó Vidre 7 canadelles, 1 làmpada, 1 porró, 4 ampolles, 1 bombeta Metall Ferro 1 agulla, 1 politja, 1 tascó, 1 sivella, 2 claus Plom Coure Bronze 3 monedes Altres Baquelita 1 pinta

13 3 2 1 6 5

1 67

11 2 3 3

2

U.E. 46 Tipus de material i formes Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 pot d’apotecari, 1 escudella Pisa 1 plat, 1 ouera, 1 gerra Decorada 1 plat, 1 nansa Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 3 olletes, 2 gerres, 1 pipa, 3 plats, 1 bol Oxidada amb vidriat marró i negre 1 plat Oxidada amb vidriat verd 1 càntir, 2 plats Oxidada amb vidriat melat 1 càntir, 1 plat, 1 cassola

Nombre de fragments

9 13 3

69 7 22 8

152 | Església de Sant Miquel de Cardona

Ceràmica comuna moderna Oxidada 2 bols, 1 càntir Reduïda 1 càntir Material constructiu Rajola 1 rajola decorada en groc, verd, blau i negre Cairons Teula 3 teules vidrades en verd Guix 1 motllura Vidre 11 canadelles, 3 ampolletes Metall Ferro 18 claus Altres Carbó vegetal

28 6

2 1 3 1 25

22

3

U.E. 48 Tipus de material i formes Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 2 plats, 2 gerretes, 1 cassola Oxidada amb vidriat marró i negre 1 plat Oxidada amb vidriat verd 1 càntir Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda Vidre 1 ampolla Metall Ferro 11 claus Altres Restes òssies humanes Carbó vegetal

Nombre de fragments

7 3 3

3 1 4

17

17 1

Inventari del material| 153

U.E. 50 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica comuna ibèrica

1

Ceràmica medieval Grisa

3

Ceràmica blava de Barcelona

3

Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta Altres motius 7 plats, 1 bol, 1 escudella Ceràmica blava catalana Orles diverses Mates d’herba Arc i punt Volutes Figueta Ull creuat Influència del Renaixement Ditada 12 plats Faixes i cintes 3 plats, 1 gibrella Poblet 2 plats, 1 safata Influència francesa 10 plats, 1 escudella Ratlles obliqües Corbata Sol Policroma Indeterminada 1 pot d’apotecari, 26 plats, 1 escudella Ceràmica policroma 1 plat amb ratlles grises i marrons sobre fons blanc, fons blau amb decoració blanca Ceràmica italiana berettina Blau sobre blau

5 21

24 2 1 3 8 2 3 39 18 6 20 2 5 1 1 252 5

7

Pisa 1 ouera

2

Porcellana 1 gerro

7

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 3 càntirs, 6 gerretes, 27 plats, 2 cassoles, 5 bols

295

154 | Església de Sant Miquel de Cardona

Oxidada amb vidriat marró i negre 5 plats Oxidada amb vidriat verd 2 morters, 15 plats i 14 gerretes, 9 càntirs Oxidada amb vidriat verd i groc 1 gibrell, 1 cassola, 2 nanses de càntir Oxidada amb vidriat melat 1 plat Oxidada amb vidriat melat i verd 1 enciamera Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 gerra, 11 testos Reduïda 26 càntirs Material constructiu Rajola 1 amb la imatge d’un sant, 2 amb temàtica floral Teules 19 teules vidrades en verd Marbre Vidre 16 ungüentaris, 3 peus anulars, 4 nanses, 2 ampolletes, 1 olleta 17 canadelles Metall Ferro 38 claus, 3 plaques, 1 falleba Bronze 2 plaquetes, 6 monedes, 1 anell Plom Aplicació de taüt Coure 1 sivella Llautó 1 moneda Malacologia Altres Denes de rosari Cadenes Medalles Bales de jugar Fusta 1 fragment de retaule: estrella de vuit punxes amb policromia daurada Carbó

7 364 22 11 5

102 366

19 21 1 180

120 9 1 1 1 1 1 3 5 1 1 1

Inventari del material | 155

Basament d’una creu o espelma U.E. 51

1

Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Vidre

1

Metall Billó 1 moneda

1

U.E. 53 Tipus de material i formes Ceràmica blava catalana Amb orles diverses 1 escudella Indeterminada Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 gerreta, 2 plats Oxidada amb vidriat verd 1 olleta Ceràmica comuna moderna Reduïda

Nombre de fragments

1 4 7 1

3

U.E. 55 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic 1 bol Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd 1 olla Vidre 1 ampolleta Metall Ferro 2 claus Bronze 1 cadena, 1 moneda Altres

Nombre de fragments 1

1 1

2 2

156 | Església de Sant Miquel de Cardona

Fusta U.E. 57

2

Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 plat

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd 1 olleta

2

Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda

2 2

U.E. 59 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica comuna moderna Reduïda 1 fragment amb decoració acanalada

1

Metall Bronze 1 collaret

1

U.E. 69 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 plat

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 olleta

1

U.E. 70 Tipus de material i formes Ceràmica medieval Grisa 1 olleta, 1 càntir, 1 gerro Oxidada 1 olleta Bicolor Ceràmica decorada en verd i manganès

Nombre de fragments

17 2 4

Inventari del material | 157

Decorada en manganès 1 escudella, 1 plat, 1 olla Decorada en verd i manganès 1 plat

8

Ceràmica blava de Paterna 1 plat

2

Ceràmica blava de Barcelona 1 escudella, 1 plat

7

Ceràmica de reflex metàl·lic 2 escudelles, 1 plat Reflex metàl·lic i blau 1 escudella, 1 enciamera, 1 plat

16

Ceràmica blava catalana Orles diverses 1 escudella, 1 plat Ditada 1 plat Influència del Renaixement 2 plats Poblet 1 plat Faixes i cintes 1 plat Corbata 1 plat Cirereta 1 plat Indeterminada 1 pot d’apotecari, 1 escudella, 1 plat Ceràmica policroma 1 plat blau per fora i blau i groc per dins Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 olleta, 1 olla, 1 plat, 1 gerreta Oxidada amb vidriat verd 3 càntirs, 4 olles, 2 plats, 1 morter, 1 enciamera, 3 olletes Oxidada amb vidriat melat 1 gibrell, 1 enciamera Oxidada amb vidriat groc i verd 1 escudella, 1 plat Oxidada amb vidriat groc i marró 1 olla Ceràmica comuna moderna Oxidada

1

8

9 1 2 1 2 1 2 34 1

40 130 14 3 1

12

158 | Església de Sant Miquel de Cardona

2 testos, 1 olla, 1 bol Reduïda 2 lluernes, 1 bol, 2 olletes, 1 càntir Pisa 1 plat Material constructiu Teula Cairons 10 decorats en blau, ocre i negre Conducció d’aigua Guix 1 motllura Pedra 7 pedres que formen una motllura Marbre Vidre 2 ampolles, 3 copes Metall Ferro 23 claus, 1 planxa foradada, 3 agulles, 2 tascons, 8 fragments d’escòria Bronze 1 plaqueta de mobiliari sense decoració, 2 monedes Llautó 1 moneda Fauna Dents 1 dent de caprins Ossos 1 mandíbula de cavall Malacologia 4 cargols Altres Picarol Botó Pedres 6 d’esfèriques de molinar, 1 de cúbica, 1 de cilíndrica Denes de rosari Medalles Creu

9 2

5 10 3 1 7 2 43

40 3 1

1 1 4

1 1 9 1 1 1

U.E. 77 Tipus de material i formes Ceràmica medieval

Nombre de fragments

Inventari del material | 159

Grisa 1 olla, 1 bol Ceràmica de reflex metàl·lic 1 escudella Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 olleta, 1 plat, 1 enciamera, 1 olla Oxidada amb vidriat verd 1 poal, 1 càntir, 1 olla

18 3

11 7

Ceràmica comuna moderna Reduïda

3

Material constructiu Teula Canalitzacions

7 1

Vidre 1 copa

2

Metall Ferro 4 1 clau, 1 ganivet, 2 fragments d’escòria de ferro 2 Altres 1 peça cilíndrica amb un forat rodó en un extrem i tres forats petits al mig, 1 placa de metall amb forats Malacologia Cargols Petxina 1 petxina de pelegrí

4 1

U.E. 80 Tipus de material i formes Material constructiu Teula Metall Ferro 28 claus

Nombre de fragments

1 28

U.E. 81 Tipus de material i formes Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Ceràmica comuna moderna

Nombre de fragments

3

160 | Església de Sant Miquel de Cardona

Reduïda

2

Metall Ferro 2 fragments d’escòria

2

U.E. 83 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic 2 escudelles Ceràmica blava catalana Orles diverses 1 plat Indeterminada 3 plats, 1 pot d’apotecari Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 plat Oxidada amb vidriat verd 1 càntir, 3 testos

Nombre de fragments 4

1 10

2 10

Ceràmica comuna moderna Reduïda 1 càntir

5

Material constructiu Teula 1 teula vidriada en verd

3

Vidre 1 copa, 1 ampolleta Metall Bronze 1 moneda

3

1

U.E. 85 Tipus de material i formes Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd Material constructiu Teula Estuc 1 fragment amb restes de policromia

Nombre de fragments

1 1 1

U.E. 86 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Inventari del material | 161

Ceràmica decorada en verd i manganès Decorada en verd i manganès 1 bol amb un escut al centre Ceràmica de reflex metàl·lic 1 bol Ceràmica blava catalana Orles diverses 1 bol Ditada 1 plat De transició 1 escudella, 1 plat Indeterminada 1 bol Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 plat, 1 gerreta, 1 càntir Oxidada amb vidriat verd 1 morter, 1 bol, 1 plat, 1 gerro, 1 càntir

1 5

4 1 4 4

10 20

Ceràmica comuna moderna Reduïda 1 càntir

7

Material constructiu Estuc 2 fragments amb restes d’estuc

2

Vidre 1 canadella, 1 copa Metall Ferro 9 claus Altres Medalla

5

9

1

U.E. 87 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 plat

2

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró U.E. 88

1

162 | Església de Sant Miquel de Cardona

Tipus de material i formes Ceràmica decorada en verd i manganès Decorada en verd i manganès Ceràmica de reflex metàl·lic 2 bols, 1 plat Reflex metàl·lic i blau 1 bol Ceràmica blava catalana Orles diverses 1 bol, 1 plat Ditada 1 plat Influència del Renaixement 1 plat Corbata 1 enciamera De transició 1 plat Influència francesa 1 plat Indeterminada 1 pot d’apotecari, 3 plats Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 2 olles, 1 bol, 1 plat, 1 gibrell Oxidada amb vidriat verd 2 plats, 2 morters, 2 càntirs, 1 gibrell, 1 poal, 2 gerretes Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 gibrell Reduïda 1 càntir Material constructiu Cairó Guix Vidre 2 ampolles, 3 canadelles, 1 gerret Metall Ferro 8 claus Bronze 3 monedes Altres

Nombre de fragments

2 9 1

6 3 3 1 1 1 20

38 32

6 42

1 1 26

10 3

Inventari del material | 163

Rosari

1

Medalles

2

164 | Església de Sant Miquel de Cardona

U.E. 89 Tipus de material i formes Ceràmica blava catalana Orles diverses 1 escudella sagnadora amb orelles, 1 escudella Influència del Renaixement 1 plat decorat en blau i groc Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 plat, 1 olla, 1 olleta Oxidada amb vidriat verd 2 plats, 2 olles, 2 olletes, 1 gerreta Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda Material constructiu Teula 1 de reduïda, 1 d’oxidada Vidre

Nombre de fragments

3 1

8 8

1 11 11 3

1 olleta

U.E. 93 Tipus de material i formes Ceràmica medieval Grisa 2 olletes, 1 olla, 1 plat

Nombre de fragments

49

Ceràmica decorada en verd i manganès Decorada en verd i manganès 1 plat

2

Ceràmica de reflex metàl·lic

4

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 olla Oxidada amb vidriat verd 2 olles

22 50

Ceràmica comuna moderna Reduïda

3

Material constructiu Teula

1

Vidre

1

Inventari del material | 165

Metall Ferro 1 fragment d’escòria Malacologia 1 cargol Altres Ossos 1 crani humà tallat, amb restes d’argamassa, utilitzat en el paviment 93

2 1

1

U.E. 97 Tipus de material i formes Ceràmica medieval Grisa Bicolor Ceràmica decorada en verd i manganès Decorada en verd i manganès 1 plat Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 olla Oxidada amb vidriat verd 3 plats, 1 gerra, 1 olla, 1 cassola Ceràmica comuna moderna Oxidada Material constructiu Teula Cairó Pedra 1 pedra treballada d’un marc de porta o finestra Vidre 2 fragments d’escòria de vidre Metall Ferro 1 clau, 1 fragment d’escòria de ferro

Nombre de fragments

2 1 1

18 11

4 30 4 1 3

2

U.E. 102 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica medieval Grisa

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd

1

166 | Església de Sant Miquel de Cardona

U.E. 103 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica medieval Grisa

1

Oxidada

1

U.E. 112 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 gerreta Oxidada amb vidriat verd

5 8

1 gerreta, 1 plat Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 càntir amb engalba blanca Reduïda 1 plat Vidre 1 ampolleta Altres Sal

4 6 2

10

10 fragments de sal petrificada

U.E. 114 Tipus de material i formes Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda Metall Bronze 1 moneda Altres Medalla 1 medalla de la Verge de Montserrat, 2 petits reliquiaris Cadena 2 cadenes de medalla

Nombre de fragments

1 1 1

4 2

Inventari del material | 167

U.E. 132 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica romana Campaniana A

1

Ceràmica decorada en verd i manganès Decorada en verd i manganès

2

Ceràmica medieval Grisa 2 vores d’olla Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta Altres motius 2 plats i 2 escudelles Reflex metàl·lic i blau Ceràmica blava de Barcelona 2 pots, 1 pot decoració quadriculada Ceràmica blava catalana Cercles concèntrics o sagnadores Essa Mates d’herba Roda de carreta Arc triple Salsitxa doble Ditada Figueta Poblet Faixes i cintes Influència francesa Corbata Influència Renaixement Ratlles obliqües Nanses Indeterminada Ceràmica italiana Blau sobre blau Policroma Porcellana Blanca Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 5 olles, 8 plats, 1 gerra, 1 colador i 1 tapa de botó Oxidada amb vidriat marró i negre Oxidada amb vidriat verd

18

65 52 13 3

4 1 1 1 1 2 16 1 3 8 1 5 3 3 5 179 13 4 1 222 1 320

168 | Església de Sant Miquel de Cardona

1 càntir, 2 morters, 7 plats, 1 gibrell, 2 gerra, 2 olletes Oxidada amb vidriat melat 1 gerra amb inici de nansa Oxidada amb vidriat blau extern/ blanc intern 1 nansa Oxidada amb vidriat blau extern/intern Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 broc càntir, 1 olleta Reduïda 2 olles, 3 brocs, 6 nanses, 1 gerra Material constructiu Rajola 6 rajoles policromes Teula 1 teula vidriada amb decoració floral Vidre 14 ungüentaris, 3 finestres, 3 setrilleres, 1 cordó aplicat i 3 nanses Metall Ferro 260 claus de taüt, 6 claus de ganxo, 1 plaqueta Bronze 1 vareta, 31 monedes Altres Sílex Bala de canó Agulles de cap Medalles Creus Lorena i Caravaca Botons Cadenetes Agulles Passador

36 13 4 26 550

6 5 300

270 32

1 5 3 23 3 3 5 7 1

U.E. 133 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic 1 escudella Ceràmica blava catalana Poblet 1 plat

Nombre de fragments 1

3

Inventari del material| 169

Indeterminada 1 pot d’apotecari, 1 plat Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 2 plats Oxidada amb vidriat verd 1 gerra Metall Billó 1 moneda Llautó 1 moneda

2

4 3

1 1

U.E. 137 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 pot d’apotecari

1

U.E. 140 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic 1 bol

Nombre de fragments 3

Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 plat

1

Ceràmica comuna moderna Reduïda 1 càntir

2

Material constructiu Rajola 1 rajola decorada en tons blaus

1

Vidre 1 base d’ampolla

1

U.E. 143 Tipus de material i formes Ceràmica blava catalana Orles diverses 1 escudella sagnadora Poblet 1 plat

Nombre de fragments

1 3

170 | Església de Sant Miquel de Cardona

Influència francesa Indeterminada 1 plat

1 3

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd

1 1

Ceràmica comuna moderna Reduïda

2

Vidre 1 canelobre, 1 nansa de canadelles, 1 vidre de finestra, 1 ampolla molt moderna

4

Altres Canelobre 2 basaments de canelobre Creu 1 creu de llauna Bala 1 bala d’escopeta Pilota

2 1 1 1

1 pilota molt moderna

U.E. 144 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica medieval Grisa 1 plat, 1 peça rodona similar a una moneda

2

Ceràmica blava catalana Orles diverses 1 escudella sagnadora

4

Ditada 1 plat Poblet 1 plat Influència del Renaixement 1 plat Indeterminada 1 pot d’apotecari, 1 plat Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 gerreta, 1 cassola, 2 gibrells, 1 plat Oxidada amb vidriat verd 1 càntir, 1 gerra Ceràmica comuna moderna

1 3 3 18

17 19

Inventari del material | 171

Oxidada Reduïda 1 càntir

2 10

Material constructiu Rajola 1 rajola decorada en blau i negre sobre fons blanc

1

Vidre

2

Metall Ferro 5 claus Bronze 1 sivella

5 1

U.E. 146 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 bol

2

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd Vidre 1 copa, 1 base d’ampolla

1 2 4

U.E. 150 Tipus de material i formes Ceràmica medieval Bicolor Ceràmica decorada en verd i manganès Decorada en verd i manganès 1 plat Ceràmica de reflex metàl·lic 1 escudella Ceràmica blava catalana Orles diverses 1 escudella sagnadora Indeterminada 1 pot d’apotecari Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 escudella, 1 plat, 1 gerra Oxidada amb vidriat verd

Nombre de fragments

2 1 1

2 2

8 7

172 | Església de Sant Miquel de Cardona

1 pipa, 1 bol, 1 plat Ceràmica comuna moderna Reduïda

2

U.E. 152 Tipus de material i formes Ceràmica medieval Grisa 1 olla Bicolor Ceràmica decorada en verd i manganès 1 pot d’apotecari

Nombre de fragments

5 1 1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd 1 bec de morter

1 1

Metall Ferro 2 claus

2

Altres Ivori 2 fragments d’ivori

2

U.E. 153 Tipus de material i formes Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró

Nombre de fragments

4

U.E. 161 Tipus de material i formes Ceràmica blava catalana Ditada 1 plat Corbata 1 plat Indeterminada 1 nansa, 3 plats Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 plat Oxidada amb vidriat marró i negre

Nombre de fragments

3 2 5

9 1

Inventari del material | 173

Oxidada amb vidriat verd 1 plat, 1 nansa Oxidada amb vidriat melat Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 nansa Reduïda Vidre 2 ungüentaris, 1 nansa

5 2 1 3 9

U.E. 164 Tipus de material i formes Ceràmica blava catalana Poblet 1 plat Indeterminada 1 escudella Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd 2 nanses Ceràmica comuna moderna Reduïda

Nombre de fragments 1 1

1 2

1

U.E. 168 Tipus de material i formes Ceràmica blava catalana Ditada 1 plat De transició 1 plat Indeterminada Ceràmica comuna moderna Reduïda 1 nansa

Nombre de fragments 3 7 3 3

U.E. 169 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Poblet Indeterminada

1 2

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró

2

174 | Església de Sant Miquel de Cardona

Oxidada amb vidriat verd Ceràmica comuna moderna Reduïda Material constructiu Teula

5 10 1

Vidre

16

Metall Ferro

3

1 tap d’ampolla, 2 claus de taüt Bronze 2 monedes Altres Denes de banús d’un rosari

2

28

U.E. 171 Tipus de material i formes Ceràmica blava catalana Poblet 1 plat Ditada Influència del Renaixement De transició 1 plat Indeterminada 3 plats, 2 escudelles, 1 nansa Porcellana Blanca Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 2 plats Oxidada amb vidriat verd Oxidada amb vidriat melat Oxidada amb vidriat amb dec. en negre 1 plat Ceràmica comuna moderna Reduïda Vidre 2 peus Metall Ferro 4 claus, 1 clau de ganxo

Nombre de fragments

1 6 1 2 14

1 6 15 2 1

7 19

5

Inventari del material | 175

Bronze 1 cadena

1

176 | Església de Sant Miquel de Cardona

U.E. 173 Tipus de material i formes Metall Ferro 2 claus petits de taüt

Nombre de fragments

2

U.E. 177 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Arc doble i esglaons Indeterminada

1 3

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd Oxidada amb vidriat melat

1 6 1

Ceràmica comuna moderna Reduïda

7

Material constructiu Teula 1 teula no vidriada

1

Vidre

1

Metall Ferro 6 claus de taüt Bronze 1 moneda

6 1

U.E. 179 Tipus de material i formes Metall Ferro 2 claus de taüt Bronze 1 agulla

Nombre de fragments

2 1

U.E. 180 Tipus de material i formes Ceràmica comuna moderna Oxidada

Nombre de fragments

1

Inventari del material | 177

U.E. 182 Tipus de material i formes Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 plat

Nombre de fragments

2

U.E. 185 Tipus de material i formes Ceràmica blava catalana Ditada 2 plats De la Segarra 1 plat Indeterminada 1 plat, 1 escudella sagnadora Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd 1 nansa Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda Vidre 4 fons, 1 nansa Metall Ferro 3 claus, 10 clauets Bronze 1 moneda

Nombre de fragments

4 2 7

8 2

3 6 7

13 1

U.E. 192 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Metall Bronze 2 agulles

2

U.E. 193 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic Altres motius

Nombre de fragments

1

178 | Església de Sant Miquel de Cardona

Ceràmica blava catalana Indeterminada

3

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró

3

Ceràmica comuna moderna Reduïda

1

Vidre

2

U.E. 195 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta Altres motius

3 2

Ceràmica blava catalana Influència moresca Indeterminada

3 3

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd

2 15

Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda

1 7

Vidre 2 peus Metall Ferro 3 claus Bronze 3 monedes

16

3 3

U.E. 198 Tipus de material i formes Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat melat

Nombre de fragments

1

U.E. 201 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Ceràmica comuna moderna Reduïda

1

Inventari del material | 179

Metall Bronze 1 moneda

1

U.E.203=239 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic Altres motius 1 escudella Ceràmica blava catalana Ditada 1 plat i 1 escudella de sagnar Poblet 1 plat De transició Influència moresca Indeterminada Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 7 plats Oxidada amb vidriat marró i negre Oxidada amb vidriat verd 3 nanses i 1 gerreta Oxidada amb vidriat melat 1 tapadora, 1 plat Oxidada amb vidriat blau Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda Material constructiu Tessel·la Tessel·la d´alabastre 2,5 x 2,5 x 1 cm Teula 1 teula àrab sense vidriar Vidre 1 ungüentari Metall Ferro 20 claus, 3 plaques decoratives Bronze 1 botó, 2 fragments de vareta, 1 agulla, 1 aplicació de taüt, 3 monedes Billó 1 moneda

Nombre de fragments

7

6 3 1 3 18 28 1 91 7 2 6 39 1 1 56

23 9 1

180 | Església de Sant Miquel de Cardona

U.E. 210 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Arc i punt Ditada Indeterminada 1 saler

1 3 5

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd Oxidada amb vidriat melat

5 7 1

Ceràmica comuna moderna Reduïda Vidre 2 ungüentaris

3 3

Metall Ferro 4 claus i 1 plaqueta

5

U.E. 212 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat blau exterior/ blanc interior

1

Metall Ferro 3 claus petits de taüt

3

U.E. 213 Tipus de material i formes Ceràmica blava catalana De transició 1 plat Corbata 1 plat Indeterminada Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd

Nombre de fragments

1 1 1 2

Inventari del material | 181

U.E. 218 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

2

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd Oxidada amb vidriat melat

2 4 1

Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 test Reduïda Metall Ferro 8 claus petits de taüt, 1 agulla en forma d’ham Bronze 1 agulla, 1 fragment de cadena, 1 moneda

1 1 11 3

U.E. 222 Tipus de material i formes Ceràmica blava catalana Ditada 1 plat Indeterminada Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat melat Vidre 1 ungüentari Metall Ferro 3 claus petits Altres Fusta

U.E. 224 Tipus de material i formes Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd Ceràmica comuna moderna

Nombre de fragments

1 2 1 1 1

3

1

Nombre de fragments

3

182 | Església de Sant Miquel de Cardona

Reduïda

3

Material constructiu Rajola 1 rajola policroma

1

Metall Ferro 3 claus de taüt

3

U.E. 225 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Ceràmica comuna moderna Oxidada

1

U.E. 226 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta Altres motius

1 1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd

2 1

U.E. 232 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Metall Ferro 1 fragment de clau Billó 1 moneda

1 1

U.E. 233 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró

1

Inventari del material | 183

Ceràmica comuna moderna Reduïda Metall Ferro 3 claus

4 3

U.E. 234 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

3

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd

3

Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda

1 1

Vidre

28

U.E. 236 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic Altres motius

Nombre de fragments

1

Ceràmica blava catalana Ditada 1 plat Influència del Renaixement Indeterminada

1 12

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd Oxidada amb vidriat melat

2 12 5

Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda

1 9

Material constructiu Teula 2 teules oxidades no vidriades Vidre Pasta vítria 1 dena de rosari Metall Ferro 5 claus i 1 plaqueta

1

2 12 1

6

184 | Església de Sant Miquel de Cardona

Bronze 1 agulla

1

U.E. 238 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd

1 3

Ceràmica comuna moderna Reduïda

1

Vidre

1

Metall Ferro 2 claus Bronze 1 creu petita

2 1

U.E. 239=203 U.E. 241 Tipus de material i formes Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 tapa Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda Metall Ferro 2 claus petits de taüt Bronze 3 monedes

Nombre de fragments

2

1 1 2 3

U.E. 242 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Figueta Essa Salsitxa doble Ditada

1 1 1 12

Inventari del material | 185

2 plats Poblet Influència moresca Influència del Renaixement 1 escudella Corbata De transició De la Segarra 1 plat D’Escornalbou Indeterminada Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 gerra, 1 cassola Oxidada amb vidriat verd Oxidada amb vidriat blau

9 1 3 2 1 1 1 7 5 13 1

Ceràmica comuna moderna Oxidada 2 nanses

7

Vidre

6

Metall Ferro 8 claus Bronze 2 monedes

8 2

U.E. 243 Tipus de material i formes Ceràmica blava catalana Ditada Figueta 1 plat Indeterminada Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 plat Ceràmica comuna moderna Reduïda

Nombre de fragments

1 1 2 2

1

Metall Ferro 2 claus

2

Ossos

1

186 | Església de Sant Miquel de Cardona

Inventari del material | 187

U.E.245=247 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica de reflex metàl·lic Altres motius

1

Ceràmica blava catalana Indeterminada

3

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd

9 3

Ceràmica comuna moderna Reduïda

1

Vidre

3

Metall Bronze 10 1 fragment de cadena, 1 cèrcol petit, 2 agulles de cabell, medalla amb tela de sudari enganxada

U.E. 246 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica medieval

3

Ceràmica blava de Barcelona

4

Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta 1 plat i 1 escudella Altres motius Ceràmica blava catalana Indeterminada Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 escudella Oxidada amb vidriat verd 1 morter, 1 nansa Oxidada amb vidriat melat Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda 3 nanses, 1 gibrell Material constructiu Rajola 1 de policroma amb fons blanc, blau, verd i manganès Teula 1 teula àrab oxidada sense vidriat

8 5 6 7 25 3 2 33

1 1

188 | Església de Sant Miquel de Cardona

Vidre Metall Ferro 3 claus, 1 clau de ganxo, 1 gran fragment d’escòria Bronze 1 escòria, 1 moneda Billó 1 moneda

33 5 2 1

Altres Carbons

U.E. 247=245 U.E. 252 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd

1

Ceràmica comuna moderna Reduïda

1

U.E. 258 Tipus de material i formes Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd

Nombre de fragments

2

U.E. 260 Tipus de material i formes Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 tapadora Oxidada amb vidriat verd 1 nansa Ceràmica comuna moderna Reduïda Vidre 1 ungüentari Altres Carbó

Nombre de fragments

2 1

2 1

1

Inventari del material | 189

U.E. 262 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava de Paterna

1

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd

1

Ceràmica comuna moderna Reduïda

1

Material constructiu Teula 1 teula reduïda no vidriada

1

Vidre

4

Metall Bronze 1 plaqueta

1

U.E. 264 Tipus de material i formes Ceràmica medieval

Nombre de fragments 1

U.E. 266 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica de reflex metàl·lic Altres motius

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró

2

Material constructiu Teula

4

Metall Ferro 1 clau Bronze 2 monedes

1 2

U.E. 267 Tipus de material i formes Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda

Nombre de fragments

1 1

190 | Església de Sant Miquel de Cardona

Material constructiu Rajola 1 rajola vidriada blanc blavós

1

Vidre

1

U.E. 270 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat melat

1

Vidre

1

Metall Ferro 1 clau de taüt

1

Altres Fusta (restes de taüt) U.E. 278 Tipus de material i formes Vidre

Nombre de fragments 1

U.E. 280 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd

1 1

Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda

2 2

Material constructiu Teula

1

Metall Ferro 5 claus

5

U.E. 282 Tipus de material i formes Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Metall Bronze 2 picarols i 2 agulles de cabell

Nombre de fragments

2 4

Inventari del material | 191

U.E. 292 Tipus de material i formes Metall Ferro 3 claus Bronze 1 rosari

Nombre de fragments

3 1

Altres U.E. 297 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Cercles concèntrics

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat blanc

1

U.E. 298 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta

1

Ceràmica blava catalana Escudella sagnadora

1

Ceràmica comuna oxidada Oxidada amb vidriat verd Oxidada amb vidriat melat

4 2

Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda

1 1

Vidre 1 ungüentari Metall Ferro 4 claus Bronze 2 monedes

1

4 2

U.E. 300 Tipus de material i formes Metall Ferro 3 claus

Nombre de fragments

3

192 | Església de Sant Miquel de Cardona

U.E. 302 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Metall Bronze 1 rosari

1

U.E. 312 Tipus de material i formes Vidre

Nombre de fragments 4

U.E. 323 Tipus de material i formes Metall Ferro 2 claus Altres Cadenes Medalles

Nombre de fragments

2

5 8

U.E. 324 Tipus de material i formes Metall Bronze 4 monedes

Nombre de fragments

4

U.E. 327 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró

1

Ceràmica comuna moderna Reduïda

2

Metall Ferro 5 claus Altres Medalla Cadena

5

1 1

Inventari del material | 193

U.E. 330 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd

3 2

Ceràmica comuna moderna Reduïda

3

Vidre

1

Metall Ferro 1 clau Bronze 1 agulla de cap

1 1

U.E. 332 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada

2

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd Oxidada amb vidriat melat

2 2

Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda

1 2

Vidre 1 ungüentari Metall Ferro 2 claus Altres Medalla

6

2

1

U.E. 343 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic Altres motius Ceràmica vidriada moderna

Nombre de fragments

19

194 | Església de Sant Miquel de Cardona

Oxidada amb vidriat blanc

24

U.E. 345 Tipus de material i formes Altres Cadena Medalla

Nombre de fragments

1 1

U.E. 351 Tipus de material i formes Altres Bala de canó

Nombre de fragments

1

U.E. 363 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica comuna moderna Reduïda

1

Ceràmica italiana Blau sobre blau

2

Vidre Pasta vítria 1 dena de rosari Metall Bronze 2 monedes

6 1

2

U.E. 364 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta Altres motius

11 18

Ceràmica blava catalana Arc triple Arc doble i esglaons Seguint el model del reflex Ditada Influència del Renaixement Volutes Corbata Rams de cireres Nanses

47 1 1 4 1 2 1 1 1 2

Inventari del material | 195

Ceràmica italiana berettina Blau sobre blau Pisa Decorada Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 2 plats, 1 tapadora Oxidada amb vidriat verd 1 morter, 1 olla, 1 nansa Oxidada amb vidriat melat 1 nansa Oxidada amb vidriat blau exterior, blanc interior Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda 5 nanses de cinta, 1 olla, 4 brocs Material constructiu Teula 4 oxidades no vidriades Vidre 2 abocadors de vinagreres, 7 ungüentaris, 1 setrillera, 4 nanses Pasta vítria 20 denes de rosari Metall Ferro 64 claus de taüt, 1 escòria de ferro Bronze 1 medalla, 1 agulla de sudari i 1 aplicació de taüt, 21 monedes, 1 pellofa Altres Denes d’os Denes de fusta

11 1 41 79 13 8 5 133

4 126 20

65 29

2 6

U.E. 365 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica comuna ibèrica

1

Ceràmica medieval

3

Ceràmica decorada en verd i manganès 1 decorada a l’exterior en verd i manganès i a l’interior en vidriat verd clar.

7

Ceràmica blava de Barcelona Pot amb decoració de quadrícula Altres Ceràmica de reflex metàl·lic

8 9

196 | Església de Sant Miquel de Cardona

Pinzell-pinta 1 nansa, 9 escudelles, 4 plats Altres motius

67 79

Ceràmica blava catalana Arc triple

2

Arc amb punt

1

Ull creuat

1

Salsitxa doble

2

Decorada en blau i groc

3

3 plats Roseta tancada

1

Fulla trifoliada

1

Indeterminada

40

Ceràmica italiana berettina Blau sobre blau

21

Pisa Decorada Blanca

15 1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró

38

2 plats, 2 nanses 1 olleta Oxidada amb vidriat verd

222

3 gerres, 1 greixera, 1 tapadora, 1 plat, 1 olla, 4 nanses, 1 gibrell Oxidada amb vidriat melat

24

1 olla, 1 tapadora Oxidada amb vidriat groc

1

Oxidada amb vidriat blau

2

Oxidada amb vidriat blau ext./ blanc int.

4

Ceràmica comuna moderna Oxidada

27

4 nanses de cinta Reduïda

172

3 brocs, 2 nanses 1 olla, 1 tapadora Material constructiu Rajola

6

1 rajola amb decoració vidriada blanc verdós, blau i manganès, 1 decorada amb blau fosc i verd Teula

10

1 teula oxidada no vidriada Estuc

7

Turquesa sobre blanc Guix 3 fragments molt grans

3

Inventari del material| 197

474

Vidre 5 ungüentaris, 1 peu de copa, 11 nanses, 2 abocadors de setrillera, 2 taps d’ungüentaris Pasta vítria

4

2 denes de rosari cilíndriques, 1 anell Metall Ferro 98 78 claus, 1 frontissa, 5 frag. escòria, 1 clau de ganxo, 1 plaqueta Bronze 39 5 agulles de cap, 2 fils de bronze, 2 cadenes, 6 plaques, 1 botó, 1 semiesfera (sembla la part superior d’un cascavell), 21 monedes Billó 9 9 monedes Altres Material lític 1 pedra vidriada amb tons verdosos Denes de rosari de fusta Denes de rosari d’os 31 denes cilíndriques, 5 denes circulars, 4 denes estriades Medalles

1 6 46 1

U.E. 367 Tipus de material i formes Altres Denes de rosari d’os esfèriques, 1 amb decoració de 2 línies paral·leles incises

Nombre de fragments

7

U.E. 368 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 pot d’apotecari

1

Ceràmica comuna moderna Reduïda Metall Ferro 1 clau

2 1

U.E. 369 Tipus de material i formes Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd 1 plat Ceràmica comuna moderna Reduïda

Nombre de fragments

1

1

198 | Església de Sant Miquel de Cardona

Altres Mineral 1 fragment mineral sense pes, gris clar, porós.

1

U.E. 370 Tipus de material i formes Material constructiu Totxo

Nombre de fragments

3

U.E. 391 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica italiana berettina Blau sobre blau

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd

2

Ceràmica comuna moderna Reduïda

1

Vidre 1 copa

5

U.E. 393 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava de Barcelona

2

Ceràmica comuna moderna Reduïda

2

Vidre

2

Metall Ferro 3 claus Bronze 1 clau Altres Denes de rosari d’os

3 1

6

U.E. 395 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta Altres motius

1 4

Ceràmica blava de Barcelona

3

Ceràmica blava catalana

Inventari del material | 199

Indeterminada

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd

4 6

Ceràmica comuna moderna Reduïda

10

Material constructiu Estuc Vidre 2 umbilicats Metall Escòria

2 17

11

U.E. 407 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd 1 plat gran Oxidada amb vidriat melat Oxidada amb vidriat blanc

Nombre de fragments 1 3 7 1 2

Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda

4 9

Material constructiu Estuc

4

Vidre

5

Metall Ferro 1 clau Bronze 1 moneda Altres Escòria de ceràmica

1 1

1

U.E. 408 Tipus de material i formes Ceràmica comuna moderna Reduïda

Nombre de fragments

1

200 | Església de Sant Miquel de Cardona

Metall Ferro 5 claus

5

U.E. 419 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd

1

Vidre

1

Altres Denes de pasta vítria negra 3 de 16 cares, 20 planes i 2 de 24

25

U.E. 425 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica medieval

3

Ceràmica blava de Barcelona

3

Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta

2

Ceràmica blava catalana Figueta Indeterminada Pot d’apotecari

3 2 1

Ceràmica italiana berettina Blau sobre blau

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd 1 greixera, 1 gerreta, 1 fons d’olla Oxidada amb vidriat melat Oxidada amb vidriat blau Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda 2 nanses Vidre 1 ungüentari, 9 fons umbilicats, 4 nanses, 2 brocs de setrilleres, 2 pues de copa Metall Ferro Bronze 8 monedes Llautó

20 64 2 13 7 39 106

26 8 2

Inventari del material | 201

2 monedes Altres Agulles de sudari Dena de rosari d’os

9 1

U.E. 430 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava de Barcelona

1

Ceràmica blava catalana Indeterminada

1

Vidre

1

Metall Ferro 1 clau Bronze 1 agulla, 2 anelles de cadena

1 3

U.E. 435 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica comuna moderna Reduïda

2

Altres Denes de rosari de pasta vítria

17

U.E. 437 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica comuna moderna Reduïda

4

Vidre

5

Metall Ferro 4 claus de taüt Bronze 1 agulla Altres Fusta 4 fragments de fusta de taüt Denes de rosari d’os

4 1

4 1

U.E. 441 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

202 | Església de Sant Miquel de Cardona

Altres Medalla Denes Agulla Claus

1 2 1 6

U.E. 443 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica comuna moderna Reduïda

1

Vidre

2

Metall Bronze

1

1 agulla Altres Denes de rosari d’os

33

22 denes cilíndriques, 11 denes esfèriques Fusta

2

2 fragments de taüt

U.E. 444 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava de Barcelona Pot amb decoració de quadrícula

5

Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta

5

Altres motius

21

Reflex metàl·lic i blau

2

Ceràmica blava catalana Seguint la dec. de reflex metàl·lic Indeterminades

1 10

Ceràmica italiana berettina Blau sobre blau Ceràmica islàmica

12 3

3 d’una peça de pasta molt lleugera, blanca i porosa, amb decoració pintada en blau fosc i blau turquesa i perfilada en negre (C.444.111) Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró

31

1 plat, 1 gerra Oxidada amb vidriat verd

37

Oxidada amb vidriat melat

2

Inventari del material | 203

Oxidada amb vidriat blau exterior/ blanc interior

2

Oxidada amb vidriat blanquinós

7

Ceràmica comuna moderna Reduïda

64

1 olla Material constructiu Rajola

3

1 perfilat en negre i pintat en blau fosc i verd turquesa Vidre

53

4 ungüentaris, 1 setrillera, 1 tapadora Metall Bronze

5

1 anell, 3 agulles, 1 moneda

U.E. 454 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica de reflex metàl·lic Altres motius

2

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd

1

Vidre

1

U.E. 463 Tipus de material i formes Ceràmica medieval

Nombre de fragments 6

Ceràmica decorada en verd i manganès Decorada en verd i manganès

1

Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta

43

1 escudella Altres motius

49

Ceràmica blava de Barcelona Pot amb decoració de quadrícula

2

Altres motius

4

Ceràmica blava catalana Salsitxa doble

1

Arc triple

1

Poblet

2

Influència del Renaixement

1

204 | Església de Sant Miquel de Cardona

Indeterminada

33

Ceràmica policroma

1

1 frag. en blau, groc intens i verd fosc sobre blanc Pot d’apotecari

1

Ceràmica italiana berettina Blau sobre blau

5

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 plat Oxidada amb vidriat verd 1 gerra, 4 nanses, 2 olles, 2 morters Oxidada amb vidriat melat 2 plats Oxidada amb vidriat blau exterior/ blanc interior Oxidada amb vidriat blanc

33 186 17 6 1

Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda 1 fons anular, 2 nanses de greixera, 4 brocs i 1 gerreta

17 146

Material constructiu Rajola 4 perfilats en negre i pintats en blau i verd turquesa Teula 1 teula reduïda Cairó

4 4 2

Vidre 3 fons umbilicats, 8 nanses, 5 peus de copa, 27 ungüentaris, 1 coll d’ampolla amb decoració acanalada Metall Ferro 36 claus de taüt i 3 plaquetes Bronze 1 creu, 1 imperdible, 3 agulles de cap, 1 vareta, 1 plaqueta, 8 agulles, 18 monedes Escòria

260

39 34 8

U.E. 475 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica medieval

1

Ceràmica de reflex metàl·lic Altres motius

4

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat blanc

1 2

Inventari del material | 205

Ceràmica comuna moderna Reduïda

1

Vidre

1

Altres Dena de fusta U.E. 477

1

Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava catalana Arc doble i punt Indeterminada

1 1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat verd 1 nansa Oxidada amb vidriat melat

2 1

Vidre

8

Metall Bronze 5 medalles ovalades, 1 anell

5

Altres Denes de fusta de rosari

10

U.E. 479 Tipus de material i formes Metall Ferro 4 claus

Nombre de fragments

4

U.E. 494 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava de Barcelona

10

Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta Altres motius

13 36

Ceràmica blava catalana Indeterminada

5

Ceràmica italiana berettina Blau sobre blau

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró

24

206 | Església de Sant Miquel de Cardona

Oxidada amb vidriat verd Oxidada amb vidriat melat Oxidada amb vidriat blanc

44 10 5

Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda

2 38

Vidre 2 setrilleres Metall Ferro 1 clau Bronze 3 monedes

274

1 3

U.E. 515 Tipus de material i formes Ceràmica comuna ibèrica

Nombre de fragments 1

1 pasta de sandvitx Ceràmica medieval Ceràmica decorada en verd i manganès Decorada en verd i manganès Ceràmica blava de Barcelona

13 3 11

Ceràmica blava de Paterna

5

Ceràmica de reflex metàl·lic De Manises Pinzell-pinta Altres motius

1 31 5

Ceràmica blava catalana Indeterminada Policroma

4 2

Ceràmica italiana berettina Blau sobre blau

2

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 1 bol, 1 olla, 3 nanses i 2 tapadores Oxidada amb vidriat verd 1 càntir, 11 nanses, 4 morters Oxidada amb vidriat melat 1 nansa Oxidada amb vidriat blau exterior/ blanc interior Oxidada amb vidriat blanc Ceràmica comuna moderna

100 210 59 1 58

Inventari del material | 207

Oxidada 1 olla Reduïda 4 nanses i 1 broc

35 135

Material constructiu Teula Canalització

9 1 343

Vidre 12 ungüentaris, 5 peus de copa, 12 nanses, 1 calze Metall Ferro 29 claus, 4 plaques Bronze 29 agulles de sudari, 9 denes, 1 botó de puny, 4 fragments de decoració de taüt, 1 aplic hemisfèric, 1 pom Plom 1 ham de plom amb fil de coure Altres Sílex Escòria de ceràmica

32 45

1

1 6

U.E. 528 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta Vidre 3 ungüentaris, 1 peu de copa

Nombre de fragments

2 30

U.E. 532 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Vidre

2

Metall Bronze 2 agulles

2

U.E. 535 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica blava de Barcelona

1

Ceràmica de reflex metàl·lic Altres motius

1

Ceràmica blava catalana

208 | Església de Sant Miquel de Cardona

Indeterminada

1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada vidriada de blanc

1 1

Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda

1 1

U.E. 536 Tipus de material i formes Ceràmica medieval

Nombre de fragments 25

Ceràmica decorada en verd i manganès Decorada en verd i manganès

1

Ceràmica de reflex metàl·lic Altres motius

6

Ceràmica blava de Barcelona 1 escudella Ceràmica blava catalana Indeterminada Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd 1 morter Oxidada amb vidriat melat Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda Material constructiu Teula Totxo Vidre 1 nansa, 1 ungüentari i 1 copa Metall Ferro 1 vareta, 6 claus, 1 placa Bronze

13

10 33 51 6 15 20 1 2 12

8 2

U.E. 1004 Tipus de material i formes Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta

Nombre de fragments

8

Inventari del material | 209

Altres motius Ceràmica blava catalana Arc triple Ull creuat Mates d’herba Figueta Ditada Faixes i cintes Influència francesa Arracada De les blondes Cirereta Torre 1 escudella Indeterminada

8 1 1 2 1 1 2 3 1 1 1 1 11

Pisa de l’Alcora o de les Fabriquetes 1 plat amb orla del ramito, en verd, marró, blau i groc

4

Porcellana De la Cartoixa o Pickman

4

Pisa Decorada 1 plat decorat en verd, marró, blau i groc Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 4 plats, 1 gerreta, 1 gibrell, 3 nanses, 3 brocs, 1 escudella Oxidada amb vidriat marró i negre Oxidada amb vidriat verd 1 gerreta, 4 plats Oxidada amb vidriat melat 2 nanses Oxidada amb vidriat verd i groc Oxidada amb vidriat decorada 2 plats decorats en negre, 1 plat decorat en ocre, 1 plat decorat en marró fosc Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 olla gran Reduïda 1 olla, 2 nanses, 1 tapadora

54

112 12 84 37 5 13

81 40

Material constructiu Rajola Teula 7 teules vidriades en verd intens

1 16

Vidre

27

Metall

210 | Església de Sant Miquel de Cardona

Ferro 43 19 claus, 6 barres per decorar portes, 12 rosques, 2 anelles, 1 punta, 1 subjecció de campana Plom 1 Bronze 21 21 monedes Llautó 1 1 moneda Altres Fusta 1 nansa de secció circular Paper 2 capses de tabac, 1 capsa de llumins («Las cajas de cerillas». Compañía Arrendataria de Fósforos, S.A. Madrid), 1 carta ( 11 d’oros), 1 etiqueta de fons blanc decorada en verd. Pedra 1 bitlla de pedra grisa

1 5

1

U.E. 1006 Tipus de material i formes

Nombre de fragments

Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta Altres motius Reflex metàl·lic i blau

6 15 1

Ceràmica blava de Paterna

1

Ceràmica blava catalana Salsitxa doble D’influència moresca Poblet Ditada Indeterminada

1 2 2 1 7

Pisa Decorada

4

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró 3 nanses Oxidada amb vidriat verd 1 nansa Oxidada amb vidriat melat Oxidada amb vidriat groc Ceràmica comuna moderna Oxidada Reduïda Material constructiu

41 51 6 1 5 8

Inventari del material | 211

Teula 5 teules vidriat verd intens

5

Vidre

3

Metall Ferro 2 plaques

2

Altres Goma 1 cilindre de goma dura rosa fosc U.E. 1011 Tipus de material i formes

1

Nombre de fragments

Ceràmica blava de Barcelona

1

Ceràmica de reflex metàl·lic Reflex metàl·lic i blau

1

Ceràmica blava catalana Influència moresca

3

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró Oxidada amb vidriat verd Oxidada amb vidriat groc

5 7 1

Ceràmica comuna moderna Oxidada

1

U.E. 1013 Tipus de material i formes Ceràmica blava de Barcelona 2 frag. amb el motiu de l’alàfia

Nombre de fragments 2

Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell-pinta Altres motius

1 4

Ceràmica blava catalana Poblet Cirereta

2 1

Ceràmica vidriada moderna Oxidada amb vidriat marró i verd Oxidada amb vidriat verd Oxidada amb vidriat melat Oxidada amb vidriat blau 1 escudella, 2 plats Oxidada amb vidriat en blau i groc

4 9 6 9 1

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 212

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 213

Il·lustracions | 213

Figures (plànols i fotografies)

Figura 1. Situació de la vila de Cardona dins la península Ibèrica.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 214

214 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 2. Emplaçament de l’església de Sant Miquel dins el nucli antic de la vila de Cardona.

Figura 3. Planta de l’església de Sant Miquel i de les dependències annexes, amb la numeració dels espais excavats. 1: ossera, 2: sagristia, 3: Cementiri Clos, 4: portada i capelles de tramuntana, 5: campanar.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 215

Il·lustracions | 215

Figura 4. Secció est-oest per l’antiga sagristia i el Cementiri Clos amb la nomenclatura de les diferents u.e.

Figura 5. Secció est-oest per l’antiga sagristia i el Cementiri Clos amb nomenclatura dels diferents horitzons.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 216

216 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 6. Secció nord-sud pel centre de l’ossera amb la nomenclatura de les diferents u.e.

Figura 7. Secció nord-sud pel centre de l’ossera amb la nomenclatura dels diferents horitzons.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 217

Il·lustracions | 217

A Figura 8. Planta de les estructures corresponents a l’horitzó A.

B Figura 9. Planta de les estructures corresponents a l’horitzó B.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 218

218 | Església de Sant Miquel de Cardona

C Figura 10. Planta de les estructures corresponents a l’horitzó C.

D Figura 11. Planta de les estructures corresponents a l’horitzó D.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 219

Il·lustracions | 219

E Figura 12. Planta de les estructures corresponents a l’horitzó E.

F Figura 13. Planta de les estructures corresponents a l’horitzó F.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 220

220 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 14. Planta de l’estrat 515. Inhumacions. Horitzó D.

Figura 15. Planta de l’estrat 494. Primera capa d’inhumacions. Horitzó D.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 221

Il·lustracions | 221

Figura 16. Planta de l’estrat 494. Segona capa d’inhumacions. Horitzó D.

Figura 17. Planta de l’estrat 463. Primera capa d’inhumacions. Horitzó D.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 222

222 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 18. Planta de l’estrat 463. Segona capa d’inhumacions. Horitzó D.

Figura 19. Planta de l’estrat 364. Primera capa d’inhumacions. Horitzó D.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 223

Il·lustracions | 223

Figura 20. Planta de l’estrat 364. Segona capa d’inhumacions. Horitzó D.

Figura 21. Planta de l’estrat 365. Primera capa d’inhumacions. Horitzó D.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 224

224 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 22. Planta de l’estrat 365. Segona capa d’inhumacions. Horitzó D.

Figura 23. Planta de l’estrat 132. Primera capa d’inhumacions. Horitzó E.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 225

Il·lustracions | 225

Figura 24. Planta de l’estrat 132. Segona capa d’inhumacions. Horitzó E.

Figura 25. Planta de l’estrat 132. Tercera capa d’inhumacions. Horitzó E.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 226

226 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 26. Planta de l’estrat 50. Inhumacions i elements de desguàs. Horitzó E.

Figura 27. Planta de l’estrat 46. Horitzó F.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 227

Il·lustracions | 227

Figura 28. Planta de l’estrat 23. Horitzó F.

Figura 29. Planta de la coberta de lloses de les capelles de tramuntana.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:53

Página 228

228 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 30. L’església de Sant Miquel de Cardona, al final del segle XIX. Reproducció de l’Arxiu Municipal de Cardona (fons documental SPAL, núm. clixé 127.936).

Figura 31. L’església de Sant Miquel de Cardona, durant les obres de restauració de l’SPAL, de la Diputació de Barcelona, amb el castell i la col·legiata al fons. Foto: J. Soler, 1990. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. referència 17.975.

Figura 32. Vista, des del castell, de l’església de Sant Miquel de Cardona dins la trama urbanística de la vila, amb l’absis en primer terme. Foto: J. Francès Estorch, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. referència 12.373.

Figura 33. L’església de Sant Miquel de Cardona, a l’inici de les obres de restauració de l’SPAL. Foto: J. Francès Estorch, 1985. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 33.969.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:54

Página 229

Il·lustracions | 229

Figura 34. L’església de Sant Miquel de Cardona, després de les obres de restauració de la Diputació de Barcelona (1985-1990). Foto: J. Francès Estorch, 1990. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. referència 18.594.

Figura 35. Porta inacabada de l’església de Sant Miquel de Cardona, a la façana de tramuntana. Foto: M. Baldomà, 1993. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 112.674.

Figura 36. Porta principal i campanar de l’església de Sant Miquel de Cardona, a la façana de ponent. Foto: J. Francès Estorch, 1990. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. referència 18.572.

Figura 37. Vista, des de ponent, del recinte enjardinat (antic Cementiri Clos), resultat del desmuntatge de la sagristia vella i de la reordenació de l’espai. També s’hi pot observar el nou accés al cambril de la Mare de Déu del Patrocini. Foto: J. Soler, 1990. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 92.232.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:54

Página 230

230 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 38. Vista, des de llevant, del recinte enjardinat (antic Cementiri Clos); al centre s’observa la claraboia de l’antiga ossera/dipòsit medieval. Foto: J. Francès Estorch, 1990. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. referència 18.579

Figura 39. Vista de l’ossera/dipòsit medieval, un cop restaurada i incorporada al nou pati o recinte enjardinat (antic Cementiri Clos); s’hi poden veure les escales d’accés, la finestra i la claraboia. Foto: J. Soler, 1990. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. referència 17.990.

Figura 40. Estructures entre la paret de la sagristia i el mur de les cases veïnes. Foto: R. Espadaler, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 73.815.

Figura 41. Detall de les banquetes 90 i 91 i dels murs 73 i 74, de c. 1717, posats al descobert durant l’excavació del Cementiri Clos. Foto: R. Espadaler, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 73.849.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:54

Página 231

Il·lustracions | 231

Figura 42. Vista dels diferents desguassos i estructures corresponents als segles XIX i XX, documentats al Cementiri Clos. També s’hi pot observar la part superior de l’últim estrat d’enterraments (u.e. 50). Foto: R. Espadaler, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 73.859.

Figura 43. Detall del punt en què els murs de ponent i migdia (u.e. 8, 9, respectivament) de la sagristia recolzen sobre la volta de l’ossera/dipòsit medieval (u.e. 3). També s’hi pot observar el contrafort 10, que se situa en l’horitzó C (primer quart del segle XVI - primer quart del segle XVII). Foto: R. Espadaler, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 71.930.

Figura 44. Detall dels arcs (u.e. 11) que sustentaven el primer sòl de la sagristia (u.e. 16), datat del segon terç del segle XVIII. Foto: R. Espadaler, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 71.140.

Figura 45. Interior de l’ossera o dipòsit medieval. En primer terme, el sòl natural (u.e. 100) i l’estrat que el cobria (u.e. 93); a la dreta, el contrafort 4 i la seva trinxera de fonamentació (u.e. 94). Foto: R. Espadaler, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 73.606.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:54

Página 232

232 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 46. Interior de l’ossera/dipòsit medieval en procés d’excavació. En primer terme, el sòl natural (u.e. 100) i el rebliment (u.e. 98) i estructures (u.e. 104, 105, 107) d’època romànica (horitzó A). Foto: J. Soler, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. referència 12.147.

Figura 47. Vista general de l’ossera/dipòsit medieval, un cop acabada l’excavació. S’hi pot observar el contrafort 4 i la seva trinxera de fonamentació, així com la finestra i obertura a la volta. Foto: J. Soler, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. referència 12.153.

Figura 48. Detall de l’ossera/dipòsit medieval, on s’observa el parament del dipòsit i les modificacions causades per la construcció del contrafort 4 durant la segona meitat del segle XIV. Foto: J. Soler, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. referència 12.155.

Figura 49. Vista des de l’exterior de la volta de l’ossera o dipòsit medieval (u.e. 3), tallada pel contrafort 4. Foto: R. Espadaler, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 71.904.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:54

Página 233

Il·lustracions | 233

Figura 50. Porta tapiada (u.e. 174), situada entre el primer i segon contrafort de la cara sud de l’absis, que havia comunicat el Cementiri Clos i el presbiteri de l’església gòtica. Foto: J. Francès Estorch, 1988. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 79.484.

Figura 51. Detall del contrafort del mur 9 de la sagristia, datat del primer quart del segle XVI (horitzó C). Foto: R. Espadaler, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 73.835.

Figura 52. Tomba 52, tallada a l’estrat 50 del Cementiri Clos i encaixada entre els murs 44, 26 i 42, corresponent a l’horitzó E (inicis del segle XVIII). Foto: R. Espadaler, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 71.914.

Figura 53. Vista de l’espai excavat un cop desmuntada la sagristia. En primer terme, part de la volta (u.e. 3), i en segon terme, mur nord de tancament (u.e. 6) de l’ossera o dipòsit medieval. Foto: R. Espadaler, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 71.905.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:54

Página 234

234 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 54. Coberta sobre les capelles de tramuntana, abans de l’excavació i restauració de què va ser objecte. Foto: J. Francès Estorch, 1987. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 74.133.

Figura 55. Vista de la coberta sobre les capelles de tramuntana, en procés d’excavació. Foto: J. Francès Estorch, 1988. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 75.306.

Figura 57. Detall de la teula amb inscripció gravada que es va localitzar durant l’excavació de la coberta de les capelles de tramuntana. Foto: J. Francès Estorch, 1988. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 75.288.

Figura 56. Coberta sobre les capelles de tramuntana, un cop acabada la restauració. Foto: J. Soler, 1990. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. referència 17.985.

Figura 58. Olla de ceràmica grisa medieval trobada en una tomba del segle XII que es va localitzar durant les excavacions a l’ossera/dipòsit me-dieval. Foto: M. Juan, 1989. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. referència 14.601.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:54

Página 235

Il·lustracions | 235

Figura 59. Artrosi del colze de l’individu SMC 349. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 60. Esquelet de les extremitats inferiors de l’individu SMC 353, que permet veure les curvatures diafisials dels fèmurs i de les tíbies. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 61. Radiografia de les extremitats inferiors de l’individu SMC 353, en què s’aprecien les curvatures i les descalcificacions epifisials. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:54

Página 236

236 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 62. Radiografia dels ossos de les dues cames de l’individu SMC 353, en què es veuen les curvatures, la descalcificació metafisial i les línies de Harris. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 63. Torus mandibularis a la cara lingual en l’individu SMC 409. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 64. Perfil de l’individu SMC VII, que recorda el cap d’un ocell. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 65. Vista frontal de l’individu SMC VII, que permet apreciar la gran altura del massís craniofacial. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:54

Página 237

Il·lustracions | 237

Figura 66. Impressions digitals en l’individu SMC VII. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 67. Periostitis en l’individu SMC VIII. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 68. Engruiximent de la part distal de la tíbia, cara anterior, en l’individu SMC XI. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 69. Engruiximent de la part distal de la tíbia, cara posterior, en l’individu SMC XI. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:54

Página 238

238 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 70. Tomografia computeritzada, practicada pel doctor Antoni Carvajal a l’Hospital Central de la Q.S. L’Aliança de Barcelona, en què es veu la cavitació tumoral. Individu SMC XI.

Figura 71. Càries dentàries al coll de les dents (A, B, C) i cúmuls de carrall (B, C), de diversos individus documentats a la inhumació 246. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 72. Reacció òssia sospitosa de sinusitis, en un maxil·lar superior trobat a la inhumació 246. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 73. Sacre hiperexcavat trobat a la inhumació 247. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:54

Página 239

Il·lustracions | 239

Figura 74. Càries dentària i fístula oberta en ambdós costats del cos, en una mandíbula trobada a la inhumació 251. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 75. Escafocefàlia incipient moderada per la sinostosi precoç de la part posterior de la sutura sagital, procedent de la inhumació 254. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 76. Crani que apareix a la figura 75, vist des de la norma posterior. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 77. Pseudoplagiocefàlia en el crani d’un individu adult procedent de la inhumació 256. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:54

Página 240

240 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 78. Cara cerebral de l’os frontal que permet veure l’exostosi, procedent de la inhumació 256. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 79. Os interparietal, trobat a la inhumació 260. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 80. Ossos interparietals documentats a la inhumació 260. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 81. Pseudoplagiocefàlia en un crani procedent de la inhumació 260. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:54

Página 241

Il·lustracions | 241

Figura 82. Colzes amb importants exostosis artròsiques d’un individu documentat en la inhumació 260. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 83. Sacre vist per la seva cara anterior amb convexitat, procedent de la inhumació 264. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 84. Fractura tibial en branca verda, en una tíbia esquerra procedent de l’ossera. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 85. Hematoma subperiòstic calcificat, en un fèmur esquerre procedent de l’ossera. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 242

242 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 86. Miositi ossificant en un fèmur dret procedent de l’ossera. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 87. Osteoma en un húmer dret trobat a l’ossera. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 88. Osteoma de la figura 87 vista de front. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 89. Hemisacralització esquerra de L5 i intensa inclinació de la cara superior del cos de L5; l’angle alfa evidencia la inclinació i dóna suport a la possible escoliosi. Procedeix de l’ossera. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 243

Il·lustracions | 243

Figura 90. Fractura del coll femoral guarida amb disminució de l’angle alfa. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 91. Cara superior del cap de la tíbia documentada a l’ossera que mostra exostosi. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 92. Tíbia esquerra amb hematoma subperiòstic calcificat, trobada a l’ossera. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 93. Fractura tibial amb encavalcament dels fragments, en una tíbia dreta procedent de l’ossera. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 244

244 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 94. Vorell exostòsic (V) i calcificació del tendó del bessó intern (E), procedents de l’ossera. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 95. Fractura femoral amb escurçament, en un fèmur dret trobat a l’ossera. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Figura 96. Fractura femoral amb forta desviació de la diàfisi, en un fèmur dret procedent de l’ossera. Foto: O. Clavell, 1989. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 245

Il·lustracions | 245

Figura 97. Capitell de creu de terme trobat a l’església de Sant Miquel de Cardona; fragment A. Foto: A. López Mullor, 2001. Arxiu fotogràfic SPAL.

Figura 98. Capitell de creu de terme trobat a l’església de Sant Miquel de Cardona; fragment B. Foto: A. López Mullor, 2001. Arxiu fotogràfic SPAL.

Figura 99. Detall dels components ornamentals del capitell. Foto: A. López Mullor, 2001. Arxiu fotogràfic SPAL.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 246

246 | Església de Sant Miquel de Cardona

Figura 101. Detall de la part superior del capitell amb els arcs conopials que emmarquen les figures dels sants. Foto: A. López Mullor, 2001. Arxiu fotogràfic SPAL.

Figura 100. Capitell de creu de terme trobat a l’església de Sant Miquel de Cardona; detall del fragment B. Foto: C. López Mullor, 2001. Arxiu fotogràfic SPAL.

Figura 102. Detall de la figuració i la decoració de la base del capitell. Diable gesticulant entre frondes. Foto: A. López Mullor, 2001. Arxiu fotogràfic SPAL.

Figura 103. Detall de la decoració de la base del capitell. Foto: A. López Mullor, 2001. Arxiu fotogràfic SPAL.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 247

Il·lustracions | 247

Figura 104. Sisè de Barcelona, de Lluís XIV, de 1647, procedent del Cementiri Clos (u.e. 50); cat. núm. 12. Foto: M. Clua, 2004. Gabinet Numismàtic de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Figura 105. Ardit de Barcelona, de l’Arxiduc Carles, de 1708, procedent del Cementiri Clos (u.e. 50); cat. núm. 13. Foto: M. Clua, 2004. Gabinet Numismàtic de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Figura 106. Senyal de Cardona, del segle XVI, procedent del Cementiri Clos (u.e. 132); cat. núm. 29. Foto: M. Clua, 2004. Gabinet Numismàtic de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Figura 107. Imitació o falsificació de l’època d’un ardit de Barcelona, de Felip IV, 1621-1665, procedent del Cementiri Clos (u.e. 132); cat. núm. 39. Foto: M. Clua, 2004. Gabinet Numismàtic de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Figura 108. Senyal de Cardona, del segle XVI, procedent del Cementiri Clos (u.e. 133); cat. núm. 58. Foto: M. Clua, 2004. Gabinet Numismàtic de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya. Figura 109. Pellofa de l’església de Sant Miquel de Cardona, del segle XVII, procedent del Cementiri Clos (u.e. 364); cat. núm. 106. Foto: M. Clua, 2004. Gabinet Numismàtic de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Figura 110. Peça monetiforme incusa, potser una pellofa, procedent del Cementiri Clos (u.e. 365); cat. núm. 143. Foto: M. Clua, 2004. Gabinet Numismàtic de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Figura 111. Diner de Solsona, de mitjan segle XVI, procedent del Cementiri Clos (u.e. 425); cat. núm. 150. Foto: M. Clua, 2004. Gabinet Numismàtic de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 248

248 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmines

Làmina I 1. Ceràmica grisa medieval, u.e. 77, diàm. boca 9,5 cm, gruix 0,9 cm. Part superior d’una olla feta al torn, molt barroera, amb carena baixa i una incisió irregular. Pasta tova, poc cuita amb desgreixant de quars de gra gruixut. Datació estratigràfica: 1630-1642. 2. Ceràmica grisa medieval, u.e. 46, diàm. boca 16,6 cm, gruix 0,8 cm. Tapadora. Pasta tova amb desgreixant de gra gruixut. Datació estratigràfica: c. 1717. 3. Ceràmica catalana decorada en verd i manganès, u.e. 50, diàm. boca 11,2 cm, diàm. base 7,5 cm, gruix 0,5 cm. Pot de farmàcia. Pasta beix. Datació estratigràfica: 1760-1803. 4. Ceràmica catalana decorada en manganès, u.e. 50, diàm. base 6 cm, gruix 0,9 cm. Base amb el peu anular i fons extern convex decorada amb un escut en el fons intern. Pasta rosa fosc i beix en la superfície externa amb desgreixant gruixut d’hematites i de quars, amb algun fragment calcari. Datació estratigràfica: 1760-1803. 5. Ceràmica catalana decorada en manganès, u.e. 77, diàm. base 7,2 cm. Base de plat amb peu anular i fons extern umbilicat, decorat amb el motiu de l’estrella en el fons intern. Pasta beix. Datació estratigràfica: 1630-1642. 6. Ceràmica catalana decorada en verd i manganès, u.e. 70, gruix 1 cm. Fragment de vora de plat decorat amb orla de dos filets concèntrics en manganès i un de verd entremig. Pasta beix. Datació estratigràfica: 1650-1748. 7. Ceràmica blava de Paterna, u.e. 515, gruix 0,6 cm. Vora d’una escudella decorada amb l’orla de peixos. Pasta ataronjada clara amb vacúols i sense desgreixant visible. Datació estratigràfica: 1600-1625. 8. Ceràmica blava de Paterna, u.e. 77, gruix 0,8 cm. Fragment d’escudella de parets hemisfèriques i decorada amb el motiu de palmetes i fulles radials. Pasta ataronjada amb desgreixant de mica negra. Datació estratigràfica: 1630-1642.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 249

Il·lustracions | 249

Làmina I

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 250

250 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina II 1. Ceràmica blava valenciana, u.e. 364, diàm boca 7,8 cm, gruix 0,6 cm. Part superior d’un pot d’apotecari decorat en blau. Pasta ataronjada amb vacúols i desgreixant de quars i mica daurada. Datació estratigràfica: 1674-1714. 2. Ceràmica blava de Paterna, u.e. 365, diàm. boca 8,6 cm, gruix 0,4 cm. Boca i coll d’un pot d’apotecari o de gerra decorat amb una quadrícula blau cel. Pasta beix ataronjada amb vacúols i desgreixant d’hematites. Datació estratigràfica: t.p.q. 1705-1714. 3. Ceràmica blava de Paterna, u.e. 515, diàm. base 6,2 cm, gruix 0,7 cm. Base d’un recipient de peu anular, decorat en el fons intern amb una palmeta inscrita dins un quadrat ratllat. Pasta de color beix rosat amb escassos vacúols de mida gran i amb desgreixant d’hematites, mica daurada i calcària. Datació estratigràfica: 1600-1625. 4. Ceràmica blava valenciana, u.e. 494, gruix 1 cm. Vora d’escudella decorada amb el motiu de la corona. Pasta beix ataronjada amb vacúols i desgreixant compacte. Datació estratigràfica: t.p.q. 1621-1665. 5. Ceràmica blava de Paterna, u.e. 1006, diàm. boca 14,5 cm, gruix 0,8 cm. Escudella de perfil hemisfèric decorada amb el motiu de palmetes radials i fulles. Pasta rosada amb desgreixant de mica daurada i negra i calç. Datació estratigràfica: s. XIX. 6. Ceràmica blava de Barcelona, u.e. 515, diàm. base 5,2 cm, gruix 1,1 cm. Peu compacte i fons extern lleugerament còncau d’una escudella, decorada amb el motiu dels raigs d’estrella en el fons interior. Pasta de color rosa ataronjat amb petits vacúols i desgreixant d’hematites, mica daurada i quars. Datació estratigràfica: 1600-1625. 7. Ceràmica blava de Barcelona, u.e. 77, diàm. base 4,9 cm, gruix 0,8 cm. Base d’una escudella amb peu anular i fons extern còncau, decorada probablement amb el motiu de raigs d’estrella en el fons interior. Pasta de color salmó amb desgreixant de quars blanc i mica daurada. Datació estratigràfica: 1630-1642. 8. Ceràmica blava de Barcelona, u.e. 515, diàm. base 7,4 cm, gruix 0,8 cm. Base d’un recipient de peu anular i fons extern umbilicat, decorat amb el motiu de les clavellines en el fons intern. Pasta bicolor, rosa a la cara superior i de color groguenc fosc a la inferior, amb desgreixant de quars, quarsita i mica daurada abundant. Datació estratigràfica: 1600-1625. 9. Ceràmica blava de Barcelona, u.e. 86, diàm. boca 13,5 cm, gruix 0,9 cm. Escudella de parets obertes decorada amb una orla de quatre cercles concèntrics i traços corbats cap endins. Pasta de color salmó amb desgreixant de quars i mica negra. Datació estratigràfica: c. 1717.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 251

Il·lustracions | 251

Làmina II

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 252

252 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina III 1. Ceràmica de reflex metàl·lic de Manises, u.e. 88, diàm. base 5,1 cm, gruix 0,6 cm. Base de recipient amb el peu anular i el fons extern umbilicat, decorat en el fons intern amb el motiu de la palmeta oberta. Pasta rosa amb vacúols i sense desgreixant visible. Datació estratigràfica: c. 1717. 2. Ceràmica valenciana de reflex metàl·lic, u.e. 515, diàm. base 4,9 cm, gruix 0,8 cm. Escudella de perfil hemisfèric, peu massís i fons lleugerament còncau, decorada amb el motiu de l’au rapaç a l’interior, mentre la cara externa mostra cercles concèntrics. Pasta ataronjada amb vacúols i desgreixant de calç i mica daurada. Datació estratigràfica: 1600-1625. 3. Ceràmica blava de Barcelona, u.e. 70, diàm. base 6 cm, gruix 0,6 cm. Base d’una escudella de perfil hemisfèric i fons extern còncau, decorada en el fons intern amb el motiu dels raigs d’estrella. Pasta de color salmó amb desgreixant poc visible de calç. Datació estratigràfica: 1650-1748. 4. Ceràmica de Manises de reflex metàl·lic, u.e. 70, gruix 0,9 cm. Vora d’escudella de perfil hemisfèric decorat amb orla de paral·leles i espirals. Pasta ataronjada amb desgreixant de mica negra. Datació estratigràfica: 1650-1748. 5. Ceràmica valenciana decorada en blau i reflex metàl·lic, u.e 444, gruix 0,7 cm. Paret de pot d’apotecari, decorat amb motius pseudoepigràfics. Pasta grogosa amb vacúols i desgreixant de quars i hematites. Datació estratigràfica: t.a.q. 1674. 6. Ceràmica valenciana en blau i reflex metàl·lic, u.e. 70, diàm. base 11 cm, gruix 1,5 cm. Base amb peu anular i fons extern convex d’un plat decorat amb blau i reflexos amb el motiu de les paral·leles i espirals al fons intern i amb una estrella al fons extern. Pasta ataronjada amb vacúols i desgreixant de calç i mica daurada. Datació estratigràfica: 1650-1748.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 253

Il·lustracions | 253

Làmina III

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 254

254 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina IV 1. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 515, diàm. boca 13,5 cm, diàm. base 6,1 cm, gruix 0,9 cm. Escudella de perfil hemisfèric, peu massís i fons extern pla, decorada amb un motiu de tipus floral amb pinzell pinta triple. Pasta rosada amb desgreixant d’hematites i calç. Datació estratigràfica: 1600-1625. 2. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 494, diàm. boca 14,5 cm, gruix 0,9 cm. Escudella de perfil hemisfèric, decorada amb motius florals amb pinzell pinta triple. Pasta beix grogosa amb vacúols i desgreixant de calç i hematites. Datació estratigràfica: t.p.q. 1621-1665. 3. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 463, diàm. boca 15,7 cm, diàm. base 4,8 cm, gruix 0,4 cm. Plat amb vora d’ala, àpode i fons extern còncau, decorat amb motius florals en força mal estat de conservació i orla de cercles concèntrics. Pasta ataronjada clara amb algun vacúol i desgreixant d’hematites i quars. Datació estratigràfica: t.p.q. 1635-1670. 4. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 364, diàm. base 6,4 cm, gruix 0,7 cm. Base d’escudella àpoda i amb el fons extern còncau, decorada amb pinzell pinta triple. Pasta rosada amb vacúols i sense desgreixant visible. Datació estratigràfica: 1674-1714. 5. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 1004, diàm. base 4,9 cm, gruix 0,8 cm. Base àpoda d’una escudella de parets hemisfèriques, decorada amb el motiu de l’aleta i bandes d’enreixats. Pasta ataronjada amb vacúols i desgreixant de calç. Datació estratigràfica: s. XIX. 6. Ceràmica decorada en blau i reflex metàl·lic, u.e. 70, diàm. base 5,8 cm, gruix 0,8 cm. Escudella de perfil hemisfèric amb peu bossellat i fons extern còncau, decorada en el fons intern amb un cercle i motius vegetals en blau i espirals daurades. Pasta de color salmó amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: 1650-1748.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 255

Il·lustracions | 255

Làmina IV

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 256

256 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina V 1. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 1006, diàm. boca 10,6 cm, gruix 0,8 cm. Escudella de parets obertes i nanses unilobulars decorada a la nansa amb pinzell pinta triple i enreixats geomètrics a l’interior i tres cercles concèntrics a l’exterior. Pasta ataronjada amb alguns vacúols i desgreixant d’hematites i mica. Datació estratigràfica: s. XIX. 2. Ceràmica de reflex metàl·lic, possiblement catalana, u.e. 1006, gruix: 1 cm. Escudella de parets obertes decorada a la cara interna amb una quadrícula rombal alternant amb línies paral·leles i creus aspades; a la cara exterior és decorada amb motius vegetals. Pasta ataronjada i desgreixant de calç. Datació estratigràfica: s. XIX. 3. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 463, diàm. base 5,8 cm, gruix 1 cm. Plat àpode de fons pla, decorat a la paret interna amb motius foliars en negatiu que s’inscriuen dins una banda perimètrica i orla de cadeneta, mentre la paret externa presenta cercles concèntrics de gruix diferent. Pasta beix amb desgreixant de quars i mica daurada. Datació estratigràfica: t.p.q. 1635-1670. 4. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 365, diàm. base 6,3 cm, gruix 0,6 cm. Base d’escudella àpoda i fons extern lleugerament còncau, decorada amb el motiu central de la roseta tancada i un altre de secundari no identificable. Pasta rosada amb vacúols i desgreixant d’hematites. Datació estratigràfica: t.p.q. 1705-1714. 5. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 365, gruix 0,9 cm. Base plana d’escudella decorada a la paret interna amb el motiu de la roda o passionària, de la sèrie de Reus, i amb cercles concèntrics a la paret externa. Pasta ben depurada de color rosat amb desgreixant d’hematites, quars i mica daurada. Datació estratigràfica: t.p.q. 1705-1714. 6. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 444, gruix 0,7 cm. Fragment de base, decorat amb un motiu de tipus cruciforme, amb pinzell pinta triple. Pasta groga rosada amb vacúols i desgreixant d’hematites i quars. Datació estratigràfica: t.a.q. 1674. 7. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 365, gruix 0,8 cm. Nansa trapezoïdal d’escudella, decorada amb el motiu d’estilització d’alàfia. Pasta groguenca amb alguns vacúols i desgreixant molt fi de calç i mica daurada. Datació estratigràfica: t.p.q. 1705-1714. 8. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 365, gruix 0,9 cm. Fragment de plat decorat amb pinzell pinta triple que forma motius vegetals. Pasta de color beix clar amb desgreixant de quars i mica daurada. Datació estratigràfica: t.p.q. 1705-1714.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 257

Il·lustracions | 257

Làmina V

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 258

258 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina VI 1. Ceràmica italiana berettina, u.e. 364, gruix 0,8 cm. Plat amb peu anular decorat amb blau marí sobre blau cel en les parets interna i externa. Pasta grogosa amb desgreixant de mica negra. Datació estratigràfica: 1674-1714. 2. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 88, diàm. base 8,1 cm. Base àpoda amb el fons extern còncau d’un plat decorat amb motius foliars estilitzats de doble traç en la paret interna i amb cercles concèntrics en l’externa. Pasta rosada sense vacúols i desgreixant de calç. Datació estratigràfica: c. 1717. 3. Ceràmica blava catalana, u.e. 132, diàm. boca 11 cm, gruix 0,6 cm. Escudella hemisfèrica decorada amb cercles concèntrics en la paret interna i el motiu de ratlles obliqües en la nansa. Pasta ataronjada amb vacúols i desgreixant de calç i hematites. Datació estratigràfica: 2a meitat s. XVIII. 4. Ceràmica blava catalana, u.e. 242, diàm. boca 11,5 cm, diàm. base 8,3 cm, gruix 0,6 cm. Escudella de perfil hemisfèric amb nansa triangular lobulada, decorada en la paret interna amb cercles concèntrics i motius vegetals i ratlles obliqües a la nansa. Pasta grogosa amb nombrosos vacúols i desgreixant de calç. Datació estratigràfica: 1675-1700. 5. Ceràmica blava catalana, u.e. 364, gruix 0,4 cm. Vora d’escudella de parets obertes decorada amb el motiu de les mates d’herba. Pasta ataronjada amb desgreixant de calç i hematites. Datació estratigràfica: 1674-1714. 6. Ceràmica blava catalana, u.e. 144, gruix 0,4 cm. Escudella de perfil hemisfèric i nansa triangular lobulada decorada en la paret interna amb cercles concèntrics i ratlles obliqües en la nansa. Pasta grogosa amb vacúols i desgreixant de quars i hematites. Datació estratigràfica: 1675-1700. 7. Ceràmica blava catalana, u.e. 365, gruix 0,6 cm. Fragment de plat decorat amb un motiu floral geomètric. Pasta ataronjada amb desgreixant d’hematites i calç. Datació estratigràfica: t.p.q. 1705-1714.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 259

Il·lustracions | 259

Làmina VI

:

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 260

260 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina VII 1. Ceràmica blava catalana, u.e. 242, gruix 0,6 cm. Fragment de plat decorat amb el motiu de la salsitxa doble. Pasta rosada amb vacúols i desgreixant de quars. Datació estratigràfica: 1675-1700. 2. Ceràmica blava catalana, u.e. 365, diàm. boca 11,2 cm, diàm. base 5,4 cm, gruix 0,5 cm. Escudella de perfil troncocònic, àpoda i amb el fons pla, decorada amb el motiu de la salsitxa triple. Pasta rosada amb molt pocs vacúols i desgreixant d’hematites. Datació estratigràfica: t.p.q. 1705-1714. 3. Ceràmica blava catalana, u.e. 1006, gruix 0,7 cm. Fragment de vora d’escudella decorada amb el motiu de la salsitxa doble. Pasta grogosa amb vacúols i desgreixant fi d’hematites i calç. Datació estratigràfica: s. XIX. 4. Ceràmica blava catalana, u.e. 132, gruix 0,6 cm. Fragment de plat d’ala amb la vora exvasada i el llavi pla, decorada amb l’orla de l’arc triple i les mates d’herba. Pasta rosada amb vacúols i desgreixant no visible. Datació estratigràfica: 2a meitat s. XVIII. 5. Ceràmica blava catalana, u.e. 1004, diàm. boca 22,1 cm, gruix 0,6 cm. Plat d’ala decorat amb el motiu de l’arc triple cap enfora. Pasta groga amb vacúols i desgreixant poc visible. Datació estratigràfica: s. XIX. 6. Ceràmica blava catalana, u.e. 132, diàm. base 13,5 cm, gruix 1 cm. Base d’un plat amb peu anular i fons extern pla i amb carena interna, decorat amb el motiu de les fulles trifoliades. Pasta de color groc rosat amb vacúols i desgreixant de calç i hematites. Datació estratigràfica: 2a meitat s. XVIII. 7. Ceràmica blava catalana, u.e. 463, gruix 0,6. Vora d’un plat d’ala decorat amb el motiu de la roda de carreta. Pasta rosada amb vacúols i desgreixant d’hematites. Datació estratigràfica: t.p.q. 1635-1670. 8. Ceràmica blava catalana, u.e. 242, gruix 0,8 cm. Fragment d’escudella decorada amb el motiu de la figueta. Pasta grogosa amb vacúols i desgreixant d’hematites i calç. Datació estratigràfica: 1675-1700. 9. Ceràmica blava catalana, u.e. 463, gruix 1 cm. Fragment de plat decorat en blau i groc amb el motiu de la figueta partida. Pasta ataronjada amb desgreixant de quars i mica daurada. Datació estratigràfica: t.p.q. 1635-1670.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 261

Il·lustracions | 261

Làmina VII

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 262

262 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina VIII 1. Ceràmica blava catalana, u.e. 1004, diàm. boca 11 cm, diàm. base 5,9 cm, gruix 0,5 cm. Escudella de perfil troncocònic, àpoda i fons extern còncau decorada amb el motiu de la figueta i orla de filets concèntrics. Pasta ataronjada amb vacúols i desgreixant de quars i hematites. Datació estratigràfica: s. XIX. 2. Ceràmica blava catalana, u.e. 86, diàm. boca 18,2 cm, gruix 0,9 cm. Plat d’ala amb el llavi arrodonit i carena interna, decorat amb l’orla de la ditada i possible creu arcada al centre. Pasta grogosa i desgreixant de calç i hematites. Datació estratigràfica: c. 1717. 3. Ceràmica blava catalana, u.e. 1004, diàm. boca 15,8 cm, gruix 0,6 cm. Plat d’ala amb el llavi pla i arrodonit decorat amb el motiu de la roda de carreta. Pasta beix groc amb vacúols i desgreixant de mica i calç. Datació estratigràfica: s. XIX. 4. Ceràmica blava catalana, u.e. 144, gruix 0,5 cm. Fragment de plat d’ala amb la vora arrodonida, decorat amb l’orla de la ditada. Pasta ataronjada amb vacúols i desgreixant de calç i hematites. Datació estratigràfica: 1675-1700. 5. Ceràmica blava catalana, u.e. 132, gruix 0,4 cm. Vora d’un plat d’ala amb llavi, decorat amb l’orla de la ditada i un motiu vegetal central. Pasta grogosa i desgreixant de calç i mica daurada. Datació estratigràfica: 2a meitat s. XVIII. 6. Ceràmica blava catalana, u.e. 70, gruix 0,7 cm. Plat d’ala amb llavi arrodonit i carena interna, decorat amb l’orla de la ditada. Pasta ataronjada amb vacúols i desgreixant de quars i hematites. Datació estratigràfica: 1650-1748. 7. Ceràmica blava catalana, u.e. 13, gruix 0,4 cm. Plat d’ala decorat amb l’orla de la ditada. Pasta beix amb vacúols i desgreixant de quars. Datació estratigràfica: c.1717. 8. Ceràmica blava catalana, u.e 132, gruix 0,7 cm. Fragment de plat d’ala amb bossell intern, decorat amb el motiu de la roda de carreta. Pasta beix amb molts vacúols i desgreixant de calç i hematites. Datació estratigràfica: 2a meitat s. XVIII.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 263

Il·lustracions | 263

Làmina VIII

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 264

264 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina IX 1. Ceràmica blava catalana, u.e. 132, gruix 1 cm. Base de plat àpode, decorat amb el motiu de la figueta. Pasta blanc marfil amb vacúols i sense desgreixant visible. Datació estratigràfica: 2a meitat s. XVIII. 2. Ceràmica blava catalana, u.e. 425, gruix 0,5 cm. Escudella troncocònica i àpoda, decorada amb el motiu de la figueta. Pasta groc rosat amb vacúols i desgreixant d’hematites. Datació estratigràfica: t.p.q. 1635-1670. 3. Ceràmica blava catalana, u.e. 50, diàm. base 5,1 cm, gruix 0,5 cm. Base d’una escudella del taller de Poblet amb peu anular i fons intern decorat amb un ocell de perfil i envoltat de palmes rutllades. Pasta beix amb vacúols i desgreixant de mica daurada. Datació estratigràfica: 1760-1803. 4. Ceràmica blava catalana, u.e. 242, diàm. boca 18,4 cm, gruix 0,6 cm. Vora d’un plat d’ala del taller de Poblet, decorada amb orla d’arcada triple i fletxes (tipus F de les sèries de Poblet). Pasta grogosa amb algun vacúol i desgreixant compacte. Datació estratigràfica: 1675-1700. 5. Ceràmica blava catalana, u.e. 364, gruix 0,9 cm. Fragment de plat àpode decorat amb el motiu de la figueta. Pasta rosada amb vacúols i desgreixant de calç i hematites. Datació estratigràfica: 1674-1714. 6. Ceràmica blava catalana, u.e. 13, gruix 0,5 cm. Recipient de vora girada, del grup de Poblet, decorat amb orla formada per elements en espiral (tipus H de les sèries de Poblet). Pasta grogosa amb vacúols i desgreixant de calç i hematites. Datació estratigràfica: c. 1717. 7. Ceràmica blava catalana, u.e. 88, gruix 0,6 cm. Fragment de plat decorat en blau i groc amb el motiu de les poncelles. Pasta ataronjada i desgreixant de mica daurada. Datació estratigràfica: c. 1717. 8. Ceràmica blava catalana, u.e. 1004, gruix 0,8 cm. Escudella de peu anular i parets hemisfèriques decorada amb el motiu de les fulles trifoliades. Pasta grogosa amb desgreixant poc visible. Datació estratigràfica: s. XIX. 9. Ceràmica blava catalana, u.e. 144, gruix 0,6 cm. Fragment de plat del taller de Poblet amb orla d’arcada triple i fletxes (tipus F de les sèries de Poblet). Pasta grogosa amb vacúols i desgreixant de quars. Datació estratigràfica: 1675-1700.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 265

Il·lustracions | 265

Làmina IX

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 266

266 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina X 1. Ceràmica blava catalana, u.e. 1004, diàm. boca 11 cm, diàm. base 5,4 cm, gruix 0,4 cm. Escudella de parets obertes i peu anular del taller de Poblet decorada amb una torre. Pasta ataronjada amb vacúols i desgreixant de mica negra. Datació estratigràfica: s. XIX. 2. Ceràmica blava catalana, u.e. 50, diàm. base 9,5 cm, gruix 1 cm. Base de peu anular i fons extern pla, decorada amb motius paisatgístics en la cara interna i la inscripció m.y en el fons extern. Pasta grogosa amb vacúols i desgreixant de quars i hematites. Datació estratigràfica: 1760-1803. 3. Ceràmica blava catalana, u.e. 1004, diàm. base 12,9 cm, gruix 0,9 cm. Base plana d’un recipient decorat amb motius vegetals. Pasta grogosa amb vacúols i desgreixant de quars. Datació estratigràfica: s. XIX. 4. Ceràmica blava catalana policroma, u.e. 132, gruix 1,1 cm. Fragment de plat amb carena interna, decorat amb una orla floral i un motiu paisatgístic al centre que combina blau cel, blau fosc, verd, groc i marró. Pasta groc rosat amb desgreixant de calç. Datació estratigràfica: 2a meitat s. XVIII. 5. Ceràmica blava catalana, u.e. 242, gruix 0,4 cm. Fragment de vora d’un plat d’ala amb decoració pròpia de la Segarra, del grup d’Escornalbou. Pasta grogosa amb vacúols i desgreixant d’hematites. Datació estratigràfica: 1675-1700. 6. Rajola de mostra policroma, u.e. 144. Pasta ataronjada amb desgreixant de calç i mica daurada. Datació estratigràfica: 1675-1700.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 267

Il·lustracions | 267

Làmina X

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 268

268 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina XI 1. Ceràmica blava catalana, u.e. 50, diàm. base 10,2 cm, gruix 0,9 cm. Fragment de base amb el peu anular, decorat amb un vaixell en el fons intern. Pasta grogosa amb vacúols i desgreixant de calç i hematites. Datació estratigràfica: 1760-1803. 2. Ceràmica blava catalana, u.e. 132, diàm. boca 23 cm, gruix 0,6 cm. Vora d’un plat d’ala, de transició o de faixes i cintes. Presenta la inscripció ...AL/...RLES. Pasta beix i desgreixant d’hematites. Datació estratigràfica: 2a meitat s. XVIII. 3. Ceràmica blava catalana, u.e. 168, diàm. boca 31 cm, gruix 1,1 cm. Plat d’ala amb lleugera carena interna, de transició, decorat amb l’orla dels grups ramejats. Datació estratigràfica: inicis s. XVIII. 4. Porcellana de l’Alcora, u.e. 1004, diàm. boca 23,7, gruix 0,4 cm. Plat pla amb carena interna decorat en marró, groc, blau i verd amb l’orla del «ramito». Pasta marró clar sense porositats i desgreixant poc visible. Datació estratigràfica: s. XIX.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 269

Il·lustracions | 269

Làmina XI

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 270

270 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina XII 1. Ceràmica blava catalana, u.e. 132, gruix 1 cm. Base d’un plat àpode i de fons extern pla, decorat amb trèvols i punts d’influència francesa. Pasta beix amb vacúols i desgreixant d’hematites. Datació estratigràfica: 2a meitat s. XVIII. 2. Ceràmica blava catalana, u.e. 50, diàm. base 14,3 cm, gruix 1 cm. Base d’un plat amb peu anular decorada en el fons intern amb una orla de trèvols i punts d’influència francesa. Pasta ataronjada amb vacúols i desgreixant de quars i mica negra. Datació estratigràfica: 1760-1803. 3. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat melat, u.e. 70, diàm. boca 9,2 cm, diàm. base 7,7 cm, gruix 0,6 cm. Gresol o llàntia. Pasta vermellosa amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: 1650-1748. 4. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat marró clar intern, u.e. 1006, diàm. boca 21,8 cm, gruix 0,8 cm. Plat de llavi arrodonit. Pasta vermella amb desgreixant de mica negra i calç. Datació estratigràfica: s. XIX. 5. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat marró clar intern, u.e. 1006, diàm. boca 26 cm, gruix 0,4 cm. Plat. Pasta vermella amb desgreixant poc visible de mica negra i daurada i calç. Datació estratigràfica: s. XIX. 6. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat marró clar, u.e. 86, diàm. boca 19,5 cm. Vora de plat d’ala amb el llavi aixecat i bossell intern molt marcat. Pasta vermella amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: c. 1717. 7. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat marró, u.e. 88, diàm. boca 27,6 cm, gruix 0,5 cm. Vora de plat d’ala amb el llavi aixecat i bossell intern. Pasta vermellosa amb desgreixant de calç i mica negra. Datació estratigràfica: c. 1717. 8. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat marró intern, u.e. 50, diàm. boca 12,3 cm, gruix 0,4 cm. Plat d’ala amb el llavi aixecat. Pasta vermellosa i desgreixant de quars. Datació estratigràfica: 1760-1803.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 271

Il·lustracions | 271

Làmina XII

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 272

272 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina XIII 1. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat marró intern, u.e. 144, gruix 1,1 cm. Vora de plat d’ala amb revora i petit bossell. Pasta rogenca amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: 1675-1700. 2. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat melat intern, u.e. 46, diàm. boca 34,6 cm, gruix 0,8 cm. Vora de plat amb llavi engruixit. Pasta rogenca amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: s. XIX. 3. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat verd fosc extern i verd clar intern, u.e. 144, gruix 0,8 cm. Morter. Pasta vermellosa amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: 1675-1700. 4. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat verd, u.e. 86, gruix 1 cm. Morter amb aplicacions verticals. Pasta vermella amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: c. 1717. 5. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat melat intern, u.e. 88, diàm. boca 48 cm, gruix 1,4 cm. Vora d’un gibrell amb el llavi aixecat i bossell intern. Pasta rogenca amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: c. 1717. 6. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat intern i extern verd clar, u.e. 1004, diàm. boca 14,8 cm, gruix 0,8 cm. Recipient amb la vora pendent i l’arrencament d’una nansa. Pasta rosada amb molts vacúols i desgreixant fi de calç i mica. Datació estratigràfica: s. XIX. 7. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat intern de color marró fosc, u.e. 1004, diàm. boca 19,8 cm, gruix 0,9 cm. Gibrell de vora recta i engruixida, amb el llavi girat i doble motllura externa. Pasta rosada amb molts vacúols i desgreixant molt fi de calç i mica. Datació estratigràfica: s. XIX. 8. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat marró intern, u.e. 50, diàm. boca 34,2 cm, gruix 0,5 cm. Cassola amb un gran vorell intern i dues nanses diametralment oposades. Pasta rogenca amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: 1760-1803.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 273

Il·lustracions | 273

Làmina XIII

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 274

274 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina XIV 1. Ceràmica comuna oxidada, u.e. 50, diàm. boca 10 cm, gruix 0,3 cm. Part superior d’una olla amb vora exvasada. Pasta rogenca amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: 1760-1803. 2. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat verd clar intern i extern, u.e. 1006, diàm. boca 13,1 cm, gruix 0,4 cm. Olla amb tres ranures longitudinals i paral·leles sobre l’espatlla. Pasta vermella amb desgreixant de calç i ceràmica vermella. Datació estratigràfica: s. XIX. 3. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat intern marró clar, u.e. 77, diàm. boca 16,4 cm, gruix 0,9 cm. Olla amb vora exvasada i llavi arrodonit. Pasta rogenca amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: 1630-1642. 4. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat marró fosc intern, u.e. 18, diàm. boca 13,8 cm, gruix 0,6 cm. Olla de llavi arrodonit i carena alta. Pasta rogenca amb desgreixant de calç i hematites. Datació estratigràfica: c. 1717. 5. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat intern verd fosc, u.e. 1004, diàm. boca 18,4 cm, gruix 0,5 cm. Gerra. Pasta vermella amb desgreixant de calç i quars. Datació estratigràfica: s. XIX.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 275

Il·lustracions | 275

Làmina XIV

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 276

276 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina XV 1. Ceràmica grisa, u.e. 46, diàm. boca 2,9 cm, gruix 0,3 cm. Tòt de càntir. Pasta fosca, tova amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: s. XIX. 2. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat marró fosc intern, u.e. 89, diàm. boca 8,9 cm, gruix 0,2 cm. Gerro amb nansa bífida. Pasta vermellosa amb desgreixant de quars i mica negra. Datació estratigràfica: c. 1717. 3. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat intern verd clar, u.e. 1006, diàm. boca 17,6 cm, gruix 0,7 cm. Gerra de vora exvasada. Pasta vermella amb desgreixant de calç, mica negra daurada i trossets de ceràmica. Datació estratigràfica: s. XIX. 4. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat groc intern, u.e. 46, diàm. boca 15,6 cm, gruix 1 cm. Canonada. Pasta rogenca amb desgreixant de mica negra i quars. Datació estratigràfica: s. XIX. 5. Ceràmica grisa amb vidriat verd fosc intern, u.e. 144, gruix 0,3 cm. Gerreta amb nansa. Pasta grisa, tova, amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: 1675-1700. 6. Ceràmica grisa, u.e. 46, gruix 2,2 cm. Nansa de càntir. Pasta fosca, tova amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: s. XIX. 7. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat marró fosc extern, u.e. 46, diàm. boca 0,7 cm, gruix 0,7 cm. Dipòsit de pipa de tabac sense decorar. Pasta vermella amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: s. XIX.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 277

Il·lustracions | 277

Làmina XV

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 278

278 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmina XVI 1. Clau de ferro, u.e. 70, diàm. cap 1,7 cm, gruix 0,5 cm. Datació estratigràfica: 1650-1748. 2. Clau de ferro, u.e. 70, diàm. cap 1,6 cm, gruix 0,3 cm. Datació estratigràfica: 1650-1748. 3. Vidre, u.e. 88, diàm. boca 3,1 cm, gruix 0,1 cm. Coll d’una ampolleta. Datació estratigràfica: c. 1717. 4. Vidre de color verd, u.e. 70, diàm. boca 2,2 cm, diàm. base 3,7 cm, gruix 0,2 cm. Flasconet. Datació estratigràfica: 1650-1748. 5. Ceràmica grisa, u.e. 50, gruix 0,7 cm. Fragment decorat amb incisions. Pasta tova amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: 1760-1803. 6. Ceràmica comuna oxidada, u.e. 23, diàm. boca 4,2 cm, diàm. base 2,9 cm, gruix 0,2 cm. Gerreta amb abocador, de cos ovoide i una nansa amb depressió central. Pasta vermellosa i desgreixant de quars. Datació estratigràfica: s. XIX. 7. Vidre transparent, u.e. 50, diàm. boca 2,5 cm, diàm. base 3,7 cm, gruix 0,1 cm. Setrill amb l’arrencament de la nansa. Datació estratigràfica: 1760-1803. 8. Ceràmica grisa de superfície llisa i polida, de color gris molt fosc, u.e. 1004, diàm. boca 21,6 cm, gruix 0,7 cm. Cassola de vora engruixida i nansa bífida. Pasta gris marró fosc amb desgreixant de quars, quarsita i mica daurada. Datació estratigràfica: s. XIX. 9. Ceràmica comuna oxidada amb vidriat intern verd fosc, u.e. 1004, diàm. boca 38,2 cm, gruix 0,8 cm. Cassola de vora girada. Pasta beix rosat amb vacúols i desgreixant de calç i quars. Datació estratigràfica: s. XIX.

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 279

Il·lustracions | 279

Làmina XVI

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 280

280 | Església de Sant Miquel de Cardona

Làmines XVII i XVIII Alfàbies o gerres. Procedeixen d’una cala oberta als carcanyols de la volta de la nau de l’església de Sant Miquel de Cardona, el novembre de 1985, en el decurs de les obres de restauració de la coberta dutes a terme pel Servei. Deuen datar dels volts de l’any 1398, en què es va consagrar el temple. Aquest tipus de recipients, que en el nostre cas són de pasta beix i tenen bons acabats, es van utilitzar per al transport de mercaderies a l’engròs, principalment líquids, tot i que també servien per conservar aliments a casa. Es van fer servir des del final del segle XIII fins al XVI.

Làmina XVII

04-Sant Miquel 212-284.qxd

22/8/07

12:55

Página 281

Il·lustracions | 281

Làmina XVIII