Aquest menut treball es centrarà en la crisi de l'estat del benestar. Per a procedir al seu estudi, ens fixarem sobretot en quatre paràmetres fonamentals: la definició, els objectius, les característiques y la seua evolució al llarg de la Història. Com a definició de estat del benestar podríem recurrir al proposada per Ramón García, que el defineix com aquella forma d'estat a través de la qual l'estat es responsabilitza de garantir una protecció i una promoció d'un nivell de vida mínim per a tots els ciutadans (García,1986:12). Més endavant ens explica que aquesta promoció i protecció d'un nivell de vida mínim es tradueix en serveis per als ciutadans. I així és; l'estat proporciona al ciutadà una sèrie de serveis d'accés públic dels que podrà gaudir. L'estat liberal comporta precisament que la societat ha d'organitzar−se per si mateixa. Aquesta forma d'estat va náixer com a contraposició de l'estat capitalista, encara que s'emmarca dins d'aquest. Aquest aportava a la societat una sèrie de desajustos econòmics i socials, és a dir, hi havia una part de la població que quedava al marge del funcionament del capitalisme, doncs justament el que els faltava era el capital. Arrel d'aquesta problemàtica, va eixir una nova forma d'organització de l'estat que fós una mica més justa per a tots, que administrés també la política fiscal amb fins redistributoris i la seua idea de política fiscal es fonamentés en la idea de la concertació entre els diferents agents económics. (Thompson, 1977:91). El que intenta és equilibrar la balança de serveis mitajançant el redistribuiment de la producció (Luhman, 1987:102). Tots els estudiosos de l'estat del benestar han fet llistes interminables de totes les competències que té l'estat respecte els ciutadans i els seus serveis. Optarem per la Vicenç Navarro, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra i professor de l'escola Saint John's de California, que es centra en tres objectius bàsics. El primer el defineix com l'alliberament dels ciutadans de les penes produïdes per l'acció vital (Navarro,1998:58), és a dir, l'ajut econòmic traduit en serveis davant de les adversitats que venen donades per circumstàncies alienes a la voluntat de l'home com poden ser la malaltia, l'atur, la vellesa, la seguretat ciutadana i altres. L'estat, davant de les reivindicacions dels ciutadans, respon amb la creació d'uns serveis públics com ara són l'INEM, els plans de jubilació, Correus i Telégrafs, La Guàrdia Civil i altres. El segon objectiu que proposa Navarro és l'assegurança d'uns ingressos econòmics mínims per a tot el conjunt de la població (Navarro, 1998:59). Ací juga un paper molt important els plans de jubilació i els centres d'atur. Tots dos proporcionen uns ingressos econòmics mínims malgrat que el ciutadà no treballe, encara que tots tenim constància de que aquests ingressos a voltes són tan escassos que els ciutadans han de recurrir a buscar−se altres plans de pensions complementaris, en el cas de la jubilació, i llocs de treball clandestins per a poder subsistir. Aquesta és una de les causes de la crisi de l'estat del benestar, però això ja ho discutirem més endavant. El tercer objectiu que esmenta consisteix en oferir als ciutadans uns serveis d'una manera qualitativa (Navarro,1998:62), és a dir, l'estat ofereix serveis (ensenyament, sanitat, etc.) de qualitat i accesibles per a tothom. Aquests tres objectius com veurem després no estan plenament assentats en el pla polític del governs democrátics. Si agafem com a model el llibre de Antonio González y Jorge Mendoza, podrem trobar una llarga relació de característiques, molt interrelacionades entre elles, que formen part de la tesi política de l'estat del benestar. El primer i principal és la intervenció estatal en la regulació de l'economia per a asegurar uns mínims per als ciutadans (González y Mendoza, 1993:127). Aquesta intervenció es tradueix en impostos que els ciutadans han de pagar pel proveiment de serveis.El joc que s'estableix més o menys és aquest: els ciutadans paguen uns impostos expressats de diferents formes (IRPF, IVA, Declaració de la Renda...) i l'estat amb aquests diners crea unes institucios estatals de serveis que seran controlades pels funcionaris, els quals seran pagats amb els diners dels impostos dels ciutadans. Aquests no van intergrament destinats als honoraris dels funcionaris però sí que en són destinats una bona part per a cubrir això. Una altra característica és la provisió de serveis a la població, que són entesos com un dret social (González y Mendoza, 1993:129), és a dir, que aquests diners invertits es traduixquen en serveis. Aquests, com hem dit abans, es financien des de l'estat. Com a conseqüència d'això, Esping ens explica que existeix un pacte de solidaritat, és a dir, el que té mes bens, paga 1

més, i per ells rebeix una sèrie de serveis igual que el que té menys bens i paga menys impostos. L'estat és actiu amb les classes passives i passiu amb les classes actives (Sarasa, 1996:136). Per tant, l'estat del benestar intenta simultanejar una política que facilite el creixement econòmic amb uns serveis que creen una equitat social (Pfalher, 1993: 67). Per últim, com a conseqüència, una altra característica de l'estat del benestar és l'ampliació del funcionariat. L'estat del benestar al llarg de la Història ha anat tenint una evolució fins al moment actual, on s´ha plantejat que l'estat del benestar està en crisi, encara que hi ha politòlecs que defensen que aquestes afirmacions només tenen com a objectiu desestablitzar l'estat.. Per a veure l'evolució de l'estat del benestar recurrirem principalment a tres autors que han tractat el tema amb profunditat, com són Gerardo Rodríguez, Carlos Alonso y Mariano Castells. Segons Rodríguez l'estat del benestar ha passat per tres fases diferents: experimentació (finals del segle XIX fins a la Segona Guerra Mundial), consolidació (desde 1945 fins a 1973, gran crisi del petroli) i crisi (1973−1998...). Els orígens de l'estat del benestar els situem a l'Alemanya del canceller Bismarck. Aquest va proporcionar uns primers serveis d'ajuda als treballadors en casos de malatia, accident laboral o invalidesa. Segurament el va moure l'afany d'aconseguir una cohesió de cara la futura unificació d'Alemanya (Castells, 1991:212). Fins a aquest moment, aquest tipus de pràctiques només les havia realitzat l'Església, però no per hisenda sino per beneficiència. Els treballadors donaven una part del seu sou a l'estat per al finançament d'aquests serveis. A Anglaterra l'origen el situem amb Beveridge al poder, el qual va encarregar la creació d'una mena de Seguretat Social per als treballadors de les fàbriques de Londres. Els desastres de la Primera Guerra mundial van propiciar que l'estat intervingués en ajut dels ciutadans en matèria de serveis. Alguns estudiosos com Vicenç Navarro també inclouen el comunisme rus després de les revolucions de 1917 en els inicis de l'estat del benestar, encara que crec que fer aquesta afirmació és una mica arriscat doncs l'estat del benestar esencialment ha d'estar dins del marc d'una societat capitalista. Després de la Segona Guerra Mundial és quan es produeix l'assentament de l'estat del benestar. L'estat intervé en la direcció de l'economia per a garantir la pau social i per a crear una cohesió (rebuig del comunisme, rebaixar les tasses d'atur). Durant aquest periode es donen una sèrie de situacions que no s'havien donat fins ara i que facilitaran la consolidació de l'estat del benestar. Entre aquests cal destacar el creixement econòmic, el triomf del mercat capitalista, la creació de llocs de treball i la producció de capital que facilità el finançament dels serveis. L'any 1973 esclatà la gran crisi del barril. Fins aquest moment el petroli havia esta la primera font d'energia i això va provocar que els preus pujaren molt i que esclatés una inflacció galopant. Va augmentar el nombre de gent que necessitava dels serveis de l'estat, sobretot d'atur, i va disminuir el nombre de gent que que ajudava a l'estat a oferir serveis, tant per la part econòmica com per l'administrativa. Hi havia un estancament econòmic fort. A més a més, es va produir el fenòmen de la mundialització de l'economia, i a algunes empreses els és més fàcil tancar una empresa i transladar−la a un altre lloc o els impostos siguen més barats. Això genera una gran quantitat d'atur. Les empreses es transladen cap a païssos on l'estat del benestar encara no ha arribat, on no hi ha una jornada laboral fixa, on la mà d'obra és més barata i on els impostos són més barats. Un dels factors més importants que va propiciar l'aparició de la crisi de l'estat del benestar va ser l'aparició d'una sèrie de forces polítiques anomenats neo−conservadors. Entre els seus representants més importants estaven Ronald Reagan als Estas Units i Margaret Tatcher a Anglaterra. Defensen el retorn de l'estat liberal i proposem que el mercat funcione per ell mateix (Gough, 1993:129). Segons ells l'estat és improductiu degut a la gran quantitat de capital que inverteixen en el manteniment de la burocràcia (Navarro, 1995:54). Segons la seua ideologia l'estat no incentiva el trreball donat que gaudeix de les mateixes possibilitats i dels mateixos serveis (Sarassa, 1996:238). Es mostren partidaris de la privatització del serveis píblics i de la reducció de la burocràcia administrativa. 2

Com a resposta a la proposta dels neo−liberals van eixir els socialdemòcrates, els quals refusen per complet les tesis neoliberalistes. Ells recolzen el manteniment de l'estat del benestar. Enmig de les dues tendències es situen els socio−liberalistes, que tenen com a màxim exponent polític a Tony Blair. Son partidaris del mercat, però l'estat ha d'intervindre en el comerç. Fan una defensa aferrada del capitalisme doncs ells creuen que és l'únic camí que permet l'existència de l'estat del benestar. Propugnen que l'estat del benestar ha d'ésser sostés per la societat del benestar, no per l'estat, és a dir, la responsabilitat del benestar recau sobre els ciutadans. La seua proposta és anomenada per Navarro com la tercera via. BIBLIOGRAFIA ALONSO,C.Z I CASTELLS, M. La España desigual y el Estado del bienestar. Alianza Editorial. Madrid 1991. ESPING, A. Los tres mundos del estado del bienestar. Ediciones Alfons el Magnànim. València 1993. GONZÁLEZ, G. Y MENDOZA, J. El estado del bienestar y el crecimiento del estado. Ediciones Tecnos. Madrid 1993.. LUHMAN, N. Teoria politica nello estate del benessare. Ediciones Il Prisma. Milano 1987. NAVARRO, V. Neoliberalismo y el estado del bienestar. Ediciones Ariel. Barcelona 1998. NAVARRO, V. El estado del bienestar y sus efectos distributivos. Ediciones Alfons el Magnànim. València 1995. NAVARRO, V. La economía política del estado del bienestar. Ediciones Sistema. Madrid 1998. PFALHER, A./ GOUGH, I./ THERBARN, G. ¿Dónde puede el estado del bienestar competir?. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. Madrid 1993. RODRÍGUEZ, G. Crisis y futuro del estado del bienestar. Ediciones Alianza Editorial. Madrid 1989. SARASA, S. Pros y contras del estado del bienestar. Ediciones Fundación Argentaria. Madrid 1996. THERBORN, G. Porqué en algunos países hay más paro que en otros. Ediciones Alfons el Magnànim. València 1987. THOMPSON, D. Las ideas políticas. Ediciones Labor. Madrid 1977.

3