Titol− Estudi climatic de la zona Mont− Roig del camp(Baix Camp) Objectiu− Estudiar i classificar el clima de la zona : Tarragona (baix camp) El Baix Camp és una de les tres comarques catalanes en què es divideix la zona coneguda com el Camp de Tarragona. La comarca del Baix Camp aplega 28 municipis i té una superfÃ-cie de 695,94 km2. La seva capital és Reus. Al Nord la comarca es recolza sobre les muntanyes de Prades on destacarem el tossal de la Baltasana (1.201 m) i la Mussara (1.054 m). A l'Oest trobem les serres de Pratdip i de l'Argentera amb la cota mà xima situada al Molló (922 m). Les muntanyes envolten la comarca en forma d'arc, per sota s'obre la plana cap al mar amb algunes endinsades en forma de contrafort com el puig d'en Cama (717 m), entre la Selva i Almoster. A aquestes zones domina el clima mediterrani. CaracterÃ-stiques del clima mediterrani: El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical. Aquestes dues à rees tenen una vegetació netament diferenciada que ressegueix els paral·lels 35°N i S de la terra. L'à rea temperada es caracteritza per tenir una pluviositat abundant i regular durant tot l'any (més de 800 mm), amb temperatures suaus a l'estiu i un perÃ-ode més o menys llarg de glaçades a l'hivern. Això dóna una vegetació esponerosa, de carà cter caducifoli, amb uns estrat herbaci nemoral, uns estrat arbustiu esclarissat i un estrat arbori alt i ben desenvolupat. Solen ser sòls profunds i rics en nutrients i aigua. El clima mediterrani es caracteritza especialment per un règim amb un dèficit hÃ-dric durant la part cà lida de l'any. El clima mediterrani és un clima amb pluges estacionals, però la seva distribució és inversa a la del clima tropical. No plou a l'estiu. D'altra banda, als mesos d'hivern (l'estiu austral) pot arribar a glaçar. Les precipitacions anuals són intermèdies entre les dels climes temperat i tropical i les del clima subtropical (oscil·len entre els 250 i 800 mm generalment). AixÃ- doncs, el clima mediterrani és una barreja de clima temperat amb caracterÃ-stiques tropicals, cosa que el fa enriquir−se d'elements de la flora d'ambdues latituds. Té un estrat arbustiu i lianoide molt desenvolupat, d'herència tropical, que enriqueix el bosc i el fa atapeït i de vegades fins i tot impenetrable. El fullatge dels arbres i arbustos es manté viu tot l'any, estalviant aixÃ- una excessiva producció de material vegetal, molt costós de fer per estar ple de defenses. Aquestes defenses poden ser de tipus fÃ-sic (fulles esclerofil·les, és a dir, dures i resistents a la deshidratació, agullons, pilositat...), quÃ-mic (fulles aromà tiques, pudents o verinoses) o biològic (secretant substà ncies per alimentar a petits insectes depredadors que mantenen lliure de plagues a la planta). Són estratègies desconegudes en el món temperat i que barregen les del món tropical humit (fulles perennes) i sec (fulles xeromorfes, espiniscents, aromà tiques, atractores de formigues). Localització Dins dels climes del món el mediterrani ocupa relativament molt poca superfÃ-cie i sempre en el costat occidental dels continents entre els 30 i 45 graus de latitud al nord i sud de l'Equador, ja que en la banda oriental les pluges d'estiu són molt importants. A més de tota la conca mediterrà nia (i à rees properes) també tenen clima mediterrani parts de l'extrem sud d'Àfrica, de l'oest d'Austrà lia, de Xile, de Califòrnia i Oregon. Les illes macaronèsiques es consideren plenament mediterrà nies pel que fa al règim de precipitacions encara que el règim de temperatures ja sigui subtropical.

1

La influència pluviomètrica mediterrà nia arriba fins l'Afganistan, però ja dins d'un clima d'estepa o subdesèrtic. El total anual de pluja oscil·la entre un mÃ-nim d'uns 200 litres (Almeria) a ultrapassar els 1.000 litres com a Gènova o Algesires. En tots els casos la precipitació d'estiu no és suficient per cobrir l'evapotranspiració de les plantes. La localització intermèdia entre la zona subtropical i la temperada fa que durant l'estiu les altes pressions dominin i les pluges o siguin absents o només ocasionals. A la resta de l'any hi poden penetrar els fronts de pluges de la zona temperada occidental. Precipitació En general les precipitacions totals augmenten de sud a nord en l'hemisferi nord i a l'inrevés en el sud. També augmenten amb l'altitud de l'estació per exemple a la serra andalusa de Grazalema les pluges anuals ultrapassen els 2000 litres tot i la manca de pluja a l'estiu. La irregularitat pluviomètrica anual és molt marcada i oscil·la entre el 20 i el 50% en contrast amb els climes oceà nics on acostuma a ser inferior al 15%. Temperatures Els hiverns relativament suaus són també caracterÃ-stics. La classificació habitual americana considera que la temperatura mitjana del mes més fred ha de ser superior als 7 ºC. En la classificació agroclimatològica de Papadakis els hiverns mediterranis es troben tenen glaçades lleugeres que permeten el conreu d'oliveres i en els casos de clima més suau els cÃ-trics. La temperatura mitjana d'estiu se situa entre els 20 i 26 ºC En general, la temperatura mitjana en les localitats amb clima mediterrani oscil·la entre els 12 i 18 ºC. Relació entre el clima i la vegetació. En general, la vegetació de la conca mediterrà nia ha estat subjecta a intensos canvis causats per l'activitat humana al llarg de milers d'anys. Molts dels boscos n'han reduït en tamany i han estat reemplaçats per comunitats arbustives conegudes com a mà quies, garrigues o brolles. La vegetació mediterrà nia està considerada una de les més riques en diversitat d'espècies. Es calcula que només un 1,7 % de la superfÃ-cie emergida de la terra presenta clima mediterrani. En canvi, la flora mediterrà nia conté aproximadament el 25 % de les plantes conegudes. Actualment la vegetació mediterrà nia es considera fortament amenaçada a causa principalment de l'acció de l'home. Per aquest motiu, el JardÃ- Botà nic de Barcelona té com a objectiu principal conservar la biodiversitat de Catalunya i la d'altres territoris mediterranis, i fer−ne una divulgació cientÃ-fica per sensibilitzar el ciutadà vers el respecte al medi ambient. Dades de l'observatori: Carretera de coll de jou S/N 43300 Mont−roig del camp tel: 977837005 Coordenades geogrà fiques de l'observatori de Mont−roig del camp: 41º 05' 14 N

2

0º 57' 29 E 125 metres altitud Viatge a l'observatori meteorologic de Mont−roig del camp: Anem a l'Ajuntament de Mont−roig del Camp i ens informen que l'estació meteorològica està a l'antic Ajuntament a l'ultima planta de l'à tic. Pugem a l'à tic i allÃ- fem unes quantes fotos. S'observa que és una estació senzilla pero suficient per un petit poble com és Mont−roig de Camp i ens adonem que hi regna el clima mediterrani tÃ-pic de la zona. Vegetació de la zona: En Mont−roig del Camp observem la vegetacio i trobem Moreres (Morus alba) pi blanc (Pinus halepensis) garrofer (Ceratonina siliqua) Taronger (Citrus sinesis)Plataners (Platanus hispanica) Xipres (Cupressus sempervivens) i palmeres com Cycas reboluta. Ens adonem que la vegetació està lligada estretament amb el clima mediterrani.

3