1/ EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL DE T,A

iSSOCIACIO CATALANISTA D'EXCURSIONSCIENTÍFICAS A^JV Vil.

BARCELONA 3l I>B MAIG DE 1884

NÚM. 67.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ r.KiTisPERi'La A930CiiT3.-Pera'l3no-aocis: i'SopessstaaalaTiy.-Númeroiol i5cént. Se suscriu en jo LOCAL DE LÍ A-SSOCEACIÓ, PARADÍS, lo, SEGON, ahoiudeuhcn dirigirse lolas

SESSIONS Y EXCURSIONS Juny 20-—Sessió preparatoria de la excursió al Puie-Sacalm. —Lectura de la Memoria de la excursió á las Guillerias per don Anioni Massó [Continuado]. « 22, i3 y 14.—Excursió al Puig-Sacalm. SOCIS ENTRATS DURANT 1.0 MBS DB M A H S .

D. Guiltem Henkel. s> Miquel Casadessús. » Jaume Novellas de Molins » Andreo Sentís. » Lluis Ventosa. o Josepli Fom y GumiJoseph Llorens y ÍÜu. DELEGAT.

D. Eduart Toda, al Cairo (Egypte)

CONFERENCIAS LA L I T E R A T U R A POPULAR Y LAS EXCURSIONS Lo socf D. Sebastiá Farnés dona una conferencia sobre '1 t e ma cital en la vetlla del día 32 del passat Febrer. Comensá esplicant lo motiu que 1' havia mogui á escullir com á tema de sa conferencia «La liieratura popular y las excursiems».

—

3o(>

—

•iel obiii y salvant de la destrucció del temps los monuments que 'is sirles passats nos negaren; essent consemblant 1' objecte del cstudi de 1J literatura popular. Feu notar lo Has d'íntima unió que existeíx entre aquellas y .ic|U£5t, y la importancia que revesteixen no sois baix lo puní de festucions especiáis ó brancas del renaixement catalanista A Catalunya, se^ons lo disertant, no es per pur passatemps ó sois per un marcas peí joveni; hi ha un móvil mes elevat cine impulsa á las La necessiinI ci ue s sent de coneixerla be a íons en lo que fou v en en lo pervenir.Ün ilustrar autor fonmer, amant del Folk-Lore, ha dít que I1 estudi de la literatura popular á Espanya vé á ésser la formado d' inventan deis pobles que se 'n van peí poblé que queda; mes, sefíons lo disertan!, a Catrlunya representa quelcom de mes elevat que la herencia d' un ^loriós difunt. Ais amanis de la literatura popular á Catalunya, los guia, ademes del instin de tre poblé, á nosira patria: desitjém coneixer la seva historia ¡mima; volém escorcollar en son verdader carácter, pera saber sas aptituts naturals y sa manera d' ésser propia. Una y altra d' aquestas duas manifestacions de Catalunya, contribuheixen á fer un inventar-i de lo que es estada Catalunya,_y de lo que avuy es, empero, aq uest inven tari na de servirnos pera retorm a r a cada pas a b datos positius y certs la té que tots tenim en 1' idea d' avuy, que ha d' ésser la realitat de demá. f*eü notar Ja vanctat im pondera ble de concixemen ts q lie su— •Tiifiistra restudide la literaturapopular h v en especial saimportant oranC'j la &/ot~isticti, coniunt de sentencias conservadas ab una! forma bella y pulida per nostre poblé, ab un zel exquisit, puix n hi ha que contenen paraulas caygudas ja en desús y oblidadas tíns en lo seu sentir peí poblé, y encara son citadas ,ub la meteixa precisió dT abans. L,o que passa ab las paraulas passa ab los fets que motj vare n Jo proveroi o sen ten cía popular: lo poblé no se n dona cumpte» y ab una írase apresa de cor expressa una creencia anticua, una supersticíó, una llefjenda, un fei histórich, etc., oblidats ja, ó rnes sovint una nota característica del seu geni propi, una creencia tondament arreladn, ó una costum que '1 retrata al viu. Per aixó recomaná á tots los excursionistas!'estudi y apleya de proverbis. pera que pugám conseguir una aforística la mes complertFi posible. En totas lis excursions digné denria procurarse que

hi figures la pan de literatura popular, y linsseria útil que la AssoCIACIÓ CATALANISTA récordes ais seus delegáis, tot lo imponurn v LELi 1 de la conservado d aoucsts monuniente que eneara ns res— tan tuerces á la tradició oral. rera probar de q u i nn ina ñera pot cstudmrse lo ca rae ter i tí u m del pobie per medí de la seva aforística, cité una colecciónela de refrons que fan referencia ú la rcpulsió sentida per nostre poblé y per f?ayre be tots (os d' Europa, envers los qutetenen lo peí roifj; inania ó repulsió que probablement heretárem del romans, quins la importaren de Grecia, y aquesta d' Egipte, ahont hi trovero no sois la me t c i x a supersticio sino una satisfactorja explicacto d ella. L1 Egipte un diu vcu invadit son territori per un poblé qual color predom i ñau t es lo roitz, y 1 conqu istad or un posa sorj deü y ^a lley al ven su t» mes ai.i ucst veu en acitiell ticu xa simbol de ln inorij d eso lacio y destruccio V Quau I E¿íi pte pot treu rers lo \ ou dei extran^er, converieix lo scu deu en deu del mal, al qual se V\ sacrifican sos ñllsi los cjue fetien la desgracia de naixer roi^sExplicá algunas alires supersücions de nosire poblé, y termina recordant lo molt que s' ha dit respecte del proverbí Qui del Ihp v¿t}"lct á pfop ti tXy que s troba en gayre oc tots los pobies moderns LJnaninis pícamenis de mans saludaren lo fina! ó aquesta conterenein, tiucdeixá iot¡ilmcnt siitisfcm d lmriii.iii amciirrencia que

EXCURSIONS. VISITA AI. TAM.KR-HI;SKI; IHÍLS SFS. MASKIURA lolicinl} 18 Maip 1884.

Lo diumen s o día citat á las 3 horas de la tarde, se reuniren en lo local de I1 ASSOCIACIÓ. al objecte d' efectuar la visita acordada pef'la Junta Directiva al'Tailer-museu deis distingíts artistas don Joseph y D. Francisco Masriera, los senyors Auléstia, Massó, Hiera y Bertrán, d' Alós, de Sagarra, Ferrés, Arólas, Castellet, Giol, Renter, Martínez, Falgar, Cardona, Bas |E.) y (J.) Faura, Llavería, Piferrer, Valls, Novellas y Casades (P). Se dirigiren cap al carrer de Baylen del ensanxe d' aquesta cimat, ahont s'alsa I1 edifici-museu, objecte de la visita. En lo vestibul fóren rebuts los excursionisias per los senyors Masriera