EXPRESSIONS GANXONES, moltes també corrents en altres poblacions catalanes. Expressió … anys i les dents. A bones em convides. A bots i barrals.

Significat En dir els anys que es tenien, quan es preguntava d'edat. Quan algú encerta en un desig comú. Aplicat a una pluja molt forta.

A cadascú el que sigui seu i robar tot el que es pugui. En negocis, aparantar gran honradesa, procurant perjudicar al contrari.

A corrèr-cuita. A crema dent. A la futienda. A les penes, punyalades. A les verdes i a les madures. A mans netes. A Maria Qui hi ha? Ningú. A mi, plim. A missa donen galetes. A misses dites. A Palamós fan pipes; de grosses i de petites. A Palamós, el dijous parlen castellà. A pam i toc. A pes de braços.

Molt de pressa. Fer quelcom, no només menjar, molt ràpidament. Engegar a algú a passeig. Cal no desanimar-se malgrat que es passin certs moments penosos. S'ha de mantenir la bona relació tant en temps bons com en els difícils. Baralla sense utilitzar cap arma, ni ganivet. La persona de la qual es parla no té el cervell gaire despert. Equival a dir que no li afecten les dificultats dels altres. Frase referida a l'acte de prendre la comunió. Arribar tard on se's esperat. Sentit burlesc contrari a Palamós. Dita que prova la rivalitat entre Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Molt a prop. Per a traslladar quelcom pesant, si no es dispposa d'una facilitat.

1

Expressió A preu fet. A tort i a dret. A tot estrop. A trenta nou de coll. A tres quarts de quinze! A xiques i a miques. Acabar els torrons. Adéu, si te'n vas. Afanyem-nos que vol ploure. Agafa fama i fote't a jaure. Agafar el que no es té. Agafar els trapaus. Agafar peix. Agafar un calor. Agafar una galipàndria. Ai barcada, qui et mena! Ai! la meva faluga. Aigua a mar, no trobaries. Aigua bombollada, aigua de durada. Així fos gos de casa bona.

Significat Condició de fixar el cost d'una feina, abans de començar-la. Dirigir-se cap a totes les direccions. Actuar a tota velocitat. Amb molta velocitat. Sense puntualitat o contesta a qui pregunta per l'hora d'un servei. Aplicat a aquell que tot ho minimitza. Es diu d'aquell que ha quedar sense diners o sense forces. Per correspondre a qui ens digui: adéu. Recomana caminar depressa, per arribar a destí abans de que plogui. El principal és tenir fama, després ja no t'has d'esforçar per a rés. Es diu a algú que no segueix el consell d'abrigar-se quan fa fred. Carregar-se l'impediment i dirigir-se a un altre lloc. Seguir la resta del personal les mateixes paraules que diu l'iniciador. Disgustar-se en extrem. Equival a un costipat molt fort. Exclamació de llàstima per la mala direcció d'una família. Expressió carinyosa vers una nena. Es diu a qui busca , i no troba una cosa perduda. Si, en una ploguda, l'aigua fa bombolles, senyal que durarà. Queixar-se per no poder adquirir coses d'alt preu.

2

Expressió Així se't tornessin escorpits. Això canta. Això és un menja-dits. Això ja són figues d'un altre paner. Això passà l'any de la Maria Castanya. Això sembla un orgue de grills. Això són "cuentos xinos". Això són romanços. Al toc d'oració, les ninetes al racó. Alàba't ruc, que a fira et duc. Alça Manela! Allà on hi ha hagut, sempre hi queda. Allà on va el cotxe va el senyor. Altra feina tinc que ballar amb esclops. Amb el temps i una canya. Amb la cara, paga. Amb més veres! Amb peus de plom. Anar a cuerpo gentil. Anar a estira cabells.

Significat Maledicència vers qui té molts diners. Aplicat a una menja en males condicions. Feina que requereix molta atenció. Quan cal ocupar-se d'una feina més difícil, o a un canvi sobtat. Es refereix a coses passades a l'antigor. Quan un grup de persones parlen tots a la vegada. No fer cap cas del que un altre explica. Quan algú considera incerts els fets que li conten. Aconsellava que les noies joves no sortissin de nit. Rèplica a qui s'autoalaba. Expressió admirativa i de celebració. En assumptes d'amor, malgrat el temps, sempre es conserva algun record. S'aplica als amics i matrimonis que sempre van junts. Resposta quan no interessa fer la labor que es proposa. Figurat: Amb la canya de pescar treballant i paciència, sempre es pescarà. Quan el rostre d'algú no és gens agradable. Confirmar el que un altre ha assegurat. Actuar amb molt de compte. En temps hivernal, si algú no va gens abrigat. Quan són moltes les persones que s'interessen per veritables gangues.

3

Expressió Anar a fer malves. Anar a fer-la. Anar a ferrer. Anar a jóc. Anar a la cangrí. Anar a l'alè. Anar a més. Anar a toc de campana. Anar a torna-jornals. Anar a tot gas. Anar al llit com les gallines. Anar amb un dimoni a cada orella. Anar axerrancat. Anar ben empaperinat. Anar blau. Anar de ca lo baixo. Anar de capa caída. Anar de clica. Anar de dret al gra. Anar de quatre grapes.

Significat Enterrat al cementiri. El que ara diríem anar de picnic. Consultar algún professional que entengui del tema a tractar. Dirigir-se cap a dormir. Tancat a la presó (procedent de la llengua gitana). Nedar a sota aigua. Quan algú o alguna societat no paren de progressar. Ésser un treballador subjecte a l'horari establert. Mútua ajuda entre veïns i amics. Dit del treballador que labora sense parar ni un moment. Allitar-se molt aviart, tan punt es faci fosc. Desplaçar-se molt ràpidament i sense mirar prim. Portar xerracs per calçat. Equival a agafar una borratxera de les grosses. No disposar de cap cèntim. Quan disminueixen les possibilitats econòmiques. A aquell que ha anat molt a menys (en castellàl'última paraula). Passar la nit visitant tavernes i alguna casa de prostitució. En els parlaments, deixar-se de circunloquis i paraules boniques. Avançar ajupit, tocant el sòl peus i mans.

4

Expressió Anar de tapadillo Anar de tronc. Anar de vint-i-un botó. Anar d'un fil. Anar en fila índia. Anar escopetejat. Anar fent. Anar just d'armilla. Anar llatí. Anar peix. Anar pelat. Anar pet. Anar rínxol! Anar-hi anant. Anar-se'n a can Pistraus. Anem a pams! Àngela Maria! Àpa-la! Apunta i no tiris. Aquest menja per quatre!

Significat Assistir a un acte sense haver estat convidat. Anar junts i avinguts a divertir-se. Anar molt mudat. Quan, per molt poc,un tret passa molt a prop o no es produeix un fet. En formació d'un darrere l'altre. Es diu d'aquells que mai estan parats. Resposta quan es pregunta per la salut. També es diu "anar tirant". Ve a dir que es va molt just de diners. Rutllar bé, absència de contratemps. Es diu d'aquell que es presenta a un examen sense saber res. Sense cap cèntim. Estar borratxo. Qui és molt despert i espavilat, però a la força. Resposta a la pregunta - Què, com va! Fer fallida un negoci. Aclarir detalls, quan dues persones no es posen d'acord. Total acord a qui expressa quelcom d'una forma molt encertada. Ajuda a fer un esforç, quan s'aixeca un pes. Rèplica a qui donava ordre d'apuntar els viatges que feien les carretes. S'aplica a aquell que sempre repeteix plat.

5

Expressió Aquest no eixugarà mai per sol que faci. Aquesta casa sembla a can Pixa. Aquesta casa sembla una bassa d'oli. Aquí caic, aquí m'aixeco. Aquí hi ha gat amagat. Aquí i a Tossa. Aquí sota en ballen dos: Sant Feliu i Palamós. Ara li fan el mànec! Ara m'agrades! Ara parles! Ara plà! Ara ve quan ella cau. Arramblar l'àpit. Arran de nas. Arreglar l'Espanya. Arribar i moldre. Arrugat com una pansa. Avall, que fa baixada. Aviat està dit. Avui hi som… i demà també.

Significat Tractar de tossut algú. Domicli molt desordenat. La familia a on regna la cordialitat. Irregular marxa d'un negoci o estat de salut. fet desconegut que impedeix que les coses transcorrin correctes. Per a confirmar que el que s'assegura és del tot verdader. El que, en arlar ppopular, se'n diu dels testicles. Resposta a qui ordena certs treballs i no hi ha intenció de realitzar-los. Quan algú diu paraules coincidents amb el parer del que escolta. Quan algú diu paraules coincidents amb el parer del que escolta. Quan es repeteix la mala sort. En moltes obres teatrals, quan la dama es lliura als braços del galan. Aplicat a qui, en el ball, ho feia molt arrapat. Passar quasi tocant un objecte, sense ni assebentar-se'n. Converses sobre la situació política de l'Estat. Tot just intervenir en un assumpte, resol tots els problemes. Persona amb moltes arrugues, principalment a la cara. Es pot dir a algú que se'n va a una part més baixa. En rebre un encàrrec, per dir que serà difícil de fer. Discrepància a qui et vol aconsellar sobre el futur dels teus descendents.

6

Expressió Balla el ball que li toquen. Ballar-la grassa. Ballar-la magre. Ballar-la puta. Beneit del cabàs Besa'm els peus. Beure a gallet. Bilorda. Bitllo-bitllo. Boira pixanera. Bon dia per la matina. Bon dia, a tots menys un. Bona l'hem feta, Geroni! Bona nit i tapa't. Bona nit, cargol! Bona nit, viola. Bones ubergínies! Brillo! Bufa'm un ull, que l'altre em plora.. Buscar brut.

Significat Algú que, a disgust seu, porta a terme un projecte encomanat. Disfrutar d'una bona situació econòmica. Aplicat a qui témolt poc efectiu i no pot comprar quasi res. Viure extremadament just. Correspon a qui el cap no li rutlla gaire be. Frase utilitzada per a donar acabament a una conversa. Creure's totes les mentides que li són expressades. Gènere de poca qualitat. Es diu quan es paga una compra en la seva totalitat i quasi a l'acte. Pluja molt fina o boira molt espessa. Desitjar bon dia amb accent italià. Es diu en broma, en trobar-se amb un grup de coneguts. Quan s'ha emprès un camí erroni i es reconeix. Les últimes paraules, al ficar-se al lit. Despedida nocturna i si ha plogut, o quan quelcom s'ha acabat. Per acomiadar-se d'una intenció, quan ha fracassat el projecte. En broma, en comptes de dit "Bones vigílies!" Ordre o consell d'actuar de seguida i ben ràpidament. Comiat a aquella amb qui no interessa parlar-hi. Importunar, buscar el cos.

7

Expressió Buscar les pessigolles. Buscar tres peus al gat. Butzinar. Ca meua. Ca, barret! Cada casa és un món. Cafetera russa. Caga més un bou que cent orenetes. Cagada l'hem! Cagar gras. Cagar-se a les calces. Cal filar prim. Cal treure el fetge per la boca. Calça curta i cap al teatre. Caleri, caleri! Cames, ajudeu-me! Caminar fent pela i deu. Campi qui pugui. Can Felip. Canta com una almeja.

Significat Seguir molestant algú, amb ganes de fer-lo enfadar. Tractar de trobar explicacions per justificar una fallada grossa. Rondinar. A casa meva. Ho diu qui no està disposat a realitzar el que hom li proposa. En cada família les circumstàncies són diferents. Andrònima poc útil, vehicles força desballestats, etc. Per diferenciar una persona important d'altres de corrents. Es diu quan es comprova un greu error. Tenir una bona posició econòmica, que permet fer grans despeses. Sobre qui resta tan espantat, que accedeix a fer el que se li demana. Aconsella no fer gaires despeses. S'haurà de fer un esforç desmesurat. Mudar-se per anar de festa. Pronunciat lliscant el dit gros amb el cor, que equival a diner. Cal posar-se a còrrer immediatament i a tota velocitat. Desplaçar-se com si es tingués una cama més llarga que l'altra. Quan es podueix un accident i tothom procura allunyar-se'n. Rètol de les comunes de fondes, per enemistat amb el rei Felip V. S'aplica a errors en el gust artístic.

8

Expressió

Significat

Cantant les veritats es perden les amistats. Cantar les quaranta. Cantar-les clares. Canviar com una mitja.

Quan es diu obertament el que es pensa.

Canviar el volt.

Frase pròpia de Sant Feliu de Guíxols, quan els dissabtes al vespre es feien volts a la "mançana" i així es poguessin trobar el noi i la noia que s'agradaven.

Canviar la pesseta. Canviar l'aigua de les olives. Cap a casa falta gent. Cap a la manduca! Cap sac buit s'aguanta dret. Capità Aranya. Cara de pomes agres. Cara de tres déus. Carregar el matxo. Carregar els neulers. Carrer de la pilota. Carrers molls, calaixos eixuts. Casa de barrets. Catxa, o tinta, noi. Cau-i-net

Vomitar.

Reprotxar. Detallar a algú tots els seus defectes. Expressar-se sense embuts. Modificar completament el seu criteri o pensament.

Orinar. Resposta a la pregunta de cap on es va. A qui pregunta a on es va, quan és l'hora de dinar. Per mantenir-se, tot necessita una base adequada. Qui ha de dirigir una acció, però es tirar enrere a l'últim moment. Presentar una cara molt seriosa, de sofriment, d'aspecte descontent. Tenir aspecte molt seriós, de poques bromes, que mostra severitat. Imputar a altres els malifets de l'interessat. Reservar la feina més difícil o més pesada a una persona . Nom oficial que abans tenia el carrer de Joan Goula. Ve a dir que, quan plou, les botigues quasi no tenen clients. Aplicar, per despistar, a les cases de prostitució. Quan els xicots juguen a diputats o un altre joc semblant. En quedar-se sense res.

9

Expressió Caure l'aigua a samalades. Caure-hi de potes. Cebes amb tatai! Cel rogent, pluja o vent. Cercar cinc peus al gat. Clavar una castanya. Colló de mico! Collons! - Fregits són bons. Color de catxumbo. Color de gos com fuig. Color de merda d'oca. Com bufar i fer ampolles. Com dues òlives Com està el poble? Com Josep i Maria. Com més rics, més animals. Com un cop de puny. Com un gos davant d'una fleca. Com un pou sense fons. Confondre la "A" per la "B".

Significat Quan plou molt i amb força. Creure el que un altre ha manifestat en caire de broma. Si algú engegava un ai! , li era dirigida aquesta frase. Si al cel hi ha nuvolada vermellosa, és avís de vent o de pluja. Demanar excessiva informació, sense necessitat. Ventar una bona bofetada a la galta d'algú. Cosa del tot incerta i de mal creure. Paraula que mereix la resposta rimada. Quan no es pot definir un color, se l'anomena així. Color molt indefinit. Color fosc i llefiscós. Equival a una labor simple i senzilla. Com resta un matrimoni quan els fills s'independitzen i marxen de casa. Pregunta feta als habitants sobre la situació de la població. Matrimoni que manté molt bona harmonia. Als enterraments hi participaven cavallerisses. Als rics n'hi havia més. Comparació de mida de poc tamany. Quedar-se amb la boca oberta, contemplant quelcom molt bonic. Aplicat a aquell que gasta sense mirament. Equivocar-se en el parlament.

10

Expressió Conservar-se! Córrer com un bòlit. Còrrer com una rata emmetzinada. Correu-hi tots! Costa un ull de la cara. Coure-s'hi ous. Cuit a la repetallada. Culleres! Curat d'espants. D'això ja fa anys i panys. D'amagatotis. De bona font. De cap a peus. De cent en quaranta. De color de catxumbo. De cua d'ull. De més verdes en maduren. De mica en mica, s'omple la pica. De mil amores De Nadal a Sant Esteve.

Significat Exclamació d'acomiadament. Córrer com un llamp, rabent, prompte. Desplaçar-se ràpidament sense direcció. No fer cas del que es diu, en estimar que hi ha exageració. Objecte que té un preu extraordinari. Per reiterar la molta calor existent en un lloc determinat. Cuinat directament en foc ben encès. Exclamació d'admiració i sorpresa. Qui ja ha suportat moltes desgràcies i no li ve d'una més. Fet ocurregut molt de temps enrere. Actuar d'una forma molt reservada, procurant no ser descobert. Fiable. Generalment s'aplica en cas de remullada total. Cosa molt poc freqüent. Presentar un color indefinit. Observar ràpidament i sense precisió. Dit de quelcom que sembla improbable, però que pot succeir. Recomana l'estalvi i també justifica la violència causa d'un seguit de desatencions.

Conformitat total. Indica que tindrà molt poca durada.

11

Expressió De part d'esquena. De petit ja se li veia que seria de la ideia. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena. De quan les granotes portaven sabre. De què, moreno? De quin costat carrega? De soca-rel. De sota mà. De tot en diuen treballar. De tot en fa estelles. De trompis. Deixar la merda on es caga. Deixar parat. Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts. Demà bullen. Demà m'afaitaràs. Demà serà un altre dia. Demana més que el Govern. Déu té un bastó que pega sense fer remor. D'Herodes a Pilat

Significat Al contrari, en sentit pèssim, d'un desitg de bona sort. A qui sempre ha estat d'idees avançades. Es refereix a la forma d'explicar-se i de la correcció de la parla. Temps passats, donant-li caràcter prehistòric. Desafiant, a qui ha parlat en to altaner. Pot contestar: "Del sol"! Pregunta del sastre al pendre la mida d'uns pantalons d'home. Tallar un arbre des d'on toca a terra. També aplicacions figurades. D'amagat de terceres persones. Aplicat als vigilants. Perona que no sap conservar els objectes. Caure aparatosament. S'aplica a qui no retira la brutícia que ell mateix ha originat. o deixar de pedra. Sorprendre. Els descendents reben les conseqüències dels error greus. Demà haurem de matinar, perquè toca bullir el suro. Resposta a qui creus que et vol enganyar. Deixar per més endavant l'intent de solucionar un problema. Persona que sempre està demanant favors materials. Dolor aperagut de prompte, comparat a un càstic diví. Quan, per fer una gestió, cal anar d'un lloc a iun altre.

12

Expressió Digues al teu pare que t'estiri un pam les orelles. Digueu-li tonto! Dijous vingut, setmana passada. Diner fa diner.

Significat Ve a ser la continuació de la paraula "foreneies". Equival a considerar algú espavilat. Expressió molt en boga entre els treballadors. Els que ja són rics tenen més facilitat a incrementar el seu patrimoni.

Dóna gust tenir forasters, per l'alegria que donen quan marxen. Al principi resulta agradable, però si s'allarga l'estada es fa pesada.

Dona'm pa i no em peguis. Donar a qui té més és donar al dimoni. Donar el para-bién. Donar peixet. Donar un aglà per fer cagar un roure. Dormir amb dona. Dormir com un sóc. Dormir la mona. Dret al bulto. Dur de pair. Dur de pelar. Durarà per vida d'hereus. Eixugamà de Canyet. El ben repassaré. El carro va pel pedregal.

Aplicat a qui és servicial en excès, de bona fe, quasi un esclau. Consell de només afavorir a qui veritablement ho necessiti. Paraula castellana utilitzada per expressar conformitat o felicitació. Donar facilitats. Donar una cosa amb la finalitat d'obtenir-ne una altra de més valor. Tenir la sort de poder dormir amb la seva parella. Quan ni una fressa potent el desperta. Quedar clapat per haver ingerit massa alcohol. Tractar les coses sense circumloquis. Admetre amb dificultat certes accions. Es diu de qui resulta de mal convèncer. Solidesa dels mobles o altres objectes. Resoldre amb plantufades una situació. Forma d'amenaça a algú que ha molestat. Es diu de la persona o negioci que es va enfonsant econòmicament.

13

Expressió

Significat

El casar no fóra res si, al cap de l'any, no fossin tres. No requereix explicació.

El cel de les oques. El comal del rellotge. El compàs d'estaca'm aquí. El compàs d'estibar suro. El cumal de les mamelles. El gos d'en Mora, de tot s'enamora. El més calent és a l'aigüera. El paper tot ho aguanta. El pensar fa ser burro. El que no es cou per a mi, que es cremi. Elis, elis, calces de paper. Ell sap un conte i jo en sé un altre. Ell s'entén i balla sol. Els boigs (bojos) fan bitlles. Els cansats fan la feina. Els estalvis es mengen les estovalles. Els justos van al Cel. Els números canten! Els ocells també volen.

Rèplica a algú que citava el cel. El mercat, sota el rellotge de l'Ajuntament, s'hi podien trobar bolets. En so de burla, en contra de la utilització d'eines supermodernes. Broma als aprenents de l'industria surera, per buscar un inexistent compàs. La separació entre els dos pits femenins. Es diu a qui canvia sovint de preferències. Quan arriba l'hora del repàs i el menjar encara està per coure. No fer gaire cas de les notícies que porten els diaris. Rèplica a qui s'exusa d'un error perquè pensava equivocadament. No apurar-se per les desgràcies del altres. Burlar-se del que és advertit, a voltes cantant. Quan algú no queda convençut del que un altre li proposa. Cita a algú de opina diferent de la majoria. Els menys intel·ligents, a voltes, l'encerten. Qui està cansat és que ha treballat força i pot tornar-ho a fer. Política seguida pels no estalviadors. Contesta quan es reconeixia haver lliurat els calés justos. Dit a qui dubta dels comptes que li són presentats. Contesta a aquell que vol alguna cosa que no se li vol donar.

14

Expressió

Significat

Els que remullen, afaitaran, i els que ara afaiten, remullaran. S'aplicava com exemple del que seria la revolució social.

Els testos s'assemblen a les olles. Em defenso. Em menjaria un cavall. Em vols mirar aquest ullal? Embolica que fa fort. Embolicar la troca. Emmurriat. Empenyats per un, empenyats per cent. En "me la llargues". En "tu rai" és mort! En aquest negoci farem més badalls que rots. En fa de seques i de verdes. En fan pagar l'oro i el moro. En ja-ja mai va fer cap casa. En Panxa ample. En Pascual ha parat l'obra. En Pepito va de curt. En prou feines. En sap un niu!

Els fills s'assemblen als pares. Ho diu el mateix interessat, quan es pregunta sobre els seus mèrits. Quan s'està en crisi d'alimentació. Expressió final d'una discussió. Presentació d'excuses, per tractar de justificar un greu error. Buscar relacions innecessàries en qualsevol tema. Amb els llavis sobresortits, a causa d'un disgust o enfadament. Sobre qui té deutes i no li importa que creixin. El que opina que no resulta d'interès l'opinió de l'altre. Resposta al qui diu "tu rai" per considerar afortunat amb el qui parla. Iniciar un negoci amb l'impressió que no resultarà beneficiós. Referit a la persona que es porta molt malament i causa desgràcies. Objecte excessivament car. Aconsella que cal obrar amb decisió i sense perdre temps. Aquel que no es preocupa per res. Principal mestre d'obres de St.Feliu. El propietari ja no tenis diners. Qui vesteix un pantalons aprofitats de quan era més petit. Quasi, quan hi ha escassetat. Estar assabentat de moltes coses. Dominar molt un tema.

15

Expressió En sopols. En un dóna-me'n, dóna-me'n. En un tancar i obrir d'ulls. En un tres i no res. Encara fa llit. Encara no piula. Encara no som allà on anem. Encegament de cames. Endevina qui t'ha tocat. Endinyar. Enfilar-se com un carbasser. Enfilar-se per les parets. Engegar els gossos. Enredar-se com en pixutes. Entrar de gorra. Entrar d'estranquis. Entre lladres no es perd res. Entretenir la gana. Enviar a pastar fang. Equo-li-quà!

Significat Mantenir quelcom,pesant amb els braços. També caure de sobte. Es refereix a una feina molt fàcil de fer. Succeir una cosa en dècimes de segon. Realitzar una labor en un temps mínim. Qui millora de salut, però que encara no s'aixeca. Persona que ja ha passat la infància, però no ha començat la joventut. Avançar en la solució, sense haver arribat al seu final. Quan, tot d'una, un no pot caminar. Tractar d'endevinar qui ha estat el que t'ha tocat a la part posterior. S'aplica als cops de puny o bofetades que es dirigeixen a algú. Créixer de pressa. Quan algú no atén a raons i es va acalorant. Amenaçar seriosament a un altre. Quan un se'n va del tema i crea complicacions innecessàries. o anar de gorra. Ésser convidat. Introduir-se, sense pagar, en un espectacle. Significa que els lladres es roben un a l'altre. Prendre un refrigeri. Donar per acabada una discusió, sense acord. Fent ús del llatí, equival a dir: Això mateix!

16

Expressió Eren quatre i el cabo. És bon pardal el que canta prop dels ous. És més fàcil badar un sac que aixecar un pal. Es nega en una bassa d'oli. Es porta l'oli. És tard i vol ploure. Es veu que no té àvia. Esbardufar. Esbarregat. Escaguitxa! Escampar la boira. Escataret. Escombra nova, escombra net. Esperar en candeletes. Espès i menut. Ésser a l'últim full de les beceroles. Ésser al cap del carrer. Ésser com l'obra de la Seu. Ésser com un bufarut! Ésser com un cavall desbocat.

Significat Quan era molt poc el públic que acudí a presenciar un espectacle. Relatiu al membre masculí. Relatiu a la preparació de l'acte sexual. Quan algú en tot troba dificultats. Aplicat a algú que té reaccions inesperades. Frase per donar per acabada una conversa. Quan algú s'alaba a sí mateix. Podria equivaldre a embolicar les coses. Persona que conserva poques peces dentàries. Ordre de pagar. Correspon a quan algú surt de casa, però sense cap destí definit. Se li diu a la mainada molt llesta i que no està mai quieta. Frase aplicada quan s'adquireix una escombra. Desitjar amb il·lusió un fet favorable. Per indicar que, en una discussió es va parlar molt detalladament. Com si diguéssim a l'última pregunta. Arribar al final d'una conversa sobre un mateix tema. Construcció que triga molt en acabar-se. S'aplica a la persona molt impulsiva. Qui va de dret al gra, sense atendre consells.

17

Expressió Ésser com un pegat en un banc. Ésser com un poll de costura. Ésser curt de gambals! Ésser curt de jornal. Ésser de ceia negre. Ésser de la ceba. Ésser de la mànega ampla. Ésser de mala calanya. Ésser de pa xucat amb oli. Ésser del morro fort. Ésser fort com un roure. Ésser fosc com una gola de llop. Ésser l'ànima del contracte. Ésser malaguanyada! Ésser més gras que en Fatty Bomba. Ésser més puta que bonic! Ésser més tonto que l'anar a peu. Ésser més tossut que una banya de marrà. Ésser peix al cove! Ésser peixi-minuti.

Significat Si un banc de seure es cobreix amb un pegat, el conjunt fa mal efecte. Correspon a la persona que no deixa d'importunar i molestar. Algú que no raona be. S'aplica al treballador molt lent. Aplicat al pretendent d'una noia, que és d'edat avançada. Dit despectivament dels catalanistes. Ésser tolerant. Algú perillós i de males intencions. Persona incapaç de fer cap mal a ningú. Aplicat a algú molt tossut. Es tracta d'un home de gran potència i resistència. Es refereix a un lloc tant i tant fosc que ja no pot ser-ho més. Ésser el punt principal en qualsevol assumpte. S'aplica a la noia que ha fet un mal casament. Tenir una panxa descomunal. Frase ganxona, per definir un personatge de molt viu i espavilat. Equival a que els no són tontos sempre van motoritzats. Es diu d'aquell que no vol reconèixer els seus errors. Labor tant fàcil de fer, que ja es dóna per realitzada. Es refereix a persones ben poc significatives.

18

Expressió Ésser un "corrido". Ésser un argent viu. Ésser un boca-moll. Ésser un bufado. Ésser un caguetes! Ésser un calçasses. Ésser un cançoner. Ésser un cap de brot. Ésser un cap de pardal. Ésser un cul d'angúnies. Ésser un cul d'olla. Ésser un empedernit. Ésser un entonat. Ésser un escarbotell. Ésser un esgarria-cries. Ésser un esperit de contradicció. Ésser un esquena dret. Ésser un feliuet. Ésser un gareno. Ésser un hereu escampa.

Significat Portar una vida gens correcta. Aquell qui no està mai quiet. Algú que no pot mantenir un secret. Se li diu a qui vol aparentar una categoria que no té. Es diu d'un espantadís. Pare de familia que està a les completes ordres de la seva dona. Aquell que no para de repetir sempre el mateix. Ésser una persona que destaca de la majoria. Dit a qui no rumia gaire. Es diu a qui no està mai quiet. Persona de molt curta talla. Aquell que sempre manté la mateixa posició o defecte. Aquell que se sobrevalora. Aplicat a algú gens delicat i d'acció. Aquell qui desfà tots els projectes. Aquell que sempre retopa les manifestacions d'altri. Qui no li agrada treballar. Diminutiu de Feliu, en el sentit de poca cosa. Tipus d'avar, qui no vol gastar. Aquell que gasta en excés.

19

Expressió Ésser un lladre manyac. Ésser un llampat. Ésser un llepa-fils. Ésser un mai acabar. Ésser un món de mones. Ésser un mort de gana. Ésser un Mossèn-Ningú. Ésser un ni tu, ni vós. Ésser un nyicris Ésser un panarro. Ésser un peix-gros. Ésser un pes mort. Ésser un preu enraonat. Ésser un roda-soques. Ésser un sant cristià. Ésser un set-ciències. Ésser un sonso. Ésser un tap de cossi Ésser un troç de pa batejat. Ésser un tros de carn batejada.

Significat Es refereig a qui s'atreveix a robar a un familiar o a un amic íntim. S'aplica a qui té reaccions violentes. Que fa escafinyots, tant en el menjar com en les relacions. Treballs que requereixen molt de temps per realitzar-los. Vol citar que són moltes les persones poc intel·ligents. Trobar-se en plena misèria. S'aplica a qui no té criteri propi. No tenir criteri propi. Posseir un físic d'allò més prim. La persona que li agrada consumir molt de pa. Ocupar algun càrrec important. Aplicat a qui quasi no es mou. Quan no es troba gens car el preu d'un article. Persona que mai està quieta, sense anant d'un lloc a l'altre. Es refereix a una persona de molt bon cor. Persona erudita en diferents temes. Aquell que no reacciona i ho accepta tot sense protestar. Persona de molt curta talla. Aquell que, a més a més de ser bona persona, careix d'iniciativa. Algú, sense iniciativa, incapaç de fer gaire res de bo.

20

Expressió Ésser un tros de pa. Ésser un vivales. Ésser un xarxó. Ésser un xic xeva. Ésser una ànima de càntir. Ésser una bona puça. Ésser una fava. Ésser una fleuma. Ésser una fresca! Ésser una gata maula. Ésser una mosca morta. Ésser una pàmfila. Ésser una patata. Ésser una posterma! Ésser una rata sàvia. Ésser una soca. Estar a mata-degolla. Estar a ses roques. Estar amb l'aigua fins el coll. Estar ben escarxofat.

Significat Persona molt bona. Qui tant sols procura per sí mateix. Dit de la persona que no reacciona a temps. Correspon a una noia poc decidida. Aplicat a qui és quasi un ningú. Mala qualificació a una dona, substituint la "t" per la "ç". Ésser molt eficaç a la feina. o ésser una bleda assolellada. No tenir energia ni caràcter. Se li diu a la fèmina que no té cap mirament. Es diu a qui es mostra molt carinyós però, en realitat, et vol enganyar. Tractar algú de carent d'iniciatives. Dona que no reacciona a temps. ésser poc llest. El contrari d'ésser un trunfo. Se li diu a qui es fa molt pesat. Persona amb més coneixements, però en perjudici dels altres. No tenir gaire enteniment. Persones que estan enfrontades. o estar a les ultimes. Estar en situació extrema. Trobar-se ben arruïnat. Forma de descansar de manera poc elegant.

21

Expressió

Significat

Estar ben pansit. Estar calent com un torró. Estar com a cal sogre. Estar com el peix a l'aigua. Estar com un llum (de carburo). Estar d'allò que se'n fan recuits. Estar encaterinart. Estar enfutismada. Estar entre l'espasa i la paret. Estar escagarrinat. Estar gamat. Estar molt de llomillo. Estar molt d'orgue. Estar pels seus ossets. Estar pioc. Estar-ne fins a la coronilla. Estirant fils entra l'entrallat. Estirar més el braç que la màniga.

Se li diu a aquell que sempre està trist i es va fent vell i pessimista.

Esto se acaba, señor alcalde.

Paraules d'un capità general de l'exèrcit republicà, a finals de la guerra civil, en un dinar, que provocà la resposta de l'alcalde anfitrió "En la cocina hay más".

Et cremes.

Es diu a qui està a punt d'endevinar el que un altre ha proposat.

Després d'estar una estona al costat d'una estufa. Quan algú es troba molt a gust al lloc a on ha acudit. Disfrutar de felicitat completa. No ser gens despert. Estar molt de broma, o sigui, de llet. Tenir sempre el pensament ocupat en el mateix. Sinònim de furiosa. Trobar-se en situació difícil. Tan espantat que quasi expulsa substàncies fecals. No trobar-se gens be. Estar de broma. No estar d'acord amb el que opinen els altres. Estar enamorat. No trobar-se gaire bé. Quan algú està més que tip dels errors o malfets d'un altre. A base de recollir detalls d'una situació, s'arriba a dominar-la. Pels que volen aparentar per sobre de la seva posició.

22

Expressió Ets de mal veure! Excuses de malalt, que es pixa al llit i diu que sua. Fa ballar la padrina. Fa més por que una fragata de moros. Fa un fred que pela. Fa un sol estantís. Fa un vent, que no se sent res. Fa una carica. Fa xafagor. Farà un pet com un aglà. Farà un pet com una bufa. Fardassa. Farem tocar sardanes. Feina matinal, tot el dia val. Fem-ni via d'anar a poc a poc. Fent i desfent aprèn l'aprenent. Fer ballar el cap. Fer bola. Fer bullir l'olla. Fer de tripes, corazón.

Significat Es diu a la persona que fa força temps que no s'ha vist. Excusa d'alguna falta, sense motius. Treure calerons de l'àvia carinyosa. Es diu de la persona violenta que no té miraments. Equival a un fred hivernal molt fort. Quan la llum del sol resta mitigada per la boira. Resposta que es dóna quan no es vol correspondre a una pregunta. Aspecte de no trobar-se gaire be. Fer força calor, d'aquella pesada. Es pot aplicar a qui es va fent ric molt ràpidament. El qui sembla en bona situació aviat es pot trobar amb grans dificultats. Dona mal girbada i grossa. Manera de celebrar haver-se produit un fet molt favorable. La labor realitzada al matí resulta profitosa per a tot el dia. Aconsella no anar depressa però sí segur. La pràctica és molt important per formar els treballadors. Provocar dubtes. Pasta que es va formant a la boca quan es menja cert tipus de carn, sense encanyionar-la.

El principal és poder menjar calent cada dia. Aplicat a aquell qui, a desgrat, col·labora en una acció convenient.

23

Expressió Fer denteta! Fer dissabte. Fer el computo. Fer el fet. Fer el gran. Fer el paperot. Fer el pinxo. Fer el préssec. Fer el ronso. Fer els ulls grossos. Fer entrar un clau per la cabota. Fer escafinyots. Fer estaries. Fer fanga. Fer forolla. Fer gasto. Fer la feina d'en ja-fa. Fer la gara-gara. Fer la viu-viu. Fer l'ànec!

Significat Provocar desig de posseir quelcom. Feina extra que hi havia a les cases, per deixar-les ben netes. Bescanviar objectes, sense necessitat de fer ús de diners. S'ha arribat a realitzar el que es proposava. Atribuir-se importància, Esforçar-se en ser atent, sense tenir-ne ganes. Aplicat a una persona entonada. Actuar com un beneitó. Fer el distret, expressament. Deixar fer, com si no es veiés res. Ésser molt tossut i voler sempre tenir raó. Rebutjar el menjar presentat o no interessar-se per certa persona. Distreure's o allargar innecessàriament una acció. Deixar inacabart el menjar que hi ha al plat. Guanyar molts diners en transaccions. Fer tocaments. Es diu de qui no fa absolutament res. Procurar atraure amb afalacs. Transcórrer la vida d'algún a un nivell senzill. Aplicat a la persona que fa bogeries.

24

Expressió Fer l'avi Forc. Fer l'orni. Fer mal d'ulls. Fer mans i mànigues. Fer Marso. Fer mecàniques. Fer més mal que pedregada seca. Fer més pudor que la merda. Fer mullader. Fer net. Fer pampallugues. Fer parada i fonda. Fer Pascua abans de Ram. Fer patota. Fer rodó. Fer saca. Fer sants, pintant a la paret. Fer ull. Fer un bisbe. Fer un pa com unes hòsties.

Significat Una versió és la de caminar a peu coix. Fer veure que no ha sentit res. Quan s'observa quelcom mal presentat o amb equívocs. Esforçar-se i buscar influències per aconseguir el que es vol. Es diu als pescadors, quan retornen sense haver pescat res. Feina manual d'un treballador no especialitzat. Perjudicar molt intensament. Si es tracta d'un assumpte molt brut. Fer comentaris que poden provocar males conseqüències. Equival a acabament d'existències. Dubtar. Qui, tot passejant, s'atura a repossar i menjar alguna cosa. Situació d'una parella que, en casar-se, ja van camí de tenir un fill. Fer trampa, generalment en el joc. No anar a classe. Apropiar-se de bens de l'altre, aprofitant ocasions favorables. Pintar sense traça, deixant sectors amb més gruix de pintura. Trobar-se amb la persona que més s'estima. Coincidir dues persones pronunciant la mateixa paraula en idèntic moment. Quan surt fracassada qualsevol iniciativa.

25

Expressió Fer un raro. Fer un sol que estavella les pedres. Fer una cara nova a algú. Fer xip-xap. Fer-ne cinc cèntims. Fer-ne un cap-màs. Fer-ne un de prim. Fer-ne un gra massa. Fer-ne un sagramental. Fer-ne una com un cove. Fer-se la barba d'or. Ficar la cullerada. Flaire nas que no en tastaràs. Fondo! Fort com un envà de canyes. Fota-li hatxe. Fregar amb suc de munyeca. Fugir de fam i de feina. Fugir d'estudi. Fuma com una xemeneia.

Significat Quan una criatura, sense motiu, plora i fa rebequeries. Sol molt potent, que provoca molta calor. Ventar quatre bufetades ben sonores. Anar a mar, sense allunyar-se, tocant sempre de peus a terra. Informar en poques paraules d'un fet ocorregut. Liquidar un compte, valorant-lo per mitjana. Fer a mà una cigarreta o també fumar-la. Passar-se en forma exagerada en una reacció. Tractar de molt important qualsevol ínfim error. Fer-ne un gra massa, portar les coses massa enllà. Ocupar-se en un negoci que proporciona molts diners. Mirar de paticipar en una converssa, sense haver-hi estat convidat. Quan algú mira quelcom amb molt d'interés però no pot obtenir-ho. Paraula marinera. Ordre de tirar al mar estris de pesca. També, si cau quelcom a terra.

Equival a ser molt dèbil una edificació o una persona. En no recordar-se del nom d'una persona o d'una cosa. Netejar sense valer-se de cap instrument. No ser gaire treballador. Eludir una qüestió. Fuma molt.

26

Expressió Fumbre la cavalleria per sobre. Galimaties. Gangarangau. Gat vell. Girar culina. Granejar. Gratar el marge. Grimegies. Ha estat oli en un llum. Ha fet figa! Ha quedat amb la cua entre les cames. Ha quedat llusco. Ha sortit rodó. Han pirat. Han posat la clau sota la porta. Haver-hi roba estesa. Haver-hi teca. Haver-n'hi per a xucar pa. Hi doncs, què farem? - Mala cara quan morirem. Hi ha coses que penjades semblen bosses.

Significat Intervenció del jutjat de La Bisbal. Embolic de mal aclarir. S'aplica al qui no té el cervell gaire clar, principalment si és alt i gros. Persona a la que no s'ha d'ensenyar res. Canviar de direcció o abandonar un projecte ja iniciart. Disposar de molts diners. Preguntar sobre coses poc importants que es converteixen en decisives.. Equivalent a begenades. Encert en aplicar un remei. Quan es trenca el que es considerava segur. Aquell que resta escorregut. Sobre qui veu visions, quan un altre ha estat capaç de fer quelcom important.

Quan un projecte acaba tal vom s'havia previst. Quan, sense cap explicació, une persones abandonen el seu lloc. Es deia dels comerciants que abandonaven el negoci i desapareixien. Haver-hi orelles innocents. Trobar-se amb una feina a fer, llarga i difícil. Quan succeiexen aconteixements d'impportància. S'aplica la rima per deixar ben acabada l'oració. Ve a ser l'embolcall extern dels testicles.

27

Expressió Hi ha cuní. Hi ha gana! Hi ha més dies que llonganisses. Hi ha moros a la costa. Hi ha palla nova. Hi he fet la creu! Hi pujaria de peus! Ho farem per nassos. Ho haguéssim tingut en temps de guerra. Home ros i gos pelut, val més mort que conegut.

Significat Quan a l'entrar a una habitació es nota sensació de fortor humana. Contesta a la pregunta "Que hi ha de nou? Recomanació de fer les coses sense presses. Hi ha persones properes que no interessa que sentin el que es diu. Indicava que en una casa de prostitució hi havia noves noies. Posar fi a una relació o donar per acabat un costum. Ratificar amb fermesa el que s'ha dit. Màxim de seguretat en l'intent de realitzar una acció. Expressió que es diu a qui no troba el menjar gaire bo. Aconsella no refiar-se de les persones rosses.

I ara què hem de fer? Vendre la casa i anar a lloguer. S'ha buscat una segona frase que rimi amb la primera.

I l'aigua que ve! I un bé! Intríngulis. Ja dormiràs pla. Ja el pots fotre als flacs! Ja en posarem un bon tros a l'olla! Ja ens veurem les cares. Ja et veig a venir. Ja ha acabat els torrons.

Passarà quelcom que farà més gran el que ja s'havia dit. Contesta a qui ha fet asseveracions que es consideren increïbles. Embolic de consideració. Se li diu a qui acaba de realitzar una llarga caminada. Dit pels tapers, però que es pot aplicar a tot el que no tingui qualitat. Manifestar disponibilitats, però que no són útils i pràctiques. Amenaçar per a més endavant discutir una diferència. Es diu a qui et ve a trobar i endevines que acabarà per demanar-te un favor. Es diu d'aquell que ha quedar sense diners o sense forces.

28

Expressió Ja ha arribat en Pelacanyes. Ja ha begut oli. Ja hem fet el fet! Ja hi ha gra. Ja hi som pel tros. Ja ho trobarem escombrant. Ja la ballem! Ja la pujarem dreta la paret! Ja la tenim armada! Ja l'he calat! Ja l'hem feta bona! Ja li ha tocat una bona flor. Ja li tenim el peu al coll. Ja n'és de pallús. Ja pots dormir dret. Ja som allà on anàvem. Ja son a can Bueno! Ja vindràs a bordo a menjar galetes. Jo me'n rento les mans. Jo soc músic i toco a fora.

Significat Davant dels primers bofaruts de la tramuntana. Quan s'ha arribat al final de la vida. Satisfacció per haver finalitzat be un projecte. Passar-se en forma exagerada en una reacció. Es diu a l'iniciar-se un afer. Quan als primers intents no s'arriba a trobar quelcom perdut. Es diu quan comencen les dificultats. Recomana que tota clase de feina cal fer-la amb la major atenció. Quan la situació es complica degut a un fet inesperat. Adonar-se de la mala fe d'una proposta irregular. Precisament, equival a ja l'hem errada. Després del casament, un cónjugue comprova que l'altre és un vago. Quan està propera a acabar-se una labor bastant llarga. Beneitot. Es diu a qui calça més d'un 43. Quan s'arriba a un principi d'acord. Per a retopar a qui pronuncia "Bueno" Es diu a qui no atén els bons consells. Inhibir-se de rendre una decisió (referit a Pons Pilat). Defugir responsabilitats.

29

Expressió Joc ras i patada al cap. Jugar a nyaus. Justa la fusta! La balla puta. La caga-poquitos. La cançó de l'enfadós. La casa és forta i no repara en "gastos". La casa gran. La clau i el duro. La colònia més neta, és la d'aigua de l'aixeta. La font d'en Pitxa. La mar bat a Tossa. La mare d'en Tano! La nit del lloro. La pilota a l'olla. La processó va per dintre. La puta i la Ramoneta. La seca, la Meca i les valls d'Andorra. La setmana dels tres dijous. La tassa.

Significat Tècnica futbolística que alguns exaltats proposen. Fer el boig. Quan es coindideix amb el pensar d'un altra. Que la passa molt justa. Aplicat a una noia poc decidida i molt delicada. Repetir sempre el mateix. Quan es decideix fer una despesa superior a la corrent. L'edifici de l'Ajuntament. Era el que els pares donaven al seu fill, en arrivar a la primera juventut. Rima que s'aprofita per opinar que no cal gastar gaire en perfums. Sobre la ja inexistent font de Sr Elm i s'afegia "qui no pitxa, no beu". Ve a significar que es passa per un període d'abundància. Exclamació de sorpresa. Passar tota una n it sense poder dormir. Es diu al aficionats al futbol. Quan algú passa una mala temporada, però sap dissimular-ho molt be. Aplicat a l'element femení, en general. Correspon a algú que s'ha desplaçat per molts països. Setmana desitjada pels escolars, perquè es feia festa a la tarda. Nom que es dona al porró en certes loalitats.

30

Expressió La terra és massa baixa. La veritat sempre sura, com l'oli. L'acabosse. L'aigua espatlla els camins. Lar en fum. L'arròs fa el ventre gros i la panxa plena. Les deixa anar amb comptagotes. Les cames li fan figa. Les deixa anar com els burros els pets. Les diu més grosses que el rotllo de la lluna. Les mata "callando". Les patates fan tornar sord. L'escriure fa perdre el llegir. L'excusat. L'ha ben vessada! L'han d'agomboiar. L'han deixat com un drap brut. L'han enganyat com a un xino. L'han untat. L'hem parida morta.

Significat Refús a fer d'agricultor per evitar haver de treballar sovint ajupit. Les mentides sempre es descobreixen. Sinònim de súmmum. Ho diuen els excursionistes quan algú demana aigua per beure. No fer cas de consells rebuts. En les arrossades d'aquell temps, se'n menjaven quantitats exagerades. Aplicat a qui parla poc i amb frases curtes. Estat en que un es troba després de caminar molt de temps. Qui s'expressa sense mesurar les paraules. Aplicat a qui diu mentides molt grosses. Qui va solucionant totes les dificultats sorgides. Excusa d'aquell a qui li feien menjar patates cada dia. Es diu a qui descuida l'essencial i es deixa dur per coses secundàries. Nom donat a la comuna. Incòrrer en un error trascendent. Acompanyar i cuidar, generalment criatures petites. Trobar molt defectes en una persona. Empassar-se les mentides amb facilitat. L'han subornat. També, untar les mans o untar les corrioles. Acabar malament una acció empresa.

31

Expressió L'hi han tret les castanyes del foc. L'hi va gros. Li convindria un bon estufat. Li falta un bull. Li ha fotut barraca! Li han donat carbassa. Li'n cantaré quatre de fresques. L'infern de l'americana. Llàgrimes de cocodril. Llamp me mati! Llei de l'embut. Lleig com un pecat. Llest com la tinya. Lliga els gossos amb llonganisses. L'oro i el moro. L'os de la música. Mà sobre mà. Mai farà discursos bons qui s'atipa de sigrons. Mai plou. Mal engiponat.

Significat Qui ha salvat una mala situació, mercès a les ajudes d'altri. S'aplica a algú que s'ha atrevit a portar un negoci i no és capaç. Mereixeria un bon càstig. Es diu de qui és escàs en coneixements. Expressió futbolística a exclamar quan s'aconsegueix un gol. No ser correspost amorosament o haver suspès uns exàmens. S'esplaiarà amb la persona que no va actuar com calia, quan la trobi. Butxaca interior on es portava la cartera. Fingir un gran dolor. Exclamació de desesparació. Disposicions que no es complien. Persona amb un físic deplorable. Ésser espabilat en extrem. Aplicat a aquell que disposa de molts cabals. Promeses exagerades, sabent que no es podran complir. L'os del colze. també pot ser d'una altre part del cos. Aplicat als treballadors que fan molt poca feina. Per parlar amb elegància cal tenir bons estudis. Es pronuncia al contrari, o sigui quan plou bastant. Mal arreglat.

32

Expressió Mala ànima. Malaguanyat el pa que menja. Malaguanyat per l'amo. Malviatge el món dolent! Mam! Mano-mano. Mar de fondo. Mare de Déu de l'empenta. Mare de Déu! Mare dels Sants! Martingala. Massa suc per tan poc espès! Me cago en l'olla! Me cago en l'ou! Me caso endena! Me fa … Menjar a crema-dent. Menjar-se'l a petons. Més de pressa que corrents. Més de quatre volves. Més eixerit que un pèsol.

Significat Tenir molt mal cor. Es diu de la persona que no es mereix res. Si feia bon dia, els tapers no acudien a les fàbriques. Expressió per estarviar-se de renegar. Demanar beure, especialment vi. Assumpte que han de deixar liquidat dues persones. Quan existeixen accions malèvoles i secretes. Denominació a dones que fan un treball sense gaires miraments. Quan algú s'exclama "Mare de Déu!", qui l'escolta afegeix la resta. Embolic a utilitzar per resoldre una situació. Dit pels reacis als banys de mar. Per no dir un renec, se la carrega l'olla. Renec de poca importància. ve a ser un ínfim renec,. Equival a "em sembla …". Començar a menjar la teca tot just sortida del foc. Estimar molt i molt físicament. Es demana acudir sense perdre ni un segon. Faltar poc per agafar una borratxera. Tractar algú de molt espabilat.

33

Expressió Més llarg que un dia sense pa. Més lluny que la quinta forca. Més mort que viu. Més pa que formatge. Més trempat que un gínjol. Més val un que sap que deu que busquen. Més vell que l'anar a peu. Més vell que l'any de la nana. Messicar. Mestre tites. M'ha deixat mort! M'ha sortit un Déu dóna. M'han dit que no ho digués. M'has agafat amb els pixats al ventre. Mira'm i no em toquis. Mirar contra el govern. Mirar llusco. Mirar prim. Mirar qui té el cap més gros. Mitja figa, mig raïm.

Significat Aplicat a una persona molt alta. També, inacabable, pesat. Molt lluny (com l'última forca que hi havia a la sortida de Barcelona) Se li diu a qui està quasi a les últimes. Exagerar certa circumstància: riquesa bellesa, etc. Correspon a qui està sempre molt animat i àgil. És més valorat el qui té un coneixement de certa cosa. Aplicat a costums o coses molt antigues. Cosa el màxim d'antiga. Regatejar. Nom que es donava als mestres de molta edat. Ha causat una sorpresa extraordinària. Quan una adquisició ha costat molt menys del previst. Precisament és quan es fa còrrer la notícia. Resposta quan hom no sap pas ben be el que ha de dir. Aplicat a noies molt fines o delicades o objectes de fàcil destruccció. Sofrir estrabisme. Aquell qui té un ull desviat. Mirar embebiacat. Si no es vol rebaixar ni cinc cèntims en una compra. Quan un grup de persones passen una estona junts sense parlar. S'aplica a qui no té un criteri segur. Tant aviat es decanta cap un costat i cap a un altre.

34

Expressió Molt conegut a casa seva, a l'hora de l'àpat. Molta fressa i poca endreça. Muts i a la gàbia. Necessitar com el pa que menja. Nedar entre dues aigües. Negar-se en un got d'aigua. Nespla. N'ha fet de verdes i de madures. N'ha tret quatre xaus, o xavos. N'hi ha per llogar-hi cadires. Ni amb fum de sabatots. Ni ase ni bèstia. Ni carn ni peix. Ni corto, ni pinxo. Ni en palla, ni en pols. Ni figa, ni raïm. Ni fu, ni fa. Ni naps, ni cols. Ni pitos, ni flautes. Ni suc, ni bruc.

Significat Contesta a qui indica que certa persona és força coneguda. Parlar de mèrits propis no reals. Fer veure que es treballa i no fer res. Obeir sense queixar-se. Ordre de no contar res del que s'ha dit. Necessitat urgent, imprescindible. Voler mantenir-se entre dues opinions contraposades. Qui no sap solucionar ni els més petits problemes. Bofetada lleu. Aplicat a qui no ha parat de donar disgustos a un altre. En una operació comercial n'ha tret un esquifit benefici. Un esdeveniment poc corrent provoca una abstenció general. Quan algú, que sobra en una reunió, no se'n va de cap manera. Sobre persona disminuïda o que no respon, si se li parla. S'aplica a qui no té un criteri segur. Aplicat a aquell qui no té ni el mínim d'autoritat ni influència. Quan ha passat molt de temps sense veure quelcom o una persona. Restar sense cap cèntim. A qui ha de deciir-se per dues opcions i no n'hi agrada cap. Ni una cosa, ni una altra. En respondre a una pitada d'un guàrdia urbà (imposició). No deixar ni senyal d'haver estat en un lloc.

35

Expressió Ni una malla o ni un clau. No baixen del burro. No buscar el que no es té. No cremen oli.

Significat Quedar-se sense ni un diner. Relatiu a persones molt tossudes, que no volen reconèixer la raó. Aconsella no preocupar-se massa en possibles desventures. A la nit, amb una llàntia encesa, no allarguem la conversa.

No crideu el mal temps, que el que hagi de venir, ja vindrà. Aconsella no queixar-se anticipadament.

No deixa res per verd. No els caurà pas la casa a sobre. No em fa el pes. No en tinc llei. No ensenyo res que no hagi estat a missa. No es fan! No es pot fer un pet que no pudi. No es tinta! No ésser-hi tot. No estar al cas. No estar de filis. No estar per romanços. No fila massa dret. No filar prim. No hi és tot o ben bé tot.

Persona que dóna cap a tot i estar al corrrent de les novetats. Aquells que passen ben poques estones a casa seva. Aplicat a una persona que no ens convenç o no ens acaba d'agradar. Equival a no tenir-ne gens. Contesta a una observació sobre deixar veure una part íntima del cos. Aplicat principalment a familiars que no es parlen per alguna renyina. Qualsevol acció, per petita que sigui, sempre es descobreix. Aplicat a qui no s'aguanta dret, per motius de salut o haver begut massa. No tenir prou enteniment. No atendre a qui et parla. No estar de bon humor. Tenir un mal dia. No entretenir-se en nimietats. Qui no es comporta com és degut. No comportar-se degudament. S'aplica a qui té ben poca intel·ligència.

36

Expressió No li arriba ni a la sola de la sabata. No mata moros. No me voy, que me llevan. No n'hi ha de tallats! No n'hi ha més. No n'hi ha un pam de net. No pot dir fava! No sap en qui se les heu! No sap ni com va, ni com ve. No sap per quina mar navega. No se'n canta ni gall, ni gallina. No s'ha de matar tot el que és gras. No s'hi val a badar. No s'hi veu de cap ull. No té ni tripa ni moca. No té ofici ni benefici. No tenir aturador. No tenir espera. No tenir ni un dit de front. No tenir un pèl de tonto.

Significat Té una intel·ligència molt inferior a l'altre persona a qui es refereix. No té gaire qualitat. Quan s'ha de seguir, a contre cor, el que fan els altres. Expressió surera en trobar-se sense carracs per seguir el treball. Indica que la persona de la que es parla és una completa negació. Quan en un assumpte hi han intervingut mala fe i interessos aliens. Aplicat a qui ha fet un gran esforç i es troba molt cansat. En resposta a un greuge. Desconeixement total d'un tema. Es diu a qui va perdut. S'aplica a personal ja difunt. No s'ha de fer massa cas dels informes interessats. Aconsella estar sempre ben despert i vigilant. Es refereix a aquell que està el màxim satisfet de sí mateix. Correspon a una persona extremadament prima. Aquell que la passa molt justa i es poc treballador. Es diu de qui actua decidit i sense miraments. Es pronuncia quan cal actuar de pressa. Es diu d'algú faltat de senderi. Ser molt espavilat i despert.

37

Expressió No toca ni quarts ni hores. No tocar vores. No totes cauen per Sant Joan. No val ni el pa que menja. No ve d'aquí! No ve d'un gruix de duro. No xerxa. Noi, has d'anar a can Pavana. Noia maimona. Nós amb nós. Número cent. Núvols a Les Comes, pluja segura. Nyigui-nyogui. Nyorro de pa. O caixa o faixa. Obrir els ulls com unes taronges. On aneu a fer mal? On no n'hi ha, no en pot rajar. Òndia (i, òndia, noi!) Or hi manca.

Significat S'adjudica a qui mai no està a joc. No encertar-ne ni una. Recomana aprofitar les ocasions, sigui en el temps que sigui. Qui efectua una labor molt malament, sense destresa. Restar importància al que una altra persona ha mencionat. Treure importància a una diferència d'interpretació. Es refereix a qui el cervell no li funciona del tot be. Es diu a qui no es fa tallar els cabells amb certa freqüència. Lenta. Parlament confidencial amb algú. Rètol de comunes de fondes. Despectiu del Consell de Cent? Anuncia una pluja segura a Sant Feliu de Guíxols. Referit a construccions o objectes gens sòlids. Tros de pa amb molta crosta. Frase del General Prim. Acció que tant pot provocar un fracàs com un èxit. En quedar sorprès per quelcom inesperat. Frase que s'utilitza a mena de salutació. D'on no hi ha intel·ligència no es pot esperar res de bo. Expressió més aviat admirativa. Resposta negativa a la pregunta de si un objecte és d'or.

38

Expressió Òstima! o Òstima noi! Ostres! o Ostres noi! Pa avesat i vi canviat. Paciència no em deixis! Paga, que és gata! Papadinero. Paparra. Paper de Met. Papu negre. Para el carro! Parar ment. Parla molt per no dir res. Parlar sense embuts. Partir peres. Passar de pets a merda. Passar la vall de l'amargura. Passar per la pedra. Passar per ull. Passar un tant. Passar-les morades.

Significat Paraules admiratives. Paraules admiratives. Aconsella no variar en la classe de pa i sí en la de vi. Es pronuncia per a no desanimar-se quan els fets són contraris. Es diu a qui perd una aposta. Oferta enganyosa. S'aplica a una persona molt carregosa. Quan algú fa veure que no s'interessa per cap cosa. Se sol dir dels àrbitres de futbol, per la seva vestmenta. Per tallar a qui no para d'explicar grandeses. Quan personal secundari s'ocupa de vigilar un establiment. No cal allargar els parlaments. Dir clarament la veritat. Posar fi a una relació de parella o socis. Passar de mal a pitjor. Tenir una temporada de desgràcia. S'ha aconseguit el que es demanava, insistint i cedint en alguna cosa. No adonar-se'n d'algún detall. Quantitat que una persona reb regularment d'altres persones o entitats. Temporada amb dificultats, generalment econòmiques.

39

Expressió Passar-ne de seques i verdes. Passar-se d'envidu. Passem pàgina! Passen un mal trago. Pel maig, faves a raig. Pel pa et voldria i per la coca et deixaria. Pell de gallina. Pensar més que un burro mort. Pensar-se ser. Per a tu va el pollastre. Per a tu, tot són cents i milers. Per donar i per vendre. Per l'altre Pasqua, ja tornarem. Per una noia graciosa, un noi s'hi fon. Perdre el senderi. Perdre els papers. Perdre els trucs. Perdre la xaveta. Persona estarrufada. Pesar figues.

Significat Viure una temporada molt justament. Arribar més amunt del que és correcte. Es millor deixar de discutir. Persona o empresa que es troben amb dificultats econòmiques. Quan hi ha abundància de faves al mercat. Abandonar algú o certa cosa, per altra de millor. La d'una persona, quan està impressionada o té molta fred. Es diu a qui no fa res més que disbarats i no rumia ni el més mínim. Creure-se ser més inteligent de com és en realitat. Dit a aquell que no vol escoltar els bons consells i va a la seva. Es diu d'aquell que exagera les coses. Gran abundància de raons que justifiquen una acció. Es refereix al cant de les caremelles pasquals. Juga amb el nom de dues begudes amb gas: graciosa i sifó. Sinònim de perdre el seny. Dit d'algú que està desorientat. Sinònim de perdre el senderi. Perdre el domini de sí mateix o per algú, en cas d'enamorament. Força orgullosa. Moviment del cap, quan una persona asseguda s'endormisca.

40

Expressió Pescat amb ham de mitja mosca. Pet de monja. Picar ferro fred. Picar-se els dits. Pintar-s'ho a oli. Pit i fora! Pixar fora de test. Plantar un terme. Plats i Olles Ple com un ou. Plou a bots i barrals! Ploure-s'hi com a can Ferradures. Pobrets i alegrets. Poc a poc i bona lletra. Poll ressucitat. Pollastre cada dia, també cansa. Porta un trajo de menjar fideus. Portar mal Nord. Portar-ho a la base de la sang. Portar-la botada.

Significat Fer confessar a algú el que volia mantenir en secret. Bescuit petit de forma arrodonida. Inutilitat de donar consells a qui no en fa el més mínim cas. Equivocar-se en un negoci que resulta ruïnós. No obtenir allò que es pretenia. Exclamació en començar a empendre un acte decisiu. Dir o cometre un despropòsit. Anar errat. Evacuar a bosch Denominació popular d'una botiga de venda de vaixella. Ple total. Ploguda molt intensa i abundant. Can Ferradures era una casa antiga de Sant Feliu, molt abandonada. Famílies pobres que viuen contents. Recomana no actuar massa depressa, per a fer millor la labor. Qui s'alaba per bona posició, sense recordar orígens molt distints. Ve a dir que la falta de varietat en el menjar no resulta convenient. S'aplica a la persona que va més mudada que de costum. Portar una vida ben poc correcta. La formació del caràcter de cada u. Mantenir una rancúnia contra algú.

41

Expressió Portar-ne més al cap que als peus. Portar-ne quatre volves. Posar-hi el coll. Possa-me'ls aquí, per falta de butxaques. Possar l'olla grossa dintre de la petita. Prendre la mida. Prim com un clau. Prim com un fideu. Prim com un paper de fumar. Prim com un sist. Prim com una orella de gat. Primer és el segar que el batre. Puja aquí dalt i balla. Punt de tartana. Quan cou, cura. Quan el dia neix, el fred creix. Quan el trobi, li passaré el respall per l'esquena.

Significat Tenir el cap ben boirós, per haver begut massa. Haver begut un xic més del compte. Posar el màxim d'esforç en solucionar un conflicte. Es diu en broma a qui et vol lliurar quelcom. Repàs molt extraordinari. Donar-se compte dels defectes d'un altre. Extremadament prim. Extraordinàriament prim. Algú el màxim de prim. Extremadament prim. Extremadament prim. Hom ha d'actuar ordenadament. Significa que un no està disposat a creure o a fer quelcom. Lloc per fer parada la tartana que cobria una determinada ruta. A qui es queixa del dolor a l'aplicar esperit de vi a una petita ferida. El fred apreta a partir de finals de desembre, quan el dia s'allarga. Forma d'amenaça a algú que ha molestat.

Quan la noia fou casada, li sortiren els pretendents. Quan es decideix quelcom, en realitzar-ho, és quan s'aprecia.

Quan l'hi ha vist el cul, ha dit que era femella. Quan més mar, més vela.

La seva opinió és encertada, perquè ja sabia com acabava la cosa. Per més dificultats que s'originin, cal plantar-hi cara.

42

Expressió Quan parla sembla que tingui mel a la boca. Quan serà Nadal, padrina? Quan un hi va els altres ja en tornen. Quant més anem, menys valem. Què dius? Forenius. Què deies? Foreneies.

Significat Aquell que ensalça l'oient, amb parlar dolç i paraules rebuscades. Dit pels petits, desitjant que arribin les festes nadalenques. S'aplica als qui no són decidits. A mesura que un es fa gran, va perdent les seves facultats. Expressió còmica de respostes.

Que en portarà pocs de capellans al seu enterrament! Opinar que certa persona morirà en plena misèria.

Que es busqui pobre! Que no et trenquis. Que potser tinc micos a la cara? Que s'ho pinti a l'oli. Que vens d'Osor? Quedar com un Ecce -Homo. Quedar vermell com un pebrot. Quedaràs disssipat! Quedar-se a la lluna de València.

Frase d'un pobre de St.Feliu que el seu benefactor havia fet esperar massa. Dit a qui s'alaba de fer un gran esforç. Pregunta a qui et mira llarga estona. Que no es faci il·lusions, ja que el seu desig no serà realitat. o venir de l'hort. No saber de què es tracta. Restar en males condicions físiques, després d'un accident o caiguda. Quan a algú se li descobreix una falta, que mantenia secreta. Es diu a algú que pren medicaments en excés. Es produeix quan les aspiracions no es realitzen.

Qui canta a taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixerit. Opinió que a taula s'ha de menjar i al llit s'ha de dormir.

Qui canta els seus mals espanta. Qui compra barat, compra dos cops. Qui és més mal veí? Qui ha fet el cogombre que se'l posi a l'ombra.

Recomana que no es perdi l'alegria en els moments difícils. Sobre l'adquisició de vestiments o, també, d'altres objectes. Un aprenent de violí; ja que arriba a molestar amb el seu nyigo-nyigo. S'han d'acceptar les conseqüències d'una acció equivocada.

43

Expressió Qui hagi perdut el seny, no el trobarà pas aquí. Qui li posa l'esquella al gat? Qui mana a can Ribot, la truja o el porc? Qui no corre, vola. Qui no sap segar, espigola. Qui no té res a fer, el gat pentina. Qui no té un ai (all), té una ceba. Qui pogués plorar amb els teus ulls. Qui primer hi és, primer enforna. Qui remena oli les mans se'n unta. Qui s'aixeca dematí pixa i caga com vol. Qui sembra, cull.

Significat Manifesta que la falta de seny és cosa general. Qui serà el valent que s'atrevirà a enfrontar-se a un superior? S'aplica a certa casa a on no mana ningú. Indica que sempre hi ha persones que s'aprofiten de les badades. Ve a dir que la gent s'ha de conformar amb el que disposen. Ironia sobre qui no treballa. Que no hi ha ningú que sempre es trobi del tot be. Es diu a qui es considera més afortunat. Qui primer acudeix a un repartiment, sempre tria el millor. Qui trafica amb diners d'altri sempre se'n apodera d'una part. Qui s'aixeca primer que els altres té el lavabo a la seva disposició. Forma d'obtenir favors importants, amb prèvies petites atencions.

Qui té duros, fuma puros. Qui no en té, fuma paper. Són les conseqüències d'una diferència econòmica. Qui té mare menja coca, que no en té, que es faci fotre! Ve a dir a qui no tingui mare, segur que ho passa malament.

Qui t'entengui que et compri. Qui t'ha coat! Qui va a casa no es mulla. Qui va al ball, ha de ballar. Quin cangueli! Quin clar de lluna!

Se li diu a aquell que no s'explica gaire bé. Expressó admirativa, en reconèixer els mèrits d'algú. Es diu a qui va depressa cap a casa seva, a sota de la pluja. Qui es troba en problemes, provocats per ell mateix, els ha de resoldre. Estar força espantat. Irònicament, quan el sol pica molt fort.

44

Expressió Quin codolet! Quin grisu! Quin miquel! Quin pop! Quin temperi! Quin traüt! Quin un, de seguida s'enfila! Quina aigua tan bona! Quina aranya! Quina boca! Quina hora és? -L'hora d'ahir a aquesta hora. Quina llauna! Quina masmàrria! Quina tritlla! Quina xamba! Quina xerra-mandusca! Quina xiripa! Quina xulivera! Quines torres! Rebentem-ho tot.

Significat Es diu a algú que tingui una veu molt aguda. Quina fred! Manifestar una paraula feridora a la persona amb qui s'està parlant. Aplicat a qui ha hagut d'aguantar una ploguda de les grosses. Queixar-se del mal temps que fa. Tresbals en una casa provocat per un casament, canvi, etc. Qui no vol acceptar ni un petit retop i s'altera. Exclamació dels banyistes cap a final de temporada. S'aplica a qui sempre es vol aprofitar de tot. En sentit admiratiu, vers un bon orador. Quan no es vol allargar una conversa i es dóna per acabada. Conversa llarga i pesada. Bofetada forta. Se li diu a qui fa una traguejada de vi, llarga i sense respirar. Tenir una sort inesperada. Dona xerraire i poc neta. Estar de sort en forma extraordinària. Si se'n troba força a la boca, és senyal de tenir gana. Formacions de núvols blancs , molt espessos. Quan es decideix fer una despesa superior a la corrent.

45

Expressió

Significat

Remenar la cua. Renega més que un carreter. Res no li fa ni fred ni calor. Retratar Rient, rient. Riure i banys, gent de pocs anys. Riure's del mort i de qui el vetlla. Ros de mal pèl. Sa de casa. Sa niniua. Saber-la molt llarga. S'aguanta per un fil. S'aguanta per una agulla. Saliva en dejú. Salta borni que hi ha un rec. Salut i peles. Sant Baldiri gloriós, lliureu-nos de pixar tort.

Afalagar, fer-se veure.

Sant Feliu de Guíxols.

Dit per un treballador, en un tiberi a França, quan els francesos endrapaven dient "sans façon", "sans compliments", creient que indicaven de on eren.

Sant Feliu, terra de regadiu, quan plou. Sant Pol, quina hora és?

Frase despectiva, sense gaire mala intenció.

Se li diu a aquell que acostuma a dir males paraules. Persona que no s'immuta per res. Ensenyar una dona poc o molt les cuixes en asseure's. Amb continuïtat, sense donar-hi importància, es poden aconseguir fites. Es creia que l'alegria i anar a banyar era propi dels joves. Fer broma de mal gust d'una persona difunta,. Mala fama que es dóna als rossos. Sinònim de la muller pròpia. Nom donat al membre viril. Relatiu a una persona que fa afirmacions exagerades o no verídiques. Es pot referit a un negoci que pot acabar malament. Alguna cosa careix d'estabilitat. Tipus de saliva que es creia que tenia dots d'enganxar. Avisar que hi ha perill de caure. Resposta que es dóna a qui desitjava salut. Afegit als gois de Sant Baldiri quan algú deixava moll el terra del w.c.

Es deia a la població que havia instal·lat un rellotge de sol a l'ombra.

46

Expressió Santa cristiana. Se l'han posat a la butxaca. Se li han acabat les misses. Se li veu el panyo o el marró. Sembla "en quiero i no puedo". Sembla de can Sibils. Sembla de l'any de la picor. Sembla de l'any de la Quica. Sembla el pasillo de ca la Diana. Sembla que caguis un rascle. Sembla que el dimoni li corre al darrere. Sembla que el foc li surt per la cua. Sembla un gitano del suro gros. Sembla un orgue de gats. Sembla un orgue de grills. Semblar de can Turris Murris. Semblar el correu de Tossa.

Significat Exclamació admirativa. S'aplica a qui queda convençut per les explicacions que li donen. Perona que ha mort, o també la que va perdent el seu capital. Observar que el que es conta, no és cert. Si es va vestit amb poca elegància. Gastar sense miraments. La família Sibils de Sant Feliu de Guíxols era molt rica.

Extremadament antic. Referit a molts anys enrere. Indica que hi ha una acumulació de persones en un lloc determinat. Quan algú ha de fer molts esforços per anar de ventre. Anar molt de pressa. Quan algú transita esverat. Tenir molt mala presència. Actuació musical molt desafinada o moltes persones que parlen a cop. Quan un grup de persones parlen tots a la vegada. Tenir un caràcter anrtipàtic. Es diu de qui dona compte d'una notícia que ja tothom coneix.

Semblar el vint-i-nou.

Es refereix a aquell que no para de caminar, però sempre pels mateixos carrers, comparant-lo a un tranvia de Barcelona que feia una circunvalació en els dos sentits.

Semblar en Rotschild. Semblar sa Nita Hereu.

Gastar amb excés. Propens a la xafarderia.

47

Expressió Semblar sortit de la capsa. Semblar un andarín. Semblar un estaquirot. Semblar un palitrecu. Semblar una canyiula. Semblava que anava a passar el Ridaura. Sembles dues mallarengues. Sembles un jove a la pell. Sempre en donen de llargues. Sempre en té una per dir. Sempre galleja. Sempre més i mai menys. Sempre seran figues! Sempre té un budell buit. S'enfila per les parets. Sens fi ni compte. Sense cap ni peus. Sense cara ni ulls. Sense engaltar. Sense pena ni glòria.

Significat Quan algú es presenta molt ben habillat i amb cert luxe. S'aplica a qui no para mai d'anar d'un lloc a l'altre. Aplicat a una persona que fa més nosa que servei. Qui va molt mal vestit i brut. Estar d'alló més prim. Portava els pantalons arremengats. Matrimoni gran, que sempre van junts i no paren de parlar. Frase favorable dita a algú de certa edat, que es conserva força be. Queixa contra qui retarda una resposta satisfactòria. Aquel que sol racontar fets còmics o irònics. No para de donar-se importància, tan moral com física. S'aplica a qui témolta sort i demana que així segueixi. No sempre les coses seran fàcils. Qui sempre està disposat a entaular-se. S'aplica a qui està passant un disgust molt fort, amb ràbia. Equival a una quantitat immensa. Dit de projectes impresentables. Dit d'un dibuix molt mal fet. Expressar-se sense gaires miraments i ràpid. Aconteixement que passa amb molt poca atenció.

48

Expressió Sense solta ni volta. Sentar com un tiro. Sentir ploure. Sentir tocar campanes. Ser com un dos per tres. Ser com un rot. Ser de "su tierra". Ser de bona carnadura. Ser de la Virgen del Puño. Ser de sucre! Ser d'estar per casa. Ser fluix de mollera. Ser pitjor que taca d'oli. Ser un baliga-balaga. Ser un bon corcó. Ser un gira banderes. Ser un menargues. Ser un mussol. Ser un somia-truites. Ser un trumfo.

Significat Sense ordre ni concert. Quan una notícia provoca una gran sorpresa. Restar impertèrrit. Qui sap alguna cosa d'un esdeveniment, però no del tot. Tractar de poc senderi. Aplicat a la persona de mal tracte, antipàtica. Tractar de tossut algú. Tenir una capacitat de ràpida curació de les ferides. Es diu d'aquells que no volen gastar ni el més mínim. Aplicat a un nen nena molt inocent. Donar poca qualitat a un objecte. S'aplica a qui li resulta difícil d'entendre qualsevol cosa. Referit a una fallada important i de mal solucionar. No tenir gaire criteri. Es diu de qui no para de buscar brut. Canviar de parer molt sovint. No tenir sentit d'administració. Tenir treballs per comprendre les coses. Il·lusionarse en coses impossibles. Sobresortir en alguna activitat.

49

Expressió Servir de cap de turc. S'explica com un llibre sense fulls. S'ha acabat el bròquil! S'ha agafat els dits. S'ha ben arrelat! S'ha de fer un pensament. S'ha fet més savi que ric. S'ha fet una llèpia. S'ha fomut d'oros. S'ha guanyat les garrofes. S'ho ha empassat. S'ho ha entramat! Si els agrada, be, i si no, també. Si en té més, que sopi dos cops. Si és boig, que el tanquin. Si és un pagès, foteu-li cols. Si et cou, posat'hi fulles! Si et premessin els llavis, encara sortiria llet. Si fa, o no fa. Si fossis peix, series un gòmbit.

Significat Si un negoci no surt be, cal buscar un culpable o cap de turc. Se li diu a qui s'explica malament. Ordre de parar en sec als qui no paren de discutir. Qui ha d'abandonar un negoci, perquè és ruïnós. Persona que, vinguda de lluny, s'ha situat aquí amb el seu esforç. Haver de prendre una decisió important. Qui agafa molta experiència en un negoci, però sense cap benefci. Tall involuntari que es feien el carradors a les mans. Ha caigut. Algú que té bona situació gràcies al seu continuat treball. Agafar per veritat el que és una solemne mentida. Quan és pròpia la creació d'una cançó, obra literària, etc. Quan no cal tenir en compte el parer d'un altre. Treure importància a qui s'alaba de les seves propietats o diners. Es deia si una persona tractava de boig a una altra que no era present. Reservar pels més incults, el de menys qualitat. Irònic consell que es dóna a qui es queixa per una ferida. Tractar de criatura a un adult. Equival a aproximadament. Referir a qui és massa confiat.

50

Expressió

Significat

Si l'encerto, l'endevino. Si no es pot, no es pena. Si sempre dius que no, no et casaràs mai. Si tan prim mira, a poca edat no hi veurà. Si te he visto, no me acuerdo. Si tens gana, menja't una cama. Si us plau, per força. Sí, sí, naranjas de la China. Somiar truites. Són faves comptades. Sord com una perola. Sortir el tret per la culata. Sortirà més car el mall que l'enclusa. Sortir-ne escaldat. Sota es suro.

Quan es fa un pronòstic sense cap seguretat.

Surt un sastre i diu molt bé.

Frase pròpia de Sant Feliu de Guíxols, sobre un sastre (En Saura) que acudia a un repartiment de premis d'un torneig d'escacs, on fou premiat el seu fill.

Tal com Déu l'ha fet. Tal com raja. Tal dia farà un any. Tallar a la biaix.

Comparèixer totalment despullat.

No cal patir davant de coses impossibles. Es diu a qui sempre diu que no. Per casar-se, cal dir "sí". Aplicat a aquell que tot ho exigeix perfecte. Sobre la persona en qui es confiava que, quan li ha convingut, ha fet el sord.

Aconsella trobar solucions urgents, quan s'està en mala situació. Obligació a confessar quelcom, amb mitjans coercitius. Manifestar que hom no es creu el que se li conta. Fer-se il·lusions sense motius. Treball o gestió de bon fer, amb seguretat d'arribar a un bon final. Tenir una sordesa màxima. Fracassar totalment un projecte estudiat. Canviar el tipus de negoci resulta anti-econòmic. Abandonar un intent després de perdre-hi temps i diners. Trobar-se en un lloc resguardat i sense responsabilitats.

Repetir paraules que un altre ha pronunciat. Per a llevar importància. Dintre d'un any ni us en recordareu. Tallar en forma oblíqua.

51

Expressió Tallar com un genoll de dona. Tallar el bacallà. Tallar-ne quatre. Tan val per u com per onze. Tanca aquest lladre! Tancar els ànecs. Tant se li don naps com cols. Tants caps, tants barrets. Tapa bruts. Te conozco bacalao, aunque vayas disfrazado. Té el cap ple de "serrín". Té un fetge com un guardarrobes. Té una bena davant dels ulls. Té unes mans que semblen peus. Tenir cops amagats. Tenir el cap al carrer. Tenir el futris. Tenir els dits molt llargs. Tenir gustos de ric i butxaca de pobre. Tenir la farmàcia oberta.

Significat S'aplica quan el ganivet que s'utilitza no talla bé. Ser el qui disposa. Efectuar una feina de poca durada, basada en la dels carradors. S'aplica a aquell que pot donar cap a tot. Ordenar tancar l'interruptor del llum. Anar cap a dormir. Aquell que no dóna importància a res. Grup de persones que totes opinen de diferent manera. Denominació socarrona de l'abric. Es diu a qui et vol enganyar. No tenir coneixements. Persona que no s'afecta ni per cap desgràcia, ni per cap alegria. Es diu a qui no vol renonèixer la realitat. Expressió pejorativa, A qui no és gens hàbil manualment. Reacció d'una persona d'una forma que els altres no esperaven. No atendre a qui et parla. Equival a un atac de nervis molt fort i durader. Apoderar-se d'objectes de tercers. El pobre es veu impossibilitat de realitzar grans despeses. Anar amb la bragueta oberta. Es pot afegir: A veure si et surt el farmacèutic.

52

Expressió Tenir la festa en pau. Tenir les mans foradades. Tenir les mans llargues. Tenir llet. Tenir mala bava Tenir mala peça al teler. Tenir males puces. Tenir més gana que seny. Tenir molta llana al clatell. Tenir molta mà esquerra. Tenir molta terra a l'Havana. Tenir pa a l'ull. Tenir pardalets al cap. Tenir piulots. Tenir ulls de boga morta. Tenir un bon cop de dent. Tenir un cap com un timbal. Tenir un carrer de cases. Tenir un gos. Tenir un nervi agraviat.

Significat Arribar a un acord feliç per a tots els implicats. Estar habituat a gastar més del compte. Les té qui aprofita qualsevol ocasió per agafar el que no és seu. Tenir ganes de broma i estar de sort. Estar disposat a fer mal, tant de paraula com de fets. Qui pateix una malaltia molt greu, amb poques esperances de solució. Tenir mal caràcter. Persona que actua sense rumiar. S'aplica als de poc coneixement. També a qui no es talla els cabells. Aplicat a qui sap solucionar els problemes sense molestar. Simular grandeses o avantatges. No adonar-se'n de la realitat de les coses. Fer-se excessives il·lusions. Dolor intens als dits a causa de fredor molt forta. Disposat d'uns ulls un xic entelats. El qui menja força més que els altres. Mal de cap fort, causat per sorolls continuats. Ésser molt ric. Algú que provoca moltes despeses a un tercer. Patir un dolor ocasional.

53

Expressió Tenir un os a l'esquena. Tenir un pa a la post. Tenir un rebombori. Tenir una llebre a jaç. Tenir una ma de ferro. Tenir-hi per vida d'hereus. Tenir-li el dit a l'ull. Tenir-ne els nassos plens. T'haurem de vigilar. Tierra, trágame. Tinc set. - Jo en tinc vuit i encara no bec. Tira peixet! Tirant i fugint. Tirar capellans. Tirar de veta. Tirar del tros. Tirar la pedra i amagar la mà. Toca el cel amb el dit. Tocar el crostó. Tocat de l'ala.

Significat Ésser gandul. Disposar de reserves monetàries importants. Quan es té malt de ventre i els budells rondinen. Disposar d'una persona a la qual pots acudir en cas de necessitat. Castigar en excés. S'aplica a objectes en el sentit de que duraran molts anys. Es diu a qui observa tots els defectes que pot tenir una persona. Quan un està cansat dels malfets d'un altre o de rebre advertències. Es diu a aquell noi jove que ja comença a sortir amb noies. En castellà, en cas d'haver provocat un ridícul. Resposta que es dòna a qui demana per beure i no se n'hi pot donar. Rèplica a explicacions exagerades. Resposta quan es pregunta sobre com va la vida. Expulsió involuntària de gotes de líquid per la boca. No tenir mirament en les despeses. Anar gastant diners dels que es tenen en reserva. Fer el mal i no donar-se per assabentat. Es pot dir d'algú molt alt. Molestar a una altre persona, citant-li fets desagradables. S'aplica a la persona una mica ximpleta, amb poc enteniment.

54

Expressió Tocat del bolet. Tocat i posat. Torne'm-hi, que no ha estat res. Tossa, el cul del món. Tossut com una mula. Tot Déu! Tot ha anat en orris. Tot li cau a sobre. Tot sigui per un bon fi. Tot són flors i violes. Totes les masses piquen. Tothom hi posava el nas. Traginar els patracols. Trenta, quaranta, el teu pare canta. Treure el ventre de pena. Treure faves d'olla. Treure foc pels queixals. Treure's un pes de sobre. Trinco-trinco. Trobar una romaguera.

Significat Referir-se a un infeliç. Tenir molta cura en anar molt mudat. Fer un nou esforç, car l'anterior no ha estat suficient. Ve a dir que era difícil d'arribar a Tossa. Equival al màxim de tossuderia. Aplicat a la humanitat en general. No s'ha realitzat res del que s'havia projectat. Els passa als pessimistes. Dóna l'acord a un projecte, sense estar-ne gaire convençut. Per aquell que disfruta de la vida i que tot li surt d'allò més bé. No és convenient excedir-se en res. Molestat perquè l'altra gent intervé en qüestions particulars. Canviar d'emplaçament, traslladant la paramenta de la casa. Resposta a qui pronuncia la paraula quaranta. Poder fer un gran tiberi després d'un temps de passar gana. Millorar la situació econòmica. Molt enfadat, pronunciant amenaces o malediccions. Donar per finalitzat un assumpte pendent de temps. Pagament en efectiu i al comptat. Quan s'atura amb algú i la conversa es fa massa llarga.

55

Expressió Tu saps una cançó i jo en sé una altra. Tu, molta llengua. Un barret de mitja fortuna. Un bon quadre no necessita ornaments. Un cap de Mataró. Un cap de núvol. Un cel net com un ull de peix. Un clau treu un altre clau. Un duro? Aquí m'aturo. Un embolic de cordes. Un mar com una bassa d'oli. Un nyànyaro. Un os de mal rosegar. Un parell de pàfies. Un truc. Una arraconada. Una bona estrenada. Una bona remullada, és mitja afaitada. Una bona sumanta li convindria. Una cara com un joc de cartes.

Significat Quan existeixen dues formes oposades d'interpretar les coses. Indicar a qui s'està parlant que no et creus que sigui capaç de fer el que conta.

Tipus de capell usat per benestants de poca categoria. El bo d'una pintura està en la tela i no en la qualitat de l'enquadrament. Tenir el cap molt gros. Ploguda lleugera i de curta durada. Haver-hi un firmament immaculat, sense ni un sol núvol. Compensar una pèrdua amb una ganància semblant. Es deia quan surtia la paraula "duro" en una conversa. Qüestió difícil de resoldre i poc clara. Mar ben plana. Inflor que apareix en donar-se un cop molt fort. Es pot tractar d'una feina o gestió molt difícil. Equival a dues pessetes. Cop que un es dóna al cap involuntàriament. Es produeix quans s'està uns dies sense anar de ventre. Clatellot que es donava al qui venia de tallar-se els cabells. Ho deien els barbers: la labor del aprenent (el remullar) era important. Un bon càstic a qui s'ho mereix. Tenir ua cara plena de blaus o esgarrinxades, després d'una batussa.

56

Expressió Una cara plena de mans. Una dona com un bocoi. Una gleba. Una marretxada. Una nita. Una picossada. Una poma per la set. Una ventada de vent. Us ha ben tocat. Va callar perquè tenia culpa.

Significat Quan algú ha rebut un bon joc de nates. Es refereix a una dona molt grassa. Una bofetada. Una onada. Agulla femenina de subjectar els cabells. Gran quantitat de diner. Previsió de no gastar excessivament. Frase repetitiva. Dirigit a una família que experimenta una desgràcia darrera l'altra. Contesta quan algú pronuncia la paraula "bacallà".

Va començar amb res i al cap d'un any havia doblat. Irònicament, al botiguer que no té èxit.

Va de corcoll. Va perdre-hi bou i esquelles. Val més anar sol que mal acompanyat. Val més bona gana que bona vianda. Val més petar que rebentar. Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca. Vàlguem Sant Nin i Sant Non! Vaques a muntanya. Vas que xutes!

Es diu del negoci que va malament. Negoci ruïnós. Aconsella procurar no relacionar-se amb persones no convenients. Quan es té molta gana , tot es troba bo. Dit quan s'escapa un pet involuntàriament. Si es necessita socors d'algú, quant més a prop estigui millor. Invocació als sants Abdó i Senén, popularment Nin i Non. Retenir els mocs. Es diu a algú que s'ha d'acontentar amb el que li ha estat donat.

57

Expressió Vatua l'olla! Venir de l'hort. Ventava cops de cap a la paret! Ves a buscar-la a la Conchinchina. Ves a can tuts! Vés a estudi, que el mestre es fa vell. Ves a passeig! Ves a sebre. Ves-li al darrere amb un flabiol sonant. Veu de tro. Veure d'escallimpantes. Veure les estrelles. Vinga! Som-hi! Voler fer passar pel forat d'una agulla. Volta de full. Volt'l, que és de Reus. Vuits i nous són cartes que no lliguen. Xano, xano. Xarop de bastó. Xerrar pels colzes.

Significat Expressió de descontentament. Es diu a aquell que mai està al corrent del que passa. Repetidament s'exclamava de la seva mala sort. Resposta a qui, repetidament, s'interessa per una altre persona. Acomiadar algú de mala manera. Recomana anar a col·legi, ara que el mestre encara és viu. Es diu per a engegar algú que molesta. En lloc de ves a saber, marcant el parlar barceloní. Havent parlat amb una persona, quedaven altres temes i l'altre ja era fora. Veu d'allò més potent, però a escala de baix cantant. Veure quelcom sols un moment i de per sobre. Estat en que es quedava desprès rebre una forta patacada,. Crits fets a un grup que s'ha d'esforçar. Intentar fer creure coses impossibles. Canviar de manera de pensar. Es diu quan es vol alarmar a algú. Es relaciona amb el joc de cartes del set i mig. Desplaçar-se lentament, però conservant un ritme. Verdalagues (amb nom de medicina), per a qui se les mereix. Parlar continuament.

58

Expressió Xiular les orelles.

Significat Tenir indices vagues. També per la persona de la que altres han parlat.

59