3. Geografia humana 3.1. Densitat de població Extremadura és una de les regions menys poblades de la península, amb una densitat de 25,7 habitants per km2 al 1996. Al llarg dels anys quarenta i cinquanta del segle XX, Extremadura és quan va arribar a tenir més població: una mica més de 1.350.000 habitants (Badajoz, 815.980, Cáceres, 549.077 al 1950). Després va patir una gran emigració cap a Catalunya, Madrid, País Basc, Asturias,... des del 1955 fins al 1975, abandonant la regió més de mig milió d'extremenys. D'aquesta manera la població va passar de tenir 1.365.000 hab. al 1950; 1.145.376 al 1970 i 1.056.538 al 1991. En els últims anys ja no hi ha tanta gent que marxi, i està creixent demogràficament un altre cop. 3.2 Agrupament de la població El poblament s'agrupa en el sud de la regió, dins de nuclis molt distanciats entre ells. Com que no hi ha grans indústries la població està concentrada en grans nuclis rurals de 1.000 a 10.000 hab. Només a Cáceres té una mica d'importància la població dispersa. Sobresurten com a punts claus en la concentració demogràfica les dues capitals de província: Badajoz (118.852 hab.) i Cáceres (69.641 hab.), i darrera tenim Mérida (51.644 hab.) i Plasencia (32.400 hab.). D'altres pobles també importants són: Don Benito (26.703 hab.), Villanueva de la Serena (23.712 hab.), Almendralejo (24.966 hab.), Villafranca de los Barros (12.564 hab.), Montijo (14.531), Olivenza (10.479 hab.) i Zafra (13.697 hab.). 3.3. Predomini de població rural o urbana. Predomina la població rural, ja que com que no hi ha indústries molta gent hi viu de treballar la terra i per això viuen en pobles al camp. A més durant els anys seixanta es van fer molts pobles nous, que es diuen pobles de colonització, en terres que abans eren de secà i que llavors es van posar de regadiu. Dels molts pobles que hi ha en Extremadura podem anomenar alguns: Acehuche Ahigal Alcántara Alcuéscar Alía Aliseda Almaraz

Caminomorisco Casar de Cáceres Ceclavín Deleitosa Galisteo Garganta la Olla Garrovillas

Losar de la Vera Miajadas Monroy Montánchez Navaconcejo Nuñomoral Oliva de Mérida

Piornal Plasencia Riolobos Tentudia Torremejías Valdetorres Valverde de Mérida 1

Almoharín Arroyomolinos Cabezuela del Valle

Hervàs Jaraiz de la Vera Logrosán

Olivenza Orellana Pinofranqueado

Villagonzalo Zafra Zahinos

4. Activitat econòmica 4.1. Sector primari És el més important, on treballa molta gent. Aquesta treballa a l'agricultura i la ramaderia. Però cada vegada hi ha menys gent que treballi en aquest sector. Extremadura és una de les principals regions productores d'aliments de tota Espanya. La terra moltes vegades està repartida en grans extensions que són d'un sol senyor i que es diuen latifundios. Entre els cultius de secà destaquen el blat, l'olivera, la vinya i el girasol. Tenen també molta terra de regadiu on cultiven tomàquets, tabac, blat de moro i arbres fruiters. A continuació veiem uns quants productes agrícoles i els llocs on es cultiven: Cereals: Badajoz Hortalisses: Badajoz i Cáceres Conreus farratgers: Cáceres Vinya: Badajoz Oliveres: Badajoz i Cáceres Ramaderia bovina: Badajoz i Cáceres Ramaderia ovina: Badajoz i Cáceres Ramaderia porcina: Badajoz A continuació veiem una gràfica on es veu com el sector primari (color verd) ha anat progressivament perdent importància 4.2. Sector secundari Es dóna molt poc. Tenen molt poques indústries i per tant treballa molt poca gent en aquest sector. La poca indústria que hi ha es dedica a la transformació dels productes agrícoles. Els principals nuclis industrials són Mérida, Badajoz, Plasencia i Cáceres. Dins d'aquest sector hi ha una cosa que Extremadura produeix més del que consumeix i és energia. A Cáceres hi ha dues centrals nuclears a Almaraz i també hi ha moltes centrals hidroeléctriques en els pantans que hi ha per tota Extremadura.

2

A continuació veiem la distribució de la indústria en tota Extremadura i en cadascuna de les dues províncies. En el següent mapa veiem la importància que en té la producció d'energia elèctrica en Extremadura. 4.3. Sector terciari És un sector que cada vegada està augmentant més. Es dedica al comerç, l'administració, l'ensenyament i últimament té una mica d'importància el turisme. El turisme té importància perquè tenen ciutats, com Cáceres i Mérida, que són Patrimoni de la Humanitat, i perquè també tenen grans espais naturals molt bonics i ben conservats, com per exemple el Parc Nacional de Monfragüe. A continuació veiem la distribució del sector terciari o de serveis tant en les dues províncies extremenyes com en el total de la regió. . 5.2. Balls El ball tradicional de tota Extremadura és la popular Jota, que s'acostuma a ballar fent parelles de nois i noies, i que vol significar que l'home vol guanyar−se a la noia, tot dins d'un ambient festiu. Les dances més típiques d'Extremadura són: El candil: és un ball de rodó o molí. Procedeix d'Olivenza, zona fronterera amb Portugal. La serrana del caldero: es ballava a les matances del porc. Fandango de Albuquerque: és un ball de romeria. Fandango extremeño: és un dels fandangos més ballats. Baile de las alforjas: és un ball de Nadal que es feia servir per a demanar diners. D'altres dances també típiques són: El picoteao La uva Fandango de Almendral El suelto Los colorines Las lavanderas 5.4. Vestits tradicionals El vestit típic d'Extremadura prové de Don Benito i consisteix en un vestit de gala per a la dona i un vestit de 3

feina per a l'home. El vestit de gala de dona consta de faldellí i faldilla llarga d'ample vol. Es distingeix pel seu disseny de línies horitzontals amb colors poc cridaners intercalats. Del mateix disseny són les mitges, corset, mantó, davantal i butxaca, amb brodats molt bonics que complementen la vestimenta. Resulta també característic el pentinat, amb castanya i rodets adornats amb cintes i un gerani vermell. I per últim està el mantó que és una de les peces més belles i elegants del vestit femení. Brodat a mà, amb flors i dibuixos sobre el fons negre que té i acabat en uns llargs flecs, fan d'aquesta peça una obra d'art. El vestit de feina dels homes està realitzat en la seva major part amb vellut negre i consisteix en un pantaló ajustat negre, que acostuma a acabar amb unes polaines cordades amb botons platejats, una camisa blanca amb vius en el pit i una faixa vermella amb flecs bordats en els extrems, i que en la seva col·locació un dels extrems es deixa deslligat. El vestit es complementa amb una jaqueta igualment de vellut negre, guarnida amb cuir, i una armilla a l'estil de la jaqueta i amb els mateixos guarniments de cuir. Finalment el vestit també inclou unes sabates negres i un barret d'ala ampla. Vestit d'home Vestit de dona

4

5

5. 6. Monuments Aquesta comunitat reuneix una gran quantitat de monuments. Els monuments, alguns molt ben conservats es troben en zones poblades desde fa molt temps. Extremadura conserva algunes mostres d'art prehistòric, com els dólmens de Garrovillas i de Prado de Lácara que està a prop deMérida, i les pintures rupestres de la càmera sepulcral de la Granja de Toñinuelo (Jerez de los Caballeros).

6

Dels pobles que la van poblar abans de l'arribada dels romans tenim una notable mostra en el temple tartesi de Cancho Ruano datat entre els segles VII−VI a.C. Del periode romà hi ha importants restes a Mérida (hi ha un teatre, un amfiteatre, un circ, l'acueducte de Los Milagros, la Casa de Mithraeo, el pont sobre el riu Guadiana, el temple de Diana, l'arc de Trajano i obres escultoriques); unes altres obres notables són els ponts d'Alcántara i d'Alcoténar, i les termes d'Alange. De l'època visigoda, cal mencionar la basílica de Santa Eulàlia de Mérida del segle IV. L'art musulman té notables exemples en Badajoz amb les muralles, l'alcazaba i la torre d´Espantaperros, a Plasencia amb les muralles i a Trujillo amb una alcazaba. Els monuments més importants de l'art gótic, són la catedral de Badajoz, el convent de Sant Pau en Cáceres, les catedrals Vella i Nova de Plasencia, el castell de Trujillo, l'alcàsser de Zafra i el monasteri de Yuste. L´estil mudéjar compta amb el monasteri de Guadalupe. La riquesa que els va donar el fet de conquerir Amèrica va comportar un important augment en la construcció d´obres d´art, les mostres més notables són el palau dels Golfines (Cáceres), el palau del marqués de la Conquista en Trujillo i la residència de Carles Cinquè en Yuste.

7