Facultat de Medicina

PLA DOCENT DE L’ASSIGNATURA

DADES GENERALS Nom de l’assignatura: Malalties de l’Aparell Cardiocirculatòri Codi: 240824 Tipus: Troncal Impartició: Semestral 4rt Curs Departaments implicats: Medicina i Cirurgia Nom del professor coordinador: Lluís Mont i Josep Lluís Pomar Membres de l’equip docent: Xavier Bosch, Josep Brugada, Magdalena Heras, Carles Paré, Marta Sitges, Clemente Barriuso, Manel Castellá, Vicens Riambau Crèdits ECTS: 9 Hores estimades de l’assignatura: 225

PREREQUISITS PER CURSAR L’ASSIGNATURA Competències generals indispensables Ciències bàsiques: 1.- Anatomia i histologia normals del cor i de la resta de l’aparell circulatori 2.- Embriologia del cor normal, de la circulació pulmonar i de la sistèmica 3.- Biologia molecular aplicada al sistema cadiocirculatori. Bioquímica, citoquines i mediadors 4.- Homeòstasis hidroelectrolítica general 5.- Fisiologia de l’equilibri àcid-base 6.- Fisiologia del cor i del aparell circulatori: - Funció del miocardi. Valoració de la funció ventricular dreta i esquerra - Funció de les vàlvules AV i sigmoides

- Pressió arterial i sistemes de compensació Mecanismes de control de la tensió arterial, Cabdal cardíac, freqüència cardíaca, SN autonòmic, baroceptors, resistències perifèriques, Hormonal, renal, bases cel·lulars. - Electrofisiologia - Efectes hormonals sobre el cor i la circulació

Competències especials: 1.- Bases histopatològiques de les malalties cardiovasculars mes comuns - Arteriosclerosi - Malaltia isquèmica del miocardi - Malaltia isquèmica arterial perifèrica - Malaltia isquèmica cerebral i mesentèrica - Malalties adquirides de las vàlvules - Malalties del pericardi - Malalties de l’aorta: aneurismes, dissecció - Tumoracions cardíaques - Miocardiopaties - Hipertensió arterial - Arítmies cardíaques - Bloquejos - Insuficiència venosa i varices - Trombosi venosa - Malalties dels vasos limfàtics 2.- Edemes - Fisiopatologia general - Tipus 3.- Mecanismes d’acció dels diürètics

4.- Fàrmacs vasoactius - Hipotensors - Vasopressors - Vasodilatadors coronaris 5.- Fàrmacs d’acció sobre la funció del miocardi i la conducció 6.- Fàrmacs que modifiquen la coagulació 5.- Microbiologia i patogènia de las infeccions vasculars i cardíaques 7.- Genètica de les cardiopaties congènites i miocardiopaties hereditàries 8.- Fisiopatologia de la insuficiència venosa

Recomanacions respecta d’assignatures, matèries o mòduls que l’estudiant ha d’haver cursat per tenir més garanties d’assoliment dels objectius de l’assignatura: 1.- Bioestadística general 2.- Epidemiologia general 3.- Física mèdica: exploració per imatges, funcionalisme i ultrasons 4.- Principis de la medicina basada en la evidència Altres: 1.- Comunicació i idiomes 2.- Elaboració i anàlisi de treballs científics

COMPETÈNCIES QUE ES DESENVOLUPEN EN L’ASSIGNATURA Durant el seu període de formació l’alumne ha d’adquirir els coneixements teòrics i les habilitats clíniques que li permetin identificar els principals problemes que genera la patologia cardiovascular, orientar els seu diagnòstic, indicar els mètodes diagnòstics que han d’emprar establint un ordre lògic, i orientar el tractament. Donades les característiques d’aquesta patologia, l’alumne haurà de ser capaç d’identificar les situacions d'urgència i de conèixer el seu maneig, especialment pel que fa referència a les indicacions d'ingrés hospitalari o de tractament quirúrgic.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA A. Al final del procés de formació, l’alumnat haurà de ser capaç d’identificar els principals problemes de la patologia cardiovascular , concretats en: 1. Dispnea 2. Retenció hidrosalina (congestió) 3. Dolor toràcic 4. Palpitacions 5. Síncope, xoc i aturada cardiorespiratòria 6. Hipertensió arterial 7. Problemes relacionats amb les pròtesis cardíaques i vasculars 8. Isquèmia d’extremitats 9. Isquèmia dels diversos òrgans 10. Insuficiència venosa

B. L’alumnat haurà de conèixer les bases teòriques dels mètodes diagnòstics en patologia cardiovascular, concretats en: 1. Exploració física en patologia cardiovascular 2. Auscultació i altres mètodes d’exploració instrumental simples 3. Exploració instrumental no invasiva del sistema vascular perifèric 4. Electrocardiografia 5. Radiologia cardíaca 6. Ecocardiografia 7. Hemodinàmica 8. Angiografia i ventriculografia 9. Altres mètodes diagnòstics: TAC, ressonància magnètica, isòtops

C. L' alumnat haurà de conèixer el diagnòstic i la terapèutica medicoquirúrgica de les principals malalties de l’aparell cardiocirculatori concretades en: 1. Insuficiència cardíaca 2. Xoc

3. Arítmies 4. Valvulopaties adquirides 5. Malaltia coronària 6. Cardiopaties congènites 7. Miocardiopaties 8. Patologia del pericardi 9. Cardiopatia hipertensiva 10. Endocarditis infecciosa 11. Cor pulmonale 12. Tumors cardíacs 13. Patologia arterial aguda i crònica 14. Patologia aneurismàtica de l'aorta i les seves branques 15. Patologia isquèmica cerebrovascular i dels òrgans abdominals 16. Patologia dels sistemes venós i linfàtic 17. Transplantament de teixits i òrgans cardiovasculars 18. Coneixements específics de cirurgia cardíaca i vascular

D. L’ alumnat haurà d’haver adquirit les següents habilitats: 

Obtenir una anamnesi correcta, que inclogui l’interrogatori i la interpretació dels principals símptomes.



L’alumne ha de ser capaç d’establir una comunicació metge-malalt adequada i reconèixer els símptomes a través de les expressions més freqüentment utilitzades pels pacients



Explorar els signes més importants en la Patologia Cardiovascular, identificant a través d'ells les alteracions fisiopatològiques que els determinen.



Exploració del pols arterial. Localizació dels polsos més importants: carotidi, radial, humeral, femoral, popliti, tibial posterior i pedi. Apreciació de les propietats més importants del pols: freqüència, regularitat, volum i morfologia. Palpació del precordi: frèmits, bateg apexià i bategs anormals. Inspecció del pols jugular. Identificació de les ones i de la ingurgitació jugular. Reflexe hepatojugular.



Determinació correcta de la pressió arterial. Maneig dels diferents tipus de esfigmomanòmetres.



Auscultació cardíaca. Reconeixement dels sorolls i bufs més freqüents. Tècnica de l’auscultació: focus, utilització correcta de la membrana i la campana. Maniobres per modificar els bufs i sorolls: posicions corporals, Valsalva, apnea.



Exploració de l’hepatomegàlia, els edemes i la congestió pulmonar. Exploració del sistema venós.



Registrar un electrocardiograma i interpretar les morfologies més freqüents. Reconeixement del ritme sinusal i de les arítmies més freqüents en clínica: Extrasístoles, taquicàrdia sinusal, taquicàrdies paroxístiques supraventriculars, flutter i fibril·lació auriculars, taquicàrdia ventricular, bradicàrdia sinusal, bloqueig AV i fibril·lació ventricular.



Interpretar una radiografia simple de tòrax.



Identificar l’aturada cardiorespiratòria. i realitzar les maniobres de resucitació cardiorespiratòria: ABC de la reanimació.



Conèixer i aplicar les mesures especials en les ferides quirúrgiques. Maneig de drenatges toràcics i mediastínics.



Aplicar les mesures d’urgència necessàries davant d’una ferida vascular.



Interpretar informes anatomopatològics i efectuar juntament amb el Patòleg una bona correlació anatomoclínica.



Valorar els resultats d’un hemocultiu i efectuar juntament amb el Microbiòleg una bona correlació anatomoclínica.

BLOC TEMÀTIC O DE CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA A.- IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES El coneixement de la identificació de problemes cardiovasculars adquirit en l’assignatura de Semiologia i Propedèutica Clínica és un requisit imprescindible per iniciar l’estudi de les malalties de l’aparell Cardiovascular. 1. Dispnea Dispnea d’origen cardíac. Diagnòstic diferencial amb la dispnea funcional (ànsia inspiratòria, ansietat) i amb la dispnea d’altres etiologies, especialment la respiratòria. Grau de severitat d’acord amb la classificació en ús (NYHA). Ortopnea i dispnea paroxística. Símptomes acompanyants de la dispnea cardíaca: tos i expectoració hemoptoica. Edema agut de pulmó. 2. Retenció hidrosalina (congestió) Característiques de l’edema d origen cardíac. Diagnòstic diferencial amb l’edema renal i d’altres etiologies. Altres signes que tradueixen congestió: hepatomegàlia, ingurgitació jugular. Diferenciar l’hepatomegàlia cardíaca de la secundària a d’altres etiologies.

3. Dolor toràcic Tipus de dolor toràcic d’origen cardíac: coronari, pericàrdic, tromboembolisme pulmonar, dissecció aòrtica. Diagnòstic diferencial entre ells, d’acord amb les característiques del dolor. Proves específiques per al seu diagnòstic i l’ordre en què han de realitzar-se. Reconeixement del dolor coronari, tant en la seva forma típica com en les formes atípiques. Diagnòstic diferencial amb el dolor d’origen funcional. Reconeixement del grau de severitat (classificació de la CCS) i la urgència del tractament, especialment identificar el dolor que suggereix infart agut de miocardi. Identificació del dolor pericàrdic i les seves característiques específiques: relació amb la respiració, la posició corporal i els moviments. 4. Palpitacions Diagnòstic diferencial de les palpitacions. Identificació mitjançant d’interrogatori, d’aquelles situacions que suggereixen la presència d’arítmies. Identificació dels tipus de palpitacions que suggereixen arítmies greus, potencialment letals. Establiment de les proves necessàries per al diagnòstic. 5. Síncope, Xoc i Aturada Cardiorespiratòria Síncope d’origen cardíac. Diagnòstic diferencial amb els síncopes més freqüents: vasovagal, vasodepressor, cerebrovascular. Identificació del xoc. Diagnòstic diferencial del xoc cardiogènic. Diagnòstic de l’aturada cardiorespiratòria. 6. Hipertensió arterial Identificació correcta dels pacients hipertensos mitjançant una exploració física adequada. Diferenciació dels diferents graus i tipus d’hipertensió amb el fi d’orientar els estudis especials i la urgència del tractament. Identificació de les crisis hipertensives. 7. Problemes relacionats amb les pròtesis valvulars Identificació de les complicacions més freqüentment associades a les pròtesis valvulars. Riscos de l’anticoagulació i identificació de les complicacions derivades. Infecció de les pròtesis valvulars (endocarditis infecciosa): detecció i profilaxi. Identificació de la disfunció protèsica i establir les proves per a la seva confirmació. 8. Isquèmia de les extremitats Isquèmia aguda i crònica de les extremitats. Criteris diagnòstics: diagnòstic diferencial del dolor d’origen arterial amb altres vasculars, neurològics o múscul-esquelètics; signes d’isquèmia en l´ exploració física. Reconeixement del grau de severitat i de la urgència del tractament mèdic o quirúrgic. Proves específiques per el diagnòstic i l’ordre de prioritat en què han de realitzar-se. 9. Dilatacions de l’aorta abdominal Criteris diagnòstics: diagnòstic diferencial del dolor d’origen aòrtic amb altres digestius, neurològics o múscul-esquelètics; signes de dilatació de l’aorta infra-renal en l´ exploració física. Reconeixement del grau de dilatació i de la urgència del tractament. Proves específiques per el diagnòstic i l’ordre de prioritat en què han de realitzar-se. Tipus de opció quirúrgica que es pot oferir al malalt.

10. Insuficiència venosa L’edema d’origen venós. Identificació de la trombosi venosa superficial i profunda. Característiques clíniques i les proves específiques per al diagnòstic. Identificació de les situacions de risc de tromboembolisme pulmonar i la indicació de tractament anticoagulant. Identificació dels malalts que precisen d’una intervenció quirúrgica. Reconeixement de les úlceres vasculars. Diferenciació de l’edema venós del d’origen limfàtic i del d’origen central.

B.BASES TEÒRIQUES CARDIOVASCULAR.

DELS

MÈTODES

DIAGNÒSTICS

EN

PATOLOGIA

1. Mètodes d’exploració física Inspecció del pols venós; identificació de les diferents ones, coneixement del seu significat i de les seves modificacions en les diferents malalties cardíaques. Palpació del precordi: fremits i bateg apexià. Palpació del pols arterial en els diferents nivells. Significat clínic de les característiques del pols arterial. Exploració de la pell en les extremitats inferiors i el seu significat clínic 2. Auscultació Origen dels sorolls i bufs cardíacs. Sorolls normals i patològics. Les seves cacterístiques físiques. Tipus d’estetoscopis i llur utilitat. Diagnòstic diferencial dels bufs. Maniobres que modifiquen els bufs i sorolls cardíacs facilitant el seu diagnòstic. Origen dels sorolls de Korotkoff i la seva utilitat en la determinació de la pressió arterial. Auscultació dels bufs vasculars perifèrics. 3. Exploració instrumental no invasiva del sistema vascular perifèric Càlcul d’índexs oscil.lomètrics comparatius (braç - turmell). Exploració vascular funcional. Prova d´’esforç amb cinta sense fi. Doppler vascular perifèric arterial i venós. Pletismografia. TAC simple i amb contrast. Angioressonància. 4. Electrocardiografia Bases de l’electrocardiografia. Electrocardiògraf. Diagnòstic electrocardiogràfic de la hipertrofia, els bloquejos de branca, la isquèmia i la necrosi del miocardi. Diagnòstic electrocardiogràfic de les principals arítmies. Coneixements bàsics sobre l’electrocardiografia d’esforç. 5. Radiologia cardíaca Radiologia del cor i grans vasos. Angiografia cardíaca i vascular; complicacions. Anatomia clínica: distribució de les arteries coronaries; morfologia normal de les cavitats cardíaques i dels principals vasos. 6. Ecocardiografia Ultrasons: bases teòriques de l’ecocardiografia. Concepte de Doppler. Indicacions i possibilitats del diagnòstic ecocardiogràfic.

7. Hemodinàmica Pressions intracavitàries, despesa cardíaca, resistències vasculars i curtcircuits. Càlcul de l’àrea valvular. 8. Angiografia i ventriculografia Indicacions i tècnica de l’exploració angiocardiogràfica. Angiografia convencional i per substracció digital. Contrasts iodats. Altres contrasts. Complicacions. Reconèixer les imatges angiogràfiques habituals. Càlcul de la funció ventricular: fracció d’ejecció. 9. Altres mètodes diagnòstics Altres mètodes complementaris incruents d’exploració: T.A.C., Ressonància magnètica.

C. DIAGNÒSTIC i TRACTAMENT DE LES PRINCIPALS MALALTIES DE L’APARELL CARDIOCIRCULATORI 1. Insuficiència cardíaca. Epidemiologia de la insuficiència cardíaca. Causes més freqüents. Fisiopatologia de la insuficiència cardíaca. Mecanismes de compensació del cor. Disfunció diastòlica i sistòlica. Insuficiència cardíaca amb despesa cardíaca alta. Perfil hemodinàmic i alteracions neurohumorals en la insuficiència cardíaca. Factors desencadenants de la insuficiència cardíaca. Clínica de la insuficiència cardíaca: símptomes i signes de la insuficiència dreta i esquerra. Signes radiològics de congestió pulmonar. Alteracions dels paràmetres de laboratori. Història natural de la insuficiència cardíaca. Tractament de la insuficiència cardíaca crònica. Mesures generals no farmacològiques: dieta, repòs i correcció dels factors desencadenants. Digital: Accions sobre la contractilitat i les propietats electrofisiològiques. Digitàlics més comuns, farmacocinètica, vies d’administració i dosis. Indicacions actuals de la digital. Utilitat i indicacions de la digoxinèmia. Intoxicació digitàlica: símptomes més freqüents, arítmies per intoxicació i tractament. Paper dels diürètics i vasodilatadors. Tipus de vasodilatadors, indicacions i dosis. Tractament de l’edema agut de pulmó. Paper dels vasodilatadors i inotròpics (amines simpaticomimètiques). Tractament quirúrgic de la insuficiència cardíaca: sistemes de suport. Contrapulsació intra-aòrtica. Derivació esquerra. Derivació dreta i biventricular. Cor artificial. Transplantament cardíac: indicacions, resultats actuals, complicacions més freqüents, supervivència després del transplantament. 2. Insuficiència circulatòria aguda (xoc). Regulació normal de la pressió arterial i la circulació sanguínia. Factors que determinen la despesa cardíaca i la seva distribució. Concepte d'insuficiència circulatòria aguda. Causes més freqüents i classificació. Alteracions hemodinàmiques, metabòliques i endocrines en el xoc. Efectes del xoc sobre el ronyó, el cor i els pulmons. Diagnòstic clínic. Monitoratge hemodinàmica, perfil hemodinàmic i determinacions de laboratori en els diferents tipus de xoc. Tractament de la insuficiència circulatòria aguda. Fàrmacs inotròpics. Particularitats del tractament en el xoc cardiogènic; paper dels vasodilatadors. Identificació de les diferents tècniques d'ajuda mecànica en el xoc cardiogènic.

3. Arítmies. Bases electrofisiològiques del ritme cardíac. Potencial de repòs, potencial d'acció transmembrana. Propietats elèctriques de les cèl·lules cardíaques: automatisme, excitabilitat, conducció i refractarietat. Concepte i classificació de les arítmies. Mecanismes més freqüents de les arítmies. Causes més freqüents: importància de les alteracions electrolítiques en la producció d'arítmies. 

Extrasístoles: Criteris diagnòstics, diagnòstic diferencial entre supraventriculars i ventriculars. Causes més importants. Importància pronostica: malalts en què les extrasístoles suposen un risc. Tractament de les extrasístoles.



Taquicàrdies: Criteris diagnòstics clínics i electrocardiogràfics de les taquicàrdies més importants: taquicàrdia sinusal, taquicàrdia paroxística supraventricular Aleteig (flutter) i fibril·lació auriculars i taquicàrdia ventricular.



Vies accessòries: Síndrome de Wolf Parkinson White. Tractament farmacològic de les diferents taquicàrdies.



Cardioversió: Ablació per radiofreqüència. Desfibril·ladors implantables: tipus. Indicacions, tècnica d'implantació i complicacions. Indicacions d’ablació quirúrgica.



Bradicàrdies: Bradicàrdia sinusal. Malaltia del nòdul sinusal. Bloqueig auriculoventricular. Classificació segons el grau de bloqueig i la localització. Causes més freqüents. Pronòstic dels bloquejos. Tractament quirúrgic: indicacions de marcapassos provisional i definitiu. Tècniques generals de la implantació. Marcapassos ventriculars i bicamerals. Sistema de regulació dels marcapassos. Controls de seguiment dels marcapassos. Complicacions. Canvis de generador..



Palpitacions: Fisiopatologia. Diagnòstic diferencial. Tractament.



Síncopes: Fisiopatologia. Síncopes vasomotors vagal i ortostàtica. Síncopes cardíaques. Síncopes neurovasculars. Diagnòstic diferencial. Tractament.



Mort sobtada: cardiopulmonar.

Epidemiologia.

Mecanismes

i

causes.

Prevenció.

Reanimació

4. Valvulopaties adquirides. 

Estenosi mitral. Anatomia de la vàlvula mitral. Fisiologia mitral: pressions auricular i ventricular. Concepte de gradient. Àrea mitral. Anatomia patològica de l'estenosi mitral adquirida: importància de l'aparell subvalvular. Fisiopatologia de l'estenosi mitral. Relacions entre despesa cardíaca, pressions i gradient. Gradació de la severitat segons l'àrea mitral. Diagnòstic clínic: símptomes inicials; auscultació cardíaca; electrocardiograma. Exàmens complementaris: Ecocardiografia i radiologia. Indicacions i moment en què s'ha de realitzar el cateterisme cardíac. Història natural. Complicacions més freqüents: fibril·lació auricular, embòlies sistèmiques. Edema agut



de pulmó. Hipertensió pulmonar i estenosi mitral. Opcions quirúrgiques: Valvulotomia percutània; comissurotomia mitral tancada, comissurotomia i valvuloplàstia mitral oberta; substitució valvular mitral. Substituts valvulars: avantatges i inconvenients dels diferents tipus de pròtesis i anells. Resultats a curt, mitjà i llarg termini. Indicacions de les diverses opcions quirúrgiques. Profilaxi de d’endocarditis infecciosa en el pacient amb pròtesi. Tractament anticoagulant en la malaltia mitral i en els portadors de pròtesis valvulars.



Insuficiència mitral. Causes més freqüents: reumàtica, isquèmica, alteracions del teixit conjuntiu. Anatomia patològica de la insuficiència mitral en les seves diverses causes. Fisiopatologia de la regurgitació mitral. Diagnòstic clínic. Símptomes inicials, auscultació. Exàmens complementaris. Diagnòstic ecocardiogràfic: Doppler cardíac. Radiologia. Diagnòstic diferencial de la insuficiència mitral aguda amb altres entitats. Història natural i complicacions més freqüents. Cirurgia: Opcions tècniques més habituals. Cirurgia mitral conservadora: anuloplàsties i cirurgia de les valves o de les cordes. Substitució valvular mitral. Resultats inicials i tardans de la cirurgia mitral. Indicacions quirúrgiques. Contrapulsació aòrtica en la insuficiència mitral aguda.



Insuficiència de la tricúspide. Etiologia. Tipus. Diagnòstic. Indicacions de tractament quirúrgic.



Estenosi aòrtica. Anatomia de l'arrel aòrtica. Característiques hemodinàmiques. Tancament valvular. Importància del sinus de Valsalva. Àrea aòrtica normal. Etiologia de l'estenosi aòrtica: congènita, reumàtica, degenerativa. Fisiopatologia de l’estenosi aòrtica. Estenosis aòrtiques no valvulars: estenosi supraaòrtica, rodet subaòrtic fibromuscular, estenosi subaòrtica hipertròfica idiopàtica. Sobrecàrrega de pressió i hipertròfia concèntrica. Diagnòstic clínic: símptomes inicials; palpació i auscultació. Radiologia. Diagnòstic ecocardiogràfic: Doppler cardíac: àrea valvular i gradació de la severitat. Indicacions del cateterisme cardíac. Opcions quirúrgiques. Comissurotomia (percutànea i oberta). Substitució valvular: tipus de substituts valvulars: autoempelts (operació de Ross), homo-empelts, hetero-empelts sense suport, biopròtesis i pròtesis mecàniques. Resultats de la cirurgia aòrtica convencional. Noves tècniques d’implantació transfemoral o transapical. Indicacions quirúrgiques de l'estenosi aòrtica. Correcció d'altres tipus d'estenosis aòrtiques no valvulars: miectomia, miotomia, resecció de rodets supravalvulars.



Insuficiència aòrtica. Causes més freqüents: reumàtica, infecciosa, malalties del conjuntiu. Fisiopatologia de la insuficiència aòrtica: formes agudes i cròniques. Diagnòstic clínic: Símptomes inicials; auscultació. Radiologia. Ecocardiografia i Doppler. Indicacions del cateterisme. Opcions que ofereix la cirurgia: tècniques quirúrgiques més habituals: Reparació de la vàlvula aòrtica i substitució. Tipus de substituts i indicacions generals. Resultats de la cirurgia valvular aòrtica. Indicacions quirúrgiques. Substitució simultània de l’aorta ascendent (operació de Bentall-de Bono). Indicacions i resultats actuals. Cirurgia de l'endocarditis infecciosa: les seves indicacions i resultats. Indicacions d'anticoagulació en les pròtesis aòrtiques.

5. Malaltia coronària. Anatomia, fisiologia i fisiopatologia de la circulació coronària. Distribució de l'arbre coronari. Artèries que irriguen els segments més importants del cor. Importància de les lesions coronàries segons la seva localització. Concepte de “miocardi en risc”. Factors que determinen el flux coronari: pressió i resistències al sistema coronari, factors que determinen el consum d'oxigen. Regulació adrenèrgica, metabòlica i humoral de la circulació coronària. Concepte d'isquèmia del miocardi, mecanismes més freqüents i les seves manifestacions clíniques. Epidemiologia de l´ateroesclerosi. Factors de risc. Prevenció primària i secundària de la malaltia arteriosclerosa. 

Angina de pit. Concepte d’angina estable i inestable.



Angina estable. Diagnòstic clínic i objectivació de la isquèmia. Valor de l'anamnesi i de l'exploració física. Signes electrocardiogràfics d'isquèmia: sensibilitat de l'electrocardiograma convencional. Valor de l'ergometria i dels estudis isotòpics en el diagnòstic d'isquèmia miocàrdica. Història natural de l'angina estable i criteris de mal pronòstic. Tractament de l'angina estable: mesures generals. Tractament farmacològic de l'angina de pit: utilització dels nitrats en el tractament de la crisi anginosa. Mecanismes d'acció, indicacions, efectes col·laterals i forma d' administració dels nitrats, blocadors betaadrenèrgics i antagonistes del calci. Utilització dels diferents fàrmacs d'acord amb el tipus d'angina. Revascularització miocàrdica. Evolució històrica de les tècniques de revascularització miocàrdica. Opcions tècniques: angioplàstia i derivació aortocoronària. Conceptes fisiopatològics. Tipus d'empelts: safena, mamària, altres. Resultats a curt i llarg termini dels diversos tipus de revascularització miocàrdica. Particularitats en les indicacions de les diferents tècniques de revascularització miocàrdica. Història natural de la revascularització percutània i quirúrgica del miocardi.



Angina inestable. Formes clíniques de l'angina de pit que es consideren inestables. Complicacions de l'angina inestable i història natural. Importància de l'ingrés urgent en certes formes d'angina de pit. Angina variant o de Prinzmetal. Tractament farmacològic de l'angina inestable. Paper específic dels antiagregants, anticoagulants i fibrinolítics. Indicacions del cateterisme cardíac. Indicacions de contrapulsació aòrtica. Revascularització miocàrdica d'urgència: opcions tècniques, els seus resultats i indicacions.



Infart agut de miocardi. Concepte de necrosi miocàrdica. Causes més freqüents. Anatomia patològica de l'infart. Diagnòstic clínic: anamnesi i formes atípiques de presentació. Diagnòstic electrocardiogràfic i enzimàtic.Complicacions més freqüents: arítmies, insuficiència cardíaca, aneurismes, ruptura (septal, paret lliure, múscul papil·lar) i pericarditis. Història natural de l´infart de miocardi. Avaluació del pronòstic postinfart. Tractament de l'infart de miocardi. Reducció de l'àrea de necrosi: tractament fibrinolític. Antiarítmics. Tractament de la insuficiència cardíaca. Indicacions dels anticoagulants. Mètodes i indicacions d'assistència circulatòria en el xoc cardiogènic. Revascularització en l'infart agut i període postinfart immediat: opcions tècniques, resultats i indicacions. Tractament quirúrgic de les complicacions mecàniques de l'infart. Ruptura cardíaca, comunicació interventricular postinfart, insuficiència mitral aguda. Prevenció de la mort sobtada post-infart. Rehabilitació post-infart i després de la cirurgia de revascularització miocàrdica.

6. Cardiopaties congènites. Característiques anatòmiques i funcionals de la circulació pulmonar. Concepte de curtcircuit esquerra-dreta i dreta-esquerra. Conseqüències funcionals dels curtcircuits: hipertensió pulmonar, cianosi, conseqüències sobre el desenvolupament i creixement del nen. Criteris diagnòstics: cardiopaties cianògenes i no cianògenes. Manifestacions clíniques i electrocardiogràfiques de les cardiopaties congènites més importants: Persistència del conducte arteriós, Coartació de l’aorta, Comunicació interauricular, Comunicació interventricular, Estenosis valvulars pulmonar i aòrtica, Tetralogia de Fallot, Transposició dels Grans Vasos. Diagnòstic ecocardiogràfic de les cardiopaties congènites més importants. Indicacions del cateterisme cardíac. Formes més habituals de cardiopatia congènita que arriben a l’edat adulta i la seva problemàtica. Diagnòstic de la hipertensió pulmonar secundària (reacció d’Eisenmenger). Història natural de cadascuna de les cardiopaties més freqüents. Opcions terapèutiques mèdiques i quirúrgiques. Intervencions pal·liatives i reparadores. Resultats precoços i tardans de les tècniques quirúrgiques. Indicacions de la cirurgia en les principals cardiopaties congènites. Consell genètic en els pacients portadors de cardiopaties congènites.

7. Miocardiopaties. Classificació de les miocardiopaties: 

Miocardiopatia dilatada. Causes més freqüents. Importància de la hipertensió arterial i l'alcohol en la seva patogènia. Diagnòstic clínic: aportació de l'ecocardiografia. Diagnòstic diferencial entre la miocardiopatia dilatada i la disfunció isquèmica del ventricle esquerre (miocardiopatia coronària). Biòpsia endomiocàrdica: indicacions i complicacions. Història natural. Tractament mèdic. Mesures no farmacològiques. Vasodilatadors en la miocardiopatia dilatada. Tractament de les complicacions més freqüents: arítmies i embòlies sistèmiques. Opcions quirúrgiques. Trasplantament cardíac: tècniques, resultats precoços i tardans, maneig postrasplantament, indicacions i contraindicacions. Sistemes de assistència circulatòria temporals i permanents.



Miocardiopatia hipertròfica. Formes anatòmiques i funcionals. Correlació entre les alteracions fisiopatològiques i els signes d'exploració. Diagnòstic clínic, ecocardiogràfic i hemodinàmic. Diagnòstic genètic. Tractament farmacològic: fàrmacs que disminueixen la contractilitat i modifiquen la distensibilitat ventricular. Tractament de les arítmies en la miocardiopatia hipertròfica. Opcions quirúrgiques. Resultats i indicacions. Consell genètic.



Miocardiopatia restrictiva. Causes més freqüents. Amiloïdosi cardíaca, la seva relació amb la insuficiència cardíaca del vell. Malalties sistèmiques que provoquen afectació miocàrdica.



Miocarditis. Causes més freqüents. Diagnòstic clínic. Indicacions de la biòpsia endomiocàrdica. Tractament mèdic de les miocarditis.

8. Patologia del pericardi. Classificació de les malalties del pericardi: 

Pericarditis aguda. Causes més freqüents. Diagnòstic clinicocardiogràfic, electrocardiogràfic i ecocardiogràfic. Estudi del pacient amb pericarditis aguda: rendibilitat de les diferents exploracions. Tractament mèdic. Pericarditis recidivant.



Vessament pericardíac. Causes més freqüents. Concepte de tamponament compensat i descompensat. Alteracions hemodinàmiques més importants. Diagnòstic clínic del tamponament. Diagnòstic ecocardiogràfic i hemodinàmic. Tractament farmacològic de suport en el tamponament. Indicacions de la pericardiocentesi urgent. Tècnica de la pericardiocentesi. Pericarditis agudes que cursen amb vessament sever i tamponament. Indicacions de la cirurgia i tècnica.



Pericarditis constrictiva. Causes més freqüents. Alteracions hemodinàmiques. Diagnòstic diferencial amb el tamponament i la miocardiopatia restrictiva. Tractament mèdic de suport. Opció quirúrgica: pericardiectomia. Resultats i indicacions de la pericardiectomia.

9. Cardiopatia hipertensiva. Repercussions cardíaques de la hipertensió: cardiopatia hipertensiva, hipertrofia cardíaca. Avaluació clínica del pacient hipertens: rendibilitat dels diferents mètodes d’exploració. Tractament de la hipertensió arterial i el seu efecte sobre la cardiopatia hipertensiva: reducció de la mortalitat, els accidents vasculars i regressió de la hipertròfia.

10. Endocarditis infecciosa. Gèrmens més freqüents i situacions de risc. Profilaxi de l’endocarditis: cardiopaties que requereixen profilaxi, gèrmens més freqüents i pautes recomanades. Formes evolutives i la seva relació amb l’agent causal. Diagnòstic clínic i ecocardiogràfic. Indicacions, moment de la realització i rendibilitat dels hemocultius. Tractament mèdic i indicacions quirúrgiques. Signes de mal pronòstic de l’endocarditis: situacions que requereixen intervenció urgent. Endocarditis dreta i drogoaddicció: quadre clínic i gèrmens més freqüents.

11. Cor pulmonar. Concepte i criteris diagnòstics de cor pulmonar. Cor pulmonar agut i crònic. Tromboembolisme pulmonar. Etiologia. Factors que en predisposen i situacions de risc. Fisiopatologia. Formes clíniques. Sensibilitat i especificitat dels diferents símptomes i signes clínics, radiològics i electrocardiogràfics. El laboratori en l'embòlia pulmonar. Valor de la gammagrafia pulmonar en el diagnòstic. Angiografia pulmonar: indicacions i risc. Tractament del tromboembolisme pulmonar. Prevenció de l'embolisme pulmonar: situacions que ho requereixen. Tractament anticoagulant i fibrinolític. Tractament de la insuficiència cardíaca secundària al tromboembolisme pulmonar. Tractament del tromboembolisme pulmonar recurrent: mètodes d'interrupció de la vena cava. Cor pulmonar crònic. Causes. Fisiopatologia i importància de la funció pulmonar. Símptomes i signes d'insuficiència cardíaca dreta. Diagnòstic electrocardiogràfic del cor pulmonar; signes diferencials dels diferents tipus etiològics. Tractament del cor pulmonar: paper de l'oxigen, els vasodilatadors, la digital i els diürètics.

12. Tumors cardíacs. Tumors primaris i metastàtics. Quadres clínics produïts pels tumors cardíacs. Mixomes com a paradigma. Diagnòstic diferencial amb l’estenosi mitral. Radiografia i ecocardiografia. Indicacions de resecció quirúrgica dels tumors. Resultats. Pericarditis neoplàsica. Indicacions de descompressió quirúrgica

13. Patologia arterial aguda i crònica Causes més freqüents d’oclusió arterial aguda. Clínica i mètodes diagnòstics. Diagnòstic precoç i tractament mèdic d’urgència. Indicacions quirúrgiques. Opcions quirúrgiques i els seus resultats. Causes més freqüents d’estenosi i oclusió arterial crònica extrínseques i intrínseques. Síndromes compressives: de l’arteria poplítia, del congost toràcic, compartimental tibial anterior. Arteriosclerosi obliterant. Claudicació intermitent. Simptomatologia en els diferents estadis de l’evolució. Mètodes diagnòstics especials per avaluar la severitat de les lesions arterials i el grau de circulació col·lateral. Tractament mèdic. Opcions quirúrgiques i els seus resultats. Empelts i pròtesis vasculars. Indicacions d’amputació i rehabilitació del pacient sotmès a la mateixa. Tromboangeitis obliterant. Anatomia patològica. Clínica i diagnòstic. Tractament. Síndrome de Raynaud. Diagnòstic diferencial entre malaltia primària i secundària. Tractament mèdic. Indicacions i opcions quirúrgiques.

14. Aneurismes d’aorta. Classificació i localització més freqüent dels aneurismes d’aorta. Quadre clínic. Mètodes diagnòstics. Reconeixement dels símptomes que indiquen creixement i fisuració de l’aneurisma. Tractament mèdic. Indicacions i opcions quirúrgiques. Dissecció aòrtica. Classificació. Factors que en predisposen i factors que determinen la seva progressió. Quadre clínic. Mètodes diagnòstics. Tractament mèdic. Opcions quirúrgiques i els seus resultats. Indicacions quirúrgiques.

15. Patologia dels sistemes venós i limfàtic. Insuficiència venosa. Síndrome varicosa. Mecanismes fisiopatològics implicats en el desenvolupament d’aquesta patologia. Simptomatologia de la síndrome varicosa. Maniobres per al diagnòstic de les varius. Indicacions quirúrgiques. Opcions quirúrgiques i els seus resultats. Trombosis venoses superficials i profundes. Diagnòstic. Complicacions: embòlia pulmonar i profilaxi. Tractament de la trombosis superficial i profunda. Indicacions quirúrgiques. Linfedema. Diagnòstic i etiologia més freqüent

16. Coneixements específics de cirurgia cardiovascular. Accessos. Vies d’abordatge en la cirurgia del cor i grans vasos: esternotomia, toracotomies, laparotomies, toracofreno-laparotomies. Cirurgia d’accés per ports. Toracoscopia. Accessos vasculars. Derivacions arterials. Circulació extracorpòrea: Concepte, configuració d’un circuit base, tècnica i maneig, indicacions i complicacions derivades. Protecció miocàrdica durant la aturada quirúrgica del cor. Manteniment del cor per transplantament. Principis de la contrapulsació aòrtica i altres tècniques d´ assistència circulatòria. El cor artificial i el transplantament cardíac. Indicacions i resultats. Substituts valvulars i empelts vasculars: Tipus, característiques, complicacions que poden generar, indicacions de la seva utilització.

METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ GENERAL DE L’ASSIGNATURA DISTRIBUCIÓ DOCENT CLASSES TEÒRIQUES 1.

Insuficiència cardíaca i xoc

2.

Tractament de la insuficiència cardíaca.Transplantament cardíac

3.

Miocardiopaties

4.

Fibril·lació auricular i altres arítmies supraventriculars.

5.

Arítmies ventriculars

6.

Bloquejos auriculoventriculars. Marcapassos

7.

Valvulopatia mitral i tricúspidea

8.

Valvulopatia aòrtica

9.

Malaltia vascular. Aterosclerosi. Factors de risc

10.

Cardiopatia isquèmica. Angina d’esforç

11.

Angina inestable

12.

Infart agut de miocardi

13.

Tractament del postinfart de miocardi

14.

Revascularització miocàrdica

15.

Cardiopaties congènites

16.

Endocarditis infecciosa

17.

Malalties del pericardi i tractament

18.

Hipertensió arterial i hipertrofia ventricular

19.

Embòlia pulmonar. Cor pulmonar.

20.

Patologies vasculars i de l'aorta

21.

Malaltia arterial aguda

22.

Malaltia arterial crònica

23.

Malalties i traumatismes de l’aorta.

24.

Patologia dels troncs supraòrticos

25.

Malalties del sistema venós i limfàtic

ENSENYAMENT CLÍNIC PROGRAMAT A. Seminaris impartits a tots els alumnes de forma simultània, en alternança amb les classes teòriques: 1.

Mètodes específics d’exploració del sistema cardiovascular: Ecocardiografia; Hemodinàmica; Prova d’esforç i Medicina cardionuclear; Angiografia, TAC, RMN

2.

Maneig del pacient quirúrgic. (Accessos, drenatges, postoperatori.)

3.

Mètodes i tècniques en cirurgia cardíaca. C.E.C.

4.

Procediments terapèutics en cardiopaties congènites

5.

Substituts valvulars i vasculars

6.

Endocarditis: Del procés a la clínica i tractament

7.

Aterosclerosi. Infart agut i complicacions mecàniques

8.

Tumors cardíacs i vasculars

9.

Bases del tractament farmacològic de la HTA i de l´ angina

10.

Prevenció i tractament de les malalties tromboembòliques

11.

Exploració física del sistema vascular perifèric

12.

Maneig del pacient amb isquèmia miocàrdica aguda

B. Seminaris impartits durant el període de rotació, en el Servei corresponent: 1.

Radiologia simple cardiovascular

2.

L’auscultació cardíaca en la pràctica diària

3.

Electrocardiografia i arítmies. Casos pràctics

4.

Aturada cardiorespiratòria

5.

Preparació per les pràctiques en l’àrea quirúrgica

C. Seminaris optatius (s’impartirien a l’HCP en funció de les demandes de l’alumnat) 1.

Anatomia clínica del cor: ecocardiografia i angiografia

2.

Embriologia i cardiopaties congènites

3.

Ronyó i fisiopatologia de l’homeòstasi circulatòria

4.

Anatomia patològica de la isquèmia. Aneurismes i tumors vasculars

5.

Electrocardiografia i arítmies

6.

Ecocardiografia

7.

Tractament farmacològic cardiovascular

8.

Terapèutica intervencionista en el sistema cardiovascular

9.

Indicacions quirúrgiques de revascularització miocàrdica

10.

Diagnòstic diferencial del dolor toràcic

11.

Circulació extracorpòrea i assistència circulatòria (Pràctica en laboratori de cirurgia experimental)

12.

Prevenció primària i secundària de l’arteriosclerosi

13.

Biologia molecular i cardiologia

14.

Vasculitis

D.- Laboratori d’habilitats / simulació. (Competència a assolir) 1.

Mesura de la tensió arterial.

2.

Exploració bàsica del cor: sorolls i bufs valvulars i cardíacs. Fremits.

3.

Oscil·lometria i bufs vasculars

4.

Sutures vasculars. Tipus i tècniques.

5.

ECG

6.

Maneig de drenatges mediastinics .

Ensenyament Clínic: Pràctiques Hospitalàries: (8:15 a 14 hores de dilluns a dijous) - Cassos Clínics de caràcter obligatori, de 8:15-9:00h els dilluns i dimecres. Aula 16 Facultat o Aula Cirurgia Cardíaca. Escala 10, 3er pis HCP (prèvia consulta) Es controla l’assistència, màxim dues absències justificades. S’avalua la participació activa

- Seminaris tecnologies de caràcter obligatori, de 8:15-9:00h els dimarts. Aula 16 Facultat o Aula Cirurgia Cardíaca. Escala 10, 3er pis HCP (prèvia consulta) Es controla l’assistència, màxim dues absències justificades. S’avalua la participació activa

- Rotació Clinico-Assistèncial de 9:30-14:00h. Distribució a les diferents Unitats assistencials, Hospitalització i Consultes ambulatòries, quiròfans i Unitat de Cures Intensives de Cardiologia (Coronaria) i Postoperatoris. Es controla l’assistència, màxim dues absències justificades. S’avalua la participació i capacitat de treball a les diferents unitats. L’alumne confeccionarà el “portafoli docent” consistent en l’exposició escrita (format Word) i raonada de les experiències clíniques viscudes de cadascun dels dies de la rotació. En els últims dies de la rotació a l’alumne se li farà un “prova clínica” consistent en la defensa d’un entre tres casos clínics que l’alumne presentarà prèviament per escrit (Word)

- Metodologia del portafoli: Descripció raonada de la rotació clínica diària. Apartats de l’experiència clínica amb un mínim de una vivència per dia de pràctiques clíniques: 1. Data i Prof. Tutor

2. Situació clínica 3. Identificació del problema 4. Discussió 5. Descripció dels nous coneixements / habilitats que incorpora cada vivència clínica i font de informació Es lliurarà grapat en un únic dossier per alumne al Prof. Tutor de pràctiques al finalitzar la rotació clínica.

- Informe Clínic: Durant la rotació clínica l’alumne confeccionarà tres informes assistencials en relació a tres malalts de les seves vivències clíniques, equivalent a un Informe Clínic d’Alta hospitalària o de trasllat. L’extensió mínima serà de 1 ½ pagines Dina 4 en forma Word. Hi ha de constar: 1. Motiu de consulta 2. Exploració física 3. Dades Complementàries: Analítiques i d’imatge. 4. Evolució 5. Tractament i seguiment 6. Diagnòstics finals Junt amb el dossier portafoli es lliurarà al Prof. Tutor de pràctiques al finalitzar la rotació clínica.

AVALUACIÓ Procediment: Escrit i oral . Criteris d’avaluació: Per la puntuació global de l’assignatura el pes relatiu de l’avaluació clínica i de l’examen teòric es del 40 i 60% respectivament.

AVALUACIÓ TEÒRICA: 60% de la total. *Per presentar-se a l’examen teòric cal haver aprovat prèviament l’Avaluació Clínica. Examen tipus test: - 100 preguntes, 5 possibles respostes, una de vàlida. - Un punt per cada pregunta correcta - Descompte 0,25 punts per cada pregunta amb resposta incorrecta La puntuació mínima per aprovar es de 60 punts, que correspon a una qualificació numèrica de 5. La resta qualificacions fins a 10, amb expressió d’un decimal, es farà d’acord amb la distribució ponderada de les puntuacions globals.

AVALUACIÓ CLÍNICA: 40% de la total. Es qualificarà l’ensenyament clínic a cardiologia i a cirurgia cardiovascular per separat i en qualsevol cas la puntuació es basarà en els punts següents: 1.- Assistència regular a les pràctiques i seminaris (0 a 2 punts) Es imprescindible l’assistència a un mínim del 80% del total de possibles assistències per a ser avaluats. S’avaluen les competències: - Participació - Capacitat de comunicació, Empatia - Judici clínic - Coneixements bàsics - Habilitat de maneig

2.- Avaluació del “portafoli docent” (0 a 3 punts). S’avaluen les competències: - Habilitat descriptiva i capacitat de síntesi - Recerca informació - Judici clínic

3.- Prova clínica: Defensa d’un Cas Clínic: (0 a 5 punts) S’avaluen les competències: - Actitud - Criteri clínic: Raonament del contingut del cas clínic, diagnòstic, proves complementàries i tractament. - Coneixements globals de la patologia. Puntuació TOTAL (màxim 10 punts de cardiologia i 10 punts de cirurgia cardiovascular que faran promig per l’avaluació total de l’ensenyament clínic)

Per aprovar la avaluació clínica cal una puntuació mínima de 5 punts de la totalitat. La superació de l’avaluació clínica es conservarà un curs acadèmic addicional: fins la convocatòria de setembre del següent curs acadèmic.

Criteris de qualificació final (prova de síntesi) 

Suma ponderada de l’Avaluació Clínica 40%, i de l’Avaluació Teòrica, 60%



Expressió: Nota numèrica amb un decimal de 0 a 10



Qualificació qualitativa, suspens, aprovat, notable, excel·lent, MH.

Sistema de revisió d’exàmens 

La revisió dels exàmens es faran de forma individual amb l’alumne prèvia sol·licitud per escrit dins els terminis establerts.



Sistema de puntuació i ponderació

FONS D’INFORMACIÓ BÀSICA Terminant actualització