TEMA 3.1.- LA SANG I L'APARELL CIRCULATORI LA COMPOSICIà DE LA SANG. La sang es un lÃ−quid roig que circula pels vasos sanguinis. Transporta a les cèl·lules els nutrients i l'oxigen i recull el diòxi de carboni i altres residus produïts en las reaccions quÃ−miques cèl·lulars, que han de expulsar del cos. La sang està formada pel plasma.- lÃ−quid groguenc que transporta nutrients, proteïnes, hormones, enzims i productes de rebuig de les cèl·lules. Les cèl·lules sanguÃ−nies es formen a la medul·la òssia i són: • Glòbuls rojos, hematies o eritròcits, els més abundants, la hemoglobina té ferro i s'uneix a l'oxigen en els pulmons i el transporta a totes les cèl·lules. • Glòbuls blancs o leucòcits, es defensen dels agents infecciosos. • Neutròfils i monòcits. Destrueixen els gèrmens invasors. • Limfòcits. Fabriquen anticossos. • Les plaquetes o trombòcits. Són fragments de citoplasma, intervenen en la coagulació de la sang. ELS VASOS SANGUINIS Formen una xarxa i distribueixen la sang per tot el cos. Tipus de vasos sanguinis: • Artèries: Envien la sang des del cor a tots els òrgans. • Venes: Porten la sang des dels òrgans fins al cor. • Capil·lars: Es realitza l'intercanvi de substà ncies entre la sang i les cèl·lules. 2.- EL COR à S EL MOTOR QUE IMPULSA LA SANG. El cor és un òrgan buit, situat a la cavitat torà cica, entre els pulmons. Està envoltat per una membrana (pericardi), les parets estan formades per múscul cardÃ−ac (miocardi) que fa possible que el cor es contrega i relaxe rÃ−tmicament. El cor està dividit en dues meitats, separades per una paret, cada meitat té dues cavitats:una aurÃ−cula i un ventricle. Cada aurÃ−cula es comunica amb el seu ventricle. Les và lvules mitral i tricúspide permeten el pas de la sang i impedeixen el moviment en sentit contrari. COM FUNCIONA EL COR El miocardi es contrau i es relaxa rÃ−tmicament. El perÃ−ode de contracció s'anomena sÃ−stole, i el de 1

relaxament, dià stole. Cicle cardÃ−ac: Dià stole ventricular, la sang venosa va omplint les aurÃ−cules i els ventricles. Les và lvules mitral i tricúspide estan obertes i les và lvules pulmonar i aòrtica tancades. SÃ−stole auricular, envia sang addicional als ventricles. Quan ja ha passat, es tanquen les và lvules mitral i tricúspide. SÃ−stole ventricular, provoca l'obertura de les và lvules aòrtica i pulmonar i impulsa la sang cap a les artèries. Els ventricles es relaxen, es tanquen les và lvules aòrtica i pulmonar, s'obren la mitral i tricúspide, comença un nou cicle cardÃ−ac. CIRCULACIà DE LA SANG. Les artèries constitueixen vies d'eixida des dels ventricles i les venes són sempre vies d'entrada a les aurÃ−cules. Circulació menor o pulmonar, s'estableix entre el cor i els pulmons, fa l'intercanvi dels gasos respiratoris, l'oxigen i el diòxid de carboni. Circulació major o sistèmica. Es realitza entre el cor i la resta del cos. La seua funció és transportar l'oxigen i els nutrients a tots els teixits i retirar els residus produïts per les cèl·lules. 3.- LES MALATIES DE L'APARELL CIRCULATORI. Hipertensió arterial. Augment de la pressió que fa la sang sobre la paret de les artèries. Varices. Venes inflamades, persones que estan de peu molt de temps. Apoplexia o accident cerebrovascular (ACV). Interrupció de la sang a una part del cervell, pot afectar la mobilitat, la visió, la parla, quan l'à rea afectada és molt gran es produeix la mort. Embòlia pulmonar. Obturació d'una branca de l'arteria pulmonar, es produeix per un coà gul, la gravetat depén del calibre del vas obstruït. Aneurisma. Dilatació en una paret arterial, si es trenca pot portar a la mort. Infart de miocardi. S'origina per l'obstrucció de les artèries coronà ries, que són les que proporcionen l'oxigen al múscul cardÃ−ac (miocardi). Si l'obstrucció es parcial es diu angina de pit, i si l'obstrucció de l'artèria es total, es produeix un infart, si no es tractat a temps pot produir la mort. Trastorns de la coagulació. Causa diverses malalties: l'hemofÃ−lia, la transmeten les dones i es manifesta en els homes; i la malaltia de von Willebrand, trastorn hereditari de la coagulació es manifesta en ambdós sexes. 4.- L' APARELL RESPIRATOTI QUE à S LA RESPIRACIà Respiració pulmonar és el procés pel qual l'organisme capta oxigen de l'exterior i allibera diòxid de 2

carboni. Respiració cel·lular és el conjunt de reaccions quÃ−miques que es produeixen a les cèl·lules. Els nutrients s'oxiden i alliberen l'energia que contenen que pot ser utilitzada per les cèl·lules. L'APARELL RESPIRATORI Permet d'obtenir oxigen de l'atmosfera i expulsar el diòxid de carboni. à s format per: Vies respiratòries - fosses nasals ♦ faringe ♦ laringe (l'epiglotis) ♦ trà quea Els pulmons són dos òrgans de forma cònica allotjats a la cavitat torà cica. La paret inferior és còncava i s'adapta a la convexitat del diafragma. Estan formats pels: ♦ bronquis: dues branques en què es divideix la trà quea. ♦ bronquiols, se subdivideixen en branques microscòpiques que acaben en els alvèols. 5.- LA RESPIRACIà LA VENTILACIà PULMONAR à s al procés pel qual es renova l'aire que contenen els pulmons. Consta de dues etapes successives: • Inspiració, contracció dels músculs respiratoris, augmenta el volum de la caixa torà cica, els pulmons es dilaten i l'aire entra en les vies respiratòries. • Expiració, els músculs respiratoris es relaxen, el volum de la caixa torà cica disminueix, els pulmons tornen a la seua posició original i l'aire es expulsat a l'exterior. L'INTERCANVI DE GASOS ALS ALVà OLS L'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni entre la sang i l'aire dels pulmons es produeix per difusió, que és facilitada pel gruix petitÃ−ssim de les membranes de l'alvèol i del capil·lar (0,5 micres) i per la gran superfÃ−cie de contacte entre la sang i l'aire. L'INTERCANVI DE GASOS ALS TEIXITS L'oxigen es transporta en els glòbuls rojos (henoglobina) als teixits, iel diòxid de carboni passa dels teixits a la sang, transportant-li en el plasma. 6.- MALALTIES DE L'APARELL RESPIRATORI TRANSTORNS I MALALTIES RESPIRATà RIES.

3

Bronquitis, inflamació de la mucosa dels bronquis per una infecció. Emfisema, destrucció progressiva dels alvèols, caracterÃ−stica dels fumadors. Asma, respiració dificultosa per un estrenyiment dels bronquis. Refredat, infecció produïda per virus, afecta al nas, gola o la laringe. Pneumònia, infecció aguda del teixit pulmonar, a causa de bacteris, dificulta la respiració i febre alta. La malaltia del legionari és una pneumònia produïda pel bacteri Legionella pneumofila. ELS BENEFICIS DE L'EXERCICI Fà SIC La prà ctica habitual d'exercici fÃ−sic produeix canvis en el nostre organisme, que milloren la qualitat de vida i eviten o retarden l'aparició de diverses malalties. 7.- L'APARELL EXCRETOR EN QUà CONSISTEIX L'EXCRECIà ? L'excreció és el procés per el qual l'organisme elimina els productes de rebuig procedents de les reaccions quÃ−miques cel·lulars. ELS à RGANS EXCRETORS Intervenen els òrgans següents: Renyons, eliminen de la sang els residus produïts per les cèl·lules (urea i l'à cid úric). També són òrgans reguladors, eliminen a través de l'orina l'excès d'aigua i sals, Pulmons, expulsen el diòxid de carboni. Glà ndules sudorÃ−pares, regulen la temperatura corporal, la suor conté les mateixes substà ncies que conté l'orina, però amb una concentració molt petita. Fetge, elimina els pigments biliars, i que s'eliminen amb els excrements. L'APARELL URINARI Els òrgans de l'aparell urinari són: Renyons, situats a la zona dorsal per damunt de la cintura i prop de la columna vertebral. Urèters, són dos conductes prims que transporten l'orina formada als renyons fins a la bufeta. Bufeta de l'orina, òrgan buit on s'acumula l'orina fins que s'expulsa de l'organisme, al coll de la bufeta hi ha un anell muscular (esfÃ−nter) que en controla l'obertura. Uretra, conducte pel qual s'expulsa l'orina. ESTRUCTURA DEL RENYà 4

En la secció longitudinal es distingeix l'escorça i una zona més fosca o medul·la, al centre hi ha una cavitat col·lectora de l'orina, anomenada pelvis renal. La nefrona és la unitat funcional del renyó (cà psula de Bowman), la funció de les nefrones és filtarr tota la sang de l'organisme unes 300 vegades al dia. 8.- L'EXCRECIà COM ARRIBA LA SANG ALS RENYONS? Cada renyó està connectat amb l'aparell circulatori per: • L'artèria renal • Vena renal, desemboca a la vena cava. ETAPES EN LA FORMACIà DE L'ORINA L'orina es el lÃ−quid resultant d'un procés de filtració que ex produeix en els renyons, en varies etapes: Filtratge. • Reabsorció. • Secreció QUAN ELS RENYOS FALLEN La malaltia més greu que afecta als renyons és la insuficiència renal, disminució de la producció d'orina, nefritis - inflamació del renyó. Hi ha dues solucions: la dià lisi o el trasplantament.

5