Finalista en l’última convocatòria del Premi Quim Masó "Tots podem fer el mal. Creure que ho portes a la sang és el què feien els nazis" Katrin Himmler

Autora Daniela Feixas Direcció Lurdes Barba Intèrprets Anna Güell, Daniela Feixas, Josep Julien i Clara de Ramon Escenografia Roger Orra Vestuari Lurdes Barba i Daniela Feixas Disseny d’il·luminació Maria Domènech Espai sonor Jordi Collet Veus en off Jordi Collet, Àurea Márquez, Jacob Torres Agraïments Q_ars Teatre, Chus Conte, Bel Bosch, Judit Luchetti, Joan Feixas UNA COPRODUCCIÓ DE LA SECA ESPAI BROSSA I GREC 2015 FESTIVAL DE BARCELONA

“M’observo al mirall, però no hi veig res que em faci témer, cap esperit negre”. La cita és de Katrin Himmler, neboda néta del qui va ser el cap de las SS i la Gestapo, i que va haver de fer el que fan els protagonistes d’aquesta obra: plantejar-se si hi ha coses que es porten a la sang o si la manera com ens comportem depèn simplement de nosaltres mateixos i de les circumstàncies que ens ha tocat viure. Daniela Feixas ens parla en un muntatge que va ser finalista en l’última convocatòria del Premi Quim Masó. El protagonitza l’Àngela, una noia que viu atrapada en la història familiar i que pensa que el seu comportament i el dels descendents que pugui tenir estarà determinat per la seva herència genètica. L’extinció és, per a ella, l’única alternativa. Però el seu germà, l’Emil, vol viure com a individu i fugir del passat familiar. Quant pesen els gens? Ens respon una actriu que ja havia passat pel Grec però que debuta al festival com a autora.

“Quan em miro al mirall, quan m’observo, hi ha coses fosques, és clar. Però pensar que el mal és alguna cosa genètica, hereditària, és estúpid. Tots podem fer el mal, per això no cal que el teu cognom sigui Himmler. Creure el contrari, que ho portes a la sang, és el què feien els nazis. De vegades, com he dit, m’observo al mirall, però no hi veig res que em faci témer, cap esperit negre.” Katrin Himmler

L’herència genètica és el procés pel qual les característiques dels individus es transmeten a la seva descendència. En aquest cas, el debat científic rau en saber quin és el pes de la naturalesa i quin el pes de la cultura en aquesta herència. Quina és la magnitud de la influència dels gens? I quina és la magnitud de la influència de l’educació i el medi ambient en el nostre comportament com a individus? A La tortuga de Califòrnia, l’Àngela viu atrapada en la història familiar, tem que l’herència genètica tingui el poder de determinar el seu comportament i el dels seus descendents. Aquesta por la paralitza fins al punt de plantejar-se si l’única forma de superar el passat familiar no és mitjançant l’extinció. L’Emil, el seu germà, en canvi, lluita per existir com a individu més enllà de la família i del seu passat, i ho fa fugint, escapant. Potser l’únic camí possible sigui el de la veritat. Daniela Feixas

REFLEXIONS PER UNA POSADA EN ESCENA El moment de les postres d’un dinar d’aniversari, una conversa feta de frases tallades, d’interrupcions, de silencis. Així arrenca La tortuga de Califòrnia, amb un clima dens, incòmode, on hi ha intents per aportar una mica d’aire fresc per part de l’Emma, amb la seva energia i el seu “projecte”. La història girarà al voltant dels secrets. De les pors. I sobretot de la culpa. En mig de tot, l’hermetisme de l’Emil, del qual no ens sabem pràcticament res. Ell no parla massa, no li agrada parlar, no li agrada dir res sobre ell mateix. Sovint tampoc no vol escoltar gaire. És qui arrossega el sentiment de culpa més profund. Culpa per haver abandonat la seva germana, culpa per abandonar la seva neboda o la seva mare. Culpa sobretot per haver tancat els ulls a la veritat, per no haver volgut saber res del passat familiar, per haver magnificat el seu avi, autoritari i cruel. Les irrupcions intermitents de l’Àngela que bombardeja la memòria del seu germà amb les seves pors, pors que quedaran flotant en l’aire tancat de l’estança i aniran de mica en mica contaminant-ho tot. L’afany de la Berta per què els secrets, que de fet ja només ella coneix, quedin amagats per sempre. I l’herència familiar, que es veu com quelcom negatiu, estigmàtic, s’impregna en la pell del membre més jove de la família, l’Emma, i es fa portadora de la por, la culpa i el secret. També hi ha present, però absolutament absent, el dol per la mort de la mare, la filla, la germana. L’acció té lloc en un sol espai, la sala menjador de la casa que comparteixen la Berta i la seva néta Emma. Espai tancat, com si es volgués preservar de qualsevol incursió del món exterior. Les obertures a l’interior de la casa només s’endevinen i semblen engolir els personatges. La porta exterior – un món vist com a hostil – també queda oculta, privant a aquest espai de l’oxigen de fora. Tot passa al llarg d’un únic dia, des de després de dinar fins al vespre. Amb un epíleg que fa un salt en el temps cap endavant de dos anys. Dins d’aquest temps real apareix una altra dimensió temporal que té lloc dins el mateix espai. Aquests salts en el temps no estan plantejats com el típic flash-back, sinó que haurien de tenir un caràcter de pensament obsessiu que té lloc com una irrupció involuntària i incòmode en la memòria de l’Emil – i no com un record buscat. L’aparició del pensament està sempre habitada per la presència de l’Àngela, personatge real però fora del temps i de l’espai real. Aquesta presència pertany

només a l’univers mental de l’Emil, per tant podria compartir en algun moment l’espai amb altres personatges – la Berta i/o l’Emma – sense ser percebuda. El joc de temps-espai que planteja l’obra, fa un altre recorregut i ens porta a l’origen del conflicte i de les ports de tots aquests personatges: a principis dels anys 40 en una ciutat del centre d’Alemanya. És un aspecte que no ha de limitar-se al text, sinó que ha d’estar present d’alguna manera en el món d’aquests personatges, d’aquesta casa. Són els seus orígens i han configurat una bona part de la seva identitat, del seu sentiment de pertinença. Lurdes Barba

Entrevista de Jacinto Antón a Katrin Himmler “Ser la sobrina nieta de Heinrich Himmler, el jefe de las SS y la Gestapo, marca. Hasta el punto de tener que hurgar en los secretos familiares y contarlo en un libro. Katrin Himmler lo ha hecho. Descubrió que su familia apoyó y se benefició de la posición del monstruo nazi”. J.A: ¿Qué siente al verse en el espejo, le asalta algún pensamiento extraño? K.H.: "Hay cosas oscuras, claro. Pero pensar que el mal o ser nazi es algo genético, hereditario, es estúpido. Todos podemos hacer el mal, para eso no hace falta apellidarte Himmler. Creer lo contrario, que lo llevas en la sangre, insisto, es lo que hacían los nazis. A veces, como decía, me observo, pero no hay nada atemorizante, ningún espíritu negro”. EL PAIS, 17 d'abril de 2011 Entrevista completa LINK

Daniela Feixas - Autora i actriu Llicenciada en Art Dramàtic a l’Insitut del Teatre de Barcelona. Tot i etar especialitzada en interpretació ha fet cursos d’escriptura dramática amb Sergi Belbel i de guió cinematogràfic amb Bigas Lunad’interpretació. Com a autora ha escrit Amanita Phaloides, La tortuga de Califòrnia, Space Oddity aquests dos últims guanyadors del Premi Quim Masó els anys 2014 i 2013 respectivament, Només Sexe, El Planeta Lares, El Bosc, La Dolça Sally i L’últim cigarro entre d’altres. Ha exercit com a ajudant de direcció a Mata’m de Manuel Dueso (La Villarroel, dins el Festival Grec 2014) i Fum de Josep Maria Miró Coromines (TNC, temporada 13-14). Dins el món de la interpretació té un gran corregut teatral. Ha participat en obres de teatre entre les quals es troben Ricard III de Carmelo Benne, sota la direcció de Ramón Simó, Un tramvia anomenat desig de Tennesee Williams dirigida per Manuel Dueso (Teatre Romea), Titus Andrònic de William Shakespeare dirigit per Àlex Rigola al Teatre Lliure, Antígona de Jordi Coca dirigit per Ramon Simó al Teatre Lliure, Santa Joana dels escorxadors de Bertold Brecht, sota la direcció d’Àlex Rigola, Un dia, Mirall trencat, una adaptació de la obra de Mercè Rodoreda feta per Manuel Molins, dirigida per Ricart Salvat, Pallarina, poeta i puta de Dolors Miquel i dirigida per Magda Puyo a La Seca Espai Brossa i El president de Thomas Bernhard, dirigida per Carme Portaceli i representada al TNC al 2014. També ha participat en el mitjà televisiu amb aparicions a La Riera, Ventdelplà, El cor de la ciutat, L’un per l’altre, Pagats per riure i Plats Bruts. Pel que fa al cinema, ha participat als llargmetratges Cenizas, L’altra frontera, La Mosquitera, Excuses i als curtmetratges Rodilla, El mensaje de Acacio i Spleen.

Lurdes Barba - Directora Estudià a l’Escola de Nous Estudis. Va fer cursos a l’Escola Adrià Gual i a l’Institut del Teatre a més de cursos en Expressió corporal i veu amb Pavel Rouba ,Veu amb Nina Rici i interpretació amb professors com Carlos Gandolfo, John Strasberg, Carol Roselberg, Konrad Zchidrinch i Dominique de Facio.

Actualment, està cursant el Grau d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i dona classes i tallers d’interpretació a diferents escoles. La seva carrera interpretativa als escenaris s’inicia al 1971 amb La Casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca i s’estén fins a l’actualitat a través de la seva participació en representacions com Molok d’Allen Ginsberg, La Puta Respectuosa de J.P. Sartre, Revolta De Bruixes de Josep Maria Benet i Jornet, El Café de la Marina de Joan Maria Segarra, La Dama Enamorada de Fuig i Ferrater, The Hamlet Circus de Toni Martí i Una Història Catalana de Jordi Casanovas. També ha estat al cantó de la direcció rere obres com Gust de Mel de Shelag Delaney, La Infanticida de Victor Català, Havies De Ser Tu de Taylor i Bologna, Caça de Rates de Peter Turrini, El Calvicèmbal de Dani Salgado, Diktat d’Enzo Corman, Dimonis de Lars Noren, Dies Feliços de Samuel Beckett i Ocells i Llops de Josep Maria de Sagarra entre d’altres. La seva trajectòria actoral també comprèn el camp del cinema i la televisió amb aparicions a llargmetratges com Amor Idiota de Ventura Pons i sèries de televisió com Viuda, Però No Gaire, Rosa i Laberint d’Ombres. Anna Güell – Actriu Graduada de l’Institut del Teatre de Barcelona, ha fet cursos i seminaris amb figures com John Strassberg, Franco Di Francescoantonio, Will Keen i Tom Bentley – Fisher. Ha exercit com a professora al Departament de veu i direcció de l’Institut del Teatre, on també ha realitzat tallers d’interpretació, i ha sigut professora d’interpretació a les escoles Memory i Company And Company. Com a actriu teatral ha participat en nombroses produccions d’entre les quals destaquen El Compte Arnau dirigida per Jaume Valls, Les precioses ridícules de Molière, Talem de Sergi Belbel, La filla del mar d’Àngel Guimerà, Dansa d’agost de Brian Friel, Galileo Galilei de Bertolt Brecht, Macbeth de William Shakespeare, Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant de Rainer Werner Fassbinder i L’Alè de la vida de David Hare.

Ha participat també en produccions de caire audiovisual com els films Puro Veneno de Xavier Rivera, Gossos de Romà Guardiet i Beatriz Barcelona de Claudio Zulián. A més, ha aparegut a sèries de televisió de renom com Poblenou (TV3), Estació d’enllaç (TV3), Laura (TV3), Majoria Absoluta (TV3), Jet Lag (TV3), L’un per l’altre (TV3) i Porca Misèria (TV3) entre altres. També ha col·laborat en l’àmbit radiofònic a Catalunya Cultura i és guanyadora de diversos premis com el Premi de la Crítica 1991-1992 o el Premi Margarida Xirgu 2006-2007. Josep Julien – Actor És un graduat en interpretació de l’Institut del teatre de Barcelona i participa en el curs Dramatúrgia amb Martín Crimp a l’Obrador de la Sala Beckett. Tot Esperant Godot de Samuel Beckett, Torna-la a tocar Sam de Woody Allen, Aloma de Mercè Rodoreda amb la companyia teatral Dagoll Dagom, Conte d’Hivern de William Shakespeare, Les Set Portes de Botho Strauss i El Bon Lladre de Conor Mcpherson són només uns exemples de la seva extensa carrera sobre els escenaris teatrals. En l’àmbit televisiu ha participat a Cites (TV3, 2015), Amar es para siempre (Antena 3, 2013), Cuéntame cómo pasó (TV1, 2012), La Riera (TV3, 2011), Porca Misèria (TV3), A Tortas Con la Vida (Antena 3), El cor de la ciutat (TV3), Laberint d’ombres (TV3), Sitges (TV3), Estació d’enllaç (TV3). També ha fet aparicions en el món del cinema a films com The Totenwakers d’ Ibon Cormezana, Sin Ti de Raimón Masllorens, Mala Uva de Javier Domingo, Atraco a las tres y media de Raul Marchand i Excuses de Joel Joan i Jordi Sánchez entre altres. Ha guanyat diversos premis de reconeixement en la seva tasca en el territori de la dramatúrgia i el guió. Al 1997 va ser finalista del Premi Ignasi Iglesias de textos teatrals amb Absolutament Lluny i ha estat nominat a un gran nombre de premis entre ells el Premi Quim Masó, el Premi Born i els premis de l’acadèmia de la televisió (en dues ocasions). A més, és el director i guionista del curtmetratge Otro Día estrenat al festival de cinema fantàstic de Catalunya Sitges al 2004. Clara de Ramon – Actriu Actualment està cursant segon curs d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. També ha fet Estades de teatre amb Els Joglars i cursos d’interpretació a l’Escola de teatre La Seca. Té preparació en d’altres disciplines artístiques com la música, ja que sap tocar la viola, la guitarra, la flauta dolça i el piano. A més, està formada en cant, teatre musical, dansa clàssica i contemporània, hip hop i dansa española.

Pel que fa al mitjà audiovisual ha participat en curtmetratges realitzats per l’ESCAC com El Silencio, Ana y El Examen, a més d’en els llargmetratges Blog d’Elena Trapé i Mi dieta mediterránea de Joaquim Oristrell. També ha actuat en la sèrie de ficció de TV3 Kubala, Moreno y Manchón. Als escenaris, ha escenificat Agost de Tracy Letts i Els nostres tigres beuen llet d’Albert Espinosa, ambdues al TNC. Maria Domènech – Dissenyadora d’Il·luminació Nascuda a Alacant. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha sigut professora d’il·luminació a l’Institut del Teatre de Barcelona, a l’Institut Europeu de Disseny i a l’Escola de Disseny Artidi. Ha impartit també cursos d’Il·luminació a Buenos Aires, San Salvador, Lima i Colòmbia amb col·laboració amb l’Aecid. Com a dissenyadora d’il·luminació ha diversificat el seu treball en diversos àmbits. Ha fet el disseny d’il·luminació d’un gran nombre de museus i d’exposicions com El Dublín de James Joyce (Premi FAD de Disseny Espais Efimers), Les cases de l’ànima, I Les Lisboes de Pessoa, amb arquitectes com Dani Freixas, Sílvia Farriol, Carolina Casajuana i Lluís Pau entre altres. Ha participat també en festivals com Itàlica a Sevilla, El Grec a Barcelona, el Festival de Perelada de Girona i Temporada Alta de Girona col·laborant amb directors com Rosa Maria Sardà, Ricard Salvat, Jaume Martorell, Sabine Darendorf i Joan Peris. Ha guanyat el premi a la millor il·luminació als Premis Butaca al 2004 i al 2006 per Barcelona mapa d’ombres i Festen respectivament. També ha guanyat el premi ADE 2009 a la millor il·luminació amb La Casa de Bernarda Alba. Dels seus darrers muntatges cal destacar Ocells i llops, dirigida per Lurdes Barba, El President, dirigida per Carme Portaceli i Confidències a Al·là, sota la direcció de Magda Puyo. Roger Orra – Escenografia Format com a dissenyador d’interiors a l’Escola d’arts i oficis de Vic i com a escenògraf a l’Institut del Teatre de Barcelona. Sota el seu braç, porta l’escenografia, el figurinisme i la il·luminació d’obres com Salveu les nostres ànimes (Sala Beckett, 2004), Espai expositiu Mercuri Molera (Sala d’exposicions Can Puget de Manlleu, 2005), Salvatges (Teatre de l’Aurora d’Igualada, 2006), L’épaisseur de choses, espai escènic guanyador del tercer premi en el Certamen Coreogràfic de Sabadell 2007 i obra finalista en el Certamen Coreogràfic de Madrid. Altres de les seves creacions han pogut veure’s a Jardí de mirall trencat als Jardins Palau Robert de Barcelona l’any

2008, Residents (2008) al Teatre del Raval, Som una nació (2012) al Teatre Capitol de Barcelona, Don Quixote (2012), un espectacle de ballet al teatre nacional d’òpera d’Stuttgart Midsummer (2012) al Teatre Flumen de València, Amadeus (2013) al Teatre Principal de Palma de Mallorca i La tortuga de califòrnia a La Seca Espai Brossa com a part del Festival Grec de teatre de Barcelona 2015. Ha sigut, a més, ajudant d’escenografia de Francesc Calafell, Frederic Amat, Ramon Ivars i Jon Berrondo en una varietat d’obres a més de col·laborador com a maquetista en l’obra de Frederic Amat des de 2006 i creador d’Atrezzo en el curtmetratge El Aullido de Cabrera-Infante i Frederic Amat, presentat el 16 d’octubre en la sala Truffaut de Girona, dins del Festival Temporada Alta. Jordi Collet "Sila" – Creados d’Espais Sonors Llicenciat en art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona (1995). Ha cursat tres anys d'estudis de composició en el Taller de músics de Barcelona i d'informàtica musical i producció en Cube Àudio amb el productor Rod Boyd. Algunes dels seus darrers treballs han sigut Los jugadores dirigit per Pau Miró (Teatros del Canal, 2014), Kru, dirigit per Carme Portaceli (Coproducción Festival Grec/FEI/ Teatre Lliure, 2014), Las dos bandoleras de Lope de Vega, també de Carme Portaceli (CNTC/FEI, 2014), Pisadas, d’Olga Pericet, (2014) o Flames a la fosca dirigit per Teresa Vilardell sobre el centenari de Salvador Espriu (Producció Festival Grec, 2013).

ESTRENA OFICIAL GREC divendres 3 de juliol de 2015 a La Seca - Espai Brossa Funcions: del 26 de juny al 26 de juliol de 2015 Horaris: dc a diss. 21:00h. – dg. 19:00h. Durada: 80 minuts Preu: 18€

Contacte companyia Daniela Feixas [email protected] Contacte premsa LA SECA – ESPAI BROSSA Enrique Ferrando | Tel. 93 315 15 96 [email protected]

www.laseca.cat | Carrer Flassaders, 40. - 08003. Barcelona | [email protected]