Flandes la bona vida

© J. Almblad

© J. Berquez

Plaer sofisticat

Imprescindible i dinàmica

De sol a sol

Un llenguatge únic

BRUSSEL·LES

ANVERS

LOVAINA

Art Nouveau

María Bayón corresponsal de la BBC,

La periodista Teresa Plaza ha viscut

La ciutat estudiantil per excel·lència es

Ofelia de Pablo, periodista i fotògrafa,

reportera, guionista, presentadora...

una dècada a Bèlgica. Treballa com a

caracteritza per la seva animació durant

col·labora amb la majoria de les revistes de

Col·labora amb Viajar i coneix Brussel·les,

col·laboradora d’Anaya, Touring i Geo.

el curs escolar. Els bars i cafès de l’Oude

viatges. Ens ofereix una visió de Flandes a

que defineix com a portadora de somnis,

Aquí ens presenta una Anvers trencadora,

Markt -la barra més llarga del món- no

través de les empremtes de l’Art Nouveau a

esvelta i intricada, fugissera i oberta,

franca, divertida, frívola, vitalista i sempre

tenen hora de tancament i els seus edificis

Brussel·les, on el seu màxim representant,

remolí de contrastos. Afirma que passejar-

innovadora, i ens demostra que s’hi pot

històrics són plens de vida. Hilde van Durme

V. Horta, va crear una casa que és avui un

hi és un luxe que no decep.  [ 6-7 ]

trobar l’empremta mediterrània.  [ 10-11 ]

i Eline Verbauwhede ens descriuen una

dels monuments clàssics de la història de

jornada en aquesta localitat que es presta a

l’arquitectura.  [ 18-19 ]

Joia arquitectònica

La recepta per ser única

ser recorreguda amb bicicleta.  [ 14-15 ]

BRUGES

GANT

Manel Antolí, redactor en cap del

Juan Scaliter, periodista i viatger, encara

Ciutat amb encant

MECA DE SHOPPING

setmanari Lecturas i col·laborador freelance

que no necessàriament en aquest ordre.

MALINES

Ana Vázquez col·labora a diferents mitjans

en revistes de viatges i suplements

Com a bon fanàtic dels ponts, entre rius i

Rodolfo Chisleanschi, establert a Espanya

sobre moda, viatge i tendències. Ha trobat

dominicals, narra les seves experiències a

persones, va gaudir molt a Gant, ciutat que

des de 1988. Aquest periodista argentí

a Flandes l’escenari perfecte que aglutina

Bruges, de la qual ha visitat cadascun dels

el va inspirar per escriure un suggeridor relat

ha estat subdirector de la revista GEO i

cultura i estètica. Ens recomana planejar

racons, i l’ha fotografiada amb passió en

ple d’elements màgics, perquè segons ell

corresponsal del diari Clarín. Actualment

un viatge de consum visual i real, ja que

les hores de llum més romàntica.  [ 8-9 ]

“Gant és una ciutat que no té fi”.  [ 12-13 ]

dirigeix l’agència literària i periodística

“l’oferta és estimulant, els preus no estan

Kairos i ha trobat inspiració en l’encant de

inflats i les ciutats tenen la frescor dels

Malines.  [ 16 ]

llocs verges”.  [ 20-21 ]

© Kris De Smedt

© J. De Brie

Amb estil

© Aitor Diago

[2]

© Toerisme Gent

[ ÍNDEX ]

© Olivier Pirard, Hotel Marriott Ghent

[ ÍNDEX ]

30



Magritte, NOU MUSEU PER AL PINTOR SURREALISTA

El plaer de conquerir Flandes Intentant escapar de la tensió diària planifiques una escapada. Desenes de consells, centenars de destinacions, milers de fulletons... quin estrès per a fugir de l’estrès! Deixa’t inspirar per Flandes.

per Javier Mazorra Tres o quatre dies d’escapada. On anar? Busques una destinació propera i ben connectada, on et puguis relaxar, però que al mateix temps et sorprengui. On trobar petits hotels camuflats en el casc històric, restaurants íntims i animació a les terrasses

I TAMBÉ

22-23 28 29-30 31-32 33-34

flamencs amb els tallers dels dissenyadors de moda més avantguardistes? On descobrir un extens ventall arquitectònic a ritme de bicicleta? Improvisa un cap de setmana en aquesta joia amagada. Serà difícil que quan tornis de Flandes el conquerit no siguis tu. Qui conquereix a qui?

© Brussels International

17 20-21

del carrer? A quin lloc conviuen les obres dels grans pintors

On és Flandes? UNESCO Made in Flanders, per Maria Pilar Queralt RUTES a través de Flandes verda TERRITORI GOURMAND, per Elena del Amo PARADÍS DEL CÒMIC, per Gontzal Largo PANORAMA ARTÍSTIC, per Vivianne Loría CITES OBLIGADES PREPARA EL TEU VIATGE

© Toerisme Antwerpen

4-5

[3]

[ SITUACIÓ ]

Al pot petit hi ha la bona confitura Flandes destaca per les seves dimensions. Però no precisament perquè sigui molt gran. És petita però està plena de tresors i són justament les seves dimensions que fan que sigui tan fàcil de visitar.

Bruges

Només fan falta 3 o 4 dies per descobrir-ne els atributs: la gastronomia, els diamants, la

50

moda, l’arquitectura i la cultura,

km

6 0 km

Gant

però també la seva proximitat i la comoditat per moure’s entre les ciutats.

55

Una vegada provis la bona

km

essència de Flandes, voldràs tornar-hi...

Arribar a Flandes

teva visita, així com... les nombroses

Com podem arribar i

Per tant, l’autobús no s’utilitza tant com

La manera més ràpida i barata d’arribar

petjades espanyoles que encara avui

moure’ns per Flandes i

a mitjà de transport interurbà, és més

a Flandes és amb avió. La durada del

podem trobar a Flandes!

Brussel·les?

aviat per moure’s dintre d’una ciutat.

Quines companyies volen

Amb tren

d’Espanya, cal fer un transbord a París.

des d’Espanya a Bèlgica?

Bèlgica és el país amb la xarxa

A Espanya no es venen bitllets de tren

Una vegada a Flandes

www.iberia.es

ferroviària més densa d’Europa.

per trajectes a Bèlgica.

Flandes és una destinació ideal per a

www.clickair.es

El transport amb tren funciona bé i

Per un trajecte internacional sortint

un pont o cap de setmana. Les seves

www.vueling.com

existeix una infinitat d’abonaments de

des de Brussel·les pots comprar els

Ciutats Històriques estan molt pròximes

www.brusselsairlines.com

tren, a més d’una altíssima freqüència

teus bitllets a www.thalys.com (París

entre si. Et sorprendrà la quantitat

www.ryanair.com

de trens. Les estacions, a més, són molt

i Amsterdam) o www.eurostar.com

cèntriques.

(Londres).

vol a Brussel·les ronda les 2 hores. Aprofita les nombroses ofertes aèries!

d’alternatives possibles durant la

[4]

Si viatges amb tren fins a / des

C

[ SITUACIÓ ]

REGNE UNIT PAÏSOS BAIXOS

BÈLGICA LUXEMBURG

Cor d’Europa

ALEMANYA

FRANÇA

Flandes és la regió al nord de Bèlgica. En un radi de 300 km al voltant de Brussel·les hi ha Londres, Amsterdam, Colònia o París.

Més informació: www.flandes.net

Anvers 24 km Quines distàncies hi ha entre les ciutats?

25

30 k

km

m

Malines

2 5 km

Lovaina

    Charleroi 54 km

Brussel·les

Charleroi

Anvers

Brussel·les

Bruges

Lovaina

Malines

Gant

Charleroi

Anvers

0

50

106

48

24

60

113

Brussel·les

50

0

98

25

30

55

54

Bruges

106

98

0

122

110

50

151

Lovaina

48

25

122

0

25

81

66

Malines

24

30

110

25

0

66

78

Gant

60

55

50

81

66

0

109

Charleroi

113

54

151

66

78

109

0

Per trajectes dintre de Bèlgica, no

Amb cotxe

cal comprar-los per endavant. Hi ha

Per viatjar des d’Espanya pots anar per

BRUSSEL·LES

=

BRUSSEL

=

BRUXELLES

molta freqüència de trens i acostuma a

París o per Luxemburg. Una vegada

BRUGES

=

BRUGGE

=

BRUGES

haver-hi lloc en els vagons. No obstant

creuada la frontera amb Bèlgica,

GANT

=

GENT

=

GAND

això és possible per alguns trajectes

veuràs que les autopistes a Bèlgica

ANVERS

=

ANTWERPEN

=

ANVERS

entrant a http://buy.b-rail.be/eTicketing

són gratuïtes i a més estan molt ben

LOVAINA

=

LEUVEN

=

LOUVAIN

o entrant a www.b-rail.be

il·luminades.

MALINES

=

MECHELEN

=

MALINES

El pagament es fa amb una targeta

Els cartells a Flandes són en flamenc;

Visa i els bitllets solen ser electrònics

en francès a Valònia, i en ambdós

enviats per correu electrònic.

idiomes a Brussel·les.

[5]

© Van Hulst

© J. De Brie

[ PASSEJADES URBANES ]

Brussel·les Bressol d’Europa i remolí de contrastos, Brussel·les es desdobla en tantes ciutats com desitjos tingui el viatger.

Brussel·les, com tota cruïlla de camins, és

entenguem una mica més el quotidià devenir

terra d’aus de pas; però definir-la així és que-

dels nostres costums.

dar-se a la superfície, perdre’s l’essència d’una ciutat que es desembolica amb la tranquil·la

Relaxeu-vos a qualsevol dels seus restaurants,

certesa de saber que el seu record serà recre-

perdeu-vos pel laberint de carrers del seu con-

at amb plaer.

corregut centre i desconnecteu del tràfec urbà als seus parcs. Perseguiu els seus edificis art

La capital europea està protegida de la rutina

nouveau, i descobriu de quina manera la capi-

per ser portadora de somnis. Descobrir-la

tal d’Europa es reinventa a si mateixa. No

és descobrir un poc de la nostra història i

mireu al rellotge i gaudiu almenys una vegada

un molt del nostre futur. Basta respirar una

del màgic capvespre de la Grand Place.

nit l’aire de la Grand Place per a entendre

Mentre les façanes s’omplen per darrera volta

que qualsevol idea preconcebuda no fa més

al dia de la carícia del sol, els reflexos dels

que desviar-nos de la veritat. Brussel·les ens

seus vitralls multicolors comencen a deixar

embolcalla en una filigrana arquitectònica

pas a la llum de les infinites espelmes dels

sense parió; tan bon punt ens enlaira com ens

seus cafès i restaurants.

recorda que encara resta molt a fer. Brussel·les compta amb l’encís dels que Amb cada alè d’aire ens arribarà el murmuri i

saben adaptar-se als canvis sense perdre la

rialles d’altres llengües, i a cada cantó gaudi-

seva essència, sense caure en estridències,

rem del sofisticat plaer dels detalls.

l’encís dels que saben fer propi el millor d’altri

© Johan Jacobs

sense perdre la pròpia identitat. I és que

[6]

Deixeu-vos captivar per l’olor matinal de pa

totes les europes arriben a Brussel·les i de

acabat de fer . Caigueu en la temptació de

totes n’aprèn i a totes tracta amb deferència

menjar-vos un bombó mentre camineu, i tro-

i respecte, barrejant amb mestratge d’artesà

bareu que la vida, si més no per un moment,

un caràcter amb un altre, un somni amb el

té molt més sentit. Observeu les façanes

següent.

dels seus edificis, descobriu com la mà de la història ha deixat pistes perquè els europeus

María Bayón

[ PASSEJADES URBANES ]

Tòpics imprescindibles La Grand Place 1: imperdonable perdre’s aquest espectacle arquitectònic. El centre històric de la capital d’Europa és l’alfa i l’omega d’una

© Joan Costa / Condé Nast

ciutat acollidora i alegre capaç de fer-nos sentir com a casa des del primer cafè. Al seu redol s’apinya un laberint de galeries i carrerons, delícia dels col·leccionistes d’imatges. Manneken Pis 2: El nen més famós de tot Bèlgica duu segles en un racó i encara no ha perdut el seu somriure burleta ni les seves ganes d’orinar. Objecte de desig de milers de turistes, la seva imatge ha donat la volta al món i és inútil dir que s’ha estat a Brussel·les sense endur-se almenys una foto d’aquest eixerit incontinent. Des d’aquí podem passejar pel Parc de Brussel·les 3 per arribar a la part alta de la ciutat. Mont des Arts 4: districte on es troben els Reials Museus de Belles Arts -el Museu d’Art Antic i Museu d’Art Modern -, el Museu d’ Instruments Musicals, la Biblioteca Reial, l’antic palau de Carles V, el Museu del Cinema, el Museu BELvue i el Palau de Belles Arts (BOZAR) amb les seves esplèndides exposicions. El Sablon 5 i Les Marolles 6: Els barris més bohemis de Brussel·les tenen flaire d’avantguarda. Quan el temps acompanya, les seves terrasses s’omplen del més granat de la fauna urbana creant amb el seu contrast eclèctic una de les imatges més autèntiques de Brussel·les. Els seus mercats d’antiguitats són imprescindibles. Art Nouveau i Còmic: Dos dels seus secrets més ben conservats. Tots dos recorreguts són molt recomanables ja que serpentegen per diversos barris de la ciutat i sorprenen per la seva frescor i harmònica bellesa. A la caça i captura del còmic veurem com, des dels edificis o túnels del metro, Lucky Luke persegueix els Dalton o Tintín malda per aconseguir la seva anhelada notícia. En el cas de l’Art Nouveau, són les pròpies façanes les que ens deixaran bocabadats. Imprescindible

© P. Smit

la visita al Centre Belga del Còmic 7. María Bayón

[7]

[ PASSEJADES URBANES ]

Bruges, glop a glop © Jérôme Berquez

Aquesta joia arquitectònica de la Flandes medieval s’ha d’assaborir amb calma.

Vuit segles d’història contemplen aquesta ciutat de butxaca. Deixem de costat la pressa per embriagar-nos de la seva més pura essència. Només cal deixar enrere la plaça t’Zand i submergir-se en el nucli antic neogòtic, embolicat en un màgic laberint. Malgrat l’aparença de tornar al passat per un imaginari pont de vianants, el nucli antic de Bruges palpita amb cor jove, el de la gent que viu en els seus edificis regis, o que diàriament es deixa veure per la plaça Markt, disposada a compartir terrassa i cervesa amb els forasters que els visiten. Tot això, enmig d’una coreografia urbana en la qual les bicicletes i els cotxes comparteixen els carrers empedrats amb els carruatges de cavalls, testimonis d’un passat majestuós.

No n’hi ha prou amb una jornada atapeïda Qui cregui que n’hi ha prou amb un dia per conèixer Bruges i posar a l’agenda viatgera el senyal de “territori conquistat”, caurà en l’error de la superficialitat. Perquè no n’hi ha prou amb

© M. Antolí

fotografiar-se davant la façana de l’Ajuntament, o pujar els 366 esglaons de la torre Belfort per dir que es coneix Bruges. Per dir-ho, cal brugejar per la plaça t’Zand el dia del mercat d’antiguitats, asseure’s a meditar en els jardins del Beateri, contemplant els cignes del “llac de l’amor” (Minnewater); o anar al Moll del Rosari (Rozenhoedkaai) per veure il·luminat el racó més bell de Bruges, amb la Torre Campanar i altres edificis reflectits sobre les aigües tranquil·les del canal Dijver, fins que el pas d’una de les barques turístiques dilueixi la seva nítida imatge en un collage de colors que ens retorna a la realitat del segle XXI.

Deliciós epíleg per rematar el dia I per arrodonir-ho, un sopar suculent en un dels temples de la “nova cuina”, De Florentijnen, sorprenent el nostre paladar amb subtils plats. Un toc de modernitat que podríem compensar tornant a peu pels silenciosos carrers, fins a l’hotel que, per retornar-nos de nou a l’esperit medieval del principi, hauria de

© J. De Brie

tenir l’aparença d’un palau... o ser-ho. Dolços somnis!

[8]

Manel Antolí

[ PASSEJADES URBANES ]

Més informació: www.brugge.be www.choco-story.be www.sukerbuyc.be www.diamondmuseum.be © J.Almblad

www.halvemaan.be www.kantcentrum.com www.concertgebouw.be

Podria semblar el títol del

s’elabora des del 1856 la famo-

connecta les places Markt i

remake del film de Blake

sa Brugse Zot. Tenen també

Burg, ple a vessar de botigues

Edwards (“Breakfast at

restaurant propi per a combinar

de puntes.

Tiffany’s”), protagonitzat el

la visita guiada (inclosa degus-

Per acabar, els amants de

1961 per Audrey Hepburn.

tació) amb un menjar típic.

l’arquitectura contemporània

Però en realitat remet a dos

Les dones gaudiran amb

no s’han de perdre el Pavelló

dels productes típics de

el Museu de les Puntes 5

Toyo Ito 6 (plaça Burg),

Bruges i, com a tals, dignes

(Peperstraat 3), però per a

l’ Edifici de Concerts 7

de visita. Sobre el primer, hi

adquirir aquesta artesania plas-

(’t Zand) i els ponts Conzett i

ha un museu, Choco-Story 1

mada en productes per a la llar

Barge 8.

(Wijnzakstraat, 2), tota una

han d’acudir a Breidelstraat,

delícia per als nens i nenes.

minúscul passatge que

© J. De Brie

Xocolata amb diamants

Manel Antolí

Per als adults, la xocolateria Sukerbuyc 2 (Katelijnestraat, 5), és un referent obligat en l’elaboració artesana de tot tipus de bombons, amb un tea-room al davant on poder-los degustar. En el mateix carrer, molt a prop, hi ha el Museu del Diamant 3 (Katelijnestraat, 43) on, a més de l’exhibició de peces del centre més antic d’Europa, hi ha un espectacle diari (12h15) que mostra com es tallen. També poden adquirir-se sols o muntats en joies, a Més festiva resultarà la visita a la cerveseria De Halve Maan 4 (Walplein, 26), on

© P. Monney

la seva boutique.

[9]

[ PASSEJADES URBANES ]

Anvers, la porta de Bèlgica al nou mil·lenni Si poguéssim atribuir qualitats humanes, seria just definir Anvers com una urbs franca i sempre trencadora.

abandonats –Het Eilandje– en el barri de moda més cobejat per la burgesia. Els perfils de la ciutat són cada vegada més heterogenis,

[ 10 ]

imponent façana de l’Estació Central contrasta amb les agu-

bandejar definitivament la imatge que l’associava amb la vida

lles i la torre de la catedral gòtica de Nostra Senyora; les

portuària. En els últims temps, no obstant això, Anvers s’ha

mansions modernistes de l’avinguda Cogels-Osylei. L’urbs ha

donat a si mateixa l’oportunitat de créixer. El potencial del prin-

sabut abandonar-se a mans expertes, redibuixant així una i mil

cipal centre mundial de comerç i talla de diamants sempre

vegades el seu traçat amb el canvi dels temps. Deixar-se dur

ha estat aquí: la seva visió avantguardista i la seva riquesa

per l’atzar a Anvers és sempre una bona idea, perquè només

patrimonial no han canviat, però sí les seves ganes d’estar al

així s’arriba a descobrir tot el que s’hi ofereix, ja sigui entre els

capdavant del vell continent.

ombrívols carrerons empedrats del casc antic o en la ciutat del

Resulta sorprenent el canvi experimentat per la ciutat en tan

futur al llarg del marge dret del riu. El mercat dominical dels

sols uns lustres. Molts relacionaran aquesta transformació

ocells a Theaterplein, els antiquaris de Kloosterstraat, el vaivé

amb el Flanders Fashion Institute i els “Sis d’Anvers”–, però

de turistes i estudiants al Museu de la Moda...

la veritat és que l’urbs ha volat amb ales pròpies, deixant-se

Tots els seus aspectes queden llavors a la vista i la gran dama

dur, quasi sempre, per una espècie de sisè sentit. Potser per

flamenca se’ns apareix, animada i vitalista, per demostrar-nos

aquesta raó, només aquí es podia convertir una església bar-

que la petjada mediterrània també hi és present.

roca en una sala de concerts –Sint-Augustinus– i uns molls

Teresa Plaza

© Niels Koopmans

© Kris De Smedt

mostrant una inusitada capacitat de convivència serena. La Un primer contacte amb la “capital” flamenca ens permet

[ PASSEJADES URBANES ]

Més informació: www.antwerpen.be www.modenatie.com http://museum.antwerpen.be/ © A. Conway

© T. Gonzalez

rubenshuis/ http://museum.antwerpen.be/ plantin_Moretus/ www.diamondland.be

Imprescindible i dinàmica Grote Markt 1: És el màxim

Catedral de Nostra

Modenatie 7: aquest centre

exponent de l’Anvers renai-

Senyora 5: Imponent i emble-

de la Moda d’Anvers alberga

xentista. Flanquejada per la

màtica obra gòtica flamígera.

l’associació FFI (Flanders

façana de l’Ajuntament i les

Alberga una interessant col·

Fashion Institute), el Museu

cases gremials, acull alguna

lecció de pintura i escultura

de la Moda (Momu) i el depar-

de les millors terrasses. Els

religiosa. Pels voltants trobareu

tament de moda de la Reial

carrerons que l’envolten man-

una munió de restaurants.

Acadèmia de Belles Arts de la

tenen el terra empedrat i les L’Escalda 6: el riu ha estat

dos vessants: no deixeu de

motor de l’economia d’Anvers

Het Zuid 8: barri d’àmplies

perdre-us-hi.

i avui continua sent la porta de

avingudes enjardinades amb

la ciutat al món. Contemplar-

avantguardistes boutiques,

Diamants 2: Sabies que

lo esdevé un passatemps

botigues i restaurants de

Anvers concentra el 85% de

fascinant, i passejar pel

disseny, i el Museu de Belles

la producció mundial de dia-

Wandelterras, al voltant del

Arts, amb la seva imprescindi-

mants? La zona del diamant

Museu Naval, una delícia.

ble col·lecció pictòrica.

està concentrada als petits carrers al voltant de l’estació

Teresa Plaza

© Jasper James

ciutat.

típiques cases de façanes a

central. Visita el Museu del Diamant o el showroom de Diamondland. Museu Plantin-Moretus 3 i Casa-Museu de Rubens 4: per recrear-se en els ambients intimistes que retrataven els mestres flamencs. El primer, dedicat a l’editor Plantin, conserva la impremta i la decoració original de les habitacions El segon, recrea la llar i el taller del gran artista flamenc.

© G. Op de Beeck

al voltant d’un bell pati central.

[ 11 ]

© L. Aerts

[ PASSEJADES URBANES ]

Gant o com aconseguir l’alquímia perfecta Pels alquimistes la matèria està formada pels quatre elements: aigua, terra, aire i foc. Gant els té tots i els combina amb elegant precisió.

La catedral de Sant Bavó completa la tríade amb la seva alta arquitectura... però també amb la seva dimensió artística, a través de L’Adoració de l’Anyell Místic dels germans van Eyck.

La terra promesa Gant enfonsa les seves arrels en la terra més real; calç, grave-

El líquid element

ta, ciment. Amb aquests materials es va aixecar el Graslei, la

Els rius Lys i Escalda s’uneixen en plena ciutat i marquen el

veritable base de la ciutat. Així apareixen la casa dels Mesons,

pols de la seva vida. Mentre el matí és reialme de mercaders i

o la casa més antiga de tot el conjunt: el graner, del segle XII.

la tarda de turistes, el crepuscle és propietat d’estudiants que

Potser, si barregéssim el foc indòmit dels habitants de Gant,

envaeixen les ribes a força de cerveses. Després, la matinada

l’aigua dels seus rius, l’eteri levitar de les seves torres i el seu

és feu dels ressagats, de les últimes onades de la nit. A Gant,

passat de gra i d’herbes, obtinguem la poció de la vida eterna.

l’aigua és el fat social.

O potser no, però sens dubte la incursió en aquesta alquímia perfecta, haurà valgut la pena.

El foc de la vida Els habitants de Gant estan orgullosos de la seva memòria històrica. El seu amor per la ciutat se’ls inflama en les paraules i els gestos: són apassionats. I aquesta flama els ve de quan es van convertir en els primers treballadors del planeta (sense exagerar) a lluitar pels seus drets. El juliol de 1302, la gent més pobre de Gant es va enfrontar al nombrós exèrcit francès. Per sorpresa de tot Europa, es van defensar i venceren, establint per sempre un precedent de defensa dels drets de la classe treballadora... i també l’antecedent de la forta personalitat dels habitants de Flandes.

És com l’aire Gant expandeix els seus dominis des de les seves torres i campanars. D’una manera màgica sembla que suri. Aquí està, sobresortint de cel i terra la torre Belfort, d’uns cent metres. L’església de Sant Nicolau també s’eleva en l’aire i la seva torre és el perfil de la ciutat i avui senyoreja l’horitzó.

[ 12 ]

Juan Scaliter

© D. Rys

© Niels Donckers, Lichtplan Stad Gent

[ PASSEJADES URBANES ]

Més informació: Oficina de Turisme de Gant: www.visitgent.be ‘t Dreupelkot: www.waterhuisaandebierkant.be

El moll de l’origen

Museu del Disseny: www.design.museum.gent.be Catedral de Sant Bavó i Adoració

la ciutat. Allà agombolaven els

l’Adoració de l’Anyell Místic.

habitants de Gant les seves

A l’obra es barregen cel i terra,

receptes secretes de cervesa.

llum i ombres, i en la història

Les proporcions eren màgi-

espies, guerres mundials i

ques i a força de sumar herbes

reis. És clar que, quan surt

i condiments van donar a llum

la monarquia, és inevitable

una constel·lació de begudes

parlar de castells...i a Gant,

(cerveses, però també cafès

de Carles V. El castell on va

i ginebres) única al món. Així,

néixer avui no existeix, però sí

des del moll, es recorren les

el Gravensteen 5, el Castell

clàssiques atraccions de Gant.

dels Comtes, un “buc” que

La primera hauria de ser l’irre-

emergeix del riu i que al llarg

petible Museu del Disseny 2.

de la seva història va ser presó,

Allí es mostra l’evolució, des

molí de cotó i origen de revol-

del segle XVII, d’aquest art bar-

tes. I de voltes, les del riu que

reja d’arquitectura, publicitat i

torna a portar-nos al moll dels

tecnologia que és el disseny.

herbolaris i al ‘t Dreupelkot 6,

La segona visita obligatòria,

un cafè on és possible beure

sens dubte, és una visita a la

part del passat en les seves

Catedral de Sant Bavó 3

cent varietats de ginebra i dei-

que es pot observar des del

xar-se agombolar per un nèctar

Pont de Sant Miquel 4, per

que ens fa somiar en una ciutat

admirar-ne la torre, el seu

que no té fi.

campanar, però més que res la

Juan Scaliter

www.sintbaafskathedraal-gent.be

© Huis van Alijn

les pintures clau de la història,

© Toerisme Gent

herbolaris 1 és el bressol de

de l’Anyell Místic:

© Bart Van Leuven

rocambolesca història d’una de

© Aitor Diago

Des del riu Leie, el moll dels

© Carlos Garcia Pozo

© Joan Costa, Condé Nast Traveler

© Toerisme Gent

La recepta que va fer Gant única

[ 13 ]

© M. De Lausnay

© Joan Costa, Condé Nast Traveler

[ PASSEJADES URBANES ]

Lovaina de sol a sol Lovaina és una ciutat històrica i juvenil on els joves estudiants pedalegen entre els emblemàtics edificis del nucli antic.

10 h Lovaina es troba a 20 minuts en tren de

12 h Lovaina ha conservat el seu caràcter

Brussel·les. L’avinguda que hi ha davant de

medieval, amb un centre històric delimitat

l’estació ens duu al centre. Les seves boti-

per les portes de la ciutat. El City Tour també

gues i boutiques ens submergeixen immedia-

ens duu a veure els voltants, on gaudim

tament en l’ambient de la ciutat. Aquí trobem

d’un esplèndid paisatge i diverses atraccions

de tot, des de roba de marca fins a una flo-

turístiques.

risteria curulla d’aromes i colors, una llibreria o una botiga de quincalla. Si visites Lovaina

13 h De nou al centre, se’ns ha obert la gana

els divendres o dissabtes al matí, descobriràs

i busquem una terrassa. Al costat de l’Ajun-

també els seus alegres mercats.

tament els bars se succeeixen un rere l’altre

[ 14 ]

© Layla Aerts

© D. De Kievith

i molt aviat trobem un lloc al sol. A l’estiu les

[ PASSEJADES URBANES ]

terrasses envaeixen la plaça

surant contra corrent. Els

la cervesa! El local és únic:

Allí hi ha el Collegium

i permeten gaudir d’unes

més realistes creuen que va

les tres cerveses artesanals

Trilingue, un dels pocs edifi-

incomparables vistes del

ser gràcies a les rescloses,

flueixen directament de la

cis renaixentistes de Lovaina,

fabulós Ajuntament 1 i de

però el fet és que Lovaina

fàbrica als barrils del bar.

on en el passat s’impartien

l’Església de Sant Pere 2,

segueix rendint honors a l’Or-

Aquí degustem la cervesa

classes de llatí, hebreu i

ambdós d’estil gòtic. Un

gullosa Margarida.

ambre Nostra Domus, una

grec. Altres llocs especials

refresc i refrigeri ens propor-

picada d’ullet a Nostradamus,

de la ciutat: els “restaurants

cionen l’energia necessària

15 h Si et ve de gust un pas-

la pilsen ConDomus, una

bessons” De Adellijke

per continuar el recorregut.

seig més llarg, camina fins al

picada d’ullet a..., i a l’hivern,

Belofte i Ramberghof 9. El

final de la Schapenstraat fins

la cervesa nadalenca de color

primer és una casa senyorial

14 h A la façana de l’Ajunta-

al Beateri Major 3, declarat

fosc Nen Engel. Amb aques-

del S. XVIII, el segon, la part

ment (1439) comptem ni més

Patrimoni de la Humanitat

tes cerveses t’animaràs

del darrere d’una casa del

ni menys que 236 imatges de

per la Unesco. El Beateri,

immediatament!

S. XVII. Juntes formaven la

cèlebres personatges de la

delicadament restaurat, és

història de Lovaina, artistes

ara residència universitària.

17 h Lovaina, ciutat de

un professor d’universitat i

i erudits, sants patrons, reis,

Et recomanem que visitis

parcs, presumeix de tenir

un antic ministre.

comtes i ducs de Brabant.

l’església del Beateri de

el jardí botànic més antic

La Sala de Plens és d’una

Sant Joan Baptista 4,

de Bèlgica 6, que data del

21 h Per concloure aquesta

gran bellesa i conté pintures

molt diferent de l’església

1738. És un jardí ampliat en

magnífica jornada, voldràs

que mostren esdeveniments

de Sant Pere. Val la pena

més de dues hectàrees amb

gaudir l’ambient acollidor que

importants de la ciutat. La

esperar fins que sigui l’hora

un bell parc i un hivernacle

es respira entre la gent de

sagristia de l’Església de

o la mitja hora en punt, per

molt agradable ple d’espè-

Lovaina. Deixa’t seduir per

Sant Pere conté autèntics

escoltar les campanetes que

cies exòtiques. Parem una

alguna de les moltes terras-

tresors d’art, com la història

entonen melodies populars

estona per gaudir d’aquest

ses que té, gaudeix del sol

escenificada amb pintura de

de Flandes.

lloc.

vespertí i imagina històries

beata Margarida de Lovaina.

16h30 Ha arribat el moment

18 h Prenem l’aperitiu a la

façanes del nucli antic.

La primera fou una jove ver-

de sadollar la set a la cerve-

Plaça del Mercat 7, ano-

Resumint: Lovaina és la ciu-

ge de Lovaina del segle XIII

seria artesana Domus 5 a

menada “la barra més llarga

tat històrica ideal per visitar

que va ser violada i assassi-

prop de la Plaça Major. És

de Lovaina”, perquè els bars

en un dia.

nada per presumptes pele-

un bar sorprenent, amb una

s’hi succeeixen, literalment,

grins. Els malfactors van llan-

interminable successió de

un rere l’altre. Per obrir la

Hilde Van Durme / Adaptat per

çar el seu cos al riu Dila, on,

racons acollidors. Gaudim

gana, et recomanem un pas-

Eline Verbauwhede

oh meravella!, va romandre

d’actuacions musicals i de

seig pel Mercat del peix 8.

residència d’una baronessa,

l’Orgullosa Margarida o de la

entorn de les esplèndides

Més informació: Turisme Lovaina www.inenuitleuven.be City Tour: www.citytours.be © ToerismeLeuven

Església de Sant Pere: dl – dj, 10h a 17h, ds., dm. I festius: oberta només per la tarda Beateri Major, Schapenstr., de abril a set., dl- dj., 13h30 a 16h30

[ 15 ]

[ PASSEJADES URBANES ]

© Jasper James

© Jan Smets

© Toerisme Mechelen

Malines té encant

Relats que descobreixen l’ahir agitat d’una ciutat avui plàcida i relaxada

[ 16 ]

Les nits de tardor els follets de Malines es reuneixen per expli-

ni d’interrupció; i que les flames a les quals al·ludeixen només

car històries fantàstiques al Klapgat, el “racó del xafardeig”, un

poden ser el vermell i el groc de les banderoles que pengen de

passadís cobert que va rebre aquest nom perquè en un altre

carrers i places.

temps la gent s’hi aixoplugava i aprofitava per xiuxiuejar, o vice-

Després, a l’hivern, els follets s’aixopluguen als carrerons del

versa. Un d’aquests relats afirma que alguna vegada els vaixells

Gran Beateri 5 per rememorar els agitats anys de Margarida

van solcar el riu que travessa la ciutat i van omplir els molls de

d’Àustria, quan la ciutat va ser seu de la Cort de Flandes i

sal, de civada, de peix..., i juren que el Dyle va saber ser tumul-

s’hi educava el futur emperador Carles V. Jo sostinc que és

tuós i desbordant. Jo dic que és impossible, que aquesta llera

impossible, que la calma que respira la ciutat ve de tan lluny

lànguida i encantadora on s’emmirallen les antigues façanes

que ni tan sols la Braderie, mercat de quincalla que dues vega-

gòtiques i renaixentistes de pedra i fusta o l’avantguardista

des l’any s’instal·la al carrer Bruul, o els bulliciosos bars del

Centre Lamot 1 hagi trencat mai un plat o inundat una tolla.

Vismarkt poden alterar-la.

Però els follets asseguren que res no era igual abans de la

Per fi, quan arriba la primavera, els follets de Malines es

construcció de dos canals: el Lovaina-Dyle 2, avui preciosa

muden als baixos de la catedral de sant Romuald 6, des d’on

galeria arbrada, que a mitjan segle XVIII va privar la ciutat dels

escolten el so de les banderes flamejant al cim de la torre, i

ingressos per peatge de navegació i va iniciar la decadència;

gaudeixen explicant que va ser la mateixa Margarida qui va

i l’Afleidingsdijle 3, nascut a principis del segle XX per domar

ordenar instal·lar un carilló en aquest campanar de 97,3 metres

l’ímpetu de les aigües.

al qual la falta de fons el 1520 va deixar sense coronament

Els follets de Malines canvien a l’estiu el Klapgat pels pòrtics

però li va afegir originalitat. Jo crec que no pot ser, que les

de l’Ajuntament 4, i

melodies que transiten per

recorden que un dia de

Santa Caterina, es prenen

1546, la caiguda d’un llamp

una xocolata al Ijzerenleen,

va fer esclatar el polvorí

creuen el pont Grootbrug i

de Zandpoort i va calcinar

enfilen cap al Zoutwerf són

bona part de la ciutat. Jo

allà des de les albors dels

aposto que no pot ser, que

temps, que Malines va néi-

l’harmoniosa arquitectura

xer al so d’aquestes notes

de Malines, tan merave-

que són part essencial de

llosament restaurada que

la seva personalitat flamen-

dissimula la quantitat de

ca. I arribo a la conclusió

centúries acumulades en

que no s’ha de creure gaire

bigues i parets, no admet

en el que diuen els follets.

cap mena de destrucció

Rodolfo Chisleanschi

[ PATRIMONI ]

© Toerisme Mechelen

UNESCO made in Flandes Dos dels millors trumfos amb què Flandes sedueix el viatger són els seus campanars i beateris, declarats conjuntament Patrimoni de la Humanitat.

Malines: a l’ombra del seu campanar

rials i la paleta dels mestres flamencs, quan

A cavall entre l’Edat Mitjana i el Renaixement

Flandes exercia un magisteri cultural i econò-

es van aixecar els més bells campanars de

mic absolut sobre Europa. En aquestes pecu-

Flandes. Sempre cèntrics, s’hi emmagatze-

liars “repúbliques” femenines s’hi retiraven

maven provisions i des del seu cim es contro-

dames, nobles o no, impulsades per la solitud

laven els accessos a la ciutat. Es van acabar

imposada per les guerres, la viduïtat o la

convertint en el símbol d’una burgesia urba-

vocació religiosa. Gaudien d’estatges indepen-

na que mitjançant l’erecció d’esveltes torres

dents dins d’un recinte comú i, en un curiós

civils manifestava el poder de la seva ciutat.

règim monàstic, seguien els vots de castedat i

En algun cas, a més, servien per albergar-hi

obediència, però no el de pobresa. Avui, sobre

els carillons. Aquest era el cas de Malines,

aquest pòsit històric, Bruges, Gant, Lovaina,

una tranquil·la ciutat que va créixer a l’ombra

http://whc.unesco.org/en/list/943

Malines... mostren orgulloses els seus beate-

de la torre de Sant Romuald. Des del capda-

http://whc.unesco.org/en/list/855

ris. Autèntics balnearis de l’ànima, val la pena

munt dels seus 97 metres, el doble carilló

anar a buscar-los. Trobar-los és una emoció

continua convocant a viatgers i estudiants ja

única i viure’ls, una experiència inoblidable.

que la ciutat és la seu de la millor escola euro-

© Toerisme Leuven

Els beateris van néixer, entre gestes impe-

Més informació:

pea de carillonistes.

A la docta Lovaina

I com el de Malines, molts altres talaies

Un dels beateris flamencs més ben conser-

(Bruges, Gant, Anvers, Lier...) atreuen viatgers

vats és el de Lovaina, la ciutat flamenca uni-

desitjosos de gaudir de Flandes. Un lloc on la

versitària per excel·lència. Un deliciós recinte

solera seu cada dia a taula, on el passat fa un

creuat per canals i esquitxat de zones ver-

lloc a l’actualitat més rabiosa i on el tarannà

des, avui residència universitària on el silenci

acollidor i dinàmic dels seus habitants ha pres

solament es trenca pel pas d’alguna bicicleta.

definitivament el pols a la història.

Molt a prop, la serenitat i el silenci es transfor-

MARÍA PILAR QUERALT DEL HIERRO

ment o en rebombori a la plaça del Mercat Vell coneguda com la “barra més llarga del món” per la quantitat de cerveseries que hi ha.

© Toerisme Mechelen

men en punta de pedra a la façana de l’ajunta-

[ 17 ]

© Brussels International

[ PATRIMONI ]

El país de l’Art Nouveau

[ 18 ]

Sezession a Àustria, Art Nouveau a Bèlgica o Modernisme a

Un llenguatge únic

Catalunya són alguns dels noms amb els quals es dóna a conèi-

Horta va crear una casa que avui és un dels monuments clàssics

xer a Europa aquest nou moviment artístic que trenca amb

de la història de l’arquitectura. És el producte d’una època i d’un

els motlles clàssics. Va ser Bèlgica el país que va veure néixer

país, caracteritzat pel progrés econòmic de la burgesia, fortes

l’anomenat art de la llibertat de formes. Les claus del seu

tradicions artesanals i una àmplia industrialització. La casa Tassel

origen les situen els especialistes en la famosa Casa Tassel de

es considera com la primera obra arquitectònica on adquireix un

Víctor Horta, en la decoració de Van de Velde per la seva casa

significat expressiu el ferro, combinat amb el vidre i la fusta. El

a Uccle. Aquestes obres pioneres i els elements del nou estil,

seu ús, a més de la construcció, apareix aplicat als ornaments

que serà anomenat Art nouveau, hi apareixen ja perfectament

lineals i flexibles. La casa ofereix un inesgotable assortiment de

elaborats.

formes resultat d’un estudi minuciós de plantes i flors; terres,

És la història la que ens situa a la fi del s. XIX quan un conegut

parets i sostres on es dibuixen les denominades “línies en fue-

arquitecte belga Víctor Horta decideix aplicar les seves noves

tada”, també anomenades “línies Horta”. Nous materials i nous

idees a un dels encàrrecs que ha rebut: la casa Tassel.

conceptes que obren les cases a la llum i a la decoració.

[ PATRIMONI ]

© Evaldre, OPT-Remy © OPT Remy

© Dienst voor Toerisme Antwerpen

© Brussels Gewest

Un recorregut urbà Per conèixer aquest nou estil

carrers de Brussel·les i no

cal dirigir-se a Brussel·les. La

hi ha millor oportunitat per

ruta a la capital que el va veure

comprovar-ho que dinar a

néixer comença pel seu cen-

De Ultieme Hallucinatie a la

tre històric, a la Grand Place

rue Royale. A Le Cirio es pot

cantonada amb la rue Charles

prendre un típic half and half

Buls, on es pot contemplar

(mitja cervesa rossa i mitja de

l’obra de V. Rousseau dedicada

negra) en un edifici sorpre-

a l’alcalde de la ciutat. A pocs

nent. Un altre dels restaurants

passos, a la rue Montagne

plens d’ornaments decoratius

de la Cour hi ha el conegut

és L’Ancienne Poissonnerie

Museu Instrumental dins dels

a la rue du Trône. L’art tam-

magatzems Old England

bé va conquistar els cafès i

dissenyats per Saintenoy i, un

avui dia està de moda anar a

xic més enllà, la Floristeria

beure cervesa en un racó Art

d’I. De Backer creada per Paul

Nouveau. A Le Greenwich,

Hankar -un altre dels pares

rue des Chartreux, antic refugi

del moviment- a la rue Royale.

del pintor René Magritte, es

D’Horta sens dubte l’estrella

juguen partides d’escacs. I a

és el Centre Belga del Còmic

La Fleur en Papier Doré, rue

a la rue des Sables, que alber-

des Alexiens, on es reunien els

ga tot allò que fa referència

surrealistes belgues a la fi dels

al còmic. No cal perdre’s el

anys 20, podràs gaudir de l’am-

Museu Horta situat a la que

bient més animat.

fou la seva casa. Per completar la ruta cal dirigir-

L’eclecticisme d’Anvers

se a la Rue des Francs on ens

Anvers és sens dubte una

sorprendrà la Maison Cauchie

altra de les importants ciutats

creada per l’arquitecte del seu

on trobar imponents tresors

mateix nom. La façana és curu-

modernistes. El millor és

lla de línies geomètriques amb

començar pel barri Zurenborg

motius diferents que creen una

on es conserva -al costat de

Per a Henri Van de Velde, un dels màxims

espècie de pintura acolorida

l’estació de Berchem- un dels

exponents del moviment, “l’art és l’ornament

amb estilitzades figures en

conjunts més imaginatius d’Eu-

de la vida”. La decoració-element fonamental

esgrafiat. Per acabar, una pas-

ropa. Al carrer Cogels-Osylei

de l’art nouveau- va prendre un paper rellevant

sejada fins a Bozar, el Palau de

es poden admirar fins a gairebé

i els artesans es van deixar influenciar pel nou

Belles Arts, i després endins-

300 edificis originals. I és al

corrent que ja havia conquistat Europa. Van apa-

ar-se al cementiri de Dieweg

sud -al barri ´t Zuid- on podem

rèixer treballs en ferro, en fusta units per vidre

on, es troba enterrat el pare

trobar l’edifici amb una curio-

o cristall, fins i tot tècniques de mosaic on es

de Tintín, envoltat d’unes

sa cantonada de vaixell -Cinc

barrejaven tots els materials. Els treballs deco-

impressionants escultures Art

Continents- de Frans Smet-

ratius de Serrurier-Bovy, la joieria de Philippe

Nouveau.

Verhas a la Schildersstraat.

Wolfers o la ceràmica de Finch i De Rudder

Ofelia de Pablo

van contribuir a fer la vida més bella.

Adreces amb “estil”

OFELIA DE PABLO

l’Art Nouveau inclús conquereix la vida quotidiana als

[ 19 ]

[ FLANDES VERDa ]

El camp que emmarca Bruges es caracteritza

de Tillegembos, amb un molí, el castell Tudor i

per ser terreny de pòlder, tan pla que sembla

l’abadia de Zevenkerken. Aquesta última està

dissenyat a dretcient per ser recorregut amb

situada en un ampli bosc i acull un alberg on

bicicleta, ja que té 1.000 km de xarxa de

els monjos serveixen una cervesa artesanal.

senders. El paisatge no pot ser més atractiu:

Lissewege, prototip de poble flamenc amb la

canals, prats extensos, casetes blanques i tor-

seva atraient vida i la impressionant església

res altes. Si encara us queden ànims, podeu

és una altra de les parades clau, així com el

visitar Ostende, a la costa, i practicar un ori-

majestuós pòrtic gòtic de l’abadia cistercenca

ginal esport a les seves extenses platges: el

Ter Doest.

zeilwagen o cotxe de vela.

Hi ha tantes opcions que segur que al final us

La ruta començaria a Bruges, on es poden

faltarà temps per descobrir-ne tots els detalls.

llogar bicicletes. Des d’aquí es poden visitar

Tant és, aquí l’important és pedalar i deixar-se

l’abadia de sant Trudo, on antigament residien

portar...

© Stefan Jacobs

Ruta pels voltants de Bruges

Més informació :

els comtes de Flandes, el Domini Provincial

D. de Kievith

© P. Clémént

www.brugseommeland.be

© Daniël De Kievith & Toerisme Oost-Vlaanderen

© Daniël De Kievith & Toerisme Oost-Vlaanderen

Amb vaixell cap al castell d’Ooidonk En el segle XIX molts pin-

flamenc-espanyol. Com que

residencials. Sense oblidar,

tors es van sentir atrets pel

encara està habitat, el castell

és clar, la gastronomia de la

suau paisatge del sud-oest

s’ha mantingut de forma

zona, on el plat més conegut

de Gant, a la vora del riu

admirable i es pot visitar.

és el paling in ´t groen, o

Leie, i es van instal·lar en el

El passeig amb vaixell pel

anguila amb salsa verda. Bon

petit poble de Sint-Martens-

riu Leie des de Gant fins a

profit!

Latem. El llogaret veí de

Bachte Maria Leerne recor-

Bachte Maria Leerne, a

re un idíl·lic itinerari per la

12 km de Gant, està dominat

natura, pintorescos pobles

pel castell d’Ooidonk, cons-

amb nombroses galeries

truït en el segle XVI en estil

d’art i fantàstiques zones

Més informació : www.ooidonk.be

[ 20 ]

[ FLANDES VERDa ]

Brussel·les verda i multicultural Per comprovar que Brussel·les és efectivament una de les ciutats europees més exòtiques i amb més espai verd per habitant, us recomanem que us allunyeu del centre histò© W. Robberechts

ric i que visiteu el Museu de l’Àfrica Central de Tervuren, www.africamuseum.be, situat a l’immens bosc de Soignes. Els diumenges i festius aquest passeig per una de les avingudes més belles de la capital es pot fer a bord del tramvia històric, que té com a punt de partida el Museu del Tramvia, www.trammuseumbrussels.be. Després de la visita al museu, podeu visitar el barri Matongé, proper a la Porte de Namur, a només uns quants metres del barri europeu. En aquest, la comunitat africana ha obert multitud de locals exòtics: perruqueries, botigues d’ultramarins, bars de copes, discoteques amb ritmes càlids... i fins i tot restaurants on es pot degustar carn de cocodril! No heu d’oblidar que el 30% dels habitants de Brussel·les prové d’altres països, i

© J. De Brie

aquesta dada confirma el perfil multicultural de la ciutat.

Escapada a Damme A menys de 10 km de Bruges, aquesta localitat s’ha convertit

paisatge que cantava Jacques Brel: enormes planes verdes,

en un interessant centre gastronòmic. S’hi pot arribar passejant

vaques que pasturen a la riba del camí i ovelles que miren amb

amb bicicleta o en una agradable excursió amb vaixell.

curiositat les desenes de cicloturistes que s’aventuren a recórrer els itineraris sembrats de sorprenents i típiques casetes.

Els seus tranquils carrers i petites places s’endormisquen

Rosa Marqués

envoltades d’arbres frondosos, majoritàriament til·lers, que amb les seves atapeïdes branques protegeixen de l’aire que bufa constantment. La pau que es respira aquí fa d’aquesta localitat un indret ideal per a escapar de l’afluència turística de la veïna Bruges. A més, hi ha un bon nombre de restaurants que ofereixen el millor de la cuina flamenca. Els paisatges que fi de rutes sota les copes dels arbres han fet d’aquesta localitat el punt de partida ideal per passejar amb bicicleta gaudint del

© D. de Kievith

envolten Damme semblen trets d’un conte de nens. Una sens

[ 21 ]

[ PER A LLAMINERS ]

Territori gormand Aquest país és famós pels seus bombons o pralines, les seves cerveses i cassoles de musclos amb patates fregides; una tríade d’excepció, certament, encara que no seran les úniques delícies que esperin el viatger de ruta gastronòmica per Flandes. La qualitat de la cuina francesa i la generositat de l’alemanya solen aliar-se als restaurants flamencs. Per aquest motiu, cal aplicar la dita “allà on aniràs, fes com veuràs” i demanar un únic plat per a reservar un forat per a una pecaminosa mousse de xocolata, o altres postres casolanes. Perquè, malgrat que haurà estat difícil resistir-se a berenar en un cafè amb creps, gofres o pastissos ben primorosos, si a l’hora del sopar no abelleix d’acontentar-se amb matar el cuquet en algun dels omnipresents frituurs o parades de patates fregides, llavors caldrà asseure’s sense pressa a estudiar la carta del local triat: des d’una assequible braseria fins a alguns dels exclusius restaurants que fan que Bèlgica presumeixi de ser el país amb més estrelles Michelin per habitant del món. Imperdonable perdre’s una sessió de saborosíssims musclos al vapor que, amanits amb alguna salsa i acompanyats novament per les seves majestats les patates fregides, es mengen amb les mans, deixant en equilibri sobre la tapa de la cassola en què hauran arribat a la taula una piràmide de closques ben escurades com a rastre de la batalla. Però la cuina local, que des del segle XVI ha anat trenant-se amb ingredients aleshores exòtics com ara el tomàquet, la patata i tota mena d’herbes, fa venir salivera amb altres especialitats imprescindibles com ara el Vlaamse stoverij -carn de bou guisada amb cervesa negra-, el waterzooi -un plat caldós de verdures amb pollastre, peix guisat en crema de llet-, el gegratineerd witloof -endívies embolcallades en pernil dolç i gratinades al forn en una beixamel amb formatge-, l’anguila o paling en salsa verda , els famosos tomaat-crevette, o les costelles o ribbetjes que en alguns restaurants són plat únic i, per un preu fix, se’n poden menjar tantes com es vulgui -o es © D. Rhys

pugui!-, à volonté.

[ 22 ]

Elena del Amo

[ PER A LLAMINERS ]

© D. Rhys

Més cerveses que dies de l’any La tradició ve de lluny: les

got ha adquirit en els últims

primeres abadies flamen-

temps tanta rellevància que

ques ja produïen la seva

molts productors els dissenyen

pròpia cervesa i, pels volts

i patenten perquè acabin iden-

del 1900, Bèlgica sumava

tificant-se amb la seva marca

més de 3.000 fàbriques.

de cervesa, tal com passa amb

Actualment només en queda

Hoegaarden.

un centenar, en les quals es

Els belgues sobre tot són

produeixen 500 varietats.

famosos pel contingut: la

Les prefereixes rosses,

refrescant i lleugera pils, com

fosques, vermelloses,

ara l’Stella, Jupiler i Maes, però

ambrades...?

també tot un elenc de cerve-

Aigua, ordi, llúpol i llevat es

ses ambrades, blanques, ros-

basten i ben sobradament,

ses fortes, vermelloses, negres

en principi, per elaborar cer-

o de fruites. Tot això, sense

vesa. Cadascuna se serveix

oblidar les cerveses d’abadia

a la seva temperatura idònia

-com la imprescindible Leffe-.

i fins i tot en el seu got par-

www.beerparadise.be

ticular. La importància del

Elena del Amo

Estimulant, antidepressiva i

confiteries com si fossin

fins i tot afrodisíaca o remei

joies embolcallades per

d’urgència a les cuites d’amor.

aquesta fragància mig vicio-

A la xocolata se li adjudiquen

sa que desfà la voluntat i et

tants beneficis que s’acaba

fa entrar per, amb les papil·

per sospitar si no seran pures

les desfermades, escollir la

excuses per a devorar-la sense

dosi del dia.

remordiments. Sigui mite o

Leónidas, Guylian, Godiva o

realitat, millor fer-ho amb un

Neuhaus són les marques

material tan de primera com el

més internacionals, però

que empren els mestres xoco-

per què no deixar-se seduir

laters flamencs per elaborar els

per alguna petita confiteria?

famosos pralines o bombons

Marcolini, amb botigues a

farcits. Brillants, i acabats de

diverses ciutats, són tota

fer - perquè un bombó passat

una experiència, igual que

es considera aquí inaccepta-

Wittamer a Brussel·les,

ble-, els pralines s’exhibeixen

Sukerbuyc a Bruges, Tartufo

a les vitrines de les millors

a Lovaina, Del Rey a Anvers. Elena del Amo

© Koen Broos

Gràcies per la xocolata

[ 23 ]

© Modo Bruxellae

[ AMB ESTIL ]

[ 24 ]

© Toerisme Antwerpen

© Jasper James

Siguem sincers, pocs espanyols que viatjaven a Flandes ho feien per les seves botigues, la seva moda o els seus mercats. Avui això ha canviat; Flandes s’ha convertit en una autèntica destinació de compres.

[ AMB ESTIL ]

Flandes, una inesperada meca del ‘shopping’ Hi ha un tipus de viatgers

La Brussel·les del futur

Marcolini o la tradicional Godiva, exigeixen una

que són els que es passegen

La moda belga camina diversos passos per

degustació amb els ulls tancats.

mirant aparadors. Suposa

davant de la de la resta del món, les botigues

una manera d’entendre les

de Brussel·les no s’assemblen a les de París

Anvers, capítol a part

ciutats en la qual els objectes

o Londres, ni falta que els hi fa. Dansaert i vol-

Una ciutat única al món. Gràcies a la confluèn-

no només són protagonistes,

tants és la zona cool de la ciutat; botigues de

cia de diversos factors avui en dia és una de

sinó excusa perfecta per

capdavanters de la moda com Martin Margiela

les millors rutes de shopping del planeta. Es

a entendre l’essència dels

són aquí.

pot començar prenent com a eix Modenatie,

llocs.

que uneix Museu, Flanders Academy i Flanders

Pastisseries: les noves joieries

Fashion Institute. Des d’aquí, cal recórrer

El que es comprava tradicio-

Presentar un bombó com si fos un rellotge de

Nationalestraat per absorbir l’esperit dels “6

nalment a Flandes; puntes,

Cartier és força corrent a Brussel·les. La capi-

d’Anvers” a través de petites botigues i edificis

bombons i diamants, conviu

tal ha sofisticat fins a tal punt el negoci, que

senyorials. Deixant de banda la moda, recórrer

ara amb una de les millors

és obligatori recórrer les seves xocolateries

St Andries i trobar tresors amagats als antiqua-

ofertes de mobiliari déco,

per a convèncer-se de la capacitat d’embrui-

ris no té preu.

objectes africans, i amb les

xament d’aquestes petites joies. Llocs com

Ana Vázquez

botigues de moda.

Les dues zones bàsiques per a conèixer la “retroBrussel· les” són Sablon i Marolles. Els caps de setmana, a la plaça de Sablon, se celebra

© Wouter Rawoens

RetroBrussel·les

un mercat d’antiguitats, que serveix de coartada per a vagarejar pels voltants. L’altre gran mercat de la ciutat, de vintage recent, és el que es desplega a la plaça de Jeu-de-Balle, a Marolles. Aquest antic barri obrer pres per artistes i joves professionals s’articula entorn de dos carrers, la Rue Haute i la Rue Blaes. La combinació d’ambdues és insuperable.

[ 25 ]

© M. Vanhulst

© Toerisme Mechelen

[ AMB ESTIL ]

Terrasses, cafès i festivals Alguna cosa han de tenir les ciutats flamenques perquè Lenny Kravitz, Kaiser Chiefs, Radiohead o Metallica actuïn als seus festivals i gaudeixin amb un públic que busca bona música i ambient divertit. Les cites són ja un clàssic del panorama musical europeu: Rock Werchter, Pukkelpop o l’arxifamós I Love Techno són festivals el renom dels quals ha traspassat fronteres, però no hem d’oblidar altres alternatives com ara Marktrock o les populars Festes de Gant, deu dies de música i atraccions sense parar. A Flandes no cal esperar l’arribada del bon temps per gaudir de l’ambient: els autèntics cafès de parets groguenques pel fum dels anys són acollidors durant tot l’any, els bars no tenen hora de tancament i què podem dir de les terrasses? Els seus calefactors permeten, fins i tot els dies més freds, fer amics a l’aire

© Corbis

lliure al voltant d’una cervesa.

[ 26 ]

[ AMB ESTIL ]

Joves urbans a la caça de tendències

Adreces útils: Rock Werchter – www.rockwerchter.be Marktrock – www.marktrock.be Pukkelpop – www.pukkelpop.be I Love Techno – www.ilovetechno.be Jazz Marathon – www.brusselsjazzmarathon.be

© Toerisme Antwerpen

Fiestas de Gante – www.gentsefeesten.be © Tomás Kubes

Use-it – www.use-it.be www.brusselstofpeople.eu www.mannekenpass.eu www.flandes.net/donde_alojarse

Cada dia més joves aprofi-

Cal perdre’s pels seus carrers

ten els assequibles preus

per trobar els racons més

dels bitllets d’avió i surten

insospitats. La comunitat

»» Visitar els centres d’art contemporani i galeries

a descobrir nous racons a

virtual “Brussels Tof People”,

»» Aperitiu d’ostres i vi blanc als mercats dels diumenges (10 €)

Europa. Anvers, Brussel·les,

formada per joves euro-

»» Berenar gofres o pannekoeken

Gant o Lovaina acullen cada

peus residents a la capital,

»» Tafanejar a les botigues de segona mà de la Kammenstraat

any centenars d’estudiants

aconsella bones adreces;

“Erasmus”; el govern fla-

també existeix “Use-it”, una

menc llança ofertes com

organització turística que

la de la visita dels museus

presenta les ciutats d’una

al preu simbòlic d’1 euro, i

manera diferent, i les ciutats

aquests organitzen noves

ofereixen itineraris urbans en

exposicions alternatives, com

format MP3.

les que es poden contem-

Algunes pistes, però el més

plar al Museu de la Moda

divertit és descobrir els llocs

d’Anvers.

per un mateix:

»» Esmorzar a Le Pain Quotidien, productes orgànics en taules comunitàries

d’Anvers »» Llogar bicicletes per visitar el museu a l’aire lliure de Middelheim, Anvers »» Degustar els centenars de gustos diferents de la ginebra o conèixer el surrealista bar Pink Flamingo a Gant »» Trobar els clubs nocturns d’Anvers en els antics magatzems del port »» Ballar fins a la matinada a La Fuse, temple del techno de Brussel·les

© D. De Kievith

»» Dormir en algun dels nous B&B de disseny (des de 85 €)

© D. De Kievith

© D. Rys

Anvers, Gant o Brussel·les són la nova meca dels cercadors de racons cool

[ 27 ]

[ ART I CULTURA ]

Hergé gairebé no va viatjar.

Promesa, el lloc on s’han

No ho va fer, almenys, durant

teixit i fabricat tantes i tan

les dècades en què va tre-

bones històries i on es pot

ballar en una de les sagues

entrar en contacte amb

més rodones i perfectes de

l’aire que van respirar Hergé,

la història del còmic i, per a

Jacobs, Morris o Franquin,

alguns, de la literatura univer-

i el que encara inhalen

sal: els àlbums de Tintín. El

Schuiten, Van Hamme o

fet que la seva rutina diària

Peeters. També significa

se circumscrivís als carrers,

accedir a un món utòpic -i,

places i racons de Brussel·les

alhora real- en el qual les

diu molt de la imaginació

vinyetes pengen de les

d’Hergé, però també de la

parets dels museus i decoren

capacitat suggeridora que pot

edificis de cinc plantes.

amagar la capital belga. Seria un error reduir Brussel·les

A l’hora de recomanar un

al pare de Tintín, i també

còmic idoni per viatjar a

seria incorrecte creure que el

Brussel·les sempre em repe-

còmic és un mitjà d’expres-

teixo amb sorprenent insis-

sió en el qual només tenen

tència: Brüssel, de Schuiten i

cabuda els superherois. No!

Peeters. Per què? No només

A Brussel·les hi ha quilos de

exemplifica a la perfecció les

còmics, milers de tebeos,

infinites possibilitats expres-

tones d’àlbums d’historietes

sives de les vinyetes –robant

il·lustrades i moltíssimes

virtuts de la literatura, la

vinyetes però, en canvi, gai-

pintura o el cinema–, sinó

rebé no hi ha senyors vestits

que expressa d’una manera

amb malles i leotards.

rabiosa, bella i sincera l’amor cap a la ciutat.

Trepitjar Brussel·les quan s’estima el còmic és com peregrinar a la Terra

[ 28 ]

Gontzal Largo

Informació pràctica Tota visita a la Brussel·les dels dibuixos, les onomatopeies i les bafarades ha de començar al Centre Belga del Còmic, situat al número 20 de la Rue des Sables (www.stripmuseum.be). La seva botiga té una àmplia selecció d’obres en castellà. Després, a l’oficina de turisme, cal demanar el mapa en el qual es desglossen tots els murals de còmics de Brussel·les. No seria una mala idea aconseguir el llibre Brussels Through Comic Strips, editat per Versant Sud i en el qual es recopilen vinyetes i còmics que van immortalitzar, a les seves pàgines, la capital belga.

© C. de Potigny

Brussel·les, paradís somiat de vinyetes, bafarades i onomatopeies

Aquí hi ha l’aire que va respirar Hergé

[ ART I CULTURA ]

A Bèlgica és molt fàcil desplaçar-se. Des de Brussel·les el visitant arriba en una hora, o menys, a Anvers, Gant o Bruges, tres de les seves ciutats més importants en termes culturals. A les nombroses galeries, museus i centres es pot gaudir de la riquesa de l’art flamenc, expressada al llarg dels segles en l’obra de Jan van Eyck, Hans Memling, Pieter Bruegel el Vell, Rubens, Frans Hals, Anton van Dyck, Fernand Khnopff, James Ensor, Marcel Broodthaers, Jan Fabre, Wim Delvoye i Berlinde de Bruyckere, entre d’altres. El Combiticket (12 €) permet visitar les col·leccions del Museu Reial de Belles Arts d’Anvers, el Groeninge Museum de Bruges © Kris De Smedt

i el Museu de Belles Arts de Gant. www.vlaamsekunstcollectie.be

© Koninklijk Museum voor Schone Kunsten Antwerpen

© Jasper James

Un panorama artístic seductor Entre els principals atractius de les ciutats

Però l’art actual es desenvolupa també en

flamenques destaca, sens dubte, l’oferta

altres centres de Flandes. Destaquen especi-

artística. També a Brussel·les els amants de

alment el Museum van Hedendaagse Kunst

l’art poden gaudir d’un interessant repertori,

Antwerpen (MUHKA), a Anvers, i l’Stedelijk

encapçalat pels Musées Royaux des Beaux-

Museum voor Actuele Kunst (SMAK), a Gant,

Arts, que engloben les col·leccions d’art antic

en els quals es pot apreciar tot el ventall

(del segle XV al XVIII) i modern (segles XIX i

de la creació contemporània internacional.

XX), així com els museus dedicats a les obres

La Kunsthalle Lophem, a Loppem, i el

d’Antoine Wiertz i Constantin Meunier. Per

Middelheim Museum d’Anvers (dedicat a l’es-

la seva banda, el Bozar, al Palais des Beaux-

cultura a l’aire lliure) enriqueixen també aquest

Arts dissenyat per Victor Horta, inclou dintre

panorama, mentre que el Provinciaal Museum

de la seva nodrida oferta cultural exposicions

voor Moderne Kunst (PMMK) d’Ostende ofe-

temporals en les quals moltes vegades la

reix amb la seva col·lecció un recorregut per

història de l’art va acompanyada de la creació

l’art belga que va des de principis del segle XX

contemporània, mentre que el Centre d’Art

fins avui.

Contemporani Wiels està dedicat exclusiva-

Pel que fa a l’art històric, no es poden dei-

ment a la producció i exposició de l’art més

xar de visitar centres com el bell Koninklijk

recent, en el marc d’un edifici que és un apre-

Museum voor Schone Kunsten d’Anvers, el

ciable exemple d’arquitectura moderna.

Museum voor Schone Kunsten de Gant o el

Les galeries complementen amb la seva

Groeninge Museum de Bruges, que junts

oferta contemporània el panorama artístic

engloben una excel·lent col·lecció d’art que

de Brussel·les, i és precisament durant la

va des del segle XIV fins al començament

celebració de la fira d’art contemporani Art

de la segona meitat del segle XX, en la qual

Brussels, a l’abril o al maig, quan el visitant té

s’inclouen algunes de les joies més preuades

la gran oportunitat de prendre el pols de l’art

de l’art belga.

contemporani belga.

Vivianne Loría

[ 29 ]

[ ART I CULTURA ]

Ensor a Ostende James Ensor (Ostende, 1860-1949) està considerat un dels pintors precursors del surrealisme, i és un dels màxims representants de l’art del segle XX. Per entendre millor la seva obra, cal visitar la casa museu James Ensor, on va residir durant els seus últims 32 anys, a la localitat costanera d’Ostende. Allà es va Ensor aux Masques © SABAM 1999

deixar influir pels objectes quotidians de la botiga dels seus pares: conquilles de mar, màscares... Els seus treballs poden ser contemplats en els principals museus de Flandes. Aquest any el Reial Museu de Belles Arts

www.fine-arts-museum.be www.musee-magritte-museum.be Casa museu René Magritte: www.magrittemuseum.be Passejos guiats per la ciutat de “Monsieur Magritte”: www.asbl-arkadia.be

d’Anvers presenta l’exposició Goya, Redon, Casa museu James Ensor:

març al 14 de juny.

www.toerisme-oostende.be

Seguint els passos de Magritte i els seus

deixar-se seduir pel surrealisme. Primer, als

companys de viatge es pot descobrir una

Reials Museus de Belles Arts i els paisatges

Brussel·les diferent on res no és el que sem-

impossibles de René Magritte, com l’inquie-

bla i on, en el lloc més sorprenent, apareix un

tant L’Empire des Lumières on la nit es confon

lloc tan insòlit com el cafè La Fleur en Papier

amb el dia. Després a la seva casa museu,

Doré, a la Rue des Alexiens 55, punt de troba-

al municipi veí de Jette, on Magritte va viure

da dels surrealistes.

des de 1930 fins a 1954 amb la seva dona, i

Si fins ara es trobaven a faltar més originals

hi va congregar molts dels artistes relacionats

de Magritte, el 9 de juny s’inaugurarà a

amb el moviment surrealista d’aquells anys.

Brussel·les el seu nou museu monogràfic,

És impossible no emocionar-se davant dels

contigu al Museu de Belles Arts, al palauet

objectes fetitxe que ell convertiria en icones

Hôtel Altenloh de la Place Royale, on s’expo-

de la pintura del segle XX, i ens va demostrar

saran unes 140 obres, la col·lecció més gran i

que allò trivial i anodí sempre amaga alguna

diversa del món.

cosa màgica i misteriosa: ‘Això (aquesta pipa que vostè veu) no és una pipa’.

Javier Mazorra

© Charly Herscovici, with his kind permission – c/o SABAM-ADAGP, 2008

Ja sabíem que calia anar a Brussel·les per

© Charly Herscovici, with his kind permission – c/o SABAM-ADAGP, 2008

Ensor. Pintures i dibuixos grotescos del 14 de

Magritte, nou museu per al pintor surrealista

[ 30 ]

Nou Museu Magritte:

[ ART I CULTURA ]

Cites obligades Les ciutats d’art flamenques et sorprendran en qualsevol època de l’any amb una exposició interessant, un concert peculiar o un festival multitudinari. Aquí trobaràs una selecció d’esdeveniments; pots consultar el calendari complet al nostre web www.flandes.net

Fins al 29 març 2009

imatge tan desagradable com ridícula,

27 març > 30 juny

Al Palau de Belles Arts de Brussel·les

Gant, Abadia de Sant Pere

aquests tres artistes es consideren

Brussel·les, Museu Reial de Belles Arts

s’exposen obres de quatre autors, que

EXPOSICIÓ DE TAPISSOS

pioners de l’art modern del segle XX.

UNA MIRADA MIXTA AL CÒMIC

gràcies a la seva audàcia gràfica i un

BELGA

atrevit estil de narració, van deixar

FLAMENCS PER ALS DUCS DE BORGONYA, CARLES V I FELIP II

21 març > 21 juny 2009

www.fine-arts-museum.be

empremta en l’evolució del còmic ja

www.gent.be/spa

Malines, per tota la ciutat

Aquesta exposició ofereix, a través

no només creat per a nens.

Exposició de tapissos dels s. XV i XVI

VISIONS DE LA CIUTAT

d’obres d’aproximadament vint

Els artistes Guido Crepax, Paul

de l’abadia de sant Pere i la Casa

www.stadsvisioenen.be

autors contemporanis belgues, una

Cuvelier, Jean-Claude Forest i Guy

Reial Espanyola. Aquests “frescos

El 2009 Malines celebra 4 segles

visió de conjunt de 100 anys de

Peellaert van treure inspiració del

itinerants” ajudaven a augmentar el

i mig de ciutat arquebisbal.

còmic, per treure a la llum el vincle

moviment pop-art, els dibuixos

prestigi social i confort personal del

Aquest aniversari dóna lloc a un

entre l’escola belga i els grans

animats o de la música ye-yé

seu propietari i tenien una funció

esdeveniment de grans dimensions

corrents del còmic a escala mundial.

francesa.

política.

en el qual destaca l’exposició “Hemel

La presentació de les obres no és

in Tegenlicht”, El cel a contrallum,

cronològica ni per corrents, sinó una

27 març > 21 juliol

14 març > 14 juny 2009

que mostra una barreja de tresors de

fusió transfronterera de generacions i

Bruges, Groeninge Museum

Anvers, Museu Reial de Belles Arts

l’arquebisbat i objectes utilitzats en el

disciplines.

CARLES EL TEMERARI,

GOYA, REDON, ENSOR. Pintures

culte popular. 25 setembre 2009 > 3 gener 2010

www.kareldestoute.be

Brussel·les, Bozar

Carles el Temerari, el duc que va voler

2009 és l’any del còmic a

ELS SEXTIES

convertir-se en rei va ser un home

Odilon Redon i James Ensor les

Brussel·les

www.bozar.be

molt ambiciós en un moment crucial

representacions grotesques tenen un

www.brusselscomics.com

2a gran exposició de l’Any del Còmic

de la història europea. En la seva

paper notable. Precisament per la seva

Destaquen:

a Brussel·les.

curta vida es va convertir en un dels

© Toerisme Mechelen

fi març > gener 2010

A les obres de Francisco de Goya,

© Brussels International

www.kmska.be

© National Gallery London

L’ESPLENDOR DE BORGONYA

i dibuixos grotescos

[ 31 ]

© BITC, JL Vandewiele

© Charly Herscovici, with his kind permission – c/o SABAM-ADAGP, 2008

© Toerisme Leuven

[ ART I CULTURA ]

monarques més rics d’Europa, símbol

5 juny > 15 novembre 2009

de la cultura refinada de Borgonya.

Anvers, catedral

CITES ANUALS

Per primera vegada una exposició

DE QUINTEN MATSIJS A RUBENS

Festivals de música, processons

Brussel·les

mostra obres dels primitius flamencs i

- obres mestres del museu a

històriques, festes populars, jornades

www.monarchie.be

peces de col·leccions de tot el món.

la catedral

de portes obertes... que tenen lloc

final juliol > setembre 2009

www.dekathedraal.be

cada any i omplen de color les ciutats

Festivals musicals

28 març > 4 octubre 2009

Arran de la celebració del 450

flamenques.

juny, juliol, agost 2009

Diferents llocs a la costa belga

aniversari del bisbat d’Anvers, la

BEAUFORT 03

catedral exposa una col·lecció de

Reials Hivernacles de Laeken

www.flandes.net/acontecimientos_

www.beaufort03.be

16 obres eclesiàstiques que evoquen

abril > maig 2009

culturales

Després de dues edicions de gran

l’interior de la catedral entre els

Brussel·les

Vegeu article pàg. 26-27

èxit sobre art contemporani a la

segles XVI i XVIII.

www.monarchie.be

Els amants de la bona música

nou nombroses obres d’art noves i

20 setembre > 6 desembre 2009

Processó de Hanswijk

cita ineludible de l’estiu. Cadascú

antigues instal·lades en pobles de la

Lovaina, M, Leopold

17 maig 2009

que triï el seu estil i... que comenci

costa (Beaufort Outside) o al Museu

Vanderkelenstraat 28

Malines

l’espectacle!

d’Art Modern d’Ostende (PMMK)-

ROGIER van der WEYDEN, 1400-

www.hanswijkprocessie.org

Beaufort Inside.

1464, mestre de passions

Diverses ciutats

trobaran en aquests festivals una

costa, la 3a edició exposarà de

Mercats de Nadal

www.rogiervanderweyden.be

Processó de la Santa Sang

Fi novembre > desembre 2009

2 juny 2009

L’exposició mostra la importància d’un

21 maig 2009

Diverses ciutats

Brussel·les, Museu Magritte

dels mestres dels primitius flamencs

Bruges

www.flandes.net/acontecimientos_

OBERTURA DEL MUSEU

a través de les 120 obres portades

www.holyblood.com

culturales

MAGRITTE *****

des dels Estats Units o altres països

www.musee-magritte-museum.be

a Europa. Una oportunitat única per

Jazz Marathon

tradicionals, pistes de patinatge i

o www.fine-arts-museum.be

veure les seves obres reunides a part

29 > 31 maig 2009

grans avets i pessebres. Flandes rep

L’antic hotel Altenloh acull el museu

d’obres dels seus contemporanis.

Brussel·les

el Nadal de la manera més tradicional

www.brusselsjazzmarathon.be

en un ambient de conte de fades.

dedicat a la vida i obra d’aquest

Regals, menjars i begudes

grandíssim pintor belga. Un total de

Octubre > febrer 2010

140 obres amb pintures, partitures

Brussel·les i altres ciutats

Desfilada de l’Ommegang

de música, cartes, fotos i pel·lícules

EUROPALIA. XINA 2009

30 juny i 2 juliol 2009 (a confirmar)

que l’artista ha creat al llarg de la

www.europalia.eu

Brussel·les

seva vida.

La 22a edició d’aquest festival es

www.ommegang.be

dedica a la cultura d’un dels països més fascinants, la Xina. Centenars

Festes de Gant

d’esdeveniments amb concerts,

18 > 27 juliol 2009

exposicions, teatre i ball, cinema,

www.gentsefeesten.be

etc., ens parlen de diverses facetes de la civilització xinesa.

[ 32 ]

Visita al Palau Reial

[ INFORMACIÓ PRÀCTICA ]

Prepara el viatge La regió

Espanya directe

ADRECES ÚTILS

Flandes, amb 6 milions d’habitants, és una de les tres regions

Per parlar amb Espanya amb cobrament a destinació

Companyies aèries

belgues. Juntament amb Valònia i Brussel·les forma el Regne

marca 080010034 + núm. al qual desitges trucar.

www.brusselsairlines.com

Federal de Bèlgica, amb 10 milions d’habitants.

www.clickair.es

Transport

www.vueling.com

Idiomes

Amb avió: Brussels Airlines, Clickair, Vueling, Iberia i

www.iberia.es

A Bèlgica hi ha 3 idiomes oficials: neerlandès o flamenc

Ryanair volen a Bèlgica des d’Espanya. Totes arriben a

www.ryanair.com

(a Flandes i Brussel·les = 57% de la població), francès (a

l’aeroport de Brussel·les, excepte Ryanair, que aterra a

Valònia i Brussel·les = 33%) i alemany (a la frontera amb

Charleroi.

Trens

Alemanya = 10%).

Des de l’aeroport hi ha trens directes a Brussel·les, Gant

www.b-rail.be

o Lovaina amb connexions a la resta del país.

www.thalys.com

Urgències

www.eurostar.com

Les farmàcies obren de 8h30 a 12h i de 13h30 a 18h, i tanquen

Amb tren: Per viatjar amb tren des d’Espanya a Bèlgica

el dissabte a la tarda i el diumenge. Per rebre assistència

hauràs de canviar de tren a París.

Hotels

mèdica acudeix a qualsevol metge amb la Targeta Sanitària

Quan ja siguis a Flandes, la millor manera de moure’s

www.flandes.net/donde_alojarse

Europea, obtinguda en els Centres d’Atenció i Informació de la

és amb tren. Les distàncies són curtes i la xarxa de

Seguretat Social; és vàlida durant 1 any.

ferrocarrils ofereix connexions puntuals i freqüents. Els

Bed & Breakfast www.taxistop.be

© N. Matsumoto

www.gastenkamersantwerpen.be www.bnb-brussels.be www.bedandbreakfast-gent.be www.brugge-bedandbreakfast.be

Albergs www.vjh.be

Flandes per a joves www.use-it.be

Càmpings www.camping.be

Turisme rural www.hoevetoerisme.be

Oficines de turisme locals Anvers: www.visitantwerpen.be Bruges: www.brugge.be Brussel·les: www.brusselsinternational.be Gant: www.gent.be Lovaina: www.inenuitleuven.be Malines: www.inenuitmechelen.be

[ 33 ]

[ INFORMACIÓ PRÀCTICA ]

preus són assequibles i no cal reservar plaça. Informa’t

Targetes amb descompte

© Sofie Coreynen

sobre l’oferta d’abonaments i descomptes aplicables al teu viatge.

Brussels Card: visita de 25 museus més transport urbà durant

Amb cotxe: Les autopistes belgues recorren tot el país,

www.brusselscard.be

24h (20 €), 48h (28 €) o 72h (33 €)

són gratuïtes i estan ben il·luminades. Recorda que a Bèlgica les indicacions i els noms de les ciutats estan

Manneken Pass: 18 a 25 anys. 24h de transport a Brussel·les

en neerlandès a Flandes, en francès a Valònia i en els

i descomptes a botigues, museus i atraccions. Preu: 5 euros.

dos idiomes a la regió de Brussel·les.

Inclou planell de Brussel·les. www.mannekenpas.eu

Turisme de Bèlgica: Flandes i

Tramvia: Un dels típics transports urbans de Brussel·les,

1 Euro Museu: Si tens menys de 26 anys, paga solament

Brussel·les

Anvers i Gant. A Anvers i Brussel·les també hi ha metro.

1 euro per visitar 1 dels 23 museus que participen

Sol·licitud d’informació turística des d’Espanya:

www.1euromuseum.be

World Trade Center, ed. Est, pl. 6. Moll de Barcelona s/n

Taxi: Recorda que a Flandes els taxis no són barats i

08039 Barcelona

s’han de sol·licitar a les parades o per telèfon. Demana

Mont des Arts Pass: Visita del Bozar, Museu de Belles Arts,

T. 93 508 59 90

el número de telèfon al teu hotel o a l’Oficina de Turisme.

Museu Instruments Música i Belvue Museum per 11 €, a Brussel·les.En total es poden visitar 7 museus al Mont des

F. 93 508 59 93 [email protected]

Bus turístic: La millor opció per descobrir les ciutats

Arts. Joves menors de 26 anys i estudiants paguen només

www.flandes.net

confortablement i amb explicacions en diversos idiomes.

5,5 euros. www.kunstberg.be

Horari per demanar informació turística: de dilluns a divendres,

Passejos amb barca: La perspectiva de les ciutats

de 9h00 a 13h30.

flamenques des de l’aigua val molt la pena. Consulta a

Must of Brussels: 10 tiquets per a visitar 10 atraccions/museus

les Oficines de Turisme locals les possibilitats per fer

de la teva elecció per 17 €. Atenció: depen de l’atracció o

una passejada guiada pels canals, traslladar-se amb

museu quants tiquets gastes.

vaixell d’una ciutat a una altra o fins i tot conduir una

http://www.mustofbrussels.com/pictures/must2008.pdf

Colofó

embarcació individual! Antwerpen Museum Card: 48 h de transport urbà + visites

Editor Responsable Raymonda Verdyck

Allotjament

a museus i esglésies per 20 € (per exposicions permanents

Grasmarkt 61 – 1000 Brussel·les

A Flandes trobaràs allotjament per a tots els gustos i

gratis i amb descompte per exposicions temporals)

butxaques des d’agradables hotels, bed & breakfast,

www.antwerp-tourist-guide.com/Antwerp-Museum-Card.html

Concepte & Pre-producció Gramma nv, www.gramma.be Impremta Dessain Printing, Mechelen

càmpings, cases de turisme rural, a albergs. El sistema de classificació hotelera és semblant a

Combi5 a Bruges: 5 museus x 15 €

l’espanyol. Les reserves es poden fer des d’Espanya contactant amb l’hotel o a través d’una agència de

Cicle3 a Bruges: 1 dia per visitar 3 museus, llogar una bicicleta

Copyright portada

viatges. Un consell: l’ocupació hotelera a Brussel·les

i prendre 1 beguda per 15 €

(a baix) Kris De Smedt, Koen Broos,

baixa considerablement durant el cap de setmana,

Layla Aerts/Toerisme Vlaanderen Cartografia

i a Bruges de dilluns a dijous, aprofita les ofertes

Quartet Primitius Flamencs a Bruges: Església de Nostra

disponibles durant aquests dies!

Senyora, Museu Groeninge, Museu Memling i Tresor de la

© Geoplan bvba, www.geoplan.be D/2009/5635/1/9 Tota la informació en aquest fullet va ser recollida amb molt d’esforç i era correcta a l’hora d’entrar en impremta. L’editor no es responsabilitza de cap imprecisió, error o canvis posteriors a la seva impressió.

Catedral de Sant Salvador per 14 €.

Horaris comercials La majoria de botigues obren de 10h a 18h. Els museus

Gent museum pass: 14 museus i atraccions de Gant en 3 dies

solen tancar a les 17h. El dia de descans és el diumenge

per 20 euros.

en el cas de les botigues i el dilluns en el dels museus. Si vols pagar les teves compres en efectiu, tingues

Combiticket: entrada que dóna accés al Museu Groeninge de

en compte que a Flandes no hi ha gaires caixers

Bruges, el Real Museu de Belles Arts d’Anvers i el Museu de

automàtics.

Belles Arts de Gant. Per 12 € es poden descobrir els 3 en un termini de 3 anys! www.vlaamsekunstcollectie.be

[ 34 ]

© Charly Herscovici, with his kind permission – c/o SABAM-ADAGP, 2008

Sabies que...? ...Tintín, Lucky Luke o els Barrufets són creacions

Turisme de Bèlgica: Flandes i Brussel·les

d’artistes belgues

World Trade Center, ed. Est, pl. 6.

...Bèlgica va ser el primer país de l’Europa continental

08039 Barcelona

que va construir una via fèrria? ...de cada 10 diamants que hi ha al món, 7 han passat per

T. 93 508 59 90

Anvers? ...el Sr. Sax, inventor del saxofon, era belga?

Horari per demanar informació turística:

...que Bèlgica és el major productor d’azalees del món?

de dilluns a divendres, de 9h a 13h30.

...Marx i Engels van establir les bases del Manifest comunista a la Grand Place? ...Víctor Hugo hi va viure? ...l’avi de Beethoven era de Malines? ... Bèlgica té el rècord Guiness del major nombre de restaurants premiats amb estrelles Michelin en relació amb el seu nombre d’habitants?

www.flandes.net