(Waltz for piano nº1 in E flat Major, Op.18, B.62") El "Vals per a piano nº1 en Mi bemoll Major, op.18", de Frédéric Chopin (1810−1849), és el que es coneix amb el sobrenom d'"El Gran Vals Brillant" El mateix Chopin els hi posava subtítols segons l'estat d'ànim en els què els havia composat. Segons això, Chopin estava de bon humor i la peça és "brillant". Després veiem en el títol de la seva catalogació tècnica, que posa "Mi bemoll Major". Les obres escrites en tonalitats Majors, podríem dir que són "alegres", i les escrites en tonalitats menors, "tristes". I és un Vals, una dansa. Ningú balla si està trist. El fet que es tracti de la FORMA MUSICAL "Vals", ja ens està parlant també del seu compàs, ja que és una dansa de tipus ternari, o sigui, escrita en compàs 3/4. Per altra banda, el Vals, ens emmarca en l'època de Chopin, el ROMANTICISME, que té com una de les seves característiques principals, l'atenció per les manifestacions POPULARS i FOLKLÒRIQUES. Aquest ball deriva del "ländler", una dansa popular molt arrelada, pròpia de les terres d'Àustria i del sud d'Alemanya. Al ser introduïda i rescatada per molts músics i incorporada a la música culta, l'aristocràcia i la burgesia la van fer seva. Chopin va escriure uns vint valsos. Va composar "El Gran Vals Brillant" op.18 l'any 1831, en la seva època a París. Va ser el primer vals que va publicar, i de seguida va aconseguir gran popularitat. És un dels seus treballs més extravertits i tan bromista, tan ràpid, àgil, despreocupat, intens, "brillant" i virtuosístic que tot i ser per ballar, resulta temerari intentar−ho. De la mateixa manera que Chopin era conegut com el "Poeta del piano", els seus valsos es coneixen com a "poemes dansats". En aquest Vals "brillant", ens trobem amb el Chopin més accessible i entranyable, perquè tot i la seva energia, és alhora evocador de les grans sales de ball d'aquella època.

Abans hem dit que el Vals "brillant" és BROMISTA, i és que Chopin juga amb nosaltres, ens fa bromes. Amb la següent breu guia d'Audició, podem començar a descobrir petits detalls de l'obra. La seva durada completa és de 5'28".

1

GUIA d'AUDICIÓ 00:00 − Primer ens prega atenció fent com una "campaneta". 00:03 − Comença a desenvolupar diversos temes amb melodies diferents que va repetint. Fixem−nos que des d'aquest moment, el baix (la mà esquerra), va marcant el compàs ternari, gairebé, com si fos un instrument de percussió, de forma molt accentuada, (1−2−3, 1−2−3, 1−2−3, 1−2−3...). 03:44 − Avís contundent. Ens prega atenció, com al començament, però més decidit. 03:52 − Breu reexposició d'alguns temes amb TEMPO més ràpid. 04:20 − Atenció! Aquí ens farà una altra broma. Abans d'acabar amb el primer tema (A), fa un SILENCI sobtat, mig acaba "A", fa un altre SILENCI i sembla que ja vulgui acabar definitivament, però... 04:34 − Un altre avís i CODA, on fa recapitulació amb variacions que ens porta a un final juganer, perquè sembla que no s'acabarà mai. Suggeriments Si es vol aprofundir en l'anàlisi d'aquesta obra, es podria intentar diferenciar els diferents temes que el composen i les seves repeticions. En època de Chopin els valsos estaven formats per una successió de cinc temes de vals, amb diferent melodia, repeticions amb o sense variacions i coda final amb reexposició d'alguns temes en ordre divers. Nota Existeix un altre vals amb el mateix nom de Chopin: "Gran Vals Brillant en La menor, op.34" ("Grande Valse Brillante in A minor, op.34"). JOAN VELLVÉ RAFECAS 4RT ESO MUSICA TREVALL D'UNA OBRA D'UN COMPOSITOR ROMÀNTIC

2