Institut Català de la Salut

INFORME ESTÀNDARD PIMECRÒLIMUS

Nom comercial: Elidel® Composició: 10 mg pimecròlimus/g crema.

Laboratori fabricant: Novartis Farmaceutica S.A. Fàrmacs comparadors: glucocorticoides tòpics de potència baixa o moderada.

Qualificació del CANM: No suposa un avenç Data de revisió: novembre de 2004. terapèutic.

RESUM DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES FARMACOLÒGIQUES DEL NOU MEDICAMENT__________________________________________________

1. Indicacions aprovades Tractament de pacients amb dermatitis atòpica (DA), d’intensitat de lleugera a moderada, de 2 anys d’edat o més, per a: - Tractament a curt termini dels signes i símptomes de la DA. - Tractament intermitent a llarg termini per prevenir l’aparició de brots nous. 2. Mecanisme d’acció El pimecròlimus és un derivat macrolactàmic de l’ascomicina amb activitat antiinflamatòria. Actua unint-se al receptor citosòlic macrofilina–12, formant un complex que inhibeix la calcineurina, cosa que produeix un bloqueig, activa les cèl·lules T, i, en conseqüència, inhibeix selectivament l’alliberació de citocines proinflamatòries. També inhibeix l’activació dels mastòcits induïda per complexos d’immunoglobulina E i antígens. 3. Dades farmacocinètiques Absorció: S’ha estudiat l’absorció sistèmica de pimecròlimus després d’aplicar-lo per via tòpica en estudis a curt termini (3 setmanes) i a llarg termini (12 mesos) en adults i nens (d’edat major o igual a 3 mesos). En tots aquests estudis les concentracions de pimecròlimus van ser sempre baixes, independentment de l’extensió de la lesió que s’havia de tractar i de la durada del tractament, sense que s’observés una acumulació sistèmica a llarg termini. Distribució, metabolisme i excreció: Atès que l’absorció de pimecròlimus per via tòpica és molt baixa, no se n’ha pogut determinar el metabolisme després de la seva aplicació per aquesta via. En estudis in vitro no s’ha detectat metabolisme a la pell. Unitat de Farmàcia 1 Divisió d'Atenció Primària Institut Català de la Salut

Després d’administrar-ne una dosi per via oral, es va observar que es metabolitzava mitjançant reaccions d’oxigenació i d’O-desmetilació al citocrom P450 3A4 hepàtic i que s’eliminava, principalment, per via fecal.

4. Posologia i forma d’administració Adults, adolescents i nens majors de 2 anys : cal aplicar una capa fina a la zona de pell afectada, cada 12 hores. El tractament ha de continuar fins que es produeixi un aclariment de la lesió, moment en què s’ha d’interrompre. En el tractament a llarg termini, l’aplicació del pimecròlimus s’ha d’iniciar quan hi hagi la primera aparició de signes i símptomes, per prevenir els brots de la malaltia. S’ha d’utilitzar 2 cops per dia mentre persisteixin els signes i símptomes. Si s’interromp el tractament s’ha de reiniciar quan hi hagi la primera aparició de signes i símptomes, per prevenir els brots. Si al cap de 6 setmanes no s’observa cap millora, o empitjora la malaltia, s’ha d’interrompre el tractament i considerar altres opcions terapèutiques. Atès el nivell d’absorció baix, no hi ha restriccions quant a la dosi ni a la superfície ni a la durada del tractament. Pacients d’edat avançada (65 anys o més): en els assaigs clínics efectuats no es va incloure un nombre suficient de pacients, en aquesta categoria d’edat, per saber si responien de manera distinta als pacients més joves. Normes per a la correcta administració: quan s’aplica la pomada s’ha de fer un massatge suau per afavorir l’absorció del pimecròlimus. Es pot administrar a qualsevol zona de la pell, inclosos el cap, la cara, el coll i les àrees intertriginoses, excepte les membranes mucoses, i s’ha d’evitar el contacte amb els ulls. No s’han d’utilitzar embenatges oclusius després de l’aplicació del pimecròlimus. 5. Dades d’eficàcia L’eficàcia del pimecròlimus tòpic s’ha avaluat en diversos assaigs clínics controlats, tant en nens com en adults, a curt i llarg termini. Les variables principals mesurades en aquests estudis són les reduccions observades en els paràmetres avaluadors següents, de la gravetat de la malaltia: avaluació global de l’investigador, Investigator Global Assessment (IGA); índex de severitat i superfície de l’èczema, Eczema Area Severity Index (EASI); i índex de severitat de la dermatitis atòpica, Atopic Dermatitis Severity Index (ADSI); així com la severitat del prurit, la valoració que fa el pacient o el cuidador sobre el control de la malaltia i la incidència de brots.

Unitat de Farmàcia Divisió d'Atenció Primària Institut Català de la Salut

2

Tractament a curt termini dels signes i símptomes (taula 1) Estudis de pimecròlimus contra glucocorticoides En un estudi (Luger, 2001) de determinació de dosi de 3 setmanes de duració es va comparar l’eficàcia de pimecròlimus al 0,05 %, 0,2 %, 0,6 % i 1 % amb la betametasona valerat al 0,1 %. La variable principal d’avaluació va ser la mitjana de canvi en l’EASI, al final del tractament, respecte als nivells basals. Les cremes de pimecròlimus al 0,2 %, 0,6 % i 1 % van ser significativament més eficaces que l’excipient; els millors resultats es van obtenir amb la formulació a l’1 % (reducció EASI del 47 %). La betametasona valerat al 0,1 % va ser més eficaç (reducció EASI del 79 %). Estudis de pimecròlimus contra placebo En un estudi (Eichenfield, 2002) amb 403 nens i adolescents (1 any - 17 anys) amb dermatitis atòpica lleugera o moderada que afectava més del 5 % de la superfície corporal, el pimecròlimus, durant 6 setmanes, va demostrar que era més eficaç que el placebo en tots els paràmetres valorats (reducció dels índexs de les escales IGA i EASI, disminució del prurit i millora en la valoració del pacient o el cuidador sobre el control de la malaltia). Tot i no estar autoritzat en menors de 2 anys, hi ha un estudi (Ho 2003) dut a terme en lactants de 3 mesos a 23 mesos, en dues fases (la 1a. fase, de 6 setmanes de duració i la segona, de 20 setmanes), en què es va observar una millora en tots els paràmetres valorats (IGA, EASI i prurit), que es va mantenir al llarg del temps. Tractament a llarg termini per prevenir l’aparició de brots nous (taula 2) Estudis de pimecròlimus contra placebo S’han dut a terme tres estudis en què es compara l’eficàcia de pimecròlimus respecte de placebo, emprant en els dos grups corticoides tòpics de rescat. Aquests estudis consisteixen a aplicar emolients per tractar la pell seca i pimecròlimus o un vehicle, en aparèixer els primers signes i símptomes de la malaltia, segons si és el grup d’estudi o el de control. En els dos grups de tractament s’utilitzen corticoides tòpics per tractar els brots no controlats o les exacerbacions. En un estudi en 192 adults, amb una durada de 24 setmanes (Meurer, 2002), i en un altre en població pediàtrica (713 nens entre 2 anys i 17 anys) amb una durada d’un any (Wahn, 2002), la utilització de pimecròlimus, en aparèixer els primers signes i símptomes de la malaltia, va reduir significativament l’aparició de brots nous i la necessitat d’utilitzar corticosteroides tòpics com a tractament de rescat. El tercer estudi (Kaap, 2002) es va fer en 251 lactants de 3 mesos a 23 mesos i va tenir una duració d’un any. Als sis mesos de tractament, un 67 % dels pacients del grup de pimecròlimus no va patir cap brot de la malaltia, comparat amb el 30,4 % del grup de control (p menor a 0,001). A més, el nombre de dies en què va ser necessària l’aplicació de corticoides va ser el doble en el grup control. No es van observar diferències en els altres paràmetres avaluats.

Unitat de Farmàcia Divisió d'Atenció Primària Institut Català de la Salut

3

6. Dades de seguretat A un estudi (Queille-Roussel, 2001) amb 16 voluntaris sans, de disseny encreuat, per avaluar el potencial atrofogènic, es va comparar pimecròlimus a l’1%, betametasona valerat al 0,1 %, triamcinolona al 0,1 % i placebo, dues vegades per dia, durant 6 dies, en cada preparat. Els 2 corticoides van produir una disminució en el gruix de la pell, respecte al gruix basal, superior a la del pimecròlimus, amb uns resultats del 7,9 % i del 12,2 %, respectivament (p menor a 0,001). No es van observar diferències significatives quan es va avaluar l’atròfia i l’aparició de telangiectasis en cap dels 4 grups de tractament, possiblement, a causa de la curta durada d’aquest, ja que en estudis previs amb corticoides tòpics, els signes clínics apareixen després de 6 setmanes, o més, de tractament diari. Caldria avaluar també els efectes sobre la pell amb lesions actives. En els diversos estudis duts a terme s’ha observat un increment de les infeccions cutànies, especialment d’etiologia vírica. Per aquest motiu es recomana suspendre el tractament quan aparegui una infecció vírica o n’empitjori una de preexistent (vegeu els advertiments). Alguns estudis mostren una incidència major d’infeccions sistèmiques (gastroenteritis, infecció de vies respiratòries altes…) i, sobretot, de símptomes relacionats amb infeccions sistèmiques (febre, tos, diarrea…). No es sap la repercussió que pot tenir en la incidència d’infeccions un tractament immunosupressor, com és el pimecròlimus, a llarg termini. S’ha de tenir en compte que s’han exclòs dels estudis tots els pacients amb possibles antecedents d’immunosupressió, els qui havien pres fàrmacs que poguessin contribuir a tenir-ne (corticosteroides tòpics i sistèmics, antagonistes dels leucotriens) i tots aquells que havien rebut antibiòtics sistèmics les dues setmanes prèvies, ja que es va considerar que tots aquests casos tenien factors que facilitaven que es patissin les infeccions esmentades. En la investigació preclínica, va detectar-se un increment de la incidència de tumors sòlids (limfomes i adenomes tiroïdals) i cutanis en els animals d’experimentació. Es desconeix la repercussió d’aquests tumors en l’home, però es recomana prendre mesures de protecció solar per minimitzar el risc de fotocarcinogènesi (Food and Drug Administration). Reaccions adverses Les reaccions adverses més freqüents són les que apareixen en el lloc d’aplicació. Generalment es produeixen a l’inici del tractament, i són d’intensitat de lleu a moderada, i de curta durada. Els efectes esmentats, d’acord amb la seva freqüència d’aparició, són els següents: - Molt habitua l (major o igual al 10 %): cremor en el lloc d’aplicació. - Habituals (1 % - 10 %): reaccions en el lloc d’aplicació (irritació, prurit, eritema), infeccions cutànies (furunculosi). - No habituals (menor al 1 %): furoncul, impetigen, herpes simple, herpes zòster, dermatitis per herpes simple (èczema herpètic), mol·lusc contagiós, papil·loma cutani, alteracions en la zona d’aplicació, com ara: erupció, dolor, parestèsia, descamació, sequedat, edema i empitjorament de les lesions. El pimecròlimus no produeix atròfia de la pell ni efectes adversos sistèmics.

Unitat de Farmàcia Divisió d'Atenció Primària Institut Català de la Salut

4

Contraindicacions i precaucions No s’ha d’utilitzar el pimecròlimus en cas d’hipersensibilitat a qualsevol dels excipients utilitzats o a altres macrolactàmics. No s’ha d’utilitzar el pimecròlimus en cas d’infeccions víriques superficials. En cas d’infecció per herpes simple se n’hauria d’interrompre l’aplicació. No s’ha estudiat la utilització del pimecròlimus en pacients amb la síndrome de Netherton, però a causa del risc d’increment en l’absorció sistèmica del fàrmac no se’n recomana la utilització. En cas de limfadenopatia s’ha de considerar la interrupció del tractament si se’n desconeix la causa o si es sospita de mononucleosi infecciosa. En cas de papil·lomes o berrugues, s’ha de considerar la interrupció del tractament si empitjoren o no responen a la teràpia convencional. El pimecròlimus no s’ha d’utilitzar concomitantment amb corticoides tòpics o altres antiinflamatoris tòpics, ja que no se n’ha estudiat l’ús conjunt. S’ha d’evitar l’exposició excessiva de la pell a la llum ultraviolada, incloent-hi la llum solar o el tractament amb psoralens i raigs UVA (PUVA), raigs ultraviolats A (UVA) o raigs ultraviolats B (UVB). Es recomana la utilització de filtres solars. Interaccions amb aliments i medicaments El pimecròlimus es metabolitza a través del citocrom P450 3A4, per la qual cosa els fàrmacs inhibidors d’aquests isoenzims (eritromicina, ketoconazole, fluconazole, cimetidina, blocadors dels canals del calci) podrien provocar un augment en els nivells plasmàtics. Atès el potencial baix d’accés al plasma, no s’espera que aquesta interacció sigui important. Pot utilitzar-se simultàniament amb antibiòtics, antihistamínics i corticoides orals i nasals o inhalats (els antibiòtics i els corticoides es van excloure dels estudis).

Utilització en grups especials Embaràs: no hi ha dades suficients sobre la utilització de pimecròlimus en dones embarassades. Els estudis d’aplicació dèrmica en animals no van evidenciar efectes nocius, ni directes ni indirectes, pel que fa al desenvolupament embrionari i fetal. Després de l’administració per via oral s’ha observat toxicitat en la reproducció en els estudis duts a terme en animals, però, atès el grau mínim d’absorció del pimecròlimus, després de la seva aplicació tòpica, el possible risc en humans es considera limitat. No s’han fet estudis d’utilització de pimecròlimus en dones embarassades, per la qual cosa no se’n recomana la utilització si no és que els possibles beneficis superen els riscos sobre el fetus. Lactància: es desconeix si el pimecròlimus s’excreta per la llet materna, no obstant això, atès el grau mínim d’absorció per via tòpica, el risc es considera limitat. Pot utilitzar-se el pimecròlimus, però no s’ha d’aplicar sobre els pits per evitar que, de manera accidental, el nadó l’ingereixi per via oral. Pacients menors de 2 anys: no es recomana la utilització del pimecròlimus fins que no es disposi de dades addicionals.

Unitat de Farmàcia Divisió d'Atenció Primària Institut Català de la Salut

5

ANÀLISI COMPARATIVA ________________________________________________________ Fàrmac de referència El tractament de la dermatitis atòpica és multifactorial i inclou mesures diverses com són: evitar els factors desencadenants de la malaltia, així com utilitzar emolients i mantenir una hidratació de la pell adequada. La utilització de corticosteroides tòpics és el tractament d’elecció en les exacerbacions agudes de la malaltia. Segons la gravetat de la malaltia s’han d’utilitzar corticoides de potència baixa o més elevada. A més de les potències diferents dels corticoides, la cessió del principi actiu a la pell depèn del tipus de vehicle utilitzat (com més greixós és el vehicle, més gran és la cessió del principi actiu). 1. Eficàcia El pimecròlimus és efectiu en el tractament a curt termini de la DA si es compara amb placebo, però és menys eficaç que els corticoides de potència elevada (47 %, el pimecròlimus, vs. 79 %, la betametasona valerat al 0,1 %). No s’ha comparat amb corticoides de potència baixa o moderada, que serien els d’elecció. El tractament continuat, comparat amb placebo, disminueix la incidència de brots nous, però la seva eficàcia tampoc s’ha comparat amb l’aplicació intermitent de corticosteroides, preferiblement de potència baixa, a curt termini, quan la situació clínica de la malaltia ho requereixi. El pimecròlimus no fa desaparèixer les exacerbacions de la dermatitis atòpica, només en redueix la incidència respecte al placebo. Malgrat que la indicació autoritzada és el tractament intermitent amb pimecròlimus, aquesta hipòtesi no s’ha estudiat en els diversos assaigs clínics en què el tractament amb pimecròlimus era continu. CONCLUSIÓ: El pimecròlimus ÉS MENYS EFECTIU que els corticoides tòpics en el tractament de la DA atòpica a curt termini. No s’ha comparat, a llarg termini, amb els corticoides tòpics intermitents. 2. Seguretat Els efectes adversos més freqüents són les reaccions locals en el lloc d’aplicació, com ara cremor i sensació de calor. A diferència d’alguns corticoides tòpics, el pimecròlimus no produeix atròfia de la pell, ni els possibles efectes adversos sistèmics secundaris a la supressió de l’eix hipotalamohipofític. Es tracta d’un immunosupressor i, en els diversos estudis, s’ha descrit un increment d’infeccions, sobretot víriques. També s’ha de tenir en compte l’aparició de tumors en els animals d’experimentació, quan s’administra en dosis molt elevades. Es recomana que sigui utilitzat per professionals amb experiència en el tractament de la DA. CONCLUSIÓ: INFERIOR. Amb les dades actuals no es pot considerar millor que els corticoides tòpics.

Unitat de Farmàcia Divisió d'Atenció Primària Institut Català de la Salut

6

3. Pauta La pauta d’administració consisteix a aplicar la crema sobre les àrees afectades, dos cops per dia. Els corticoides tòpics també s’apliquen uns dos cops per dia, per tant, el pimecròlimus no suposa un avantatge en aquest sentit. CONCLUSIÓ: IGUAL. 4. Cost Atès que la dosi que s’ha d’administrar depèn de la superfície que cal tractar, es compara el preu del tractament d’acord amb el pes de les especialitats farmacèutiques susceptibles d’actuar com a fàrmacs comparadors.

Principi actiu

Nom comercial

Quantitat

Pimecròlimus 1 % Tacròlimus 0,03 % i 0,1 % Hidrocortisona acetat 1 %

Elidel crema Protopic pomada

30 g 30 g

Dermosa hidrocortisona pomada Ceneo pomada Isdinium pomada Ceneo crema Isdinium crema Suniderma pomada i crema Betnovate crema Celestoderm V crema Betamatil crema

30 g

Baixa

30 g

Intermèdia

4,37

30 g

Elevada

4,31 3,65

30 g

Elevada

Hidrocortisona butirat, propionat 0,1 % Hidrocortisona aceponat 0,127 % Betametasona valerat 0,1 %

Potència

PVP IVA (€) 42,12 39,72 44,58 3,56

2,95 2,98 2,52

CONCLUSIÓ: COST MOLT SUPERIOR ALS CORTICOIDES D’APLICACIÓ TÒPICA (entre 10 vegades i 14 vegades més car).

Unitat de Farmàcia Divisió d'Atenció Primària Institut Català de la Salut

7

5. Bibliografia 1. Ho VC, Gupta A, Kaufmann R, Tod G, Vanaclocha F, Takaoka R et al. Safety and efficacy of nonsteroid pimecrolimus cream 1 % in the treatment of atopic dermatitis in infants. J Pediatr 2003; 142: 155-162. 2. Van Leent EJM, Graber M, Thurston M, Wagenaar A, Spuls PI, Bos JD. Effectiveness of the ascomycin macrolactam SDZ ASM 981 in the topical treatment of atopic dermatitis. Arch Dermatol 1998; 134: 805-809. 3. Eichenfield LF, Lucky AW, Boguniewitz M, Langley RGB, Cherill R, Marshall K et al. Safety and efficacy os pimecrolimus (ASM 981) cream 1 % in the treatment of mild and moderate atopic dermatitis in children and adolescents. J AM Acad Dermatol 2002; 46: 495-504. 4. Kaap A, Papp K, Bingham A, Fölster-Holst R, Ortonne JP, Potter PC et al. Long term management of atopic dermatitis in infants with topical pimecrolimus, a nonsteriod anti-inflammatory drug. J Allergy Clin Immunol 2002; 110: 277-284. 5. Meurer M, Fölster-Holst R, Wozel G, Weidinger G, Jünger M and Bräutigam M. Pimecròlimus cream in the long-term management of atopic dermatitis in adults: a six-month study. Dermatology 2002; 205: 271-277. 6. Wahn U, Bos JD, Goodfield M; Caputo R, Papp K, Manjra A et al. Efficacy and safety of pimecrolimus cream in the long term management of atopic dermatitis in children. Pediatrics 2002; 110: 1-8. 7. Queille-Roussel C, Paul C, Duteil L, Lefebvre M-C, Rapatz G, Zagula M et al. The new ascomycin derivative SDZ ASM 981 does not induce skin Atrophy when applied to normal skin for 4 weeks: a randomized, double blind controlled study. Br J Dermatol 2001; 144: 507-513. 8. Luger T, Van Leent EMJ, Graeber M, Hedgecock S, Thurston M, Kandra A et al. SDZ ASM 981: an emerging safe and effective treatment for atopic dermatitis. Br J Dermatol 2001; 144: 788-794. 9. Anònim. Fitxa tècnica d’Elidel® 1% crema. Barcelona. Novartis Farmacéutica, SA (falta data). 10. Pimecròlimus. Drugdex Micromedex 11. Papel de tacrólimus en la dermatitis atópica. Boletín terapéutico andaluz 2003; 19(3). 12. Catalán A. Tacròlimus tòpic. Butlletí d’informació terapèutica. Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. 2003; 15(4). 13. Williams H. New treatments for atopic dermatitis. Good news, but when and how to use tacrolimus and pimecrolimus is a muddle. BMJ 2002; 321: 1.5331.534. 14. Atherton DJ. Topical corticosteroids in atopic dermatitis. Recent research reassures that they are safe and effective in the medium term. BMJ 2003; 327: 942-943. 6. Dictamen No suposa un avenç terapèutic.

Unitat de Farmàcia Divisió d'Atenció Primària Institut Català de la Salut

8

Taula 1: Assaigs clínics de pimecròlimus tòpic en el tractament a curt termini de la dermatitis atòpica Referència (Autor, any)

Tipus d'estudi i objectiu

Població estudiada

Grups de comparació i pauta de tractament

Resultats d'eficàcia (estat final vs. inicial de l'estudi)

Comentaris

Luger,

Randomitzat, doblement cec,

Adults amb DA, com a

260 pacients.

% de reducció en l'escala EASI:

La sensació de calor i cremor en el lloc

2001

grups en paral·lel,

mínim, moderada que

Hi ha 6 grups:

pimecròlimus 0,05 % = 0 %, pimecròlimus 0,2 % = 16 %,

d'aplicació va ser més freqüent amb

multicèntric.

afecta entre el 5 % - 30 % de

pimecròlimus 0,05 % (n = 42),

pimecròlimus 0,6 % = 35 %, pimecròlimus 1 % = 47 %,

pimecròlimus 1 % i 0,6 %, que amb placebo

l'SCT.

pimecròlimus 0,2 % (n = 46),

betametasona = 79 % i placebo = 0 %.

i betametasona.

Objectiu: valorar l'eficàcia

pimecròlimus 0,6 % (n = 42),

i la seguretat del pimecròlimus

pimecròlimus 1 % (n = 45),

Pacients amb pruïja absent o lleu:

en diferents concentracions

betametasona 0,1 % (n = 42 ),

pimecròlimus 0,05 % = 23,8 %, pimecròlimus 0,2 % = 37 %,

i conèixer-ne la dosi terapèutica

placebo (n = 43).

pimecròlimus 0,6 % = 52,4 %, pimecròlimus 1 % = 46,7 %,

eficaç.

betametasona = 81 % i placebo = 18,6 %. Dues aplicacions diàries.

Millora segons la valoració global del pacient:

Durada de l'estudi: 3 setmanes.

pimecròlimus 0,2 % = 32,6 %, pimecròlimus 0,6 % = 54,8 %, pimecròlimus 1 % = 53,3 %, betametasona = 88,1 %.

Ho,

1a. fase: doblement cec,

Infants de 3 mesos a 23 mesos

2003

randomitzat, multicèntric.

amb DA lleugera o moderada

2a. fase: sense cegament,

que afecta el 5 % de l'SCT.

186 pacients.

Pacients amb IGA de 0 - 1:

Tots els resultats mostrats a

pimecròlimus 54,5 % vs . placebo 23,8 % (p < 0,001).

la taula fan referència, només, al

1a. fase de doble cec: 6 setmanes.

període de doble cec de 6 setmanes.

open label (tots els pacients

Hi ha 2 grups:

% de reducció en l'escala EASI:

es tracten amb pimecròlimus).

pimecròlimus 1% (n = 123),

pimecròlimus 81,6 % vs . placebo 5 % (p > 0,001).

Objectiu:

Dues aplicacions diàries.

Pacients amb pruïja absent o lleu: pimecròlimus 72,4 % vs. placebo 33,3 % (p < 0,001).

valorar l'eficàcia i

Major incidència de febre (31,7 % vs . 12,7 %), diarrea (8,1 % vs. 0 %),

placebo (n = 63).

infeccions de vies respiratòries altes (23,6 % vs. 14,3 %) i gastroenteritis (7,3 % vs . 3,2 %).

la seguretat del

2a. fase oberta: 20 setmanes.

pimecròlimus tòpic

Tots els pacients continuen

Pacients amb un control bo o

a l'1 %.

amb pimecròlimus (també els del

complet de la DA (valoració del cuidador):

No s'aporten dades d'infeccions

grup de placebo).

pimecròlimus 71,5 % vs. placebo 27 % (p < 0,001).

víriques cutànies.

Eichenfield,

Randomitzat, doblement cec,

Nens i adolescents entre 1 any i

403 pacients.

Pacients amb IGA de 0 - 1:

La incidència d'infeccions de vies

2002

multicèntric.

17 anys amb DA lleugera o

Hi ha 2 grups:

pimecròlimus 34,8 % vs. placebo 18,4 % (p < 0,05).

respiratòries altes no va ser diferent

moderada que afecta, almenys,

pimecròlimus 1 % (n = 267),

un 5 % de l'SCT.

placebo (n = 136).

Objectiu: valorar l'eficàcia i la seguretat del

Dues aplicacions diàries.

pimecròlimus tòpic

Durada de l'estudi: 6 setmanes.

a l'1 %.

(14,2 % vs . 13,2 %), però sí que ho van ser % de reducció en l'escala EASI:

la tos (11,6 % vs . 8,1 %), la nasofaringitis

pimecròlimus 45 % vs . placebo 1 % (p < 0,001).

(10,1 % vs . 7,4 %) i les cefalees (13,9 % vs. 8,8 %), símptomes

Pacients amb pruïja absent o lleu:

relacionats, tots ells, amb infeccions.

pimecròlimus 56,6 % vs . 33,8 % (p < 0,001).

No s'aporten dades d'infeccions cutànies.

DA: dermatitis atòpica; SCT: superfície corporal total. IGA: Investigator Global Assessment , avaluació global de l’investigador. Basada en el grau d'eritema i infiltració/papulació. És una escala de puntuació que oscil·la entre 0 i 5. 0 = absència de signes de malaltia; 1 = quasi absència de signes de malaltia; 2 = DA lleugera; 3 = DA moderada; 4 = DA severa; 5 = DA molt severa. EASI: Eczema Area Severity Index, índex de seguretat i superfície de l'èczema. És una escala graduada (0 punts - 72 punts) que té en compte la superfície corporal afectada (es divideix el cos en 4 zones) i el grau de severitat de la malaltia segons el grau d'eritema, infiltració/papulació, liquenificació i excoriació.

Taula 2: Assaigs clínics de pimecròlimus tòpic en el tractament a llarg termini per prevenir l'aparició de brots nous Referència (Autor, any) Kaap, 2002

Tipus d'estudi i objectiu Randomitzat, doblement cec. Multicèntric.

Població estudiada Infants de 3 mesos a 23 mesos amb DA de lleugera a molt severa que afecta el 5 % de l'SCT.

Objectiu: avaluar si el tractament de la DA amb pimecròlimus, en aparèixer els primers signes i símptomes, pot millorar la progressió de la malaltia i impedir-ne les exacerbacions.

Meurer, 2002

Randomitzat, doblement cec. Multicèntric.

Grups de comparació i pauta de tractament 251 pacients. Hi ha dos grups: pimecròlimus 1 % (n = 204). placebo (n = 47). En ambdós grups es va permetre l'aplicació de corticoides tòpics per a les exacerbacions no controlades. Dues aplicacions diàries. Durada de l'estudi: 12 mesos.

Pacients adults amb DA moderada o severa que afecta almenys el 5 % de l'SCT.

Objectiu: investigar l'eficàcia i seguretat del pimecròlimus en el tractament a llarg termini en adults.

192 pacients Hi ha dos grups: 1. pimecròlimus 1 % (n = 96). 2. placebo (n = 96). En ambdós grups es va permetre l'aplicació d'un corticoide tòpic (prednicarbat 0,25 %) en els brots no controlats. Dues aplicacions diàries. Durada de l'estudi: 24 setmanes.

Wahn, 2002

Randomitzat, doblement cec, multicèntric.

Població pediàtrica de 2 anys a 17 anys amb DA, com a mínim, lleugera (IGA > 1), que afecti almenys un 5 % de l'SCT.

713 pacients. Hi ha dos grups: 1. pimecròlimus 1% (n = 476). 2. placebo (n = 237). En ambdós grups es va permetre l'aplicació d'un corticoide tòpic de potència moderada en l'aparició de brots no controlats.

Resultats d'eficàcia (estat final vs . inicial de l'estudi) Pacients sense exacerbacions als 6 mesos (IGA = 4 - 5)*: pimecròlimus, 67,6 % (IC: 95; 61,2 - 74,1), placebo, 30,4 % (IC: 95; 17,1 - 43,7), (p < 0,001).

Comentaris No hi ha diferències en infeccions entre els grups (el grup de control tenia pocs pacients).

Pacients sense exacerbacions als 12 mesos (IGA = 4 - 5)*: pimecròlimus, 56,9 % (IC: 95; 50,1 - 63,7), placebo, 28,3 % (IC: 95; 15,2 - 41,3), (p < 0,001). Pacients amb IGA de 0 - 1: als 6 mesos, pimecròlimus 52,9 % vs . placebo 36,5 % (p = 0,03). als 12 mesos, pimecròlimus 53,9 % vs . placebo 47,8 % (p > 0,05). Pacients sense exacerbacions: pimecròlimus 44,8 % vs. placebo 18,8 %, (p < 0,001). Pacients amb IGA de 0 - 2: pimecròlimus 68,6 % vs . placebo 36,5 %, (p < 0,001). % de dies que necessita un corticoide tòpic (p < 0,001): pimecròlimus 14,2 %; IC: 95; 8,3 - 21,1. placebo 37,2 %; IC: 95 %; 30,4 - 44. % de reducció en l'escala EASI pimecròlimus 48,3 % vs . placebo 15,9 %, (p < 0,001). Pacients sense exacerbacions als 6 mesos (IGA = 4 - 5)*: pimecròlimus 61 % vs . placebo 34,2 % (p < 0,001).

Objectiu: avaluar si el tractament de la Pacients sense exacerbacions DA amb pimecròlimus als 12 mesos (IGA = 4 - 5)*: pimecròlimus 50,8 % vs . placebo 28,3 % (p < 0,001). en aparèixer els primers signes i símptomes pot millorar la progressió % de dies que necessita un de la malaltia i impedir-ne Dues aplicacions diàries. corticoide tòpic pimecròlimus 4,1 % vs . placebo 9,1 %. l'aparició de brots. Durada de l'estudi: un any. * No es tenen en compte els pacients que van abandonar el tractament abans de 6 mesos - 12 mesos, respectivament (no s'analitzen per intenció de tractament). DA: dermatitis atòpica; SCT: superfície corporal total; IGA: Investigator Global Assessment , avaluació global de l’investigador.

Un nombre més gran de pacients en el grup de pimecròlimus van experimentar cremor en el lloc d'aplicació. El doble de pacients tractats amb pimecròlimus va patir almenys una infecció cutània, sobretot herpes, (18,8 % vs . 9,4 %) diferència gairebé significativa (IC: 95 %; de -19,1 a 0,4).

Les infeccions víriques de la pell van ser significativament més freqüents amb pimecròlimus, (12,4 vs. 6,3; p = 0,038).