Iniciació a la fotografia de natura i el processat amb Photoshop Andreu Serés

Índex Iniciació a la fotografia 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Anàlisi del procés fotogràfic............................................................................ 2 La fotografia com a imatge ............................................................................. 2 La càmera....................................................................................................... 3 Els objectius ................................................................................................... 4 La fotografia com a fitxer informàtic................................................................ 5 L’exposició...................................................................................................... 6 La temperatura de color.................................................................................. 8 L’histograma ................................................................................................... 9 Alguns consells per a millorar ........................................................................ 10

Fotografia de natura 10. 11. 12. 13.

Flora i fongs................................................................................................... 11 Paisatge......................................................................................................... 12 Macrofotografia.............................................................................................. 13 Ocells i mamífers........................................................................................... 14

El flux de treball a l’ordinador 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22.

Elecció del hardware i el software ................................................................. 15 Elecció del format de fitxer ............................................................................ 16 Descàrrega, ordenació, nomenclatura i descarts inicials............................... 17 Idees bàsiques sobre processat d’imatges.................................................... 18 Processat: aspectes dimensionals ................................................................ 20 Processat: aspectes tonals............................................................................ 21 Processat del raw .......................................................................................... 24 Informació de la imatge: metadades.............................................................. 27 Organització de l’arxiu fotogràfic ................................................................... 28

2

Iniciació a la fotografia 1. Anàlisi del procés fotogràfic

Fotografiar

Exposar Composar

Processar

Modificacions dimensionals Modificacions tonals

Arxivar

Imprimir

2. La fotografia com a imatge Una bona imatge (un 10) s’avalua en base a tres aspectes: • La llum (3 sobre 10): Ha de ser una imatge amb una quantitat precisa (exposició correcta) de llum d’una bona qualitat (balanç de blancs adequat a allò que volem transmetre). Parlarem d’una foto tècnicament correcta. • La composició (5 sobre 10) : La seva valoració és més subjectiva que la de la llum. Tot i que existeixen normes per a una bona composició (p.e. la regla dels terços), és una qüestió molt més dispersa i complexa. En aquest camp, la creativitat de l’autor pot expressar-se més lliurement. Una bona composició impacta més que una bona exposició. Una bona composició, si va acompanyada d’una bona llum, origina una foto artísticament correcta. • El moment (2 sobre 10): És la cirereta del pastís. Allò que fa que una bona foto sigui una foto única o irrepetible. Perd molta importància si no hem aconseguit una bona composició i una bona llum. En fotografia de fauna, pot ser la captura d’un comportament com engolir el menjar, una dansa nupcial, la neteja de les plomes o capturar a l’aire el salt d’un mamífer. Diuen els fotògrafs de fauna que “si ho has vist, ho has perdut”. Una càmera amb una elevada freqüència en el dispar continu pot marcar la diferència en aquest aspecte. En fotografia de flora pot ser interessant la presència d’un pol·linitzador. En fotografia de paisatge podem reconèixer una llum irrepetible deguda a un raig de sol de forat sobre el poble o una ruïna, un arc de Sant Martí o una florida en el seu punt àlgid en un prat o un camp d’ametllers.

3

3. La càmera Els principals elements físics per a la generació d’una imatge digital són l’objectiu, el sensor i el processador. La càmera és més important que en el temps de les analògiques, ja que incorpora el sensor i el processador. Les compactes incorporen també l’objectiu. Diferències entre una reflex i una compacta: Visor òptic a través de l’objectiu, objectius intercanviables, sensors APS o full frame ... Esquema d’una càmera reflex digital

Els sensors • • • • • •

Tipus: CCD i CMOS Mida (vegeu imatge) Resolució: p. d’amplada x p. d’altura. Soroll Rang dinàmic Fidelitat tonal

El processador • •

El conversor analògic-digital: el número de bits de la conversió. El software d’interpolació: assignació de dos dels tres colors de cada píxel.

Per a escollir una càmera o un objectiu: http://www.quesabesde.com/camaras-digitales/camaras.html Un consell sobre càmeres: si compreu una rèflex, escolliu entre els diferents models de Canon o de Nikon, per aquest ordre, ja que la incompatibilitat entre marques del sistema de fixació càmera/objectiu us farà esclaus de la marca escollida per tota la vida. Per tant, més val restar esclau de qui, previsiblement, tingui la millor oferta.

4

4. Els objectius Comencem també amb un consell: compreu els millors objectius que us pugueu permetre, ja que els objectius són per a tota la vida. Algunes consideracions sobre objectius: • S’escullen en funció de la seva distància focal, que determina l’angle de visió. És classifiquen en angulars (fins a 35 mm), normals (40-60 mm) i teleobjectius (70 o més mm).

• La seva qualitat òptica és determinant en la nitidesa de la imatge i en la minimització de distorsions perifèriques (vinyeteig), aberracions cromàtiques (halos) i altres defectes. • Un altre paràmetre que hem de considerar és la seva lluminositat. Un diafragma més de lluminositat comporta més del doble de pes, mida i preu. • Els angulars i normals no haurien de tenir lluminositats inferiors a 2,8. • Els objectius amb distància focal variable (zooms) rendeixen menys que els de focal fixa. Millor si únicament cobreixen la zona angular (p.e. 18-50) o la zona tele (p.e. 80-200). Millor si no excedeixen un rang de x4. Cal fugir dels zooms de rang més ampli. • També és important la distància mínima d’enfoc, que tendeix a ser directament proporcional a la distància focal (els angulars tenen distàncies mínimes d’enfoc més petites que els teles). • Els objectius amb distàncies mínimes d’enfoc prou baixes com per permetre imatges ampliades s’anomenen macro. Els objectius macro millor que siguin de focals superiors a 100 mm ja que permeten treballar més lluny de l’objecte. • La proliferació de càmeres rèflex amb sensor APS (més petit que el full frame) te una sèrie de conseqüències, sobre els objectius, de difícil valoració a llarg termini: Han aparegut objectius especials per a aquestes càmeres (en moltes marques duen el distintiu D en el nom), que tenen molt bona qualitat amb poc pes i preus assequibles degut a que han de projectar la imatge sobre una superfície més petita. Aquests objectius no serveixen per a una càmera full frame, ja que la imatge que projecten no cobreix la perifèria del sensor. Les opinions emeses en revistes de divulgació del sector (Digital Camera, Digitalfoto, Super foto pràctica) o a diferents foros d’Internet cada cop es decanten més cap a la idea que s’imposarà el sensor full frame de tipus CMOS, tot i que hi segueix havent divisió d’opinions. Els objectius antics o els nous dissenyats per a full frame serveixen per a totes les càmeres, tot i que, acoblats a una càmera APS (sensor més petit), és comporten com si la seva distància focal fos més llarga (x1,5 o x1,6).

5

5. La fotografia com a fitxer informàtic El fitxer informàtic d’una imatge fotogràfica conté informació sobre el color d’un conjunt de punts (píxels) organitzats en files i columnes. També emmagatzema paràmetres fotogràfics (diafragma, velocitat...), digitals (resolució, pes de l’arxiu...) o personals (autor, ©, e-mail...). Color d’un píxel: http://www.logo-arte.com/blog-6.htm Hi ha quatre maneres d’especificar-lo: • HSB (hue, saturation, brilliance) sistema perceptual ideat el 1905 per Albert H. Münsell, basat en les variables color (=to, matís), saturació (=croma) i brillantor (=valor). • RGB: síntesi additiva de tres colors bàsics (roig + verd + blau). Assigna un valor de lluminositat (256 valors) al vermell, un al verd i un al blau. Per tant podem especificar 256 x 256 x 256 = 16.777.216 colors. Utilitzat en monitors. • CMYK: síntesi sostractiva de tres colors bàsics (cian – magenta – groc). Utilitzat en impressió (tricromia), afegeix informació sobre el negre per a optimitzar el consum de tinta. • Lab: té la màxima capacitat de representació de l’espectre visible per l’ull humà, utilitza un valor de lluminositat (L) i dos paràmetres pel color (a, b). És el sistema de referència en els perfils de color. El mode RGB es el més proper al funcionament d’un sensor, ja que cada element del sensor, mitjançant un filtre com el de la imatge, captura únicament un d’aquests tres colors. Pes de l’arxiu: Depèn de la resolució, del pes de cada píxel i del format d’arxiu: •

Resolució: es refereix a la mida de l’arxiu obtinguda multiplicant els píxels de llarg pels d’ample. S’expressa en megapíxels (Mp).

•

Pes de cada píxel: depèn del número total de colors que pot especificar la imatge. o En blanc i negre estricte, únicament cal especificar dues possibilitats (un bit / píxel). o En escala de grisos (blanc i negre fotogràfic) cal especificar 256 valors de llum (8 bits = 1 byte /píxel). o En color autèntic, cal especificar 256 valors de llum per a cadascun dels tres colors bàsics, per tant són necessaris 3 bytes/píxel.

•

Format de l’arxiu: o RAW: negatiu digital, sense processar. Guarda únicament informació d’un color a cada píxel. Pesa un byte per píxel si el conversor analògic-digital treballa a 8 bits (també pot treballar a 12 o a 16 bits, en el qual cas ocuparà 1,5 o 2 vegades més). o TIF: arxiu processat sense comprimir, amb un pes de 3 bytes/píxel o JPG: arxiu processat i comprimit (ocupa entre 1/4 i 1/60 del TIF corresponent) segons el nivell de compressió o qualitat que escollim. Quan obrim un fitxer jpg, el seu pes a la memòria de l’ordinador és sempre de 3 bytes/píxel.

6

6. L’exposició http://es.wikipedia.org/wiki/Exposici%C3%B3n_(fotograf%C3%ADa) Es la quantitat de llum que deixem arribar al sensor i que,per tant, determinarà la lluminositat de la imatge captada. Depèn de 3 factors: la intensitat de la llum ambiental, l’obertura del diafragma i la velocitat d’obturació. • La intensitat de la llum ambiental és mesurada pel fotòmetre de la càmera. Podem modificar-la utilitzant reflectors, flash, obrint finestres, encenent bombetes... • L’obertura del diafragma. El seu valor correspon a la relació entre la distància focal de l’objectiu i el diàmetre del diafragma. Els números f més baixos impliquen diafragmes més oberts, és a dir, que deixen passar més llum. http://es.wikipedia.org/wiki/Diafragma_(fotograf%C3%ADa) • La velocitat d’obturació. Els valors corresponen al temps en segons durant el qual l’obturador està obert. Els valors de temps molt elevats impliquen més entrada de llum. http://es.wikipedia.org/wiki/Tiempo_de_exposici%C3%B3n • L’ajust ISO. La lluminositat de la imatge pot ser modificada, desprès de ser captada pel sensor, mitjançant una amplificació electrònica del senyal. Aquesta amplificació s’especifica a l’ajust ISO. Els valors ISO més alts impliquen més amplificació del senyal i, per tant, imatges aparentment més exposades. La taula mostra els paràmetres que podem ajustar des de la càmera per a optimitzar l’exposició, els valors que poden adoptar, en salts d’un pas (doble o meitat) i també alguns dels efectes, no relacionats amb l’exposició, que se’n deriven. Unitat Valors

Obertura del diafragma Velocitat d’obturació

Amplificació

Número f

Temps d’exposició (s)

Ajust ISO

1,4

2

2,8

4

15, 8, 4, 2, 1, 1/2 …

50,

100,

5,6

8

11

13

1/60,

400,

800,

16

22

32

1/125,

1/1000,

1/250 …

1/2000 …

200,

1600, 3200 …

Valors alts

Més profund. de camp (p. 13)

Fotos mogudes

Imatges amb soroll

Valors baixos

Menys profunditat de camp

Moviment congelat

Imatges netes

En base a la quantitat de llum ambiental i a la combinació d’aquests tres ajustos, el processador de la càmera ens informa del valor de l’exposició (EV), que es mesura en passos (…., -3, -2, -1, 0, +1, +2, +3, …). Els valors baixos indiquen subexposició, és a dir, menys llum que la estàndard, mentre que els valors alts indiquen sobreexposició, és a dir, més llum que la estàndard. Un pas, és a dir, una unitat, implica el doble (+1) o la meitat (-1) de llum. http://es.wikipedia.org/wiki/Paso_(fotograf%C3%ADa) Si posem la càmera en mode programat, l’automatisme ajusta el diafragma i la velocitat per tal de deixar passar sempre la mateixa quantitat de llum fins al sensor (EV = 0) i, per tant, totes les imatges estaran exposades amb la mateixa quantitat de llum. Totes les càmeres tenen algun comandament per a incrementar i disminuir l’exposició, en salts d’1/2 o 1/3 de pas.

7 Evidentment, un paisatge nevat cal exposar-lo amb més llum que una foto nocturna, si no, la neu quedarà grisa o la nit clara. Es a dir, els ambients o objectes lluminosos cal sobreexposar-los per tal d’aconseguir una imatge lluminosa com la realitat que pretenem representar, mentre que els ambients o objectes foscos cal subexposar-los. És important aprendre a veure la quantitat de llum emesa per l’objecte que volem fotografiar i mesurar la llum amb el sistema puntual o spot (vegeu imatge). També cal que aprengueu els valors d’exposició (EV) correctes per a diferents tonalitats de l’objecte, tal com mostra la imatge de la dreta.

8

7. La temperatura de color El color que mostren els objectes depèn de la llum que reben. Un foli és blanc però el seu color, és a dir, la llum que reflecteix, no és la mateixa si està il·luminat per un tub fluorescent que si ho està per una bombeta de tungstè. El balanç de blancs és una funció que ajusta el color d’una imatge de manera que els objectes blancs apareguin blancs, amb independència de la llum que rebin i, en conseqüència, tots els colors es mostrin fidels a l’original. Si no és així, direm que la imatge mostra una dominant de color. La manera d’entrar aquesta informació a la càmera és ajustant el valor de la temperatura de color de la llum incident. Aquesta temperatura correspon a la que presenta un cos metàl·lic negre que, en escalfarse, emet llum inicialment rogenca que va passant a carbassa i groc (llum càlida). Posteriorment, és torna blanca, blavosa i blava (llum freda). Els ajustos que permet una càmera són els següents (WB): • AUTO: la càmera intenta detectar automàticament les dominants en els colors neutres. No es gaire fiable en temperatures de color inferiors a 5000ºK. • Preajustos: llum de sol, ombra, tungstè, flash ... • Ajust manual: fotografiem un objecte blanc i li diem a la càmera que aquell color es el blanc. • Entrar el valor numèric de la temperatura de color. Cal molta pràctica o un termocolorímetre extern que mesuri la temperatura de color. El balanç de blancs es pot utilitzar per a reproduir fidelment la realitat. Això és molt important en certes fotos de natura, com per exemple en fotografia de fongs, on el color pot ser taxonòmicament determinant. També es pot utilitzar per a modificar intencionadament la realitat, incrementant la calidesa o la fredor d’una imatge. Ajustar valors per sota de la temperatura de color real origina fotos més fredes, amb una dominant blavosa, mentre que ajustar valors per damunt origina fotos més càlides, amb una dominant groguenca. Disparant en RAW el balanç de blancs es pot efectuar en el moment del processat de les imatges. Únicament per aquest avantatge ja val la pena treballar en RAW.

9

8. L’histograma http://www.quesabesde.com/camdig/articulos.asp?articulo=96 És un gràfic que representa en l’eix horitzontal els 256 nivells de lluminositat i en l’eix vertical la proporció de píxels que presenten cadascun dels esmentats valors de lluminositat.

Calcària amb alveolines: Histograma centrat, amb molts píxels de lluminositat intermèdia i pocs de llums altes i baixes. Aprofita tota la gama tonal i, per tant, podem considerar què és una foto ben contrastada.

Petjades d’un isard sobre la neu: Histograma amb moltes llums altes (neu) i poques llums intermèdies o baixes (roques). Cal que no s’escapin píxels per la dreta (sobreexposició) ja que es perdria el detall que permet veure les petjades.

Vista nocturna de Cadaqués: Histograma amb abundants llums baixes. Alguns píxels s’escapen per l’esquerra (ombres sense detall, completament negres) i una altres s’escapen per la dreta (faroles del port) ja que la diferència de lluminositat entre els extrems supera el rang dinàmic del sensor de la càmera.

10

Parc Nacional del Baix Draa: Histograma bimodal. La diferencia d’il·luminació entre les llums altes i les baixes es excessiva per a la càmera o, dit d’una altra manera, supera el rang dinàmic de la càmera. Ens trobem per tant en unes condicions impossibles de resoldre. Caldrà decidir si volem conservar el detall en les llums altes i deixar subexposades les llums baixes (cas de la imatge) o el contrari. Les càmeres reflex d’última generació tenen la possibilitat de duplicar el rang dinàmic, disminuint la qualitat de les gradacions de color. Existeixen tècniques de processat (combinar per a HDR) que intenten solucionar el problema d’una manera automatitzada i tècniques manuals diverses explicades en manuals o a Internet. Per a conèixer experimentalment el rang dinàmic d’una càmera, podem fer una sèrie de fotos amb diferents EV sobre una superfície amb il·luminació uniforme i contar el número de passos que van des de la subexposició total (tot negre) fins a la sobreexposició (tot blanc).

9. Sis grans consells per a millorar les imatges 1. Ajusteu la càmera a medició puntual (spot) i fixeu-vos en les diferències de llum dins els diferents espais d’una fotografia i quin és l’espai que us servirà de referència per a l’exposició. Per exemple, si fotografiem una flor blanca podríem mesurar la llum sobre una fulla verda i ajustar l’EV a zero o mesurar sobre el pètal blanc i ajustar l’EV a +2. 2. Treballeu sempre en mode manual. És la manera de ser conscients de quina velocitat i diafragma escolliu, per què l’escolliu i quin(s) paràmetre modifiqueu en una segona presa si els resultats de la primera no us han convençut. 3. Enquadrant el punt d’enfoc, premeu el disparador a mig aire, per tal que la càmera preenfoqui el tema i ens eviti el retard, fatídic en les compactes. 4. Un cop presa la foto, observeu-ne l’histograma. Entendre si la foto es bona o no a través de l’histograma es molt més fiable que observar-la pel minúscul monitor de la càmera en condicions de llum excessiva i canviant. En cas de dubte, sempre és millor que l’histograma estigui desplaçat cap a la dreta, ja que, en les llums altes, el sensors discriminen més. Durant el processat, ja ajustareu la lluminositat al vostre gust. Resumint: exposeu per les llums altes i processeu per les llums baixes. 5. Sempre que sigui possible, estabilitzeu la càmera sobre un trípode o un altre suport i desactiveu l’estabilitzador. Les imatges lleugerament trepidades semblen bones fins que les veiem a 1:1. Penseu que les càmeres normals capturen de 6 a 12 megapíxels i que els monitors únicament mostren entre 0,8 (1024 x 768) i 2,3 (1920 x 1200) Mp. 6. Les imatges sobre trípode permeten, a més, un estudi més detallat de la composició, aspecte cabal en una bona fotografia.

Els apartats següents tracten breument quatre modalitats de fotografia de natura, per ordre creixent de dificultat tècnica: Flora i fongs, paisatge, macrofotografia i gran fauna.

11

10 Flora i fongs Modalitat fotogràfica que permet aconseguir imatges de gran plasticitat i detall sense masses coneixements tècnics ni materials sofisticats. Disposareu d’abundants models fotogràfics que, a més a més, no fugen, durant la major part de l’any. Quan aneu d’excursió en grup, podeu utilitzar una càmera com a quadern de notes, amb finalitats de registre o identificació posterior, però si el que voleu són fotos de qualitat, cal treballar amb la tranquil·litat de que ningú ens espera.

Equip: Una càmera compacta amb zoom i enfoc macro pot ser suficient. Si disposem d’una rèflex podem treballar amb un objectiu zoom que cobreixi la zona de tele curt-mig i anells d’extensió o lents d’aproximació. Trípode. Reflector plegable. Flash. Per a un treball més avançat ens hem d’equipar amb un objectiu macro de focal fixa de 100 a 200 mm (vegeu apartat 12: macrofotografia).

Consells • Escollir el millor exemplar pel que fa a estat, forma i ubicació. • Cercar un punt de vista que maximitzi la coplanarietat dels diferents òrgans de la planta (flor, poncella, fruit, fulla, tija...). • Un punt de vista picat és el primer que ens ofereix la planta. Examinem bé els diferents plans verticals amb la càmera arran de terra. • Com sempre, si volem maximitzar la qualitat (nitidesa visionant per pantalla a 1:1), la immobilitat és imprescindible. Per a les vistes des de terra, es pot utilitzar un bean-bag o un minitrípode. • Al nostre país, la marinada, suau però persistent, acaba amb la paciència d’un fotògraf. Dos suggeriments: sortiu ben de matí o fabriqueu un amagatall translúcid amb filferro gruixut, velcro i un llençol vell. • Fotografiar la comunitat (millor amb un angular), el grup de plantes (cercant una textura amb un tele curt), la planta i els detalls (flor, fulla i nerviacions, fruit...) i organitzar les imatges de més llunyana a més propera. • La llum directa del sol crea ombres massa contrastades que és poden suavitzar amb un reflector. Els dies coberts amb núvols alts i mitgencs, de color blanc, són molt dolents per al paisatge, però són ideals per a la flora. • No oblideu les possibilitats d’un contrallum. De vegades és pot capturar, amb gran nitidesa, la nerviació de les fulles, el disseny d’una corol·la o la forma d’uns tricomes glandulars. • Si el fons és un cel excessivament clar, cal utilitzar el flash. Feu la mesura de la llum al cel i ajusteu l’exposició a -1 o -2. A continuació ajusteu el flash per a una il·luminació complementària sobre la planta.

• Per a fer l’interior d’un bosc cal un dia sense sol, ja que la diferència de lluminositat entre una clariana i una ombra excedeix el rang dinàmic de la càmera i no hi ha la possibilitat de solucionar-ho amb il·luminació artificial. • Un polvoritzador permet afegir unes gotetes de rosada a la planta. • El color del barret dels fongs (p.e. el gènere Russula), pot ser un caràcter taxonòmic important, per tant cal ajustar amb precisió la temperatura de color (WB) i tenir clares les possibles desviacions tonals del nostre equip per a corregir-les en el processat.

12

11 Paisatge Que tothom faci fotografies de paisatge no treu que aquesta sigui una disciplina molt exigent pel que fa a qualitat del material (principalment de les òptiques) i laboriositat de la presa. La resolució de detalls d’un tema proper (flora, macrofotografia, retrat) és molt més senzilla que en el cas que vulguem plasmar un extens territori sobre un petit sensor. Per aquest motiu, els fotògrafs professionals de l’era analògica utilitzaven càmeres de format mig i gran, amb negatius molt més grans que l’universal (24 x 36 mm).

Equip: Objectiu angular (zoom o de focal fixa (24/28 mm)) de la màxima qualitat possible. Trípode. Filtre neutre, degradat neutre i polaritzador. Zoom tele curt-mig.

Consells: • El trípode es imprescindible per a un bon estudi de la composició. Cal dedicar temps a cercar el millor punt de vista, la distància focal idònia i la posició de l’horitzó. • Dos errors freqüents: diafragmar excessivament (les òptiques rendeixen millor en diafragmes intermedis) i enfocar a infinit (perdem tota la profunditat de camp de la zona posterior al punt d’enfoc). • La majoria de les fotos amb cel i terra milloren amb la utilització d’un filtre degradat neutre o un polaritzador. • Les imatges verticals i els elements de primer terme donen profunditat a la imatge.

• Les hores amb el sol més baix són millors que les hores amb un sol zenital. En conseqüència, les hores útils per a fer bones fotos de paisatge són les mateixes a l’estiu que al hivern.

• Aprofiteu els dies de mal temps: les boirades matinals, els cels sembrats de cumulonimbes, un ventet que pugui donar elements vegetals de primer terme moguts ...

• Estudiant un paisatge amb un teleobjectiu, podeu extreure’n composicions molt simples, d’una gran efectivitat visual.

• La llum rosada, resplendor alpina o alpenglow és una llum solar refractada per l’atmosfera que il·lumina els cims quan el sol ja s’ha post. És una llum molt suggerent i efímera. El seu efecte pot millorar amb l’ús d’un polaritzador.

• Per a obtenir l’efecte d’aigua sedosa, cal una exposició de 1/2 a 10 segons. Si tancant al màxim el diafragma la velocitat segueix sent excessiva, es pot utilitzar un filtre gris neutre.

• Per a fer fotografia nocturna, cal un cable disparador i la càmera en posició B. Les estrelles dibuixaran un arc de 15º cada hora d’exposició.

• Fotografia seqüencial: permet plasmar el pas de les estacions. Cal marcar l’emplaçament del trípode, anotar la distància focal i dur una còpia amb paper de la primera presa per a repetir el primer enquadrament. Tot plegat, ben difícil si no ho fem a prop de casa. • Fotografia panoràmica: Tècnica aplicable sempre que no puguem encabir l’àrea a fotografiar dins del camp visual de la foto. Consisteix a enllaçar, manualment o automàtica, unes quantes imatges parcialment solapades. Permet crear imatges de molta més resolució que la de la càmera amb la que es capturen. En paisatge s’acostumen a enllaçar horitzontalment. Existeixen ròtules de trípode assequibles que garanteixen uns bons resultats.

13

12 Macrofotografia Tècnica que combina l’ús d’una distància focal prou llarga i una distància d’enfoc prou propera com per a generar imatges ampliades, de manera que, a ull nu, podem arribar a resoldre més detalls a la fotografia que a l’objecte real. S’utilitza sobre tot tipus d’objectes: vegetals (imprescindible en molses, detalls de plantes superiors), fongs (imprescindible en fitoparàsits, líquens i menudeses en general), petits animals, tant invertebrats com vertebrats (sargantanes, gripaus ...), fòssils, cristalls, roques ... Donada la varietat en les mides dels sensors, el factor d’augment o ampliació es segueix mesurant en relació a la mida de la pel·lícula de pas universal (24 x 36 mm). Per a calcular-lo podem fotografiar horitzontalment un regle mil·limetrat i fer la relació: Ampliació = distància fotografiada en mm / 36 mm Es pot expressar com a fracció amb un 1 al numerador (ampliació inferior a 1) o al denominador (ampliació superior a 1) o com el resultat de l’esmentada fracció. La macrofotografia genera ampliacions des de 1:5 (x0,2) fins a 10:1 (x10). Amb més augments entraríem en el camp de la microfotografia, que requereix empalmar la càmera a un microscopi. És una de les modalitats de fotografia on els criteris estètics han variat més els darrers anys. El treball amb flash frontal i fons molt enfosquit i desenfocat ha estat substituït per esquemes d’il·luminació molt complexos, poc contrast entre el fons i l’objecte i fons molt uniformes. No deixa de ser una moda que pot seguir canviant.

Material Objectiu macro amb una distància focal de 100 a 200 mm. Alternativament existeixen solucions variades per a objectius no macro: anells d’extensió, lents d’aproximació, inversors d’objectius, multiplicadors de focal...que es poden combinar entre ells. Cable disparador. Flash i difusor. Cable connector per separar el flash de la càmera. Trípode. Minitrípode o bean-bag

Consells • En macrofotografia, la profunditat de camp, és a dir, la zona nítida per davant i per darrere del punt d’enfoc, pot resultar crítica. Vegeu al gràfic els tres factors que la condicionen. • L’ampliació depèn exclusivament de la distància d’enfoc i de la distància focal de l’objectiu. • La profunditat de camp per a una determinada ampliació és independent de la distància focal de l’objectiu utilitzat i de la distància d’enfoc i únicament depèn del diafragma. • Per tant, si una foto requereix més profunditat de camp haurem de treballar amb diafragmes més tancats (16 a 22), sense oblidar que, si no cal, millor utilitzar diafragmes intermedis (8 a 11). • La zona nítida és distribueix aproximadament 1/3 davant del punt d’enfoc i 2/3 al darrera. • La laboriositat d’aquest tipus de fotografia no ha d’esser una excusa per a interferir en la vida d’invertebrats (papallones, libèl·lules, pregadéus, taràntules, centpeus, solífugs) o petits vertebrats (sargantanes, gripaus ...) que han esdevingut prou escassos. Aquest és un dels motius per a aconsellar objectius de focal llarga, que permeten treballar a més distància. • Les papallones constitueixen un dels temes amb més afeccionats, tant per la seva bellesa com per la complexitat de formes que comporta el seu cicle de vida: ous, erugues sobre la planta nutrícia, pupa o crisàlide i adult.

14

13 Ocells i mamífers Podem diferenciar entre dues tècniques oposades: a la recerca (al rececho, stalking) i a l’aguait (al acecho, wait and see) tot i que els resultats fotogràfics espectaculars s’obtenen únicament amb la darrera, a la que ens referirem en els comentaris següents. És la més complexa de les disciplines fotogràfiques de natura, en la que els professionals marquen més distàncies respecte dels afeccionats. Requereix teleobjectius pesats i cars, hides, molta paciència i molt de temps. El nombre d’imatges obtingut en relació al temps esmerçat és ínfim. Els seus incondicionals pateixen llargues i incòmodes esperes en les que arriben a perdre totes les esperances, seguides, o no, de moments molt emocionants. Finalment gaudeixen de ser autors d’unes imatges que deixen bocabadat tothom.

Material Càmera rèflex. Interessant que tingui dispar continu a 4 fps o més (a màxima resolució). Teleobjectiu de focal fixa de 300-400 mm, de bona qualitat òptica. No cal que sigui molt lluminós (f:5,6 pot ser suficient; cada diafragma de més implica duplicar el preu i el pes). Convertidor 1,4x o 1,7x. Trípode molt sòlid amb ròtula de bola que suporti més de 4 kg. Prismàtics. Hide.

Consells • Cal conèixer la zona la zona de treball i els costums de l’animal. Uns bons prismàtics (8-10 x 42) permeten veure els seus moviments: per on passa la guineu o el senglar, on s’atura a cantar el cruixidell, on recull les branques per a fer el niu la cigonya... En qualsevol hàbitat hi ha llocs on els animals es troben més a gust i on tendeixen a anar repetidament. • Vestiu-vos amb una indumentària escaient: ha de ser còmoda, críptica (no cal anar de rambo però ha d’esser roba més aviat fosca i amb disseny poc contrastat) i en capes (els aguaits poden ser llargs i podem passar de la fresca a la calor). Cal disposar d’aigua i d’alguna cosa per menjar. • Munteu l’equip (trípode i càmera) ben camuflat en el lloc escaient. En funció de la feresteguesa de l’animal i de la visibilitat de la zona, cal analitzar si pot ser convenient muntar un hide (amagatall). • L’elecció i muntatge d’un hide és un tema molt personal que té nombroses variants: o Lastohide: curiós barret de grans ales del que penja una fina tela de camuflatge. La seva peculiaritat és l’ultraportabilitat, ja que us podeu desplaçar camuflats. o Hides naturals, provisionals o amb pretensions de permanència, construïts amb rames lligades. Poden amagar únicament en un sentit, quan es molt clar el lloc d’arribada i la zona de permanència de l’animal. o Hide clàssic amb forma cúbica i estructura d’alumini o fibra de vidre i recobriment de lona. Els iniciats en el bricolatge se’l fan ells mateixos. L’entrada s’ajusta amb velcro. o Hides autodesplegables, com a minitendes de campanya tipus iglú. Molt recomanables, tant per prestacions com per preu (poc més de 100 €). o Hide fix de fusta o obra instal·lat en els espais naturals. Existeix molta informació en webs fotogràfiques o comercials a Internet (cerqueu “photography hide” al Google o el seu equivalent en espanyol) • Si teniu la sort de que tot funciona bé, podeu fer els primers dispars tant bon punt com arribi l’animal per a tenir unes imatges de testimoni. Poc a poc heu d’anar polint els detalls: esperar bones posicions de l’animal, enfocar a l’ull, esperar que l’ull reflecteixi el sol ...

15

Flux de treball a l’ordinador A diferència dels apartats anteriors, el present expressa consideracions personals de l’autor, que són discutibles i poden presentar alternatives vàlides en funció dels objectius de cada fotògraf. Per aquest motiu, s’utilitza sovint la primera persona: en comptes de “es fa així” diu “ho faig així”. La fotografia digital requereix d’una presa de decisions anteriors al treball de camp i d’un treball d’ordinador posterior. Un possible protocol d’actuació en relació amb els aspectes informàtics de les imatges podria ser el següent: • • • • • • •

Elecció del hardware i el software Elecció del format de fitxer Descàrrega, ordenació, nomenclatura i descarts inicials Processat: aspectes dimensionals Processat: aspectes tonals Informació de la imatge: metadades Organització de l’arxiu fotogràfic

14. Elecció del hardware i el software La fotografia digital no es exigent pel que fa a maquinari, de manera que la major part dels ordinadors, que no siguin obsolets, manegen bé les imatges i els programes. El component que cal escollir amb més cura és el monitor, que ha de ser d’alta resolució (1920 x 1200 píxels = 2,3 Mp). Tot i així, la seva resolució serà força inferior a la de la càmera (6-14 Mp). També és important disposar d’un disc dur extern per a fer còpies de seguretat i deixar per a la història les còpies en disc òptic. Pel que fa als programes crec que, tenint en compte la seva complexitat, el millor es dedicar els esforços al que representa un estàndard. Vaig decidir-me per Photoshop el dia en que el meu senzill programa de retoc no em va permetre fer retalls d’una proporció llarg/ample determinada. Cal advertir però que els petits programes gratuïts que es poden descarregar de la web o que regalen com a software de la càmera són cada dia més complerts. Photoshop és un programa immens amb moltes eines de disseny gràfic que no cal dominar. Ens podem limitar a la part de processat d’imatges fotogràfiques. Per al processat de fitxers raw no he detectat diferencies substancials en els resultats entre Photoshop i els programes inclosos en el software de les càmeres (he provat el de Nikon i el de Pentax). En aquest punt, els avantatges de Photoshop s’evidenciaran si utilitzeu càmeres de diferents marques o si en algun moment canvieu de marca. També resulta ocasionalment útil algun del programes que gestionen de forma automàtica les imatges, cercant-les arreu de l’ordinador, ordenant-les segons diferents criteris i permetent agrupacions virtuals (àlbums o col·leccions que no ocupen espai i permeten tenir localitzades les imatges en diferents agrupacions). Personalment tinc instal·lat Picassa i l’utilitzo per a veure l’ordenació cronològica de les imatges. Algun cop m’ha permès de localitzar una imatge “desapareguda”. Com a resum d’aquest apartat, el meu consell es que us familiaritzeu amb el mínim nombre de programes que us puguin resultar útils.

16

15. Elecció del format del fitxer Format raw (1-2 bytes/píxel): Emmagatzema les dades tal i com les genera el sensor de la càmera, és a dir, amb la captura d’un sòl color primari per cada element sensible. És, per tant, una imatge sense processar o negatiu digital i no la podem visionar en la major part dels entorns. La podem processar amb el programa específic que ens “regalen” amb la càmera o amb Photoshop. Una imatge raw és inalterable i permet diversos processats que acaben generant una imatge processada (tif o jpg), visionable en qualsevol programa. El terme raw no es refereix a una extensió de fitxer, ja que cada marca de càmera posseeix les seves pròpies especificacions de fitxer per al seu raw. L’extensió dng és un raw dissenyat per Adobe amb versatilitat per a emmagatzemar el raw d’altres fabricants. Format tif (3 bytes/píxel): Imatge processada sense comprimir. Emmagatzema els valors Red, Green i Blue per a cada píxel, de manera que manté la màxima qualitat possible. La contrapartida es una imatge molt pesada. En una càmera de 10 Mp, la imatge pesa 30 Mbytes i per tant, en una tarja d’una Giga en podem emmagatzemar unes 33. Format jpg (0,01 a 0,7 bytes/píxel): Imatge processada i comprimida. Aquest format permet un grau variable de compressió. A més compressió, menys pes i menys qualitat. Photoshop permet escollir entre 12 nivells de qualitat, que comprimeixen entre 1/5 (nivell 12 = màxima qualitat) i 1/60 (nivell 1 = màxima compressió) del corresponent tif. Una imatge de 10 Mpíxels, que pesa 30 Mbytes en tif, pesarà entre 0,5 i 6 Mpíxels en jpg. L’algoritme de compressió funciona de manera intel·ligent, de manera que el grau de compressió, per a un cert nivell de qualitat, és variable en funció de la complexitat cromàtica i els degradats d’una imatge. En general, una foto de natura pesa més que una d’interiors ja que, en aquesta darrera, l’algoritme pot generar grans compressions per a especificar superfícies de color uniforme (parets, sostres...). L’elecció d’un determinat format d’arxiu ha d’estar condicionat per les nostres exigències de qualitat, per la disponibilitat d’espai d’emmagatzemament, per les necessitats que puguem tenir de fer diferents processats o per la nostra afecció al processat de les imatges. A l’hora d’escollir cal tenir clars els aspectes següents: • Els formats jpg i tif surten ja processats de la càmera, mentre que el format raw requereix d’un processat posterior, tot i que és un procés que és pot fer en lot, molt ràpidament. • El jpg d’alta qualitat (compressió entre 1/5 i 1/8), inclús visionat en les millors condicions de monitor o impressió, no es pot diferenciar del tif. • Si modifiquem i desem repetidament un jpg, pateix una progressiva degradació, derivada d’aplicar repetidament l’algoritme de compressió sobre un mateix arxiu. El tif està exempt d’aquest problema. • L’arxiu raw permet disposar de la captura bruta de la càmera en tot moment de manera que es el format que admet el processat més versàtil i eficaç. L’arxiu és inalterable, i per tant sempre podem fer un nou processat. En els concursos fotogràfics d’un cert nivell, s’exigeix la presentació del raw com a prova de l’autoria d’una foto. Quan surto al camp a fer fotos utilitzo el raw i faig un primer processat en lot, idèntic per a totes i el deso com a jpg. Posteriorment aplico un processat selectiu (sobre el mateix raw o sobre el jpg) a algunes que crec que es poden millorar. Quan surto al camp amb companyia i faig alguna foto utilitzo el jpg d’alta qualitat a la màxima resolució de la meva càmera. En alguna foto que prevegi especial (potser la voldré passar a paper o copsar un color amb precisió), únicament he de polsar un botó per a fer una única presa en raw. Personalment mai no he utilitzat el format tif que es el preferit dels fotògrafs professionals.

17

16. Descàrrega, ordenació, nomenclatura i descarts inicials Descàrrega Tres o quatre possibilitats: • Amb el “Asistente para cámaras i escáneres” de Windows. En connectar la càmera a l’ordinador s’obre un assistent que ens permet seleccionar les imatges que volem descarregar i escollir un nom i una ubicació per a la carpeta de descàrrega. Incomprensiblement (o no) el “Asistente” no se’n adona de que els arxius raw són imatges (al menys al XP), de manera que si treballeu amb raw, aquesta opció no està disponible. • Altrament, podem veure la càmera com una unitat de “Disco extraible” a Mi PC i, manejant les utilitats de l’explorador del Windows, podem copiar, desplaçar, o esborrar imatges. Aquesta és la que jo faig servir. • També disposeu del software específic de la càmera. • Les darreres versions de Photoshop (CS3 i CS4) també tenen un programa específic per a la descàrrega (Adobe Camera Downloader). Si el nombre d’imatges és superior a 200, les organitzo en diverses carpetes independents, per tal de no alentir excessivament el procés d’actualització de la caché de Bridge. Adobe Bridge és el programa gestor d’imatges de Photoshop des de la versió CS2, i és el programa que utilitzo per a revisar les imatges i anar i tornar de Photoshop. De tant en tant m’asseguro que el gestor està actualitzat activant: Herramientas | Caché | Depurar caché para esta carpeta

Ordenació Per a un primer visionat o per al processat de les imatges cal que estiguin en ordre cronològic, ja que cal tenir juntes les imatges del mateix tema, preses en diferents condicions (exposició, punt de vista...), per tal d’escollir. Per a ordenar-les, obrim la carpeta en Adobe Bridge i executem: Ver | Ordenar | Orden ascendente + Fecha de creación

Nomenclatura inicial Opcionalment, un cop ordenades, puc reanomenar totes les de la carpeta: selecció + clic dret | Cambiar nombre de lote

Descarts inicials Per a fer una visualització en Bridge: Ver | Proyección de diapositivas (=Ctrl L). Cada 3-10 imatges, surto de la projecció (Esc) per a eliminar les dolentes. El processat individual de les imatges porta un cert temps, de manera que sóc bastant exigent en la selecció inicial. Al cap i a la fi si, més endavant, crec que m’he equivocat puc recuperar la imatge rebutjada de la paperera (és bona idea buidar-la abans de començar).

18

17. Idees bàsiques sobre el processat d’imatges De processat n’existeix sempre: cada element del sensor capta únicament un dels tres colors bàsics, per tant, per a visualitzar una imatge cal que un programa adjudiqui, per interpolació, els altres dos colors a cada píxel. • Si treballeu en jpg o en tif, la càmera fa un primer processat. Posteriorment podeu corregir aquest processat utilitzant Photoshop. En relació a aquest segon processat cal tenir presents dues idees aparentment contradictòries: o Tingueu cura al fer les fotos ja que el millor processat és aquell que no cal fer. o Moltes imatges milloren amb un processat poc agressiu. Sovint haureu de processar per tal d’optimitzar la visualització en pantalla (cas d’imatges destinades a la web). • Si treballeu en raw, el processat de la càmera és irrellevant (necessari únicament per a la visualització en el monitor de la càmera) i estareu processant sempre sobre un arxiu inalterable. El software de processat pot ser el plugin RAW de Photoshop (o qualsevol altre programa de processat d’imatges) o bé el programa subministrat pel fabricant de la càmera.

Processat amb el mínim treball Opció per si no us agrada treballar amb l’ordinador o no teniu interès en la millora final de les imatges. Podeu deixar que la càmera ho faci tot. Manipuleu els menús de configuració de la càmera per a que, en el processat automàtic, el software apliqui ajustos digitals del vostre gust a la imatge. Les diferents càmeres tenen controls d’ajust sota noms i escales diferents però en el fons tot s’acaba reduint al mateix . Per a una hipotètica escala de 0 a 10, els meus consells són el següents: • Tó (color): no totes les càmeres permeten modificar-lo. De fet una bona càmera ha de donar els tons correctes (ajusteu a 0). A més, ni no us agraden els color probablement sigui degut a un balanç de blancs incorrecte. • Contrast: augmenteu poc (1-3). Un increment del contrast millora la percepció d’una imatge, però té el perill de fer perdre detalls a les zones de llums extremes (les més clares i més fosques de la imatge). • Saturació: augmenteu un valor mitjà (4-5). Saturar els colors els allunya de la realitat, però és així com agraden al públic. La gent vol veure els prats més verds i els cels més blaus del que són. A l’era analògica Les pel·lícules més utilitzades en fotografia de natura estaven dissenyades per a saturar els colors: la Velvia de Fuji per als verds i la Kodachrome per als paisatges minerals. • Nitidesa (enfoc): augmenteu fins un valor mitjà o alt (6-8). Els paisatges millor 6 i les fotos properes millor 8. Si les escales d’ajust tenen valors negatius, no els utilitzeu. Si penseu processar la imatge a l’ordinador, no utilitzeu valors extrems, ja que el processat funciona millor sobre imatges poc alterades en relació a la captura. Tots aquests consells depenen també de la qualitat de l’òptica, el sensor i el tipus de processat automàtic de cada marca. També depenen dels gustos personals. Davant d’una càmera nova cal perdre un matí fent proves per tal de deixar els ajustos al nostre gust per a la resta de la vida de la càmera.

19

Processat amb l’ordinador Durant el processat alterno (Alt+Tab) la visualització en Bridge (gestor d’imatges) i en PhotoShop (processat d’imatges). Tinc configurada la pantalla de Photoshop amb la paleta opciones enganxada a sota de la barra de títol i les paletes herramientas i historia flotants. Totes les demés les mantinc ordinàriament tancades. Eventualment obro capas (F7), información (F8) o histograma.

Quan ens iniciem en el mon del processat, la gran quantitat d’eines que trobem, moltes de les quals fan coses semblants, ens pot acabar desorientant. La primera distinció que cal fer és refereix a si efectuarem modificacions dimensionals o tonals. Les primers afecten el nombre i/o la posició dels píxels, mentre que les segones afecten el seu color.

20

18. Processat: aspectes dimensionals Modificar l’orientació Per corregir un horitzó no horitzontal o una vertical que és inclinada. Les línies verticals preses amb un angular, únicament ho han d’esser en el centre de la imatge. Cap a les vores estaran inclinades per qüestions de perspectiva. Utilitzo l’eina medición, (2a columna, 10 fila de la paleta d’eines), que em permet traçar una línia sobre la imatge, seguida de Imagen | Rotar lienzo | Arbitrario. El comandament pren, per defecte, el valor de la inclinació de la línia traçada i la rotació converteix l’esmentada línia en horitzontal o en vertical. Si no esteu d’acord amb el resultat, desfeu-lo (Cntr Z) i torneu a començar, ja que aquesta transformació, a diferència de les rotacions de 90º o 180º, requereix un repixelat i, per tant, aplicada repetidament, degrada la imatge. Per acabar la feina, cal retallar.

Retallar Per modificar l’enquadrament d’una imatge, ja sigui per: • Eliminar els píxels afegits a les cantonades després de modificar l’orientació. • Eliminar algun element molest de la perifèria. També es pot intentar amb l’eina de clonar. • Simplificar-ne la composició. • Fer un efecte de zoom-in en una visualització d’imatges. Com que cap monitor actual es capaç de mostrar les captures d’una càmera digital a mida real (1:1), quan vull mostrar més detall faig un retall amb les proporcions del monitor (1,6:1 en el el cas) i en últim extrem amb un nombre de píxels equivalent al nombre de punts lluminosos (dots) (1920x1200) de manera que es mostri 1 dot/píxel. L’eina recortar (1a columna, 3a fila) s’explica sola. El retall surt remostrejat d’acord amb les especificacions de les opcions anchura, altura i resolución. Per tant, en general serà convenient tenir-les buides (borrar). L’eina marco rectangular (1a columna, 1a fila) és molt útil ja que disposa d’un desplegable que permet configurar el marc amb proporcions fixes o amb nombre de píxels fixos que a més manté constant fins que no s’especifiqui uns altres valors o proporcions. Amb totes dues eines cal acabar amb accionant el menú Imagen| Recortar.

Redimensionar Permet incrementar o disminuir la resolució de la imatge. Implica un remostreig i per tant una degradació de la imatge. L’augment de resolució es fa afegint píxels (interpolació) entre els existents. La disminució, transformant petits grups de píxels en un de sol. L’augment de resolució es fa per d’imprimir una imatge amb una mida més gran, encara que el software de les impressores ho resol automàticament. Mai no ho he fet. La disminució és un procediment molt corrent previ a penjar una imatge a Internet, ja que els editors html mostren les imatges en mida real. Activant Imagen | Tamaño de imagen apareix el quadre adjunt, on puc especificar la mida en píxels o en cm a una determinada resolució. Els cinc valors estan lligats a menys que es desactivi restringir proporciones. Si redueixo una imatge a 1/2 o menys activo el remostreig bicúbic més enfocat.

21

19. Processat: aspectes tonals Disposeu de moltes eines agrupades totes al menú Imagen | Ajustes. Per a entendre el que fa cadascuna, els límits d’actuació i els seus avantatges o desavantatges respecte a d’altres, cal entendre bé l’histograma i veure de quina manera el modifiquen aquestes eines.

Eines senzilles Proveu primer l’eina Brillo/Contraste. Obriu una imatge i visualitzeu l’histograma (Ventana | Histograma). Apujeu o abaixeu la brillantor: l’histograma es desplaça en bloc cap a la dreta o cap a l’esquerra. En el moment que els píxels extrems arriben al límit del gràfic comencem a perdre informació per la banda de les llums o per la de les ombres. Mentre no accepteu, la paleta de l’histograma us els mostra tots dos. A continuació moveu el comandament del contrast: augmentar el contrast és tradueix en estirar l’histograma, mentre que disminuir el contrast encongeix l’histograma. El resultat és un increment o disminució de la gama tonal emprada. Si detecteu una dominant de color, podríeu provar l’eina Equilibrio de Color i moure el comandament corresponent en la direcció contrària. Tot sovint apareix una dominant groga per inexactituds del balanç de blancs automàtic. Les ombres dels arbres donen una dominant verda. Si no teniu pràctica en detectar aquests problemes, però intuïu que el color de la imatge no és correcte, proveu amb l’eina Variaciones, d’ús molt intuïtiu. Finalment proveu l’eina Tono/saturación... L’eina to permet fer autèntiques barbaritats amb el color, excedint fàcilment els límits admesos en el retoc de fotos de natura (els artistes digitals no tenen límits en l’ús de qualsevol eina). L’eina saturació incrementa la vivesa dels colors. La dessaturació total mostra la imatge en blanc i negre.

Ajust amb nivells És tracta d’una eina superior a les anteriors, que permet actuar directament sobre l’histograma. Observeu l’histograma adjunt i imagineu (no es pot saber sense veure la foto) que es tracta d’una imatge poc contrastada. Si utilitzeu l’eina contrast, en estirar l’histograma, perdreu informació a la zona de llums baixes. Amb aquesta eina no tindreu aquest problema: Podeu agafar el regulador blanc i dur-lo dins al límit de la muntanya de píxels, de manera que aconseguireu atansar la muntanya a l’extrem dret de l’histograma, és a dir, els píxels més clars s’aclariran sense modificar la resta (determinació del punt blanc). El regulador negre fa el mateix a amb els foscos (determinació del punt negre). El regulador gris determina el punt central de l’histograma, de manera que contrau una meitat de l’histograma poder expandir l’altra meitat. Si el desplaceu cap a l’esquerra guanyareu detall en els colors foscos, mentre que si el desplaceu cap a la dreta guanyareu detall en els colors clars. La barra inferior permet retallar els nivells de sortida, disminuint per tant el contrast de la imatge, de manera que únicament serveix als artistes. Els comptagotes resituen la lluminositat de tot l’histograma sota la suposició que el punt en el que cliquem es negre (comptagotes de l’esquerra) o blanc (comptagotes de la dreta). El del mig està pensat per a eliminar les dominants de color, transformant el píxel sobre el que cliquem en un gris neutre (R=G=B) de la mateixa lluminositat i ajusta tot l’histograma d’acord amb aquesta suposició.

22

Ajust amb corbes És una eina d’una gran versatilitat que pot fer la funció de totes les anteriors. Una corba tonal és un gràfic (com una funció matemàtica) que fa correspondre un valor de lluminositat de sortida (a l’eix vertical) a cada valor de lluminositat d’entrada (a l’eix horitzontal). Les modificacions es poden fer als tres canals conjuntament (RGB) o a cadascun per separat. Una línia diagonal inicial indica la igualtat entre els valors d’entrada i els de sortida i deixa la imatge inalterada. Podeu aplicar punts nodals al gràfic per tal de modificar selectivament algunes zones. Si manteniu la recta interceptant els eixos horitzontals (retallat dels valors d’entrada) esteu incrementant el contrast i si la manteniu interceptant els eixos verticals (retallat dels valors de sortida) esteu disminuint el contrast. Els gràfics inferiors mostren alguns ajustos freqüents. Cal utilitzar aquesta eina amb l’histograma visible (Ventana | Histograma).

Filtres L’únic filtre que utilitzo és el d’enfoc i sempre com a darrer pas d’un processat. Normalment utilitzo Filtro | Enfocar | Enfocar. La màscara de enfoc permet regular manualment tres paràmetres que combinats donen l’efecte d’enfoc.

23

20. Processat del RAW Una reflexió... En el món de la fotografia, hi ha pràctiques que representen un salt en la qualitat de les imatges. Hem comentat anteriorment el treball en mode manual acompanyat de la mesura puntual de la llum, o be l’estabilització de la càmera amb un trípode. Configurar la captura en mode RAW és una altra d’aquestes pràctiques. La major part dels afeccionats a la fotografia no utilitzen el mode RAW pel mateix motiu que no utilitzen les tècniques anteriors: no és necessari. Les imatges ja queden prou bé amb exposició automàtica, a mà alçada i en mode JPG. Amagant-se al darrera de la idea de que les imatges ja estan prou bé per a lo que les volem se’n hi amaga una altra: la de que treballar més bé és més complicat, i aquí hem d’anar per parts: • Exposar manualment és molt poc més complicat que treballar en automàtic, i gens si el treball en automàtic implica correccions d’exposició (+1/3...) • Utilitzar el trípode no és més complicat, únicament és més laboriós • Capturar en mode RAW únicament és més complicat per a qui no fa cap retoc a les imatges (pàgina 18). Tots els qui teniu el costum de processar les imatges, en mode RAW obtindreu millors resultats en menys temps.

Què és RAW? RAW es el format d’arxiu capaç d’emmagatzemar la informació primària del sensor de cada càmera. Com que els sensors de diferents fabricants són diferents, cada fabricant te el seu propi RAW i és per això que l’extensió de l’arxiu RAW de diferents fabricants és diferent. Una imatge RAW no és visible sense un processat ja que cada element del sensor captura únicament un color dels tres que han de configurar una imatge RGB (en format jpg o tif). El programa de processat el podem trobar en el software subministrat amb la càmera. Els programes genèrics de processat, com Photoshop també el poden processar. És un arxiu inalterable. És comporta com els antics negatius, que es podien passar a paper (positivar) amb diferents tècniques mantenint-se inalterats Si hi fem canvis, és desen les especificacions en un petit fitxer adjunt, amb el mateix nom i extensió xmp. Ho sigui que si un dia apareix un software de processat que fa una meravella desconeguda avui, podrem tractar la nostra foto original Si la càmera us ho permet, escolliu el RAW d’extensió dng. Aquest format ha estat desenvolupat per Adobe, creador de Photoshop, amb suficient versatilitat com per a emmagatzemar la major part de RAW presents al mercat i te dos avantatges com a mínim: • Els canvis fets en la imatge és desen a l’interior del mateix arxiu, i no en un arxiu sidecar. • Previsiblement mantindrà la compatibilitat amb programes nous molt més temps, ja que Photoshop és un estàndard en el món de la imatge.

24

Avantatges de treballar en RAW •

Podeu fer el balanç de blanc desprès de fer la foto, amb els mateixos efectes que si el féssiu abans.

•

Podeu corregir errors d’exposició molt millor que als jpg o tif, ja que teniu la informació de color a 16 bits.

•

Els algoritmes de processament de Photoshop són millors que els de les càmeres, que tenen processadors poc potents, poca memòria i han de treballar de pressa per a preparar-se per a la foto propera El plugin RAW de Photoshop (Adobe Camera Raw CS2) s’obre quan procediu a obrir una o vàries imatges RAW des de Bridge i presenta aquest aspecte:

25

Ajustos en Adobe Càmera Raw (ACR)

Fitxa ajustes: Important previsualitzar ombres i il·luminacions per a no perdre detalls en les llums altes o baixes. Es poden fer els ajustos seguint l’ordre en que estan disposats els diferents comandaments: • Temperatura (2.000 / 50.000ºK): Per a fer un balanç de blancs correcte. Efecte semblant a la modificació del parell groc-blau. És l’ajust més important de tot el programa. • Matiz (-150 / +150): Per a ajustar el parell magenta-verd. Important en il·luminació amb fluorescents. • Exposició: (-4 / +4 valors de exposició). Permet l’ajust del punt blanc. El podem pujar, si ens agrada, fins al valor màxim que no generi pèrdua d’informació dels tons clars. • Sombras: (0 / 100). Ajust del punt negre. El podem pujar mentre no perdem detall en els foscos. Amb els comandaments exposición i sombras hem de subjectar l’histograma dins la gama tonal disponible. • Brillo: (-150 / +150). Enfosqueix o aclareix els tons mitjos de la foto. • Contraste: (-50 / +100). Encongeix o estira l’histograma. Es pot treballar des de la fitxa curva. • Saturación: (-100 / +100). Fa coincidir els tres valors de cada píxel (R=G=B), deixant la imatge en escala de grisos (-100) o be els va allunyant, exagerant el color dominant de cada píxel. És pot treballar cada color per separat des de la fitxa Calibrar.

Fitxa detalle: • Enfoque: (0 / 100). Aplica una màscara d’enfoc. És important treballar amb visualització 100%. Els nivells d’enfoc durs (valors elevats) poden comportar un increment del soroll. En general ajusto l’enfoc entre 70 (objectes propers) i 30 (paisatge). • Suavizado de luminancia: (0 / 100): Intenta eliminar el soroll de tipus granulositat, perceptible també en mode “escala de grises”. • Reducción de ruido de color: (0 / 100): Intenta eliminar els píxels de colors vius que, amb una distribució aleatòria, apareixen quan utilitzem grans amplificacions de senyal (valors ISO elevats) o llargues exposicions. Si no apareix soroll perceptible, es millor deixar els controladors a 0.

Fitxa lente: • Intenta corregir aberracions cromàtiques (halos) i també l’enfosquiment de les cantonades (vinyeteig).

Fitxa curva: • Permet modificar la relació entre els valor d’entrada i els de sortida. Tres de les corbes emprades amb més freqüència (lineal, contrast suau i contrast fort) es poden aplicar amb el desplegable (vegeu a la pàgina 22, l’eina corbes a Photoshop).

Fitxa calibrar:

26 • Perfil de cámara: determina la lectura que ACR fa del fitxer generat per la càmera. En el meu cas, el perfil ACR 3.7 de Adobe funciona molt millor que el Pentax 1.00 que s’instala amb el software de la càmera. • Matiz de sombra: Es una espècie de balanç de blancs per a les zones de llums baixes • Tono i saturación roja, verde o azul: permet modificar el to i la saturació de cada color amb independència dels altres. En això rau la diferència amb els controladors de saturació de la fitxa ajustes. Certament que això porta un cert temps, però, desplegant “Ajustes de imagen” es poden desar els ajustos amb un nom de manera que es poden aplicar conjuntament amb un sol clic. A un dels meus ajustos preferits l’anomeno “cel blau” i, en base a un balanç de blancs d’uns 4600ºK i una bona saturació em millora el cel en paisatges fets en dies calitjosos.

Treball en lot Si us assembla que encara porta massa temps, podeu obrir moltes fotos alhora i seleccionant-les a la columna de l’esquerra, aplicar la mateixa modificació alhora a totes. Tenint en compte que les fotos es fan en sèries sotmeses a condicions semblants, si s’obren conjunts de fotos coherents aquest tractament en bloc funciona molt bé. Podeu modificar únicament la imatge que us assembli més representativa i desprès seleccionar la resta i clicar el botó sincronitzar (a sobre de la columna d’imatges).

Altres eines A la part superior esquerra del panell teniu eines per a canviar la mida de visualització, per a desplaçar-vos sobre la imatge, veure els tres valors de color d’un píxel, retallar, adreçar, rotar i eliminar la imatge.

I finalment, sortir de ACR No resulta massa intuïtiva la funció dels quatre botons de la part inferior dreta, que serveixen per acabar la feina: • Cancelar: tanca el plugin RAW deixant la imatge inalterada. • Abrir: Obre la imatge amb els ajustos actuals a Photoshop. Encara que vegeu al nom del fitxer l’extensió raw corresponent, ja no és un raw. Podeu seguir aplicant ajustos des de Photoshop com a qualsevol arxiu processat. Quan deseu l’arxiu comprovareu que podeu escollir molts formats processats, però no l’extensió del raw, que restarà inalterada, tot i que recordant els darrers ajustos aplicats des del plugin RAW. • Hecho: Es tanca el plugin, desant les imatges RAW amb el record dels ajustos fets, que és mantindran quan la tornen a obrir. • Guardar: Seria la manera normal d’abandonar el plugin raw. S’obre el quadre de diàleg que demana nom d’arxiu, lloc, format (jpg, tif...) i qualitat de la imatge processada. Combinada amb ALT, el quadre de diàleg no s’obre i la imatge es desa amb el nom que té i l’extensió i el lloc del darrer cop que em desat una imatge. Podeu desar imatges jpg amb la mínima compressió i per tant la màxima qualitat (12), cosa que no te sentit fer quan treballeu en jpg de càmera, ja que la qualitat que aplica la càmera es de l’ordre de 10, de manera que no te sentit desar amb un valor superior a 10. És invertir espai de disc en desar un clon d’una cosa imperfecta, per tal d’aconseguir copiar perfectament les imperfeccions.

27

21. Informació de la imatge: metadades El gruix de la informació continguda en un fitxer d’imatge especifica el color de cadascun dels píxels, però també conté informació sobre aspectes informàtics, fotogràfics, descriptius o de classificació.

Dades que es generen automàticament • Propietats del fitxer: nom, pes, mida...etc • Dades fotogràfiques, anomenades també EXIFF (Exchangeable Image File Format): distància focal, diafragma, velocitat...

Dades que cal introduir Imprescindibles si pretenem aprofitar comercialment la nostra obra: • Una foto poc documentada o mal etiquetada (lloc, espècie...) perd part del seu valor perquè no pot formar part de les grans bases de dades d’imatges de les distribuïdores que nodreixen les editorials. Els dèficits d’etiquetatge són la causa de la gran quantitat d’errors dels peus de foto de les publicacions, on es veuen espècies mal classificades, paisatges canviats de lloc... • Una imatge neix amb drets de copyright©, i la manera més senzilla d’acreditar-lo és omplint aquest camp en el fitxer raw de la foto. Aquesta informació està estructurada com una petita base de dades que podeu omplir o modificar de forma massiva a molts programes. Des de Photoshop s’hi accedeix amb el menú Archivo | Obtener información Especialment interessants són els subcamps de Contenido de IPTC: • Palabras clave Permet introduir paraules separades per una coma que actuaran com termes de cerca des del Bridge (Edición | Buscar). Per a un cargol bover de Linyola hi podríem posar: cargol, mol·lusc, invertebrat, fauna, helix, aspersa, Pla d’Urgell...etc. Si la foto la fes un turista alemany, hi afegiria alguna referència geogràfica més genèrica com ara Catalunya. • Descripción Text amb la descripció del contingut de la imatge. Pot ser utilitzat posteriorment com a peu de foto o no, en funció d’allò que l’editor pretengui mostrar. • Código de tema IPTC Sistema estandarditzat i internacional de classificació. Consultable a la web: http://www.iptc.org/cms/site/index.html?channel=CH0088 El botó superior dret del panell permet crear una plantilla amb totes les dades comunes i, des del mateix lloc, es poden adjudicar, amb dos clics de ratolí, a qualsevol imatge.

28

22. Organització de l’arxiu fotogràfic Hi ha dues maneres de mantenir localitzables les nostres imatges: Un entorn tancat pluripotencial: • És altament eficaç per a classificar; permet posar una imatge en diferents agrupacions sense ocupar espai ja que únicament es guarda la seva ubicació. • Els sistemes de classificació són inútils (perquè són virtuals) en ordinadors que no disposin del programa. • Esclavitza, ja que no el pots canviar sense perdre tota la feina de classificació feta i també la perds si un dia el programa deixa de fabricar-se. • Els millors són Adobe Lightroom (PC) i Aperture (Apple). N’hi ha de senzills, que són gratuïts, com per exemple Picassa de Google. Un entorn obert que permet utilitzar diferents programes: • L’organització es basa en un arbre de carpetes i sots-carpetes classificades per temàtica, ubicació o altres criteris. El que teniu parcialment desplegat és el meu. Utilitzo els números per a que les carpetes és mantinguin ordenades. • Aquest sistema comporta més temps d’elaboració. • Les cerques és poden fer manualment en ordinadors que únicament tenen Windows, utilitzant l’explorador. • La utilització de paraules clau (metadades) facilita les cerques automàtiques. Un cop acabada una cerca des de Bridge es pot desar com a col·lecció (àlbum en diuen les versions modernes), com en els programes del primer grup. • Amb el recurs anterior, esquivo l’ambigüitat derivada de la intersecció entre les carpetes amb criteri lloc (1-llocs i 4-viatges) i les temàtiques (3-sistemàtica i 4-medi ambient). Les imatges de viatges que em poden interessar com a temàtiques les marco amb una paraula clau idèntica al nom de carpeta de les temàtiques. És important que les paraules temàtiques s’escullin de conjunts tancats de paraules. • També hi ha la possibilitat de marcar les imatges amb estrelles i desprès aplicar un filtre. Això ho faig servir quan selecciono les imatges que imprimiré per a la confecció d’un àlbum en paper. • El gruix del treball és independent de l’evolució dels programes, els quals es poden canviar per seguir modes o utilitzar els que tingueu. Pels detalls que us dono, us haureu adonat que utilitzo el segon sistema. Personalment, la pèrdua d’una base de dades d’un programa de finals dels 80, desaparegut sense possibilitats de recuperació, ha fet que prengués aquesta decisió. Tot i així, no renuncio als indexats automàtics que genera Picassa. De fet, un dels avantatges del segon sistema és que, puntualment, puc utilitzar el primer.

29

Compacta o rèflex S’ha dit que és la gran pregunta sense resposta. Crec que té resposta, sempre i quan sapiguem el que volem fer. Les rèflex són superiors per la qualitat del visor i per la mida del sensor, però són aparatoses i pesades. Els professionals tenen els dos tipus de càmeres. M’han comentat que si no fos pel poc que llueixen, amb una bona compacta es podrien fer bodes, batejos i comunions.

Allò que realment importa

Rèflex

Compacta

La mida del sensor

Sensor gran, de 3,3 (APS) a 8,6 (full frame) cm2. Molt sensible a la llum. Les imatges obtingudes en aquestes càmeres permeten un processat més elaborat

Sensor petit, de menys de 0,5 cm2. Recentment han aparegut càmeres compactes d’objectius intercanviables i sensor més gran (micro 4/3), que han de donar una qualitat semblant a les rèflex

Resolució

De 10 a 20 Mp. Correcta en relació a la mida del sensor. La baixa densitat de d’unitats fotosensibles minimitza el soroll i permet treballar amb velocitats lentes i amb ISO elevats

De 6 a 15 Mp. Excessiva en relació a la mida del sensor. És difícil trobar una bona compacta amb una resolució suficientment baixa. Molt més soroll que les rèflex

Controls manuals

Sempre presents

Cal parar compte que hi siguin

Zoom òptic

Els objectius no van incorporats a la càmera

Important disposar d’un zoom 3x, 4x o més. Important que comenci a la zona dels angulars (28 mm o menys)

Retard de l’obturador Pes

Molt ràpides

Molt lentes. És pot evitar preenfocant Entre lleugera i molt lleugera. És pot dur sempre a sobre. Permet fotografiar sense ser vist

Visor

Òptic a traves de l’objectiu (rèflex). Molt superior a qualsevol altre enginy. Moltes rèflex no permeten utilitzar el monitor

Òptic paral·lel a l’objectiu, electrònic o absent. En qualsevol cas, molt inferior al de les rèflex

RAW

Totes permeten treballar en aquest format L’estabilitzador mecànic incorporat als objectius és més car i més efectiu que l’incorporat al sensor.

Únicament les de gama alta Força eficaç en general. Comprovar que la càmera disposi d’estabilitzador mecànic.

Neteja del sensor

Mecanismes de vibració per a traure la pols amb èxit variable

Innecessària. Al no obrir la càmera el sensor no s’embruta

Monitor

Enginy senzill i molt útil que gairebé

Més freqüent que en les rèflex

Estabilitzador d’imatge

Pesada. Ostentosa. Impossible fotografiar persones passant desapercebut a no ser que treballem amb un tele llarg

30 desacoblable

mai no hi és present

Autonomia

Molt gran ja que no es treballa pel monitor electrònic sinó pel visor rèflex, que no consumeix energia

Limitada. Cal tenir en compte aquest aspecte a l’hora d’escollir un model

Preu

500-2000 € (cal afegir el preu dels

200-600 €

objectius ja que, o no en porten o són de baixa qualitat)