Història d'Espanya − El regnat d'Isabel II (1833−1868) Política Després de la mort de Ferran VII l'any 1833, Espanya es dividia entre els qui defensaven la succeció del tro per Isabel II (isabelins) i els qui defensaven el tro ser per Carles Mª Isidre (germà del rei) s'anomenaven carlins. Els isabelins es caracteritzaven per no ser del tot liberals i per haver estat al bàndol d'Isabel II en les guerres (funcionaris, l'exèrcit i la gerarquia eclesiàstica). Quant aquests van veure pujar el tro a Isabel i que no feia reformes liberals, és a dir, que no era liberal, el 1868 la van destronar. Els carlins tenien l'origen el 1827 durant l'època ominosa, i es caracteritzaven per defensar a Déu, la pàtria, els furs, el rei i la Sta. Inquisició. Eren molt radicals i per sobre de tot volien que el seu rei fós Carles Mª Isidre Així doncs, com a conseqüència d'aquestes disputes foren 3 les guerres que dugueren als isabelins i als carlins a les armes. Aquestes guerres, però, foren amb intervals : • 1a guerra (1833−40) • 2a guerra (1846−49) • 3a guerra (1872−76) · La primera guerra va ser la més sanguinària. Va afectar a més territori, P. Basc, Cat., Nord d'Aragó, es caracteritzaven perquè era on hi havia més tradició de furs. Els carlins van ser derrotats pels isabelins, tot i les seves tècniques guerrilleres, l'any 1839 en el qual arrivaren a un acord : Conveni de Bergara, el qual deia que no hi hauria represàlies pels carlins si admetien a Isabel com a reina. Alguns van acceptar, els qui no, com el general Cabrera, es van exiliar a França. · La segona guerra només va tenir lloc a Catalunya, a les muntanyes, on Cabrera torna de l'exili per participar−hi, a més els milicians van rebre l'ajuda de la població civil. Al cap de 3 anys acaba amb una amnistía per part d'Isabel II i com en la primera, alguns van acceptar aquesta amnistia i els que no, alguns es varen exiliar com Cabrera. · Finalment la tercera guerra va tenir lloc durant la consolidació de la I República d'Alfons XII. Els carlins un altre cop anaven contra la línia dinàstica, és a dir, no volien ni el rei estranger (Amadeu), ni la I República, ni el fill d'Isabel II (Alfons XII). Les conseqüències d'aquestes guerres foren les pèrdues humanes, desastres econòmics..... Una de les conseqüències a més llarg termini va ser que l'enfrontament entre l'absolutisme i el liberalisme es va allargar moltíssim, a més des d'aquella guerra se li va donar molta importància a l'exèrcit. A causa de la mort de Ferran VII i que la seva succesora (Isabel II) només tenia 3 anys, Mª Cristina va ser regent a Espannya estre els anys 1833 −1840. Aquesta no era liberal tot i així exercia com a tal per tal de guanyar suport popular per les guerres i per quan la seva filla fós reina. Aquesta, també, estava sempre envoltada de les camarilles. Paral·lelament hi havia una divisió entre els liberals : els anomenats moderats, els quals van governar entre els anys 1833−36, i els progressites, que van regnar entre 1837−40.

1

Els moderats volien més drets i una nova Constitució, entre d'altres coses. Quan van ser al poder varen redactar una Carta Atorgada, també anomenat Estatut Reial aprovat l'any 1834. En aqusest estatut desapareixia el principi de sobirania nacional, el sufragi censatari era del 0.15 % i hi deia que hi havia unes Corts amb representants de l'Antic Règim. A causa d'aquestes transformacions als país els progressistes feien revoltes per tal de mostrar el seu desacord amb els moderats. Mª Cristina va anomenar a Mendizábar cap de govern i axí pugen els progres. al poder. Els porgres. fan una nova Constitució (la de 1837), al qual estava inspirada amb la del '12, però era una mica massa moderada. Tenia la mateixa declaració de drets i separació de poders, però amb un sifragi censatari més ampli. Les reformes que van fer van ser la de les amortitzacions, és a dir, van pendre terres i les venien a subasta pública, van suprimir els delmes i els gremis ja que no tothom pogués ser llire a l'hora de comercialitzar, volien un mercat proteccionista. L'any 1840 van aprovar la Llei d'Ajuntaments, per tenir aliats arrant del cançament u del poc suport reial, així doncs crida a Espartero (militar molt famós que havia guanyat moltes batalles a les guerres carlines) perquè governés Espartero s'havia proclamat liberal progr. però la seva manera de governar, que va anar de 1840−43, va ser ven bé absolutista, d'aquesta manera es va guanyar bastanta oposició (principalment a Cat,i al P. Basc) a causa de la seva política lliuracanvista i centralista De la manera en què va governar no era d'estrenyar que fessin un cop d'estat contra ell, i així va ser,el general Narváez, que era líder del partit moderat, el va fer l'any 1843, obligant−lo a exiliar−se a G.B. durant 6 anys,ja que després va tornar. Quant Isabel II va estar al poder va centralitzar totes les activitats a Madrid, fent−lo així centre de poder; va fer que tot l'Estat espanyol tingués les mateixes caracterítiques, és a dir, les mateixes lleis, la mateixa llengua, la mateixa policía, moneda..)Mentrestant els liberals moderats i progressistes es diputaven el govern. Així doncs durant el regnat d'Isabel II entre els anys 1844−54 (dècada moderada) el cap de govern va ser Narváez el qual va fer una nova Constitució (1845) la qual era més moderada i va ser vigent 23 anys i es caracteritzava perquè li donava molt de poder a la corona, tenia un sufragi censatari, divisió de poders.... En aquest període continuava havent−hi Senat i Congrés. Va signar el Concordat de la Sta. Seu. Es varen tornar les finques desamortitzades. Amb tots aquests canvis Narváez es va anar creant mala fama netre els progres., aquests van fer un pronunciamiento ( al capdavant hi havia O'Donell, líder de la unió liberal) l'any 1854 es va anomenar Vicalvarada. Com a conseqüència Isabelva cridar a Espartero per tal de governar el país i d'aquesta manera pasa de ser una dècada moderada a ser un bienni progressista. Van ser els únics 2 anys progres. durant el regnat d'Isabel. En aquest bienni van redactar una nova Constitució ('56), però van tardar tan en tenir−la enllestida que no la van poder posar en vigència. Aquests 2 anys van coincidir amb una època ecinòmica faborable per Espanya. Les reformes que es van dur a terme van ser les de trencar les relacions amb l'església, és a dir, el Concordat de la Sta. Seu, van desamortitzar els béns comunals, és a dir, expropiàven béns dels municipis i després els venien en subasta. Fianlment Espartero va ser destituit, deixant pas a la 2a <> moderada que va anar des de 1856 al 1868. Governàem els moderats i els de la Unió Liberal (Narváez i O'Donell, respectivament). Paral·lelament alguns liberals es consideren fidels d'Espaertero i formen un partit considerant−se demòcrates. Tot allò que es va desfer durant el bienni progre. es va tornar a fer, o sigui que van tornar les relacions amb l'església, tornaven a haver−hi classes afavorides (terratinents, conservadors, l'església, militars...) Va retornar la Constitució del 1845. En aquest regant va succeir una cosa curiosa, la qual hi havia una pràctica habitual 2

que era la del joc brut polític, és a dir, es compràven vots a conveniència. A més la guardia civil reprimia les revoltes del camperols. Hi va haver un període (1858−63) que es va anomenar el govern llarg de O'Donell, ja que hi va haver prosperitat econòmica pel país. Com que a Eu hi havia una gran expansió col·lonial, O'Donell ho va voler aprofitar però va fracassar. Economía Durant la revolució liberal, a Espanya es realitzaren unes transformacions econòmiques importants, aquestes transformacions anaven encaminades a establir una economia lliurecanvista. A part les úniques regions que s'industrialitzen d'Espanya, són Catalunya i el P. Basc. A causa d'aquesta mínima industrialització, va augmentar la població urbana, és a dir, va haver èxode rural. La demografia creix però no disminueix la taxa de mortalitat (no com pasava a Eu que la població es va multiplicar per 4). Una reforma que es va fer va ser l'agrària ja que l'Estat va redistribuir la propietat agrària, les terres dels terratinents que treballaven els pagesos les van posar a la venda, però com que es feien servir tècniques rudimentàries, moltes poques persones van obtar per invertir en la indústria en comptes de les terres, majoritàriament Catalunya i el P. Basc, per això es van industrialitzar abans. Fonamentalmet van haver−hi 2 reformes agràries, una va ser duta per Mandizábar el 1836, eren desamortitzacions a l'església, per poder−ho portar a terme l'Estat va aprovar unes lleis x tal d'expropiar−les i posteriorment vendre−les en subasta pública. Les mateixes terres van ser comprades per l'església i per la noblesa ja fós amb diners o amb títols de deute públic. El bo pel país hagués sigut que la burgesia hagués invertit en la indústria però no va ser així i va representar un fre per la industrialització. La segona reforma la va fer Madoz durant el Bienni progre., aquesta reforma va afectar a les terres comunals, és a dir, la dels municipis, aquesta reforma queda inacavada ja que volien repartir les terres. Amb aquestes desamortitzacions es va aconseguir un canvi de propietaris per les terres i com a conseqëència l'origen de grans latifundis, sobretot a Andalusia; també va surgir una inestabilitat de molts pagesos ja que van pasar de ser arrandataris a jornalers. Per útlim va sorgir també una ampliació de la superfície conreada, és a dir, el monocultiu (conretament a Espanya augmenta el conreu de cereals) L'industrialitació a Espanya, es ser durant tot els segle XIX, fins el 1897 no és un país uindustrialitzat. Les causes que van fer que sorgís aquest enderriment van ser a causa de les desamortitzacion ja que elsburgesos compren les terres en comptes d'arriscar−se i comprar maquinària, també perquè va haver−hi falta de capitat per causa de les guerres, per la pèrdua de les colònies, a més hi havia una agricultura de subsistència i no hi havi exedents per comercialitzar, no hi havia un mercat interior ja que les xarxes comercials eren locals, no ha gran escala. No hi havia tampoc una moneda pública i els pesos de mesura eren diferents a cada regió del país, cal afegir que entre regió i regió hi havia aranzels, impostos. Isabel II, però, volia arrencar la industrialització i ho va fer primerament inpulsant la creació d'una xarxa ferroviària (hi havia unes lleis que deien com s'havia d'explotr aquesta creació, és a dir, per on havia de passar..) Es va facilitarl'entrada d'inversors estrangers (bàsicament francesos) . La xarxa va tenir un tresat radial, és a dir, tots els tragectes tenies el punt central Madrid, però un problema que tenien era que les vies eren d'una amplada diferent a la d'Eu així no podien comercialitzar a l'exterior però tampoc no tenien una invació de manera varia, així doncs Espanya va quedar aïllada de la resta d'Europa. Isabel també va crear una unitat monetària, va unificar el sistema d'impostos per tot Espanya i va unificar les lleis mercantils suprimint impostos entre comunitats. 3

L'activitat industrial a Catalunya va ser diferent a la resta d'Espanya. A Catalunya no tenien fonts d'energia ja que existia la tradició d'utilitzar animals i la font hidràulica, a més per la indústia nec el carbó que l'havien de transportar des de GB perquè el del nord d'Espanya no era gaire bo; a partir del 1860 puja de preu i fan les indústries vora el riu. A Cat. si que hi havia capital perquè tenien la tradició de manofactures, a demés quan es van produir les amortitzacions no van comprar terres i ho van invertir en les indústries. Es van produir innovacions copiades en el sector tèxtil, entre els anys 1830−55, sobretot en les màquines de filar. La matèria més important era el cotó que provenia dels Estats Units, compraven directament la flor perquè els hi sortia més barat. El 1866 es va produir la fam del cotó, una crisis a causa de la guerra de susseció. A Espanya faltava demanda ja que no existia un mercat interior consolidat, se'l va haver de crear, els hi interesava un mercat proteccionista. Van haver dos tipus d'indústria : La de vapor que se situaven dins de les zones urbanes i que funcionaven amb màquines de vapor i eren caracterítiques per la quantitat de fum que treien. L'altre tipus era la colònia. A Catalunya va néixer un moviment cultural anomenat renaixença, durant la dècada de 1830,caracteritzat principalment per la voluntat de recuperació literària de la llengua catalana. Els qui defensaven aquest corrent era la burgesia, aquest seran la base del catalanisme polític (partits catalans) El 1933 es publica un poema anomenat La Pàtria i va ser com un punt de partida de la R., acaba perquè és acusada de ser elitista i conservadora (reacció contra la centralització que posava Isabel II). Finalment el 1959 es recuperen els Jocs Florals per tal que la literatura catalana recuperi el seu ús. A partir d'aquí neixerà la I República. • Furs : Conjunt de lleis pels nobles de cada regió espanyola. • Camarilles : Grups extraoficials que influenciaven la regència • Carta Atorgada : Document similar a una Constitució,però no ho redacten les Corts sinó el rei • Mendizábar : Liberal progressista que va voler fer la revolució liberal i va crear la Constitució de 1837 • Delmes : Impost, es donava a l'església un 10% de la cullita • Llei d'Ajuntaments : La reina desidia l'alcalde de cada ciutat més important del país. • Política lliurecanvista : Llei que permet que entrin en un país productes estrangers sense cap implantació d'impost o aranzel. • Política centralista : Anulació parcial dels furs bascos ja que eren majors que a altres regions • Concordat de la Sta. Seu : Acord entre l'estat i el Vaticà, l'any 1851, amb l'objectiu de mantenir bones relacions • Pronunciamiento : Tipus de revolta que es va fer durant la dècada moderada per part del liberals prore., una d'elles a BCN va acabar amb el règim de Narváez • Títols de deute públic : Tipus d'acord en que anteriorment l'estat demana diners a un propietari , hi havia signat un document en que l'estat deu diners a aquesta/es persona/es • Arrendataris : Pagesos que treballen en una terra que no es de la seva propietat i a més a de pagar. • Jornalers : Pagesos que treballen unes terres que no són seves, però cobren i poden fer el què volguin en les terres • Colònia : Conjunt d'instal·lacions industrials i també de caràcter social allunyada d'un nucli de població i situada a la vora d'un riu per aprofitar l'energia hidràulica; l'amo de la fàbrica és l'alcalde, el jutge.....

4