Story Transcript
Argument : Tot succeeix cuan el Xavi s'enamora de la Juna , ells es conéixen i ella li demana que si us plau li ajudi a matar al seu oncle (que tenía un vinculs amoros amb la Juna )de qui rebía una gran heréncia , el Xavier cegat per l'amor acceptar . Despres de matar al tiet de la Juna , el coronel Virós , habien quedat ells dos , pero la Juna no va aparéixer , així que el Xavier es va posar a investigar sobre ella , va descobrir que ella no es deia Juna i que el coronel Virós era la seva parella . Al poc temps la va trobar i va aparéoixer la policia i van portarse al Xavi com assassí del coronel ,pero de camí a comisaría el Xavier va confesar tota la veritat i la policía va descobrir toota la vertadera história. Tema : No te un tema principal ,tracta sobre la relacions d elespersones , la importancia dels diners la vida cuotidiana... Atmosefera : Marc ambiental: La història passa a la gran ciutat de Barcelona i els pobles del seu voltant, en un ambient trist de pobresa i foscor, on el dia a dia és du, on a pesar de tot s'intenta tirar endavant malgrat les circumstanciés que es viuen. Espai : Espai per on transcorre l'acció: El marc ambiental el podríem situar a la ciutat de Barcelona en les places i carrers on es trobaven, a l'apartament d'en Xavier i a la torre de l'oncle de la Juna on es produeix l'assassinat. També es podria situar als diferents pobles per on passa en Xavier quan decideix buscar a la Juna sense moure's de la gran ciutat i les seves rodalies. Temps : No diu l'any en què passa la historia, però es dedueix que és a la primavera mes o menys i a l'actualitat ja que el mode de vida ens ho demostra. Al final del llibre ens dóna una informació que ens permet saber que la història va passar l'any 1964 aproximadament. La història esta narrada en passat, ja que és explicada i recordada per propi protagonista. Manuel de Pedrolo va néixer a l'Aranyó (la Segarra), l'any 1918, en una família de propietaris rurals procedents de Cervera que s'havia traslladat a l'Aranyó per dificultats econòmiques en la gestió de les seves terrres. Va passar la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d'Acció Catalana, i va estudiar el batxillerat a l'escola dels escolapis. Des de petit es va convertir en un gran devorador de llibres, sobretot els de la biblioteca del seu pare, on va trobar molta literatura espanyola amb obres de Pio Baroja i Valle Inclán. El 1935, es va traslladar a Barcelona, i va ingressar a l'Institut Balmes amb l'objectiu d'acabar el batxillerat. La seva intenció era fer la carrera de metge, però amb l'esclat de la guerra civil espanyola, es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Però no va poder defugir la guerra: va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona, ciutat on finalment es va quedar. Però el van tornar a mobilitzar, aquesta vegada amb destinació a Valladolid on va escriure la 1
seva primera novel.la, inèdita i qualificada per ell mateix "de molt dolenta". Des del primer moment va escriure en català, llengua que va mantenir en tota la seva prolífica obra, a pesar de la censura que va haver de patir i les dificultats per publicar que va tenir en els primers anys. De tota manera, va aconseguir, gràcies a la seva constància i capacitat de creació, ser el narrador més llegit de la postguerra, a pesar que aquest reconeixement popular no va coincidir immediatament amb els dels cercles literaris i molt menys universitaris. Un cop llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid, va poder tornar a Catalunya, primer a Tàrrega i, finalment, de nou a Barcelona. Entre altres feines, va treballar per a una agència d'assegurances i també per a una agència de publicitat, a més de fer d'investigador privat, ocupació que sovint s'ha relacionat amb algunes de les seves novel.les policíaques i que ell havia desmentit, atès que s'havia dedicat només a fer informes sense cap importància, segons les seves paraules. El 1946, ja casat i establert definitivament a Barcelona, va començar a escriure amb regularitat. Va canviar novament de feina, va fer d'assessor literari, traductor, corrector de textos i altres feines editorials. Malgrat tot, va continuar vivint aïllat dels cercles literaris catalans de la postguerra. L'any 1949 va publicar el seu primer llibre: Ésser en el món, un poemari editat per Torrell de Reus que va passar completament desapercebut. El fet de col.laborar a la revista Ariel li va permetre entrar en contacte amb altres escriptors. El 1953 va publicar el recull de contes: El premi literari i més coses. Amb la novel.la Estrictament personal va guanyar el premi Joanot Martorell 1954, el mateix any que començaria un intens període com a dramaturg i que tancaria voluntàriament, després d'ua fecunda producció, a finals de la dècada dels anys setanta. Es pot ben dir que durant més de quaranta anys Manuel de Pedrolo no va parar mai d'escriure i de publicar. Va provar tots els gèneres: poesia, teatre, novel.la, assaig... La seva bibliografia de creació va arribar a superar el centenar de títols. Però on el seu treball va sobresortir, en qualitat i en quantitat, va ser en la novel.la, amb l'explotació dels temes propìs del novel.lista: la solitud, la incomunicació, la vida sense sentit... Els recursos que va utilitzar van ser sempre variats, així com les tècniques: psicologia, simbolisme, policíaca... Per circumstàncies editorials i de difusió audiovisual i per la seva incorporació com a lectura a l'ensenyament, la seva obra més llegida, i també la més venuda, ha estat, i ho continua sent, Mecanoscrit del segon origen. La seva obra és equidistant als dos corrents que van marcar la narrativa mundial de la postguerra: el conductisme i l'existencialisme. L'element trascendent, de vegades, l'empenyia cap al simbolisme, com és ara a Totes les bèsties de càrrega, considerada una de les millors novel.les del corpus pedrolià, on narra l'opressió d'un poble aclaparat per una burocràcia inhumana i absurda en contrast amb una voluntat de supervivència. En d'altres ocasions, el testimoniatge li va exigir un fresc fenomènic com, per exemple, es pot videnciar a Si són roses floriran. A pesar de la seva prolífica creació, el ritme de publicacions no sempre va respondre a la seva oferta, sobretot perquè, a causa de la censura, moltes de les seves novel.les no van poder ser publicades en el mateix moment que les escrivia. Així, per exemple, novel.les escrites l'any 1952, com Cendra per Martina, no es van poder publicar fins al 1967. A partir de 1963, va comenár un cicle ambiciós pel seu plantejament. Es tracta de la sèrie inacabada Temps Obert, de la qual va escriure onze novel.les, amb un mateix personatge de protagonista, Daniel Bastida, un símbol de les possibilitats infinites de realizació que té cada persona i que un fet fortuït pot despertar. El cicle dóna fins a nou possibilitats diferents, a partir que un fet conflictiu −un bombardeig− modifica una mateixa situació original, que Pedrolo desenvolupa en les novel.es Un camí amb Eva, Se'n va un estrany, Falgueres informa, Situació analítica, Des d'uns ulls de dona, Unes mans plenes de sol, L'ordenació dels maons, No en tenim prou amb la primavera i Pols noves de runes velles, que conformen el 'primer llibre'. El 'segon llibre' incomplet, parteix de la novel.la Un camí amb Eva i de la segona situació conflictiva que es bifurca en dues 2
novel.les: Cartes a Jones Street i "Conjectures", de Daniel Bastida. Atret per la novel.la de gènere policíac, tot i que no s'hi va dedicar especialment com a autor, va acabar dirigint la col.lecció La Cua de Palla, d'Edicions 62, una col.lecció que va reunir els mestres del gènere com Hammett, Chandler o Simenon i que va comptar amb traductors com Joan Oliver o Maria Aurèlia Capmany. Va ser un impulsor del gènere en català amb la intenció i la confiança que aquesta branca editorial faria guanyar lectors en català. També el conte és destacable en la producció de Manuel de Pedrolo, tot i que no tan extens com la novel.la. Va col.laborar com a articulista en nombroses publicacions de l'època i va traduir al català molts dels autors anglosaxons de més prestigi com William Faulkner, John Dos Passos o Henry Miller. Manuel de Pedrolo va tenir una gran influència sobre determinats sectors de la societat dels setanta i vuitanta, no solament com a escriptor sinó també com a personatge públic, per la seva exemplar i insubornable actitud cívica i crítica a la vegada amb el desenvolupament polític dels partits catalans. Sempre es va declarar independentista i va recollir aquesta idea en nombrosos dels seus articles. La seva integritat moral i el seu catalanisme mai no es van descontradir. La seva immensa feina com a escriptor va veure's recompensada en diferents ocasions amb premis literaris com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va ser també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institució que durant sis anys, del 1984 al 1989, va convocar el premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves. El 25 de juny de 1990, a causa d'un càncer, va morir a la ciutat de Barcelona. • Fitxa tècnica − Nota bibliogràfica: Manuel de Perdolo Joc brut. Edicions 62. El Cangur. Barcelona Octubre de 1975. 37ª Edició: Barcelona, juny de 1999 − Informació complementària: MANUEL DE PEDROLO (l'Aranyó, Segarra 1918−1990), Premi d'honor a les lletres catalanes, és un dels escriptors més importants, i sens dubte el més prolífic i el més llegit de la literatura catalana del segle xx. Ha conreat tots els gèneres literaris. La seva obra més important és, però, la narrativa: contes i, sobretot novel·les. A causa primordialment de la censura moltes de les seves obres han estat publicadés al cap d'anys d'haver estat escrites. Ha obtingut diversos premis literaris, entre d'altres, el Joanot Martorell, el Víctor Català, el Sant Jordi i el Prudenci Bertrana. Coneixedor de la llengua anglesa, ha estat assessor literari i traductor de l'editorial Albor, i ha dirigit la col·lecció cua de palla d'Edicions 62. Entre les seves obres cal destacar avui es parla de mi, Totes les bèsties de càrrega, el cicle de novel·les Temps obert i mecanoscrit del segon origen, totés eles publicades per Edicions 62. 3
Joc brut està estructurat en quatre capítols, segons la trama del llibre; que abarquen cent set pàgines. − Gènere literari al qual pertany: La narració d'un crim ens demostra clarament el gènere d'aquesta novel·la; la podríem classificar dins la prosa en llengua catalana per a joves, com una novel·la d'intriga. M'agradaria citar que no és una novel·la d'intriga usual, ja que l'assassí el sabem des del primer moment i que el misteri que ens oculta l'autor és el que succeirà amb la vida dels protagonistés a partir del fet de l'assassinat. B. Fitxa literària. − Tema principal: Jo crec que el tema en què es basa tota la trama d'aquest llibre, és a dir el tema principal, és els diners en la vida i en la relació entre les persones. Ens vol demostrar com poden arribar a ser les persones d'obstinades i egoistes a causa dels diners; i de les cosés que poden arribar a fer per tal d'aconseguir−los. Per tant veiem que l'acció principal de la novel·la, l'assassinat, també es fa per diners. També hi podem veure alguns temes secundaris, com són la vida en les grans ciutats i en els pobles, la relació entre familiars, com és el cas del Xavier i la seva mare o la Juna i la seva tia − Argument o resum: La culpa de tot la van tenir les meravelloses cames de la Juna. Ella estava seguda en un banc esperant l'autobús, en Xavier es va quedar embaladit davant la seva bellesa; no va ser fins que no va arribar l'autobús que ella li va regalar un tímid somriure. Va ser una topada una mica inusual, però des d'aquell dia varen seguir veient−se algunes tardes quan ella agafava l'autobús per anar a veure a la seva amiga paralítica. La Juna vivia a Barcelona amb els seu oncle i la seva dona, la tieta de la Juna havia mort ja feia temps. En Xavier era un humil noi que vivia amb la seva mare en un pis de lloguer. Les seves trobades es van fer cada cop més intenses fins que la seva relació era. Bé., ja m'enteneu. La Juna, però, no n'estava gaire segura, doncs tots dos eren bastant pobres i això a ella no la satisfeia en un futur ja que no volia passar−se la vida sense un duro. Una tarda, ella va explicar−li que la seva difunta tieta era una d'aquestes donés que treballen de nit en cabarets i al llarg de la seva vida s'havia embutxacat un munt de bitllets; en morir va deixar−los−hi tots en herència, però la Juna no els podria heretar fins que el seu oncle es morís. Encara que semblés incoherent l'única opció que tenien per estar junts era que en Xavier matés a sang freda l'oncle de la Juna. En el primer moment a en Xavier li va sonar com una cosa terrorífica, però la passió envers aquella noia va fer−li acceptar la proposició. Ho van planejar tot per que ningú pogués sospitar res: tot va anar rodat, en poc segons la víctima seia al terra de la moqueta amb una taca de sang a la camisa. En Xavier va quedar−se'l mirant durant una bona estona, després va anar al moble de fusta i va fer un glopet d'alcohol d'una botella i per tal que no quedessin empremtes va fregar l'ampolla amb els guants. Finalment, va posar l'arma entre les mans de la víctima per tal que semblés un suïcidi. Per allunyar sospites, havien decidit de no veure's en sis mesos, temps en què ella estaria al seu poble esperant amb delit poder tornar a estar en braços del Xavier. La cosa no va anar ven bé així, al cap de sis mesos ella no va aparèixer i ell no en sabia res d'aquella misteriosa noia de meravelloses cames. Després de buscar i viatjar 4
per arreu, va trobar−la i llavors ho va saber tot: La Juna en realitat era la dona del coronel virós, ella havia ensarronat a en Xavier perquè matés al seu marit i així quedar−se els diners i anar−se'n amb el seu amant. La policia havia descobert que ell havia matat al coronel virós, doncs el que no sabia és que la víctima tenia el braç dret paralitzat i per tant s'havia descartat la possibilitat d'un suïcidi. Les proves l'inculcaven com a autor del crim, parany en el qual havia caigut encegat per la passió i la simple bellesa de les seves cames. − Estructura: L'estructura d'aquesta novel·la és ciclo−lineal, ja que l'acció segueix un ordre cronològic i una continuïtat, però en molts moments recula un temps més enrera, retornant desprès al lloc on era i seguint altre cop la cronologia. (Exemples) − Característiques formals: • Marc ambiental: La història passa a la gran ciutat de Barcelona i els pobles del seu voltant, en un ambient trist de pobresa i foscor, on el dia a dia és du, on a pesar de tot s'intenta tirar endavant malgrat les circumstanciés que es viuen. (Exemples) • Temps: Extern: No cita l'any en què passa la historia, però pel context sabem que és a la primavera i a l'actualitat ja que el mode de vida ens ho demostra. Al final del llibre ens dóna una informació que ens permet saber que la història va passar l'any 1964. Intern: Aproximadament un any. Verbal: En passat, ja que tota la historia és explicada i recordada per propi protagonista. (Exemples) • Espai per on transcorre l'acció: El marc ambiental el podríem situar a la ciutat de Barcelona en les places i carrers on es trobaven, a l'apartament d'en Xavier i a la torre de l'oncle de la Juna on es produeix l'assassinat. També es podria situar als diferents pobles per on passa en Xavier quan decideix buscar a la Juna sense moure's, però, dels voltants de la gran ciutat. • Personatges principals: Els dos personatges principals són la Juna i en Xavier: En Xavier és el protagonista de la novel·la juntament amb la Juna. Ell és un noi d'uns trenta anys, més aviat pobre. Viu amb la seva mare en un pis de lloguer, tot i la seva escassa edat, treballa en una agència fent entrevistes i qüestionaris a la gent per obtenir una sèrie de resultats. Pels seus comentaris no sembla gaire content de la seva feina, però és limita a tenir un sou per poder tirar endavant la seva vida i la de la seva mare.
5
Abans de conèixer a la Juna la vida del Xavier semblava més aviat avorrida, ja que no tenia gaires amics i en el seu temps lliure solia estar−se a casa o de tant en tant sortia a ferina volta per la ciutat. Amb la vida que porta abans d'encegar−se de Juna, ens demostra que és un noi tímid, educat i llest però poc divertit, més aviat monòton i un pel solitari. La seva vida va canviar en certa manera quan s'enamorà de Juna, llavors li dedica molta part del seu temps, fins i tot en alguns casos hores de treball. La seva personalitat canvia radicalment, fins al punt que arriba a matar un home, tornant−se així agressiu i maliciós. La Juna a diferència d'en Xavier és una mica més jove, és una noia molt maca: alta, prima i amb unes cames realment meravelloses. La seva situació familiar és molt bona ja que la seva família té molts diners els quals un dia o altre acabaran sent seus. La juna és una noia molt intel·ligent, és capaç de fingir ser una persona diferent per aconseguir el que ella vol. Amb el seu físic sedueix a en Xavier i fa el que vol amb ell i la seva vida, deixant−lo desprès sol i sense resa les mans. Els seus actes la converteixen amb una persona sense escrúpols, realment dolenta, sense sentiments ni un mínim de respecte envers les persones del seu voltant. Aquest personatge és una mica confós ja que amb les seves mentides, a pesar que al final es desmenteixen, acabes per no saber ven bé del cert, qui és en realitat. • Personatges secundaris: Enric virós Mare Xavier Coronel virós Senyor ferrús administrador de la torre 70 Sorribes Home del banc Policies que arresten al Xavier Pol promès de la juna • Punt de vista: El punt de vista ès subjectiu ja que, com he dit abans la història l'explica el propi protagonista, que fa de narrador. Explica els fets a mesura que recorda la historia, narra de forma subjectiva tot i que molts cops utilitza el diàleg. − Nivells de llenguatge: S'utilitza un llenguatge estàndard, en molts casos utilitza frases fetes o paraules pròpies del català oriental que es fan estranyes de sentir i que probablement només s'utilitzen en petits barris de Barcelona o en uns determinats nuclis de gent: − Ulls fits. − Sobrevinguda. 6
− Ni amical ni hostil. − Miraven francament o d'esquitllents. − Els blens de la banda esquerra li queien sobre els ulls. Algunes vegades, però, també utilitza paraules de caire més a viat culte o si més no poc usades en llenguatge col·loquial: − Llambregava. − Ullades cabejoses. − Famolenca. − Nuca aborrossilada. − Estil: L'estil d'aquesta novel·la és molt ràpid. En Xavier i la Juna estableixen relació en molt poc temps i tota la trama del llibre succeeix molt ràpidament, això fa que el llibre es faci curt i amè. En alguns casos també costa una mica de recordar les coses i has de rellegir els fragments que has oblidat per tal de no perdre't i seguir el fil de la novel·la. − Valoració personal: Fer una valoració personal d'una novel·la pot semblar un punt senzill i superficial, m'agradaria donar la meva opinió sense que sigui falsa o que intenti quedar bé dins del treball en conjunt. En el principi es presenta una historia misteriosa que cada cop es comença a posar més interessant i que t'enganxa. Els personatges s'adiuen molt en l'ambient de la novel·la i estan molt ben caracteritzats. Poc a poc, però la història es va fent més previsible i va perdent encant. Abans d'arribar al desenllaç ja has intentat endevinar el final i et pensés que no et sorprendrà, que acabarà per avorrir−te. Doncs no, les coses no eren com tu t'havies imaginat i finalment el llibre t'ha deixat més bon gust a la boca del que t'esperaves. Bé, aquesta ha intentat ser la reflexió del que m'ha semblat aquesta novel·la recomanable per passar una estona entretinguda. Joc brut és una novel·la policíaca que narra la història de Xavier, que, atret fortament per una dona bellíssima, Juna, s'avé a cometre un assassinat perquè ella li demana. L'obra està ambientada a Barcelona. Es divideix en quatre parts: "El projecte", que seria el plantejament, "Els fets" i "La recerca" que correspondrien al nus i "Les Explicacions" que actua a com epíleg final que seria el desenllaç. La veu narrativa que utlitza és la del narrador protagonista, emprant, molt sovint el monòleg interior. El desig per part de Xavier i l'afany d'ascensió social a través del diner per part de la Juna són els principals motors de l'acció. Llenguatge estàndard, frases fetes , paraules pròpies del català estranyes de sentir i que probablement només s'utilitzen en petits barris de Barcelona o en uns determinats nuclis de gent... − Ulls fits. Sobrevinguda. Ni amical ni hostil. Miraven francament o d'esquitllents. Els blens de la banda esquerra li queien sobre els ulls. ....... Algunes vegades, també utilitza paraules més a viat culte o poc usades en llenguatge col·loquial: 7
− Llambregava. Ullades cabejoses. Famolenca. Nuca aborrossilada...... L'estil d'aquesta novel·la és molt ràpid. Tota la trama del llibre succeeix molt ràpidament, això fa que el llibre es faci curt , amè i molt fácil de llegir i interpretar. Xavier : Protagonista juntament amb la Juna. Ell és un noi d'uns trenta anys, més aviat pobre. Viu amb la seva mare en un pis de lloguer, tot i la seva escassa edat, treballa en una agència fent entrevistes i qüestionaris a la gent per obtenir una sèrie de resultats. Pels seus comentaris no sembla gaire content de la seva feina, però és limita a tenir un sou per poder tirar endavant la seva vida i la de la seva mare. Abans de conèixer a la Juna la vida del Xavier semblava més aviat avorrida, ja que no tenia gaires amics i en el seu temps lliure solia estar−se a casa o de tant en tant sortia a ferina volta per la ciutat. Amb la vida que porta abans d'encegar−se de Juna, ens demostra que és un noi tímid, educat i llest però poc divertit, més aviat monòton i un pel solitari. La seva vida va canviar en certa manera quan s'enamorà de Juna, llavors li dedica molta part del seu temps, fins i tot en alguns casos hores de treball. La seva personalitat canvia radicalment, fins al punt que arriba a matar un home, tornant−se així agressiu i maliciós. Juna : La Juna a diferència d'en Xavier és una mica més jove, és una noia molt maca: alta, prima i amb unes cames realment meravelloses.La seva situació familiar és molt bona ja que la seva família té molts diners els quals un dia o altre acabaran sent seus. La juna és una noia molt intel·ligent, és capaç de fingir ser una persona diferent per aconseguir el que ella vol. Amb el seu físic sedueix a en Xavier i fa el que vol amb ell i la seva vida, deixant−lo desprès sol i sense resa les mans. Els seus actes la converteixen amb una persona sense escrúpols, realment dolenta, sense sentiments ni un mínim de respecte envers les persones del seu voltant. Aquest personatge és una mica confós ja que amb les seves mentides, a pesar que al final es desmenteixen, acabes per no saber ven bé del cert, qui és en realitat. També apareixen personatges dels que no hi ha una concretra descripció , com : Mare Xavier , Coronel virós , Policies que arresten al Xavier .....
8