1−Introducción. (PÀGINA 2) 2−Desarrollo. 1−ESTRUCTURA I ARGUMENT (PÀGINA 3) 2−TEMÀTICA (PÀGINA 3) 3−CARACTERITZACIÓ DELS PERSONATGES (PÀGINA 4−5) 4−ESPAI I TEMPS (PÀGINA 6) 5−ESTIL (PÀGINA 7) 3−Conclusiones. 1−MISSATGE I FINALITAT (PÀGINA 8) 2−INTERPRETACIÓ I OPINIÓ CRÍTICA PERSONAL (PÀGINA 8) 4−Tratamiento de la dona. (PÀGINA 9) 5−Bibliografía. (PÀGINA 10) Manuel de Pedrolo M anuel de Pedrolo, nascut l'1 d'abril de 1918, es donà a conèxer públicament amb Ésser en el món (1949), una obra poètica de temàtica existencial. Fins a 1957, escrigué una sèrie de novel·les pròximes a l'existencialisme, 1

on insistí en la incomunicació i en una visió desesperançada de l'existencia: Elena la segona mà (1949), Sendra per Martina (1952), Balans fins a la matinada (1953), Premi Sant Jordi. La preocupació per la condició humana el dugué a la investigació dramàica on, de forma simbòica, planeja, entre altres, el tema de la llibertat de l'home en un món opresor: Cruma (1957), Homes i no (1957). D'altra banda, el seu interès per la novel·la policíaca el mogué a escriure tres obres d'aquest gènere: L'inspector arriba tard (1953), Joc Brut (1965) i Mossegar−se la cua(1967) incorporades a la col·lecció "La cua de palla" que Manel de Pedrolo dirigí entre 1962 i 1970. En canvi, a Acte de Violencia (1961) o Hem posat les mans a la crònica (1969) aquestes dos novel·les son l'historia de resistència contra una tirania, Pedrolo torna a exposar simbòlicament una trama política, mitjançant una tècnica policíaca el caràcter prolífic de l'obra de Pedrolo, així com la varietat de tècniques i la pluralitat de perspectives narratives conreades sense obvia el fet que gran part de la seva obra, a causa de la censura, no s'hagui publicat a mesura que l'escrivia, n'ha dificultat el coneixement i el seguiment. Amb tot, val a dir que Pedrolo ha escrit obres realistes, simbòliques, psicològiques, etc... darrere de les quals sura una mateixa visió, sovint pessimista, del món i dels problemes humans. Remarquem, si més no, uns dels seus projectes més ambiciosos: el cicle de Temps obert, onze novel·les escrites entre 1963 i 1969 que componen dos llibres: les nou primeres constitueixen el llobre primer, i les dues últimes, el llibre sego, que ha resultat inacabat. També, ha publicat Els elefants son contagiosos (1974), recull de la seva col·laboració a la premsa catalana, així com l'Obra Completa dels seus contes i narracions en quatre volum, els Anònims I, II, III, escrits entre 1970 i 1971, i com sobretot col esmentar Mecanoscrit del segon origen (1974), la història de la segona fundació de l'humanitat arran d'una experiència plànetaria que ho destrueix tot i Trajecte final (1975), que entre altres, l'han acostat a la literatura de ciencia ficció. Amb Acte de violència Manuel de Pedrolo guanya el primer premi Prudenci Bertrana (1968) encara que no es publica fins al març de 1975. 1.ESTRUCTURA I ARGUMENT La novel·la es divideix en tres parts: 1−Introducció 2−Nuç 3−Desenllaç ARGUMENT L a història comença quan un xic de nom Xavier, coneix d'una forma molt peculiar a Juna, una xicona molt bella, i que per culpa d'ella es veu enmig d'un assesinat i un engany que el portaran a la càrcel. El pecat de Xavier fou enamorar−se d'aquesta xica, que manipulà a Xavier en tot moment i el va convèncer per a que Xavier matara al seu supost oncle i verdader marit. Pactaren viure junts tota la vida i viure bé gràcies a l'heréncia que li deixaría Viròs a la Juna, però la Juna no jugà net i s'en va anar per a sempre fora sin deixar rastre de la seua residéncia a Xavier. Xavier, després de que passaren el sis messos pactats pels dos amants, inicià la búsqueda de la seua amada. 2

Durant aquest perióde, es pot veure com Xavier pasa de sentir amor a sentir odi i venjança per aquesta xica, perque poc a poc, veu com tot alló i totes les coses que li ha dit, fins i tot la seua identitat, són completament falses. La búsqueda de la Juna per part de Xavier, el llevarà a visitar molts pobles propers a Barcelona, i poc a poc, gràcies a la informació que aconsegueix, totes les pistes el llevaran a Badalona, on descobreix a Juna vivint amb un altre home, que es diu Pol i de professió adbocat, amb el que pareix porta la verdadera relació amorossa. Quan Xavier descobreix aquesta relació, ple de ira i odi, intenta matar a Juna, però els policies descobreixen que Xavier ha sigut el que ha matat a Viròs, i ès portat a la comissaría abans de matar a Juna. En el cotxe de la policía, els dos policies, extranyats per la informació rebuda de Xavier sobre la identitat de la Juna, li diuen a Xavier la verdadera identitat de Juna, que és la dona de Viròs i el seu verdader nom és Caterina Freixa, no Juna. Xavier, ple d'odi, li escopí al policía amb ràbia e impotència, perque no podía fer res, havía sigut enganyat com un babau. 2.TEMÀTICA A l llibre, es tracten temes tan diversos com l'amor, els diners, l'investigació, Tots aquestos temes es tracten des del punt de vista del protagonista, Xavier, que té una concepció del mon i de l'amor molt bona fins que arribà a la seua vida Juna, i perd el cap per aquesta noia, que sols el vol per interessos propis. S'aborden temes tan reals com poden ser el día a día en el treball, amb la mare a casa i amb un amor frustrat.A la novel·la, sobretot es tracta el tema de l'amor, des del punt de vista del pitjor parat, de l'enganyat, que després de saber que ha sigut enganyat, pasa de l'amor a l'odi, amb el sentiment més pur de vengança cap a la Juna. 3.CARACTERITZACIÓ DELS PERSONATGES XAVIER: És un xic d'uns vint−i−un anys, jove i fins que va coneixer a la Juna, un xic normal.Desde que conegué a la Juna, la seua vida canvià per complet.Es convertí en assasí per amor, i en un desgraciat en la concepció més ampla de la paraula. La relació amb la seua mare va canviar a pitjor desde que conegué a Juna. Fins que no deixà de veure a Juna, la relació amb la seua mare no va canviar. La mare, per desgracia, va morir en un dels moments més baixos del protagonista. Ell estava perdudament enamorat de la bellessa de Juna, i estava tan enamorat, que va matar al supost oncle de Juna, perque ella li demaní que ho fera. És la figura de la ignorancia e ingenuitat. 3

JUNA: El nom que li donà a Xavier és Juna, però com tot alló que li digué, era mentida.El seu verdader nom és Caterina, i a més, Virós, el seu supost oncle, era el seu oncle, sino que era el seu marit. Pel que diu Xavier, és una dona tremendament bella e irresistible. Conegué a Xavier en un autobús, i Xavier desde aquell moment va perdre el cap per ella. Juna portaba una doble vida:Per una banda, ella tenía un amant que es diu Pol, i de professió adbocat, i per altra banda, la relació amorosa basada en l'engany que portava amb Xavier. És una dona molt manipuladora, freda, i calculadora. És la figura del mal personificada. SORRIBES: Company de treball de Xavier. Apareix poques vegades a la novel·la, però pel que diu Xavier, és bon amic del seus amics, i és una persona en la que es pot confiar. VIRÓS: Coronel retirat, amb molts diners, i marit de Caterina. El pobre home, va ser assasinat per Xavier. La seua mort va ser una mort calculada fins al mínim detall per Juna, i que Xavier va efectuar quasi a la perfecció. La finalitat de la seua mort era que la Juna heredara tots els diners d'ell, i que amb aquestos diners, Juna i Xavier viurien bé tota la vida, sense treballar, però la Juna, en realitat, el que volía era que Xavier matara al seu marit i quedar−se amb tots els diners de l'herencia, i deixar a Xavier sense part dels diners. POL: Pol era adbocat i l'amant de la Juna. Pel que diu Xavier, aquest és l'home del que Juna estava verdaderament enamorada. Juna deia que Pol era qui en realitat li havía obligat a matar a Viròs. ALTRES PERSONATGES: Apareixen una quantitat de personatges molt gran i de gran diversitat, i que en realitat el que fan és donar emoció i dinamisme a la novel·la. Per exemple, els dos policies, l'alt i el baix, la cambrera del bar, la dona de la neteja, Hi ha una gran quantitat de personatges. 4

4.ESPAI I TEMPS La novel·la, està estructurada en tres parts: I.INTRODUCCIÓ: En la introducció, es dona el moment en el que la Juan i Xavier es coneixen, s'enamoren i fan plans de futur. Aquesta part es compren en el primer capítol, que s'anomena EL PROJECTE. II.NUÇ: Açí, és on Xavier es planteja la proposta de matar a Viròs, i la fà realitat matant al coronel. Després de matar−lo, va en busca de Juna, però no la troba. Aquesta part es compren al segon capítol, fins la primera mitat del tercer. III. DESENLLAÇ: Al desenllaç ocurreix que Xavier troba a la Juna amb Pol i descobreix la gran mentida de la seua vida. Inmediatament després de pegar−li a Juna, és agafat pels dos policíes que estaben investigant la mort de Viròs, i és movilitzat fins a la comissaría. Aquesta part es compren desde la segona mitat del tercer capítol fins al final del quart i últim capítol. La història transcorre durant deu mesos, però tot passa molt ràpid, desde el moment en que es coneixen i s'enamoren, fins que Xavier finalment descobreix la mentida. Els dos primers messos, corresponen al festeig dels dos amants. Els sis següents messos, son els messos que van pactar per a estar separats després del crim. I els dos últims messos, corresponen als messos en que Xavier està buscant a la Juna i que finalment la troba i es descobreixen totes les mentides, desde la mort de Viròs fins a la identitat de la Juna. L'acció es desenvolupa a Barcelona i alrededors, a l'any 1965. Dins de Barcelona, llocs com el parc, l'autobús, el bar,son llocs visitats pels dos protagonistes de la novel·la. És una historia molt propera a nosaltres en el que es refereix al tema i circunstancies que es donen. Segons s'arriba al final del llibre, pareix que Xavier estiga escribint la seua historia en un diari. 5.ESTIL: TÉCNIQUES NARRATIVES La novel·la està contada en primera persona, pel protagonista de l'obra. La novel·la està plena de detalls i d'emocions personals del protagonista. El tema principal de l'obra és l'amor no correspongut, però hi ha uns altres subgéneres com l'acció, el misteri i 5

la corrupció, tot açó molt proper a la novel·la negra. És un narrador protagonista, perque és el mateix protagonista de l'obra qui conta tot alló que li va ocòrrer i manifesta els seus sentiments al llarg de tota la novel·la. Utilitza el passat per a narrar la historia, pretèrit perfet perifràstic d'indicatiu i el pretèrit imperfet d'indicatiu. La historia transcorre en un temps molt lineal, però hi ha vegades en les que el protagonista fà xicotets flashbacks per a recordar a la Juna i encendre el seu sentiment d'amor i passió. És una novel·la prou realista perque tot alló que descriu el protagonista és real. 1.MISSATGE I FINALITAT La finalitat del llibre, és no fer cas del que ha fet el pobre Xavier. Primera cosa que ha fet malament: enamorar−se d'una persona que no coneix de res. Segona cosa que també fa malament: fer−li cas a Juna i matar per ella. I la tercera cosa: descuidar tantes coses quan va matar a Viròs. La finalitat del llibre és obrir−nos els ulls per a que no ens passe el mateix que ha Xavier, deixar−se llevar per la passió i els bons sentiments cap a una dona bellíssima i que no coneix de res, i que en realitat sols li atrau el seu físic. Jo he aprés que per molt que una xicona siga bonica i demés, mai has de fer−li cas sí no la coneixes bé, i molt menys matar per amor ni per res, perque és una persona i té el mateix dret a viure que tú. 2.INTERPRETACIÓ I OPINIÓ CRÍTICA PERSONAL L'obra, en quant a originalitat, no en té molta. És la típica història en la que l'home és enganyat per una dona sensual i seductora. La història és molt corrent, i no és res de surrealista, al contrari, és molt realista.Aquesta història és molt cercana al nostre temps i a la nostra societat, on tot es mou per interessos económics. Pese a no posseir un grau d'originalitat alt, el llibre consegueix enganxar−te fins al final. Utilitza un llenguatge simple i col·loquial, fora de cultismes. L'argument està prou elaborat i està ple de xicotets detalls que fan a aquest llibre molt recomanable. Gràcies a la seua qualitat estética, l'autor ens fà possar−nos en el lloc i la situació del propi protagonista, perque dóna molts detalls dels llocs i d'alló que ell sent. Aquest llibre també és molt recomanable per la seua diversitat de temes.Es donen temes tan diversos com l'amor, la vengança, l'odi, Una novel·la molt recomanable.

6

Un dels aspectes típics de totes les novel·les és el tractament de la dona com a un enemic indestructible. La visió que es dona a la novel·la de la dona, és d'una dona freda, caluladora, mentidera, roïna, però bellíssima i sensual. Aquest aspecte es dona en quasi totes les obres en les que hi ha un engany pel mig.La dona sempre és la roïna de la pelicul·la, i és un ser menyspreable, que no mereix viure i que es guía pels seus interessos. 1−JOC BRUT−EDICIONS 62 2−INTERNET 9

7