LLIBRE DE RESUMS

Jornada sobre LA VARIETAT GARNATXA BLANCA Gandesa, 26 d’octubre de 2011 CASAL DE LA JOVENTUT (Carrer Enric Granados s/n, Gandesa)

ORGANITZA CONSELL REGULADOR DO TERRA ALTA SOM TERRA ALTA GARNATXA BLANCA 100X100 INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS INSTITUT CATALÀ DE LA VINYA I EL VI VITEC PARC TECNOLÒGIC DEL VI

HI COL·LABORA AJUNTAMENT DE GANDESA RIEDEL

1

PRESENTACIÓ El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta (CRDOTA), la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i el Parc Tecnològic del Vi (VITEC) han cregut oportú organitzar una jornada tècnica per a presentar els coneixements actuals sobre la varietat de la garnatxa blanca i els vins elaborats amb aquesta varietat sota la protecció de la denominació d’origen Terra Alta (DOTA), l’àrea geogràfica més important del món pel seu cultiu. Aquesta importància s’explica per la gran adaptació del cep a la mediterraneïtat d’aquest terrer i a la gran tradició del elaboradors en la vinificació de varietals i monovarietals de la garnatxa blanca. La jornada vol posar l’accent en la recent creació del distintiu de garantia Terra Alta Garnatxa Blanca, iniciativa del CRDOTA i pionera a Catalunya, amb l’objectiu de qualificar i identificar un binomi únic en el món vitivinícola: el que formen la Terra Alta i la Garnatxa Blanca.

2

PROGRAMA

9.00

Recepció i lliurament de la documentació

9.45

Presentació de la jornada JORDI BORT FERRANDO, director general de l’ l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) CARLES LUZ MUÑOZ, president del Consell Comarcal de la Terra Alta JAUME DESCARREGA, president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta (CRDOTA) JOSEP M. VIVES, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) SERGI

DE

LAMO CASTELLVÍ, director executiu del Parc Tecnològic del Vi

(VITEC) 10.00 «De la vernatxa a la garnatxa blanca: evolució històrica» JOSEP M. PUIGGRÒS, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia ( ICEA) 10.15 «Caracterització agronòmica de la garnatxa blanca» AGUSTÍ VILLARROYA, responsable de la Unitat d’Assessorament Vitícola del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) 10.30 «Importància i distribució de la garnatxa blanca» JORDI RIUS GIRONÈS, cap dels Serveis Tècnics del CRDOTA 10.45 «La denominació d’origen Terra Alta i la Terra Alta Garnatxa Blanca» JAUME MARTÍ PEDROLA, secretari del CRDOTA 11.00 Pausa cafè 11.30 «Caracterització enològica de la garnatxa blanca de la DO Terra Alta» XOÁN ELORDUY VIDAL, cap de Secció de l’Estació de Viticultura i Enologia de Reus (EVE) 12.00 «Recerca en llevats autòctons de garnatxa blanca» M. CARME MASQUÉ, doctora en química de l’EVE de Reus 12.15 «Avaluació de la garnatxa blanca en el procés de vinificació» MARTA FERRER, responsable d’anàlisi sensorial del VITEC JORDI ROSELLÓ, responsable d’enologia del VITEC 12.30 «Experiències amb garnatxa blanca i degustació de vins Terra Alta Garnatxa Blanca». Ponència a càrrec dels responsables tècnics de diversos cellers productors de vins Terra Alta Garnatxa Blanca 14.15 Dinar al restaurant Nou Moderno (Vilalba dels Arcs)

3

COMUNICACIONS 4

DE LA VERNATXA A LA GARNATXA BLANCA, EVOLUCIÓ HISTÒRICA Josep M Puiggròs Jové Institució Catalana d’Estudis Agraris

Introducció. La vinya i el vi des dels nostres inicis històrics van lligats al territori que actualment és Catalunya. El vi forma part de la trilogia de l’alimentació que se’n diu dieta mediterrània, formada bàsicament per l’oli d’oliva , el pa , i el vi . Els cultius dels quals s’elaboren aquests productes , la vinya , l’olivera i els cereals, formen el nostre paisatge de secà. Al llarg dels segles, tan el cultiu de la vinya com el vi, han sofert molts canvis . El coneixement d’aquests canvis i la seva evolució històrica ens dona una força de cara a defensar els nostres vins i demostrar que l’esforç de tantes generacions que han preservat el nostre patrimoni viti-enòlogic fins avui, ha valgut la pena. Es de l’evolució històrica de la garnatxa blanca i el seu lligam a la Terra Alta que tractarem en aquesta comunicació. Els orígens. Des de fa segles la planta originaria de la vinya cultivada, la Vitis sylvestris, era present a gran part del que avui és Catalunya i es pot pensar que la Vitis sylvestris evolucionés a l’espècie cultivada Vitis vinifera, en el mateix territori. I des de molt antic, arribessin espècies de Vitis vinifera de diferents indrets, portades pels diferents pobles que a través dels temps han ocupat i han forjat Catalunya i la Terra Alta, els ibers, fenicis, grecs, romans i una llarga llista. De totes maneres els romans varen ser el primer poble que varen expandir considerablement el cultiu de la vinya i la producció de vi, i de manera especial a el que va ser la província Tarraconensis que comprenia, entre d’altres aquestes terres. L’edat mitjana. Va ser en aquest període històric, amb la consolidació de la reconquesta per el conte Ramon Berenguer IV i el seu fill el rei Alfons I el cast , que la vinya va originar els primers documents a la Terra Alta. Ramon Berenguer IV va cedir aquests territoris a l’orde dels Templers a la segona meitat del segle XII. I aquests converteixen la vinya en un cultiu molt important. Segons Manya(1962:232-233)1 ,l’any 1267, varen ser els mateixos Templers que van incorporar el delme de la verema pel qual els pagesos havien de donar “la decima part dins de la vinya veremada”. Durant aquest període, a l’arc mediterrani pròxim, es va començar a parlar de la garnatxa, més ben dit de la vernaccia, de la veranassa i de la vernaixa i tan els autors catalans, Eiximenis (Lo Crestà,1385) i Bernat Metge (Lo somni,1399) com els italians 1

MANYA ,J (1962). Notes d’història de Gandesa. Tortosa

5

Dante (La Divina Comedia,1321) o Bocaccio (El Decameron,1348), citen a la garnatxa en les seves obres com un vi blanc dolç o també blanc sec i licorós i molt apreciat per la gent de l’època. Les cites d’aquestes obres literàries han obert hipòtesis sobre el lloc o llocs d’origen de la garnatxa .La primera seria saber si la vernaccia de la que ens parlen els autors italians o la vernassa i vernaixa que en parlen els autors catalans, seria una mateixa cosa i que a l’edat mitjana s’estenia des de la Toscana i la Liguria a tots els territoris de la corona d’Catalano-Argonesa, o si pel contrari són dos vins d’orígens diferent. Com veurem únicament s’han plantejat hipòtesis sobre el seu origen català. Encara caldrà continuar treballant sobre la connexió dels Templers amb la garnatxa. Edat moderna i contemporània. Continuant el fil a les terres tarragonines parlarem de Lluís Ponç d’Icard (1564), que podria ser el primer autor que parla de la garnatxa en aquestes contrades. Fins ara el document més antic, parlant de la garnatxa a Gandesa, és l’escrit de mossèn Onofre Català del 1647, recollit en el llibre de mossèn Manya (1962). En aquest escrit diu clarament d’haver plantat vernatxa en una de les finques pertanyen t a la parròquia de Gandesa. A finals de segle XVIII la garnatxa es una varietat de cep citat en els treballs dels acadèmics Manuel Barba i Roca i Josep Navarro de l’Acadèmia de Ciencies de Barcelona. Del segle XIX i bans de la fil·loxera hi ha molts escrits que parlen de la garnatxa i de manera especial en la revista del Institut Català de Sant Isidre creat el 1851. La primera cita contemporània es del 1875, de Ricardo Rubió, enginyer agrònom de “la Junta Provincial de Agricultura Indústria y Comercio de Tarragona” que apareix en un article de la revista del IACSI. També gràcies a la mateixa publicació sabem que la garnatxa blanca va superar la crisi de la fil·loxera i va ser utilitzada novament empeltada sobre peus de ceps americans. El segle XX. Ha sigut un segle amb llums i foscors, ja que fins els anys 70 d’aquest segle la nostra viticultura va quedar endarrerida en relació a moltes regions vitícoles de l’estat espanyol o de fora. Vàrem continuar amb la venda del vi a doll. A partir dels anys 1970 algunes empreses importants primer i l’administració desprès, inicien un procés de modernització, però massa radical en quan a concepte doncs es va entendre que calia canviar-ho tot i es van introduir moltes varietats de cep foranies . Aquesta política inicialment va tenir èxit però es corria el perill de perdre la personalitat dels vins catalans i el patrimoni vegetal propi. Els temps actuals. Durant el segle XXI s’inicia una etapa de reacció en molts sectors productius, buscant l’especificitat en front de la globalització i utilitzant els avenços

6

eno-viticolas que s’han produït en les últimes dècades a favor de les nostres varietats autòctones, de manera que amb aquestes es puguin aconseguir vins de qualitat i a la vegada específics de cada territori. Amb aquest concepte, la Terra Alta, des de la Denominació d’Origen i a través dels seus productors ha iniciat un pla estratègic per a convertir en icona d’aquestes terres els vins a base de la Garnatxa blanca. Iniciativa que la Institució Catalana d’Estudis Agraris a través de la seva secció de Viticultura i Enologia recolza, ja que creiem que aquesta línia no trenca amb el passat, connecta amb la història i cultura del territori i valoritza els vins produïts a la Terra Alta i de manera especial els produïts amb la seva garnatxa blanca.

7

CARACTERÍSTIQUES AGRONÒMIQUES I DE LES PRACTIQUES DEL CONREU DE LA GARNATXA BLANCA.

Agustí Villarroya i Serafini Unitat d’Assessorament Vitícola ( DAMM)

La Garnatxa blanca ocupa a Catalunya una superfície de més de 1500 ha (1) repartides preferentment per les D.O. Terra Alta, Tarragona, Empordà i Alella i en petites superfícies en la resta de les nou denominacions d’origen catalanes en les que està autoritzada. Característiques ampelogràfiques: Aquesta varietat originària de les zones limítrofes entre Catalunya i Aragó es caracteritza(2)(3)(4) per: Vigor: Entre mitjà i gran. Port: Dreçat que pot tombar-se en situacions de gran vigor. Sarment: Lleugerament estriat i de color marró clar. Fulla: Arrodonida, pentagonal i de color verd clar i sense pilositat al revers. Raïm: Mitja, poc compacte i de pes mitjà d’uns 300-350 g Baia: Rodona, de pell fina i de color verd -clar que passa a daurat a la plena maduració. Característiques fenològiques. La Garnatxa blanca és una varietat de brotada lleugerament primerenca, anterior al Macabeu, i de maduració mitjana - segona quinzena de setembre a la Terra Alta. Sensibilitats. Varietat sensible a Míldiu, Excoriosi i en zones humides a la Botriti (5), contràriament té un bon comportament respecte a l’Oïdi. És lleugerament sensibilitat a l’Esbrima, deficient quallat de la flor, encara que en menys intensitat que la Garnatxa Negra. Adaptació climàtica. Té bona adaptació al clima Mediterrani d’influència marítima i de muntanya mitja o baixa. La seva brotada lleugerament primerenca no aconsellen ubicarla en valls o indrets afectats freqüentment per les gelades de primavera. Té bona resistència a la secada i es desenvolupa be i produeix amb regularitat en zones de pluviometria mitjana inferior als 450 mm. Afinitat i adaptació edàfica. Té en general bona afinitat sobre la majoria de portaempelts, sobre 140-Rugg i 1103-P, situats en terres fèrtils pot agafar un excés de vigor i incrementar el risc d’esbrima. El SO4 en terres fèrtils i frescals pot induir a un

8

excés de producció en detriment de la qualitat, contràriament en terres primes pot patir excessivament els efectes de la secada els anys d’escassa pluviometria. Sobre el 110-R té un bon comportament en tot tipus de sòl que tinguin un moderat nivell de calç activa. La Garnatxa blanca pot presentar durant els primers anys símptomes de carència de magnesi especialment en vinyes regades. Característiques i condicions del conreu. La obtenció de resultats òptims en la producció i qualitat de la Garnatxa blanca requereix la adopció practiques de conreu que facilitin l’equilibri vegetatiu que permeti obtenir els paràmetres de qualitat desitjats pel tipus d’elaboració o de vi a obtenir. Marcs de plantació: Han de permetre una fàcil mecanització integral, tot mantenint un vigor equilibrat que garanteixi un bon nivell productiu, bon estat sanitari i maduració apropiada al nivell de qualitat desitjat. Marcs massa amplis afavoreixen vigors excessius que poden dificultar la maduració, obligar a podes en verd més costoses o a retallades excessives de la vegetació. Marcs estrets poden dificultar la mecanització, reduir el vigor o exposar molt la plantació als efectes de la secada, especialment en terres primes. Els marcs apropiats es poden situar entre els 2,60-2,80 m. a l’ample de la passada i entre 1,10 i 1,20 m entre els ceps. Disposició de la vegetació i sistema de conducció: Tradicionalment la Garnatxa blanca s’havia conreat amb conducció en vas, les exigències de la mecanització integral, la millora de la protecció fitosanitària i diverses variacions en les practiques de conreu han imposat progressivament la conducció en emparrat. Actualment les noves plantacions es dissenyen en conducció amb vegetació recollida, conducció en espatllera amb diversos nivells de fil (1+2) o (1+2+2) els nivells superiors de fils mòbils. L’alçària dels nivells de fil pot variar en funció del vigor de la plantació, aquest està condicionat per la fertilitat del sòl, portaempelt, utilització de reg, etc. El primer nivell de fil es situa generalment a 60 - 70 cm d’alçària, la distància entre els nivells superiors és d’uns 3040cm, amb aquestes mesures i amb tres nivell de fil s’aconsegueix mantenir la vegetació vertical sense necessitat de retallades excessives inclús en situacions de gran vigor. Tipus i càrrega de poda: la Garnatxa blanca és una varietat amb suficient fertilitat per aplicar-li poda curta a un màxim de 2 borrons per brocada. En situacions de gran vigor i amb risc d’esbrima es pot podar a un màxim de 3 borrons per brocada, aquesta pràctica comporta un envelliment excessiu de les brocades i majors riscs de malalties de fusta. Les càrregues de poden oscil•lar entre els30000 i els 38000 borrons teòrics / ha.

9

Poda en verd: La poda en verd de la Garnatxa blanca s’ha de regular en funció dels possibles riscs fitopatologics (Míldiu, Oïdi i Botriti ) i la freqüència del

cremat

del

raïm per “cops de sòl”, deshidratació “pansit” o per aplicació de fitosanitaris (sofre en pols). En les situacions d’elevat risc de malalties fúngiques a part de la supressió de rebrots i brots dobles “bessons” es podran suprimir els brots axil•lars inferiors i alguna fulla “pàmpols” de la base del sarment, per sota del raïm inferior. En situacions de risc de cremat dels raïms no es suprimiran ni brots axil·lars ni pàmpols de la base dels sarments. Les retallades de vegetació poden tenir per objecte afavorir el bon quallat del raïm, en aquest cas es realitzaran immediatament abans d’inici de floració. Les retallades per millorar la mecanització es convenient que siguin les mínimes possibles i que es substitueixin per un tipus d’emparrat més adient. Nutrició i adobat: La Garnatxa blanca pot manifestar, especialment durant els primers anys de la plantació, símptomes de mancança de magnesi (6). En regadiu i si les produccions són excessives, és indispensable garantir una bona nutrició de Magnesi i Potassi. Les aportacions nitrogenades han de garantir un bon nivell de superfície foliar sense generar un excés de vigor que comporti allargament del cicle vegetatiu, sobreproducció o majors riscs de patologies fúngiques. Protecció sanitària. Degut a la relativa rusticitat de la Garnatxa les mesures preventives, esporga en verd, equilibri del vigor i producció, poden ser suficients en situacions de risc petit o mitjà de Botriti. La protecció contra la Lobesia botrana pot ser indispensable en les zones de risc. La lluita contra el Míldiu (Plasmopara viticola) ha de realitzar-se mitjançant el Servei d’Avisos en la zona de conreu. En la lluita contra Oïdi (Uncinula necato) és indispensable garantir una bona protecció abans que els brots tinguin 15-20 cm, als voltant de la floració, quan el gra tingui la grandària d’un pèsol i abans d’inici de l’enverat, aquesta protecció es realitzarà contemplant un mínim de 2-3 tractaments amb sofre pols. En la lluita contra la Excoriosi (Phomopsis viticola ) a la que la Garnatxa blanca és sensible és necessari una bona protecció amb dos tractaments amb productes indicats per aquesta malaltia (mancozeb, metiram, propineb, fosetil Al) en els estats fenològics (D) i (E) (7). En la lluita o protecció d’altres patologies es realitzaran tractaments o proteccions generals pròpies d’una varietat de mitjana o escassa sensibilitat. Maduració i moment de recol·lecció: La Garnatxa blanca es caracteritza per uncontingut glúcid elevat (glucosa-fructosa) que es tradueix en un grau probable elevat, generalment entre 12,5º i 14º a la Terra Alta, per una acidesa total moderada o baixa de

10

2,5 a 3,5 g/l en A.Sulfúric, els pH són generalment elevats entre 3,3 i 3,5. Les característiques descrites fan que sigui necessari una elecció molt acurada del moment de recol•lecció segons el tipus de vi a elaborar “maduració tecnològica”. La recol•lecció a plena maduració pot ser apropiada per elaboració de vins “potents” que poden donar excel•lents blancs per criança en fusta o per elaboracions especials, maceracions pel•liculars, però tenir una graduació excessiva i una acidesa insuficient per obtenir vins joves. Per l’obtenció de vins lleugers, amb aromes i suficient frescor de paladar pot ésser indispensable una verema anticipada quan els paràmetres de l’acidesa i el grau encara no hagin completat la seva evolució. Referent a la forma de recol•lecció la Garnatxa blanca es cull molt be mecànicament, per l’obtenció de vins joves frescos i amb baix nivell d’oxidació

pot ésser interessant la verema nocturna, el transport ràpid

al celler, el transport refrigerat o amb atmosfera controlada junt a una absoluta higiene de les màquines veremadores i tot el material de transport.

Gandesa (Terra Alta) Octubre de 2011 (1) Registre Vitícola de Catalunya (22/02/2011). (2) “El conreu de la vinya a Catalunya”. Servei d’Extensió Agrària i Servei Agrari Caixa de Catalunya. Barcelona 1990. (3) “Variedades de Vid”.Registro de variedades comerciales.Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid, 2003. (4) “Precis d’Ampelographie Pratique”. Pierre Galet. Montpellier, 1985. (5) “Catalogue des variétés et clones de vigne cultivés en France”. Ministère de l’Agriculture, de la Pêche et de l’Alimentation. Le Grau du Roi, 1995. (6) “Le guide du savoir-faire en viticulture” Pierre Torrès. Université des vins du Roussillon. Perpignan, 1997. (7) “Tratado de viticultura. A videira a vinha e o terroir “ Nuno Magalhàes Chaves Ferreira. Publicaçôes S.A. Lisboa 2008.

11

IMPORTÀNCIA I DISTRIBUCIÓ DE LA GARNATXA BLANCA

Jordi Rius Gironès Registres i Serveis Tècnics del CRDOTA

No hi ha una altra varietat més relacionada amb la Terra Alta que la Garnatxa blanca, de fet és un binomi inseparable des de ja fa gairebé quatre segles on en un fragment del llibre Història de Gandesa, Mossèn Manyà ja en parlava. Això només va ser el principi d’una relació que perduraria fins avui i en més força que mai. Posteriorment va ser Picasso qui parlava meravelles dels vins de la Terra Alta i sempre els relacionava amb el vi blanc. De fet no parlava de vi blanc o negre sinó que ho feia amb els adjectius verges o brisats. D’aquí que el color del vi de la Terra Alta sempre hagi estat relacionat amb el groc del vi blanc. El seu origen és incert tot i que molts autors situen el descobriment d’aquesta varietat en terres aragoneses i posteriorment es va estendre arreu de Catalunya. Actualment la Garnatxa blanca representa el 22% de la superfície en producció de la DO “Terra Alta” amb 2247 parcel·les vitícoles i 1338 hectàrees. Això representa la segona varietat en importància a la DO “Terra Alta”, el 85% de la superfície plantada a Catalunya, s’estima que un 75% de la superfície plantada a l’estat espanyol i s’estima que gairebé 1/3 de la superfície mundial. En la present campanya, la Garnatxa blanca ha representat una producció de 6900000 kg de raïm i per primer cop s’ha convertit en la primera varietat en importància en quan a producció de varietats blanques per damunt del macabeu assolint el 51% del total de producció de varietats blanques i el 20% del total de producció de tota la DO “Terra Alta”.

Tot i el progressiu abandonament de vinyes que pateix la zona de producció sembla ser que la Garnatxa blanca és la única varietat de raïm que queda al marge i les hectàrees de vinya no només no decreixen al mateix ritme que la resta sinó que el percentatge de la varietat enfront el total augmenta any rere any, també la seva producció. Això és degut a què un percentatge molt elevat de les vinyes plantades els últims anys són de Garnatxa blanca, fet que assegura el futur de la varietat a mig termini. Quant a la producció, les mitjanes anuals en els últims 5 anys són de 6,5 milions de kg de raïm, això representa al voltant de 4800 kg/ha, uns rendiments molt moderats que ens fan pensar que a pesar de

12

la gran quantitat de vinyes joves que es planten en l’actualitat també hi ha moltes vinyes velles que perduren per la qualitat i pel valor afegit que en resultarà del producte final.

Un altre factor que demostra la gran aptitud que té la Garnatxa blanca amb la zona de producció és la seva distribució per tota la DO: es cultiva en gairebé tots els municipis i es reparteix de la següent manera: el 46% de la superfície de Garnatxa blanca es troba al terme municipal de Batea, seguit del 22% a Gandesa, 8% a Bot, 7% a Vilalba, 6% a Caseres, 4% a Corbera, 3% a Horta de Sant Joan, 2% a La Fatarella i la presència és gairebé testimonial a La Pobla de Massaluca, Pinell i Arnes. També es distribueix per tot tipus d’emplaçaments, tot dependrà del tipus de producte que es vulgui elaborar ja que el seu comportament serà diferent en un coster, en una plana o en un fondo. Podem concloure i es pot assegurar en certesa que el futur i l’èxit de la Garnatxa blanca passa per la Terra Alta: tenim la varietat, el terrer, el clima i el saber fer de viticultors i cellers.

13

LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN “TERRA ALTA” I EL “TERRA ALTA GARNATXA BLANCA”

Jaume Martí Pedrola Consell Regulador DO “Terra Alta” Al juny de l’any 2009 el Consell Regulador DO “Terra Alta” va iniciar el desenvolupament d’un pla estratègic centrat en la Garnatxa blanca de la Terra Alta. Aquest pla ha tingut com a principal resultat la creació d’un nou distintiu de garantia anomenat “Terra Alta Garnatxa blanca”, establert a l’agost del 2010 per acord del Consell Regulador. Cal destacar que aquesta iniciativa és pionera, i pel moment única a Catalunya. No posa límits a la DO “Terra Alta”, sinó que complementa i enriqueix l’ús d’aquesta indicació geogràfica com a estratègia genèrica de producció i comercialització en un mercat cada dia més global i competitiu. És especialment important el marcat accent empresarial d’aquest pla estratègic en el que s’emmarca el “Terra Alta Garnatxa blanca”. En primer lloc perquè el Consell Regulador és una col•lectivitat de productors i indústries. En segon perquè el pla s’ha elaborat agafant el màrqueting com a disciplina de referència. El distintiu “Terra Alta Garnatxa blanca” implica l’acreditació del caràcter monovarietal (100% Garnatxa blanca) i un nivell de qualitat més concret que en la resta de vins protegits, els “Terra Alta”. Aprofundeix en la singularització del vincle entre els factors naturals (la mediterraneitat del terrer) i els culturals (ús de varietats de raïm tradicionals i llarga tradició d’elaboració de vins blancs) presents a la DO “Terra Alta” i el vi que distingeix. La qualificació de vins “Terra Alta Garnatxa blanca” és vigent des de la campanya 2010/2011. Tot i això, la gestió de l’autocontrol facilitada als cellers elaboradors pel Consell Regulador ha permès poder qualificar com a “Terra Alta Garnatxa blanca” vins de les collites 2008 i 2009. A més del caràcter monovarietal i la indicació de l’anyada (no obligatòria per als “Terra Alta”) la qualitat del “Terra Alta Garnatxa blanca” ha de respondre a un nivell de qualificació notable (establert en el llindar de 80 punts sobre 100) i a l’expressió de la mediterraneitat (tons de color grocs, complexitat aromàtica i més expressió de boca que de nas). Segons els registres del Consell Regulador a de 30 de setembre de 2011, 17 dels 46 cellers inscrits han presentat partides de vins blancs al procés de qualificació; el 60% d’ells han aconseguit donar

14

compliment a la regulació especifica d’aplicació. En total s’han presentat 29 partides de vins, i 18 de les quals ha aconseguit la qualificació “Terra Alta Garnatxa blanca”. Expressat en % sobre el total de volum presentat (347.426 litres) el nivell d’assoliment ha estat del 70%. A la vista d’aquestos resultats clar està que l’exigència hi és i que no tothom pot acreditar-la pel moment. El nom escollit pel distintiu fa ús del binomi zona – varietat d’una manera clara i directa. D’aquest mode el consumidor pot identificar amb facilitat dos atributs prou remarcables: la zona de procedència geogràfica i la varietat de raïm.

Aquesta

identificació visual és fa a través de les mencions de la procedència i la varietat en l’etiquetatge i l’etiqueta posterior que expedeix el Consell Regulador, en aquest cas un distintiu de garantia clarament diferenciat per una franja daurada. El llançament comercial del “Terra Alta Garnatxa blanca” estarà recolzat per una campanya promocional anual que arrancarà cada primavera i fins al 30 de setembre. Aquesta campanya persegueix 4 objectius: aconseguir notorietat, divulgar els valors associats a aquest vi, crear oportunitats per ampliar el fons comercial de la DO “Terra Alta” i animar les vendes de tots els vins protegits. Es tracta per tant d’una campanya que vol atendre diversos fronts i grups d’interès, i sobretot desenvolupar un esperit de cooperació entre el Consell Regulador i els cellers implicats en la producció i comercialització del “Terra Alta Garnatxa blanca”.

15

CARACTERITZACIÓ DELS VINS MONOVARIETALS DE GARNATXA BLANCA DE LA DO TERRA ALTA

X. Elorduy1 , M. C. Masqué1I. , C. Martínez1, C. Grau1, B. Zaplana1, S, Rico1 1

: Estació de Viticultura i Enologia de Reus (INCAVI)

1. Introducció El R(CE) 607/2009 de la Comissió que, entre d’altres, desenvolupa la OCM del Vi, estableix al seu article 7 el concepte de “Vincle”. Per poder figurar com a “Denominació d’Origen Protegida” cada DO haurà de provar amb una explicació detallada la relació directa entre els seus vins, el seu territori, les característiques naturals i factors humans que fan dels vins produïts productes diferenciats dels vins d’altres DO. L’estudi que es presenta no recull una descripció d’aquests elements de base (topografia, edafologia, clima, factors productius ,...), però si dona als Consell una eina i uns resultats tècnics per tal d’avalar la diferenciació de l’element principal d’aquesta equació: el vi de la DO Terra Alta. En aquesta línia el Consell Regulador de la DO Terra Alta i l’INCAVI, dins del conveni marc de col·laboració per la R+D+i i de l’específic sobre caracterització fenòlica dels vins de la DO, han realitzat un estudi dels vins en base a les analítiques clàssiques realitzades pels controls de qualitat dels vins emparats per la DO i els resultats de la caracterització fenòlica dels vins per tal de caracteritzar, en aquest cas, els vins monovarietals de Garnatxa blanca

2. Materials i mètodes S’estableixen dos nivells consecutius d’anàlisi, primer es presentaran resultats de la comparació entre vins blancs de 3 DO de les comarques tarragonines per tal d’emmarcar els vins blancs de la DO Terra alta dins el seu entorn pròxim; en aquest cas es compararan els vins blancs presentats a qualificació de les DO Conca de Barberà, Tarragona i Terra Alta de les campanyes 2005 a 2008. Un cop establerta la primera diferenciació es presentaran els resultats de la classificació de tres grups de vins blancs de la DO Terra alta: vins blancs no monovarietals (grup 1), vins blancs 100% garnatxa blanca (grup 2) i vins blancs 100 % garnatxa blanca amb pas per fusta (grup 3). Els paràmetres estudiats es presenten a la taula 2.1.

16

Taula 2.1- Paràmetres analitzats, abreviatures i unitats. Grup d’anàlisi

Nom

Compostos

Índex de polifenols IPT

fenòlics totals

totals (Absorbancia

Abreviatura

Unitats nm

a 280) Polifenols Totals

PFT

mg/l

ácid

gálic Ortodihidroxifenols

ODHF

mg/l catequines

Compostos

Dihidroxicinamats

DHC

mg/l

catequines

CAT

mg/l

Índex DMACH

IDM

Tanins

TAN

flavonoids

Color

A620, Absorbancies a 620,

g/l tanins A520, ua

A420

520 i 420

17

Intensitat O.I.V.

IC

Tonalitat

TON

Paràmetres CieLab

a, b, L, H, S, C

Compostos

FLV

ua

flavonoids no flavonoids Control

de Grau alcohòlic

NFLV GAV

% (v/v)

Acidesa volàtil

AV

g/l ác. acétic

Acidesa total

AT

g/l ác. tartáric

Sulfurós total

SO2

Mg/l

Qualitat

3. Resultats i discussió 3.1. Discriminació inter-DO. Les mostres analitzades en aquesta part de l’estudi són 159 repartides entre les 3 DO. Per l’anàlisi discriminant s’utilitza el programa STATGRAPHICS Plus (SPSS v 15). Si expressem el resultat de manera gràfica les mostres s’agrupen segons es recull a continuació. Gràfica 3.1. Distribució de les mostres segons les funcions discriminants

funciones discriminantes canónicas D.O. 1 4 5 Centroide de grupo

5,0

Función 2

2,5 1 5

4

0,0

-2,5

18

-5,0

-5,0

-2,5

0,0

2,5

5,0

Función 1

Aquests mateixos resultats recollits de forma numèrica ens permeten observar con, en el cas de les mostres de la DO Terra Alta (grup 5) el percentatge de mostres correctament agrupades és del 90,9 %. Aquest percentatge permet afirmar que els vins blancs de la DO tenen unes característiques diferencials molt marcades. 3.2. Discriminació intra-DO Els grups de comparació es defineixen segons si són o no monovarietals de Garnatxa blanca i dins d’aquests si tenen pas per fusta o no: vi blanc DO Terra Alta (grup 1), vi monovarietal de Garnatxa blanca DO Terra Alta (grup 2) i vi monovarietal de Garnatxa blanca amb fusta DO Terra alta (grup 3). Si expressem aquest resultats en forma gràfica la situació de les mostres analitzades en base a les dues funcions discriminants obtingudes es la següent. Gràfic 3.6. Àrees de distribució de les mostres per Grups.

funciones discriminantes canónicas B/GB/GBF 1 2 3 Centroide de grupo

5,0

Función 2

2,5 3 1 0,0 2

-2,5

-5,0

-5,0

-2,5

0,0

2,5

5,0

Función 1

Com es pot observar les mostres de vi blanc (1) s’agrupen perfectament, mentre que les mostres de vi 100% garnatxa blanca dels grups (2) i (3) presenten una certa àrea del gràfic compartida.

4. Conclusions 19 Dels resultats obtinguts amb els vins blancs de diferents DO sembla clar que els blancs de la DO Terra Alta presenten característiques pròpies que permeten una classificació i caracterització independent dels vins elaborats a les altres dues DO estudiades. La caracterització dels vins de Garnatxa blanca monovarietals (amb o sense fusta en la seva elaboració) també presenta resultats estimables però l’amplia presència d’aquesta varietat en vins de cupatge fa que la seva caracterització i diferenciació demani un estudi més en profunditat. En base als resultats obtinguts ens proposem des de l’INCAVI i amb la col·laboració del CR de la DO Terra Alta aprofundir l’estudi en dues línies; per una banda elaborant una modelització més acurada dels vins monovarietals de Garnatxa blanca i de la seva influència dins els vins de cupatge amb d’altres varietats autoritzades per la DO i d’altra banda estudiant les possibles correlacions entre els valors dels paràmetres estudiats i les diferents tipologies de vinificacions de la Garnatxa blanca.

RECERCA DE LLEVATS AUTÒCTONS DE GARNATXA BLANCA M. C. Masqué1, B. Zaplana1, X. Elorduy1, J. Valiente1, E. Bertran2, A. Puig2 1

: Estació de Viticultura i Enologia de Reus (INCAVI)

2

: Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès (INCAVI)

Introducció

En el mercat existeixen molts cultius de llevats seleccionats: amb elevada activitat fermentativa, resistents a condicions adverses, amb capacitat de potenciar uns o altres aromes, etc. Tanmateix, cada vegada més s’està buscant de recuperar la tipicitat dels vins i és per aquesta raó que hi ha molts investigadors que opinen que un dels factors importants a tenir en compte és que els llevats que s’utilitzin per a conduir i controlar la FA siguin llevats autòctons.

En el marc del pla estratègic de la Garnatxa blanca impulsat pel Consell Regulador de la DO Terra Alta es va creu que un punt molt interessant era obtenir coneixements sobre la població autòctona de llevats amb capacitat per a ajudar a obtenir vins d’aquesta varietat amb el màxim d’expressió varietal. L’obtenció de vins amb característiques i estil diferenciat, que siguin identificables amb una zona (DO Terra Alta) determinada és un dels objectius principals d’aquest pla estratègic.

Així doncs, a INCAVI es va plantejar un projecte amb la col·laboració del Consell Regulador de la DO Terra Alta i l’empresa Laffort SA que té com a objectiu principal l’aïllament i selecció de llevats obtinguts a partir de fermentacions espontànies de mostos de la varietat Garnatxa blanca de la zona de la D.O. Terra Alta. La finalitat és obtenir soques de llevats autòctones el més adaptades possible a les característiques dels mostos d’aquesta zona i que revelin i conservin al màxim les característiques varietals dels vins obtinguts amb aquests mostos.

20

Metodologia

Durant 3-4 anys consecutius en diferents cellers de la zona es realitzen fermentacions alcohòliques (FA) espontànies (sense sembrar-hi llevats) amb mostos monovarietals de garnatxa blanca per tal que es desenvolupin els llevats autòctons i per a poder-los aïllar, tipificar i seleccionar. Paral·lelament s’han dut a terme en cada celler fermentacions induïdes amb llevats comercials utilitzant el mateix most per a utilitzar com a controls. De cada una d’aquestes vinificacions s’extreuen 2 mostres: 

Meitat de FA (quan la densitat hagi baixat al voltant de 1040)



Final de FA (quan la densitat es trobi al voltant de 1000)

S’aïllen entre 50 i 75 soques de llevat de cada mostra i es caracteritzen mitjançant l’estudi del seu ADN mitocondrial. Els llevats que aconsegueixen un major percentatge d’implantació respecte al total de la població aïllada en cada punt i identificats com a soques diferents de soques comercials utilitzades en el celler es congelen. Posteriorment aquestes soques de llevat seran sotmeses a diferents proves de selecció en base a diferents criteris, principalment: el potencial fermentatiu, la seva capacitat d’implantació respecte a la resta de flora i la qualitat dels vins obtinguts fent especial atenció a la revelació i conservació del potencial aromàtic d’aquesta varietat. De cada vinificació també es guarda most inicial congelat per a poder fer les proves de selecció i vi final per a la seva caracterització aromàtica tant química com organolèptica.

Resultats obtinguts fins al moment

Mitjançant el Consell Regulador es van localitzar cellers disposats a dur a terme les fermentacions espontànies. Durant la verema de 2009 es va fer una primera prova amb 3 cellers (Celler SAT La Botera, Coop. Agric. de La Pobla de Massaluca i Coop. Agric. de Gandesa) i es van aïllar 3, 2 i 4 soques respectivament com a possibles candidates a la selecció posterior. A partir d’aquests resultats es va planificar l’estudi i es va comptar amb la col·laboració de l’empresa Laffort SA.Malgrat que l’objectiu marcava que els cellers objecte d’estudi havien de ser els mateixos durant 3 o 4 anys consecutius a l’hora

21

de planificar les veremes següents dos dels cellers utilitzats pel sondeig inicial no van poder continuar. Així doncs l’estudi definitiu es va fer finalment amb 3 cellers:  Cooperativa Agrícola de Gandesa  Celler Cooperatiu de Batea  Cooperativa St. Josep de Bot

Durant la verema de 2010 es van aïllar, tipificar i guardar congelades com a possibles candidates a la selecció posterior 1 soca en cada celler amb uns % d’implantació a final de FA del 85, 18 i 100 respectivament. Les soques aïllades de les Cooperatives de Gandesa i Bot tenen percentatges d’implantació molt elevats la qual cosa ens fa sospitar que podrien ser soques comercials utilitzades anteriorment en aquests cellers. Per tant, tot i que s’han guardat, abans de continuar amb la selecció caldrà comprovar que no corresponguin a cap d’aquestes soques comercials utilitzades amb anterioritat en les bodegues. Durant la verema de 2011 s’han fet també els aïllaments de les fermentacions espontànies en aquests cellers. En aquest moment es tenen les 75 soques guardades per a començar la tipificació i determinar els diferents perfils.

Treballs a dur a terme en un futur Per tal de completar l’estudi manca fer aïllaments en almenys una verema més. Caldrà veure si les soques conservades com a possibles candidates a la selecció es repeteixen en les 3 veremes per cada celler. Posteriorment, caldrà fer les proves de selecció segons criteris enològics de les soques de llevat aïllades com a majoritàries i intentar seleccionar-ne alguna per tal de poder-la utilitzar per a induir les fermentacions en mostos de Garnatxa blanca per a obtenir vins de millor qualitat.

22

MICROVINIFICACIONS GARNATXA BLANCA. RESULTATS ASSAJOS 2010.

Marta Ferré Jordi Roselló (jordi.roselló@vitec.cat) Parc Tecnològic del Vi.

La DO Terra Alta és un exemple clar de diferenciació de producte a partir de la valorització de la Garnatxa Blanca. A l’hora d’elaborar els vins amb aquesta varietat, cal aportar coneixement sobre els itineraris vitícoles i enològics adequats a aquesta varietat, per tal de potenciar-ne les virtuts i corregir-ne els caràcters no desitjats. L’objectiu del present estudi és avaluar la incidència de determinades practiques enològiques en l’aparició de l’emparedament i en el perfil aromàtic en vins de la varietat garnatxa blanca en les condicions de la Denominació d’Origen Terra Alta.

Materials i mètodes El raïm de la varietat garnatxa blanca de la collita 2010 s’ha obtingut d’una mateixa parcel·la situada al terme municipal de Gandesa i representativa del terrer de la zona. Per tal d’avaluar l’efecte del grau de maduresa del raïm s’ha veremat a 11, 13 i 15 de GAP. Per tal d’avaluar l’efecte de productes antioxidants s’ha addicionat a la vinificació àcid ascòrbic, àcid gàl·lic i glutatió. S’ha avaluat també l’efecte de xafar el raïm abans de premsar i l’efecte d’augmentar el rendiment de premsat en la primera fracció. El procés de vinificació s’ha portat a terme a les instal·lacions de VITEC. S’han realitzat les elaboracions a partir de 80 kg de raïm i per triplicat. El raïm ha estat premsat sencer fins a un rendiment del 50% excepte en els assajos en que aquests factors són els variables d’estudi. El color dels vins acabats s’ha determinat mitjançant les coordenades Cie-Lab que permeten una definició precisa del color i l’estudi e la seva evolució. Els polifenols totals s’han determinat amb l’assaig de Folin-Ciocalteau. L’anàlisi sensorial s’ha portat a terme per panell de tast mixt DO Terra Alta-Vitec, tastant les mostres a 3 mesos 6 mesos i 9 mesos desprès de l’embotellat.

23

Resultats Els polifenols totals dels vins augmenten al augmentar la maduresa del raïm. La tendència a l’embruniment no segueix aquest patró i el vins elaborats a 13 de GAP tenen menys tendència a l’embruniment que els vins elaborats amb 11 i 13 de GAP. En el tast els vins elaborats a 11 de GAP desenvolupen en l’evolució, notes de caramel·litzat i fruita confitada mentre que a 13 de GAP dominen els aromes cítrics i a 15 de GAP dominen els aromes florals.

Taula 1.- Influència de l’índex de maduració sobre la qualitat del vi. Valors al cap d’un any

Valors inicials Polifeno ls totals GB 11 GAP GB 13 GAP GB 15 GAP Significan ça

2.56a

2.73ab

3.16b

*

Abs. pH

L*

a*

b*

L*

a*

b*

420n m

2.40

99.0

a

6

2.70

99.3

-

b

0

0.26ab

3.10

99.3

c

3

*

ns

0.00b

2.80a b

97.26

2.65a

99.20

-0.43a

3.20b

99.66

*

*

ns

0.15 0.16 0.76 ns

2.85

2.16

3.03

ns

0.048 a 0.037 b 0.046 a *

ns, *, no significatiu i significativament diferents a p