JOC HEURÍSTIC • Introducció Des del punt de vista evolutiu de l'infant, començar a caminar provoca passar del joc horitzontal al vertical. El fet d'implicar el moviment, el joc i l'espai, provoca a l'infant un punt de referència i l'estimula en el procés d'aprenentatge. Per posar en pràctica aquesta activitat, és requereix que els nens hagin tingut l'oportunitat d'explorar objectes de diversos materials i textures. Les accions realitzades per l'infant passen a ser combinatòries, treure i posar, omplir i buidar, apilar, classificar, seriar, etc. L'infant comença a verbalitzar els resultats, les sensacions mitjançant el llenguatge (sons, sorolls, crits, paraules) • Definició, per a quina edat està proposat i perquè El joc heurístic es un activitat de joc amb objectes que aprofita les accions espontànies dels infants al temps que les potencia i està destinada a nens i nenes entre 12 i 20/24 mesos, i s'ha de portar a terme en petits grups de entre 6 i 10 nens i està pensada com a continuació de la panera dels tresors, és a dir, quan ja han tingut ocasió d'explorar objectes de diversos materials i textures. • Destreses que desenvolupa Amb aquesta activitat els infants aconsegueixen: −Donar un gran pas endavant en la seva estructuració del pensament. − Augmenten la capacitat de comprensió verbal debut a que relacionen fets concrets amb el llenguatge. − Concentren l'atenció en la seva pròpia activitat amb els objectes i en les orientacions que dona l'educador/a. − Coneixen algunes propietats dels materials que manipulen i com es comporten aquests quan entren en contacte entre sí. − Treballen de manera autònoma, cadascun al seu propi ritme i, dins l'oferta que li proposa l'educador/a, amb llibertat per elegir materials. −Experimenten sentiments d'èxit i satisfacció en a seva activitat. −Valoren el material, el conserven i el respecten. −Accepten i respecten la presencia activa d'altres infants. − Es mantenen una atmosfera tranquil·la, de calma i silenci, positiva per que l'activitat es desenvolupi correctament. −Generen un ambient exempt de les agressions mútues que amb freqüència es produeixen als nens/es 1

d'aquestes edats, degudes a la seva gran mobilitat i a la seva encara incipient capacitat de comunicació. − Adquireixin hàbits de treball. • Com s'organitza i com es desenvolupa Per portar a terme aquest joc és necessita una curosa preparació en els següents aspectes: • Disposar d'un material concret, inespecífic, no catalogat com didàctic. • Un espai convenientment preparat. • Un temps exclusiu i exempt d'interrupcions( tres quarts d'hora o més, per sessió) • La disponibilitat absoluta d'una o dos mestres. • Una atmosfera de pau i tranquil·litat al grup. Es desenvolupa en dos parts ben diferenciades: la primera correspon a l'exploració i combinació d'objectes i la segona a la seva recollida. Primera part: exploració i combinació Els nens troben el material espargit pel terra o observen com l'educador/a els va espargint. Actuen lliurement amb els objectes, els exploren i els combinen al seu aire i de maneres molt diverses. Algunes de les possibles accions són: ficar i treure, obrir i tancar, alinear, omplir i buidar, fer que llisquin, agrupar i separar, emparellar, penjar i despenjar, tapar i destapar, afegir i restar, apilar, encaixar, buidar, estirar, estrènyer, comparar, empènyer o prémer, girar, oscil·lar, modificar la seva aparença. Segona part: recollir els objectes És el moment d'agrupar tot el material. Els nens/es agafen del terra els objectes i els va posant dins de la borsa corresponent, que els hi ofereix l'educador/a. En aquesta part, l'adult s'encarrega de dirigir l'activitat del infants. • Per a cada possible acció que l'infant pot realitzar amb els objectes del joc heurístic determina quins aprenentatges poden fer. Combinant els diferents materials descobreixen que:les coses caben o no, unes dintre d'altres, si s'aguanten o cauen, que unes són més grans que d'altres, que unes roden i altres es mantenen quietes, algunes encaixen bé altres no, que hi ha objectes que la seva aparença es modifica depenent de com els toques,que alguns resulten agradables i altres desagradables. • Fes un anàlisi comparatiu( semblances i diferències) de quin ha de ser el paper de l'adult respecte la panera dels tresors. El paper de l'adult en la panera, és bàsicament ser el punt de referència dels infants, donant−los confiança i seguretat per tal de que el nen explori la varietat d'objectes, afavorint la seva concentració. L'educador/a no intervé, organitza l'ambient i s'assegura de que els nens/es estiguin còmodes i segurs, a més de mantenir i controlar l'estat de conservació dels materials. En canvi, al joc heurístic, i a més participació per part de l'adult, segueix present i discret amb una actitud receptiva i disponible per als nens, observant l'activitat dels infants, però intervé quan és necessari, com per exemple: • Animar a l'acció a l'infant que estigui massa indecís. 2

• Evitar que els nens/es s'interfereixin entre sí. • Tornar a endreçar els objectes que estan excessivament dispersats i col·locar−los de nou de forma atractiva. • Fer algun suggeriment individual. • Contestar a la pregunta d'algun infant. • Mantenir un ambient continu de calma al grup. • I sobretot, intervenir quan s'han de recollir els objectes. A la segona part de l'activitat, la mestre interactua molt amb els infants, és l'encarregat/da de dirigir l'activitat, tenint un paper verbalment actiu, utilitzant un llenguatge molt esmerat, no hi ha paraules de més ni de menys, només empra les necessàries per orientar i estimular l'activitat de recollida que realitzen els infants, al mateix temps que els ajuda a cadascun d'ells a interioritzar conceptes. L'educador/a indica als infants el nom del material, verbalitza el lloc on es troba, i menciona la quantitat d'objectes, l'invita a actuar ; collir, portar, introduir dins la borsa corresponent, etc. Amb l'exercici del joc, l'adult té ocasió d'observar amb tranquil·litat l'actuació dels infants i, com a conseqüència, de conèixer−los millor; pot tenir una visió global del grup i alhora mantenir un cert distanciament, fets que li faciliten la reflexió. • Dels assoliments que pot fer un infant mitjançant aquest joc selecciona el que consideris més important i justifica−ho. Aquesta activitat els ajuda a estructurar el seu pensament,ja que han de classificar i col·locar els objectes a les bosses corresponents. Augmenten la capacitat verbal, ja que han de relacionar fets concrets amb el que li diu l'educador/a. Coneixen propietats dels materials que manipulen i com es comporten aquests entre sí, desenvolupant la lògica. Experimenten sensacions gratificants i d'èxit amb l'activitat ja que treballen de forma autònoma amb llibertat per elegir materials sense cap tipus de pressió. Contribueix a la seva relació personal amb altres infants i l'educador/a. Aprenen a valorar i respectar els materials, ja que se'ls ha de fer entendre que si no tractem bé els nostres materials ens quedarem sense, i no podran tornar a jugar amb ells. • Conclusió i valoració crítica. Si des que són ben petits eduquem els infants a utilitzar materials i elements de la vida quotidiana, a transformar−los i a imaginar−se la realitat de maneres diferents, estarem potenciant el fet que l'infant vegi, en els objectes simples i senzills de casa nostra o en les mateixes joguines que té, possibilitats lúdiques múltiples. Si, aquestes activitats, les potenciem des que són ben petits, si eduquem els infants a mirar els objectes amb ulls tafaners i plens de possibilitats, serà molt més fàcil que, a la llarga, els infants puguin inventar−se les seves pròpies joguines i crear−ne de noves.

3