EL JUDICI FINAL Part descriptiva Elements d'identificació • Autor: Miquel Àngel Elements de localització • Lloc on es troba: Roma (Capella Sixtina, paret del fons) • Cultura a la que pertany: Es una obra que pertany al renaixement del segle XVI (cinquecento) Periodització • Any: 1537−1541 • Estil: Obra del renaixement italià (cinquecento) Descripció − Aquesta obra és un dels frescos més coneguts de Miquel Àngel i és també la seva aportació a la capella Sixtina, amb les escenes bíbliques del judici final a la paret del fons. El dinamisme en aquesta obra arriba a la seva plenitud. Crist en actitud de Jutge, alça el seu braç per a descargar el pes de la seva justícia i es converteix en el centre de la composició. La seva figura té més del Zeus venjador que del Deu misericordiós. A l'esquerra la salvació de les almes que van ascendint al cel, i a la dreta els condemnats que van descendint a l'infern. Totes les figures posen nues, nuesa que va ser tapada una dècada desprès amb els panys de la puresa realitzats per altre artista, en un moment en el que el clima cultural s'havia convertit en molt més conservador. Tots els patriarques i apòstols miren al majestat que ocupa la posició central, al costat d'una verge acovardida i manierista davant la ira de Deu. El propi artista es va retractar en la pell desollada de San Bartolomé. Tècnica: • Es realitza al frecs, obtenint una major profunditat i utilitzant el clarobscur i el sfumato. Llum: − La llum que es percep d'aquest mural és molt poca ja que per a representar el caos del Judici final es presenta tot amb poques llums i contrasts. Predomina l'ombra, encara que hi ha contrasts per a ressaltar les escenes més significatives del mural, com la figura de Deu que es col·loca al centre i amb major lluminositat que altres cossos. Color:
1
− El que es més representatiu està realitzat amb una gamma de colors freds: blaus, morats, negres, etc. Els contorns estan molt difuminats i no es distingeix molt bé quan acaba un cos i comença l'altre. S'aconsegueix el volum per mitjà d'una mateixa gamma de colors. Perspectiva: Es nota una certa perspectiva ja que no solament es representa una sola dimensió sino que intenta semblar−se tot el posible a la realitat.