La Convenció per a l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Envers les Dones (CEDAW) Patsilí Toledo Profa. Dept. Dret - Universitat Pompeu Fabra

Continguts ò  Què és la CEDAW? ò  La CEDAW dins del sistema universal de Drets Humans ò  El Comitè CEDAW ò  Les Recomanacions Generals ò  L’examen de casos individuals

ò  El cas d'Àngela González v. Espanya (2014) ò  Conclusions

Què és la CEDAW? ò  Es un tractat internacional de drets humans ò  Drets humans: universals, inalienables, interdependent i indivisibles ò  Obligacions per als Estats parts: ò  respectar ò  garantir

sense discriminació

Artículo 2 (PIDCP) 1. Cada uno de los Estados Partes en el presente Pacto se compromete a respetar y a garantizar a todos los individuos que se encuentren en su territorio y estén sujetos a su jurisdicción los derechos reconocidos en el presente Pacto, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de otra índole (…).

Què és la CEDAW? ò  Aborda específicament la discriminació de les dones ò  És part del Sistema Universal de Drets Humans (Nacions Unides) ò  Adoptada en 1979, en vigor des de 1981. ò  Ratificació Espanya: 1984 (amb reserva relativa a la successió a la corona espanyola) BOE: 21/03/1984

Dret Internacional dels DDHH

Sistema Universal (Nacions Unides)

Sistema Europeu de Drets Humans

Sistemes Regionals

Sistema InterAmericà de Drets Humans

Sistema Africà de Drets Humans

Sistema Universal de Drets Humans Convencions o tractats (VINCULANTS). Ex:

Declaracions (NO VINCULANTS). Ex:

Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP)

Declaració Universal de Drets Humans

Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació Racial

Declaració de Beijing

Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació contra les Dones (CEDAW), etc.

Declaració per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, etc.

Òrgans de supervisió de tractats del sistema universal Òrgan

Convenció

Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial (1969)

è Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació Racial

Comitè de Drets Humans (1976)

è PI Drets Civils i Polítics

Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra les Dones (1982)

è CEDAW

Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1985)

è PI de Drets Econòmics, Socials i Culturals

Comitè contra la Tortura (1987)

è Convenció contra la Tortura

Comitè per als Drets de les Persones amb Discapacitat (2009)

è Convenció sobre els Drets de les persones amb Discapacitat

Etc.

Contingut de la CEDAW ò  Definició de discriminació contra la dona ò  Obligacions dels Estats ò  Accions afirmatives (mesures especials de caràcter temporal) ò  Eradicació de rols i estereotips ò  Eliminació de la discriminació de les dones en la vida política i pública, en l’àmbit de l’educació, treball, salut, en l’àmbit econòmic i dels drets socials, dones rurals, etc. ò  Eliminació de la discriminació en relació al matrimoni i les relacions familiars, incloent el dret de les dones de decidir lliure i responsablement el nombre i interval dels seus fills/es, etc.

Definició de discriminació contra les dones ò  Artículo 1 ò  A los efectos de la presente Convención, la expresión "discriminación contra la mujer" denotará toda distinción, exclusión o restricción basada en el sexo que tenga por objeto o por resultado menoscabar o anular el reconocimiento, goce o ejercicio por la mujer, independientemente de su estado civil, sobre la base de la igualdad del hombre y la mujer, de los derechos humanos y las libertades fundamentales en las esferas política, económica, social, cultural y civil o en cualquier otra esfera.

El Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra les Dones (Comitè CEDAW) ò  D’acord amb la CEDAW, el Comitè de 23 expertes ò  revisa els informes periòdics dels Estats parts ò  formula recomanacions de caràcter general ò  Sobre la base de les informacions i dades transmeses pels Estats ò  30 Recomanacions Generals (a gener de 2014): educació, mesures especials temporals, informació estadística, el dret a igual remuneració, dones i VIH, dones treballadores migrants, salut, igualtat en el matrimoni i la família dones grans, violència envers les dones, etc.

RG 19 del Comitè CEDAW (1992) ò  “El artículo 1 de la Convención define la discriminación contra la mujer. Esa definición incluye la violencia basada en el sexo, es decir, la violencia dirigida contra la mujer porque es mujer o que la afecta en forma desproporcionada. (…)” ò  “La violencia contra la mujer, que menoscaba o anula el goce de sus derechos humanos y sus libertades fundamentales en virtud del derecho internacional o de los diversos convenios de derechos humanos, constituye discriminación, como la define el artículo 1 de la Convención. Esos derechos y libertades comprenden: a) El derecho a la vida; b) El derecho a no ser sometido a torturas o a tratos o penas crueles, inhumanos o degradantes; c) El derecho a protección en condiciones de igualdad con arreglo a normas humanitarias en tiempo de conflicto armado internacional o interno; d) El derecho a la libertad y a la seguridad personales; e) El derecho a igualdad ante la ley; f) El derecho a igualdad en la familia; g) El derecho al más alto nivel posible de salud física y mental; h) El derecho a condiciones de empleo justas y favorables.”

El Protocol Facultatiu de la CEDAW (OP-CEDAW) ò  És un tractat internacional de drets humans, obert a la ratificació dels Estats que ja són part de la CEDAW ò  Adoptat en 1999 i en vigor des de 2000 (BOE: 9/08/2001) ò  Els Estats parts del OP-CEDAW donen competència al Comitè CEDAW per a: ò  conèixer denuncies de persones individuals ò  investigar “violacions greus i sistemàtiques” de la Convenció (Ex: investigació dels casos de desaparició i mort de dones a Ciutat Juárez, Mèxic).

Jurisprudència del Comitè CEDAW Exemples: ò  2005: A.T. v. Hongria: Comitè considera que l’Estat ha violat diversos articles de la CEDAW al no donar l’adequada protecció a les dones que viuen situacions de violència domèstica ò  2014: Elisabeth De Blok et al. v. The Netherlands: Comitè considera que l’exclusió de les dones treballadores autònomes dels beneficis socials de protecció de la maternitat des de 2004 (beneficis que hi existien des de 1998) constitueix una violació de les obligacions de l’Estat d’acord amb la CEDAW ò  Casos de discriminació judicial per la utilització de estereotips de gènere per part dels tribunals: Karen Tayag Vertido v. The Philippines (2008); L.C. v. Peru (2009); M.S. v. The Philippines (2011); etc.

El procediment davant el Comitè CEDAW 1.  Enviament de la Comunicació 2.  Registre de la Comunicació 3.  Sol·licitud de mesures cautelars (opcional) 4.  Decisió sobre l'admissibilitat del cas 5.  Decisió sobre el fons i recomanacions 6.  Seguiment de la decisió

Requisits d’admissibilitat ò  La comunicació s’ha de presentar per escrit i no pot ser anònima, en nom d’una o més persones ò  L’Estat involucrat ha de ser part del OP-CEDAW ò  Els fets no s’han d’haver produït abans de l’entrada en vigor del OP-CEDAW per a l’Estat involucrat ò  El cas no s’ha de haver presentat abans al mateix Comitè o un altre organisme internacional (Ex. Tribunal Europeu de Drets Humans) ò  Que s’hagin esgotat els recursos interns (apel·lacions i recursos judicials utilitzats per posar fi o remeiar la situació de discriminació)

El cas d’Angela González Carreño v. Espanya ò  Comunicació presentada en setembre de 2012, per la peticionària representada per la ONG Women’s Link World Wide ò  Fets del cas: ò  Denúncies per violència i amenaces del marit des de 1999, incloent amenaces de segrestar a la filla comú: més de 30 denúncies entre 1999 i 2001: només 1 condemna, per vexacions (multa 45 eu). ò  Gen. 2001: règim provisional de visites vigilades (serveis socials) ò  Maig 2002: es permeten visites no vigilades. Informes socials senyalen que el pare pregunta sistemàticament a la nena per la nova parella de la mare ò  Abril 2003: el mateix dia d’audiència per l’ús de l’habitatge familiar (amenaces), la dona porta a la nena als serveis socials, per a la visita amb el pare. Dues hores més tard, no ha tornat: el pare ha matat a la nena i s’ha suïcidat.

El cas d’Angela González Carreño v. Espanya ò  Després de la mort de la nena: ò  Abril 2004: la mare presenta una reclamació al Ministeri de Justícia per responsabilitat patrimonial de l’Estat, per negligència de autoritats administratives i judicials ò  Nov. 2005: Min. Justícia rebutja la reclamació (reposició) ò  Juny 2007: Contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional. Rebutjat en desembre 2008. Cassació davant el TS, desestimada en octubre de 2010. ò  Nov. 2010: Amparo davant el TC (dret a un recurs efectiu, a la seguretat, la vida e integritat física i moral, etc.), rebutjat en abril 2011, per no presentar rellevància constitucional

El cas d’Angela González Carreño v. Espanya ò  Resolució del Comitè CEDAW (Juliol, 2014): ò  “El Comité observa que durante el tiempo en que se aplicó el régimen de visitas establecido judicialmente tanto las autoridades judiciales como los servicios sociales y los expertos psicólogos tuvieron como principal objetivo normalizar las relaciones entre padre e hija, a pesar de las reservas emitidas por estos dos servicios sobre el comportamiento de F.R.C. Las decisiones pertinentes no traslucen un interés por parte de esas autoridades de evaluar en todos sus aspectos los beneficios o perjuicios para la menor del régimen impuesto. También se observa que la decisión mediante la cual se pasó a un régimen de visitas no vigiladas fue adoptada sin previa audición de la autora y su hija, y que el continuo impago por parte de F.R.C. de la pensión de alimentos no fue tenido en consideración en este marco.”

El cas d’Angela González Carreño v. Espanya ò  “Todos estos elementos reflejan un patrón de actuación que obedece a una concepción estereotipada del derecho de visita basado en la igualdad formal que, en el presente caso, otorgó claras ventajas al padre a pesar de su conducta abusiva y minimizó la situación de madre e hija como víctimas de violencia, colocándoles en una situación de vulnerabilidad. A este respecto, el Comité recuerda que en asuntos relativos a la custodia de los hijos y los derechos de visita el interés superior del niño debe ser una consideración esencial, y que cuando las autoridades nacionales adoptan decisiones al respecto deben tomar en cuenta la existencia de un contexto de violencia doméstica.”

El cas d’Angela González Carreño v. Espanya ò  “En virtud del inciso e) del artículo 2 de la Convención (…) el Comité considera que los Estados también pueden ser responsables de actos de personas privadas si no actúan con la diligencia debida para impedir la violación de los derechos o para investigar y castigar los actos de violencia e indemnizar a las víctimas. ò  “El Comité recuerda que (…) los Estados partes tienen la obligación de adoptar medidas apropiadas a fin de modificar o abolir no solamente las leyes y reglamentaciones existentes, sino también las costumbres y las prácticas que constituyan discriminación contra la mujer. Los Estados partes tienen también la obligación (…) de adoptar todas las medidas adecuadas para eliminar la discriminación contra la mujer en todos los asuntos relacionados con el matrimonio y las relaciones familiares. ò  “Los estereotipos afectan el derecho de la mujer a un proceso judicial imparcial y la judicatura no debe aplicar estándares inflexibles sobre la base de nociones preconcebidas sobre lo que constituye violencia doméstica”.

El cas d’Angela González Carreño v. Espanya ò  “En el presente caso, el Comité considera que las autoridades del Estado, al decidir el establecimiento de un régimen de visitas no vigilado aplicaron nociones estereotipadas y, por lo tanto, discriminatorias en un contexto de violencia doméstica, y fallaron en su obligación de ejercer la debida vigilancia, incumpliendo sus obligaciones en relación con los artículos 2 a), d), e) y f); 5 a) y 16, párrafo 1 d) de la Convención”. ò  “La ausencia de medidas reparatorias constituye una violación por parte del Estado de sus obligaciones bajo el artículo 2 b) y c) de la Convención”. ò  “Las obligaciones de diligencia debida del Estado parte (…) incluyen la obligación de investigar la existencia de fallos, negligencia u omisiones por parte de los poderes públicos que puedan haber ocasionado una situación de desprotección de las víctimas. El Comité considera que, en el presente caso, esta obligación no se cumplió.”

El cas d’Angela González Carreño v. Espanya ò  El Comitè recomana a l’Estat, respecte de la víctima: ò  La reparació i indemnització adequada a la víctima ò  Investigació exhaustiva de les responsabilitats i falles estructurals i pràctiques.

ò  I en general: “Tomar medidas adecuadas y efectivas para que los antecedentes de violencia doméstica sean tenidos en cuenta en el momento de estipular los derechos de custodia y visita relativos a los hijos, y para que el ejercicio de los derechos de visita o custodia no ponga en peligro la seguridad de las víctimas de la violencia, incluidos los hijos (…)”; ò  “Proporcionar formación obligatoria a los jueces y personal administrativo competente (…) que incluya formación acerca de la definición de la violencia doméstica y sobre los estereotipos de género (…)”.

Conclusions ò  La CEDAW és un instrument fonamental per al reconeixement dels drets de les dones ò  La utilització de les denúncies individuals és especialment important en casos que es consideren emblemàtics o representatius d’una problemàtica general ò  És necessari ampliar el coneixement de la CEDAW i els mecanismes existents per fer-la servir davant de casos de discriminació en que no es troben respostes adequades a nivell estatal ò  A nivell internacional, sovint és la via més adequada davant de violacions de drets de les dones, en comparació amb altres vies com el Tribunal Europeu de Drets Humans