La Guerra Civil espanyola (1936−1939) Tot i que aquesta no és la única guerra civil de la història d'Espanya, aquest és el nom que es dóna al conflicte bèl·lic que va iniciar−se el juny de 1936 per la sublevació d'un sector de l'Exèrcit espanyol en contra del gobern de la II República Espanyola, i que va concloure amb la victòria dels sublevats l'1 d'abril del 1939. Antecedents A finals de 1935 s'inicien les primeres trobades dels conspiradors, mesos abans de la previsible victòra de l'esquerra. febrer del 1936: Victòria electoral del Front Popular (coalició de diferents partits d'esquerres): Militars, extrema dreta i burgesia conservadora es preparen per la reacció. Carlins i monàrquics també recolzarien una revolta. El nou govern d'esquerres aplica amb força les diferents reformes econòmiques; amb la reforma agrària, del març al juliol de 1936 es van expropiar més de 500.000 hectàrees. Fortes tensions socials entre la diversitat d'ideologies que hi ha al país (anarquistes, comunistes, feixistes, monàrquics/carlins, republicans...). 13 de juliol de 1936: Els assassinats de José del Castillo, tinent dels guàrdies d'assalt (per part dels falangistes) i Calvo Sotelo, líder del Bloque Nacionalista (extrema dreta) i participant actiu en la conspiració contra el Govern Republicà, és l'episodi previ al pronunciament militar. Fets Podem dividir els aconteixements en tres fases distintes. Primera Fase (juliol 1936 − tardor 1937) * En primer moment se segueix el plà establert pels conspiradors durant la primavera del 1936 en la qual hi van participar militars, la UME (Unión Militar Española; antirrepublicana), monàrquics, tradicionalistes, i d'altres sectors de l'extrema dreta. Però ben aviat es va veure que el qua havia de ser un pronunciamiento ràpid i efectiu, es convertiria en una llarga guerra. 17 de juliol 1936: Alzamiento a Melilla. Les unitats militars del Marroc es fan també amb Tetuán i Ceuta. 18 de juliol de 1936: el general Francisco Franco arriba des de les Canàries. Sublevació de diverses divisions a la Península, però l'alçament fracassa a les principals ciutats del país. 19 de juliol de 1936: Giral assumeix les responsabilitats del Govern Republicà. L'autoritat del poder central es va descompondre i es crearen nombrosos poders locals de caràcter popular i espontani ! divisions intenses i pèrdua de poder de la unitat política i militar al bàndol republicà. durant el juliol−agost de 1936, el Govern de Giral fa diferents crides al govern del Front Popular francès. Els rebels, d'altra anda, van ser recolzats per Itàlia (amb Mussolini al cap) i Alemanya (amb Hitler). El govern rebé ajuda de França i de la URSS; però ben aviat es va signar el pacte de no intervenció, tancant la frontera francesa a l'entrada de material a qualsevol bàndol, perjudicant, però al govern republicà, doncs Alemanya i Itàlia trencaren sistemàticament el pacte. D'altra banda, la URSS també va trencar el pacte de no intervenció, 1

tot i que la seva ajuda va resultar cara per a la república (el famòs or de Moscou) 5 de setembre de 1936: Francisco Largo Caballero pren la presidència del govern republicà, anteriorment duta a terme per José Giral. Largo Caballero va fer el que va poder per acontrolar la situació revolucinària i va intentar formar un govern de concentració de totes les forces d'esquerra, tot i que no va poder amainar els enfrontaments guerra/revolució. 1 d'octubre de 1936: els nacionals nomenen Franco com a cap del Govern de l'Estat, amb la qual cosa passa a ser el màxim responsable de les accions dels nacionals. Des d'un bon principi, es donà molta importància a la possessió de Madrid (pels dos bàndols). A partir del novembre de 1936 els nacionals efectuen diversos atacs sobre Madrid; arribant fins a la Ciudad Universitaria. març de 1937: Batalla de Guadalajara; amb la victòria republicana (ajudats de les brigades internacionals), els nacionals abandonen l'intetn de prendre Madrid i centren les seves principals operacions al Nord. abril de 1937: La Legió Còndor (alemana) destrueix la ciutat de Guernica. Es trenquen les defenses de Bilbao. 19 d'abril de 1937: Es crea la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET de les JONS). Únic grup legal del nou règim de Franco ! la gran cohesió dels nacionals contrasta amb els enfrontaments ideològics dels republicans. 18 de maig de 1937: Juan Negrín passa a ser el cap del govern republicà. Torna el problema de les prioritats polítiques: guerra o revolució? Negrín és partidari de les tesis comunistes i exclou del Govern els anarquistes, acostant la república al seu únc aliat: la URSS ! primer la guerra i després la revolució. agost de 1937: Els nacionals prenen Santander, i més tard, Gijón. Es priva als republicans d'un territori industrial i miner de primera magnitud. Segona Fase (tardor 1937 − febrer 1939) *Període marcat per les davallades de l'exèrcit republicà i el cconseqüent avenç dels nacionals. desembre de 1937 − febrer 1938: Batalla de Terol, despres de diferents alternatives de control sobre la ciutat per part dels dos bàndols, Terol cau en mans dels nacionals. gener de 1938: Neix el Gobierno Nacional, al que Franco incorpora militars, falangistes, tradicionalistes i monàrquics. abril de 1938: l'exèrcit franquista arriba a Castelló: Catalunya queda aïllada de la resta de territori republicà. juliol de 1938: Inici de la Batalla de l'Ebre. Últim intent republicà per a evitar l'imparable avenç dels feixistes. Després de setmanes de lluita, l'exèrcit republicà es veu obligat a recular. Catalunya es troba desprotegida i serà presa sense gaire problemes. novembre de 1938: Hitler signa el pacte de Munic amb França i Anglaterra, que deixa la República Espanyola abandonada. gener de 1939: Barcelona és presa per les tropes nacionals. Més tard, aquestes mateixes tropes avencen cap a la frontera francesa, ocupant des de Puigcerdà a Port Bou.

2

Tercera fase (febrer 1939 − abril 1939) *Després de la caiguda de Catalunya, s'inicia la tercera fase; considerada la més dura i difícil per als republicans, ja que pateixen la descomposició material de l'estructura política i militar de la República. S'inicien les persecucions, represàlies i exilis de centenars de desenes de milers d'espanyols. La situació de la república és insostenible i augmenten les divergències entre aquells que volien negociar una pau honrosa amb els nacionals i els qui volien eguir lluitant. El general Segismundo Casada (republicà) dirigeix un intent de pronunciamiento militar a Madrid, amb l'intenció d'acabar la guerra i fer fora els comunistes del bàndol republicà. D'altra banda, Franco es nega a negociar la rendició. 28 de març de 1938: Les tropes franquistes entren an Madrid. Durant els tres següents dies cauen les poques ciutats que quedaven fidels a la República. 1 d'abril de 1939: Fí oficial de la Guerra Civil Espanyola. Franco es proclama com a Caudillo de España por la Gracia de Dios; cap de l'Estat, del Govern i generalísimo dels exèrcits de terra, mar i aire. Conseqüències Polítiques: Pas de la República a la dictadura de Franco. Pèrdua de llibertats democràtiques. Pèrdua de les institucions autonòmiques. Humanes: Nombre molt elevat de morts. A causa de les seves creences polítiques, molta gent es veu obligada a exiliar−se. (polítics, militants d'esquerres, intel·lectuals, artistes, etc.). Econòmiques: Pèrdua de població activa. Infraestructures destruïdes (fàbriques, vivendes, hospitals, carreteres i vies, etc.). Devaluació de la moneda. Crisi de postguerra (dràstica disminució de la qualitat de vida; raccionament d'aliments i productes de primera necessitat). 1

3

El mapa inicial deixava en mans dels sublevats part de Castella, Lleó, Galícia, Cáceres, poblacions d'Andalusia, l'oeste d'Aragò, Navarra, les Baleares y les Canàries. El Goviern conservava: el País Basc, Cantàbria, Astúries, Cataluña, el Llevant y la resta d'Andalusia.

Podem veure que en la segona fase, l zona cantàbrica formava part del bàndol neacional així com també va guanyar posicions cap al sud.

Amb la pèrdua de Catalunya per part dels republicans, la victàoria nacional és qüestiò de temps. Primer es va prendre Madrid i amb poc temps van caure la resta de capitals.

4