Activitat1: Resum Fernando Savater comença preguntant−se quin sentit té avui en dia plantejar−se el fet de ensenyar filosofia a primer de batxillerat, es una perdua de temps? Es una cosa de nens?, no ens aporta informació, doncs, és realment útil?. Resumint totes les critiques en contra, no serveix per res, perque en el fons els filosofs s'esforçen en parlar d'allo que no saven, Sócrates mateix ho deia en la conegudissima frase només sé que no sé res, però necessitem la filosofia, la necessitem per preguntar, preguntar coses que es donen per llògiques i evidents, però que sempre es preguntaran, com qui som? Que fem aquí? Perque vivim en aquesta situació i no en una altre? Però les preguntes filosòfiques són preguntes utòpiques, perque mai podran ser respostes, això no vol dir que no s'hagi d'intentar trobar resposta, el fet de buscar la resposta en ajuda a perfeccionar i millorar la preguntar, fent−la cada vegada més adecuada. Savater ens clasifica lq comprensió en tres nivells: a) la informació, que ens presenta els fets i els mecanismes primais del que passa. b) el comeixement, que reflexiona sobre la informació rebuda, jerarquitza la seva importància significativa i busca principis generals per a ordenar−la , i c) la saviduria, que vincula el coneixement amb les opcions vitals o valors que podem escollir, intentant establir com viure d'acord amb el que sabem. Savater col·loca la ciència entre el nivell a) i el b), i la filosofia entre el b) i el c). Perque no hi ha informació propiament filosòfica, però si que hi pot haver coneixement filosòfic i ens agradaria arrivar a que hi hagués saviduría filosòfica, es possible aconseguir tal cosa? I sobretot, es pot ensenyar?. Savater utilitza un cuadre de El Bosco, el jardí de les delicies, per demostrar que la ciència només es fixaría en, per exemple, un analisi fisico−químic de la textura de la tela, o de la composició de la pintura, perque total, el cuadre és una cosa material, que pot ser mesurada, analitzada, pesada, etc. Però la filosofia mira el cuadre amb una prespectiva que no ignora ni descarta cap de les anteriors , però que les abarqués totes en la mesura del posible, aspirant a comprendre'l en la seva totalitat, des d'aquest punt de vista, el jardí de les delicies és un objecte material, però també és un testimoni històric y una expressió plàstica de la personalitat més profunda de l'autor. Però no tot són diferències entre la ciència i la filosofia, tant l'una com l'altre intenten contestar preguntes suscitades per la realitat; de fet en els seus origens, ciència i filosofia van estar unides i només al llarg dels segles, la física, la química, l'astronomía o la psicología van anar−se independitzant de la seva arrel comú, la filosofia. Preguntes Topogràfiques: 1− De quins nivells de comprensió parla i en quin llos situa la filosofia? Parla de tres nivells: (pàgina 18) • la informació, que ens presenta els fets y els mecanismes primaris del que passa. • el coneixement, que reflexiona sobre la informació rebuda, jerarquitza la seva importancia significativa i busca principis generals per a ordenar−la. • la saviduria, que vincula el coneixement amb les opcions vitals o valors que podem escollir, intentant establir com viure millor d'acord amb el que sabem. Situa la filosofia entre els nivells a), i b). 2− En el text posa un exemple pràctic i un de teòric, en forma de cita d'un altre professor de filosofia, de 1

com entén la tasca filosòfica. Digues quins són i assenyala on apareixen. Apareixen a la pàgina 21 i a la 22 : − Un historiador es pot preguntar que va passar en tal moment del passat, però un filòsof preguntarà: Què és el temps?. − Un matemàtic pot investigar les relacions entre els numeros, , però un filòsof preguntarà: Què és un numero? − Un físic es preguntarà de què estan fets els átoms o què explica la gravetat, , però un filòsof preguntarà: Com podem saver que hi ha alguna cosa fora les nostres ments? − Un psicòleg pot investigar com els nens aprenen un llenguatge, , però un filòsof preguntarà: Perquè una paraula significa alguna cosa? − Cualsevol pot preguntar−se si està malament colar−se al cine sense pagar, , però un filòsof preguntarà: Perquè una acció es bona o dolenta? Preguntes de Comprensió: 3− Exposa la raó que sintetitza la posició dels que s'oposen a l'ensenyament de la filosofía en el batxillerat. Quina és, en canvi, la raó principal que dóna l'autor per defensar la conveniència d'ensenyar filosofia en el batxillerat? Quin és el teu parer sobre aquesta polèmica? Els primers adversaris de la filosofia s'oposaven perque deien que eren coses de nens, adecuat com a pasatemps formatiu els primers anys, però impropia d'adults, una altre raó es perque no serveix per res. L'autor defensa que si no ensenyesin filosofia a batxillerat, nosaltres només rebriem informació prefrabricada, però la filosofia ens fa reflexionar, ens fa crear el nostre propi criteri, i plantejar les nostres propies preguntes. 4− A partir el que diu el text, compara la ciència i la filosofia tenint present els segUents indicadors: • el tipus de preguntes que fan l'una i l'altre • el tipus de resposta que esperen trobar cada una d'elles • el paper que juguen els coneixements anteriors en cada cas • la importància el dubte per a la ciència i per a la filosofia • En l'actualitat les preguntes que es fa la ciència son sobre què estan fetes les coses i com funcionen, mentre que la filosofia es centra més aviat en que signifiquen per nosaltres les coses. • La ciència vol respostes del que hi ha i el que succeeix, la filosofia es posa a reflexionar sobre com conta per nosaltres el que succeeix i el que hi ha. • La ciència multiplica les prespectives y les àrees del conoeixement, es a dir fragmenta i especialitza el saver, la filosofia s'esforça en relacionar−ho tot amb tot intentant enmarcarels savers en un panorama teóric que sobrevoli la diversitat desde l'aventura unitaria que és pensar. • La ciència dubte de les coses reals, la filosofia dubte de la realitat de les coses.

2