LA NOIA DE LA PERLA 1. • La noia de la perla i Vista de Delft. • Vermeer. 2. • Griet. • Setze anys. • Al segle XVII. 3. Tracy Chevalier va nèixer a Washington DC (Estats Units) l'octubre de 1962. Es va traslladar a Londres (Anglaterra) el 1984 per uns mesos, però s'hi va quedar; i es va casar amb un anglès. Des de petita sempre havia volgut ser escritora, i sobre els vint anys va començar a escriure històries, i es va apuntar a un curset de escriptura creativa. Va treballar fins al 1993 a una editorial; i desprès va fer un master d'un any sobre escriptura creativa. Durant aquest any va començar a escriure un llibre, que va tenir la sort de que li editessin, i a partir d'aquí va escriure La noia de la perla (al 1998, quan va tenir un fill) i més llibres, que es van anar editant, i ara és una escriptora reconeguda i que disfruta molt amb el seu treball, sobretot perquè li agrada molt escriure i perquè té molta flexibilitat en la seva feina. 4. És una ciutat antiga situada dintre del randstad (zona més poblada dels Països Baixos, situada en cercle des de Amsterdam fins a altres ciutats com La Haia, Rotterdam, Harleem...) al sud−oest dels Països Baixos, que té una arquitectura molt rica i un ambient artístic i ple d'història. És famosa des del segle XVI per la seva ceràmica blava. 5. Johannes Vermeer (també conegut com a Jan Vermeer o Johannes van der Meer), va nèixer el 1632 a Delft. El seu pare treballava amb seda i era comerciant d'art. Es va casar amb Digna (la mare de Johannes) que era belga, el 1615. Ell va ser qui va intruduir el seu fill al món de la pintura. Va comprar una casa a prop del mercat de Delft que desprès va heretar el Johannes, així com el seu negoci. El Johannes era protestant, però es va casar amb Catherina Bolnes (avril 1653) que era catòlica , i ell es va convertir al catolicisme. Al 1672 es van anar a viure a la casa que havia heretat Johannes del seu pare. El matrimoni va tenir 14 fills en total, tres dels quals van morir abans que Johannes. Vermeer va començar estudiant com a aprenent a Delft per poder arribar a ser pintor, i es va fer membre de una associació de pintors (Saint Luke's Guilde) , i el van escollir com a cap de l'associació. La situació per a la pintura a Holanda era molt difícil, per això Vermeer i la seva familia van haver de traslladar−se a casa de Maria Thins, la mare de la Catherina; que va tenir una gran influència sobre la familia. Vermeer va morir el 1675, i ell i la seva obra van ser oblidats per molt temps. 6. Anton Van Leeuwenhoek va nèixer el 1632 a Delft. Va estar estudiant a Amsterdam, i als vint anys va tornar a Delft, on va treballar de funcionari. Provenia d'una familia d'òptics, i és per això que tenia passió per l'òptica.Va contribuir a perfeccionar molt les lents, i va crear uns microscopis bastant precissos, amb els quals 1

es van fer molts avenços en l'estudi de la cèl.lula. Tot i això és mundialment reconegut com a naturalista. Va morir també a Delft l'any 1723. 7. Tenen una expressió semblant, encara que la de la Mona Lisa sembla reflectir que ha patit més que no pas La noia de la perla, o si més no que té més experiència sobre la vida. Jo crec que sí, que les seves expressions mostren una mica de tristesa, de no estar gaire bé interiorment amb sí mateixes. No sé dir ben bé si estan a punt de somriure perquè són unes expressions captades en un moment molt concret, que ens deixen veure com és psicològicament aquella persona; crec que són uns somriures molt difuminats, molt apagats perquè en el fons no són felices. Contingut i organització 1. La primera part és més que res una introducció a la protagonista, la seva família i el canvi que fa quan es trasllada a casa dels Vermeer, i explica com s'hi va integrant. Els fets més importants són quan el pintor i la seva esposa van a veure la noia a casa seva, quan la Griet arriba a la seva nova casa i coneix a la família del pintor, i el primer moment en què parla amb el pintor. A la segona part la Griet ja està bastant integrada a la casa on treballa, encara que amb una de les filles i amb l'altra minyona no es fan molt. Parla de les tasques que realitza, de com ajuda al pintor a preparar les seves pintures secretament, de com el Pieter fill (fill del carnisser) intenta conquerir−la, i sobretot del pintor i dels seus quadres. A la tercera part parla sobretot del Pieter fill i de la seva relació amb el pintor; i un dels moments més importants és quan abandona la casa, i també quan Vermeer la pinta. La quarta part parla de la seva vida deu anys després d'haver marxat de la casa. Ella està casada amb el Pieter i treballa a la carnisseria; i un dels moments més importants és quan torna a la casa dels Vermeer. 2. • Més o menys fins al final de la primera part. • Ho va explicant a poc a poc, però jo diria que cap a la meitat−fi de la tercera part. 3. Quan la Griet explica com va començar a fer d'ajudant al seu amo; diu: Havia començat dos mesos enrere, una tarda de gener no gaire després que neixés Franciscus, i continua explicant com va passar tot. 4. Els escenaris principals són: • La cambra de la cambra de la Crucifixió, que era una habitació ampla, amb un quadre molt gran penjant que representava a Crist a la creu. • La cuina i el rentador, que estaven junts, i donaven a un minúscul pati on la Griet estenia la roba. • El celler on dormia la Griet al principi, que era una habitació molt ampla subterrania a la qual s'hi baixava per una escala de fusta. Hi havia molt poques coses, només un llit unes quantes cadires i trastos amuntegats; i un quadre religiós (de Crist) penjat al peu del llit. 2

• L'habitació de les nenes, que la compartien, i estava plena d'orinals, joguines, hi havia cadiretes i una taula, i estava molt desordenada. • El passadís, que estava ple de quadres, i portava des de la porta principal fins a la part de darrere de la casa. • La sala gran, l'habitació del matrimoni Vermeer, que era molt gran. El llit tenia cortines de color verd, hi havia un armari molt gran, una gran taula de fusta colocada sota les finestres i diverses cadires de cuiro espanyol al voltant. Estava plena de quadres, sobretot de retrats i quadres religiosos. • La cuina no la descriu gaire, però no deu ser gaire gran i s'embruta molt pel greix i perquè la Tanneke s'està tot el dia traginat−hi. • L'estudi, és una sala amplia amb uns grans finestrons que donen al carrer, per on entra molta llum. Es troba al pis de dalt. No té gaires mobles. Només un parell de taules a cada banda de l'habitació, un caballet, un parrell de cadires, un moble per pinzells i les cortines. Hi ha també una porta que dona a un magatzem ple de tel.les per pintar, trossos de roba, llibres... • Les golfes, on s'hi puja per unes escales que hi havia a l'estudi. No són gaire grans, i són molt fredes.Hi havia ben poca cosa, una taula per preparar els colors, el llit on dormia la Griet i poc més. El lloc on millor s'hi troba la Griet és a l'estudi i les golfes, perquè pot estar sola i tranquil.la, i pot mirar−se amb calma els quadres que pinta el seu amo. 5. De La noia de la perla es comenta sobretot al llibre el detall de les arrecades de perles, i del quadre de la Vista de Delft es comenta el cel i el sol que ocupen gran part del quadre. La Griet descriu els diferents quadres que el seu amo pinta mentre ella treballa a la casa, i buscant a Internet he pogut reconèixer: La noia de la perla, Vista de Delft (descrita pel pare de la Griet), Milkmaid, Noia amb una gerra d'aigua, El got de vi, El concert i Dama escribint una carta No li agradava el quadre de L'alcavota. 6. Al principi de la novel.la la Griet viu amb els seus pares i estan molt units, i quan la Griet se'n va a treballar a casa dels Vermeer es troben molt a faltar, però a poc a poc es van distanciant, perquè es veuen només els caps de setmana, a més els pares es van fent vells i han passat una vida molt dura, i la Griet no els hi pot explicar tot el que voldria perquè ha de guardar molts secrets i ha de mantenir una imatge de cara a la societat; i després de la mort de la germana de la griet (l'Agnes) les coses encara van pitjor perquè els pares ho pasen molt malament i ho paguen amb la Griet, i ella hi perd confiança,; però quan la Griet es casa a la fi amb en Pieter, encara mantenen la relació; en part perquè els convé i perquè no poden donar la imatge de família trencada, però després de la mort del pare de la Griet, aquesta torna a tenir una millor relació amb la seva mare, perquè ella se sent molt sola i necessita a la Griet. 7. La Cornèlia és una persona dolenta, interessada, cobdiciossa i maliciosa, que fa les coses d'una manera sinuosa. La Griet està convençuda que la Cornèlia intenta fer−li mal per tots els mitjans i complicar−li la vida tant com pot. 8.

3

En comú no tenen quasi res, només que són minyones, que no tenen una vida gaire fàcil i que el seu amo les ha pintat. Tanneke se sent gelosa perquè la Griet és l'única persona que pot entrar a l'estudi, i perquè a més a més crec que es deu sentir una mica acomplexada al costat de la Griet que és encara jove, maca i prudent, no com ella. Al principi, quan la Griet entra a la casa, la Tanneke recel.la una mica de la Griet, però a poc a poc aquesta es va acostumant al seu caràcter i sap com tractar.la i es porten millor. Però un dia la Griet contesta malament a la Tanneke, i això més el fet que la Griet té més relació amb el seu amo, fa que la Tanneke es possi més gelosa i tracti molt malament a la Griet durant un temps. Desprès es calma una mica , però mai no es tornen a portar bé. 9. La Griet se sent atrapada entre el Vermeer i el Pieter fill. El Pieter fill, és el fill del carnisser. Des del primer moment en què veu la Griet se sent atret per ella, però ella no li correspon. Aquest noi intenta seduir−la i la Griet poc a poc va cedint, però en el fons no se l'estima, el que pasa és que no el pot rebutjar perquè ell és molt amable amb ella i a més als seus pares els hi agrada, i en certa manera, la Griet sap que continuar amb ell i casar−s'hi és la seva millor opció. En un moment del llibre, la mateixa mare de la Griet li diu a la Griet que faci el favor de ser simpàtica amb el fill del carnisser, de manera que quasi bé l'està predestinant a casar−se amb el Pieter; però la Griet no ho té massa clar, crec que ho fa més que res per la pressió i la falta d'alternatives. El Vermeer és el seu amo, una persona tranquil.la, solitària i sensible. Des del principi del llibre es pot deduïr que ell és una persona molt important per a la Griet, i cada vegada més. Ella sent una mena d'atracció per ell que no s'arriba a saber ben bé si és corresposta. Durant el llibre la Griet explica les sensacions que té quan està amb ell , i el que s'imagina sobre ell. 10. Suposo que el fet que mencioni tants cops la orella i que hi hagi tot l'embolic de l'arracada, i que la Griet no es vol treure la còfia, etc. ; està pensat precisament per donar a entendre que la relació entre la Griet i el Vermeer no és una relació normal entre minyona i amo, sino que hi ha alguna cosa més. Hi ha una mena d'atracció una sensació o sentiment no definit. − Perquè no vol fer−ho ella mateixa. • Perquè diu que si no es posa les dues seria una farsa. • (Pàg.222) Me'l vaig mirar; ara, els seus ulls sí que em veien. M'estava mirant de debò. Mentre ens contemplàvem l'un a l'altre, una onada de calor em va travessar tot el cos. (Pàg.223) L'expressió de la seva cara era com un sospir, tot i que no va produir cap so. (Pàg.129) Va posar la mà al damunt de la meva. La impressió inesperada del seu contacte em va fer deixar anar el moló... 11. Perquè Van Leeuwenhoek coneix el pintor i sap que és un home ficat en el seu món i que només pensa en la pintura. Jo crec que el Van Leeuwenhoek nota que la Griet té una certa admiració pel seu amo i per això la vol prevenir, perquè pensa que la pot decebre. 4

12. Sí, perquè és la millor de totes les alternatives que ella mateixa explica al llibre. Les altres opcions en aquella época i en la seva posició no són gaire bones. 13. (Pàg. 168) −Digues, Griet, ¿per què has canviat el cobretaula? (...)(Griet) −Hi havia d'haver una mica de desordre a l'escena, per contrastar amb la tranquil.litat d'ella− vaig explicar −. Alguna cosa per atraure l'ull. Però també ha de ser una cosa agradable a la vista, i ho és, perquè la roba i el braç estan en una posició similar. 14. L'estrella de vuit puntes de la plaça del poble, per a ella significa les diverses direccions que pot prendre, no només com a camí per arribar a algun lloc, un edifici, etc. ; sino sobretot les opcions o alternatives que té i que pot triar. A més li recorden el joc al que jugava amb els seus germans quan era petita. Les arrecades de perla per una part representen allò que ella mai serà: una senyora rica i poderosa; i per una altra part les arrecades li recorden al seu amo i les sensacions que tenia quan estava amb ell. I la rajola de Delft representa la seva vida i la seva família.

5