Arbre familiar de la Griet i situcació familiar, relació social, econòmic... Familia de la Griet: La Griet, una noia amb ulls grans, que té que començar a treballar amb 16 anys, ja que el seu pare perd el lloc de treball perquè es torna ceg, en un accident amb el forn. Griet treballa a casa dels Vermeer, com a minyona, buscàven una minyona que pogués netejar tota una habitació sense haver de moure res i ella ja en tenia experiència, ja que el seu pare era ceg i li molestava que li moguessin les coses de lloc. La seva mare era una dona força callada, era mestressa de casa. Griet té 2 germans: Agnes, que en el principi de la novel·la es mor, i no en podem dir gaire res, l'únic que se, és que s'estima molt a la seva germana i no vol que marxi perquè si no es sentirà molt sola a casa seva amb només els seus pares. Frans, el seu germà gran, que des del començament de la novel·la que ja està a dins de la fàbrica. No se'n pot dir gaire res d'ell ja que es passa quasi tota la vida dins de la fàbrica, però es pot veure que ella hi parla força sovint perquè l'entén molt bé. Era una família més haviat pobre, de no gaires diners, per això envien a la seva filla per a fer de minyona. Eren protestants. Família de Vermeer. Era una família amb un estat econòmic bastant bo gràcies a Maria Thins. Eren catòlics. Vermeer era pintor molt perfeccionista i trigava forces mesos per acabar un quadre, abans ell havia estat protestant, però des de que es va casar es va ser catòlic. Catharina, la seva esposa, era una mica envejosa de tot, amb força mal humor i molt repelen. S'assemblava força amb el caràcter de una de les seves filles, Cornèlia. Ells dos, tenien 11 fills, però quan Vermeer morí, tingueren molts de deutes a pagar i van haver de vendre a molt baix preu molts dels quadres del seu marit. Un dels fills que Catharina havia de tenir, va morí. Teníen dos minyones: Griet i Taneke, que Taneke ja hi era molt abans que Griet, i amb prou feines les podien arribar a pagar. Sort que Maria Thins era molt comprensible i gràcies a ella van poder sortir casi sempre força bé. Diferències entre les religions d'un i dels altres. El començament del protestantisme va sorgir en el segle XVI, gràcies a Martín Lutero, que estava en contra del cristianisme catòlic. Lutero reclamava que només Escritura (la Bíblia) es autoritativa. Els fidels tenen que 1

seguir a la Bíblia per trobar i obeir a Déu, no als sacerdots, ni als cardenals o bisbes, ni al Papa. Lutero reclamava que el Papa i els sacerdots no tenien autoritat per perdonar els pecats i que els fidels es salvessin per la fe sola i no per les obres. Lutero reclamava que cap de la suma de diners entregat a la església catòlica romana podia comprar un lloc en el cel. En altres paraules, la església no tria qui pot anar al cel. Encara que la principal idea de Lutero sigues reformar la església catòlica des de dintre Lutero va ser expulsat. Aquesta acció va produir una divisió més forta entre els catòlics i els que protestaven (els protestants). Una de les primeres comunitats protestants va ser la Església Luterana i altres van començar a formar−se a mesura que els bens de la Església Catòlica romana van ser confiscats en alguns països com Suïssa, Anglaterra, Suècia i Noruega, a on es van formar religions pròpies. − L'església Catòlica Romana, que segueix el ritu llatí. − L'església o Església Uniata, que segueix el ritu d'Orient. La família de la Griet, eren protestants, ja que quan havia de dormir a casa dels Vermeer, li feia molta cosa haver de dormir tinguen un quadre de la creu de jesucrist als peus i sempre el tapava amb un davantal. També anava a l'església, però una església per a protestants. En canvi, la família de Vermeer, eren catòlics, ja que creien amb Déu, la seva casa estava decorada amb pintures religioses, però totes d'altres pintors, ja que ell no pintava pintures religioses. Jan Vermeer: Johannes Vermeer o Jan Vermeer (batejat a Delft, Països Baixos, el 31 d'octubre de 1632, i mort al mateix lloc el 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps. Noms: A més de Johannes Vermeer, se'l coneix sota diversos altres noms: Jan Vermeer (Jan és el diminutiu de Johannes), Johannes van der Meer (en català: "Joan del Llac") o fins i tot, artísticament, Johannes Vermeer de Delft, per no confondre'l amb el coetani, si bé menys conegut pintor paisatgista de Haarlem Jan Vermeer (1628−1691). Biografia personal: La data de naixement de Vermeer no es coneix amb precisó, només se sap que fou batejat el 31 d'octubre de 1632 a la Nieuw Kerk (Església Nova) de Delft. Son pare, Reynier Jansz, treballava com a teixidor, si bé des del 1631 combinà aquesta feina amb la d'hostaler i la de marxant d'art. La seva mare es deia Dingenum Baltens. L'abril o maig del 1653 Vermeer es casa amb Catharina Bolnes, la mare de la qual, Maria Thins, provenia d'una rica famíla de Gouda i s'oposà incialment al matrimoni. Tot i això, la parella anà a viure a la casa de Thins a l'Oude Langendijk (carrer de Delft). Vermeer era d'origen protestant, però es convertí al catolicisme (que era la confessió de la seva família política) després de casar−se.

2

Quan morí el desembre de 1675, deixà onze fills, en una família progessivament empobrida. La temàtica: Després de la primerenca Els procuradors, Johannes Vermeer de Delft va concentrar la temàtica de totes les teles exclusivament a escenes contemporànies; en un format més petit; amb una paleta més freda, dominada per blaus, grocs i grisos essent, precisament d'aquesta època, de la qual en són la major part de les seves obres que s'han conservat. Generalment, hi apareixen representats interiors domèstics, d'estil molt similar; amb les parets freqüentment decorades amb minucioses reproduccions de quadres i mapes; amb una o dues figures il·luminades per una finestra emplaçada a l'esquerra, tot plegat des d'un punt de vista i angle de tall que seria sempre, d'una manera gairebé obsessivament, el mateix. Vermeer pintava amb la voluntat de deixar−se a si mateix un estret marge cap a la varietat, prioritzant, a aquesta, la recerca d'una espècie de perfecció espiritual; amb un murri subtext, no exempt d'ironia i picades d'ullet a l'espectador; aconseguint que totes elles tinguin un marcat aire serialista. Al llarg de la seva obra hi apareixen totes les classes socials: de vegades és una simple cosidora; d'altres, dames que llueixen l'esplendor i el luxe de l'alta societat; essent−hi presents també els mercaders; amb un sorprenent interès pels científics, en un evident desig de testimoniar el moment que li va tocar viure, en plena apoteosi humanista però sense oblidar tampoc les referències religioses, que hi apareixen espargides una mica per a tot arreu. Obres: • Crist a la casa de Marta i Maria (1654−1655) − Oli, 160 x 142 cm, National Gallery of Scotland, Edinburg • Diana i les seves companyes (1655−1656) − Oli, 98,5 x 105 cm, Mauritshuis, La Haia • Els procuradors (1656) − Oli, 143 x 130 cm, Gemäldegalerie Alte Meister, Dresden • Noia llegint una carta davant una finestra (1657) − Oli, 83 x 64,5 cm, Gemäldegalerie Alte Meister, Dresden • Una noia dormint (1657) − Metropolitan Museum of Art, Nova York • El petit carrer (1657/58) − Rijksmuseum, Amsterdam • Oficial amb una noia que riu (1657) − Oli, 50,5 x 46 cm, Frick Collection, Nova York • La lletera ( 1658) − Oli, 45,5 x 41 cm, Rijksmuseum, Amsterdam • Una dama bebent i un cavaller (1658−1660) − Oli, 39,4 x 44,5 cm,Gemäldegalerie, Berlin • La noia amb la copa de vi (c. 1659) − Oli, Herzog Anton−Ulrich−Museum, Braunschweig • Vista de Delft (1659−1660) − Oli, 98,5 x 117,5 cm, Mauritshuis, La Haia • Noia interrompuda a la seva lliçó de música (1660−1661) − Oli, 39,4 x 44,5 cm, Frick Collection, Nova York • Dona vestida de blau llegint una (1663−1664) − Oli, 46,6 x 39,1 cm, Rijksmuseum, Amsterdam • La lliçó de música o Dona tocant el virginal i un cavaller (1662/5) − Oli, 73,3 x 64,5 cm, Queen's Gallery, Londres • Dona amb un llaüt prop d'una finestra (1663) − Oli, 51,4 x 45,7 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York • Dona amb un llacet perla al coll (1662−1664) − Oli, 55 x 45 cm, Gemäldegalerie, Berlin • Dona amb un gerro d'aigua (1660−1662) − Oli, 45,7 x 40,6 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York • Dona sostenint unes balances (1662−1663) − Oli, 42,5 x 38 cm, National Gallery of Art, Washington • Dama escribint una carta (1665−1666) − Oli, 45 x 40 cm, National Gallery of Art, Washington • Dona amb una arrecada (c. 1665) − Oil on canvas, 46,5 x 40 cm, Mauritshuis, La Haia • El concert (1665−1666) − Oli, 69 x 63 cm, robat la nit del 18 de març, del 1990 del Isabella Stewart Gardner Museum, Boston, Massachusetts 3

• Retrat d'una dona jove (1666−1667) − Oli, 44,5 x 40 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York • L'art de la pintura o Alegoria de l'art de la pintura (1666/67) − Kunsthistorisches Museum, Viena • La donzella i la senyora (1667/68) − Frick Collection, Nova York • Noia amb un barret vermell (1668) − National Gallery of Art, Washington • L'astrònom (1668) − Louvre, Paris • El geògraf (1668/69) − Städelsches Kunstinstitut, Frankfurt • El llaç (1669/70) − Louvre, Paris • La carta d'amor (1669/70) − Rijksmuseum, Amsterdam • Dama escribint una carta amb la seva donzella (1670) − Oli, 71,1 x 58,4 cm, National Gallery of Ireland, Dublin • Alegoria de la fe (1671/74) − Metropolitan Museum of Art, Nova York • La guitarrista (1672) − Iveagh Bequest Kenwood House, Londres • Dona dreta davant del virginal (1673/75) − National Gallery, Londres • Dama asseguda davant del virginal (1673/75) − National Gallery, Londres • Una dona jove asseguda davant del virginal (1670) − Wynn Las Vegas, Las Vegas, Nevada

la noia de la perla vista de delft el geògraf la llatera Delft: Delft és una ciutat d'Holanda Meridional (Països Baixos) situada entre Rotterdam i l'Haia. El municipi té una superfície de 26km² amb una població de 94.577 persones. La ciutat existeix des de el segle XIII. En 1536 gran part de la ciutat va ser destruïda a causa d'un incendi. 4

Al segle XVII hi regnava un ordre social estricte que dividia en dos vandols Delft: rics i pobres, catòlics i protestants. A delft es força conegut per la seva ceràmica. Delft està situat aprop de Rotterdam, i de Holanda, no és que sigui una ciutat gaire gran, i està situada a la vora del mar.

Índex Pag 1− Família de la Griet Pag 2− Família de Vermeer Pag 3− Diferencies de religions Pag 4− Jan Vermeer Pag 5− La temàtica de Jan Vermeer Pag 6− Obres de Jan Vermeer Pag 7− Obres de Jan Vermeer Pag 8− Delft

5