INTRODUCCIÓ: [...] Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l'ombra viatgera d'un núvol. El lent record dels dies que són passats per sempre. (Cementiri de Sinera, Salvador Espriu) Laia és coneguda com la segona novel·la important d'un dels millors escriptors de la literatura catalana, l'internacional Salvador Espriu. Fou escrita al 1932, moment en què Espriu comptava només amb 18 anys. Laia és una obra que relata situacions amoroses, seductores i enigmàtiques d'una figura femenina, anomenada també Laia, la qual viu a un bell poble mariner. Tot això serveix com a indici per mostrar un ambient determinat i una gran varietat humana. La novel·la és, en la seva essència, una passejada per la vida de la Laia, es tracta d'una evolució en tres moments ben diferenciats: infantesa (nena), joventut (noia), adulta (dona). Dintre d'aquests moments s'inclouen d'altres com ara: el casament, el fill, la mort del fill, etc. Aquest treball és un recull de dades amb l'objectiu de sintetitzar les idees que configuren la novel·la personal més sensible d'Espriu, LAIA. 1. Context de l'obra: La novel·la se situa, possiblement, a 1931, època en la que es proclamà la Segona República espanyola i catalana, ja que fou el moment en que Francesc Macià la proclamà a Catalunya (14 d'Abril). Aquesta època històrica coincideix amb l'exili del monarca Alfons XIII. L'espai de la novel·la se centra en la zona del Maresme; Espriu, inspirat per les localitats d'Arenys de Mar i Arenys de Munt, crea un poble imaginari semblant a aquests, tot destacant els pujols i turons sobre el mar, plens de vinyes, pinars, etc. També destaca el pas de la riera d'Arenys. L'ambient que envolta la novel·la és tant terrestre com marítim, però sempre estretament relacionats amb el món i la vida mariners. Per aquest motiu, l'obra recull un nombre important de vocabulari mariner, a més, Espriu venia d'una família amb tradició marinera, cosa que n'ha accentuat aquest aspecte. ...tempestes a les mars del nord, cortines de pluja, tenebres en ple dia. La Panxita, fuetejada pel temporal, saltava damunt l'abisme. Cruixia el seu fustam. S'ensorrava i reapareixia muntada en una gropa d'escuma. (Laia, Salvador Espriu, Capítol 14) Aquesta cita és un viu exemple de l'ambientació de l'obra amb la mar, els mariners, les embarcacions i, en ocasions, la tenebrosa mort... El mite de Sinera s'explica al 1946 amb la publicació de Cementiri de Sinera, que te l'origen amb l'univers de Laia. Sinera es simplement el nom d'Arenys invertit, es tracte d'un calc de l'Arenys de la infantesa i de la joventut d'Espriu, a més de la nostàlgia i els anhels de l'autor. El mite de Sinera té influències de Laia a diverses novel·les, com per exemple: Vell Misteri de la Soledat de Sinera. " 2. Resum de l'obra:

1

Laia ens relata la vida d'una figura femenina, des del moment en què neix, fins la seva condició de dona adulta. Des de ben petita, la Laia comença a tenir problemes i, desgraciadament, això es converteix en una constant ombra que la perseguirà tota la seva vida. Mai ningú no es va preocupar per ella, però sempre estava en totes les baralles, essent la líder de la seva colla. Era una filla de pescadors que estimava el mar, nedava sempre que li era possible. Després d'una boja infantesa amb baralles amb un nen i els de Santa Tecla, la Laia va anar creixent. A la seva adolescència, la protagonista fa una cursa amb els amics i tots es dirigeixen a l'ermita, ben a prop de la platja. Una de les bogeries del jovent fou en el moment en què la Laia s'aïllà dels amics, quedà admirada amb el mar i es despullà inconscientment, presa del seu somni; tots l'observen i corre a perdre's entre les ones de la blava mar. Des d'aquest precís instant, la Laia canvià, tot vestint millor, arreglant−se més i separant−se dels nois de la seva colla. Un temps més tard, la Laia es casa amb en Quelot, home borratxo i ruc; aquest l'apallissava, però tot i això tenen un fill, que mor més tard, fet que marca la vida i el comportament de la Laia. Cansada de tantes pallisses i del seu marit, té com a amant al company de treball d'en Quelot, l'Esteve. La religió està present a la novel·la amb la representació de la Setmana Santa, que decora els carrers, es fa missa i es comença una processó diferent a les anteriors, cosa que crea polèmica. Un brot de pesta envaeix el poble, avançava ràpidament provocant còlera col·lectiva, es cobren moltes vides veïnes, però no la de la Laia. Un cop finalitzada la pesta, la Laia es retroba amb l'Esteve. Darrerament un temporal envaeix la comarca, un vell aconsella no sortir a la mar, però l'Esteve i en Quelot no li fan cas, l'amant de la Laia mor ofegat sota una onada. Mentrestant, la Laia li pregava a Sant Roc la mort del seu marit, però acabat el temporal, la gent del poble retorna a la badia; l'últim en arribar és en Quelot. Finalment, la Laia quedà trencada de dolor en assabentar−se de la mort de l'Esteve, estava condolguda perquè la pregària a Sant Roc no funcionà. Un altre cop, la vida li va donar l'esquena... " 3. Anàlisi del narrador: Un narrador es una persona que narra els fets, el punt de vista narratiu depèn de l'organització i de sustitució de la veu dels personatges quan es creu inconvenient. El narrador de la novel·la explica la història d'una noia des del seu naixement fins a la seva maduresa, s'empra la tercera persona narrativa. Des del punt de vista extern (fora de la història) és: % Omniscient: Ho coneix tot sobre els personatges, des de l'aspecte més íntim al més extern; pot anticipar fets i està present en diversos llocs alhora. L'estil es concís, amb frases breus, molta adjectivació precisa, però sobretot amb agilitat a la frase, on el verb se sobreentén. S'utilitza molt l'estil indirecte lliure, però tot i això l'obra te gran brillantor i estil mediterrani. Va ser ben acollida pel seu estil decidit, agredolç i verdosenc, tot això amb un llenguatge característic d'Espriu. Apareixen alguns castellanismes que foren corregits innecessàriament. " 4. Els personatges: Els personatges de la novel·la es caracteritzen per la seva humanitat i pels seus sentiments, poden existir actualment, no són artificials, però de vegades, la seva vida es portada a uns punts massa extrems. Així doncs, els personatges a destacar són: 2

% LAIA: és l'heroïna de la novel·la, pateix tots els mals existents al seu propi cos i a la seva psicologia personal. Té una difícil infància, una estranya adolescència, un penós matrimoni, una mort inesperada, tristeses i la mort del seu amant. És una dona ben maca, a més té una iniciativa i un caràcter propis d'una heroïna medieval i guerrera, que la fan líder de la seva colla durant la seva infantesa. Resulta no ésser la líder de la seva vida, la qual està controlada per l'ombra de la desgràcia. Els antiherois de la novel·la són aquells més desgraciats, aquells que s'allunyen de la definició de heroi, que no troben ni el triomf ni la victòria a la seva vida. Poden ser els següents: % QUELOT: és un dels personatges secundaris, però s'adiu més a la qualitat d'antiheroi. Es tracta del marit de la Laia, era un home d'escasses paraules, lleig, gravat de cara, brut, mal estudiant i pescador des de ben jove. És la perfecta silueta d'un maltractador que apallissa sota els efectes de l'alcohol; dista molt d'ésser un heroi quan mai a la vida no ha fet res de bo ni de profit. % ANTON: era un noi fort com un roure, mai no es queixava, era jove i feliç, però va trobar la mort per bogeria o per juguesques. Morí sense haver conegut els desenganys ni la misèria, en vigílies de casar−se. Se satisfeia amb poc, amb les barques, la mar i el sol. % ESTEVE: és un altre personatge secundari. És amic del matrimoni Laia /Quelot; treballa amb en Quelot i és l'amant de la mateixa esposa. La seva condició d'antiheroi es veu reflectida en la seva vida, ja que sempre va estar en un segon pla molt incòmode i a més perquè trobà la mort un dia de tempesta tot i ésser estimat per la Laia. Tot i no ser un heroi, existeix una actuació que gairebé impressiona, és el moment en què intenta llençar al Quelot per la borda durant la tempesta, amb l'objectiu de salvar a la pobre Laia de la desgràcia que aquest li portava. " 5. El llenguatge de la novel·la: El llenguatge de Laia és clarament senzill, amb frases breus i un estil indirecte; l'argot dels mariners està present al llarg de la novel·la. Té un color verdós amb molta lluminositat i enamorament per les terres d'Arenys tot i això hi ha moments en que el llenguatge no es gaire lluït. Al llarg de la novel·la destaca algun barbarisme, com per exemple: callar−se, pregó, voler, apestada, etc. i pocs diàlegs. Xafogor de tempesta. L'aigua penetrava per les canals i fuetejava les parets de les cases. Goteres a teulades i golfes. Les hores avançaven donant−se les mans, iguals, grises, humils, amb un ritme de dansa molt lenta. Arreu un color pobre, apagat.(capítol 8) Aquest es un exemple de l'esquematització del llenguatge i de la seva brevetat, alhora caracteritzat pel gran nombre d'adjectius i d'enumeracions, que li donen un to retòric a la novel·la. Aquesta obra està dotada d'un estil retòric i senzill, no destaquen les reflexions ni les opinions, destaca més per les situacions que no per l'ús del llenguatge. L'estil indirecte destaca per les seves vacil·lacions a l'hora d'explicar un tema, com per exemple l'adolescència de la Laia. No es tracta d'una elegància estilística però si d'una duresa dels personatges que es veuen relacionats amb la religió. A més la seva narració es estricta, limitada a allò més essencial, juntament amb un gènere una mica dramàtic. " 6. Anàlisi dels temes principals: 3

Els temes que predominen a Laia són: % Infantesa: Es troba especialment al capítol 2, molt ben treballat en quan a l'estil amb varietat de veus. La infantesa de la Laia es troba marcada per la inexperiència, la juguesca, la bogeria, l'amistat, el patiment i sobretot per la dura situació en què es troba Laia en aquesta època de la seva vida. % Pesta: És un tema caracteritzat perquè porta la mort a la comarca, a més apareix un captaire que pot relacionar−se amb l'obra d'Edip. La pesta marca un moment negre a la novel·la i a la vida dels personatges. Se situa al capítol 17. % Setmana Santa: Es tracta d'una festa cristiana en què els carrers s'omplen de detalls dedicats a Jesucrist, verges i sants i s'enlluernen. La processó es l'aspecte més característic, recorda un mica a la mort i a la resurrecció. Se situa al capítol 15. " 7. conclusió: Com a conclusió direm que aquest llibre reflecteix la vida d'una dona que es troba amb moltes dificultats des de que va néixer, i durant la seva infantesa, fins que es converteix en una dona. Espriu ha volgut explicar com era la vida dels mariners i pescadors dels Maresme, tot utilitzant a la Laia com a personatge principal i pretexta per fer al·lusió al món que envolta la mar, les seves ones i el món del mariners. Els temes que s'han emprat en la novel·la donen lloc a una gran varietat i cúmul de situacions, que ofereixen un gran ventall de problemes y vivències de tota una localitat, un poble i unes ànimes desitjoses de no patir més temps, però que surten d'una epidèmia de pesta per endinsar−se en la mortaldat d'una gran i llarga tempesta. Laia és la història de la vida, de la vida femenina, encarnada en una dona destinada a patir i a ésser sempre infeliç. Sota el meu punt de vista ha estat fàcil de llegir, però per la meitat del llibre, tenen lloc massa històries que no són gens clares; per la resta del llibre, puc dir que sembla una història de l'actualitat, en la que una dona és apallissada; així, diem que no s'allunya de la nostra realitat actual. "

4