LES EMOCIONSÍNDEX Pàg. 1.− Introducció............................................................................................................ 3 2.− Que son les emocions? ........................................................................................4 3.− Aspectes fisiologics de l'emoció..........................................................................5 3.1.− Teoria de James−Lange........................................................................5−6 4.− Interaccio fisiologica i cognitiva de l'emocio.....................................................6 4.1.− Schachter i l'aurosual inexplicat.........................................................6−7 4.2.− Mandler i el significat emocional de les interrupcions.......................7 5.− Aspectes cognitius de l'emoció............................................................................8 5.1.− La perspectiva d'Arnold: L'avaluacio primaria I.................................8 5.1.1.− De la percepcio a la avaluacio.................................................8 5.1.2.− De l'emocio a l'acció................................................................8 5.2.− Categories de l'emoció............................................................................9 5.3.− Anàlisis d'atribucions..............................................................................9 5.4.− La perspectiva de Weiner.................................................................9−10 6.− Les funcions de l'emoció....................................................................................11 6.1.− Funcions adaptatives de les emocions.........................................11−12 6.2.− Funcions socials de les emocions.................................................12−14 7.− Les emocions bàsiques........................................................................................14 7.1.− Sorpresa..................................................................................................14 7.2.− Por...........................................................................................................15 7.3.− Ràbia........................................................................................................16 7.4.− Fàstic.......................................................................................................17 7.5.− Angoixa...................................................................................................18

1

7.6.− Alegria.....................................................................................................19 7.7.− Interés.....................................................................................................20 8.−Conclusio..........................................................................................................21−22 1.− INTRODUCCIÓ. Aquest treball tracta de les emocions, un dels aspectes més moderns i desconeguts del conjunt d l'home. La gran majoria de les persones associen les emocions amb els sentiments i no tene en compte que les emocions i els sentiments poder ser aspectes tan independents com complemantaris. Moltes vegades en el nostre entorn hem sentit a dir: Està emocionat, però realment sabem que vol dir? En el treball queda reflectit el significat de les emocions i les diverses teories e els investigadors que les han defensat, no obstant, el fet de creure en una teoria o en una altra només depèn dels propis criteris que vulguem seguir. Totes les teories són vàlides, però cal destacar que algunes teories són excloents entre elles i algunes altres poden resultar complementàries. En aquest treball he volgut presentar algunes de les teories més clares i representatives. Principalment podem veure que es presenten els aspectes fisiologics de les emocions i tot seguit els aspectes congnitius de les emocions. Tot i que en aquest treball no hem tingut molt en compte la motivacio, hem cregut corresponent considerar l'emocio com un sistema motivacional primari, ja que la relacio entre emoció i motivació, en algunes circumstàncies, és quasi directament proporcional. Les emocions es poden detectar de moltes maneres però la més visible és la gesticulació de la cara. Per aquest motiu em tingut en compte el feedback facial que considera aspectes com els moviments de la musculació facial, com es produeixen aquests moviments, se aquests son voluntaris o involuntaris... Despres de veure un seguit d'aspectes i teories relacionades amb les emocions, arriba la pregunta per la qual discuteixen gran nombre d'investigadors: Les emocions son fisiologiques o congnitives? No hi ha una resposta concreta per aquesta pregunta. Per aixo s'han proposat tres respostes a aquesta qüestió: una resposta pels partidaris de la vessant fisiològica, una altra resposta pels partidaris de la vessant cognitiva i finalment una última resposta que considera la interaccio del dos sistemes, és a dir, una resposta que considera tan aspectes fisiològics com cognitius. Si entrem a la part practica del treball trobem una enquesta. Aquestes tenen en compte la mateixa proporcio de criteris fisiologics i cognitius; a més, s'han fet amb la intencio que els enquestats ja tinguessin una idea formada del que se'ls preguntava i amb la intencio que realment responguessin de manera subjectiva i, per suposat, sincera. En resum es pot dir que en aquest treball hem intentat reflectir els aspectes de l'emocio que creiem més convenients. Tot i que la nostra persistencia a l'hora de fer el treball no ha sigut contínua, ja que podriem dir que hi ha hagut una sèrie de circumstancies que no ens ho han permès, hem intentat assolir l'objectiu que teniem i que té aquest treball: coneixer què son les emocions, com es produeixen... 2.− QUÉ SON LES EMOCIONS? Les emocions són fenómens multidimensionals (taula 1). Són estats afectius subjectius que fan que ens sentim d'una determinada manera. Podríem considerar que les emocions són respostes biológiques que adapten el 2

nostre cos al medi al qual estem. En una determinada situació que se'ns presenta el cos reacciona d'una manera o d'un altra. També podríem considerar que les emocions són fenómens socials, ja que ens fan produir expressions faciais i corporals que són apreciables per la gent que está al nostre entorn; aquests senyals també poden interferir en els sentiments privats dels altres mitjançant les seves expressions publiques. Les emocions i els sentiments d'una persona es mostren a través de la seva fisiología, donant a conéixer les intencíons i els propósits d'una persona. En conclusió podem dir que les emocions no tenen un sol significat o una sola funció sinó que és el conjunt de tots els aspectes que la determinen; aquests aspectes són subjectius, fisiológics, funcionáls i socials. La següent taula és un resum dels aspectes multidimensionals de l'emoció: Taula 1.− Aspectes multidimensionals de la emoció Aspecte de l'emoció Cognitiu−subjectiu

Contribució de l'emoció Sentiments

Unitat d'analisis Auto−informe Estructures celebrals

Aurosual Sistema nerviós autònom

Fisiològic Preparació física

Sistema endocrino Propòsit Funcional Dirigit cap a un objectiu

Seleccio de les respostes adequades per cada situació Expressions facials Postures corporals

Expresiu

Comunicació social Vocalitzacio Normes socials

Aquesta taula ens resumeix els quatre aspectes bàsics de l'emocio. El component cognitiu aporta l'estat afectiu; el comportament fisiològic aporta l'activitat del sistema nerviós autónom i hormonal; el component funcional presenta con es beneficia la persona de l'emocio; finalment veiem que l'apecte expressiu aporta el component conductual i social. 3.− ASPECTES FISIOLÒGICS DE L'EMOCIÓ. Es considera que l'emoció és una reacció biológica, ja que en situacions determinades les emocions mobilitzen el cos cap a una determinada acció. Per exemple, quan sentim que el nostre cos experimenta una série de canvis corporals notables: el cor ens batega més rápid, ens suen les mans, la nostra respiració accelera ... Cal destacar que les reaccions anteriorment esmentades referent a la por també es produeixen quan estem enamorats; així doncs, perqué considerem que la por i l'amor són sentiments diferents si fisiológicament produeixen les mateixes reaccions? 3.1.− Teoria de James − Lange. Generalment podem dir que tenim una emoció i correlativament es

3

produeix una reacció corporal; per tant podem dir que es produeixen els fets de la següent manera: estímul − emoció − reacció fisiológica. William James contradiu el punt de vista inicial sugerint que a partir d'un estímul, els canvis corporals no es deuen a una emoció sinó que els canvis corporals són els que produeixen l'emoció; és a dír, els fets es produeixen de la següent manera: estímul − reacció fisiológica − emoció. La teoria de James es basa en dos postulats fonamentais: 1−El cos reacciona de forma diferent a diferents estímuls elicitadors d'emoció. 2−Els estímuls no emocionals no eliciten els canvis corporals. Quan nosaltres entrem a la dutxa sentim que l'aigua está molt freda, augmenta el ritme cardíac, la respiració s'accelera i els nostres ulls s'obren considerablement; i tot això es produeix abans de pensar que l'aigua está freda. Aquest exemple reafirmaria la teoria que James proposava, ja que els canvis fisiológics precedeixen a l'emoció. Segons William James aquestes reaccions corporals corresponen a patrons definits que a la vegada ens donen ínterpretacions determinades de les emocions. Per altra banda, veiem la teoria de Carl Lange, el qual proposa una teoria de l'emoció semblant peró més limitada. Lange ens diu que directament determinem les emocions depenent de l'activació fisiológica. Cannon accepta que les persones senten emocions rápidament després d'una activació fisiológica. No obstant, Cannon senyala que les reaccions fisiológiques del cos davant dels estímuls que portaven a l'emoció són força lents. Cannon, en una segona crítica, senyalà que les persones poden sentir emocions tot i que la cirurgia interrompi el seu sistema visceral. Finalment en una tercera crítica, Cannon qüestiona la possibilitat que amb una droga estimulant una persona pugui sentir emocions; és a dir, no creia que l'estimulació de les vísceres pugués portar a una experiencia emocional. Per altra banda veiem a Ekman que mantenia els postulats de James i Lange. Ekman va fer que alguns individus sentissin primer les emocions amb el que després ell i els seus col·laboradors medirien els patrons de l'activitat fisiológica. Per portar a terme la seva investigació Ekman i els seus col·laboradors van demanar a un grup d'actors que revisquessin sis emocions: rábia, por, angoixa, alegria, sorpresa i fástic. Els investigadors controlaven el ritme cardíac i la temperatura de manera que van arribar a la conclusió que cada emoció corresponia a un patró determinat.

Taula 2.− Canvis de ritme cardíac i canvis de la temperatura de la pell per sis emocions Canvi de ritme cardíac Emoció Ràbia Por Angoixa Alergia Sorpresa Fàstic

(batec/min) + 8,0 + 8,0 + 6,5 + 2,0 + 1,8 − 0,3

Canvi de temperatura de la pell (en ºC) + 0,16 − 0,01 + 0,01 + 0,03 − 0,01 − 0,03 4

Actualment els investigadors han concluit en què l'activació fisiològica acompanya, regula i estableix el context de l'emocio però no causa l'emoció directament. 4.− INTERACCIÓ FISIOLOGICA I COGNITIVA DE L'EMOCIÓ. 4.1.−Schachter i l'aurosal inexplicat Stanley Schachter i George Mandier van ser els primers en proposar una teoria fisiológica − cognitiva de l'emoció. Per Schachter l'emoció era el resultat de l'interacció entre l'activació fisiológica i l'evaluació cognitiva de la sítuació. Considerava que les emocions podien ser determinades de dues maneres, per una banda les cognicions emocionáls determinaven el tipus d'emoció i l'activació determinava la intensitat de l'emoció; per altra banda Schachter també tenia en compte l'activacíó inexplicada deguda a un aurosal inexplicat, per exemple: consum de drogues amb efectes secundaris desconeguts, malalties, canvis hormonals,... A partir de la segona forma de la generació d'una emoció, Schachter decideix fer el següent experiment mitjançant tres variables independents: estimulant (droga), informació nul·la sobre l'efecte activador de l'estimulant i context social eufóric. L'experiment consistía en agafar un grup d'homes i dividir−los en dos grups. Per una banda a un grup d'homes se'ls injectava una injecció d'epinefrina, a una meitat els hi deia que era un estimulant, i a l'altra meitat no. Seguidament es col·locaven els homes a l'atzar dins de dues situacions ven diferents, una situació alegre i una situació de rábia. Cal destacar que dins la situació de rábia els homes donaven resposta a la conducta inexplicada de dues maneres: per una part es creien que estaven eufórics degut a la droga que havien pres, per altra part la resta d'homes explicaven la seva conducta creien que estaven eufórics degut a qué estaven activats. En aquest exemple hem pogut veure la reacció d'un grup d'homes davant d'una activació emocional inexplicada. També podem observar quina és la conducta d'un grup de nois davant una activació explicada: Becker va estudiar la manera com les persones aprenen a "col·locar−se" mitjançant drogues com per exemple la marihuana. La marihuana produeix un aurousal determinat: augmenta el ritme cardíac, apareix sensació de gana, sensació de tenir la boca seca,... Un grup de nois pot qualificar en general els efectes de la marihuana com a agradables. Segons Schachter els consumidors de drogues aprenen a etiquetar les sensacions, és a dir aprenen a interpretar d'una manera determinada els efectes proporcionats per la droga. Cal tenir en compte que una manifestació de l'arousal en una situació anterior pot seguir manifestant−se en una altra situació, i que l'arousal inexplicat no és qui crea l'emoció sinó que provoca que tinguem que buscar una explicació a la nostra situació. 4.2.− Mandler i el significat emocional de les interrupcions. Mandler accepta els dos principais sistemes que participen en la conducta emocional: l'arousal fisiológic i la cognició. Mandler considera que la conducta humana es troba principalment sota el control cognitiu. La conducta segueíx un ordre ben programat i seqüencial; no obstant quan les circumstáncies ens impedeixen completar el nostre pla d'acció programat, apareix l'emoció. Aquest tipus d'interrupcions es troben enmig de la conducta emocional, és a dir les interrupcions ens activen i fan que ens preparem per una acció. Les interrupcions generen l'arousal peró no són un estat emocional, l'estat emocional dependrá de l'evaluació 5

cognitiva que se li dongui a la situació. Cada interpretació cognitiva portará a una experiencia i expressió emocional determinada. Com a conseqüéncia podem dir que l'interpretació de les interrupcions preparen a un individu per una experiencia emocional i l'interpretació de la situació aporta a l'individu experiencia emocional. 5.− ASPECTES COGNITIUS D L'EMOCIÓ 5.1.− La perspectiva de Magda Arnold: L'avaluació primaria. Magda Arnold va ser una gran teórica que estudiá les emocions en relacions interpersonals intimes sense donar excessiva importancia a l'evaluació cognitiva inicial de la situació − estímul. Segons Arnold, l'emoció no es produïa sense anteriorment haver−se produït una evaluació del succés − estímul. L'evaluació inicial de l'estímul com a bo o dolent es considerava el mecanisme clau que conduïa tant l'arousal fisiológic com l'experiéncia emocional. L'emoció es dona només després que un estímul − succés hagi sigut percebut i avaluat. L'evaluació informa sobre l'efecte que possiblement tindrá el succés en la relacíó de benestar de la persona, a partir d'aquí es produiran l'activitat fisiológica que fará que la persona aproximi o eviti el succés − estímul. Conseqüentment Arnold va definir l'emoció com una tendencia sentida cap a una cosa avaluada com a bona o dolenta. Per Arnold hi havia tres aspectes de vital importancia: 1.Com la percepció d'un objecte ambiental produeíx una evaluació bona o dolenta. 2.Com la percepció bona o dolenta produeix I'emoció. 3.Com I'emoció sentida es manifesta en I'expressió i l'acció. 5.1.1.− De la percepció a la evaluació. La majoria de ls estimuls i la manera com els estímuls similars han afectat a la persona en un temps passat. En conclusió podem dir que les avaluacions cognitives depenen de l'estimulació sensorial i també de la memoria. 5.1.2.− De l'emoció a l'acció Una persona, mentre avalua l'objecte−estímul, fa servir la imaginació i la memoria per elegir una resposta adequada a l'objecte ambiental. Quan es decideix per una acció, el circuit hipocampal envia impulsos a la formacíó reticular, al cerebel i a l'área premotora del lóbul frontal que activa les cél·lules de l'escorça motora que a la vegada porta a l'acció conductual. L'estimulació de l'escorga motora inicia l'acció dels músculs; la formació reticular aporta l'estat d'arousal i el cervell organitza i coordina les accions conductuals. Cal destacar que quan es tenen en compte les accions possibles, s'han de considerar les possibilitats que l'acció acabi amb éxit o fracás abans que s'escolli qualsevol possibilitat. Una altra característica important de la teoría d'Amold és que defineix la motivació com un sentit emocional. La tendencia sentida d'aproximació o d'evitació fa que l'emoció adquireixi un sentít direccional mentre que els canvis fisiológics, musculars i viscerals, adquireíxen una preparació física per l'aproximació o evitació. 5.2.−Categories d'emoció.

6

El máxim de les emocions que es poden distingir está limitat pel coneixement emocional de la persona. Les persones adquireixen informació sobre les emocions a través de les experiéncies en les que s'avaluen diferents situacions i es tenen diferents emocions. A través de l'experiéncia la persona en qüestió es crea una representació mental de les diferents emocions i la manera com cada emoció es relaciona amb els demés. En general es consideren sis categories supraordenades de l'emoció, com són l'amor, l'alegría, la sorpresa, la rábia, la tristesa i la por. Es considera que a través de l'experiéncia d'aquestes emocions la persona aprén a determinar les emocions subordínades. Les persones avaluen cada situació amb experiéncies emocionals de manera molt diversa per tant podríem considerar que hi haurien tantes emocions com avaluacions pot fer una persona; a conseqüéncia d'aixó seria interessant analitzar com les persones avaluen els successos de les seves vides i com les diferents avaluacions produeixen emocions diferents. En conclusió podem dir que hi ha categories que expressen en grans trets les emocions no obstant cada persona produeix una amplia gamma d'emocions diferents i apropiades per cada situació, determinades pel coneixement emocional que s'ha tingut (informació que s'adquireix amb les experiéncies emocionals). 5.3.− Análisi d'atribucions. Existeix una altra teoría de I'emoció que és la orientació emocional aplicada per Bernard Weiner. Weiner creia que les emocions no es guiaven només per l'evaluació de la situació, considerava que la persona feia dues avaluacions i no només una. Les avaluacions es feien una anterior a interactuar amb l'estímul i l'altre després del resultat que es produeix en l'ambient. Un fonament principal en la teoría de Weiner és que les persones busquen i rápidament troben explicacions per coses tant favorables com desfavorables. D'acord amb l'atribució de la seqüéncia de successos (estímul−resultat−atribució−emoció), l'atribució que explica perqué es produeix un resultat en particular és el mecanisme que produeix l'emocíó. 5.4.− La perspectiva de Weiner. Considera que les persones fan atribucions després de resultats sorprenents. L'atribució ajuda a explicar el resultat sorprenent i gran part del desig de fer una atribució al resultat és degut a la necessitat d'aliviar l'efecte que produeix la sorpresa. Podem observar la similitud entre les idees de Weiner i Mandler de que el desordre entre experiencia i expectativa és el que prepara la situació per a l'experiéncia emocional. Weiner es refereix a la resposta emocional en funció del resultat, és a dir com una evaluació primária del resultat; básicament interpreta el resultat com a beneficis o perjudicial i les emocions que sorgeixen com a conseqüéncia les considera esperables. Per exemple davant d'una situació determinaríem principalment la situació com bona o dolenta i tot seguit interpretaríem que ens sentim feliços o tristos; tot i aixó en el resultat final també hi intervenen altres factors més complexos que ho pertanyen a una avaluació primária. Weiner considera que existeixen tres dimensions de causalitat per explicar el resultat d'una evaluació: a)Un focus que pot ser extern o intern.

7

b)Controlabilitat o incontrolabilitat. c)Estabilitat o inestabilitat. A partir d'aquestes dimensions Weiner va explicar les bases atribucionals que es produïen després d'una resposta positiva o negativa. • Davant d'una resposta positiva: a) Si es considera la resposta positiva com el fruit de factors interns es produirá major grau d'autoestima i augmentará l'orgull. b) Si es considera la resposta positiva com a un factor extern provocará sensació d'agraiment. c) Si es considera la resposta positiva com una resposta fruit de factors estables, independentment del focus, es produirá sensació d'esperança i s'esperará que en un futur es dongui la mateixa resposta. • Davant d'una resposta negativa: d) Si la resposta negativa ha sigut autogenerada i incontrolable provoca culpabilitat. e) Si la resposta negativa ha sigut autogenerada peró incontrolable provoca vergonya. f) Si la resposta negativa ha sigut generada i controlada per altres persones provoca rabia. g) Si la resposta negativa ha sigut generada per altres peró incontrolada provoca compassió. Aquests aspectes tan en respostes positivas com en respostes negativas també es donen en les relacions interpersonals. 6.− LES FUNCIONS DE L'EMOCIÓ. 6.1.− Funcions adaptatives de les emocions. D'acord amb Robert Plutchikl, la conducta emocional té vuit propósits diferent: protecció, destrucció, reproducció, reintegració, afiliació, rebuig, exploració i orientació. Els vuits propósits exerceixen funcions diferents: protecció, la por prepara el cos per una conducta de retirada o fugida; destrucció, la rábia prepara al cos per l'atac; exploració, l'anticipació provoca una sensació de curiositat i prepara al cos perqué investigui ... En conclusió el significat funcional de cada emoció seria la preparació corporal per donar respostes adequades a exigéncies concretes. Tot seguit veurem una llista dels aspectes funcionals de la conducta emocional a cada situació−estímul; és a dir, quin comportament emocional i quina funció de la conducta emocional es correspon amb una situació d'estímul. Taula 3.− Visió funcional de la conducta emocional Situació d'estimul Amenaça Obstacle Parella posible

Conducta emocional Córrer, volar (animals) Mossegar, pegar Festejar, copular

Funció de la conducta emocional Protecció Destrucció Reproducció 8

Perdua d'un esser estimat Memebre del grup Objecte desagradable Territori nou Objecte nou i sobtat

Demanar auxili Compartir Vomitar, apartar Examinar Parar, alertar

Reintegració Afilacio Rebuig Exploració Orientació

Típicament els estats emocionals es conceben en termes d'estats afectius introspectius. Segons Putchik, la introspecció no era fiable ni podia ser analitzada científicament per que els informes sobre un mateix referent als estats emocionals estaven vinculats al fet que els afectes són privats i moltes vegades no podem arribar a trobar la paraula exacta que defineixi el que passa en un mateix. Per tant, les emocions s'han d'estudiar com respostes conductuals objectives no com estats afectius subjectius. Putchik no utilitzava la terminología general per anomenar les emocions sinó que es fixava més en la funció que exercien, ja sigui funcional, conductual o adaptativa. La següent taula mostra com els estats afectius subjectius poden ser tan interpretats com estudiats d'una manera funcional. Taula 4.− Dos llenguatges per la descripció dels estats emocionals Llenguatge subjectiu Por, terror Ràbia, fúria Alegria, èxtasi Tristesa, aflicció Acceptació, confiança Fàstic, odi Anticipació Sorpresa

Llenguatge funcional Protecció Destrucció Reproducció Reintegració Afilació Rebuig Exploració Orientació

Des d'un punt de vista funcional no podem qualificar algunes emocions com a "dolentes" sinó que totes les emocions són beneficioses, ja que ens ajuden a adaptar−nos al medi. La perspectiva psicoevolutiva de l'emoció ens permet observar que les emocions són organítzadores positivas, funcionals propositives i sobretot adaptatives. 6.2.− Funcions sociais de les emocions. Les emocions faciliten l'adaptació de l'individu al seu entom social. Carrol lzard considerava quatre funcions socials de l'emoció; les expressions emocionals: faciliten la comunicació dels estats afectius, regulen la manera en que els altres responen davant de nosaltres, faciliten l'interacció social i promouen la conducta social. Les expressions emocionals comuniquen els nostres sentiments als demés.

9

Les expressions emocionals són un dels mitjans no verbals més entenedors. Huebner i lzard, van fer un experiment per veure si les expressions infantils funcionen com senyals comunicatives especifiques. Aquest experiment consistía en que les mares havien de relacionar les expressíons dels nadons amb el que creien que els nadons sentien. Els resultats van corroborar que cada expressió emocional designava l'estat emocional de l'individu. Les expressions emocionáis regulen el fet que els demos reaccíonin davant nostre. L'estudi de Huebener i Izard també mostra com l'expressió emocional d'una persona pot provocar reaccions conductuals especifiques en una altra persona. L'expressíó emocional comunica al món social una informació que indica el que pot arribar en un futur. Per exemple: si un nen treu una joguina a un altre nen mostrant cara de rábia podrem preveure que el nen que mostra cara de rábia será propens a atacar imminentment, en canvi, el nen a qui li han tret la joguina será propens a posar−se a plorar. Cal destacar que algunes vegades l'expressió emocional pot ser contraproduent quan els altres han de raccionar davant nostre. Les expressions faciaís faciliten la interacció social Freqüentment les expressions emocionals estan motivades pel contorn social més que per l'estat emocional. Per exemple: hi ha persones que somriuen només per facilitar la interacció social. Els etólegs que estudien l'expressió del somriure en primats han trobat que els ximpanzés utilitzen el somriure per evitar una conducta possibiement hostil d'animals dominants i per mantenir un carácter amistós. De la mateixa manera, els nadons són més propensos a acostar−se a una persona que somriu que no a una que no somriu. Aquest aspecte també és aplicable als adults, un adult que s'ha equivocat o que sent vergonya social és més fácil que s'acosti a una persona que li somriu que a una persona amb la cara séria. Alguns investigadors volien saber si les persones somriuen més sovint pel seu estat emocional o per la interacció social i, en general, van trobar que hi havien moltes més possibilitats que una persona somrigués degut a la interacció social. Kraut i Johonson van estudiar el somñure per interacció social en jugadors de bitlles, van trobar que la majoria dels jugadors quan somreien era degut a un focus social; tenien en compte aspectes com: persones que somreien freqüentment tan si la puntuació era bona com dolenta, si els somriures eren davant d'amics,... L'afecte positiu facilita la conducta prosocial Sota un efecte positiu, les persones tenen significativament més possibilitats de ser prosocials; és a dir més sociables, cooperativas, altruistes... És a dir quan a una persona li succeeix alguna cosa positiva per ell mateix és més propens a ajudar als altres. L'afecte positiu incideix sobre diferents processos cognitius (memoria, raó, pensament i resolució de problemas) i a la vegada incideix sobre la conducta prosocial. Segons Isen, la cognició és un procés actiu i constructiu, i els sentiments i motius de l'individu realitzen un paper important en el processament i recuperació de la informació. Isen i Levin, van dur a terme un experiment que consistía en: col·locaven una moneda, o no, dins d'una cabina telefónica i quan la persona sortia de la cabina a un experimentador confabulat se li queia una carpeta plena de 10

papers just als peus de l'altre individu. Els resultats van donar que la majoria de persones que van trobar la moneda van ajudar al vianant, en canvi la gran majoria que no van trobar la moneda no el van ajudar. Aquest experiment corrobora que l'afecte positiu facilita la conducta prosocial. Així doncs, si l'afecte positiu facilita la conducta prosocial vol dir que un afecte negatiu hauria d'empitjorar la conducta; no obstant no podem afirmarho ja que l'afecte positiu i l'afecte negatiu són carácters independents i es considera que l'afecte negatiu és més complex que l'afecte positiu. 7.− LES EMOCIONS BÀSIQUES. Com a emocions básiques hem tingut en compte set emocions que han sigut anomenades anteriorment. 1.− SORPRESA. «El ram ufanós on floreixen la felicitat, la llibertat, l'éxit. La impressió sobtada de ser un arbre que arriba a tocar els estels. Despenjar la lluna? Bufar i fer ampolles.» Verónique Fleurquin, Diccíonari dels sentiments La sorpresa és la més breu de les emocions. La sorpresa activa un augment sobtat de la taxa de descárrega neuronal. Es considera que ens trobem davant d'una sítuació de sorpresa quan se'ns presenta un succés sobtat i inesperat; per exemple, quan a algú se li cau alguna cosa a terra i ens sorprenem. Els successos cognitius també provoquen sorpresa; per exemple quan recordem que teníem una cita amb algú molt important i no ens en recordávem. Weiner, com Mandler, consideren que la sorpresa es dóna també després que es produeixin conseqüéncies o resultats inesperats, o interrupcions de l'activitat. Tot i que la sorpresa és un fenomen breu, acostuma a anar precedit d'altres emocions com: alegria, angoixa i por. El significat funcional de la sorpresa és de preparar a l'individu per afrontar de forma efectiva els successos sobtats i inesperats, i les seves conseqüéncies. Es considera que la sorpresa "neteja" el sistema nervios central de l'activitat que estigui realitzant per poder dedicar tota la seva atenció cap a l'objecte de la sorpresa. És a dir la sorpresa elimina els pensaments de la memoria a curt termini per dedicar−se a l'objecte de la sorpresa. La sorpresa ajuda a tenir emoció en general i provoca un rápid augment de l'activitat cognitiva. Des de un punt de vista evolutiu podem dír que la sorpresa exerceix també la funció adaptativa; per exemple: quan estem padant amb un amic tranquil·lament i veiem que un cotxe ens está apunt d'atropellar, deíxem l'atenció cap a l'amic a una altra banda i ens fixem més en el cotxe. 2.− POR. «Un animal salvatge, palpitant, amagat al subsól de la nostra intimitat. Impossible d'amansir, aquesta bestia negra ens rosega contínuament. De vegades fins i tot ens preguntem si ella mateíxa deu estar esfereïda. La dissortada criatura petaria de dents i ens esgarraparia per descuit. Fins al moment en qué, morta de cansament, es cargolaria sobre si mateixa i s'adormiria. Llavors, per fi, ens deixaria respirar.» 11

Véronique Fleurquin, Diccionari deis Sentiments. La por s'activa per la percepció de dolor o perill. L'origen del dolor o del perill percebut pot ser tan físic com psicológic, per tant les amenaces i perills que atemptin contra el nostre benestar tant físic com psicológic, activen la por. El dolor, els insults... la percepció de que un objecte ambiental és perillós s'adquireix mitjançant el condicionament clássic. El condicionament clássic, els estímuls que s'associen repetidament amb el dolor real acaben per falicitar una resposta condicionada, la por. L'experiéncia quotidiana está també plena de "perills" com és el cas del tránsit, els exámens, els dentistes... La por és una advertencia emocional de que se'ns acosta una experiencia perillosa. La por aporta a les persones una sensació de tensió nerviosa que els hi permet protegirse o desenvolupar, en termes d'Arnold, «una tendencia a l'acció evitativa». La motivació de protecció es manifesta típicament mitjançant la fugida i la retirada davant l'objecte o mitjançant respostes d'afrontament que ens permeten l'encaració amb l'objecte temut. Si la fugida no és possible, o no desitjada, trobem que la por motiva a la persona a afrontar−se als perills. Per altra banda veiem que no sempre la por suposa la fugida i el malcontentament, sinó que també suposa la facilitació de l'aprenentatge de noves respostes que apartaran, en un futur, a la persona del perill. Per tant, la por activa els esforços d'enfrontament i facilita l'aprenentatge de les habilitats de l'enfrontament. 3.− RABIA. «La mosca us puja al nas i us preneu les coses a la valenta. En el còlera, tothom s'enfila per no res. Treiem foc pels queixals, agafem una enrabiada, empal·lidim de rábia. Terrabastalls de trons irats. Grrrrr... Fins i tot quan la cólera us deixa, us sentiu trencats, cansats, destrossats.» Véronique Fleurquin, Díccionari deis sentiments. La rábia és l'emoció més "calenta" i passional. La rábia pot ser activada per diverses maneres però el seu antecedent principal és el control, sigui físic o psicológic; el control fisic seria un objecte material que controli, i el control psicológic seria el conjunt de regles, normes o les nostres própies limitacions. La rábia també l'activa la frustració que produeix la interrupció de la conducta dirigida cap a un objectiu clar; com també pot provocar−la el fet de ser ferit, enganyat o traicionat. A nivell neurológic, la rábia és una emoció d'alta densitat que es caracteritza per una taxa alta de descárrega emocional. A partir d'aquí el comportament ja podria ser de manera violenta i descontrolada. La sensació de rábia dura fins que la persona arriba a trobar una manera de reduir l'alta densitat de descárrega neuronal. La rábia és també l'emoció potencíaiment més perillosa ja que el seu principal propósit és destruir les barreres que es troben a l'ambient. A vegades la rábia provoca destrucció ínnecessária. En canvi, en altres situacions la rábia resulta altament productiva; segons una perspectiva evolutiva, la rabia mobilitza energia cap a l'auto−defensa, una defensa caracteritzada pl vigor, la força i la resistencia.

12

4.− FÁSTIC. «Aixó va molt més lluny que una simple ganyota. El fástic és tan intens, la repugnancia és tan gran, que un se'n aparta. Impossible afrontarho.» Véronique Fleurquin, Diccíonari dels senfiments. El fástic és una emoció complexa. El fástic implica una resposta de fugida o de rebuig davant d'un objecte en mal estat o deteriorat. Hi ha diversos aspectes que en general provoquen fástic, per exemple: el menjar, certs olors corporals, la contaminacíó, gustos amargs, acudits de mal gust ... El significat funcional del fástic és el rebuig. Una persona disposada a eliminar i apartar objectes impresentables o poc higiénics també está desposada a canviar les seves costums, si es dóna el cas que la font del fástic sigui el propi individu. El fástic és una emoció que manté i promou la salut, també l'exclou de pensaments deteriorats i manté valors que mantenen el nostre benestar psicológic. En conclusió podem dir que l'anticipació d'una sensació de fástic ajuda al manteniment de les costums tan fisiológics com psicológics que ens aporten benestar. 5.− ANGOIXA. « Els nusos. Una a la gola. Un a l'estómac. La respiració mig tallada, la por dins del ventre, negué. Fa mal dominar, aquesta bestia negra invisible que us regira les entrantes. El millor que es pot fer: respirar profundament, fans i tot diverses vegades. Ofegar la ment, sense pietat, en un gran vol d'aire. » Véronique Fleurquin, Díccionatí dels senfiments. L'angoixa és l'emoció més negativa i aversiva. Els dos activadors principals de l'angoixa són la separació i el fracás. Com a separació es considera la pérdua d'un ésser estimat a causa de mort, divorci, discussions... Les persones també poden ser separadas d'un treball, d'una posició o d'un estatus que ells valoren. El fracás també activa l'angoixa com quan suspenem un examen important, es perd un concurs... El fracás també pot estar provocat per circumstàncies fora del control de la voluntat propia, per exemple el cas de guerra, enfermetats, accidents ... El dolor en si també activa l'angoixa com en el cas de l'excés de temperatura o de soroll. A nivell neurológic, l'angoixa manté un nivell de descárrega neuronal alt. L'activació neurológica de l'angoixa es pot distingir de l'ansietat en quant a l'estimulació neurológica sostinguda. L'angoixa motiva a la persona a realitzar qualsevol conducta necessária per aliviar les circumstáncies que han provocat l'angoixa. Per tant, l'angoixa motiva a la persona a fer que l'ambient tomi a l'estat que tenia abans de qué es produgués l'angoixa, tot i que moltes vegades no és possible tomar a la situació anterior; sota aquestes circumstáncies l'angoixa persisteix i porta a l'aflicció o, en un grau més negatiu, a la depressió.

13

Si s'avalua l'angoixa d'una manera més positiva, veiem que l'angoixa facilita la cohesió deis grups socials, però si les persones no trobessin a faltar als demés no estarien motivades cap a la cohesió social. 6.− ALEGRIA. «L'alegria és com una flor. Gens complicada, rosada de plaer, somriu a la vida. I la vida li torna el somriure. Molt rossa i enrinxolada, té galtes rodones, uns ulls grossos i clars, el tou de la cama ple. Porta vestits lleugers i de colors. No camina, balla! Xiula, canta, riu. Quina criatura tan deliciosa!» Véronique Fleurquin, Diccionari dels sentiments. D'acord amb Tomkins, l'alegria s'activa neurológicament mitjançant un fort descens en la taxa de descàrrega neuronal. Calmar el què produeix ansietat porta a un patró descendent de l'activació neurológica de l'emoció. La calma que produeix haver arribat a assolir una meta; aquesta alegria porta a successos positius. Finalment la alegria com a successos que afirmen el concepte d'autosuficiéncia de la persona. El significat funcional de l'alegria és doble. Per una banda veiem la sensació positiva de l'alegda derivada d'una sensació de triomf i satisfacció, que contraresta amb les sensacions de decepció i efecte negatiu en general. Per altra banda veiem que l'alegria facilita la voluntat de les persones a participar en activitats socials. 7.− INTERÉS. «A còpia de fer preguntes, el dubte us marca un pas incert. Un pas endavant, un pas endarrere, com un vals vacil·lant. Gira en rodó sobre si mateix com el signe ?, que es corba sobre el seu punt de partença per assegurar−se que ha pres la direcció correcta. Si ens quedem parats no podrem avançar.» Véronique Fleurquin, Diccionari dels sentiments. L'interés és l'emoció que está més present en el funcionament dia a dia de les persones. Dins la consciencia hi ha sempre pesent algun nivell d'interés, suposant que la persona es troba lliure de pulsions o alguna altra emoció forta com per exemple la rábia o la fúria. A nivell neurológic, l'interés implica un quasi insignificant nivell de descárrega neuronal. Els successos ambientals (com per exemple: el canvi, les novetats... ), els pensaments (com per exemple: assolir coses, aprendre ... ), I els actes se descobriment inicien un increment de l'activitat neuronal i activen l'interés. Els increments i baixades d'interés acostumen a implicar el canví de focus d'interés d'un succés, pensament o acció; és a dir, no es perd l'interés sinó que está sempre dirigit cap a objectes o successos diferents. L'interés motiva a les conductes d'exploració, tan ambientals com epistérmiques. Potser si les persones visquéssin en un mon monoton que no canviés mai no faria falta l'emoció d'interes. Cal destacar que el canvi provoca curiositat i produeix interés que aporta a que l'individu explori, investigui i manipuli l'ambient. L'interes és allò que fa que la persona desitgi explorar donant−li voltes a les coses, mirant−les de dalt a baix, de dintre a fora...

14

Finalment dir que l'interes es troba dins de tots nosaltres; és allò que ens fa ser creatius, que ens porta al desig d'apendre i a desenvolupar les nostres competencies i habilitats. 8.− CONCLUSIONS. L'objectiu d'aquest treball era aprofundir el tema de les emocions; és a dir, saber qué són les emocions, saber com es produeixen, quins són els seus aspectes més característics, quantes emocions hi ha ... En general es pot dir que aquest objectiu ha estat assolit, peró d'una manera general i intentant concretar aspectes per que la comprensió sigui més fácil i amena. Amb aquest treball hem aprés que hi ha aspectes de l'ésser humá que encara estan per explorar o s'estan començant a explorar. Les emocions són un tema modern i actual, podem veure que la majoria dels investigadors i de publicacions que s'han pogut trobar són de la nostra época o tirant més llarg, de la época dels nostres pares. Respecte la part teorica del treball hem anibat a la conclusió que les emocions són provocadas per una série de circumstáncies i situacions que per aprenentatge o no ens creen una série de reaccions tan fisiológiques com cognítives. Per exemple, si ens em cremat de petits i aixó ens va provocar dolor potser que quan siguem més grans ens trobem davant d'una situació on no puguem controlar un foc reaccionem tenint por. Després de llegir aquest treball queda clar que les emocions provoquen símptomes ciaríssims que es reflecteixen a l'interior i a l'exterior de l'ésser humá. Queda clar que quan tenim una emoció podem experimentar una manifestació interior com mals de panxa o una manifestació exterior com per exemple les gesticulacions de la cara. També hem trobat ínteressant la utilitat de les emocions: per una part exerceixen la funció adaptativa i per altra part exerceixen la funció social. Cal dir que és curiós saber que un estat de por prepara el cos per poder realitzar una fugida o retirada. També és curiós com les emocions estan al servei de les nostres relacions socials, qui no ha fet un somriure quan sap que ha fet una malifeta i la mare l'ha descobert? Qui no ha somrigut per poder ser acceptat per persones que no el coneixen? Segons el nostre punt de vista, aquí no es produeixen literalment emocions ja que les emocions no són provocadas per un mateix i no tenen una finalitat tan conscient com els exemples citats; aquí ens serveixen tan per disminuir les represálies de la mare com per adaptar−nos a un entom desconegut. Així com una de les funcions de l'emoció és mostrar emocions artificialment" per poder adaptar−nos a l'entom, la societat inhibeix algunes d'aquestes emocions per poder adaptar cada individu al model de societat predeterminada que tenim. Trobem que hagués estat interessant estudiar els afectes que produeix la societat sobre les emocions o si més no sobre les manifestacions de les emocions, peró si obtenir dades sobre simples emocions ja és complicat trobar dades per poder estudiar aquest aspecte encara ho és mes. Actualment sorgeixen gran nombre d'avneços tecnologics i un d'aquests és la determinació d'activitat neurologica de les emocions mitjantçant escàners; personalment esperem i desitgem que la ciencia pugui arribar a concretar més com es produeixen les emocions i, encara més dificil, per què tenim emocions; també espero que la psicologia pugui arribar a utilitzar les emocions o la intel·ligencia emocional per assolir determinats objectius, tot i que actualment ja s'estan estudiant les emocions en diverses facultats de psicologia. 6 22 Sebas

15

Miriam Helena Alba

16