Lo passador. Inauguració del pont entre Deltebre i Sant Jaume d Enveja

Lo passador Inauguració del pont entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja 30 de setembre de 2010 INTRODUCCIÓ Els ponts constitueixen un dels millors in

0 downloads 30 Views 934KB Size

Recommend Stories


El Camí de Sant Jaume
El Camí de Sant Jaume de Tarragona a Lleida El Camí de Sant Jaume Índex El Camí de Sant Jaume : de Tarragona a Lleida. – (Guies turístiques de Cata

Universitat Jaume I Universitat Jaume I
Num. 7819 / 01.07.2016 Universitat Jaume I 18151 Universitat Jaume I RESOLUCIÓ de 28 de juny de 2016, del Rectorat, per la qual es convoca concurs

03 Visita guiada a l exposició Deltebre I. La història d un naufragi. Museu d Arqueologia de Catalunya
Març 2016 05/03 Visita guiada a l’exposició Deltebre I. La història d’un naufragi. Museu d’Arqueologia de Catalunya 06/03 Final de la II Lliga Inter

Story Transcript

Lo passador Inauguració del pont entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja

30 de setembre de 2010

INTRODUCCIÓ Els ponts constitueixen un dels millors indicadors per valorar el desenvolupament de les societats. Aquestes construccions determinen el grau de civilització dels pobles en la mesura que revelen la importància de l’assentament, són un exponent dels seus èxits científics i tècnics i reflecteixen la sensibilitat artística del moment. La història de les reivindicacions d’un pont al delta ve de lluny. Possiblement d’uns trenta anys cap aquí, des del moment en què Deltebre, i després Sant Jaume d’Enveja, es va segregar de Tortosa. Després de molts contactes, el projecte del pont al delta es va engegar fa uns cinc anys. En aquell moment es preveia començar les obres durant la tardor del 2007 —finalment, van començar al juny del 2008—. El primer calendari aventurava l’acabament del pont per a l’estiu del 2009. El pressupost inicial també es va desviar bastant: d’una primera previsió de 9,8 milions d’euros, finalment el cost ha estat de 17,8 milions d’euros, gairebé el doble. El projecte guanyador ha volgut integrar el pont al paisatge del Delta, segons l’arquitecte Diego Cobo. Al mateix temps, per a l’enginyeria Tec-4 i el projectista Jiri Strasky —coparticipants del projecte— també ha estat important que Lo Passador fos una prolongació dels carrers i dels passejos fluvials de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. Hi ha diverses tècniques per a construir ponts. Segons la tècnica de construcció utilitzada els ponts poden ser penjants; atirantats (reforçats amb cables); d’arc d’acer, formigó o pedra; de tauler (de biga central); de bigues triangulars i de pontones (que són ponts flotants permanents, com el que travessa el riu Hooghly, a Calcuta o el Pont de Gàlata a Istanbul). Segons la longitud a salvar és recomanable utilitzar una o altra tècnica. Lo Passador és un pont penjant de 250 metres de llargada.

PARTS D’UN PONT Bàsicament, l’estructura d’un pont és la següent: • Un tauler, que és la part de l’estructura que suporta la circulació. • Els estreps, que són les estructures que suporten el tauler en els seus dos extrems i que estan en contacte amb el terreny. • Les piles, que són les estructures que suporten el tauler entre estreps.

La magnitud principal d’un pont és la longitud entre recolzaments, anomenada llum, molt variable de longitud, i que acostuma a condicionar el disseny de l’estructura. Lo Passador té 112 metres de llum central i 69 metres en cada llum lateral.

HISTÒRIA Els primers ponts devien ser troncs que queien de manera natural damunt de rierols, torrents i rius menuts. Així que en època dels homes primitius ja existien ponts, encara que ells no en fossin els inventors. Els primers ponts construïts per l’home es van fer amb canyes, troncs i taulons. Com que estaven fets de qualsevol manera i amb materials senzills no podien aguantar massa pes, per això els homes van haver de començar a millorar la tècnica de construir ponts. Els primers ponts amb pedra es van fer fa uns 3000 anys a Mesopotàmia i a les Illes Britàniques. Els

arcs es van començar a usar a l’imperi Romà en moltes construccions, algunes de les quals encara existeixen. Aquests arcs també s’usaven en els ponts que estaven fets de pedra unida amb ciments, cosa que els permetia resistir més que els de fusta. Com altres construccions romanes, hi ha ponts de l’època que encara estan en peus com el pont d’Alcàntara o l’aqüeducte de les Ferreres a Tarragona, anomenat Pont del Diable. I parlant del pont del diable… Sabíeu que hi ha uns quants ponts que s’anomenen del diable? I unes quantes històries sobre aquests ponts? Després de l’Imperi Romà, la tècnica va sofrir un retrocés. A l’època medieval l’home veia els rius com una defensa natural contra les invasions i, per això, no estava interessat en la construcció de ponts. El pont era un punt dèbil en el sistema defensiu feudal, per això, molts dels que estaven construïts van ser desmuntats i els pocs que van quedar estaven protegits per fortificacions. A Europa, durant molts anys la manera de construir els ponts no va variar: en època de Napoleó es construïen pràcticament igual que en l’època dels romans. A l’Orient l’estructura més popular va ser la de pontones, que va derivar en els anomenats ponts de barques, l’ús dels quals es va estendre fins a l’Edat Mitjana (A Tortosa va haver un pont de barques. Des del segle XIII va ser l’únic pas estable que permetia comunicar el sud i el nord del llevant peninsular, salvant el riu Ebre. L’any 1892 un incendi va destruir el pont de barques). Els ponts de corda, uns senzills ponts suspesos, van ser usats per la civilització inca als Andes, just abans de l’arribada de Cristòfor Colom, a finals del segle XV. A Europa també és van aixecar alguns ponts de cordes durant el segle XVII. Les innovacions en la construcció de ponts més importants van arribar al segle XVIII amb la construcció de ponts de bigues. El 1714 es va fer el primer pont penjant de cadenes sobre el riu Tees al nord-oest d’Anglaterra. Amb

la Revolució Industrial, es van començar a construir ponts de ferro forjat(el primer l’any 1779 a Anglaterra) amb els que es van aconseguir llums (longitud lliure) més elevades. Però el ferro encara no tenia la resistència suficient per a aguantar molt de pes. Amb la construcció dels primers ferrocarrils, es van començar a construir molts ponts. Quan es va començar a fabricar acer, de gran resistència i ductilitat, es van poder construir ponts més llargs. Després de la descoberta del formigó armat i, posteriorment, del formigó pretesat, aquests materials també van ser utilitzats per a construir molts ponts. Al llarg dels últims anys també s’han fet innovacions de materials i s’han millorat tècniques constructives que han permès construir ponts que són meravelles de la enginyeria. Sabeu quins ponts tenen els records més llampants?

RÈCORDS DE PONTS Pont més llarg del món: és el Lake Pontchartrain Causeway(1956 i 1969), Louisiana, EUA. Creua el Llac Pontchartrain, amb una longitud de 38,42 km Pont més llarg del món sobre el mar: és el Pont de la badia de Hangzhou, a Xina. Té una longitud de 36 km. Pont penjant més llarg del món: és el Pont Akashi-Kaikyo al Japó, de 3.911 metres i amb la llum més gran del món. El segueix el pont Xihoumen (Xina) i, en tercer lloc, el pont del Gran Belt —de 1.624 metres de longitud—que uneix les illes de Fiònia i Sjaelland(Dinamarca). Aquest pont, junt amb el que uneix Fiònia amb la península de Jutlàndia i el Pont d’Oresund —que uneix l’illa de Sjaelland amb Suècia— permet passar des del continent europeu cap als Països Nòrdics. Pont atirantat més llarg del món: el Viaducte de Millau, a França. Té una longitud de 2.460 m.

Pont d’arc metàl·lic més llarg del món: el Pont Lupu, a Xina, amb una longitud total 3,9 km Pont més alt del món: Siduhe Grand Bridge, a Xina, a 560 metres d’alçada sobre el sòl. Pont més llarg d’Espanya: pont/viaducte de Bunyol(2005), a València, amb una longitud de 1.996 metros

PONTS FAMOSOS Segur que heu sentit a parlar d’algun pont que és molt famós. El Pont de la Torre de Londres, per exemple, o el Ponte dei Sospiri o el de Rialto a Venècia, el Ponte Vecchio a Florència, el Pont du Gard a Nimes —que, de fet, és un aqüeducte romà—, el Pont de Carles IV a Praga —un pont fortificat— o el pont Bogazici o del Bòsfor a Istambul que va ser el primer pont que va unir dos continents. Hi ha ponts que s’han fet famosos per alguna cançó com el Pont de Cullera o com el pont fins a Mallorca que van fer famós Los Tres Sudamericanos. El Golden Gate(1937) a San Francisco també és un pont molt conegut. Sabíeu que té una peculiaritat especial? El color original del Golden Gate no és el roig com ens sembla a la primera impressió. És un tipus de taronja vermelló que es diu “taronja Internacional”. El color va ser escollit especialment perquè l’estructura del pont es mimetitzés amb l’entorn natural, a més millora la seva visibilitat quan hi ha boira. Un altre pont molt conegut és el Pont de Brooklyn a Nova York. I sobre aquest hi ha una història molt interessant. Altres ponts: Sabeu que a Tolosa (França) hi ha un pont sobre el riu Garona que s’anomena Pont dels Catalans? O que aquest mes de setembre s’han descobert dos ponts naturals a la cara oculta de la Lluna?

PONTS DE PAGAMENT Sembla que la pràctica de recaptar peatges per travessar els ponts es remunta, probablement, als dies en què la gent pagava una tarifa per creuar en barca extensions d’aigua, fossin rius o llacs. Quan els vaixells es van convertir en poc pràctics per a transportar càrregues pesades, els amos de les barques van buscar noves fonts d’ingressos. Construint un pont, esperaven recuperar la seva inversió recaptant peatges pel pas de persones, animals, vehicles i mercaderies. Hi ha ponts històrics de pagament com el famós H’penny Bridge a Dublín, un pont de vianants que deu el seu nom al preu que es feia pagar abans per a poder-lo travessar: mig penic(half penny). El conegut London bridge també va ser, inicialment, un pont de pagament. Per travessar el famós Golden Gate de San Francisco s’han de pagar 6 dòlars. Als EUA encara hi ha molts ponts de pagament. Els dos ponts que travessen l’estret del Bòsfor, a Istambul, són de pagament si es circula a cap a la part asiàtica. A Tortosa, després que un incendi cremés el pont de barques, uns emprenedors van posar en servei un pont de pagament tres anys després. Es deia el Pont de la Cinta. El negoci els va durar fins que es va obrir l’anomenat Pont de l’Estat, al 1900 per a vianants i el 1911 per a trànsit rodat.

ANEM A JUGAR I quan jugueu al joc de l’oca i caieu a la casella del pont, què passa? ENDEVINALLES Faig la feina d’una barca però m’estic sempre quiet; tinc les ales arquejades, tinc ulls però ni hi veig.

Té ulls i no hi veu, es deixa trepitjar, i allò que passa per sota no para fins al mar. DITES Heu sentit alguna vegada l’expressió “viure baix d’un pont”? Alguna vegada us han fet una broma pesada els vostres pares dient-vos “Tu no ets fill meu… et vaig trobar baix d’un pont”?

ENLLAÇOS WEB SOBRE PONTS http://ca.wikipedia.org/wiki/Pont http://aulagruposyv.com/info/img//Noticia_Ficheros/NPPuentes.pdf http://www.puentemania.com/ http://www.miliarium.com/monografias/Puentes/Welcome.asp http://www.turisbot.com/puentes-hermosos-mundo/ http://es.globedia.com/puente-largo-mundo http://www.taringa.net/posts/imagenes/850014/Puentes-de-todo-el-mundo-_Muy-buenasfotos_.html

Informació sobre la classificació estructural: Guia terminològica molt gràfica per a la classificació estructural (en anglès).

Enllaços web per a consultar més informació sobre rècords i altres curiositats: http://www.elpais.com/articulo/internacional/Conexion/maritima/kilometrica/elpepuint/20 080329elpepuint_3/Tes http://blogtoppy777.wordpress.com/2007/08/10/siete-puentes-atirantados-mas-largos-delmundo/ http://blogtoppy777.wordpress.com/2007/08/05/44/

Informació sobre el descobriment dels ponts naturals a la Lluna >> http://www.abc.es/20100920/ciencia/nasa-descubre-puente-luna-201009201542.html o http://danielmarin.blogspot.com/2010/09/puentes-naturales-en-la-luna.html o http://revistavoces.ohlog.com/puente-de-la-luna.oh32750.html

Biblioteca Delta de l’Ebre

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.