Lumbàlgia • Introducció. • Què és la lumbàlgia i principals símptomes. • Què ho pot provocar i tractaments possibles. • Seguiment d'un pacient afectat de lumbàlgia. • Prevenció. • Conclusió. • Bibliografia. • Introducció He decidit fer el treball sobre la lumbàlgia ja que jo com a educador físic crec que és molt important saber el perquè de la lumbàlgia, com la puc reconèixer, tractar al principi... També crec que és un tema molt important que tot educador físic ha de saber reconèixer ja que malauradament en la nostra feina, ja sigui amb nens com amb gent gran o jove veurem molts casos de lumbàlgia i per tant hem de saber prevenir−la perquè no es doni, en el cas que es doni, com tractar−la però abans de tot això, saber que és,i quins símptomes tindran els pacients. • Què és la Lumbàlgia i principals símptomes? S' estableix el diagnòstic de lumbàlgia quan el pacient té una sensació incòmoda en la regió inferior del dors. Símptomes o manifestacions clíniques subjectives Per saber si es tracta d'una lumbàlgia, hauríem d'investigar els aconteixements que van portar a provocar aquest dolor i la cronologia dels mateixos. El anàlisis del dolor inclou: Quan i en quines circumstàncies va començar i si estava relacionat amb una lesió. Si és així, la lesió es va provocar en el treball? ¿ El dolor va anar en progrés, en disminució o es va mantenir estable des de el seu inici? Es va modificar la localització del dolor? Es va estendre o van aparèixer noves zones de dolor? És intermitent o continu el dolor i quins factors calmen o agreugen els símptomes? Quins tipus de tractaments es van fer i amb quins resultats? També s'han d'identificar les característiques del dolor com la intensitat, la qualitat i la reproductibilitat. Símptomes o manifestacions clíniques objectives La forma en que el pacient es mou al caminar, al desvestir−se, al realitzar exercicis físics poden donar indicis 1

de la intensitat del dolor. Marques a la pell també poden indicar una anomalia espinal oculta. S'ha d'examinar tota la columna vertebral i els glutis, observant els nivells de les crestes ilíaques, si la columna està recta o no i si la corba és cap a un costat o l'altre. Si estan descompensades, les crestes ilíaques, provoquen una cama més curta que l'altre o escoliosis (curvatura anormal de la columna). La columna descompensada pot estar indicada per una inclinació de la plomada cap a la dreta o l'esquerra del sacre. Vist de costat, el pacient mostra normalment un lordosis lumbar i cifosis toràcica. Aquestes corbes estan generalment en equilibri, de manera que l'augment d'una és compensat per l'augment semblant en l'altre. Si, no està compensat, en el cas de cifosis toràcica, el pacient es tira enrere carregant excessivament la part posterior. A continuació s'avaluen els moviments de la columna, s'estudia la flexió. Normalment la columna mostrarà un contorn uniforme quan se la mira de costat. Qualsevol accentuació de la corba toràcica és anormal. Quan es mira des de darrere, la inclinació cap endavant, revelarà la deformació de les costelles o una gepa típica de la escoliosis. Però la palpació de la columna lumbar revelarà un augment dels espasmes dels músculs paraespinals o una distància inferior a la normal entre la 2ª i la 5ª vèrtebra lumbar provocant una disminució de la mobilitat de la columna lumbar. Després, es prendran mesures de la cuixa i de les cames des de l'espina ilíaca anterosuperior fins al mal·lèol intern. S'examina el moviment de les anques en abducció, adducció, rotació interna i externa. La palpació de zones sensibles al dolor ha d'incloure els cossos vertebrals, les prominències pelvianes, el sacre, les articulacions apofisaries, les articulacions sacroilíaques, els músculs paravertebrals, glutis i les estructures adjacents. És necessari un complert examen neurològic, donant especial importància a la prova de la elevació de la cama estesa. Si es realitza correctament,és una de les maniobres més útils per l'anàlisi d'una lumbàlgia. • Què ho pot provocar i tractaments possibles Farem un quadro comentant les possibles dificultats que poden provocar una lumbàlgia i seguidament les probes o observacions que s'haurien de fer per confirmar−ho. Mecàniques Lumbosacres

Antecedents de lesió,de vegades de poca importància, dolors dels músculs paravertebrals amb limitació del moviment de la cintura. Si és prolongat o atípic, és indicada la mielografia.

Esforç/Esquinç Malaltia degenerativa dels discs, espondilosis lumbar Hèrnia de disc Espondilolistesis Estenosis espinal Fractura Infeccions

Canvis generalitzats de la columna lumbar, casi sempre en els espais intervertebrals L3−4 L4−5 L5−S1. Sovint es produeixen canvis osteoartrítics, estretament de la articulació apofisaria... Dolor intens que va fins la cama amb anomalies neurològiques específiques confirmades mitjançant la mielografia. Lliscament de L5 sobre S1 confirmat radiològicament. Els símptomes poden simular dolor radicular o claudicació. Confirmar el diagnòstic mitjançant la tomografia transaxial, el escàner i la resonància Magnètica. Confirmació radiogràfica

2

Osteomielitis vertebral piògena o tuberculosa Inflamatòries Espondilitis anquilosant Espondilitis associada amb: Artritis psoriàsica, malaltia intestinal inflamatòria, síndrome de Reiter

Cultiu positiu de la font perifèrica, sang i aspiració del disc. Més tard, canvis radiològics característics de estretament del espai entre discs i destrucció dels costats vertebrals adjacents Les característiques radiològiques clàssiques inclouen compromís sacroilíac bilateral, vertebra anquilosada i típica columna en caña de bambú. Resulta útil en la proba HLA−B27 positiva. La sacroilitis pot ser unilateral, ponts asimètrics esponjosos i menor incidència de HLA−B27 positiva, a demés de les característiques específiques de cada malaltia : Pell psoriàsica i lesions a les ungles, inflamació intestinal i la triada de conjuntivitis, uretritis no gonocòccia i atrititis.

Viscerals Dolor referent al dors, que és una part important de la Pielonefritis, nefrolitiasis, pancreatitis, presentació clínica i contribueix a la sospita del diagnòstic. carcinoma del pàncrees, aneurisma S'han de consultar les seccions corresponents. aòrticoabdominal, neoplàsia retroperitoneal. Tractaments Terapèutics El principal i el més important tractament és el repòs relatiu. Lo millor és obligar al repòs al llit durant un període de temps suficient com per permetre que el espasme muscular cedeixi i disminueixi la presió sobre la arrel, aquesta tendència era una de les més utilitzades, ara es aconsellable fer moviments suaus sempre que el dolor ho permeti. És discutible el valor de la tracció, de totes formes, pot ser útil per obligar la permanència al llit. En un principi poden ser convenients els salicilats i altre agents antinflamatoris no esteroides, relaxants musculars i analgèsics. S'indica un programa d'exercicis cuidadosament adaptat a les necessitats específiques del pacient , en els primers períodes de recuperació per contribuir a aliviar el espasme i augmentar la força dels músculs abdominals i lumbars. També si el pacient Deambula es pot utilitzar un corsé per aguantar la columna durant un temps limitat per que no s'acostumi. Només s'intervindrà quirúrgicament quan el pacient mostra símptomes o manifestacions clíniques objectives, ja que en aquest cas les intervencions són molt favorables. Educacional En el pacient amb lumbàlgia secundària a una malaltia sistemàtica bàsica està indicada la explicació de la dinàmica de la malaltia en especial. Quan un pacient té problemes mecànics més comuns, els mètodes educacionals del tractament son extraordinàriament importants. Es tindrà atenció a la correcta forma de inclinar−se, la posició per dormir, per aixecar pes, per conduir un vehicle i altres activitats diàries. S'haurà d'insistir sobre un programa d' exercicis continuats per mantenir el to muscular i la flexibilitat. Història natural Explicarem una mica el perquè de la lumbàlgia i el que és des de el punt de vista de la història. La lumbàlgia és una de les principals causes de discapacitat prolongada i de pèrdues econòmiques en totes les societats civilitzades. La freqüència de lumbàlgia en la població adulta s'ha calculat en el 80%. La història natural i el pronòstic a llarg termini depenent de molts factors. Sovint, és difícil tractar de definir una causa bàsica precisa. Però no tot és així, en les malalties del disc lumbar, esforç i esquinç lumbosacre que 3

representen la major part de les causes, hi ha una millora natural. Per acabar i potser el factor més important per el resultat final, és la duració dels símptomes persistents. Menys del 50% dels pacients que experimenten dolor lumbar per més de sis mesos, tornen a una ocupació retributiva. • Seguiment d'un pacient afectat de Lumbàlgia Inicials: S.R.P. Edat: 50 anys Centre: Clínica Tres Torrres Característiques: Va iniciar un dolor lumbar brusc després d'haver aixecat un pes per 48 hores. Ha pres aspirina i no a passat el dolor, decideix llavors acudir al metge. Exploració: Escoliosis lumbar, contractura muscular dreta i rectificació de lordosis lumbar. A la radiografia: Integritat dels discs intervertebrals, articulacions intervertebrals correctes per l'edat, escoliosis i rectificació de la lordosis per la contractura muscular. Orientació diagnòstica: Esquinç muscular. Tractament:Mèdic Antiinflamatoris no esteroideos, relaxants musculars i analgèsics a demanda. Després de deu dies: el pacient ha millorat bastant per lo que es remet a rehabilitació per practicar electroteràpia, massatges i exercicis suaus, posteriorment se li indicarà els exercicis que ha de seguint practicant a casa, al cap d'un més el pacient ja no se'n recorda de la seva lumbàlgia. Nota: En cada visita que feia el pacient, jo hi assistia i escoltava els consells que li donava el doctor. El seguia en la sala de radiografies i m' explicava el que veia bé i malament, el resultat va ser aquest. • Prevenció La lumbàlgia secundària o associada amb una etiologia infecciosa, inflamatòria, metabòlica,neoplàsica o visceral, no es pot considerar passible de prevenció. Però en pacients amb lumbàlgia mecànica, sobretot per el esforç o esquinç lumbosacra, es pot reduir la recurrència del dolor i prevenir la discapacitat crònica amb un programa d'exercicis convenientment supervisats (per nosaltres mateixos). El principal objectiu es mantenir o restablir la mecànica correcte a la cintura, aplanant la lordosis lumbar. El exercici bàsic per aconseguir−ho és la inclinació de la pelvis. Aquesta posició en especial servirà de base sobre la qual afegirem els principals exercicis necessaris. Aquest exercicis inclouen: Enfortiment isomètric del músculs extensors del dors, dels abdominals, eliminació de las contractures dels flexors de l'anca (Psoas−ilíac ) i estirament dels tendons de la cuixa que es trobin tensos. Aquest programa bàsic ha de ser demostrar minuciosament i supervisat estrictament per assegurar la seva correcta execució. Ara, com a mesura preventiva, moltes motxilles, porten un carro adaptat perquè els nens no hagin de càrrega una suma de llibres importants i els portin arrossegant.

4

• Conclusió Com ja hem dit anteriorment i per remarcar, el 80% de la població ha tingut ,té o tindrà dolor lumbar. Lo que representa una freqüent pèrdua d'hores de treball complicada sovint per crisis de dolor que obliguen una prolongada baixa laboral. D'aquí la importància d'insistir en les mesures preventives abans comentades. Una mesura • Bibliografia Malcom Jayson Dolor lumbar Fundació Mapfre vida Regió dorso lumbar B.S. Epstein Afeccions de la columna vertebral i de la mèdula espinal, J.Willis i Hurst Medicina interna Farfan HF. Osteria V. Lany C The mechanical etiolgy of spondylosis and spondyolisthesis. Clin Orthop 1976; 117:40−55 La Lumbàlgia

5