Materials d’urbanisme Josep Parcerisa Bundó Maria Rubert de Ventós

MATERIALS D'URBANISME Josep Parcerisa Bundó Maria Rubert de Ventós Disseny i realització: Jordi Planelles, Lluís Rey, Maria Rubert. Col·laboració: Serveis Edicions UPC Dibuix de la coberta: Ludwig. Hilberseimer, Chicago diagram, 1949. Dipòsit legal: ISBN: ETSAB. UPC Barcelona, 1998 Copyright De la present edició: Departament d’Urbanisme, ETSAB. Universitat Politècnica de Catalunya. Dels textos, imatges i projectes originals: Els seus autors.

Agraïments: Als estudiants que han treballat i discutit aquests temes durant els darrers cursos. Als professors que han col.laborat a l'assignatura des de 1983, i especialment a Rosa Escala i Jordi Sardà, que ens han acompanyat des del començament en l'elaboració d'aquest programa. A Manuel de Solà-Morales, catedràtic d'Urbanística, que està a l'origen de tants temes plantejats en aquests cursos. MATERIALS D’URBANISME.Urbanística I 1

MATERIALS D’URBANISME Les assignatures introductòries comencen amb l'exploració concreta d'alguns aspectes de la ciutat moderna, que estan materialment i significativament en contacte directe amb els estudiants. Es proposa un coneixement de la ciutat des dels elements bàsics de la forma urbana, reflexos de dinàmiques i conflictes d'abast social i cultural més ampli. Els exercicis faciliten l'aproximació a escales i tècniques de reconeixement i anàlisi, amb l’exploració de llocs i arquitectures de la ciutat que es puguin conèixer i visualitzar directament. La ciutat de MATERIALS D’URBANISME.Urbanística I 2

Barcelona és doncs objecte de reflexió de gran part dels exercicis del curs.

la mansana a l’Europa central: l’experiència de Frankfurt / Viena: el programa de les Hoff / Els CIAM II i III / La mansana com a unitat. Exercici: Tipus de cases i formes d’agregació. Comparar els tipus de cases i l'espai exterior de dues àrees: Sud-oest del Besòs i una mansana tipus de l’Eixample Cerdà. Aplicació al Poblenou. 6-9.Obrint

ÍNDEX LLOCS PÚBLICS CARRERS pàg. 5 Circulació i accés. La mobilitat com a condició contemporània. 1-9. El carrer com a canal de distribució d’urbanitat / El carrer com a discurs / Diversitat de carrers / Funcions bàsiques: circulació i accés / Tipus per origen urbanístic / Estratègies sobre carrers al s. XX / Carrers exemplars-carrers de la memòria / Carrers de Barcelona / La necessitat dels grans carrers-les avingudes per la ciutat futura. 10. Primers carrers projectats de la ciutat moderna. L’exemple de Regent´s Park (1811) i l’obertura de Regent’s Street. 11. Una idea de ciutat feta amb carrers: el Pla Cerdà. 12. Idees de forma general a la Barcelona de mitjan s. XIX. Textos seleccionats. Exercici: Perfils i seccions. Comparar quatre carrers de Barcelona: Ferran, Bosch i Gimpera, Guipúscoa i Llúria / Idea de transformació.

pàg. 55 Del cor de la ciutat a la diversitat metropolitana: places, vestíbuls/parcs i altres. 1-3. Les places, llocs de màxima concentració urbana / L’augment de l’espai buit a la ciutat actual / Les formes del projecte de l’espai públic. 4-7. Espais públics a Barcelona / Guió del seminari / El centre es desplaça: El Pla de Palau / La Plaça d’Espanya: plaça i porta. Perímetre i connexions. 8-10. ...Potser les millors places del món: de Jemaa el Fna a la Plaça Roja. Exercici, en seminari: Raons culturals de la forma urbana: Mida, arquitectura, ús i context. Espais públics a Ciutat Vella / Places del món.

LA FIGURA DE LA CIUTAT

pàg.

102 Set propostes de nova ciutat s.XX: La “ciudad lineal”, A. Soria i Mata (1882) / Les propostes lineals soviètiques: “Sosgorod”, Miljutin (1930) / La “ciutat extensiva”, L. Hilberseimer (1925-1945) / La “cité industrielle” T. Garnier (1901-1904) / La “ciutat funcional”, Le Corbusier (1922) / La “Broadacre City”, F.Ll.Wright (1945). Geografia i infraestructura. Exercici: Representació / discussió d’una ciutat, distingint els projectes clau que l’han definit: Amsterdam, Fez, Lisboa, Edimburg, Nàpols, Berlín. Exercici: Atlanta. Exercici. Nous creixements, aplicant el model lineal / concentrat en un fragment de 10 x 10 km, pròxim a una ciutat.

1-7.

L'HABITATGE URBÀ pàg. 33 Els conjunts d’habitatges a la ciutat: les cases de pisos i les altres. Establiments agrícoles, la unitat artesana i l’sprawl suburbà. 1. “La arquitectura de la gran ciudad”, L. Hilberseimer. 2-5.Barcelona: la casa urbana / Les cases de l’Eixample / La ciutat dels blocs / El polígon en la construcció metropolitana.

MATERIALS D’URBANISME.Urbanística I 3

LA CONDICIÓ PERIFÈRICA A BARCELONA

pàg.

150 La ciutat central cau lluny. La força de la geografia. Elogi dels forats. Càlcul de geometries variables.

Barcelona: ETSAB, 1983. - RUBERT, M. “L’adattamento della città funzionale”, La carta d’Atene, manifesto e frammento dell’urbanistica moderna. Roma: P. de Biagi, 1998. - Revista UR. Laboratori d’Urbanisme de Barcelona. “La escala intermedia”, núm 2 / “Ludovico Quaroni, de cerca”, núm 7 / “Cornelis Van Eesteren, de cerca”, núm 8. - La identitat del territori català. Les comarques. Barcelona: LUB.Quaderns núm. extraordinari ½. 1981. - Projecte-perifèria-Barcelona, per a la Triennale de Milano, 1995. Barcelona: UPC. ETSAB. LUB., 1996.

Bibliografia bàsica . - Visions urbanes, Europa 1870-1993. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània, 1994. - Plans i Projectes 1981-1982; Estudi de l'Eixample; Inicis de la urbanística municipal; Barcelona, espais públics ... Barcelona: Ajuntament de Barcelona, publicacions de l'Àrea d'Urbanisme. - BUSQUETS, J. Barcelona. Evolución urbanística de una capital compacta. Barcelona: Mapfre, 1974. - MORRIS, A. E. J. Historia de la forma urbana. Barcelona: Gustavo Gili, 1984. - BACON, E.N. Design of Cities. New York: the Viking Press, 1967. - DE SOLÀ-MORALES, Manuel. Barcelona taller d'urbanisme. Barcelona, 1985. - Revista UR. Laboratori d’Urbanisme de Barcelona. “la forma edificada”, núm.3 / “Trieste”, núm.4 / “Projectar la perifèria”, núm 9-10. Bibliografia complementària. - DE SOLÀ-MORALES, Manuel. Les formes de creixement urbà. Barcelona: Edicions UPC, 1993. - BENÉVOLO, L. La proyectación de la ciudad moderna. Barcelona: Gustavo Gili, 1979. - MARTÍ, C. et al. Las fomas de la residencia en la ciudad moderna. Barcelona: Edicions UPC, 1991. - PANERAI, P.; CASTEX, J.; DEPAULE, J.C. Formas urbanas: de la manzana al bloque. Barcelona: Gustavo Gili, 1986. - AYMONINO, C. Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna. Barcelona: GustavoGili, 1978. - BUSQUETS, J.; PARCERISA, J. “Instruments de projectació de la Barcelona suburbana”, Annals, núm 2. MATERIALS D’URBANISME.Urbanística I 4