23/02/2012

MATERIALS DENTALS UD6

MATERIALS DENTALS • Són els que permeten substituir l’estructura dental malalta o perduda. • FUNCIONS – – – – – – – –

Reposa zones danyades per càries. Tractar lesions de la polpa (endodòncies) Protegir la dent de l’aparició de càries (segelladors) Protegir les dents sensibles (vernissos) Cimentar estructures. Confeccionar protectors bucals Realitzar pròtesis de peces perdudes Presa d’impressions

1

23/02/2012

MATERIALS DENTALS • PROPIETATS DELS MATERIALS – Duradors – Resistents – Estètics

• CONSERVACIÓ – Lloc net, sec, preferiblement fosc i a temperatura constant (20ºC)

MATERIALS D’ODONTOLOGIA CONSERVADORA • S’usen per conservar l’estructura dentària després de realitzar l’obturació d’una càries. • CLASSIFICACIÓ: – Per obturar corones: • • • •

Compòsit Amalgama Adhesius dentaris Ciments dentaris

– Per obturar arrels: • gutaperxa

2

23/02/2012

MATERIALS PER OBTURAR CORONES

Compòsit •

Matriu de polímer orgànic derivat del metacrilat (resina) amb partícules minerals (quars o silici), per donar-li resistència.

•

S’apliquen per motius estètics (color semblant al de la dent).

•

S’usen en tot tipus de cavitats, però sobretot per les que afecten a dents anteriors.

•

També s’usen com a: – Segelladors oclusals – Corones provisionals – Carilles (lamines de porcellana que es col·loquen a la cara anterior de les dents quan existeix diferència de mida o color en les dents.

3

23/02/2012

Compòsit • Presentació i preparació: – Autopolimeritzable: Dues xeringues una amb la pasta base i l’altre amb l’activadora que es barregen fins homogeneïtzar. – Fotopolimeritzable: 1 xeringa amb la pasta que es col·loca a la cavitat i cal fer-li incidir llum perquè polimeritzi.

Compòsit • La unió del compòsit a la peça dentària es fa: – Amb adhesius: per facilitar-ne l’adhesió a la dentina. – Retenció mecànica: s’utilitzen resines líquides que al solidificar queda adherida completament a la cavitat.

• Els compòsits al ser monòmers són tòxics per la polpa, per això, cal utilitzar bases cavitàries prèviament.

4

23/02/2012

Amalgama • Aliatge de pols d’un metall (plata, estany, coure i zinc) amb mercuri (líquid), que dóna com a resultat un material de color gris plata. • S’usa quan hi ha pèrdua de corona de dents posteriors. • Actualment no s’usa massa, degut a la seva toxicitat.

Amalgama •

La duresa s’aconsegueix 24h després, període durant el qual el pacient no podrà menjar aliments sòlids.

•

És un material molt conductor tèrmicament, per això a sota caldrà usar ciments o bases cavitàries.

•

Precaució: Els vapors del mercuri són tòxics per això, haurem:

– Evitar exposició continua i el contacte amb la pell. – Recollir el material sobrant en contenidors especials.

5

23/02/2012

Amalgama

Adhesius dentaris • Eviten filtracions sota les obturacions i n’allarguen la durada. • El més utilitzat són: – BisGMA – Edta (Àcid dietilamin tetraacètic) – Hema (Hidroxietilmetacrilat)

6

23/02/2012

Aplicació d’un adhesiu dental

Ciments dentals • Productes molt utilitzats. • S’usen com: – Bases cavitàries: substàncies que es posen entre la dent i el material d’obturació per aïllar la polpa d’estímuls elèctrics, tèrmics o químics. – Obturacions provisionals – Per retenir corones, ponts, pròtesis fixes i carilles de compòsit o ceràmica. – Per retenir bandes d'ortodòncia i brackets.

7

23/02/2012

Ciments dentals • Classificació: • CIMENTS PROVISIONALS: – De durada limitada i amb una força d’adhesió no gaire alta: • Hidròxid de calci • Òxid de zinc eugenol • CIMENTS DEFINITIUS: – S’usen per enganxar corones i ponts. – Són més resistents. • Ionòmer de vidre • Oxifosfat de zinc

Tipus de ciments dentals Hidròxid de calci: •

S’usa com a base cavitària sota: – Ciments que continguin àcid fosfòric per evitar irritació de la polpa. – Restauracions amb compòsit (resina).

•

Té propietats antibacterianes i la capacitat d’estimular la creació de dentina.

•

Presentació: – Autopolimeritzable: 2 pastes – Fotopolimeritzable: 1 pasta que es polimeritza amb llum polimeritzada.

8

23/02/2012

Tipus de ciments dentals Òxid de zinc amb eugenol: •

Eugenol és un sedant pulpar (polpa irritada) que inhibeix la polimerització dels compòsits

•

És un bon aïllant termo-elèctric.

•

S’usa com a base cavitària sota:

•

Preparació:

– Restauracions amb amalgama. – Obturacions provisionals

– S’afegeix la pols (zinc) al líquid (eugenol) i es barreja amb una espàtula.

Tipus de ciments dentals Oxifosfat de zinc: •

És un producte tòxic per la polpa.

•

S’usa sobre vernissos o ciments que aïllin la polpa.

•

Actualment s’està l’ionòmer de vidre.

•

Preparació:

substituint

per

– S’afegeix la pols de zinc al líquid (solució d’àcid fosfòric) fins aconseguir consistència adequada.

9

23/02/2012

Tipus de ciments dentals Ionòmers de vidre (CIV) •

És un producte no tòxic per la polpa, que allibera fluor (acció bactericida) un cop col·locat.

•

S’usa com a base cavitària i com a ciment.

•

Presentació i preparació: – Pols i líquid que es barregen amb una espàtula per aconseguir el material desitjat.

Aplicació d’un ciment dental

10

23/02/2012

Vernissos • Solució impermeable de resines naturals: copal o cel·lulosa amb una substància volàtil (cloroform, acetona,...) • Al volatilitzar-se el líquid, crea una fina pel·lícula de la resina en la cavitat. • El més conegut és el Copal

MATERIALS PER OBTURAR ARRELS

11

23/02/2012

Gutaperxa • Material derivat del cautxú que s’adapta a les curvatures del conducte pulpar. • Presentació:

– Puntes de diferents diàmetres codificades segons norma ISO, que s’usen impregnades amb diferents tipus d’adhesius i ciments d’obturació radicular com l’òxid de zinc eugenol.

Gutaperxa • Tècniques de col·locació: • CONDENSACIÓ LATERAL: – S’aixafen les puntes de la gutaperxa contra la paret lateral de l’arrel.

• GUTAPERXA CALENTA: – S’escalfa la gutaperxa perquè quedi fluida i així segella bé el conducte

12

23/02/2012

Puntes de plata • Material en desús. • Fa la mateixa funció que la gutaperxa. • No es pot eliminar.

MATERIALS PER A IMPRESSIONS

13

23/02/2012

2. Materials d’impressió i buidat • Impressió o motlle dental: obtenció d’una reproducció en detall de l’estructura d’una o varies peces dentals o bé de la dentadura completa del pacient. • Per fer una impressió ens cal: – Material d’impressió: per obtenir el negatiu. Exemple: alginat – Material de buidat: per obtenir el positiu. Exemple: guix

• Molt útils construcció pròtesis dentals i aparells d’ortodòncia

Procediment per a l’obtenció de la impressió • El material d’impressió en estat fluid o semisòlid es col·loca a la boca del pacient amb l’ajuda d’una cubeta. Per refredament obtenim el negatiu. • Després s’omple el negatiu amb el material de buidat (guix) i s’obté un model positiu igual a la boca del pacient.

14

23/02/2012

2.2 Tipus de materials d’impressió • Hi ha dos tipus de materials d'impressió: NO ELÀSTICS Guix Godiva

ELÀSTICS Alginat Silicones

Pasta zinquenòlica

Polisulfurs o mercaptans

Ceres d’impressió

Polièters

MATERIALS NO ELÀSTICS

15

23/02/2012

Guix • Actualment no s’usa perquè al endurir-se s’esquerda i trenca amb facilitat. • S’usava per fer impressions de cavitats sense dents.

Compostos d’impressió o Godiva Barreja de resines naturals que s’estoven amb la calor i endureixen amb el fred. Les planxes s’escalfen al bany maria a 50-60ºC i directament a la flama. Un cop presa la impressió costa treure de la boca pel que la impressió queda força distorsionada.

16

23/02/2012

Pastes d’òxid de Zinc-Eugenol o pastes Zinquenòliques • 2 tubs de pasta de colors diferents ( Base d’eugenol + catalitzador d’òxid de Zinc). • Es barregen amb una espàtula volums iguals fins a aconseguir una coloració homogènia. • S’usa per fer impressions en cubetes individuals quan falten dents.

Ceres d’impressió • Mescles de cera d’abella i parafina o ceres i resines de baixa fusió. • S’usen per: – Impressions de la cavitat oral. – Estudiar teixits tous – Registre intermaxil·lar

• Es posa dins la boca del pacient i apareixen a la cera les marques de les cares oclusals.

17

23/02/2012

MATERIALS ELÀSTICS

Alginat • Material d’impressió més utilitzat. • Derivat d'un polisacàrid d’algues marines. • També s’usa en indústria Alimentària i farmacèutica com a espessant, emulsionant o estabilitzant.

18

23/02/2012

Silicones • Compostos de silici • S’usen per fer impressions quan cal fer una pròtesis dental com corones o ponts, pròtesis completes,... • 2 pastes que cal barrejar.

• Corona:

• Pont:

19

23/02/2012

Polisulfurs o mercaptans • 2 pastes: – Base de polisulfur + material de farciment. – Pasta catalitzadora.

• Quantitats iguals i homogeneïtzar. • S’usa quan cal fer impressions detallades per a pròtesis dentals.

Polièters • 2 pastes: – Base – Pasta catalitzadora

• No s’utilitza massa perquè causa al·lèrgia a la persona que ho manipula.

20

23/02/2012

2.3 Materials de buidat • El més utilitzat és el guix. • S’usen per obtenir: – Models: reproduccions exactes d’arcades dentals, teixits tous i durs de la cavitat bucal. – Encunys: reproducció d’una sola dent.

• Existeixen 2 tipus de guix: – París o escaiola (més utilitzat) – Pedra

MATERIALS PER ANESTÈSIA

21

23/02/2012

MATERIALS PER ANESTÈSIA • Els fàrmacs anestèsics més usats són: – PROCAÏNA – LIDOCAÏNA – MEPIVACAÏNA – BUPIVACAÏNA – ARTICAÏNA

22