Megaprojectes per al transport de la soja des d'Amèrica del Sud (Paraguai) fins a Europa (Catalunya) Barcelona Febrer 2011

No et mengis el món Campanya pel reconeixement del Deute Ecològic i la Sobirania Alimentaría Telfs.: 93 423 70 31 / 93 301 17 93 / 93 268 22 02 [email protected] www.noetmengiselmon.org

Megaprojectes per al transport de la soja des d'Amèrica del Sud (Paraguai) fins a Europa (Catalunya)

Amb el suport de: Elaboració: Campanya “No et Mengis el Món” Data i lloc d’elaboració: Barcelona, 15 gener 2010 Disseny: Baobab-CES Contacte: [email protected] Fotografies de la portada: Manuj Goyal (https://picasaweb.google.com/lh/photo/bfsPPA_4ii9fg1-GDW7JEQ?fullexif=true) i ODG

2

Megaprojectes per al transport de la soja des d'Amèrica del Sud (Paraguai) fins a Europa (Catalunya)

RESUM DE CONTINGUTS Què és IIRSA? ............................................................. 4 El transport de la soja cap al Port de Barcelona ................ 6 Què és la Hidrovía Paraguai-Paraná?............................... 6 Conflictes socioambientals ............................................. 8 a) Expansió del model agroindustrial sojero ................ 8 b) Impactes sobre la major plana d’inundació del planeta................................................................... 9 Pàgines Web recomanades .......................................... 11

3

Megaprojectes per al transport de la soja des d'Amèrica del Sud (Paraguai) fins a Europa (Catalunya)

Megaprojectes per al transport de la soja des d'Amèrica del Sud (Paraguai) fins a Europa (Catalunya) En considerar la producció de matèries primeres que són importades pels països europeus, per exemple l'Estat espanyol, i que arriben a Barcelona és important considerar com es realitza el seu transport. És aquí on s'observen impactes socials i ambientals importants generats pels grans projectes d'infraestructures que serveixen per al transport d'aquestes mercaderies. A Amèrica del Sud, si pensem en el transport dels plàtans des de l'Equador, la soja des Paraguai, hem de considerar els megaprojectes inclosos en la Iniciativa per a la Integració de la Infraestructura Regional Sud-americana (IIRSA).

Què és IIRSA? IIRSA és un pla d'integració de la infraestructura de transport, energia i telecomunicacions als 12 països de l'Amèrica del Sud (Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Equador, Guyana, Paraguai, Perú, Surinam, Uruguai i Veneçuela). El Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), la Corporació Andina de Foment (CAF), FONPLATA, i el Banc Nacional de Desenvolupament del Brasil (BNDES) en són els promotors actius. IIRSA divideix Amèrica del Sud en 10 "Eixos d'Integració i Desenvolupament", per als que hi ha previstos 524 projectes. El cost total dels projectes d’IIRSA s'elevaria a 67,543.92 milions d'euros1. El finançament dels 31 projectes prioritaris s'estima en 9,850 milions d’euros. D'on provenen aquests fons? 46% dels projectes són finançats pels propis governs llatinoamericans, que s'endeuten per a això.

1

Vegeu: http://www.iirsa.org/BancoConocimiento/B/bdp_resumen_cartera_por_eje/bdp_resumen_cartera_por_e je.asp?CodIdioma=ESP

4

Megaprojectes per al transport de la soja des d'Amèrica del Sud (Paraguai) fins a Europa (Catalunya)

Els eixos de IIRSA són2:

Eixos de IIRSA

1. Eix MERCOSUR-Xile 2. Eix Andí 3. Eix Interoceànic Central 4. Eix de d’Amazones 5. Eix de l’Escut Guayanès 6. Eix Amazònic del Sud 7. Eix Interoceànic Capricorn 8. Eix del Sud 9. Eix de la Hidrovía ParaguaiParaná 10. Eix Andí del Sud

Font: www.iirsa.org

D’altra banda els Eixos coincideixen amb les àrees més importants en termes de recursos estratègics (minerals, gas, petroli, aigua, biodiversitat), però també es situen en àrees vulnerables del punt de vista ambiental afectant territoris de Pobles Indígenes. L´objectiu bàsic és (directament o indirectament) facilitar l'expansió de l'explotació de petroli, gas, carbó o minerals o l'avanç de l’ agroindústria en àrees no-tradicionals com ara l'Amazònia. IIRSA ha estat definit sense la consultació dels parlaments nacionals ni de les poblacions afectades pels megaprojectes. Per tant, els megaprojectes generen una quantitat considerable de protestes. Per exemple, el 2008, la Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI) va protestar per les megainfrastructures3, i el 2010, l'Organització Nacional Indígena de Colòmbia (ONIC) va denunciar el perill d'extinció que corren els Pobles Indígenes colombians arran del model de desenvolupament econòmic associat a les transnacionals ja IIRSA4.

2 3 4

www.iirsa.org http://www.bicusa.org/es/Article.10685.aspx http://notas.desaparecidos.org/2010/03/denuncian_el_peligro_de_extinc.html

5

Megaprojectes per al transport de la soja des d'Amèrica del Sud (Paraguai) fins a Europa (Catalunya)

El transport de la soja cap al Port de Barcelona Per al transport de la soja paraguaiana cap a Europa i el Port de Barcelona en particular, s'utilitza la Hidrovía Paraguai-Paraná (Eix 9 de IIRSA), que vincula Paraguai amb l'Oceà Atlàntic.

Què és la Hidrovía Paraguai-Paraná? La Hidrovía Paraguai-Paraná s'estén al llarg de 3.442 quilòmetres des Port Càceres a Mato Grosso (Brasil), travessant Paraguai i desembocant al delta del Paraná, davant del port Coloniens de Nova Palmira (Uruguai). Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguai i Uruguai comparteixen aquest sistema fluvial i han conformat el Comitè Intergovernamental de la Hidrovía (CIH), a través del qual s'han signat diversos convenis amb organismes internacionals (BID, FONPLATA, PNUD, CAF) per a l'execució d'estudis sobre la via navegable. L'àrea d'influència de la hidrovía fa a gran part de la conca dels rius Paraguai, Paraná, Uruguai i Tieté. El territori definit per l'Eix de la Hidrovía Paraguai-Paraná arriba a una superfície de 3.837.593 km2, el que representa el 29,57% de la suma de superfície total dels països que conformen l’Eix5.

Hidrovía Paraguai-Paraná

Font Consejo Portuario Argentino

5

Vegeu: http://www.iirsa.org/ejehidrovia.asp?CodIdioma=ESP

6

Megaprojectes per al transport de la soja des d'Amèrica del Sud (Paraguai) fins a Europa (Catalunya)

Es preveu la realització d'un total de 111 projectes en aquest Eix de l'IIRSA, des de la pavimentació de carreteres que permeten transportar les mercaderies fins a la hidrovía, fins l'ampliació de ports, la construcció de centrals termoelèctriques, etc. Els projectes s'integren en els següents grups6:

Grup de Projectes

Principals projectes inclosos

Cost previst

Font de finançament

Estat actual

G1 – Riu Paraguai, Asunción – Corumbá G2 – Tietê – Paraná (Itaipú)

Millora de la navegabilitat del Riu Paraguai (Asunción – APA)

40 Milions de Dòlars

Govern de Paraguai

Preexecució

Projecte bi-nacional transposició de Itaipú (millora de navegabilitat)

Desconegut

Desconegut

No iniciat

G3 – Rius Paraguai – Paraná – Delta del Paraná

Projecte bi-nacional millora de la navegabilitat dels Rius Paraná i Paraguai des de Santa Fe a Asunción

30 Milions de Dòlars

Governs d'Argentina i Paraguai

En execució

G4 – Riu Paraná, Itaipú – Confluència

Projecte bi-nacional millora de la navegabilitat a l'Alt Paraná

Desconegut

Desconegut

No iniciat

G5 – Riu Uruguai

Projecte bi-nacional millora de la navegabilitat al riu Uruguai

40 Milions de Dòlars

Governs d'Argentina i Uruguai

En execució

Les obres en el propi riu abasten més de 650 km de la hidrovía i inclouen treballs de senyalització i drenatge, per poder navegar les 24 hores del dia, i els 365 dies de l'any7. La soja i els seus derivats constitueixen els productes més importants en volums a transportar per la Hidrovía, seguits pel ferro i els combustibles. El trànsit de baixada (essencialment soja, ferro, fusta) és quatre vegades més important que el de pujada (combustibles). Més de 75% de les exportacions paraguaianes circulen per aquesta via8. D'acord amb els armadors reunits en la Comissió Permanent de Transport de la Conca del Plata, per la hidrovía es transportaven el 2010 més de 6

Vegeu: www.iirsa.org. El llistat complet dels projectes de l'Eix de la Hidrovia es troba en: http://www.iirsa.org/ProyectosEje.asp?CodIdioma=ESP&Eje=4 7 Vegeu: http://www.bicusa.org/es/Project.Concerns.10055.aspx 8 Vegeu : http://www.abc.com.py/2010/02/21/nota/79404-Buscan-impulsar-proyectos-de-agronegociosvinculados-con-la-hidrov%C3%ADa-Paraguay-Paran%C3%A1/

7

Megaprojectes per al transport de la soja des d'Amèrica del Sud (Paraguai) fins a Europa (Catalunya)

11.500.000 tones de mercaderies per any. S'estima que aquest volum podria quadruplicar en els propers cinc anys a causa de l'explotació del jaciment bolivià de ferro del Mutún, explotat per l'empresa índia Jindal Steel Group, que té un contracte amb Bolívia fins 2044. A l'agost de 2010, la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, va anunciar un pla de treball a la hidrovía amb l'objectiu de permetre un calat de vaixells de 28 peus a fins de 2011 i 32 peus posteriorment, en el marc de la reconversió del port argentí de Santa Fe. El cost estimat és de 77.800.000 d'euros, aportats durant tres anys pel govern argentí. Bàsicament, les obres consisteixen en l'ampliació, senyalització i dragatge en el Riu Paraná per facilitar el transport de la producció agrícola. Els treballs abasten més de 600 quilòmetres. Es construirà així mateix una nova terminal de cereals sobre riu Paraná i s'adequarà una terminal de contenidors i càrrega general al port actual de Santa Fe. Aquest port és l'última terminal portuària de la hidrovía adaptada per a vaixells d'ultramar. Des de Santa Fe cap al Nord (Paraguai i posteriorment Brasil), el trànsit es sustenta en barcasses d'una profunditat de 10 peus que transporten la producció principalment soja des de Brasil, Bolívia i Paraguai. Es considera el transport per barcasses més òptim i econòmic que el ferroviari o terrestre, ja que un tren de barcasses compost per 25 unitats amb una capacitat de 1.500 tones cadascuna equival a 1.250 vagons ferroviaris ja 1666 camions semiremolcs9.

Conflictes socioambientals Des dels anys 90, organitzacions socials, com ara Taller Ecologista, la Coalició Rius Vius i el Fòrum Ecologista de Paraná han denunciat els múltiples riscos que implica la implementació de l'Eix de la Hidrovía. Els impactes socioambientals de la Hidrovía no poden ser avaluats de manera separada (país per país), sinó de manera integral, davant l'amplitud del projecte i la presència de danys acumulatius i indirectes. Els primers estudis del projecte van ser finançats en part pel Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), el qual es va retirar finalment davant l'amplitud dels impactes possiblement generats, deixant pas a la Corporació Andina de Foment (CAF) 10. Veurem aquí alguns dels principals conflictes generats.

a) Expansió del model agroindustrial sojero L'Eix de la Hidrovía aspira a potenciar el model agroexportador sojero en particular, que ja és en si problemàtic i ha contribuït al buidament del camp, a un major empobriment i a danys ambientals que repercuteixen sobre el benestar de les poblacions locals, minvant les seves possibilitats de exercir la sobirania alimentària (vegeu fitxa sobre la soja al Paraguai).

9

Vegeu: http://www.lacapital.com.ar/contenidos/2010/08/31/noticia_0076.html Vegeu: Revista Biodiversidad, sustento y cultura. “Los desastres que vienen por la Hidrovía ParaguayParaná. Entrevista amb Elba Stancich. Abril de 2007, Núm. 52, pp. 28-30 10

8

Megaprojectes per al transport de la soja des d'Amèrica del Sud (Paraguai) fins a Europa (Catalunya)

b) Impactes sobre la major plana d’inundació del planeta La Hidrovía, amb l'augment del tràfic de barcasses impactarà en zones del Riu Paraguai que són vulnerables. Afecta en particular al Aiguamoll (Pantanal), una àrea de gran importància del punt de vista de la biodiversitat, en la qual l'ecosistema pot suportar únicament el pas d'un tren de barcasses per setmana. Més de 3.500 espècies vegetals conegudes i entre elles, la major diversitat de flora aquàtica concentrada en algun lloc del planeta cohabiten al Pantanal. La diversitat ornitològica és així mateix molt important, aconseguint prop de 650 espècies d'aus tropicals, moltes d'elles endèmiques11.

Àrea del Aiguamoll

Font: NASA WorldWind

A més de constituir una reserva biogenètica important a nivell continental, l´Aiguamoll actua com a regulador del sistema hidrològic de la Conca del Plata. En efecte, retarda en quatre mesos l'accés al Paraná de les aigües del Riu Paraguai, evitant que coincideixin els períodes de màxims cabals d'ambdós rius. La seva contribució a la recàrrega d'aigua subterrània, a la purificació de l'aigua i l'estabilització del clima és també destacable12. 11 12

Vegeu : http://es.wikipedia.org/wiki/Pantanal Vegeu: http://www.cicplata.org/?id=lc_ecos

9

Megaprojectes per al transport de la soja des d'Amèrica del Sud (Paraguai) fins a Europa (Catalunya)

Aquí ens concentrem únicament sobre els impactes causats pels treballs que impliquen els projectes de drenatge, enderrocament i eixamplament de conques i que provoquen impactes directes i immediats sobre el riu i la conca. Un primer efecte negatiu a causa de l'execució de les obres hidràuliques es troba en l'alteració del règim hídric de l´Aiguamoll. Es provocarà un augment de la velocitat de trasllat de les crescudes del riu i per tant, una disminució de la superfície ocupada pel Aiguamoll. En desaparèixer l'efecte regulador d'aquest últim les inundacions augmentaran. A més, la reducció de l'àrea del Aiguamoll tendirà a tornar més àrid el clima de la regió. La qualitat fisicoquímica de l'aigua també es veurà deteriorada a causa de l'augment de les activitats productives i la re-suspensió dels sediments. Els canvis en el règim hídric es relacionen amb la degradació de tot l'ecosistema del Aiguamoll, afectant l'hàbitat d'un gran nombre d'espècies. Les modificacions en el Riu Paraguai podrien provocar l'extinció d'espècies aquàtiques i terrestres, així com canvis en els patrons de les cadenes alimentàries. És important destacar també els impactes socials generats per la hidrovía que es vinculen estretament amb les afectacions en el règim hídric i en el medi biòtic. Així, les poblacions de Port Suárez, Port Ladaria, Port Aguirre, Corumbá i altres comunitats assentades en el sistema dels Rius Paraguai i Paraná recorren diàriament a l'aigua d'aquests rius per al consum humà i domèstic. Per això, les obres, que implicaran la contaminació de l'aigua poden significar problemes per a la salut humana, al.lèrgies i un major nombre d'epidèmies.

Imatge aèria del Aiguamoll (Font http://www.world66.com)

A més, és important observar que les comunitats indígenes 13 i camperoles de la regió basen la seva subsistència en els recursos del bosc, dels rius, llacs i aiguamolls. Per tant, el afectar el medi natural danyaria estructures comunitàries, podent implicar una major migració per la pèrdua de mitjans tradicionals de vida. Actualment, es troba en marxa un procés de compra de grans extensions de terra per a l'expansió de la frontera agrícola, així com la privatització de trams de la hidrovía, posant en risc les possibilitats per a aquestes comunitats de desenvolupar de manera alternativa. Al seu torn, les comunitats pesqueres seran afectades per 13

D'acord amb el Taller Ecologista i la Fundación Proteger (2000), més de 150.000 indígenes viuen a la regió.

10

Megaprojectes per al transport de la soja des d'Amèrica del Sud (Paraguai) fins a Europa (Catalunya)

les alteracions alimentària14.

del

règim hidrològic, trobant-se en

risc

la seva sobirania

Pàgines Web recomanades  Bank Information Center: www.bicusa.org  Coalizão Rios Vivos: www.riosvivos.org.br/  Comité Intergubernamental Coordinador de los Países de la Cuenca del Plata: http://www.cicplata.org/?id=lc_ecos  Consejo Portuario Argentino: www.consejoportuario.com.ar  Foro Boliviano de Medio Ambiente y Desarrollo: www.fobomade.org.bo  Pàgina oficial de IIRSA: www.iirsa.org  Taller Ecologista: http://www.tallerecologista.org.ar

14

Vegeu: http://www.bicusa.org/es/Project.Concerns.10055.aspx; Taller Ecologista i Fundación Proteger. “Los mitos de la Hidrovía”. Hoja Informativa 2 [En línea]. Agost 2000 [Consulta: de febrer 2011]. Disponible en: http://www.tallerecologista.org.ar/menu/archivos/mitoshidro.pdf

11