1− HISTÒRIA L'ús de la força del vent per moure diferents enginys és coneguda des de temps molt antics. Ja devers el segle I o II a. de C. els grecs coneixien els elements mecànics que composen els molins de vent, però no se sap que els combinessin fins a construir−ne un. Les primeres notícies sobre molins de vent vénen de Pèrsia, del segle VII d. de C.: es tracta de molins d'eix vertical que movien directament la mola sense cap engranatge. Els molins d'eix vertical són molt menys eficaços mecànicament i aerodinàmicament que els d'eix horitzontal europeus. No és clar l'origen dels segons, però hi ha dues teories que semblen més viables que les altres: una en planteja l'origen àrab i la difusió amb les creuades, i l'altra, la possibilitat que sigui una invenció europea. El que sembla clar, però, és que els molins de vent s'estengueren per Europa a partir dels segles XII i XIII. Els molins de vent fariners són del tipus torre i només la part superior de la torre, on hi ha inserit l'eix, és mòbil. Les primeres notícies que en tenim daten de finals del segle XIII, és a dir, just després de la conquesta, però sols es varen fer comuns a partir del segle XV. La nomenclatura del molí de vent és fonamentalment romànica, no hi ha els noms aràbics que trobem en altres enginys (tafona, sínia) introduïts pels àrabs. Els molins d'eix horitzontal han de tenir un espai ampli entorn de la torre perquè es pugui moure l'antenada: aquest espai es diu envelador. Els primers molins catalans sols devien tenir una torre nua o voltada de cintell i així els veiem a les representacions gràfiques més antigues, del segle XV. La passa següent, construir el molí damunt d'una casa, implicava la capacitat de cobrir−la amb sostre pla, per servir d'envelador. Una coberta d'aquest tipus s'havia de fer amb volta. Aquest tipus de cobriment es començaria a usar a partir del segle XVII i no es faria comú fins al segle XIX. Els molins sostrats amb llenyams es degueren començar a bastir a partir del segle XIX, perquè abans eren molt difícils de construir per problemes d'impermeabilització. Una altra variació del tipus habitual introduïda a la segona meitat del segle XIX són els molins de torre estreta. El 1836, la reina Isabel II va renunciar al dret segons el qual el Reial Patrimoni havia de donar permís per construir molins. Aquesta liberalització podria haver originat una gran demanda en la construcció de molins, que afavorí la construcció de tipus nous. Les antenes engraellades sembla que són més antigues que les antenes amb veles triangulars, perquè són les que trobem a les primeres representacions gràfiques i perquè les veles del segon tipus havien de ser de roba molt més resistent. L'Arxiduc diu qu elsmolins fariners amb vuit antenes, amb veles triangulars, són moderns i que només n'hi ha una dotzena en tota l'illa mallorquina. −A Mallorca els molins de vent fariners acabaren de fer feina devers 1930: a Campos el darrer molí de vent va funcionar fins el 1933, a Felanitx fins el 1929, a la vila de Llucmajor en 1930 sols en quedava un en funcionament, a Petra marxaren fins devers la guerra del 36, a Artà el darrer va desmuntar−se els anys 20 i Moll ens diu en 1934 que estan a punt de desaparèixer a tota l'illa. Sembla, però, que després, durant la guerra i la postguerra, hi hagué una revifalla dels molins a causa de l'estraperlo. Cal recordar també els molins de vent de la Manxa, que són molt antics i formen part del patrimoni d'aquella zona. Foren les farineres, establiments industrials on les moles es movien amb la força de motors de vapor, d'explosió o elèctrics, que aparegueren a finals del segle XIX, els elements determinant de la decadència dels molins fariners .

1

Molí Fariner − Torre Ampla Introduït: Segles XIV y XV Ús: Molía gra, sal i altres materials Situació: A Mallorca

2−TIPUS En general hi ha dos tipus fonamentals de màquines mogudes pel vent: els molins fariners i els molins aiguaders. Històricament els molins aiguaders descendeixen dels fariners. MOLINS FARINERS:

Molí Fariner− Torre Estreta Introduït: Segle XIX Ús: Molía el gra i la sal Situació: A Mallorca

Molí Fariner − Veles amb Gaions Introduït: Segle XVIII Ús: Molia el Gra Situació: Selva

Molí Fariner − Veles y Coa Introduït: Segle XIX Ús: Molia el Gra Situació: Manacor, LLuchmayor

2

Molí de Ramell amb Coa Introduït: 1862 (Coa inventada per "El Cabo Loco") Ús: Extracció d'Aigua Situació: Principalment Palma/St Jordi i Campos/Ses Salines

MOLINS AIGUADERS:

Molí de Ramell Gran Introduït:Anys 1880 Ús: Extracció d'Aigua Situació: Principalment a Sa Pobla/Muro amb alguns exemplars a Campos y Palma

Aerobombes Tipus Americà Introduït: Anys 1920 (Importat de Espanya peninsular y Estats Units) Ús: Extracció d'Aigua Situació: Originalment prop a Palma. Exemplars modernes en tot Mallorca

Molí de Ferro Gran Introduït: Anys 1940 (Desenvolupat a partir de molins de Ramell grans) Ús: Extracció d'Aigua Situació: Principalment prop Sa Pobla

3

Molí de Ferro Introduït: 1934 (Adaptació del Molí Americà al de Ramell) Ús: Extracció d'Aigua Situació: A Mallorca

Molí de Ramell Introduït: 1854 per Damiá Reixach Ús: Extracció d'Aigua Situació: Principalment a Palma/St Jordi i Campos/Ses Salines

"Ferro" amb Pales de Fusta Introduït: Anys 1940 (De construcció mes barata que els de ferro) Ús: Extracció d'Aigua Situació: Principalment prop de Palma

4

Aiguader Antic Introduït: 1847 Ús: Extracció d'Aigua Situació: Pla de Sant Jordi (prop al Aeroport de Palma)

3−APLICACIONS A més de moldre farina, els molins de vent s'han utilitzat per moldre altres productes: el guix, el ciment, el paper vell per fer cartró, i més tard per fer electricitat. També s'han utilitzat per fer oli escasses vegades. A part d'aquestes aplicacions, els molins també es van fer servir per pujar grans quantitats d'aigua de dins dels pous.(molins aiguaders)

5