Normativa bàsica de la llengua Fonètica i ortografia Les vocals 1

Classifiqueu les paraules destacades en dos grups, segons que la vocal tònica correspongui al so de [ɛ] oberta o al de [e] tancada: a) No bec cervesa. e) Celles espesses. b) Bec de cigonya. f) Guerra cruenta. c) No ho ha comprès. g) S’ha fos el gel. d) I si me’n comprés una? h) Semàfor verd. So de [ɛ] oberta

So de [e] tancada

No bec cervesa. Celles espesses. Guerra cruenta. No ho ha comprès. S’ha fos el gel. Semàfor verd.

Bec de cigonya. I si me’n comprés una?

2

Classifiqueu les paraules destacades en dos grups segons que la vocal tònica correspongui al so de [ɔ] oberta o al de [o] tancada: a) Té molta sort. e) Un terròs de sucre. b) No hi sent: és sord. f) Tela de color terrós. c) S’ha fet un bony. g) Les llavors germinen. d) La roda està torta. h) I llavors el veié. So de [ɔ] oberta

So de [o] tancada

Té molta sort. Un terròs de sucre. La roda està torta. I llavors el veié.

No hi sent: és sord. Tela de color terrós. S’ha fet un bony. Les llavors germinen.

3

Marca la síl·laba tònica (T) i les àtones (A) de les paraules següents i, després, transcriu-ne fonèticament els sons vocàlics a sota, d’acord amb el sistema del català oriental. Per exemple: T A T A A T vent ventós ventijol [e] [ɔ] [o] [ə] [i] [ɔ] a) plat - platet - platerets T A A T A T rets te pla tet pla plat [ə] [ə] [a] [ə] [ə] [a] b) fulla - fulleta - fullaraca

©

A T A T A ta lle fu lla fu [ə] [ɛ] [u] [ə] [u] c) serra - serrar - serradora T A A T rar ser ra ser [a] [ə] [ə] [ɛ] d) roca - rocam - rocallós T A A T cam ro ca ro [a] [u] [ə] [ɔ] e) dorm - dormir - dormilega A T A T dor mir dor dorm [u] [i] [u] [ɔ] f) córrer - correràs - corredissa T A A A T ràs re cor rer cór [a] [a] [u] [ə] [o]

T ra [a]

A lla [ə]

A fu [u] A ser [ə]

A ra [ə]

T do [o]

A ro [u]

A ca [ə]

T llós [o]

A mi [i]

T le [ɛ] A cor [u]

A ca [ə]

A ra [ə]

A ga [ə] A re [ə]

T dis [i]

A sa [ə]

4

Classifica els monosíl·labs de les frases següents en tònics i àtons i fes la transcripció fonètica dels sons vocàlics. Recorda que la gran majoria de monosíl·labs són tònics i que els àtons són aquells que necessiten una altra paraula contigua que els faci de suport. a) Ha arribat a casa seva. Ha: T, [a]; a: A, [ə]. b) Ahir al matí em va passar per alt. al: A, [ə]; em: A, [ə]; va: T, [a]; per: A, [ə]; alt: T, [a]. c) És cert: es veia tot des del pis de dalt. és: T, [e]; cert: T, [ɛ]; es: A, [ə]; tot: T, [o]; des: T, [e]; del: A, [ə]; pis: T, [i]; de: A, [ə]; dalt: T, [a]. d) Què vols? Desitges que vingui? Què: T, [ɛ]; vols: T, [ɔ]; que: A, [ə]. e) Pescava amb un ham molt especial. amb: A, [ə]; un: A, [u]; ham: T, [a]; molt: T, [o]. f) Pel passadís hi ha pèl de la gossa. Pel: A, [ə]; hi: A, [i]; ha: T, [a]; pèl: T, [ɛ]; de: A, [ə]; la: A, [ə]. 5

Pronuncia els parells de mots següents. T’adonaràs que s’assemblen molt (són parònims) o es confonen en pronunciar-los (són homòfons en català oriental). Aplica’ls en diverses frases, de manera que quedi ben clar el significat de cada mot. Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu: efecte / afecte El cafè té un efecte estimulant. / A la seva mare sempre li demostra l’afecte que li té. lliurament / lliurement El lliurament de la tramesa es farà efectiu demà mateix. / Ha vingut a treballar lliurement, sense cap pressió. compra’n / compren Si trobes maduixes al mercat, compra’n. / Els turistes sempre compren algun objecte de record. al·ludir / eludir

©

Només vaig al·ludir al seu passat per posar un exemple. / Ho va encarregar a la seva companya per eludir la responsabilitat de fer-ho ell.. jutge / jutja El jutge va ser molt estricte a l’hora de dictar sentència. / Ella sempre el jutja malament. manar / menar La mare li va manar que fes tots els deures abans de sortir a jugar. / El gos pastor ha après a menar el ramat amb molta efectivitat. accepció / excepció El mot altaveu només té una accepció al diccionari. / Avui faré una excepció i et deixaré menjar xocolata desfeta per berenar. espècia / espècie La canyella és una espècia que s’utilitza per fer la crema catalana. / Aquells bolets són tots de la mateixa espècie. accés - accedir / excés - excedir Per accedir al recinte només hi ha un accés obert. / El seu excés de pes tindrà conseqüències greus. / Està prohibit excedir el nombre de passatgers que marca la llei. 6

Completa les paraules següents segons la norma general. el quadr… abstract… la quadr… negr… el quadre abstracte la quadra negra el nostr… cotx… la nostr… biciclet… el nostre cotxe la nostra bicicleta la pintur… abstract… l’espatll… esquerr… la pintura abstracta l’espatlla esquerra la cap… negr… el colz… esquerr… la capa negra el colze esquerre un altr… cov… la conduct… dign… un altre cove la conducta digna un act… correct… una cur… benign… un acte correcte una cura benigna una altr… cov… el conduct… rect… una altra cova el conducte recte l’escriptur… correct… un air… benign… l’escriptura correcta un aire benigne 7

Completa les paraules següents d’acord amb les excepcions de la norma. un traum… terribl… una mar… jov… un trauma terrible una mare jove un profet… lliur… una catàstrof… terribl… un profeta lliure una catàstrofe terrible un monarc… jov… un artist… lliur… un monarca jove un artista lliure un tem… cèlebr… una superfíci… enorm… un tema cèlebre una superfície enorme un fantasm… invisibl… una fras… cèlebr… un fantasma invisible una frase cèlebre un comet… enorm… una torr… invisibl… un cometa enorme una torre invisible

©

una fas… nòmad… una fase nòmada un homicid… indígen… un homicida indígena un patriot… entusiast… un patriota entusiasta

un atlet… entusiast… un atleta entusiasta un goril·l… nòmad… un goril·la nòmada una class… indígen… una classe indígena

8

Passa al plural aquestes paraules tenint en compte l’observació corresponent. una perruca groga una taronja dolça unes perruques grogues unes taronges dolces una peça obliqua una plaça antiga unes peces obliqües unes places antigues una raça autèntica una esponja xopa unes races autèntiques unes esponges xopes una figa seca una llengua indígena unes figues seques unes llengües indígenes 9

D’acord amb les normes i les excepcions, torna a escriure cada frase següent passant-la al singular, si és plural, o al plural si és singular. Per exemple: jo no perdia temps → nosaltres no perdíem temps; s’apugen els preus dels bitllets → s’apuja el preu del bitllet. a) Pensàveu unes altres coses? Pensava una altra cosa? b) Té una idea vaga del fet. Tenien unes idees vagues dels fets. c) Desitja un sou digne. Desitgen uns sous dignes. d) Avui comencen els altres actes. Avui comença l’altre acte. e) Omplen les cantimplores. Omple la cantimplora. f) Obriu les finestres! Obre la finestra! g) Busques un paraigua de butxaca? Busqueu uns paraigües de butxaca? h) Havia de pagar una fiança. Havies de pagar unes fiances. i) Eren unes persones pobres. Era una persona pobra. j) Amaga una prova al jutge? Amagaven unes proves als jutges? k) Veniu de pressa! Vine de pressa! l) Recorren el país. Recorre els països. 10

Completa les frases següents, d’acord amb les normes del so de la u feble: a) Toc… el pian… per esbarj… .

©

Toco el piano per esbarjo. b) Li han enviat el trofe… per corre… . Li han enviat el trofeu per correu. c) La casa disposa d’un porx… a l’entrada. La casa disposa d’un porxo a l’entrada. d) Celebren la festa segons el rit… ortodox. Celebren la festa segons el ritu ortodox. e) És un individ… que és molt assid… en el treball. És un individu que és molt assidu en el treball. f) Mir… el sald… de la llibreta. Miro el saldo de la llibreta. 11

D’acord amb la norma i les observacions, escriu musclo … raig … complex … musclos raigs / rajos complexos focus … despatx … virus … focus despatxos virus superflu … filferro … mig … superflus filferros mitjos residu … pedaç … tros … residus pedaços trossos

el plural (-s, -os, ø) dels mots següents: casc … cascs / cascos gust … gustos cas … casos

12

Completa amb a/e les paraules següents i, al costat, escriu-hi un altre mot de la mateixa família (més curt) que tingui tònica la vocal que hi falta. Per exemple: manual → mà. peixater → peix frenada → fre besar → bes bestiar → bèstia espantar → espant ratllar → ratlla llampec → llamp empentar → empenta pesar → pes ferrater → ferro banyador → bany passar → pas 13

Completa amb o/u muntanya → munt. dotzena → dotze rigorós → rigor duresa → dur mocador → moc

les paraules següents i procedeix com en l’activitat anterior. Per exemple: calorós → calor unglot → ungla punxegut → punxa forner → forn

enllumenat → llum dormilega → dorm puntejat → punt plomall → ploma

14

D’acord amb les normes i els casos especials, copia les frases següents i completa-les amb a o bé amb e: a) L’avioneta ha at…rrat en un t…rreny enf…ngat. L’avioneta ha aterrat en un terreny enfangat. b) Vés al f…rrer que canviï les f…rradures a l’euga. Vés al ferrer que canviï les ferradures a l’euga. c) El gos d’atura m…nava el b…stiar cap a la portella del d…vant. El gos d’atura menava el bestiar cap a la portella del davant. d) V…ntava les brases amb un v…ntall per revifar el foc. Ventava les brases amb un ventall per revifar el foc. e) S’han aj…gut sota l’…rbreda amb un s…ntiment de m…l…nconia. S’han ajagut sota l’arbreda amb un sentiment de melanconia. f) L’…mbaixador féu una m…ravellosa recepció a l’…mbaixada.

©

L’ambaixador féu una meravellosa recepció a l’ambaixada. g) Tr…urà foc pels queixals si s’ass…benta que s’ha av…riat la màquina. Traurà foc pels queixals si s’assabenta que s’ha avariat la màquina. h) Els nuvis estan respl…ndents d’alegria; demà contr…uran matrimoni. Els nuvis estan resplendents d’alegria; demà contrauran matrimoni. i) L’ass…ssinat s…mblava obra d’un mateix ass…ssí. L’assassinat semblava obra d’un mateix assassí. j) Com que és una …valuació av…ntatjosa, li ren…ixeran les il·lusions. Com que és una avaluació avantatjosa, li renaixeran les il·lusions. 15

Copia les frases següents i completa els mots de les frases següents amb o/u. Després, cerca’n el mot primitiu i agrupa’ls en columna segons siguin:

Mot primitiu

Derivats populars

Pseudoderivats

a) cloure b) doble c) jove d) sorgir e) nodrir f) pols g) boca h) pols i) fondre j) córrer

cloenda doblar jovent ressorgir nodriment polsera bocassa espolsar, polseguera foneria discorregut

exclusió, exclusiva, oclusiu duplicar juvenil insurgents, insurgència nutrició pulsació, pulsió bucal expulsió, expulsar fusió recurrent

a) Adreçà paraules d’agraïment en la cl…enda de l’acte. / L’assemblea votà l’excl…sió d’alguns membres. / Té l’excl…siva de la retransmissió del partit. /És un so consonàntic ocl…siu. Adreçà paraules d’agraïment en la cloenda de l’acte. / L’assemblea votà l’exclusió d’alguns membres. / Té l’exclusiva de la retransmissió del partit. / És un so consonàntic oclusiu. b) Volen d…plicar els beneficis. / Van d…blar el personal de l’oficina. Volen duplicar els beneficis. / Van doblar el personal de l’oficina. c) És una botiga de roba j…venil. / El j…vent d’avui no és com el d’abans. És una botiga de roba juvenil. / El jovent d’avui no és com el d’abans. d) L’Au Fènix va ress…rgir de les pròpies cendres. / Els ins…rgents volien enderrocar el govern, però la ins…rgència fracassà. L’Au Fènix va ressorgir de les pròpies cendres. / Els insurgents volien enderrocar el govern, però la insurgència fracassà. e) La llet materna és ideal per al n…driment dels nadons. / La n…trició dels habitants del país és escassa. La llet materna és ideal per al nodriment dels nadons. / La nutrició dels habitants del país és escassa. f) Tenia setanta p…lsacions per minut. / Duia una p…lsera d’or. / És una p…lsió que li ve de dins. Tenia setanta pulsacions per minut. / Duia una polsera d’or. / És una pulsió que li ve de dins. g) Aquest menjar deixa b…cassa. / L’aire no troba obstrucció en la cavitat b…cal. Aquest menjar deixa bocassa. / L’aire no troba obstrucció en la cavitat bucal.

©

h) Va esp…lsar les catifes al terrat. / El va amenaçar amb l’exp…lsió, però no el va exp…lsar. / La notícia aixecà molta p…lseguera. Va espolsar les catifes al terrat. / El va amenaçar amb l’expulsió, però no el va expulsar. / La notícia aixecà molta polseguera. i) Investiguen la f…sió nuclear. / A la f…neria treballen els metalls pel procediment de fosa. Investiguen la fusió nuclear. / A la foneria treballen els metalls pel procediment de fosa. j) La manifestació ha disc…rregut amb ordre i sense incidents. / És un fenomen rec…rrent, que torna de tant en tant. La manifestació ha discorregut amb ordre i sense incidents. / És un fenomen recurrent, que torna de tant en tant. 16

D’acord amb les normes i els casos especials, copia les frases següents i completa-les amb o o bé amb u: a) Pl…maren l’ocell i del pl…matge en feren pl…malls. Plomaren l’ocell i del plomatge en feren plomalls. b) En aquesta p…blació s’han tr…bat n…mbroses tr…balles arque…lògiques. En aquesta població s’han trobat nombroses troballes arqueològiques. c) Han c…mplert la promesa de fer el c…briment de la via fèrria. Han complert la promesa de fer el cobriment de la via fèrria. d) Tots conc…rregueren a la ballada. Hi hagué una gran conc…rrència. Tots concorregueren a la ballada. Hi hagué una gran concurrència. e) Vol assab…rir el iogurt end…lcit amb ed…lcorants. Vol assaborir el iogurt endolcit amb edulcorants. f) P…dríeu haver triat un tít…l millor per tit…lar aquesta novel·la. Podríeu haver triat un títol millor per titular aquesta novel·la. g) Juga amb les j…guines del germà petit. Sempre està enj…gassat. És un noi molt j…ganer, però no li agrada fer j…guesques. Juga amb les joguines del germà petit. Sempre està enjogassat. És un noi molt juganer, però no li agrada fer juguesques. h) Començà a pl…visquejar. De cop, pl…gué a bots i a barrals. Féu un dia molt pl…jós. L’endemà encara queia un pl…gim molt fi. Començà a plovisquejar. De cop, plogué a bots i a barrals. Féu un dia molt plujós. L’endemà encara queia un plugim molt fi. i) Nosaltres c…llirem les prunes de la pr…nera i vosaltres rec…lliu les de terra. Nosaltres collirem les prunes de la prunera i vosaltres recolliu les de terra. j) S…rtosament, hem s…rtit sans i estalvis: pensàvem que no ens en s…rtiríem, d’aquell t…rment. Sortosament, hem sortit sans i estalvis: pensàvem que no ens en sortiríem, d’aquell turment.

©

Normativa bàsica de la llengua Fonètica i ortografia La síl·laba, el hiat i el diftong 1

Representa l’estructura sil·làbica d’aquests mots. Observa la presència de dígrafs (dues lletres que representen un so consonàntic). monstre nyap ullals paquiderm gruix ferms assaig monstre: mons-tre / CVCC-CCV nyap: nyap / CVC ullals: u-llals / V-CVCC paquiderm: pa-qui-derm / CV-CV-CVCC gruix: gruix / CCVC ferms: ferms / CVCCC assaig: as-saig / V-CVC 2

Divideix les síl·labes de cada mot: desaparèixer, carruatge, assídua, estrènyer, bacallaneria, benaurat, brúixola, innocentment, metzina, revetlla, beuratge, despatxar, mitjana, anul·lar, escenari, cinquena, coincidir, cellajunt, sol·licitud, inhòspit, reembossament, transalpí, aiguabarreig, malagraït, superabundar, inaccessible, emmotllatge. des-a-pa-rèi-xer, car-ru-at-ge, as-sí-du-a, es-trè-nyer, ba-ca-lla-ne-ri-a, be-nau-rat, brúi-xo-la, in-nocent-ment, met-zi-na, re-vet-lla, beu-rat-ge, des-pat-xar, mit-ja-na, a-nul-·lar, es-ce-na-ri, cin-que-na, co-in-ci-dir, ce-lla-junt, sol-·li-ci-tud, in-hòs-pit, re-em-bos-sa-ment, trans-al-pí, ai-gua-bar-reig, mala-gra-ït, su-per-a-bun-dar, in-ac-ces-si-ble, em-mot-llat-ge. 3

Copia el text següent deixant les mateixes ratlles però corregint els errors de separació de paraules a fi de ratlla. El famós detectiu estava aEl famós detectiu estava asssegut d’esquena a mi. Tenisegut d’esquena a mi. Tea un bastó de fusta massinia un bastó de fusta massisssa. La virolla era de fesa. La virolla era de ferrro. Amb una lupa va exro. Amb una lupa va exaaminar el bastó. Estava aminar el bastó. Estava arrrepapat al sofà, experepapat al sofà, expell·lint rodonetes de fum lint rodonetes de fum que s’enlairaven oscil· que s’enlairaven oscillant cap al sostre. Jo l’oblant cap al sostre. Jo l’observava amb curiositat. servava amb curiositat. L’experiència li havia ensenL’experiència li havia enseyat que un despistat es denyat que un despistat es deiixava el bastó en comxava el bastó en compptes de la targeta de vistes de la targeta de visiita després d’esperar ta després d’esperar-se a casa d’algú durant use a casa d’algú durant na hora. Com que la viroluna hora. Com que la virola del bastó estava molt lla del bastó estava molt desgastada, li costava d’ desgastada, li costava d’ima-

©

imaginar-se’l a les mans d’ un metge de ciutat.

ginar-se’l a les mans d’un metge de ciutat.

4

Digues si els grups sil·làbics destacats formen hiat, diftong o triftong: a-e-rò-drom, io-ga, què-ieu, ai-re, re-a-li-tat, cre-ueu, cui-na, far-mà-ci-a, di-uen, pèr-du-a, ade-qüeu. hiat a-e-rò-drom, re-a-li-tat, far-mà-ci-a, pèr-du-a,

diftong io-ga, ai-re, cui-na, di-uen,

triftong què-ieu, cre-ueu, a-deqüeu

5

Llegeix en veu alta les paraules següents i digues si la i dels mots destacats en cursiva fa de nucli o de marge sil·làbic. Després, separa’n les síl·labes amb un guionet. a) una cruïlla perillosa – una cuina de gas cru-ï-lla (nucli sil·làbic) – cui-na (marge sil·làbic) b) duies el mòbil – conduïes de pressa du-ies (marge sil·làbic) – con-du-ï-es (nucli sil·làbic) c) queien sempre - traïen els amics que-ien (marge sil·làbic) – tra-ï-en (nucli sil·làbic) d) els proveïa d’aliments – veia el mar pro-ve-ï-a (nucli sil·làbic) – ve-ia (marge sil·làbic) e) la veïna amable – la beina dels pèsols ve-ï-na (nucli sil·làbic) – bei-na (marge sil·làbic) f) fruita del temps – fruïa del lleure frui-ta (marge sil·làbic) – fru-ï-a (nucli sil·làbic) 6

Llegeix en veu alta les frases següents i digues si la u dels mots destacats en cursiva fa de nucli o bé de marge sil·làbic. Després, separa’n les síl·labes amb un guionet. a) horari diürn – arribarà diumenge di-ürn (nucli sil·làbic) – diu-men-ge (marge sil·làbic) b) el repeu de la columna – la peülla del porc re-peu (marge sil·làbic) – pe-ü-lla (nucli sil·làbic) c) mira de reüll – és reu de traïció re-üll (nucli sil·làbic) – reu (marge sil·làbic) 7

Separa les síl·labes de les paraules següents i fes-ne dos grups segons que continguin un diftong creixent o un diftong decreixent: quatre, iogurt, boira, guarir, esplai, preuada, lleure, freqüent, suau, hiena, feina, xemeneia, ploure, contigua, riure, iaia, truita, quota, palau, llengües. qua-tre, io-gurt, boi-ra, gua-rir, es-plai, pre-ua-da, lleu-re, fre-qüent, su-au, hie-na, fei-na, xe-me-ne-ia, plou-re, con-ti-gua, riu-re, ia-ia, trui-ta, quo-ta, pa-lau, llen-gües Diftong creixent boi-ra, es-plai, lleu-re, su-au, fei-na, plou-re, riu-re, trui-ta, pa-lau

©

Diftong decreixent qua-tre, io-gurt, gua-rir, pre-ua-da, fre-qüent, hie-na, xe-me-ne-ia, con-ti-gua, ia-ia, quo-ta, llen-gües

8

D’acord amb les normes i les observacions anteriors, separa les síl·labes de les paraules següents i fes-ne dos grups segons si la i o la u fan de nucli sil·làbic o de marge sil·làbic: riera, aigüera, boia, pèrdua, coure, sessió, usuari, guaitar, coiot, consciència, quasi, cua, tèbia, baia, peüc, aire, aïllar, suar, creuen, il·lusió, ioga. ri-e-ra, ai-güe-ra, bo-ia, pèr-du-a, cou-re, ses-si-ó, u-su-a-ri, guai-tar, co-iot, cons-ci-èn-ci-a, qua-si, cu-a, tè-bi-a, ba-ia, pe-üc, ai-re, a-ï-llar, su-ar, cre-uen, il-·lu-si-ó, io-ga. Nucli sil·làbic ri-e-ra, pèr-du-a, ses-si-ó, u-su-a-ri, cons-ci-èn-ci-a, cu-a, tè-bi-a, pe-üc, a-ï-llar, su-ar, il-·lu-si-ó

Marge sil·làbic ai-güe-ra, bo-ia, cou-re, guai-tar, co-iot, qua-si, ba-ia, ai-re, cre-uen, io-ga

9

La normativa estableix que no hi ha diftong quan les vocals i i u van entre consonant i vocal. Separa convenientment, amb un guionet, les síl·labes dels mots següents. a) Dues línies aèries europees. b) La Clàudia estudia Història i en Màrius, Ciències. c) Darrerament, l’empresa tenia pèrdues contínues. d) La ràdio col·labora en la campanya publicitària a favor d’Etiòpia. e) Tingues en compte la vàlua extraordinària d’aquesta estàtua. Du-es lí-ni-es a-èri-es eu-ro-pe-es. La Clàu-di-a es-tu-di-a His-tò-ri-a i en Mà-rius, Ci-èn-ci-es. Dar-re-ra-ment, l’em-pre-sa te-ni-a pèr-du-es con-ti-nu-es. La rà-di-o col-·la-bo-ra en la cam-pa-nya pu-bli-ci-tà-ri-a a fa-vor d’E-ti-ò-pi-a. Tin-gues en comp-te la và-lu-a extra-or-di-nà-ri-a d’a-ques-ta es-tà-tu-a. 10

Explica les diferències gràfiques i de distribució sil·làbica entre cuota i quota, i entre adequar i evacuar. Cuota: cu-o-ta. La u situada entre consonant i vocal es considera nucli sil·làbic i per tant el contacte amb la vocal que segueix es resol en hiat. Quota: quo-ta. La u [w] precedida de q i seguida de vocal forma un diftong creixent. Adequar: a-de-quar. La u [w] precedida de q i seguida de vocal forma un diftong creixent. Evacuar: e-va-cu-ar. La u situada entre consonant i vocal es considera nucli sil·làbic i per tant el contacte amb la vocal que segueix es resol en hiat.

©

Normativa bàsica de la llengua Fonètica i ortografia L’accent gràfic i la dièresi 1

Classifica els mots de les frases següents en monosíl·labs (tònics i àtons) i polisíl·labs (aguts, plans i esdrúixols). a) Els ibers es refugiaven en uns poblats que construïren als cims dels turons. b) De la medul·la òssia se’n diu el moll de l’os i de les pupil·les dels ulls en diem ninetes. c) Son pare va treballar des que tenia catorze anys amb màquines tèxtils. Monosíl·labs

Polisíl·labs

Tònics

Àtons

Aguts

Plans

Esdrúixols

cims

Els, es, en, uns, que, als, dels

ibers, poblats, turons

refugiaven, construïren

diu, moll, os, ulls

De, la, se, ’n, el, de, l’, i, de, les, dels, en

diem ninetes

medul·la, pupil·les,

òssia

va, des, anys

Son, que, amb

treballar, tèxtils

pare, tenia, catorze,

màquines

2

Desplaça l’accent prosòdic dels mots següents de manera que en resultin uns altres i acompanya’ls d’un context. Per exemple: pati de l’escola / patí de rodes. record, consol, angles, avis, secretaria, perdo, conte. Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu. Record: Record de viatge. / Rècord del món de velocitat. Consol: Donar consol. / Cònsol de França. Angles: Problema d’angles. / Llibre d’anglès. Avis: Casa dels avis. / Deixa un avís. Secretaria: Treballa a secretaria. / Treballa de secretària. Perdo: Perdo la paciència. / No té perdó. Conte: Conte infantil. / Conté objecte fràgil. 3

Desplaça l’accent prosòdic de les formes verbals de manera que en resultin unes altres i indica’n els temps verbals. Per exemple: beure (infinitiu) / beuré (futur). moure, veieu, obris, menjarem, parlareu, cantes, fugi. Moure: (infinitiu) / mouré (futur). Veieu: (present d’indicatiu) / vèieu (imperfet d’indicatiu). Obris: (present de subjuntiu) / obrís (imperfet de subjuntiu). Menjarem: (futur) / menjàrem (perfet d’indicatiu). Parlareu: (futur) / parlàreu (perfet d’indicatiu). Cantes: (present) / cantés (imperfet de subjuntiu). Fugi: (present de subjuntiu) / fugí (perfet de subjuntiu).

©

4

Converteix els mots esdrúixols següents en paraules planes i agudes, i acompanya-les d’un context. Per exemple: fàbrica tèxtil / fabrica teixits / fabricà xandalls. ànima, càrrega, contínues, còpia, íntegra, màquina, òpera. Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu. Ànima: Ànima en pena. / Anima els nois. / Animà la festa. Càrrega: Càrrega pesada. / Carrega el carro. / Carregà amb la culpa. Contínues: Baralles contínues. / Si vols, continues. / Li va dir que continués. Còpia: Fes-te’n una còpia. / Copia la recepta. / Copià durant l’examen. Íntegra: És molt íntegra. / Integra molts ingredients. / S’integrà de seguida al grup. Màquina: Màquina de pastar. / Maquina alguna malifeta. / Ell maquinà el robatori. Òpera: Canta òpera. / El cirurgià l’opera. / L’operà de cataractes. 5

Divideix les paraules següents en síl·labes, subratlla’n la tònica i accentua-les quan calgui, d’acord amb les normes de l’accent gràfic. examen diari cançó historia e-xa-men di-a-ri can-çó his-tò-ri-a burges convencer examens diaria bur-gès con-vèn-cer e-xà-mens di-à-ri-a cançons perdia burgesia tanquin can-çons per-di-a bur-ge-si-a tan-quin tauro escas debil erroni tau-ró es-càs dè-bil er-ro-ni trauran freqüencia taurons escassos trau-ran fre-qüèn-ci-a tau-rons es-cas-sos feble erronia recorrer esclau fe-ble er-rò-ni-a re-cór-rer es-clau 6

Justifica la presència o l’absència d’accent gràfic en aquestes paraules: cantareu, cantaria, cantaran, Ramon, corríeu, ambigua, Pasqües, pràcticament, paciència. Cantareu: És aguda i acaba en vocal, i s’hauria d’accentuar, però com que la -u forma part d’un diftong decreixent, no s’accentua. Cantaria: És plana i acaba en vocal, i per tant no s’accentua. Cantaran: És aguda i no acaba ni en vocal ni en vocal + s, ni en -en o -in, i per tant no s’accentua. Ramon: És aguda i no acaba ni en vocal ni en vocal + s, ni en -en o -in, i per tant no s’accentua. Corríeu: És plana i acaba amb una -u que forma part d’un diftong decreixent, i per tant s’accentua. Ambigua: És plana i acaba en vocal, i per tant no s’accentua. Pasqües: És plana i acaba en vocal + s, i per tant no s’accentua. Pràcticament: La forma femenina de l’adjectiu del qual deriva (pràctica) duu accent, i aquest es manté. Paciència: És esdrúixola, i per tant s’accentua. 7

Accentua quan calgui les paraules de les frases següents, d’acord amb les normes i les observacions anteriors: a) En Marius no compren prou be per que els propietaris compren tants retols si no els faran servir tots. En Màrius no comprèn prou bé per què els propietaris compren tants rètols si no els faran servir tots. b) Tot i que perde el partit, rebe forts aplaudiments d’admiracio. Tot i que perdé el partit, rebé forts aplaudiments d’admiració. c) Apren frances i angles en una academia d’idiomes. Aprèn francès i anglès en una acadèmia d’idiomes.

©

d) Si fossiu mes considerats apagarieu el telefon mobil. Si fóssiu més considerats apagaríeu el telèfon mòbil. e) El mossen demanara un prestec per restaurar l’esglesia, que s’ha malmes molt a causa dels ultims aiguats. El mossèn demanarà un préstec per restaurar l’església, que s’ha malmès molt a causa dels últims aiguats. 8

Utilitza els parells de mots següents en una frase que doni a entendre el seu significat. Per exemple: mà /ma: Dóna la mà a ma germana. és / es ós /os pèl / pel què / que sí /si dóna, dónes / dona, dones són /son té / te ús / us vés / ves sòl / sol véns, vénen / vens, venen Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu. és / es: Es pensa que és bona persona. ós /os: Van trobar un os d’ós polar. pèl / pel: El va agafar pel pèl. què / que: Què vols que faci primer. sí /si: Si em dius que sí, vindré. dóna, dónes / dona, dones: Si ell en dóna a la seva dona, tu en dónes a les altes dones. són /son: Això són símptomes de la son que té. té / te: Té, agafa aquestes bossetes de te. ús / us: Us vaig avisar que no en féssiu un mal ús. vés / ves: Ves que no t’ho hagi de repetir: vés a dormir de seguida. sòl / sol: Va venir tot sol a analitzar aquell tipus de sòl argilós. véns, vénen / vens, venen: Si véns aviat ells et venen qualsevol ganga; però si vénen tard els la vens tu a ells. 8

Copia les frases següents i escriu l’accent diacrític on calgui: a) L’Ajuntament vol apujar els impostos que graven els bens immobles. L’Ajuntament vol apujar els impostos que graven els béns immobles. b) Si vens a la muntanya per veure com els bens pasturen pels prats, emporta’t unes botes que siguin molt bones. Si véns a la muntanya per veure com els bens pasturen pels prats, emporta’t unes botes que siguin molt bones. c) El net i la neta venen a veure els avis. Van ben nets i polits. El nét i la néta vénen a veure els avis. Van ben nets i polits. d) El rei feu donar en feu tota aquesta comarca al comte de Mataplana. El rei féu donar en feu tota aquesta comarca al comte de Mataplana. e) –Que fora millor, celebrar la festa a fora o a dins? –No se com se celebraria mes be. –Què fóra millor, celebrar la festa a fora o a dins? –No sé com se celebraria més bé. f) –Qui es? –Soc jo, en Raül; ja son les dotze i es veu que dorm com un soc. –Qui és? –Sóc jo, en Raül; ja són les dotze i es veu que dorm com un soc. g) Com vols el cafè, molt o en gra? O potser t’estimes mes te? Com vols el cafè, mòlt o en gra? O potser t’estimes més te?

©

h) T’agrada la melmelada de mores? Si dius que si te’n dona un pot. T’agrada la melmelada de móres? Si dius que sí te’n dóna un pot. i) Us haig de dir que feu un bon us de les vostres capacitats. Us haig de dir que feu un bon ús de les vostres capacitats. 10

Escriu la dièresi només quan calgui: frequent / esquerra esguerrar / unguent freqüent / esquerra esguerrar / ungüent pinguí / enguixar actui / conduir pingüí / enguixar actuï / conduir terraqui / requisit llengua / llengueta terraqüi / requisit llengua / llengüeta aillar / aigua lluint / lluit, lluida aïllar / aigua lluint / lluït, lluïda coissor / coincidir estudii / antiinfecciós coïssor / coincidir estudiï / antiinfecciós reull / reunir atapeit / atapeirà reüll / reunir atapeït / atapeirà 11

Escriu accent o dièresi: pais / paisos país / països obeissin / obeissim obeïssin / obeíssim veina / vei veïna / veí destruis / destruissis destruís / destruïssis 12

agraim / agraiem agraïm / agraíem possei / posseiu posseí / posseïu construia / construieu construïa / construíeu produirem / produiren produírem / produïren

Copia les paraules següents i escriu la dièresi quan calgui: a) Cruilla perillosa de carrers. Cruïlla perillosa de carrers. b) Medicament contraindicat. Medicament contraindicat. c) Reunir tot el veinat. Reunir tot el veïnat. d) S’ha produit fortuitament. S’ha produït fortuïtament. e) M’amoina tant d’egoisme. M’amoïna tant d’egoisme. f) Paisos reunificats. Països reunificats. g) Suicidi increible. Suïcidi increïble. h) La continuitat del circuit. La continuïtat del circuit. i) Pujar al pòdium. Pujar al pòdium. j) Incendi esfereidor.

©

Incendi esfereïdor. k) Societat preindustrial. Societat preindustrial. l) Maleit traidor. Maleït traïdor. m) Aillament acústic. Aïllament acústic. n) Globus terraqui. Globus terraqüi. o) Expressar-se amb espontaneitat. Expressar-se amb espontaneïtat. p) Agraiment sincer. Agraïment sincer. q) Delinquent reincident. Delinqüent reincident. r) Duia pressa quan conduia. Duia pressa quan conduïa. s) L’altruista estima el proisme. L’altruista estima el proïsme.

©

Normativa bàsica de la llengua Fonètica i ortografia L’apòstrof, la contracció i el guionet 1

Llegeix les seqüències següents fixant-te en la redistribució sil·làbica de la transcripció fonètica. Determina si el resultat del contacte vocàlic és un hiat, una sinalefa o una elisió. ORTOGRAFIA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA CONTACTE VOCÀLIC [rəkointim] hiat 1 racó íntim [sentulo] elisió 2 sento olor [kəlβɛws] elisió 3 que el veus? [əstaδiwlimpik] sinalefa 4 estadi olímpic [bemmi] elisió 5 ve amb mi [felβe] elisió 6 fer el bé [nopasiansiə] hiat 7 no passi ànsia [ətkiɾilkustum] elisió 8 adquirir el costum [əlβojmiʎo] sinalefa 9 el bo i millor 2

Marca les sinalefes que es produeixen en les seqüències següents i després indica quantes síl·labes en resulten. Per exemple: no hi.ha temps = 3 síl·labes no hi aneu febrer i març no hi.aneu = 3 síl·labes febrer.i març = 3 síl·labes ho intentaré hi anirem tu i jo ho.intentaré = 4 síl·labes hi.anirem tu.i jo = 5 síl·labes hi ha un gos que hi és? hi.ha.un gos = 2 síl·labes que hi.és? = 2 síl·labes i aquí igual aneu entrant i.aquí.igual = 3 síl·labes aneu entrant = 4 síl·labes no ho veig cosir un botó no.ho veig = 2 síl·labes cosir.un botó = 4 síl·labes qui ho diu? ahir us vaig veure qui.ho diu? = 2 síl·labes ahir.us vaig veure = 5 síl·labes 3

Marca les elisions que es produeixen en les seqüències següents i després indica quantes síl·labes en resulten. Per exemple: una illa = 3 síl·labes camí estret jardí antic jardí antic = 3 síl·labes camí estret = 3 síl·labes mà esquerra una altra empenta una altra empenta = 5 síl·labes mà esquerra = 3 síl·labes fer el bé vine amb mi vine amb mi = 3 síl·labes fer el bé = 2 síl·labes a mi em sembla bé matar el cuc matar el cuc = 3 síl·labes a mi em sembla bé = 5 síl·labes sabó especial quinze anys quinze anys = 2 síl·labes sabó especial = 4 síl·labes Què em dèieu? córrer amb cada una córrer amb cada una = 5 síl·labes Què em dèieu? = 3 síl·labes

©

4

Escriu apostrofats, només quan calgui, els articles i la preposició de que hi ha entre parèntesis a les frases següents: a) Em fa mal (la) ungla (de) un peu. Em fa mal l’ungla d’un peu. b) Estudia a (la) universitat austríaca (de) Innsbruck. Estudia a la universitat austríaca d’Innsbruck. c) Se’n tornen a (la) Àfrica el mes (de) abril. Se’n tornen a l’Àfrica el mes d’abril. d) (el) Ignasi i (la) Isabel surten junts. L’Ignasi i la Isabel surten junts. e) (la) ema i (la) ena són consonants nasals. La ema i la ena són consonants nasals. f) És (el) edifici de (el) organisme de (la) UNESCO. És l’edifici de l’organisme de la UNESCO. g) (el) IPC ha baixat dues dècimes, però (el) IVA s’ha apujat. L’IPC ha baixat dues dècimes, però l’IVA s’ha apujat. h) (el) any vinent jugarà a (la) NBA. L’any vinent jugarà a l’NBA. i) Practica (el) ioga i (el) esport (de) aventura. Practica el ioga i l’esport d’aventura. j) (la) una és (de) en Tomàs i (la) altra és de (el) Isidre. L’una és d’en Tomàs i l’altra és de l’Isidre. k) És (la) una; encara és (de) hora. És la una; encara és d’hora. l) (la) humitat de (el) aire de (la) illa és elevada. La humitat de l’aire de l’illa és elevada. 5

Torna a escriure les combinacions següents canviant el passat perifràstic pel passat simple. Per exemple: en vau afegir → n’afegíreu. el vau utilitzar → l’utilitzàreu em vas ajudar → m’ajudares et vas incomodar → t’incomodares la vau utilitzar → la utilitzàreu es va engreixar → s’engreixà el van infectar → l’infectaren el vam interrompre → l’interrompérem la van infectar → la infectaren la vam adormir → l’adormírem en va aprendre → n’aprengué 6

Cal Cal Cal Cal Cal Cal Cal Cal 7

Torna a escriure les frases següents transformant-les en ordres o exhortacions. Per exemple: que s’aturi aquí. → Aturi’s aquí. que l’observis bé → Observa’l bé. que els torni els diners. → Torni’ls els diners. que s’agafi fort. → Agafi’s fort. que ens ajudis. → Ajuda’ns. que el porti al metge. → Porti’l al metge. que t’aprimis una mica. → Aprima’t una mica. que m’animis més. → Anima’m més.

Escriu, d’acord amb les normes, les combinacions de pronoms següents: a) (Se) (em) posa malament. / (Se) (em) ha posat malament. Se’m posa malament. / Se m’ha posat malament.

©

b) (Se) (en) va adonar. / (Se) (en) hauria adonat. Se’n va adonar. / Se n’hauria adonat. c) (Se) (et) va fer llarg. / (Se) (et) ha fet difícil. Se’t va fer llarg. / Se t’ha fet difícil. d) (Te) (el) has menjat tot. / Menja (te) (el) tot. Te l’has menjat tot. / Menja-te’l tot. e) (Me) (els) tornes? / Au, vinga, torna (me) (els)! Me’ls tornes? / Au, vinga, torna-me’ls! f) (Me) (en) aniré. / (Me) (en) haig d’anar. Me n’aniré. / Me n’haig d’anar. g) No (se) (ens) té en compte. / (Se) (us) ha tingut en compte. No se’ns té en compte. / Se us ha tingut en compte. h) Demà (els) (hi) enviaré. / (La) (hi) enviaré. Demà els hi enviaré. / L’hi enviaré. 8

Apostrofa o contreu, si cal d’acord amb les normes, els mots que hi ha entre parèntesis en les frases següents: a) Viu (a) (el) cinquè pis. / Vivia (a) (el) àtic. / Truca (a) (en) Marc. / Dóna-ho (a) (els) nois. Viu al cinquè pis. / Vivia a l’àtic. / Truca a en Marc. / Dóna-ho als nois. b) Cauen (de) (el) arbre. / Treu-lo (de) (el) mig. / Això és (de) (en) Ramon. / És un exercici (de) (els) més fàcils. / Et trucaré (des) (de) (el) mòbil. / És un periodista (de) El Punt. Cauen de l’arbre. / Treu-lo del mig. / Això és d’en Ramon. / És un exercici dels més fàcils. / Et trucaré des del mòbil. / És un periodista d’El Punt. c) (Per) (el) abril cada gota en val mil, (per) (el) maig cada dia un raig. / Tornarem (per) (els) volts (de) (el) migdia. Per l’abril cada gota en val mil, pel maig cada dia un raig. / Tornarem pels volts del migdia. d) És un rellotge (per) (a) (el) Ernest. / Són proves (per) (a) (el) judici. / Són uns jocs (per) (a) (els) nens. És un rellotge per a l’Ernest. / Són proves per al judici. / Són uns jocs per als nens. e) Vés a (ca) (el) ferrer / El trobaràs a (ca) (en) Pep. / És la masia de (ca) (en) Arús. / Soparem a (ca) (els) oncles. Vés a cal ferrer / El trobaràs a can Pep. / És la masia de ca n’Arús. / Soparem a cals oncles. 9

Completa les frases següents amb la combinació d’una preposició (a, de, per, per a) i l’article definit (el, la, els, les), segons correspongui. a) En Raül s’ha fet mal a l’ungla del peu mentre corria pel bosc. b) Han escrit una carta al representant dels veïns i a l’administrador de finques. c) Us duia això de part de la Irene i de l’Agnès. d) És un oli que no és apte per al consum; només es comercialitza per a la indústria. 10

Ajunta, amb guionet o sense, els compostos de les frases següents: a) El xaloc bufa del sud est. g) M’han fet malbé el para xocs. El xaloc bufa del sud-est. M’han fet malbé el para-xocs. b) Va ser vice president del club. h) El cobre llit és a la tintoreria. Va ser vicepresident del club. El cobrellit és a la tintoreria. c) Actua com un poca solta. i) Vigila, que és un busca raons! Actua com un poca-solta. Vigila, que és un busca-raons! d) Va xano xano rambla avall. j) És una càmera sub aquàtica. Va xano-xano rambla avall. És una càmera subaquàtica.

©

e) És una benzinera d’auto servei. És una benzinera d’autoservei. f) És una religió judeo cristiana. És una religió judeocristiana.

k) Esclatà la crisi socio econòmica. Esclatà la crisi socioeconòmica. l) Demà passat? Era abans d’ahir! Demà passat? Era abans-d’ahir!

11

Procedeix com en l’activitat anterior. a) Se celebra un cimera hispano americana. b) Va arrencar l’arbre de soca rel. c) Quina poca formalitat que té! És un baliga balaga. d) Estudia els fenòmens fisico químics de les molècules. e) Ha mort l’ex president de la República. f) És una base de l’exèrcit nord americà. g) L’assemblea era un desori, un autèntic poti poti. h) El govern ha fet públic l’avant projecte de llei. i) Les negociacions no progressen; es troben en un cul de sac. a) Se celebra un cimera hispanoamericana. b) Va arrencar l’arbre de soca-rel. c) Quina poca formalitat que té! És un baliga-balaga. d) Estudia els fenòmens fisicoquímics de les molècules. e) Ha mort l’expresident de la República. f) És una base de l’exèrcit nord-americà. g) L’assemblea era un desori, un autèntic poti-poti. h) El govern ha fet públic l’avantprojecte de llei. i) Les negociacions no progressen; es troben en un cul-de-sac. 12

Escriu amb lletres les xifres següents: 28, 45, 801, 12.825, 9.564.758. 28: vint-i-vuit. 45: quaranta-cinc. 801: vuit-cents u. 12.825: dotze mil vuit-cents vint-i-cinc. 9.564.758: nou milions cinc-cents seixanta-quatre mil set-cents cinquanta-vuit. 13

Escriu les combinacions de pronoms indicades darrere el verb: a) Treu + et + el. Treu-te’l. b) Endreceu + us + la. Endreceu-vos-la. c) Descorda + el + hi. Descorda-l’hi. d) Escalfa + la + hi. Escalfa-la-hi. e) Requiseu + li + ho. Requiseu-li-ho. f) Organitza + els + la. Organitza’ls-la. g) Prohibeix + li + ho. Prohibeix-li-ho. h) Adoneu + us + en. Adoneu-vos-en.

©

i) Fixem + ens + hi. Fixem-nos-hi. j) Pensa + et + hi. Pensa-t’hi. k) Vagi + se + en. Vagi-se’n. l) Prendre + us + ho. Prendre-us-ho. 14

Escriu les combinacions de pronoms amb l’apòstrof o el guionet quan calgui en les frases següents: a) (em + el) … han d’escurçar. / … portaran a casa. / Planxa… quan puguis. Me l’han d’escurçar. / Me’l portaran a casa. / Planxa-me’l quan puguis. b) (et + en) No … oblidis mai. / Vull que … recordis sempre. / Vés… ben lluny. No te n’oblidis mai. / Vull que te’n recordis sempre. / Vés-te’n ben lluny. c) (ens + els) … escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar… / Guarda… aquí fins demà. Ens els escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar-nos-els / Guarda’ns-els aquí fins demà. d) (us + ho) Després … explicaré tot. / Va vendre… a molt bon preu. / Emporteu… d’aquí. Després us ho explicaré tot. / Va vendre-us-ho a molt bon preu. / Emporteu-vos-ho d’aquí. e) (els + en) … he deixat un de nou. / No vaig pensar a donar … / Obre… una de ben fresca. Els n’he deixat un de nou. / No vaig pensar a donar-los-en / Obre’ls-en una de ben fresca.

©

Normativa bàsica de la llengua Fonètica i ortografia Les consonants oclusives 1

Articula els sons oclusius destacats en les seqüències següents i classifica els mots que els contenen atenent al punt d’articulació (bilabials, dentals i velars) i la sonoritat (sonor i sord). a) pany de la porta / bany de mar pany (bilabial sorda) de la porta / bany (bilabial sonora) de mar b) fer un gol / menja col fer un gol (velar sonora) / menja col (velar sorda) c) davant teu / déu egipci davant teu (dental sorda) / déu egipci (dental sonora) d) esbart d’ocells / corda d’espart esbart (bilabial sonora) d’ocells / corda d’espart (bilabial sorda) e) roca de marga / roba de marca roca de marga (velar sonora) / roba de marca (velar sorda) f) no fa falta / seure a la falda no fa falta (dental sorda) / seure a la falda (dental sonora) 2

Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents. a) a[t][k]irir una a[d]dicció adquirir una addicció b) un ca[b]dill fre[t] i super[p] un cabdill fred i superb c) [k]uasi [k]uaranta [g]ineus quasi quaranta guineus d) la solitu[t] d’un alber[k] o[p]scur la solitud d’un alberg obscur e) ex[p]erimentar un can[b]i experimentar un canvi f) l’a[d]dició de la [k]uantitat d’un [k]ilo. l’addició de la quantitat d’un quilo. g) les [k]uotes dels socis del clu[p] les quotes dels socis del club h) animal d’una [k]uota llar[g]íssima animal d’una cuota llarguíssima i) [k]ina mala sor[t]! No hi sent; és sor[t] quina mala sort! No hi sent; és sord 3

Llegeix les frases següents parant atenció a les consonants oclusives a fi de mot i transcriune el so. a) Si cal la terra, jo tinc adob. adobar [b]; adob [p] b) Fluïdesa és la característica del que és fluid. fluïdesa [d]; fluid [t] c) És amargant, d’un gust molt amarg. amargant [g]; amarg [k]

©

4

D’acord amb les normes, escriu el masculí corresponent de cadascun dels mots següents: lloba, xopa, muda, neboda, aguda, feixuga, antiga, grega, esquerpa, superba, decrèpita, vàlida, amarga, llarga, verda, deserta, pròdiga, pròfuga. Llop, xop, mut, nebot, agut, feixuc, antic, grec, esquerp, superb, decrèpit, vàlid, amarg, llarg, verd, desert, pròdig, pròfug. 5

Escriu el mot primitiu corresponent dels mots derivats següents: a) Me n’he atipat. N’estic ben tip. b) El fet de destorbar: ser un destorb. c) Baixa serpentejant, com una serp. d) Una praderia: un prat molt extens. e) Un discurs absurd, ple d’absurditats. f) Dissortadament té mala sort. g) Sordeja, però no és sord del tot. h) Molt càndid, d’una candidesa extrema. i) El fet de renegar: dir un renec. j) La ceguesa d’un cec. k) Castigat amb un càstig molt sever. l) Quin fangueig! Tot és ple de fang. 6

Cerca, en les excepcions de les normes, els mots que s’adiguin a aquests contextos i tot seguit escriu-los. a) un … de fans g) quin … que portes! un club de fans quin tràfec que portes! b) l’… per a les plantes h) un militar bon … l’adob per a les plantes un militar bon estrateg c) el vent càlid del … i) ecs, quin …! el vent càlid del sud ecs, quin fàstic! d) el … d’escapament j) un animal molt … el tub d’escapament un animal molt feréstec e) maneres d’un … k) li han donat un … maneres d’un esnob li han donat un càrrec f) el … fa demagògia l) agafa’l pel … el demagog fa demagògia agafa’l pel mànec 7

A partir dels adjectius següents, forma els substantius acabats en -etud, -itud, -etat, -itat: recte, nou, inquiet, profund, grat, breu, lent, segur, ple, apte, capaç, auster, acte. Rectitud, novetat, inquietud, profunditat, gratitud, brevetat, lentitud, seguretat, plenitud, aptitud, capacitat, austeritat, actitud. 8

D’acord amb els grups gràfics del quadre de més amunt, completa les expressions següents: a) no a…metre cap du…te g) les proves d’un deli…te sa…nant no admetre cap dubte les proves d’un delicte sagnant b) au…ment del su…ministrament h) si…nar una obra amb …seudònim augment del subministrament signar una obra amb pseudònim c) a…ceptar la rece…ta i) a…dicte a una su…stància acceptar la recepta addicte a una substància d) triar l’o…ció ò…tima j) ca…ficar-se fent un mo…lle triar l’opció òptima capficar-se fent un motlle

©

e) un fet ca…dal, principal un fet cabdal, principal f) els re…tes actuals els reptes actuals

k) a…duir arguments su…tils adduir arguments subtils l) fer una su…stitució un dissa…te fer una substitució un dissabte

9

Explica les diferències de significat entre aquests parells de mots homòfons: cup / cub; examinant / examinand; rec / reg; sumant /sumand. cup: recipient on es trepitja el raïm. cub: hexaedre les sis cares del qual són quadrats. examinant: gerundi del verb examinar. examinand: persona sotmesa a un examen. rec: canal per on corre l’aigua per regar. reg: acció de regar. sumant: gerundi del verb sumar. sumand: quantitat a sumar en fer una suma. 10

D’acord amb les explicacions anteriors, fes l’elocució acurada de les seqüències següents i, després, posa entre parèntesis les consonants mudes o elidides. m) sucre dissolt a) molt fecund mol(t) fecun(d) sucre dissol(t) e) refresc de taronja b) carn de porc carn de porc refresc de taronja f) perdre el rumb c) record indeleble record indeleble perdre el rum(b) g) impost just d) fent comptes fen(t) com(p)tes impost just h) banc ple de fang i) port olímpic port olímpic ban(c) ple de fan(g) n) un lloc immund j) amb molts ponts am(b) mol(t)s pon(t)s un lloc immun(d) o) arc de Sant Martí k) temps de llamps tem(p)s de llam(p)s arc de San(t) Martí p) no han resolt res l) malalt valent malal(t) valen(t) no han resol(t) res 11

Copia les frases següents i corregeix-les afegint la lletra t on correspongui. a) Afortunadamen continua ploven. Afortunadament continua plovent. b) Aprenien eficienmen tot jugan. Aprenien eficientment tot jugant. c) Porten mols dies carretejan cimen. Porten molts dies carretejant ciment. d) No està prou aten. Sembla absen. No està prou atent. Sembla absent. e) Ep, l’oli bullen està fumejan! Ep, l’oli bullent està fumejat! f) Constanmen li està agrain el favor. Constantment li està agraint el favor.

©

12

Escriu tan o tant, quan o quant en aquestes frases. a) … t’has comprat el mòbil? … t’ha costat el mòbil? Quan t’has comprat el mòbil? Quant t’ha costat el mòbil? b) No és … barat com sembla. No compris … impulsivament. No és tan barat com sembla. No compris tan impulsivament. c) Jo no puc anar … de pressa. No sabia que tu correguessis … . Jo no puc anar tan de pressa. No sabia que tu correguessis tant. d) No mengis … embotit, que … de greix no és bo. No mengis tant embotit, que tant de greix no és bo. e) … vinguis, en parlarem, eh? … temps fa que ets fora? Quan vinguis, en parlarem, eh? Quant temps fa que ets fora? f) S’hi dedica … que hi deixarà les celles. Treballa … com el qui més. S’hi dedica tant que hi deixarà les celles. Treballa tant com el qui més. 13

En les frases següents, marca les sensibilitzacions dels sons oclusius amb el signe  i els emmudiments, entre parèntesis. a) Ho continuaràs fent? j) Té cent anys i vint dies. Ho continuaràs fen(t)? Té centanys i vin(t) dies. b) Continuaràs fent-ho? k) Vaig amb ella o amb els altres? Continuaràs fent-ho? Vaig ambella o ambels altres? c) És sant Pere Màrtir. l) Ho va explicar amb tots els ets i uts. És san(t) Pere Màrtir. Ho va explicar am(b) tots els ets i uts. d) És sant Antoni del porquet. m) Vol pa sucat amb oli. És santAntoni del porquet. Vol pa sucat amboli. e) Ha trigat vint hores. n) El camí és ple de fang i tolls. Ha trigat vinthores. El camí és ple de fangi tolls. f) Hi havia vint sol·licituds. o) Al mocador hi ha taques de sang. Hi havia vin(t) sol·licituds. Al mocador hi ha taques de san(g). g) Està col·laborant amb l’associació. p) Tan sols té cinc anys. Està col·laboran(t) amb l’associació. Tan sols té cinc-tot. h) Els pots ajudar col·laborant-hi. q) Acabarà sabent-ho tot. Els paots ajudar col·laborant-hi. Acabarà sabent-ho tot. i) Hi ha cent persones. r) No tinc res a perdre. Hi ha cen(t) persones. No tin(c) res a perdre. 14

D’acord amb la norma, subratlla les consonants que es pronuncien geminades de les frases següents i després fes-ne l’elocució adequada. a) Vol moblar-se la casa amb mobles de primera qualitat. Vol moblar-se la casa amb mobles de primera qualitat. b) Aquest poble s’ha poblat molt: ha doblat la població en un segle. Aquest poble s’ha poblat molt: ha doblat la població en un segle. c) Les regles tres i quatre del reglament no s’ajusten a la llei. Les regles tres i quatre del reglament no s’ajusten a la llei. d) Els deixebles diuen que el mestre era molt amable i molt noble. Els deixebles diuen que el mestre era molt amable i molt noble. e) Els meteoròlegs diuen que el temps s’arreglarà i entrarem en un període estable. Els meteoròlegs diuen que el temps s’arreglarà i entrarem en un període estable. f) Les persones amables sempre estan disposades a ajudar els altres.

©

Les persones amables sempre estan disposades a ajudar els altres. g) Els trobadors componien cançons perquè fossin contades pels joglars davant els nobles. Els trobadors componien cançons perquè fossin contades pels joglars davant els nobles. h) El mecànic diu que és aconsellable de fer el reglatge del motor d’aques vehicle. El mecànic diu que és aconsellable de fer el reglatge del motor d’aques vehicle. 15

Completa les oracions següents amb els parells de mots anteriors. a) Que … que ho has fet! / Ja … el bon temps. Que bé que ho has fet! / Ja ve el bon temps. b) Cal embolicar la ferida amb una … . / Cal punxar la … per treure’n sang. Cal embolicar la ferida amb una bena. / Cal punxar la vena per treure’n sang. c) La núvia es cobria la cara amb un … . / Aquesta ovella fa un … molt ronc. La núvia es cobria la cara amb un vel. / Aquesta ovella fa un bel molt ronc. d) Va governar un … imperi. / És un teixit massa …; el vull més fi. Va governar un vast imperi. / És un teixit massa bast; el vull més fi. e) Si em fas la traveta, no hi … jugar. /Tira-hi els fideus quan arrenqui el … . Si em fas la traveta, no hi vull jugar. / Tira-hi els fideus quan arrenqui el bull. f) Li agrada … el vi amb la bóta. / No m’agrada …’l patir. Li agrada beure el vi amb la bóta. / No m’agrada veure’l patir. g) Al bagul no hi ha res; és … . /Al dorsal de la samarreta hi duia el número … . Al bagul no hi ha res; és buit. /Al dorsal de la samarreta hi duia el número vuit. h) Diumenge toca anar a … . / En saber la bona notícia, va … d’alegria. Diumenge toca anar a votar. / En saber la bona notícia, va botar d’alegria. 16

Fixa’t en la lletra en què acaba el mot de l’encapçalament de cada sèrie i completa amb b o v. g) rep: re…ia, re…ent a) estrep: estre…ada, estre…ar estrebada, estrebar rebia, rebent h) haurà: ha…er, ha…ia b) escriure: escri…ia, escri…ent escrivia, escrivent haver, havia i) sap: sa…ia, sa…ent c) superb: supèr…ia, super…iós supèrbia, superbiós sabia, sabent j) breu: bre…íssim, bre…etat d) deure: de…ia, de…ent devia, devent brevíssim, brevetat k) percep: perce…ia, perce…ent e) cap: ca…ia, ca…ent cabia, cabent percebia, percebent l) ou: o…al, o…alat f) caliu: escali…ar, escali…ada escalivar, escalivada oval, ovalat 17

Escriu la conjugació de l’imperfet d’indicatiu dels verbs acabar, arribar i trobar. Acabar: acabava, acabaves, acabava, acabàvem, acabàveu, acabaven. Arribar: arribava, arribaves, arribava, arribàvem, arribàveu, arribaven. Trobar: trobava, trobaves, trobava, trobàvem, trobàveu, trobaven. 18

Completa els mots de les frases següents amb v o b, segons es tracti de derivats o pseudoderivats. a) És una persona freda, una mica cere…ral. Li agrada resoldre enigmes per esprémer el suc de la seva cer…ellera. És una persona freda, una mica cerebral. Li agrada resoldre enigmes per esprémer el suc de la seva cervellera.

©

b) Esta…a amoïnat per la seva cal…esa; ha…ia pro…at molts remeis contra la cal…ície. Pro…ablement es quedarà totalment cal… . Però vol fer més pro…atures. Estava amoïnat per la seva calbesa; havia provat molts remeis contra la calvície. Probablement es quedarà totalment calb. Però vol fer més provatures. c) Els diners que de…em, apunta’ls a l’apartat del dè…it del compte corrent. Els diners que devem, apunta’ls a l’apartat del dèbit del compte corrent. d) El mo…iment ciutadà es va mo…ilitzar contra la guerra fent trucades als mò…ils. El moviment ciutadà es va mobilitzar contra la guerra fent trucades als mòbils. e) La ne…ulositat augmentarà. El dia serà ennu…lat, però amb nú…ols prims. La nebulositat augmentarà. El dia serà ennuvolat, però amb núvols prims. f) Es diu d’un cos que té una trajectòria cur…ilínia quan segueix una línia cor…a. Es diu d’un cos que té una trajectòria curvilínia quan segueix una línia corba. g) Davant de casa hi ha…ia un automò…il aparcat que no el mo…ien mai de lloc. Davant de casa hi havia un automòbil aparcat que no el movien mai de lloc. h) La feina d’un escri…ent actual és diferent de la que feia l’antic escri…a. La feina d’un escrivent actual és diferent de la que feia l’antic escriba. 19

Cerca en les llistes anteriors la paraula que correspongui a cadascuna de les definicions següents i escriu-la. a) Estoig de la fulla d’una espasa. h) De formes airoses, àgils. Beina. Esvelt. b) Vaca que no passa d’un any. i) Vora del mar, d’un riu. Vedella. Ribera. c) Vapor o gas exhalat. j) Grup de vehicles de transport. Baf. Comboi. d) Remar. k) Població annexa. Vogar. Raval. e) Estricte, no gens indulgent. l) Arrel comestible. Sever. Rave. f) Líquid de dintre les plantes. m) irritar-se, enfuriar-se. Saba. Arravatar-se. g) Peça de metall per cordar. Sivella. n) Anar a topar fort amb alguna cosa. Envestir. 20

Completa les següents sèries de paraules de la mateixa família lèxica amb b o v. a) …ena, em…enar, em…enat h) a…all, da…allar, da…allada bena, embenar, embenat avall, davallar, davallada b) ri…a, ri…era, ri…atge, ri…erenc i) can…i, can…iar, bescan…iar riba, ribera, ribatge, riberenc canvi, canviar, bescanviar c) …olcar, re…olcar, em…olcar j) ca…all, ca…aller, ca…alleria bolcar, rebolcar, embolcar cavall, cavaller, cavalleria d) tro…ar, tro…ador, tro…alla k) go…ern, go…ernar, go…ernador trobar, trobador, troballa govern, governar, governador e) aca…ar, aca…ament, aca…alles l) gra…ar, gra…at, gra…ació acabar, acabament, acaballes gravar, gravat, gravació f) …aró, …aronessa, …aronia m) en…estir, en…estida baró, baronessa, baronia envestir, envestida g) co…ard, co…ardia, aco…ardir-se n) a…orrir, a…orriment, a…orrició covard, covardia, acovardir-se avorrir, avorriment, avorrició

©

21

Escriu quatre oracions combinant dos o més mots (o derivats d’aquests) de les llistes del quadre de més amunt. Per exemple: En rebentar-se un dels pneumàtics, l’automòbil ha bolcat i ha caigut costa avall. Activitat oberta. 22

Relaciona les paraules de la columna de l’esquerra amb les definicions corresponents de la columna de la dreta. bellesa edat avançada vellesa conjunt de qualitats bis ordre de l’autoritat vis del verb anar ban caragol (tija cilíndrica) van repetició probable fer conèixer quelcom provable rebutjar l’obediència rebel·lar-se factible, creïble revelar que pot ser provat bellesa: conjunt de qualitats vellesa: edat avançada bis: repetició vis: caragol (tija cilíndrica) ban: ordre de l’autoritat van: del verb anar probable: factible, creïble provable: que pot ser provat rebel·lar-se: rebutjar l’obediència revelar: fer conèixer quelcom 23

Completa amb b o v segons les normes estudiades: com…usti…le am…ulant con…ocar combustible ambulant convocar desen…olupar …lindatge con…uls desenvolupar blindatge convuls es…rinar com…inar co…riment esbrinar combinar cobriment can…iar …lasfemar min…ar canviar blasfemar minvar …loqueig em…olicar dece…re bloqueig embolicar decebre

©

Normativa bàsica de la llengua Fonètica i ortografia Les consonants fricatives i africades 1

Articula els sons fricatius destacats en les seqüències següents i classifica les paraules que els contenen, atenent al punt d’articulació (fricatius alveolars i fricatius palatals) i la sonoritat (sonor i sord): a) nedar a la braça / carn a la brasa nedar a la braça (fricativa alveolar sorda) / carn a la brasa (fricativa alveolar sonora) b) xec en descobert / posa’t el gec de pell xec en descobert (fricativa palatal sorda) / posa’t el gec de pell (fricativa palatal sonora) c) bombeta fosa / enterrar en una fossa bombeta fosa (fricativa alveolar sonora) / enterrar en una fossa (fricativa alveolar sorda) d) vagi al carrer / baixi al carrer vagi al carrer (fricativa palatal sonora) / baixi al carrer (fricativa palatal sorda) e) passar una carta / pesar una carta passar una carta (fricativa alveolar sorda) / pesar una carta (fricativa alveolar sonora) f) no para de manxar / no para de menjar no para de manxar (fricativa palatal sorda) / no para de menjar (fricativa palatal sonora) g) plantà un salze / salsa de calçots plantà un salze (fricativa alveolar sonora) / salsa de calçots (fricativa alveolar sorda) h) llegiu un llibre / roba amb lleixiu llegiu un llibre (fricativa palatal sonora) / roba amb lleixiu (fricativa palatal sorda) 2

Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents: a) llen[s]a la [s]endra del bra[z]er llença la cendra del braser b) po[z]a’n dos tro[s]os [s]en[s]er[s] posa’n dos trossos sencers c) hi ha set[z]e [s]iris ence[z]os hi ha setze ciris encesos d) la ro[s]a del lla[s]et és la Ro[z]a la rossa del llacet és la Rosa e) no li té [ʒ]ens d’enve[ʒ]a no li té gens d’enveja f) el [ʒ]ersei del col·le[ʒ]i el jersei del col·legi g) el gui[ʃ] és al cala[ʃ] el guix és al calaix h) Agafa els pe[ʃ]os de la [ʃ]ar[ʃ]a Agafa els peixos de la xarxa 3

Classifica els mots destacats segons el so de la essa: sonora [z] / sorda [s]. a) han caçat un porc senglar / s’han casat pel civil b) una peça de ferro / el ferro pesa molt c) una zona verda / quan la flauta sona…

©

d) una noia rosseta / una roseta vermella e) un cel estelat / un animal en zel f) l’àguila ja ha vist la presa / té molta pressa. g) creixen salzes a la ribera / salses picants Essa sonora [z] casat pesa zona roseta zel presa salzes

Essa sorda [s] caçat peça sona rosseta cel pressa salses

4

Completa els fragments següents amb la grafia correcta de la essa sonora. a) distingir belle…a de velle…a j) plantar al…ines i sal…es distingir bellesa de vellesa plantar alzines i salzes b) omple el dipò…it de ben…ina k) al de…embre el vi…itarem omple el dipòsit de benzina al desembre el visitarem c) un tran…atlàntic enfon…at l) el mu…eu de l’esglé…ia un transatlàntic enfonsat el museu de l’església d) els dot…e signes del …odíac m) un esmor…ar molt sen…ill els dotze signes del zodíac un esmorzar molt senzill e) cal organit…ar el tràn…it n) fer l’anàli…i de la seva te…i cal organitzar el trànsit fer l’anàlisi de la seva tesi f) la col·li…ió provocà l’explo…ió o) la cri…i del na…isme la col·lisió provocà l’explosió la crisi del nazisme g) indemnit…ar-lo per le…ions p) els ga…os de la capa d’o…ó indemnitzar-lo per lesions els gasos de la capa d’ozó h) ca…os que cal re…oldre q) po…ar il·lu…ió en una co…a casos que cal resoldre posar il·lusió en una cosa i) els paï…os de l’À…ia central r) pe…ar monedes del bron…e els països de l’Àsia central pesar monedes de bronze 5

Completa els fragments següents amb ss, s o c, d’acord amb les normes ortogràfiques de la essa sorda. a) una pòli…a d’a…eguran…es j) di…fre…es molt e…tranyes una pòlissa d’assegurances disfresses molt estranyes b) brin… de …afrà a l’arrò… k) ho per…ep com un contra…entit brins de safrà a l’arròs ho percep com un contrasentit c) un tro… o bo…í de can…alada l) va re…eguir tot l’auto…ervei un tros o bocí de cansalada va resseguir tot l’autoservei d) pa…a un dies a …arago…a m) la discu…ió del pre…upost passa un dies a Saragossa la discussió del pressupost e) di…oldre …ucre per endol…ir-les n) no fun…iona la impre…ora dissoldre sucre per endolcir-les no funciona la impressora

©

f) ex…edir-se amb un a…a…inat excedir-se amb un assassinat g) esperan…es de convèn…e’ls esperances de convènce’ls h) tot l’entre…òl re…ona ma…a tot l’entresòl ressona massa i) li van re…orgir les for…es li van ressorgir les forces

o) no el tro…egis; el vull sen…er no el trossegis; el vull sencer p) turi…tes e…tranger… a Eivi…a turistes estrangers a Eivissa q) re…orgir entre les …endres ressorgir entre les cendres r) el pre…entiment d’una nova erup…ió el pressentiment d’una nova erupció

6

Forma els derivats dels verbs següents que acabin amb -gressió, -gressor / gressora; -missió, -missor/missora; -pressió, -pressor/pressora i fes els canvis que calguin perquè resulti una expressió ben formada: a) agredir un infant agressió a un infant / agressor d’un infant b) comprimir les dades compressió de les dades / compressor de dades c) transmetre els senyals transmissió de senyals / transmissor de senyals d) imprimir un text impressió d’un text / impressor de textos e) transgredir la llei transgressió de la llei / trangressor de la llei f) oprimir els febles opressió dels febles / opressor dels febles g) emetre un missatge emissió d’un missatge / emissor d’un missatge 7

Amb els sufixos -issa /-dissa i -assa, forma un substantiu a partir d’aquestes paraules: palla, trencar, cuir, córrer, pi(n), llonga(n), gallina, bellugar, mula, nodrir. Pallissa, trencadissa, cuirassa, corredissa, pinassa, llonganissa, gallinassa, bellugadissa, mulassa, nodrissa. 8

Segons les normes, completa els fragments següents amb les lletres s, c o ç: a) parla amb …ignes j) persona suspica… parla amb signes persona suspicaç b) el llac dels …ignes k) amanir l’en…iam el llac dels cignes amanir l’enciam c) …essió contínua l) cobrir de cal… viva sessió contínua cobrir de calç viva d) fer …essió dels béns m) raó convin…ent fer cessió dels béns raó convincent e) la fal… i el martell n) can…alada viada la falç i el martell cansalada viada f) un tro… d’escor…a o) petit com una pu…a un tros d’escorça petit com una puça g) l’aven… o progrés p) sot…obrar una nau l’avenç o progrés sotsobrar una nau h) un eri…ó de mar q) una veu que en…isa un eriçó de mar una veu que encisa i) pudor de …ofre r) caure per un …ingle pudor de sofre caure per un cingle

©

9

Agrupa per famílies lèxiques les paraules següents i completa-les amb les lletres c o ç. Per exemple: a) braç; b) bracet; c) bracejar. a) balan…a, for…a, gla…, feli…, peda…, cal…es, convèn…er, auda…; b) gla…ó, cal…otets, for…ut, peda…et, feli…itat, audà…ia, conven…ut, balan…í; c) for…ejar, feli…itació, cal…otada, balan…ejar, gla…era, apeda…ar, auda…ment, conven…iment. Famílies lèxiques: a) balança; b) balancí; c) balancejar. a) força; b) forçut; c) forcejar. a) glaç; b) glaçó; c) glacera. a) feliç; b) felicitat; c) felicitació. a) pedaç; b) pedacet; c) apedaçar. a) calces; b) calçotets; c) calçotada. a) convèncer; b) convençut; c) convenciment. a) audaç; b) audàcia; c) audaçment. 10

Amb el sufix -ança /-ença, escriu en singular i plural els derivats que corresponen als verbs o els adjectius següents. Per exemple: confiança, confiances. puixant, creure, complaure, doler, estar, malvoler, versemblant, defallir, lloar, venjar. Puixant: puixança, puixances. Creure: creença, creences. Complaure: complaença, complaences. Doler: dolença, dolences. Estar: estança, estances. Malvoler: malvolença, malvolences. Versemblant: versemblança, versemblances. Defallir: defallença, defallences. Lloar: lloança, lloances. venjar: venjança, venjances. 11

Classifica els mots destacats segons el so fricatiu palatal: sonor [ʒ] / sord [ʃ]. a) els revolts em maregen / molts mereixen aprovar b) vehicle de cinc marxes / anotar als marges c) un joc de cartes / el xoc de dos cossos d) una finestra reixada / ha pescat una rajada So fricatiu palatal sonor [ʒ] maregen marges joc rajada 12

So fricatiu palatal sord [ʃ] mereixen marxes xoc reixada

D’acord amb les normes, completa les frases següents amb les lletres j o g: a) A…uda’m a pen…ar el pi…ama. g) La vida de …esús a …erusalem. Ajuda’m a penjar el pijama. La vida de Jesús a Jerusalem. b) Són unes espon…es molt flon…es. h) Va a un col·le…i de …esuïtes. Són unes esponges molt flonges. Va a un col·legi de jesuïtes.

©

c) Sorte…en una …oia d’ar…ent. Sortegen una joia d’argent. d) És el refu…i del fu…itiu. És el refugi del fugitiu. e) Es plante…en nous ob…ectius. Es plantegen nous objectius. f) És el nou pro…ecte de l’en…inyer. És el nou projecte de l’enginyer.

i) El …ardí és ben …ebrat. El jardí és ben gebrat. j) Afe…iu-ne a l’alber…ínia un ra…olí. Afegiu-ne a l’albergínia un rajolí. k) …eia en un llit ma…estuós. Jeia en un llit majestuós. l) Els …ueus anomenen Déu …ehovà. Els jueus anomenen Déu Jehovà.

13

D’acord amb les normes ortogràfiques, completa els fragments següents amb les lletres x o ix: a) un pam de gru… f) o ca…a o fa…a! un pam de gruix o caixa o faixa! b) gui… d’engui…ar g) el seny i la rau…a guix d’enguixar el seny i la rauxa c) porcs d’engre… h) el país de …au…a porcs d’engreix el país de xauxa d) …umar-se el dit i) amba…ada …inesa xumar-se el dit ambaixada xinesa e) …arrup de madu…a j) el que…al del seny xarrup de maduixa el queixal del seny 14

Articula els sons africats destacats en les seqüències següents i classifica les paraules que els contenen atenent al punt d’articulació (africats alveolars i africats palatals) i la sonoritat (sonor i sord): a) la mosca tse-tse / el dotzè classificat la mosca tse-tse (africat alveolar sord) / el dotzè classificat (africat alveolar sonor) b) encendre la metxa / el metge cirurgià encendre la metxa (africat palatal sord) / el metge cirurgià (africat palatal sonor) c) jocs d’atzar / el tsar de Rússia jocs d’atzar (africat alveolar sonor) / el tsar de Rússia (africat alveolar sord) d) metzina o verí / en forma de petxina metzina o verí (africat palatal sonor) / en forma de petxina (africat palatal sord) e) afectats pel tsunami / tocar la botzina afectats pel tsunami (africat alveolar sord) / tocar la botzina (africat alveolar sonor) f) mitjons de fil / clavetejat de tatxots mitjons de fil (africat palatal sonor) / clavetejat de tatxots (africat palatal sord) g) potser no és res / l’ofici de rellotger potser no és res (africat alveolar sord) / l’ofici de rellotger (africat alveolar sonor) 15

Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents: a) populari[ʣ]à el mot [ʦ]unami popularitzà el mot tsunami b) po[ʦ]er li feien la gui[ʣ]a potser li feien la guitza c) els materials sòli[ʦ] i els líqui[ʦ] els materials sòlids i els líquids d) desi[ʤ]a la mo[ʧ]illa i l’esto[ʧ] desitja la motxilla i l’estoig

©

e) les del mi[ʧ] són més lle[ʤ]es les del mig són més lletges f) tenir un empa[ʧ] de forma[ʤ]e tenir un empatx de formatge 16

D’acord amb les normes anteriors, completa les frases següents amb les lletres que corresponguin als sons [ʒ] [ʤ] o [ʧ]. a) Aquesta font ra…a molt; fa un bon ra… . Aquesta font raja molt; fa un bon raig. b) Es pot dir una mi…a part o un mi… . Es pot dir una mitja part o un mig. c) Treu un cartu… de la cartu…era. Treu un cartutx de la cartutxera. d) No desi…is tant: el desi… no et deixa viure. No desitgis tant: el desig no et deixa viure. e) Vol bate…ar el nadó i vol celebrar el bate… . Vol batejar el nadó i vol celebrar el bateig. f) La posta de sol era ro…enca, d’un ro… daurat. La posta de sol era rogenca, d’un roig daurat. g) Era bo… i li agafaven atacs de bo…eria. Era boig i li agafaven atacs de bogeria. h) El va despa…ar quan sortia del despa… . El va despatxar quan sortia del despatx. i) Era molt lle… i la seva lle…or l’amoïnava molt. Era molt lleig i la seva lletjor l’amoïnava molt. 17

Transcriu fonèticament les grafies destacades de les paraules següents segons que corresponguin al so de xeix [ʃ] o al so ics [ks] o [gz]. xifra inexacta, examen complex, exercici exagerat, exhibir la rauxa, exhibició de boxa, inexpert a la xarxa, exultar d’èxit, fixar el màxim, exhalar un flux xifra inexacta: [ʃ] [gz] examen complex: [gz] [ks] exercici exagerat: [gz] [gz] exhibir la rauxa: [gz] [ʃ] exhibició de boxa: [gz] [ks] inexpert a la xarxa: [ks] [ʃ] [ʃ] exultar d’èxit: [gz] [gz] fixar el màxim: [ks] [ks] exhalar un flux: [gz] [ks] 18

Fes explícit el significat d’aquests parells de mots a través d’una frase: excedir / accedir; excepció / accepció; excés / excés. Activitat oberta. 19

Marca, en les seqüències següents, on es produeixen les sonoritzacions per contacte. Després transcriu-ne els sons i fes-ne una pronúncia acurada. a) roig intens / roig cirera La sonorització es produeix a roig intens: [rɔʤintɛns] b) tots simpàtics / tots amables

©

La sonorització es produeix a tots amables: [toʣəmab.bləs] c) greix sobrant / greix animal La sonorització es produeix a greix animal: [gɾeʒənimal] d) esquetx ofensiu / esquetx teatral La sonorització es produeix a esquetx ofensiu: [əskeʤufənsiu] e) complex infantil / complex traumàtic La sonorització es produeix a complex infantil: [kumplɛgzinfəntil] f) llençar les sobres / aturar les obres La sonorització es produeix a aturar les obres: [ətuɾaləzɔbɾəs] 20

Els parells de seqüències següents són parònimes (només contrasten per la sonoritat de la essa). Fes-ne una pronúncia acurada i, després, explicita’n el significat amb una frase. a) les ales / les sales b) uns ous / uns sous c) unes oques / unes soques d) molts avis / molts savis e) les eleccions / les seleccions f) cas oposat / cas suposat g) més alt /més sal Activitat oberta.

©

Normativa bàsica de la llengua Fonètica i ortografia Les consonants nasals, laterals i ròtiques 1

Articula els sons nasals destacats a les seqüències següents i classifica les paraules que els contenen, atenent al punt d’articulació: bilabial, alveolar, palatal, velar. a) L’estadi era un clam. f) Treu la clau del pany. b) Fes-li un reny per la malesa. g) La neu ja es fon. c) És el clan de la màfia. h) No és un bolet sinó un fong. d) Quin fangueig! Tot és ple de fang. i) Prop de l’estany hi ha un estanc. e) Fan un pam d’ample. h) S’ha trencat el rem de la barca. Bilabial [m]

Alveolar [n]

Palatal [ɲ]

Velar [ŋ]

clam, pam, rem

clan, fan, fon

reny, pany, estany

fang, fong, estanc

2

Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents. a) co[m]tabilitat i[m]presci[n]dible d) és un [ɲ]icris; no res el to[m]ba comptabilitat imprescindible és un nyicris; no res el tomba b) co[m]fiar en el trio[m]f e) aquest a[ɲ] hi ha cra[ŋ]s de riu confiar en el triomf aquest any hi ha crancs de riu c) e[m]mig dels co[m]vidats f) qui[n] dri[ŋ] fa el cascavell! enmig dels convidats quin dring fa el cascavell! 3

D’acord amb les normes amb les lletres m, n o nn. a) quedar i…mune quedar immune b) una variada ga…ma una variada gamma c) s’alegrà gra…ment s’alegrà granment d) el bar del xa…frà el bar del xamfrà e) de tara…à i…ocent de tarannà innocent f) i…mersió submarina immersió submarina g) publicar un pa…flet publicar un pamflet

anteriors (incloses les excepcions), completa els fragments següents h) ta…mateix ho farà tanmateix ho farà i) un ca…vi i…ovador un canvi innovador j) personatge i…fluent personatge influent k) dece…i co…vuls decenni convuls l) bo…bolla de sabó bombolla de sabó m) i…fondre co…fiança infondre confiança n) co…exió dificultosa connexió dificultosa

p) una circu…ferència una circumferència p) co…fluir dos rius confluir dos rius q) co…plir la promesa complir la promesa r) gri…par per la paret grimpar per la paret s) facultat i…ata facultat innata t) i…vocar clemè…cia invocar clemència

4

Amb el prefix en- o em- forma els verbs derivats d’aquests noms. Per exemple: boig → embogir. bena, presó, muralla, fang, capçal, boig, magatzem, forn, prova, deute, màscara, fosc, pitjor, fort. embenar, empresonar, emmurallar, enfangar, encapçalar, embogir, emmagatzemar, enfornar, emprovar, endeutar, emmascarar, enfosquir, empitjorar, enfortir.

©

5

Amb el prefix con- o com- forma uns altres verbs derivats dels següents: …penetrar, …viure, …batre, …moure, …fiar, …vèncer, …firmar, …plaure, …memorar, …figurar. compenetrar, conviure, combatre, commoure, confiar, convèncer, confirmar, complaure, commemorar, configurar. 6

Escriu els contraris dels noms següents, afegint els prefixos in- o im- segons correspongui: …probable, …fal·lible, …vàlid, …batut, …fecund, …necessari, …mòbil, …merescut, …viable, …previsible, …fèrtil. improbable, infal·lible, invàlid, imbatut, infecund, innecessari, immòbil, immerescut, inviable, imprevisible, infèrtil. 7

Escriu m o mp en les expressions següents. a) caure en la te…tació j) saldar els co…tes caure en la temptació saldar els comptes b) els rails del tra…via k) el co…te i la co…tessa els rails del tramvia el comte i la comtessa c) assu…te delicat l) ate…tat mortal assumpte delicat atemptat mortal d) les e…pre…tes dactilars m) entrada trio…fal les empremtes dactilars entrada triomfal e) obrir un co…te al banc n) e…fatitzar una frase obrir un compte al banc emfatitzar una frase f) presu…ció d’innocència o) sí…tomes del còlera presumpció d’innocència símptomes del còlera g) animal a…fibi p) publicat a la pre…sa animal amfibi publicat a la premsa h) quedar exe…t del servei q) pagar al co…tat quedar exempt del servei pagar al comptat i) amb un so…rís als llavis amb un somrís als llavis 8

Articula els sons laterals destacats a les seqüències següents i classifica les paraules que els contenen, atenent al punt d’articulació: lateral alveolar o palatal a) un lustre són cinc anys g) el call o barri jueu h) em fa mal el coll b) donar llustre a un moble c) amb cola de fuster i) el mall del picapedrer j) dinar col amb patates d) una colla d’estudiants k) un mil ió d’euros e) et cal un aval pel préstec l) és millor que te’n vagis f) el rai baixa riu avall

9

Alveolar [l]

Palatal [ʎ]

lustre, cola, cal, aval, mal, col, milió

llustre, colla, avall, call, coll, millor

Articula acuradament els sons de les lletres destacades a les seqüències següents. a) llaç d’una corbata / jaç per dormir b) El ioga? –No el practica / El lloga? –A quin preu? c) llebre al bosc / gebre al bosc d) I amb pega, anirà bé?

©

e) Llampega? –Anirà bé, si plou. f) un bon lloc / un bon joc g) i una nova cara / lluna nova h) més de lluny / mes de juny. i) De iot, no n’hi ha cap al port / De llot, no n’hi ha gens a la bassa. Activitat oral. 10

Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents: a) s’ha espa[ʎʎ]at el re[ʎ]otge e) la secció d’a[ll]etisme no ru[ʎʎ]a s’ha espatllat el rellotge la secció d’atletisme no rutlla b) ser un a[ll]icient per a un a[ll]eta f) tenen els u[ʎ]s ame[ʎʎ]ats ser un al·licient per a un atleta tenen els ulls ametllats c) co[ll]ecció de bi[ʎʎ]ets antics g) fica el xanda[ʎ] a la motxi[ʎ]a col·lecció de bitllets antics fica el xandall a la motxilla d) so[ll]icità la bu[ʎʎ]eta mi[l]ionària h) la rebe[ll]ió d’un mi[l]er de presos sol·licità la butlleta milionària la rebel·lió d’un miler de presos 11

Completa aquests fragments amb les lletres l o l·l segons correspongui. a) la insta…ació e…èctrica g) d’inte…igència e…evada la instal·lació elèctrica d’intel·ligència elevada b) un mi…er de gori…es h) e…ogiar una pe…ícula un miler de goril·les elogiar una pel·lícula c) ce…ebrar el mi…enari i) les seqüe…es de la co…isió celebrar el mil·lenari les seqüeles de la col·lisió d) una se…ecció de nove…es j) e…aborar noves cè…ules una selecció de novel·les elaborar noves cèl·lules e) co…aborar en la so…ució k) fer la so…icitud amb ante…ació col·laborar en la solució fer la sol·licitud amb antelació f) anu…ar les e…eccions l) pa…iar l’a…èrgia al po…en anul·lar les eleccions pal·liar l’al·lèrgia al pol·len 12

Cerca, per a cadascun dels mots següents, almenys una paraula que sigui de la mateixa família. Per exemple: rebel·lió → rebel·lar-se / rebel·lia. al·legar, bèl·lic, cancel·lar, col·laborar, col·leccionar, col·locar, il·legal, instal·lació, intel·ligible, pal·liar, pol·luir, sol·licitar, tranquil·la, vacil·lar. al·legació, bel·licós, cancel·lació, col·laboració, col·lecció, col·locació, il·legalitat, instal·lar, intel·ligibilitat, pal·liatiu, pol·lució, sol·licitud, tranquil·litat, vacil·lació. 13

Fes explícit, per mitjà d’una frase, el significat de cadascun d’aquests parells de mots. al·locució (discurs) / elocució (manera de parlar); al·ludir (referir-se) / eludir (defugir); cel·la (compartiment petit) / cella (part superior de l’ull) ; rebel·lar-se (refusar l’obediència) / revelar (fer conèixer o fer visible); estel·lar (sideral) / estelat (ple d’estels); vil·la (gran casa rural) / vila (ciutat petita). Activitat oberta. 14

Articula els sons destacats a les seqüències següents i classifica les paraules que els contenen, atenent al nombre de vibracions: bategant o vibrant. no para de ploure / la parra s’enfila té molta barra / pegar-li amb la vara amarrat al moll / amarat de suor treure’s la careta / la carreta plena productes barats / els camins barrats l’aviram de corral / canta en una coral

©

Bategant [ ]

Vibrant [r]

para, amarat, barats, vara, careta, coral

parra, amarrat, barrats, barra, carreta, corral

15

Completa els fragments següents amb r o rr segons correspongui. a) l’olive…a, un a…bre de con…eu e) t…obà una mina …ica en o… l’olivera, un arbre de conreu trobà una mina rica en or b) una esc…ipto…a neo…omàntica f) e…adicà el mal amb un …aig làse… una escriptora neoromàntica eradicà el mal amb un raig làser c) va so…p…end…e tot el ba…i g) cal a…encar-lo de soca-…el va sorprendre tot el barri cal arrencar-lo de soca-rel d) les ba…aques de l’ext…a…adi h) la …adiació o llum infra…oja les barraques de l’extraradi la radiació o llum infraroja 16

Fes l’elocució de les frases següents i posa entre parèntesis la r final dels mots en què s’emmudeix i subratlla-la en els mots en què es manté. a) En albirar el far des del mar, els mariners van pensar en la llar familiar i en llurs mullers. En albira(r) el far des del mar, els marine(r)s van pensa(r) en la llar familiar i en llurs mulle(r)s. b) Els miners consideren que és prematur assegurar si, de la mina, en pot sortir or pur de manera regular. Els mine(r)s consideren que és prematur assegura(r) si, de la mina, en pot sorti(r) or pur de manera regular. c) Amb el cor a la mà t’haig de confessar que no tinc prou valor per enfrontar-m’hi: li tinc por, fins i tot terror. Amb el cor a la mà t’haig de confessa(r) que no tinc prou valor per enfrontar-m’hi: li tinc po(r), fins i tot terror. 17

Tenint en compte que hi ha paraules acabades amb els sufixos -ar, -er, -or, i -dor, completa les paraules agudes destacades amb r o amb accent segons calgui. i) és un noi esquerra a) mostrar sereno mostrar serenor és un noi esquerrà j) hi ha un coloma al campana b) ciutada del món ciutadà del món hi ha un colomar al campanar k) un mocado de pape c) el peixate del mercat el peixater del mercat un mocador de paper l) el caixo dels retalls d) prendre un consome prendre un consomé el caixó dels retalls n) l’escalfo del foc e) la cendra del cendre la cendra del cendrer l’escalfor del foc o) en un canto de la sala f) pren ale abans de pujar pren alè abans de pujar en un cantó de la sala p) la claro i la fosco g) les claus del claue les claus del clauer la claror i la foscor q) venedo de bestia h) el fossa o cementiri el fossar o cementiri venedor de bestiar 18

Completa les formes verbals de les frases següents amb r o amb accent segons correspongui. a) En senti l’esclat de les bombes, tothom se senti indefens. b) La font deixà de raja aquell estiu i ja no raja mai més.

©

c) L’altre dia s’ennuega bevent del porró. Jo també m’hi vaig ennuega una vegada. d) Li va estrènye el coll fins que l’escanya. Es va desploma i rodola escales avall. e) L’olla havia de bulli mitja hora i només bulli deu minuts. En sentir l’esclat de les bombes, tothom se sentí indefens. La font deixà de rajar aquell estiu i ja no rajà mai més. L’altre dia s’ennuegà bevent del porró. Jo també m’hi vaig ennuegar una vegada. Li va estrènyer el coll fins que l’escanyà. Es va desplomar i rodolà escales avall. L’olla havia de bullir mitja hora i només bullí deu minuts.

©