• INTRODUCCIÓ L'autor: Emili Teixidor • Emili Teixidor i Viladecàs va naixer a Roda de Ter (Osana) en 1933. Es escriptor i pedagog. Va estudiar la carrera de mestre (que va exercir en la comarca de Osana) i va estudiar Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme a l'Escola Oficial que hi havia a la Rambla, a més treballa com a guionista i periodista en diferents mitjans de comunicació, sobretot premsa, ràdio i televisió (en aquest últim gènere a dirigit i presentat, durant 4 anys, l'espai de divulgació de llibres Mil Paraules de Televisió de Catalunya). Dirigeix una escola privada d'ensenyament que va fundar ell mateix a Barcelona. Als anys setanta participà a les revistes Oriflama, Cavall Fort i Tretzevents. El 1975, segueixen les ambles mestres, deixa la direccio de l'escola que havia fundat i es trasllada a viure a París durant un parell d'anys, per dirigir una enciclopèdia de cinema, aprendre l'ofici d'editor i estudiar imatge. • Conrea majoritàriament el gènere del guionatge i de la novel.la, entre les quals destaquen Sic transit Gloria Swanson (1979), premi Crítica Serra d'Or, i Retrat d'un assassí d'ocells (1988). S'ha especialitat en literatura infantil i juvenil, camp en el qual ha obtingut, entre d'altres, el premi de la Generalitat, el de la Crítica Serra d'Or, el Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. El 1992 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi. La novel.la El llibre de les mosques va ser guardonada amb el premi Sant Jordi, 1998. • En l'any 1986 va escriure l'obra l'Ocell de Foc a Barcelona que esta inspirada en l'època feudal a Espanta. 2.ARGUMENT Un joglaret de la colla del Cec de Cabrera anomenat Ocell de foc ronda feliç pels camins una mica a l'atzar, sense lloc on viure ni saber qui és. Quan comença a qüestionar la seva identitat ha de fugir tot sol i deixar a la colla en busca de la protecció del prior del Monestir de Sant Fruitós, Berenguer de Foix. En el camí al monestir coneix la noticia per mitjà d'un vandoler de que el persegeixen pero no el costa masa arribar−hi. En el monestir pasa quasi tot l'any i es on coneix a Berenguer de Foix. Aquest li diu quina pot ser la seua identitat pero sense cap certesa. Just quan fa un any que l'Ocell va deixar la colla es celebra un festival al castell de Peguera on el Berenguer de Foix el portarà i on per fi tornarà amb el Cec i amb el seus companys i on decobrirà, després de tantes aventures, qui és i qual és el seu destí. 3.TEMES PRINCIPALS−> • TEMA AMISTAD: En aquesta obra trobem l'amor pels amics: és l'afecte que sent l'Ocell pels seus companys de la colla als quals va tindre que avandonar per fullir, sempre antent i preocupat per les noticies que li pogueren arribar dels seus companys i no solament els de la colla sino que també pels nous amics en el quals posa tota la seua confianza i les seues esperances. En l'obra es demostra molt l'importancia de la amistad. • TEMA HUMOR: A cada moment es sent l'humor dels personatges. Encara en les situacions mes perilloses els personatges postren el seu humor. Es un humor irónic: els comentaris fets amb cert tò irónic en tot el llibre demostren l'humor que hi existia a l'època. A més també hi trobem un humor de xicons: és l'humor que utilitcen els xicons al monestir, sobretot l'Arnau, amb rialles i bromes entre ells es detecta l'humor que es propi de xicons de la seua edat. • TEMA MISTERI: No hi ha ni un sol moment en l'obra en el que no ens deixen intrigats, sempre deixen algún tema per resoldre i al lector amb les ganes de saber−ho. És un misteri que sap com engantxar al lector per a que continue amb la lectura i encara quan finalitza el llibre deixen al lector amb les ganes de saber que els pasara als dos amics en les seues aventures. Però no es un misteri que 1

dura fins al final de l'obra sino que es distribueix de manera coherent al llarg de tota l'obra deixant lo millor per al final. • TEMA TROBADORESC: Tot el llibre esta ple de cançons que recorda o inventa el protagonista. Representa els sentiments que va experimentant l'Ocell de Foc al llarg del llibre en les seus obres podem trobar alguns del temes anteriorment citats com l'odi, l'amistad, l'humor Esta molt representatiu en l'obra ja que, en cert sentit, gira entorn al món dels trobadors. En l'obra es demostra com les cançons dels trobadors servien per a fer crítiques, denuncies i per a transmitir noticies de uns llocs a uns als altres amb la finalitat que tindria un periòdic hui en dia. SECUNDARIS−> • TEMA AMOR: En aquest cas no és el protagonista el que sent amor cap a una persona sino el seu amic, Arnau, el que està enamorat de la filla del compte de Peguera. Encara que els dos xicons siguen menuts es veu que el seu amor és pur. Cada vegada que l'Arnau parla de la seua amada descriu el seu romançe com un romançe dels que es descriuen a les novel·les de trobadors: és un amor ocultat (la seua amada oculta al seu pare el nom de l'Arnau per protegir−lo), un amor adulter (ells no volen que el compte de Peguera descobrisca el seu amor), no consumat (mai poden estar junts i l'únic consol del pobre xiquet és un mocador de la princesa) y són fidels un de l'altre. • TEMA ACCIÓ: L'acció d'aquesta historia no és molt violenta però es pot reconeixer amb facilitat. Desde el primer moment ja hi trobem l'acció present quan el caballers del compte de Peguera asalten a la colla de l'Ocell i podem reconeixerla més en cara al final del llibre quan apareix el caballer Deshabitat y mata al compte. Encara que no siga molt intensa és una acció de l'época: parlen de guerres i confrontaments, de bandolers i emboscades, persecucions i de lluites per un regne sense rei (encara). No és un dels temes més desarrollats. • TEMA AVENTURES: Ja ho diu l'Arnau en l'última fulla : Nem a correr aventures junt al nostre rei En Jaume tot el llibte en si es la aventura que viu el protagonista per coneixer el seu origen o pasta. Encara que al principi es mostre com a una aventura perillosa per a un xiquet tan menut no hi troba cap problema en arribar als seus objectius. • TEMA ODIO: L'odi es molt variant en la historia perque trobem l'odi que sent el poble i els viatjants (com la colla del Cec de Cabrera) cap al compte de Peguera per les seues mentides i les seues difamacions i l'odi que sent en determinant moment també el poble del castell de Peguera pel pobre Rasclet perque creien que ella havia portat la pesta a la seua gent, tant va ser l'odi de esta gent pel bruixot que el van condenar a morir sino deia que havia sigut ell el responsable de la pesta i deixara les seues arts de bruixeria. • TEMA ENVELLA: L'envella, que podria arribar a ser una varietat d'odi, és aquella que senten tots els comptes, ducs i derivants cap al rei Jaime. El poder que codicien els impulsa a intentar secrestar al rei i intentar fer−se amb ell per a arrebatar−li el poder. Aquestes ancies de poder és l'envella. 4.PERSONATGES PRINCIPALS−> • OCELL DE FOC ♦ Físic: En ningún moment de lóbra es descriu el físic del protagonista ♦ Psicológic: és un xic valent, com qualsevol altre protagonista i amés te un ingeni molt obert que el caracteritza com a trobador. Es veu que és un xicon actiu i atent, mai se li escapa ni una. • ARNAU DE ROCABLANCA ♦ Físic: És una vailet mes baix que l'Ocell de Foc, mes o menys de la seua edat. Era prim però foro amb cara d'espavilat i una mica ros i cargolat de cabells ♦ Psicológic: És un xic molt avispat, massa curiós en algunes ocasions. És el personatge que dona humor a la historia, molt atrevit i sense por, vol coneixer món i lluïtar contra els 2

moriscos al costat del seu rei En Jaume. • CEC DE CABRERA ♦ Físic: Era un home d'una cinquantena d'anys, alt i bru, vestit sempre de negre, amb llarga cabellera i fosca barba espessa. Era sorrut, parlava poc i la ceguera i els ulls blancs, sempre oberts i fixos. ♦ Psicológic: Era un home molt seriòs i recte. Sabia perfectamente el que tenia que fer i quins eren els seus ideals. Podria representar la sabiduría en la historia i la rectitud. • ROC DESTRALER ♦ Físic: És un home d'uns trenta o quaranta anys, d'aspecte jove i foro. Era alt i ben plantat, massís i bru. La cabellera larga i negra, cenyida al cap amb mocador blau. Unes dents molt blanques lluïen entre el bigoti espès i la barba retallada, fosca. Portava una camisa espellingada sense color i unes calces verde, estripades i brutes. ♦ Psicológic: és un home que mai perd la sonrisa i és fidel a les seues promeses. Es veu que és molt obert i en algunes ocasions pot arribar a ser molt seriós i estricte. Però en algunes ocasions demostra tindre un cor més gran del que aparenta amb el seu exterior de badoler. SECUNDARIS−> • RASCLET ♦ Físic: Era un homent de poca alçària, semblava un nan. Tenia la cara de fura. De color torrat del sol, amb una llúpia al front, el nas punxegut, els ulls petits i mòbils, de rata, la barbeta amb quatre pèls blancs, llargs i febles, de cabra, i la boca desdentagada. Fei una veu prima i esfilargada, com la de un noi esporuguit. ♦ Psicológic: Era un home sabi, que conexia la naturaletza i les seus virtuts. És un defensor del seus ideals, viu apartat de la societat perque el consideren un bruixot. • LA SOLDADERA ♦ Físic: En ningún moment es descriu a la soldadura. Solament es diu que el seu nom es Matilde i que abans de anar amb la colla era la nodrissa de l'Ocellet. ♦ Psicológic: • CAVALLER SALVATGE ♦ Físic: A aquest personatge no s'el descriu en ningún moment. Però en cert moment diuen que era el caballer que escoltaba a la Soldadura quan anaven a amagar a l'Ocell. ♦ Psicológic: • ESCARNIDOR D'OCELLS ♦ Físic: Era antic membre de la colla del Cec de Cabrera. Portava un bigoti ros, la barbeta punxeguda, prim i malairós i al cap un bonet de grana un fermall de color d'or. ♦ Psicológic: • COMPTE DE PEGUERA • BERENGUER DE FOIX ♦ Físic: No es descriu a este home. Però de la seua vestiment pode deduir que anava vestit com els demes monjos del monestir. ♦ Psicológic: • EL CLERGUE VAGABUND ♦ Físic: Era un home jove. La seua veu era vacil·lant , semblava tartamunt. Vestia un hàbit gris tot estricpat i calçava sandàlies.els cabells esbullats i tenia la cara roja ♦ Psicológic:

3