Pink Floyd Temps 1965 − 2005 Origen Cambridge, Anglaterra Estils Rock progressiu, Rock psicodélic, Rock simfònic Discogràfiques Capitol, Columbia, EMI Membres Roger Waters, David Gilmour, Syd Barrett, Richard Wright, Nick Mason Historia Cap a 1965 es forma el grup "Sigma 6", encara que la banda sofreix diversos canvis de nom: "The T−Set", "The Meggadeaths", "The Architectural Abdabs," "The Screaming Abdabs," i "The Abdabs". En aquest moment, el grup estava format per: Roger Waters, guitarra; Clive Metcalf, baix; Richard Wright, teclats; Nick Mason, bateria; Juliette Gale, veu; i Keith Noble, veu. Principalment, "The Abdabs" tocava temes de rhythm & blues. Després, Juliette es va casar amb Wright, i ella, Noble, i Metcalf van deixar la banda. Waters va portar a Bob Klose i Syd Barret com guitarristes, seguits de Chris Dennis com vocalista. Dennis va ser cridat al deure per la Royal Air Force i diversos mesos després, Klose va abandonar el grup, quedant en la banda la formació original de Pink Floyd. A la fi del 65, van canviar el nom pel de "The Pink Floyd Sound" i després per "The Pink Floyd" a seques. El nom es deu a dos artistes de blues, Pink Anderson i Floyd Council, que estaven en la col·lecció de Syd Barrett. Va anar en aquesta època que van passar de tocar versions psicodèliques de R&B a compondre les seves pròpies cançons; gairebé totes de Syd Barrett. La creixent popularitat de Pink Floyd, els va dur a editar el senzill "Arnold Layne", al març de 1967. Van entrar en el lloc 20 de les llistes britàniques i el següent senzill, "See Emily Play", es va mantenir en les llistes durant 7 setmanes, arribant al numero 6. El primer LP, "The Piper at the Gates of Dawn", també es va mantenir 7 setmanes en llista i va arribar també el sisè lloc. A causa del cada vegada pitjor estat mental de Syd, la resta de membres del grup van decidir buscar un guitarrista addicional per a cobrir−li; i així, arribo a la banda David Gilmour. Amb l'addició de Gilmour, aviat es va decidir que la banda seguiria sense Barrett, així que una nit simplement no li van recollir camí d'una actuació. Pink Floyd, mentrestant (havent llançat la parteix "The" del seu nom juntament amb Syd), va continuar i, després d'un començament una mica tosc sense Barrett, va collir ràpidament un grandisim èxit. Van continuar com quartet des de "Saucerful of Secrets" fins a "Animals" i va anar durant les sessions de "The Wall" que Rick Wright va ser expulsat del grup. A més, en aquesta època, les ambicions líriques i conceptuals de Waters, van xocar totalment amb les idees musicals de Gilmour; en el álbun "The Final Cut", Gilmour va actuar com poc més que un músic d'estudi. Pink Floyd, mentrestant Arribats a aquest punt, es va fer impossible per als membres de Pink Floyd treballar de

1

nou junts. Waters va decidir deixar el grup oficialment; Gilmour i Mason van decidir després gravar un àlbum sota el nom de Pink Floyd. Waters va pensar que no podien usar el nom sense ell i els va demandar, encara que amb el temps ambdues parts van arribar un acord abans que la qüestió arribés als tribunals. Pink Floyd no va morir i tant el seu primer treball post−Waters, Momentary Lapse of Reason, com el seu gira mundial van ser grans èxits. En 1995, el grup, ara amb tres membres (Wright va tornar oficialment) va editar "The Divisió Bell" i es va embarcar en una altra gira, en la qual es va gravar la seva més recent treball: "Pulse". Biogràfies dels components George Roger Waters (nascut el 6 de setembre de 1944 en Great Bookham, Regne Unit) és un músic i compositor britànic de rock and roll conegut per ser fundador, baix, vocalista i principal compositor del grup Pink Floyd. Després que un altre dels fundadors de Pink Floyd, Syd Barrett, sofrís una greu malaltia mental en els anys 1960, Waters va prendre la direcció artística del grup juntament amb David Gilmour, duent A Pink Floyd als seus cims musicals i produint una sèrie de discos que han quedat com dels més aclamats i venuts de tots els temps. David Gilmour, guitarrista i actual líder de Pink Floyd, banda de rock progressiu i psicodèlic. Quan cursava els seus estudis en el Cambridge College of Arts and Technology va conèixer a Syd Barret, el futur fundador del grup Pink Floyd, una mica que fet i fet determinaria la seva entrada en el mateix. Gilmour es va unir al grup en 1968, després que Pink Floyd acabés de gravar el seu primer àlbum The Piper at the Gates of Dawn Roger Keith Barrett (nascut en Cambridge, Anglaterra, el 6 de gener de 1946), conegut com Syd Barrett, va ser un dels fundadors del grup de rock psicodèlic Pink Floyd. Va ser el líder com cantant, guitarrista i compositor de la banda en la seva primer i reeixit album the Piper at the Gates of Dawn (1967). A mesura que la fama de Pink Floyd creixia, el seu abús de drogues psicodèliques va seguir afectant−li cada vegada més, arribant a incapacitar−lo per a actuar en concerts o assumir qualsevol responsabilitat com part del grup. Richard William Wright (nascut en 1943 en Londres, Anglaterra), més conegut només com Rick Wright és el teclista del grup de Rock progressiu, Pink Floyd. Rick Wright es va incorporar al grup en 1964 . En 1978 va començar a tenir molts problemes amb Roger Waters, qui va acabar traient−lo de Pink Floyd durant l'enregistrament de l'àlbum The Wall de 1979. No obstant això Wright va seguir participant amb el grup durant la breu gira que es va realitzar amb aquest àlbum en 1980 i 1981, com músic assalariat. Nicholas Berkeley "Nick" Mason (nascut el 27 de gener de 1944 en Birmingham, Anglaterra) és el bateria del grup de Rock progressiu, Pink Floyd.Quan Nick Mason estudiava en Regent Street Polytechnic va formar juntament amb Roger Waters, Bob Klose i Richard Wright en 1964 la banda, que posteriorment es va convertir en Pink Floyd. Des de llavors ha romàs fins a la data en el grup i encara que és qui té menys crèdits en la composició de les cançons de Pink Floyd, curiosament és l'únic membre que ha aparegut en tots els discos del grup. Estil de música 2

El Rock Progressiu (progressive rock, prog−rock) és un subgènere del Rock aparegut al final de la dècada dels seixanta del segle XX i que va tenir el seu màxim protagonisme durant la primera meitat de la dècada següent. El rock psicodèlic és un gènere musical derivat del rock sorgit en els anys 60 i influenciat pel moviment hippie. Es caracteritza per la improvisació en les composicions i la seva relació amb les drogues al·lucinògenes com la Psilocibina, Cannabis, i, sobretot, el LSD. El Rock simfònic és un estil musical sorgit a partir de mitjans dels seixanta que pretén explorar nous camins musicals. Per a això combina creativament elements de la música clàssica, la psicodelia i el hard−rock. The Wall Publicació 30 de novembre de 1979 Gradació Abril−Novembre de 1979 Gènere musical Rock and roll Duració 39 m. 19 sg. (disc 1) 42 m. 01 sg. (disc 2) Sello Columbia Records Producció Bob Ezrin, David Gilmour y Roger Waters The Wall narra la historia d'un home cridat Pink Floyd, qui de nen, va perdre al seu pare en la Segona Guerra Mundial. Criat per la seva sobreprotectora mare, Pink duu uneixi vida aspra que ho condueix fins al fosc món de les drogues; com resultat d'aquestes i dels seus amargs records Pink cau en una espiral que ho condueix a la bogeria. La idea li va sorgir a Roger Waters quan en un concert de la gira de Animals en Montreal, (denominada Pink Floyd − In The Flesh), el comportament agressiu d'un fan de primera fila va conduir a Waters a escopir−li en la cara. Immediatament disgustat amb si mateix i amb el que arribaven a ser alguns macro−concerts, Waters va començar a fantasiar amb la idea de construir un mur entre l'escenari i l'audiència, el que va dur posteriorment a la concepció de l'àlbum. Cal comprendre que Pink Floyd sempre abordava els seus espectacles perquè el principal fora el visual i el sonor, deixant normalment al grup en un segon pla en la penombra de l'escenari. Així, sobretot Waters, sentia rebuig a l'alienació que percebia entre els fans amb els grans grups i súper estrelles del rock, (de fet en la seva carrera posterior en solitari solia defugir els grans espais) i aquesta llavor està en la concepció de The Wall i forma part expressa de la història en els temes "In The Flesh" i "Young Lust". A aquesta idea se li van afegir altres "maons", com la guerra, la sobreprotección materna, el fracàs sentimental, la violència policial, l'educació infantil, o la bogeria (Syd Barrett fundador del grup va desaparèixer per ella), arribant a construir l'esquelet conceptual del mur (The Wall). Així, el concepte 3

i la majoria de temes de l'àlbum són obra de Roger Waters. Another Brick In The Wall Part II − Pink Floyd We don't need no education We don't need no thought control No dark sarcasm, in the classroom Teachers leave them kids alone Hey teacher leave them kids alone All in all it's just, another brick in the wall All in all you're just, another brick in the wall We don't need no education We don't need no thought control No dark sarcasm in the classroom Teachers leave them kids alone Hey teacher leave us kids alone All in all you're just, another brick in the wall All in all you're just, another brick in the wall Comentari de la lletra Aquesta cançó continua descrivint els dies d'escola de Pink, continuant la història on "The Happiest Days Of Our Lives" acaba. Contrari a la creença, aquesta cançó no és en contra de l'educació sinó més aviat és en pro de la individualitat. Quan els nens canten "We don't need no education" (Nota: en engonals no existeix la doble negació, així que una doble negació es converteix en una afirmació, coses de l'idioma) en realitat significa "We need education". Ells no parlen de l'educació com un tot, sinó del tipus d'educació que estan tenint en les seves vides. No necessiten mestres que els diguin com pensar, que controlin els seus pensaments ("No thought control"), ells no necessiten ser ridiculitzats pels seus errors ("No dark sarcasm in the classroom"). La idea bàsica és que els mestres han d'ensenyar no fabricar conformistes, i això pot ser millor vist en la pel·lícula. Tots els nens marxen pels salons duent màscares iguals, caminant al mateix pas. Bàsicament, els nens no tenen individualitat, ells caminen sense mirar cap al seu infortuni (la moledora de carn al final de la cinta transportadora). En la pel·lícula hi ha una revolució contra els mestres opressors, no contra l'escola o l'educació. A causa de els mestres Pink posa altre maó en la paret. Una de les grans frases de la pel·lícula és aquesta durant aquesta cançó: "If you don't eat your meat, you ca't have any pudding". Pot haver molta interpretació en això. Primer es pot pensar que significa que si un no s'esforça en els temps difícils de la vida, llavors no obtindrà cap recompensa, però també hi ha altra interpretació, com la de ser sodomizado pel sistema. Per descomptat Pink no vol el "pudding" que el sistema creu que tots haurien de tenir i certament no vol "menjar la carn" (eat your meat) per a obtenir−lo. Tot s'enllaça en el anti−individualisme i conformisme a ser "condemnat", tema que fluix durant tot l'àlbum. No necesitamos ninguna educación No necesitamos ningún control del pensamiento Ningún sarcasmo oscuro, en la sala de clase Los profesores dejan les niños solos

4

Oye el profesor deja les niños solos Todos en todos es justa, otro ladrillo en la pared Todos en todos usted es justo, otro ladrillo en la pared No necesitamos ninguna educación No necesitamos ningún control del pensamiento Ningún sarcasmo oscuro en la sala de clase Los profesores dejan les niños solos Oye el profesor deja nos niños solos Todos en todos usted es justo, otro ladrillo en la pared Todos en todos usted es justo, otro ladrillo en la pared

5