PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT Aprenem amb cap, cor i mans. (tot el q aprenem es a través de les mans (palpant, fent operacions matemàtiques...), però haurà de passar pel cap per assimilar−ho, entendre−ho, etc. I el cor perquè tots tenim gustos i preferències, aquests es formen a través del cor, que ens fa saber el que ens agrada i el que no). Hi ha diferents teories per explicar el nostre comportament. Hi ha diferents motius de la nostra actuació: − latent: el que el psicòleg descobreix − manifest: el que tu creus que et passa Coneixement significatiu: aprenentatge encaixat, entès (no memoritzat). Conductivisme: anar fent xarxes cognitivistes amb les coses que aprenem. Psicologia del desenvolupament: parlem del desenvolupament al llarg de tota la vida (cicle vital). Estudiem la persona a nivell bio−psico−social. 1. HISTORIA S. IV aC Plató i Aristòtil, parlen de l'educació del nens i de la relació educador− alumne. Plató deixeble de Sòcrates. Aristòtil deixeble de Plató. Confuci (Xina) i Plató deien coses molt semblants, coincidien en l'ètica. S. XVII− XVIII Abans no es considerava l'infancia com a estat de la persona, només es considerava a l'infant com a un adult immadur i tonto. S. XVII Corrents humanistes que defensen la importància de l'infancia. Sorgeixen persones que volen protegir i educar als nens. Primeres escoles. S. XVIII Inici industrialització, es necessiten nens (no nenes) que sàpiguen coses, formació mínima per treballar explotats en les fabriques , el que suposa un millora a les escoles. Els autors que han influït de manera importants son: − Descartes (1596− 1650): dualisme, anima i ment bio−psico−social , el nen te alguna cosa innata. − Spinoza (1632− 1677): unitat, anima i cos son un tot , es el primer en donar un paper clau a les emocions. − Leibniz (1646− 1716): paral·lelisme. − Locke (1632− 1704): tabula rasa, el nen quan neix no te res après, te la ment en blanc, i a traves dels sentits entren coses i a traves de la reflexió es forma. Base del conductivisme, res innat. 1

− Rousseau (1712− 1778): El nen es bo per naturalesa, naixement, però l'entorn el distorsiona. No necessità càstigs, només motivacions. S'ha de deixar que el nen aprengui tot sol. El nen no neix en blanc. − Campe (1746− 1818): diaris sobre el desenvolupament físic i mental dels nens. − Tiedemann (1748− 1803): biografies dels nens. − Pestalozzi (... 1774...): Enlloc d'ensenyar s'ha de saber extreure el que té (qualitats). Confia en el nen (semblant a Rousseau) però s'ha d'intervenir. − Itard (...1801...): Troba al nen victor d'Aveyron i estudia el seu desenvolupament. Va veure que el 1º que desenvolupa es la part sensible (si no nota res, no pot conèixer). La part sensible es indispensable per conceptualitzar. − Kussmaul (1859): capacitat sensorials dels nadons. Neixen amb qualitats innates, potencialitats innates (olors, sabors, la parla) y això es gràcies a la sinapsis (unió de neurones). − Societat pedagògica de Berlín (1869): utilització de qüestionaris a l'escola, s'apliquen a 2238 nens. Gent que es reuneix on utilitzen qüestionaris, d'on treuen la conclusió sobre les conductes dels nens a determinades edats. − Darwin (...1859...): dona valor científic a l'historia de l'evolució: l'origen de les espècies, on parla de la selecció natural i de l'evolució. Filogenesi, primeres cèl·lules, pas de les bactèries a homes, es tracta de les fases de l'evolució d'una espècie al llarg dels segles. Ontogenesi, la nostra evolució, es tracta de les fases de l'evolució d'una espècie al llarg de la seva vida. − Haeckel: l'ontogenesi recapitula la filogenesi. 2. FUNADACIÓ DE LA PSICOLOGIA − Preyer (1882): enregistrament diari i minuciós de l'observació dels nens. − Hall (1880): postura eclèctica (Wundt + preyer + Freud + Jung). − Baldwin (1913): Lògica genètica (patrons que regeixen el comportament). Desenvolupament social de la personalitat (les persones som en relació als altres). Selecció orgànica. − Binet (1905): Estudi de la intel·ligència, desenvolupament cognitiu (1º tests). − Freud (1900): Interpretació dels somnis. Importància de l'historia de l'individu (regressió, tot el que et passa es per alguna cosa viscuda a la infància). Infància bona, implica adultesa bona i viceversa. 3. CONSOLIDACIÓ 1900 − Gesell: maduracionista, la maduració permet l'aparició de noves capacitats. − Terman: nativista, estabilitat puntuacions intel·ligència, fa referència a la intel·ligència innata. Teories genètiques busquen l'origen de totes les coses. − Werner: mètode microgenetic, observar els canvis de conducte de forma molt detallada.

2

− Wallon: la persona, ser social, com un tot. − Vygotski: mètode microgenetic y de doble estímul. − Piaget: mètode clínic ( estudi intensiu i perllongat de casos individuals, anàlisi qualitatiu de conductes, formulació d'hipòtesis globals explicatives, importància de la intuïció, lliure expressió del nen, experimentació. 4. EXPANSIÓ: ANYS 60 − Aparicio del mètode experimental. − Neo−psiconanalisi: M.Klein i A.Freud. − J.Bowlby: etologia (conducta dels animals). − Obra de Piaget. − Obra de Vygotski: ZDP (zona desenvolupament pròxim). − Bunner: secuenciar − Chomsky: Gramàtica general, M.A.L (mecanisme adquisició llenguatge (innat)). − Teoria del processament de la informació: Teoria comunicació Shannon. (retroalimentació) Teoria cibernètica Wiener. Teoria computació Turing. (estudi del cervell) Teoria lingüística Chomsky. (gramàtica comuna a totes les llengües) − Teoria del cicle vital Baltes. − Teoria ecologia Bronfenbrenner. (ens desenvolupament socialment, ens desenvolupem passant per diferents ecosistemes, és a dir, passant per llocs diferents, i a cada un d' aquests ecosistemes obtenim un aprenentatge social totalment diferent). 5. CONCEPTE I OBJECTE DE LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT Concepte: la psicologia del desenvolupament pretén estudiar els orígens dels canvis, modificacions, l'evolució física i psíquica dels comportaments al llarg de tot el cicle vital. Objecte: − estudi de la conducta del nen a tots els nivells − descripció de la conducta a cada edat − explicació de la descripció 3

− predicció de la conducta − intervenció quan hi ha un problema TEORIES DE SUCCESIO DE FASES − Bühler (1918): 5 fases. Evolucio dels sentits − Kroh (1927): 3f x 3f = 9 fases − Freud (1930): fase oral, anal, fal·lica − Piaget , Wallon (1940,1960): pensament i psicosocial − Busemann (1950 − 65): experiments i estudis amb nadons − Gesell (1953− 66): etapes del desenvolupament TEORIES GLOBALS (PROCESOS) − Baltes: cicle vital, es tornen mes llestos, mes intel·ligents. − Vygotski: context, l'entorn influeix, aprenentatge compartit. − Bronfenbrenner: teoria ecologica. − Bandura: models socials, evolucio per imitacio de conductes, models socials. APRENENTATGE Aprenentatge Piaget Quan ho ajuntem tot anem construin i així poc a poc anem aprenent. Aprenentatge Bronfenbrenner es un reticle i mica en mica anem evolucionant i creixent com a persones. Aprenentatge Baldwin hi ha aprenentatge centripetes i centrifugues que es van alternant (una mes centrada en mi i una mes centrada en els altres) 6. METODES D'INVESTIGACIÓ − Sense control de les condicions: Introspeccio: pensem en nosaltres mateixos. Observacio: observem i relacionem variables. Correlacional: relacio d'una variable amb un altre. − Amb control de les condicions: Metode experimental: es el cientific, tenim variable dependent i independent. Experiment de camp: control no tan estricte, com l'anterior pero no al laboratori (poblacio). 4

Metode quasi− experimental: fem analisis de dades que no son de l'experimentador − Metodes auxiliars: Entrevistes Questionaris (Societat pedagogica de Berlin) Tests (Binet i Simon) Inventaris d'interessos, actituds o posicionaments a traves dels anys. Estudi de casos (GH) Metodes sociometrics (preferencies) 7. DISSENYS D'INVESTIGACIÓ − Transversals: mes pràctics, diferents subjectes diferents resultats (en un dia estudiem grups de diferents edats) − Longitudinals: Estudia persones al llarg del temps (seguim el desenvolupament d'un nen fins a un temps determinat). − Seqüencials: Estudi de seqüències (mostra), una etapa concreta. Final del formulario 5

5