PSICOLOGIA EVOLUTIVA Desenvolupament cognitiu Segons Piaget, el nen de 7 a 12 anys, es troba en el periode de les operacions concretes. En aquesta etapa el xiquet arriba a comprendre diverses formes de conservació, i també la classificació i el raonament de relacions. El xiquet assoleix les limitacions de l'anterior periode preoperatori, on s'inclouen l'egocentrisme i la centració. El xiquet compren la combinació, la possibilitat d'associació d'elements en conjunts més amplis. Parlem aleshores de l'inici de formació de conceptes. A pareix la reversibilitat del pensament. També la capacitat de seriació, d'ordenació d'elements. El xiquet ja té la noció de conservació del número, massa, longitut, superficie i pes (més endavant el volum). Apareix la comprensió de la casualitat, desapareix tanmateix el sincretisme i la iuxtaposició. Podem dir que entre els 8 i 10 anys, que és l'etapa en la que se centra aquesta unitat didàctica, els xiquets assumeixen papers autorreflexius. Els nens saben que les visions de la resta es basen en els seus propis propòsits o quadres de valors. Poden avançar−se al judici d'una altra persona sobre les seves accions. Tanmateix, encara no poden considerar la seva pròpia visió i la de l'altre al mateix temps. El xiquet ja pot tindre un pensament reversible, és a dir, pot imaginar sense necessitat d'experimentar fisicament que una operació es pot realitzar en sentit invers. Els xiquets en aquesta etapa ja estan descentrats, atenen a diverses caracteristiques a la vegada, no a una sola. Són conscients que les transformacions són solament alteracions de la percepció, el que canvia és com les percibim. Tenen capacitat d'elaborar teories respecte al món, refleixonen sobre el que ocorrerà, ho prevé d'una manera lògica, fent conjectures, tractant de provar−les. Encara no formula hipòtesis sobre conceptes abstractes. Cada vegada van adquirint més habilitats per entendre altres punts de vista i això els capacita per comunicar−se d'una manera més efectiva. Durant aquest periode arriba a dominar les operacions lògico−matemàtiques, com són la classificació, la seriació, conservació i nímeros. Són capaços de distingir la fantasia de la realitat. Adquireixen en aquesta etapa la noció de conservació que és l'habilitat de reconéixer que dues quantitas iguals de matèria romanen iguals en substància, pes i volum mentre no se'ls lleve o afegesca quelcom. OBJECTIUS GENERALS DE L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA • Comprendre i produir missatges orals i escrits en valencià i castellà, atenen a diferents intencions i contextos de comunicació, així com comprendre i elaborar missatges orals i escrits senzills contextualitzats, en una llengua extrangera. • Comunicar−se a través de mitjans d'expressió verbal, corporal visual, plàstica, musical i matemàtica, desenvoluoant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per gaudir de les obres i manifetacions artístiques. • Emprar en la ressolució de problemes senzills els processaments adequats per obtindre la informació 1

pertinent i representar−la mitjançant codis, tenint en compte les condicions necessàries per a la seva solució. • Identificar i plantejar interrogants i problemes a partir de l'experiència diària, emprant tots els coneixements i els recursos materials disponibles com la col.laboració d'altres persones per resoldre−los de forma creativa. • Actuar amb autonomia en les activitats habituals i en les relacions de grup desenvolupant les possibilitats de prendre iniciatives i d'establir relacions afectives. • Col.laborar en la planificació i realització d'activitats de grup, acceptar les normes i les regles que democràticament s'establesquen, articular els objectius i interessos propis amb els de la resta de membres del grup, respectant punts de vista distints i assumint les responsabilitats que corresponguen. • Establir relacions equilibrades i constructives amb les persones en situacions socials conegudes, comportar−se de manera solidària, rebutjant discriminacions basades en diferències de sexe, classe social, creències, races i altres caracteristiques individuals, socials i culturals. • Apreciar la importància de valors bàsics que regeixen la vida i la convivència humana i obrar d'acord amb ells. • Comprendre i establir relacions entre fets i fenòmens de l'entorn natural i social i contribuir activament en tot el possible, a la defensa, conservació i millora del medi ambient. • Conèixer el patrimoni cultural, participar en la seva conservació i millora i respectar la diversitat lingüística i cultural com dret dels pobles i individus, desenvolupant una actitut d'interés i respecte cap a l'exercisi d'aquest dret. • Conèixer i apreciar el propi cos i contribuir al seu desenvolupament, adoptant hàbits de salut i benestar i valorant les repercussions de determinades conductes sobre la salut i la qualitat de vida. OBJECTIUS GENERALS DE L'ÀREA DE MATEMÀTIQUES • Utilitzar el coneixement matemàtic per interpretar, valorar i produir informacions i missatges sobre fenòmens coneguts. • Reconèixer situacions del seu medi habitual en les quals existesquen problemes per al tractament dels quals es requeresquen operacions elementals de càlcul, formular−los mitjançant formes senzilles d'expressió matemàtica i resoldre utilitzant els algoritmes corresponents. • Utilizar instruments senzills de càlcul i mesura decidint, en cada cas, sobre la possible pertinença i els avantatges que implica el seu ús i sotmetent els resultats a una revisió sistemàtica. • Elaborar i utilitzar estratègies personals d'estimació, càlcul mental i representació espacial per a la ressolució de problemes senzills, modificant−les si fos necessari. • Identificar formes geomètriques en el seu entorn immediat, utilizant els coneixement dels seus elements i propietats per incrementar la seva compossició i desenvolupar noves activitats d'acció en l'esmentat entorn. • Utilitzat tècniques elementals de recollida de dades per obtenir informació sobre fenòmens i situacions del seu entorn; representar−la de forma gràfica i numèrica i formar−se un judici sobre aquesta. • Apreciar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana, fruir amb el seu ús i reconèixer el valor d'actituds com l'exploració de distintes alternatives, la conveniència de la precissió o la perseverança en la recerca de solucions. • Identificar en la vida quotidiana situacions i problemes susceptibles d'ésser analitzats amb l'ajuda de codis i sistemes de numeració, utilitzant les propietats i característiques d'aquests per assolir una millor comprensió i ressolució dels esmentats problemes. DESENVOLUPAMENT UNITAT DIDÀCTICA ELS DINERS CONTEXTUALITZACIÓ DEL CENTRE 2

Ens trobem al front d'una escola pública, amb uns 900 alumnes i amb 30 professors. Té dues unitats d'educació infantil i dues d'ESO. Aquesta escola es troba situada en una zona industrial a uns 50 Km de València. La població en la que es troba es bilingüe i ha patit una transformació agricola en industrial. Porta funcionant 15 anys i els director acaba de ser nomenat després dels cursos d'acreditació. L'equip directiu és recent. La ratio per classe és de 25 alumnes i el centre disposa de noves tecnologies. BLOC TEMÀTIC: ELS DINERS Tercer curs de primària Podem dir que els continguts s'identifiquen en gran mesura amb els nombres i les operacions i molt especialment amb l'ensenyança dels algoritmes tradicionals. Allò que espere amb els desenvolupament d'aquesta unitat temàtica és que l'alumne comprenga conceptualment i pràcticament fenòmens naturals, tècnics i/o socials. Les matemàtiques l'ajudaran a desenvolupar capacitats de caràcter molt general. En aquest tema, com és el dels diners, espere fer veure a l'alumnat que és una eina molt antiga però que encara s'empra en la vida quotidiana de les persones. CONCEPTES: • El sistema monetari:què és i per a què serveix. • Tipus de monedes al nostre país i al món. • Procés de fabricació i comercialització dels productes. • Les divises. Breu introducció al que és la Borsa. La relació de la nostra moneda amb les divises. L'EURO, la nova moneda a la CEE. • La contabilitat:concepte d'ingressos, saldo i despeses. • El pressupost:què és i com es fa. PROCEDIMENTS • Recull de monedes de diversos valors així com monedes d'altres països. • Relació del valor de les divises en monedes espanyoles. • Dades estadistiques per comprovar l'augment dels preus. • Elaboració d'un pressupost per a un determinat assumpte. • Familiarització amb l'EURO. Assaig de compres amb aquesta moneda. • Unió teoria−pràctica. ACTITUDS • Respecte per les divises del país així com la resta de països. • Conscienciació dels diners com a instrument de la vida quotidiana diària. • Diferenciació valor de les coses. Apreciació del procés d'elaboració dels productes i la relació qualitat−preu. Valoració possitiva del procés intrinsec d'elaboració d'un producte. DESENVOLUPAMENT DE LA UNITAT DIDÀCTICA 3

Temporalització: aquesta unitat està pensada per a 9 sessions lectives d'1hora cadasquna. Ara bé propose per al desé dia una eixida per la zona industrial per tal que els alumnes vinculen allò estudiat amb la realitat. PRIMER DIA Durant aquesta primera sessió es farà abans que res una breu avaluació inicial, preguntant als alumnes el que sàpiguen sobre els diners. Es proposen preguntes com • Sabeu per a que serveixen els diners? • Per què tenen la figura del rei i un escut? • Per què a França tenen francs, a Itàlia lliures i als EUA dòlars? • etc. El sistema monetari com a sistema de mesura s'assembla i es diferencia amb altres: • Els diners és esencialment discret. La pesseta al nostre país, es distribueix, com? (preguntar als alumnes). Monedes de 1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 ptes i en bitllets de 1000, 2000, 5000 i 10.000 ptes. • El valor dels diners és una decissió presa per les persones. • És diferent a cada país. Quines monedes coneixeu?. Tots els dies varia. • S'empra en la vida qutidiana. En l'antiguetat es feien intercanvis d'objectes. Pel temps va apareixer quelcom que substituí els objectes i tenia el mateix valor:era la moneda.Ha tingut moltes formes i dissenys i ara és circular i els bitllets són de paper i rectangulars. Els materials canviaven segons el seu valor:hi havia de plata, platí, or...Les monedes actuals són d'un metall dur i tenen un tamany més o menys petit.Tenen la figura del nostre Rei:Joan Carles I i l'escut del país. Això es així per fer veure el poder qui el té. Segons l'època hi ha un personatge:Franco, Alfons XIII,emperadors romans..... Anem a fer un reconeixement de les monedes.Ací teniu monedes diferents i bitllets.Observeu com són.Ara sabrieu dir quantes de 25ptes són una de 100 ptes?.Feu l'operació a la llibreta o calculeu−ho mentalment. Solució:4 monedes. Activitats proposades: • Vaig a comprar el diari. Val 175 ptes.Combina les monedes.Quantes menys millor. • Mon pare m'ha donat onze duros i ma mare m'ha donat 60 ptes.Quants diners tinc ara?.Recordeu que un duro són 5 ptes. • Vull comprar una moto.Tinc 15.000 ptes, però la moto val 54.000.Quants diners em falten? Com els distribuiries en bitllets. Curiositats:fa uns anys al nostre país hi havia monedes de menys valor que la pesseta:eren els cèntims.Ara quan utilizem l'EURO també tornarem a aquesta manera de pagar.Els articles podran valdre per exemple 3.89EUROS. SEGON DIA Parlarem avui de com arriben els productes a les nostres mans.Preguntem als alumnes: *Algú ha anat mai a una fàbrica?Què fan?Com ho fan? A les fàbriques arriba la matèria prima que és el material amb el qual s'ha de fer l'objecte o instrument. Per 4

exemple les cadires, quina seria la matèria prima? podria ser la fusta o el ferro o el plàstic...Això val uns diners ja que s'ha de arreplegar i els homes han fet feina fent−la.Pot ser natural com la fusta o feta com és el ferro que s'ha d'extraure de les mines.La fusta després s'ha de tallar, polir. Tot això, que és el que fan els homes amb les mans o amb ajuda de les màquines es diu mà d'obra. Com a activitat proposem fer el procés d'elaboració d'una taula, com la farieu?..Anem a valorar cada pas i després pensem com arriba als comerços. El preu de venda és diferent al preu de magatzem Això es fa per traure beneficis. Així si una cadira val 3500 ptes en la tenda, podem suposar que ha costat al magatzem unes 2000 en total. Ara penseu el que han guanyat els de la tenda si ells l'han comprada a 2000ptes i l'han venuda a 3500ptes? Hi ha uns materials més cars que altres i això és perquè són més dificils d'aconseguir, hi ha pocs o són de millor qualitat. Normalment els mobles més cars són de millor qualitat i perque el seu procés ha estat més delicat. Quan anem a la fàbrica de mobles d'ací propo podreu veure com fan els mobles i preguntarem tot allò que vulgueu. ACTIVITATS: • La fusta de les cadires de ma casa val 700ptes en total. Amb les màquines i amb l'ajuda dels homes el valor ascendeix a 1800 ptes.Quan ha costat la mà d'obra? • Un moble es ven en un magatzem a 32000ptes. A la tenda el preu és de 40000ptes.Quants diners guanyen venent−ho així?I si ho venen a 38000ptes, quant guanyen? • Anem a suposar que volem que ens facen una prestageria per als llibres.El fuster ens diu:"La fusta val 12.500ptes i nosaltres per la nostra feina cobrem a 1000ptes l'hora".Quant ens costarà la prestatgeria si els fusters han estat 4hores treballant−la? Solució: 1000ptes l'hora X 4hores que treballen= 4000 ptes de mà d'obra 12.500 que val la fusta = +12500val la fusta −−−−−−−−−−−−−−−− 16500 valdrà la prestatgeria * Com que possiblement sobra temps, manarem les sumes següents: • 25duros+ 34ptes= quantes pessetes són • 34ptes+16ptes • 3duros+12duros • 10.000duros+20.000ptes TERCER DIA Avui com que tenim menys temps, anem a dedicar−lo al càlcul mental.Després farem jocs amb les monedes i llistes de preus. La sessió d'avui anirà dirigida a fomentar el càlcul i les operacions mentals. Proposem les següents sumes:

5

340+350 3400ptes−20duros 30ptes+40ptes 2500 ptes+1500ptes 400ptes+5duros 20duros+5duros+30ptes 12.000ptes+2000ptes+100duros 400ptes+30duros A continuació anem a fabricar monedes pròpies. Cadasqu dissenyarà les monedes i els bitllets. Això servirà per fer les sumes pràcticament i per jugar amb els diners. Proposem els segúents models de monedes.Es deixa llibertat per pintar−les i posar el text que més s'estimen. QUART DIA Avui anem a parlar una mica més de les divises. Necessitarem un mapa d'Europa per indicar els països de la CEE. Seria interessant tenir exemplars d'altres monedes per tal que el nen experimentara amb aquestes monedes o divises. Cal dir que les divises canvien tots els dies. La relació amb la pesseta varia també;unes vegades estan més cares i altres més barates.Per als exercisis treballarem amb la següent equivalència: MARC(Alemanya) FRANC(França) LLIURA(Anglaterra) FRANC BELGA(Bèlgica) ESCUT FLORINS LLIURA IRLANDESA(Irlanda) MARC FINLANDÉS XELIN AUSTRIAC CORONA DANESA

85 25 8 41 82 75

DÒLAR EUA LLIURA ESTERLINA CORONA DANESA DRACMA DOLAR CANADIENSE FRANC SUIS

154 252 22 51 105 103

211

100 IENS

128

27 12 22

CORONA SUECA CORONA NORUEGA LLIURA CHIPRIOTA

18 20 287

Cal dir cada moneda de quin país és. CINQUÈ DIA Anem a continuar amb la tasca del dia anterior que no va quedar finalitzada. Avui després d'un breu repàs a les divises, anirem a fer conversió de monedes. Activitats: • Un francés té 35 francs. Quantes pessetes té? Solució: si un franc són 25ptes, aleshores 35 francs seran 35 x 25=875ptes • Si tinc 4francs i 3marcs, quantes pessetes tinc? Solució: 4 X 25=100 ptes 3 X 85= 255ptes 255ptes + 100ptes= 355ptes

6

La següent activitat consisiteix en un petit viatge per Europa, per tal de saber quina és la divisa de cada país.Sortim d'Espanya, on la moneda és la pesseta, a continuació anem a França, on la moneda és el franc, després anem a Alemanya on la moneda és el marc. Per finalitzar el nostre viatge, marxarem cap a Irlanda. Per a casa anem a proposar que esbrinen d'on són les següents monedes:escuts, florins,corona i dracma. Avui introduirem la nova moneda:l'EURO.L'Euro és la moneda que tindrem tots els països que pertanyem a la Comunitat Econòmica Europea (CEE).Es va proposar aquesta idea per tal d'evitar el canvi de divises a l'hora de viatjar a un altre pais. Amb aquesta moneda podrem pagar sense necessitat de canvi de divisa. Els EUROS arribaran a les nostres mans al 2001, i tindran un valor aproximat de 160ptes.Ara ja en totes les etiqutes dels productes trobeu el preu en EUROS. Per això anem a fer una activitat: )−Anem a jugar a venedors del futur.Anem a dibuixar els productes que mes ens agraden i posarem el preu en EUROS. Primer que res que heu de fer? Poseu un preu en ptes i després entre tots els passarem a EUROS.Podeu dibuixar fruites, mobles, joguines, menjar, roba..... També dibuixareu els vostres propis bitllets, en aquest cas EUROS. Recordeu que heu de fer cèntims d'EURO, de manera que els preus podran ser, per exemple, de 2'34E o bé de 32'5E. )−Ara anem afer una petita eixida al mercat.Allí anotareu el preu dels productes que més s'estimeu.Anem a partir amb 2500ptes.Anem a veure com s'organitzeu els diners, de manera que encara us en sobren 200ptes. Quan tornem a classe ho passarem a EUROS. SISÉ DIA Avui anem a passar a EUROS el preu dels productes d'ahir. Digueu en veu alta el preu, uns darrere els altres i ho apuntarem a la pissarra. Per a passar−ho a EUROS cal divisir per 160. Com que encara no sabeu ho farem en la calculadora Anem a fer càlcul mental: 3+12 4+13 12+9 10+12 14−12 12+6 17+8 12+8 17−9 10−7 15+15 17+13 25+5 Ahir recordeu que vam dir que teniem 2500ptes cadasqu per gastar i que ens havien de sobrar 200.El que vam fer va ser un pressupost. Com diu la paraula és un pressupost perque abans de comprar ens marquem un limit de diners i fem un càlcul aproximat d'aquestos diners.Això ho fan en quasi totes les empreses o associacions.Així diuen :tenim un pressupost de .....diners per a la festa de final de curs., volen dir que no es poden gastar més de la quantitat marcada en total.Anem a fer nosaltres un pressupost per a la setmana.Jo vos dic que teniu 1500ptes per als 7dies de la setmana.Anem a veure com els gastarieu, per a que el diumenge encaran tingau diners.Ací heu d'incloure totes les despeses, que es totes les compres que feu, i heu d'anar restant. Activitat .: Joan viu a València en un pis de lloguer.Paga tots els mesos 40.000ptes del lloguer del pis.Cada setmana té aquestes despeses: Menjar Altres despeses(viatge, eixides,fotocòpies)

1800ptes 1500ptes

)−Calcula quants diners es gasta Joan en un mes:(un mes de quatre setmanes) Solució 40.00ptes del lloguer 7

+ 1800 X 4 del menjar + 1500 X 4 de les altres despeses −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− 40.000+7200+6000= 53200 en total )−Si Joan té un pressupost mensual de 55000ptes, quants diners ha estalviat en dos mesos si sols es gasta 53200ptes al mes. Solució: en un mes estalvia 55000−53200=1800 ptes en dos mesos estalviarà 1800X2= 3600ptes SETE DIA Avui anem a explicar molt breument els conceptes d'ingressos, despeses i saldo. Els ingressos són totes aquelles quantitats de diners que una empresa o una persona reb dels seus negocis o treballs.Aixi si una empresa ven en un mes 500 cadires a 300ptes cdasquna, direma que ha tingut uns ingressos de 150000ptes, i si una persona per exemple cobra al mes 30000ptes i guanya a la loteria 20000mes en un mes, aquest mes haurà tingut uns ingressos de 30.000+20000ptes que són ? 50000ptes. Vosaltres quins ingressos teniu al mes?els vostres avis o els vostres pares us donen diners?Calculeu quants diners teniu en un mes. Les despeses són aquelles quantitats que s'han de restar del que es té, que és el saldo. Dir d'una altra manera les despeses és tot allò que et gastes i que inverteixes en un altra cosa. Per exemple l'empresa anterior ha de pagar el desplaçament dels seus treballadors que són 20.000ptes tots els mesos. Doncs s'ha de restar al total de diners que té ella. També ho podem fer en la persona:si aquesta persona gasta tots els mesos 2300ptes en material d'oficina direm que h tingut unes despeses de 2300ptes mensuals. Per tant qui sap dir−me que és el saldo? El saldo és tot el que et queda restant−li les despeses. Hi ha dos saldos, que é l'inicial i el final, el final és el que hem estat parlant mentre que l'inicial és aquell que encara no ha tingut ni ingressos ni despeses alguna. SALDO INICIAL 50.000PTES 2000PTES

INGRESSOS 54000PTES 15000PTES

DESPESES 3000PTES 500PTES

SALDO FINAL 102000PTES 3000PTES

Ara anem a calcular el vostre saldo. Heu de sumar−vos els ingressos i les despeses que teniu. Açò serveix per portar la contabilitat de les empreses o de les persones i tindre els diners al lloc i no gastar més dels qu ees té, perque que passaria si vulguerem comprar una nina de 3000ptes si sols tenim 2500ptes?Efectivament faltarien 500ptes. Amb aquestes taules planifiquem l'economia de les persones i veiem si estalviem bé opel contrari gastem massa. VUITÉ DIA Anem a recordar les divises. Avui solucionarem d'on és cada divisa.

8

Després farem un mural entre tots per a la classe on posarem cada pais amb la seva moneda. Pintareu el pais i escriureu la moneda al costat. Primer ho fareu en la vostra llibreta i després farem un entre tots . NOVÉ DIA Com que el proper dia anirem a la fàbrica de mobles, recordarem el procés d'elaboració dels productes. Entre tots elaborarem unes preguntes per a dir−los als encarregats: com per exemple Qui compra els vostres productes? D'on extraieu la matèria prima? Al final de la classe farem unes poques sumes i restes de monedes. DESÉ DIA Eixida cap a la fàbrica de mobles a les 10:00 del matí. Esmorzar a la plaça del poble. Arribada a la fàbrica cap a les 12:00 del matí. Visita de les instalacions de l'empresa.A la 13.00 dinar a la plaça del poligon industrial fins a les 16:00lliure per la zona de jocs. A les 16:00 visita a tota la resta del poligon industrial observant les empreses que hi ha i els comerços. A les 16:20, eixida cap a l'escola. Arribada a l'escola cap a les 17:15. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES Àrea de llenguatge:redactar el procés d'elaboraciódel productes.Us de conectors temporals:abans i després Àrea de plàstica: dibuixar monedes i formes geomètriques. Àrea de coneixement del medi:història de la moneda, geografia d'Europa i de les monedes. Coneixement del medi i entorn de la casa. AVALUACIÓ Avaluarem com l'alumne guanya en coneixements i els procediments per adquirir−los. Deixarem llibertat alhora de les combinacions amb les monedes. Caldrà això si: • Comprovar que sap fer les operacions bàsics: sumar i restar i multiplicacions. • Progressa amb les mateixes. L'alumne haurà de tindre una noció global del que és els diners i del seu ús. Que hi ha diferents monedes a la geografia europea i el canvi a l'EURO.

9